En l'actualitat hi ha un interès renovat pels balnearis. Però, sovint, amb desconeixement sobre el seu passat. Aquest treball se centra en els orígens i desenvolupament contemporani de la "indústria balneària" a Espanya i Catalunya, des de la segona meitat del segle XIX a principis del XX.El descobriment de les propietats curatives de les aigües per part dels metges hidròlegs va determinar, un flux de banyistes que, més tard, van esdevenir també estiuejants i "turistes". L'estudi revela l'efecte modernitzador del fenomen sobre alguns espais rurals. L'explotació de les aigües mineromedicinals ajuda al desenvolupament d'uns serveis que modernitzen les poblacions on s'estableixen els balnearis.Les similituds i diferències del fenomen entre el territori català i la resta de l'Estat espanyol, les evidencia l'escriptor català Josep Roca i Roca. A Catalunya, als balnearis s'hi recuperava la salut, es feien negocis, política, relacions socials, centrades en la reafirmació de la identitat catalana.Currently there is a renewed interest in Spas, although often, its history is hardly known. Therefore, the purpose of this work is to focus on the origins and contemporary development of the "spa industry" in Spain and Catalonia, from the second half of the nineteenth century to the early twentieth century.The discovery of the healing properties of thermal spring by hydrologists doctors determined a flow of bathers who later also became summer residents and "tourists". The study reveals the impact the phenomenon had o the modernisation of some rural areas. The exploitation of thermal springs encouraged the development of services allowing the renovation of those towns where spas were established.The similarities and differences between the phenomenon in Catalonia and the rest of Spain, were stated by the Catalan writer Josep Roca i Roca. In Catalonia, spas were not only used as centres to recover health, but also to deal with business and politics, to maintain social relationships, and focused on strengthening the Catalan identity.

El principal objectiu d’aquesta tesi és identificar, analitzar i interpretar els gestos rituals que es celebraren a les àrees funeràries de Tàrraco i el seu territori. Per tal d’assolir-lo, s’ha elaborat un complet corpus que engloba sepulcres, textos epigràfics i elements escultòrics i arquitectònics així com dades de tipus antropològic. El resultat ha estat la individualització d’un total de 741 sepulcres que s’insereixen en diverses àrees sepulcrals suburbanes i rurals. A banda de l’anàlisi dels sepulcres amb tots els seus components (tipologia, aixovar i dipòsit funerari, restes humanes, elements de senyalització), també s’ha cercat d’ubicar les tombes en el paisatge funerari del qual formaven part. En conclusió, aquest treball ha permès conèixer millor com funcionaven les àrees funeràries tarraconenses en època romana. S’ha constatat el paper cabdal de la unitat familiar com a promotora dels rituals i de les commemoracions funeràries. Per altra banda, s’ha estudiat com s’organitzaven internament les necròpolis i la seva evolució al llarg dels segles. També s’han identificat els rituals funeraris que tingueren lloc en aquests espais: sacrificis, ofrenes alimentàries, libacions, etc. Amb aquest treball de recerca també s’ha pretès demostrar que l’arqueologia és útil i ha de ser presa en consideració a l’hora d’estudiar aspectes arqueològicament «intangibles» com ara el ritual, la religió i les relacions socials. Les restes materials documentades durant l’activitat arqueològica, doncs, si són contextualitzades correctament, poden donar respostes a moltes de les qüestions a l’entorn, no només del ritual, sinó també dels comportaments socials. / The main aim of this thesis is to identify, analyze and interpret the ritual gestures that were held in the funeral area of the city of Tarraco and its territory. To achieve it, it has been created a complete corpus that includes tombs, epigraphic texts, sculptural and architectural elements and anthropological data. As a result, 741 graves have been individualized, inserted in various suburban and rural sepulchral areas. Apart from analysing the tombs and all its components (typology, human remains, grave goods), this study has also has sought to locate the tombs inside the funerary landscape. In conclusion, this study has provided a better understanding about how burial areas in the Tarraconense developed and functioned. This work has demonstrated that family unit played a crucial role as a promoter of funerary ritual and commemorations. On the other hand, it has been studied the intern organization of the necropolis and its evolution over the centuries. We have also identified funeral rituals that had place in these areas: sacrifices, food offerings, libations, etc. This research has also sought to demonstrate that archaeology is useful and should be taken into consideration when studying «intangible» aspects such as ritual, religion and social relations. Archaeological evidence, if it is properly contextualized, can provide us answers to many questions not only about ritual, but also social behaviour.

