Les Juntes de Reformes Socials neixen amb la llei de 13 de març de 1900 sobre condicions de treball de dones i nens. Estaven integrades per sis patrons i sis obrers, dos vocals nats –el rector i el metge- i presidides per l’Alcalde. Les seves atribucions eren “inspeccionar todo centro de trabajo; cuidar de que tengan condiciones de salubridad é higiene; formar las estadísticas del trabajo; procurar el establecimiento de Jurados mixtos de patronos y de obreros; entender en las reclamaciones que unos y otros sometieren á su deliberación, y velar por el cumplimiento de esta ley”. Cercaven esdevenir un dels principals elements de consens entre el capital i el treball, amb l’ objectiu de desactivar la conflictivitat laboral. Tingueren àmplies competències i foren imprescindibles en l’aplicació de la incipient legislació laboral, actuant com a terminals de l’Institut de Reformes Socials. Al seu si participaren, de forma generalitzada, les organitzacions patronals i obreres més significatives de les localitats, les quals enviaren els seus principals representants, mostra de l’interès d’ambdues classes de no deixar els afers laborals en mans d’actors de tercera fila. Foren els organismes pioners de l’arrencada d’un marc de relacions laborals no reeixit que, per sobre de totes les dificultats amb què toparen, sobresurt la incapacitat, la ineptitud, la falta real de voluntat política d’un Estat massa presoner de les seves pròpies pors envers un moviment obrer emergent, al qual veien més com un perill imminent, que amenaçava amb imposar la revolució social, que no pas com un actor social amb drets propis i inalienables. Quan l’Estat intenta posar en marxa un sistema de relacions laborals que incorpori obrers i patrons a un projecte reformista, que porti socialment a un nou marc de relacions laborals en el món del treball, ho fa mogut més per la por a la revolució social que per convicció real. De resultes d’això, la introducció de les reformes socials es caracteritzaren per la seva tebiesa, per la demora, pel caràcter defensiu i per la seva incapacitat a l’hora de fer-les complir. Això deixava lliure el camí a que fossin els patrons i els obrers, els únics protagonistes en la resolució dels conflictes laborals. A inicis de segle XX, obrers i patrons estaven fortament organitzats per a la defensa dels seus interessos. La irrupció de les Juntes de Reformes els atià encara més en aquesta direcció, ja que ambdues classes perseguien el control del món laboral. N’hi hagueren, entre elles, períodes de calma i consens; altres més tensos i altres d’oberta confrontació. Les actituds de bel·ligerància foren en ascens, sobretot després de 1916, amb l’encariment de les subsistències per l’acaparament, producte de la Primera Guerra Mundial. En aquest context, un sistema legal de relacions laborals desdibuixat, poc perfilat, poc coherent, poc consensuat, que deixava que fossin les victòries obreres o patronals les que dictessin les lleis laborals abunda en la cultura d’imposar al contrari la voluntat pròpia. Des de 1916 fins 1923, l’Estat es continuà caracteritzant per l’elaboració de tot un seguit de lleis fetes a corre-cuita i a la defensiva, deixant el camí obert a l’enfrontament, a la confrontació com a via de solució de la conflictivitat laboral. En aquest sentit, amb la seva incapacitat d’absorbir les demandes, amb la seva ineptitud a l’hora d’establir aquell sistema de relacions laborals, i amb la seva falta real de voluntat política s’enduu una bona part de la responsabilitat històrica de l’etapa de violència social entre obrers i patrons coneguda com a pistolerisme, la qual abocà en la Dictadura de Primo de Rivera justificada, paradoxalment,, com a necessària per acabar amb la violència social. / Boards of Social Reforms are born with the law of 13 March 1900 on working conditions of women and children. Consisted of six workers and six employers, two ex officio members, the rector and the doctor, and chaired by the Mayor. His powers were: “inspeccionar todo centro de trabajo; cuidar de que tengan condiciones de salubridad é higiene; formar las estadísticas del trabajo; procurar el establecimiento de Jurados mixtos de patronos y de obreros; entender en las reclamaciones que unos y otros sometieren á su deliberación, y velar por el cumplimiento de esta ley”. They searched to become one of the main elements of consensus between capital and work, with the aim of disabling the work conflict. They had extensive powers and were essential in the implementation of the emerging working law, serving as a terminal of the Institute of Social Reforms. In its womb, in general, participated employers organizations and workers of the most important towns, which sent their main representatives, showings the interest of both classes of not leaving the work affairs in the hands of third parties row. The organisms were pioneers of the boot of a framework of relations that is not successful, that above all the difficulties which clashed with, stands the disability, the ineptitude, lack of real political of a state too prisoner of their own fears against an emerging working class movement, which looked more like as an imminent danger, which threatened to impose the social revolution, than as a social actor with their own inalienable rights. When the state tries to implement a system of relations that includes workers and employers in a reformist project, which sets a new framework of social relations in the working world, it is driven more by fear of social revolution than by real conviction. As a result, the indifference, the delay, the defensive character and its inability to enforce the law characterize the introduction of social reforms. This left the way open to employers and workers to be the only players in the resolution of working disputes. In the early twentieth century, workers and employers were strongly organized to defend their interests. The emergence of the Boards of Social Reforms pushed further in this direction, because both classes searched the control of the working world. Between them, there were periods of calm and consensus, others tenser and other of open confrontation. The attitudes of belligerence were rising, especially after 1916, with the increase of the price of livelihoods, because of the hoarding in the First World War. In this context, a blurred, not profiling, inconsistent, partly agreed system of industrial relations, that was leaving the victories of workers or employers to dictate working laws, abound in the culture of imposing against the own will. From 1916 to 1923, the State continued been characterized by the development of a series of laws made in haste and on the defensive, leaving the way open to the confrontation, the confrontation as a solution of work conflict. In this sense, the inability to absorb the demands with their ineptitude when it comes to establishing that system of work relations, and their lack of real political will had much of the historical responsibility the stage of social violence between workers and employers known as the Gunmen, which poured into the dictatorship of Primo de Rivera justified, paradoxically, a need to end social violence.