La present Tesi Doctoral és el resultat de deu anys d'investigacionsdesenvolupades en torn del sector septentrional del Conjunt Paleocristià del Francolí,les excavacions d'una part del qual vaig dirigir per encàrrec del Servei Arqueològic dela Universitat Rovira i Virgili. L'extraordinària importància del jaciment va despertardes del primer moment l'interés de la comunitat científica, tant pel valor mateix de lesrestes com per la seva relació amb l'extensa necròpolis paleocristiana que al llarg dediverses campanyes havia excavat el Dr. Mn. Joan Serra i Vilaró. Malgrat l'estat generald'arrasament que presentaven les estructures i la migradesa de troballes en comparacióamb el que havia succeït en la veïna necròpolis, l'aflorament d'una sèrie deconstruccions tardoromanes entre les que destacava una singular basílica van suposaruna troballa de primer orde.He valorat que no era científic circumscriure la Tesi als límits de la nostraexcavació. És cert que les restes formen un conjunt unitari i independent de lanecròpolis de Sant Fructuós, però no es pot obviar tampoc que entre ambdós hi ha unarelació tan íntima que calia fer-hi un tractament unitari. He analitzat minuciosament lesmemòries i les publicacions globals de Serra Vilaró, així com el treball de Mª Doloresdel Amo, i m'he centrat específicament en la basílica i la gran construcció ubicada amigdia que allotja també un baptisteri. La revisió de tota aquella documentació m'hapermès replantejar punts molt importants respecte a la interpretació del temple excavatper Serra: faig una nova lectura de la planta -redefinint el transsepte i delimitant uncontraabsis-, i proposo una cronologia anterior -sobre l'any 400-, coincident doncs ambla nova basílica excavada. Es configura així per aquest moment un període esplendorósen l'edilícia cristiana de la ciutat que comporta la monumentalització del suburbi i lacreació -a nivell arquitectònic- d'un gran centre martirial. Tanmateix he inclòs elConjunt Paleocristià del Francolí dins el suburbi occidental de Tàrraco i he intentatdonar una visió de l'evolució de la topografia urbana en aquest sector de la ciutat, desdels seus inicis fins el final de l'època antiga. És en realitat una visió de caire general,perquè el volum de documentació arqueològica generada els darrers anys és ingent i amés resta inèdita en gran part. Acabo amb un darrer capítol que és un intentd'interpretació global. He adjuntat al volum de text deu annexos que el complementen.Es tracta de descripcions pormenoritzades de diversos elements com les unitatsestratigràfiques o els sepulcres, estudis sobre materials específics (epigrafia,numismàtica, escultura i restes òssies humanes), així com la informació gràfica:dibuixos del material arqueològic, fotografies i plànols. / This doctoral thesis is the result of my research work on the northern sector of the Francolí early-Christian site, the excavations of which I had the honour to direct under the auspices of the Rovira i Virgili University. Right from the start the exceptional importance of the site aroused my interest and that of the scientific community, both for the value of the remains themselves, as well as for their relationship with the extensive early-Christian necropolis excavated over various seasons by Monsignor Joan Serra Vilaró.I decided that it would be unscientific to limit the thesis to our own excavations. While it is true that the remains make up a complex that is independent from the necropolis of St Fructuosus, we cannot deny that between the two there is a relation so intimate that we should treat them as one site. I have made a detailed study of Serra Vilaro´s reports and publications, as well as of the work carried out by Maria Dolores del Amo, and I have focused specifically on the basilica and the large building located to the south that also contained a baptistery. Going through all that documentation has allowed me to redefine some very important points with respect to the interpretation of the temple excavated by Serra Vilaró. I make a new interpretation of the ground plan -redefining the transept and delimiting a possible counter-apse- and I propose an earlier chronology -around the year 400- coinciding in that case with the newly-excavated basilica. Thus we configure a period of great splendour in Christian building in the city that involves the creation of a large centre of martyrdom. Nevertheless, I have included the Francolí early-Christian complex within the western suburb of Tarraco and I have tried to give a view of the evolution of the urban topography in this sector of the city from its beginnings until the end of the ancient period. I end with a final chapter that is an attempt at an overall interpretation. I have also added some complementary annexes to the texts. They are detailed descriptions of various elements or studies of specific subjects.

Aquesta tesi doctoral té com a objectiu principal analitzar la situació dels museus a Catalunya en els primers anys de la dictadura franquista. Per tal d’entendre millor aquest període és de gran interès conèixer les activitats que el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional desenvolupà en l’àmbit museístic i la repercussió que aquesta institució franquista tingué en els museus. Això ha estat possible gràcies a l'anàlisi de més de 4.000 documents de la institució, que han romàs inèdits fins ara. En aquest marc d’estudi es presenta una visió dels museus catalans en el moment de ser reoberts després de la guerra, alhora que s’estableixen comparacions amb la seva situació d’abans del conflicte i també durant aquest. Igualment, s’exposen les principals activitats realitzades pels museus, així com també les característiques del funcionament dels seus patronats o juntes i de les institucions que existiren a l’època i que contribuïren a posar en marxa els museus ja des del 1939 / This thesis has as its main objective the analysis of what happened to the museums of Catalonia during the first years of the Francoist dictatorship. In order to understand this period it is necessary to analyze the role that the Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional played in relation to the museums, and as such the impact that this institution had on the museums. This has been possible thanks to the analysis of more than 4.000 documents unknown until now.Using this historical framework we present a study of the Catalan museums at the moment that they were reopened again just after the civil war. This is also compared to the functioning of museums before the war and what happened with them during the conflict. As such, an analysis is made of the main activities that took place in the museums at this period, how the museums boards worked, as well as the institutions that existed in that moment that contributed to restart the activity in the museums as early as 1939.

This thesis is a study of the architectural reality of Barcelona between 1949 and 1964, which adapts its modus operandi of the Milanese architectural imaginary, and is characterized by the desire to substantially recover the history -lost with the dictatorship- the connection of the individual with his innermost self, and consciousness of belonging to the Mediterranean context. The vicissitudes of adaptation carried out by the architects of Barcelona, especially the Group R, and while admiring the Milanese counterparts Rogers, Gardella and Albini, leads to the expression of a genre that is specific to this Mediterranean region and only during the analyzed historic period: Mediterranean Critical Regionalism. The concept of Critical Regionalism is understood by Kenneth Frampton, its theoretician, as an attitude that can never be considered a style as its rationale prevents it, is applicable to any gap that belongs to a decentralized context and by that reason can be considered generic . The Mediterranean Critical Regionalism, however, belonging to a particular physical place , determined and unique, takes its strength beyond the critical category. The importance that for this regionalism has the study of context -historical, geographical, cultural and socio- political- as well as the detection of specific and real needs of human beings who inhabit it -Heidegger's being-in-the-place - transforms a concept that could be strictly architectural into something interdisciplinary. The study of architectural thought, of the socio-political analysis, of the topography, the links between the architects of both two cities, and the methodological observation of their works, has allowed to the Mediterranean Critical Regionalism to detect a paradigm shift with respect to the architectural genres that were considered or even imposed until then. / La present tesi és un estudi sobre la realitat arquitectònica de Barcelona, entre 1949 i 1964, la qual adapta el seu modus operandi de l’imaginari arquitectònic milanès, i que es caracteritza substancialment per la voluntat de recuperació de la història –perduda amb la dictadura-, la connexió de l’individu amb el seu jo més intern, i per la consciència de pertinença al context mediterrani. Les vicissituds de l’acomodació duta a terme pels arquitectes de la ciutat comtal, en especial del Grup R, i tot admirant els homòlegs milanesos Rogers, Gardella i Albini, dóna lloc a l’expressió d’un gènere que és específic d’aquest territori mediterrani i només durant el període històric tractat: el Regionalisme Crític Mediterrani. El concepte Regionalisme Crític és entès per Kenneth Frampton, el seu teoritzador, com una actitud que en cap cas pot ser considerada un estil en tant que la seva raó de ser li ho impedeix; és aplicable a qualsevol interstici que pertanyi a un context descentralitzat i per això se’l pot tractar de genèric. El Regionalisme Crític Mediterrani, en canvi, per la seva pertinença a un lloc físic concret, determinat i únic, pren força i va més enllà de la categoria crítica. La importància que per aquest regionalisme té l’estudi del context –històric, geogràfic, cultural i socio-polític-, així com la detecció de les necessitats reals i concretes de l’ésser humà que hi habita –l’ésser-en-el-lloc heideggerià-, transforma un concepte que podria ser estrictament arquitectònic en quelcom interdisciplinari. Així, l’estudi del pensament arquitectònic, de la situació socio-política, de l’anàlisi topogràfica, dels vincles entre els arquitectes d’ambdues ciutats, i de l’observació metodològica de les seves obres, ha permès al Regionalisme Crític Mediterrani detectar un canvi de paradigma respecte dels gèneres arquitectònics que s’havien considerat o, fins i tot, imposat, fins llavors.

Aquesta recerca vol presentar el gremi de Perxers com un element de cohesió social al llarg de l’època moderna. Aquesta tesi presenta la història d’un gremi seder, durant tres segles, amb els canvis temporals però amb unes característiques que s’han mantingut al llarg dels anys. Els Perxers van ser un gremi seder de gran importància a la Barcelona moderna. Des de la seva trajectòria hem analitzat la vida corporativa i l’organització del gremi, per demostrar que els gremis eren un factor d’estabilitat. Ho demostren els objectius d’unitat, els ajuts als desfavorits i la feina regulada des del gremi, amb el control dels agremiats i llurs activitats. Per això vam estudiar la trajectòria dels Perxers des de 1505, llur col·laboració continuada amb la ciutat, en situacions de crisi bèl·lica o econòmica, les relacions amb els altres gremis, els plets i concòrdies. Els documents d’arxiu han donat continuïtat a la recerca per arribar a unes conclusions coherents. S’ha fet referència al treball de les dones, regulat dins el gremi. Els Perxers van ser capdavanters. També ho foren amb els ajuts als pobres del gremi i de la ciutat. Aquests ajuts estaven regulats molt abans de les polítiques assistencials del segle XIX. La concreció dels continguts era obligada perquè és una recerca d’un gremi tèxtil seder, no de la institució gremial. Les conclusions són un recull de la recerca, amb unes característiques específiques dels Perxers. Aquesta recerca ens aproxima als gremis i a la Catalunya moderna fins a l’inici de la industrialització. Està centrada en els segles XVII i XVIII, perquè gran part de la documentació analitzada pertany a aquesta etapa, sense oblidar altres referències anteriors i posteriors.

La tesi és un estudi sobre la història del municipi de les Borges Blanques entre 1923 i 1945, cobrint les etapes de la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República espanyola, la Guerra Civil i el franquisme. El treball parteix de la hipòtesi que el sistema polític a nivell local marcà fortament el desenvolupament econòmic, social i cultural de la població borgenca. En aquest sentit la investigació posa especial èmfasi en el perfil biogràfic de les persones que s’implicaren, a diversos nivells, en el camp de la política de manera que, al final d’aquesta, també s’han pogut observar les continuïtats entre ambdues dictadures. L’estudi s’assenyala la Segona República com la gran ruptura política del segle XX borgenc i com fou el punt culminant de diverses trajectòries personals que es truncaren amb la Guerra Civil i el règim de Franco que, al seu torn, van donar continuïtat a d’altres figures vinculades al conservadorisme local. / La tesis es un estudio sobre la historia del municipio de les Borges Blanques entre 1923 y 1945, cubriendo las etapas de la dictadura de Primo de Rivera, la Segunda República española, la Guerra Civil y el franquismo. El trabajo parte de la hipótesis que el sistema político a nivel local marcó fuertemente el desarrollo económico, social y cultural de la población borgense. En este sentido la investigación pone especial énfasis en el perfil biográfico de las personas que se implicaron, en diversos niveles, en el campo de la política, de modo que, al final, también se han podido observar las continuidades entre las dos dictaduras. El estudio señala la Segunda República como la gran ruptura política del siglo XX borgense i como fue el punto culminante de diversas trayectorias personales que se truncaron con la Guerra Civil y el régimen de Franco que, a su turno, dieron continuidad a otras figuras vinculadas al conservadurismo local. / The thesis is a study on the history of the town of Les Borges Blanques between 1923 and 1945, covering the stages of the dictatorship of Primo de Rivera, the Second Spanish Republic, the Civil War and the Franco regime. The work is based on the assumption that the local political system strongly marked the economic, social and cultural population. In this regard the research puts special emphasis on the biographies of people that were involved at various political levels so that in the end there have also been observed continuities between the two dictatorships. The study notices the Second Republic as the great political rupture of the twentieth century in les Borges as it was the culmination of several personal trajectories that the Civil War and the Franco regime truncate which, in turn, gave continuity to other figures linked to local conservatism.

- Introducció La present tesi vol mostrar quins foren els ingressos i els costos que suposaven la venda i recaptació dels delmes per la part reial i la part del Capítol de la Seu, en l’illa de Mallorca i Menorca, entre les dates compreses del 1380 i 1420. - Contingut de la investigació Veure quins eren els comportaments dels diversos delmes que formaven part de les finances reials i eclesiàstiques, concretament, les referents als canonges de la Seu. I si, realment, amb l’estudi dels delmes es pot fer una extrapolació de què en les dues Balears majors hi havia una especialització agrícola en època medieval. - Conclusió Observar un saldo positiu final d’aquestes finances, i que, gràcies als dits impostos, tant les rendes del monarca com de l’Església de Mallorca eren unes institucions sanejades.

- Introducción. Este trabajo versa sobre todo lo vinculado a la Intendencia del ejército y reino de Mallorca dentro del marco cronológico que va desde el reinado de Felipe V hasta el final del de Carlos III, dando a conocer tanto su funcionamiento y problemática como a los individuos vinculados a ella, siempre conectados al contexto administrativo, económico, militar y social insular. - Contenido de la investigación En esta tesis se estudia la implantación de la intendencia, con el proceso de tránsito y la imbricación de las nuevas piezas en el espacio de Mallorca e Ibiza y pasando después al estudio de la evolución de la institución a lo largo del siglo, estableciendo etapas y analizando su funcionamiento y la coordinación de sus distintos elementos. Asimismo, se estudian las áreas jurisdiccionales del intendente, con sus respectivas competencias, incluyendo su faceta como corregidor y valorando su débil implicación en el Ayuntamiento, así como el papel y el funcionamiento de la Contaduría y la Tesorería del ejército, conectadas a las cuestiones presupuestarias y relacionadas con la economía del territorio insular, incluyendo los distintos modelos de gestión y los agentes económicos que intervienen. Los protagonistas también son fundamental, valorando los problemas a los que se enfrentaron y los conflictos que se desarrollaron con otras instituciones, así como las relaciones sociales y de poder que se dieron. - Conclusiones. La intendencia de Mallorca puede considerarse de segundo orden y un destino poco atractivo. Entre 1715 y 1788 dieciséis individuos diferentes se encargaron de la intendencia ( y del corregimiento entre 1718 y 1772). De ellos, tan sólo 9 fueron titulares, mientras que los demás ejercieron como interinos, y de hecho tan sólo el 60% de los intendentes nombrados llegaron a ocupar esta intendencia, porcentaje similar al de los contadores y tesoreros, los otros dos componentes del tridente gestor. La mayor parte de lo ingresado en las arcas de la tesorería se destinaba al mantenimiento de la militarización de Mallorca e Ibiza y provenía fundamentalmente de dos rentas: Tabaco y Real Patrimonio, seguidas por un grupo más variable como era el formado por Aduanas, Salinas, Talla y Aguardiente. Los impuestos más polémicos, la talla y el de utensilios fueron objeto de quejas, retrasos e impagos. Desde la década de los años 60 los ingresos mejoraron debido a factores como la tranquilidad institucional, la gestión por administración directa de las rentas, los beneficios generados por la renta del tabaco y la existencia de movimientos económicos positivos en las islas. El nuevo sistema borbónico sistema guardará en su interior algunos signos de identidad anteriores, y de hecho, la endogamia administrativa, la formación de sagas familiares que controlaban la gestión económica de las rentas y el desarrollo de alianzas entre los delegados de la Administración central y algunos linajes insulares provocaron que con el paso de los años se viesen más similitudes de las esperadas respecto a las redes sociales y de poder que se tejieron en el período de los Austrias. La opción de la estabilidad frente a la transparencia fue la escogida por la Administración central, y el mejor paradigma lo encontramos en Ibiza, espacio relegado a un plano residual hasta la década de los ochenta, donde se permitió que un linaje asumiese la subdelegación de la intendencia y la gestión económica de la isla desde 1718 y hasta entrado el siglo XIX. / - Introduction. This doctoral thesis deals with everything related to the Administration of the intendancy of the army and kingdom of Mallorca, within the timeframe that runs from the reign of Philip V to the end of Carlos III one, revealing both its operation and problematic as well as the individuals linked to it, always connected to the insular administrative, economic, military and social context - Research content. This work studies the implementation of the intendancy system, with the process of transition and the overlapping of the new parts in the space of Majorca and Ibiza, going then to the study of the evolution of the institution throughout the century, establishing stages and analyzing their functioning and the coordination of its elements. Also, it evaluates the jurisdictional areas, with their respective powers, including his role as corregidor and reviewing his weak involvement in the Town Hall matters. The role and function of the Accountant’s Office and of the Army Treasury as well as the budget issues regarding to them are also discussed, linking all of it to the economy of the island territory, including different management models and economic agents involved in them. The protagonists are also presented: intendants, main accountants and army treasurers, as well as other agents whose role was essential. Finally, it analyses the problems to they faced and the conflicts that were developed with other institutions, as well as social relations and power that existed. - Conclusions. The intendancy of Mallorca can be considered of second-order and an unattractive destination. Between 1715 and 1788 sixteen different individuals took care of it (and also of the corregimiento, from 1718 to 1772). Of these, only 9 were titular, while the others exercised as interim, and in fact, only the 60% of those destined to this intendancy came to occupy it, a similar percentage to accountants and treasurers, the other two components of the trident that took care of the intendancy management. Most of what entered into the coffers of the treasury was spent on the maintenance of the militarization of Majorca and Ibiza, and came mainly from two incomes: Tobacco and Real Heritage, followed by a more variable group as was the formed by customs, salt, the talla, and brandy. The most controversial taxes, the talla and the utensils tax, were the subject of complaints, delays and defaults. Since the early 60's, the revenue improved due to factors such as institutional peace, the income management by direct administration method, the profits generated by the tobacco and the existence of positive economic movements in the islands. The new Bourbon system will save inside itself some signs of previous identity, and in fact, the administrative inbreeding, the formation of family sagas that controlled the economic management of the revenues and the development of partnerships among the delegates of the central government and some lineages of the islands meant over the years more similarities than expected, regarding social and power networks that were woven into the period of the Hapsburgs. The stability was chosen by the central government in front of the transparency: the best paradigm is found in Ibiza, a space relegated to a residual level until the eighties, where it was also allowed that a family assume the subdelegation of the intendancy and the economic management of the island since 1718 and even into the nineteenth century. / - Introducció. Aquest treball versa sobre tot el vinculat a la Intendència de l'exèrcit i regne de Mallorca dins el marc cronològic que va des del regnat de Felip V fins al final del de Carles III, donant a conèixer tant el seu funcionament i problemàtica com als individus vinculats a ella, sempre connectats al context administratiu, econòmic, militar i social insular. -Contingut de la investigació. En aquesta tesi doctoral s'estudia la implantació de la intendència, amb el procés de trànsit i la imbricació de les noves peces a l'espai de Mallorca i Eivissa, passant després a l'estudi de l'evolució de la institució al llarg del segle, establint diferents etapes, analitzant el seu funcionament i la coordinació dels seus elements. Així mateix, s'estudien les àrees judicials de l'intendent, amb les seves respectives competències, incloent la seva faceta com a corregidor i valorant la seva implicació a l'Ajuntament, així com el paper i el funcionament de la Comptadoria i la Tresoreria de l'exèrcit, amb les qüestions pressupostàries relacionades amb l'economia del territori insular, incloent els diferents models de gestió i els diversos agents econòmics que hi intervenen. També es presenta als protagonistes, tant intendents com comptadors i tresorers, i a altres agents el paper dels quals és fonamental, valorant els problemes als quals es van enfrontar i els conflictes que es van desenvolupar amb altres institucions, així com les relacions socials i de poder que es varen donar. - Conclusions. La intendència de Mallorca pot considerar-se de segon ordre i un destí poc atractiu. Entre 1715 i 1788 setze individus diferents s’ocuparen de la intendència de l'exèrcit i regne de Mallorca (i del corregiment entre 1718 i 1772), bé com a titulars o bé de forma interina. D'ells, tan sols 9 van ser titulars, mentre que els altres van exercir com a interins, i de fet tan sols el 60% dels intendents nomenats van arribar a ocupar aquesta intendència, percentatge similar al dels comptadors i tresorers, els altres dos components del trident gestor. La major part del que s’ingressava en les arques de la tresoreria es destinava al manteniment de la militarització de Mallorca i Eivissa i provenia fonamentalment de dues rendes: Tabac i Reial Patrimoni, seguides per un grup més variable com era el format per Duanes, Salines, Talla i Aiguardent. Els impostos més polèmics, la talla i el de utensilis van ser objecte de queixes, retards i impagaments. Des de la dècada dels anys 60 els ingressos van millorar a causa de factors com la tranquil·litat institucional, la gestió per administració directa de les rendes, els beneficis generats per la renda del tabac i l'existència de moviments econòmics positius a les illes. El nou sistema borbònic guardarà en el seu interior alguns signes d'identitat anteriors, i de fet, l'endogàmia administrativa, la formació de sagues familiars que controlaven la gestió econòmica de les rendes i el desenvolupament d'aliances entre els delegats de l'Administració central i alguns llinatges insulars van provocar que amb el pas dels anys es veiessin més similituds de les esperades respecte a les xarxes socials i de poder que s’havien teixit en el període dels Àustries. L'opció de l'estabilitat enfront de la transparència va ser l'escollida per l'Administració central i el millor paradigma el trobem a Eivissa, espai relegat a un pla residual fins a la dècada dels vuitanta, on es va permetre que un llinatge assumís la subdelegació de la intendència i la gestió econòmica de l'illa des de 1718 i fins entrat el segle XIX.

No description available.