Esta tesis trata de las formas de representación histórica en la Francia contemporánea, que aborda a través de dos hilos conductores: la elaboración de los conceptos de memo-ria, historia y revolución, y el vínculo entre el contenido y la forma en la escritura de la historia. El trabajo se despliega en dos partes: una dedicada al siglo veinte y otra al siglo diecinueve. La primera se centra en el giro historiográfico de los años setenta. A través de las figuras de Michel Foucault, Paul Veyne y François Furet examina esa transformación y su posterior influencia en la historiografía. La segunda, a su vez, se ampara en las obras sobre la revolución francesa de Alphonse Aulard, Hippolyte Taine y Edgar Quinet para evaluar el papel que desempeñan en ellas la historia, la memoria y la revolución, y para analizar la formación y profesionalización de la disciplina moderna de la historia. El objetivo global es subrayar la importancia de la poética de la historia e iluminar el potencial heurístico de la historiografía decimonónica para la reflexión teórica sobre la disciplina. / This thesis is focused on the forms of historical representation in modern France, which it examines following two main threads: the elaboration of the concepts of memory, history and revolution, and the relation between the content and the form in history wri-ting. The work is divided in two parts. The first one is dedicated to the twentieth centu-ry, and the second one is focused on the nineteenth century. The former one deals with the historiographical turn of the seventies. Through the figures of Michel Foucault, Paul Veyne and François Furet, the significance of this transformation and its later influence on historiography is examined. In the latter, and following the works of Alphonse Au-lard, Hyppolite Taine and Edgar Quinet on the French revolution, the role played on them by history, memory and revolution is assessed, and the formation and the profes-sionalization of the modern history discipline is analysed. The overall purpose is to un-derline the importance of the poetics of history and to lighten the heuristic value of nineteenth-century historiography to the theoretical reflection on history.

El Llibre dels Fets és un document que conté una selecció dels fets de la vida del rei En Jaume I, el Conqueridor. Aquest rei, un dels reis més estudiats de la Corona d’Aragó, regnà més de seixanta anys (1214-1276), un dels regnats més llargs de tota la Península Ibèrica. Durant aquests anys, el rei, completament immers en la Reconquesta, conquerí diversos territoris. Aquestes conquestes afavoriren l’expansió territorial de la Corona d’Aragó cap al sud i també cap al Mediterrani. Durant el seu regnat, tingueren lloc altres fets, com ara els seus matrimonis amb Elionor de Castella i després amb Violant d’Aragó, la guerra pel comtat d’Urgell, les revoltes sarraïnes, el tractat de Corbeil, l’intent de croada a l’Ultramar, la seva participació al Concili de Lió i altres episodis narrats en el Llibre dels Fets. Compost al final del regnat del rei En Jaume I, el Llibre dels Fets ens ha arribat en diferents còpies que constitueixen la seva tradició textual. En aquesta tesi doctoral ens proposem d’analitzar els objectes de la tradició textual del Llibre dels Fets del rei En Jaume I, compostos entre els anys 1343 i 1557, amb l’objectiu de trobar el significat històric d’aquests textos, és a dir, el motiu pel qual foren compostos. Els objectes analitzats són els següents: ms. 1 de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona; ms. 1734 de la Biblioteca de Catalunya; ms. Y-III-5 de la Real Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo de El Escorial; ms. II-475 de la Biblioteca del Palacio Real de Madrid; ms. 10121 de la Biblioteca Nacional de España; ms. 9-4769 de la Biblioteca de la Real Academia de la Historia de Madrid i l’edició R-15398 de la Biblioteca Nacional de España. Hem utilitzat com a referents teòrics els estudis de Hayden White, Gabrielle M. Spiegel i Roger Chartier, els quals hem fet servit per a teoritzar la composició dels textos i comprendre’ls com a fenòmens històrics singulars compostos en un temps determinat. Cadascun d’aquests autors ha tingut la seva importància en la construcció d’una referència teòrica i la seva posterior aplicació en aquest estudi. Dels estudis de White hem pres la idea central de la formació del text, el que ell anomena text historiogràfic; dels estudis de Spiegel hem utilitzat la referència al context històric en què aquest text neix i que influeix en la seva composició; i dels estudis de Chartier hem considerat la representació que aquest objecte final conté, subratllant les diverses formes per les quals s’accedeix al significat d’aquesta representació. La utilització d’un aparat metodològic interdisciplinari ha facilitat la singularització dels objectes de la tradició textual del Llibre dels Fets, no solament a partir del context en què foren compostos, sinó també en comparació entre si. En individualitzar-los a partir de les seves dades, els objectes de la tradició textual del Llibre dels Fets són considerats elements únics que formaven part d’un moment concret de la història de la Corona d’Aragó, sempre fent referència a la vida del rei En Jaume I i sempre representant una interpretació de la seva auctoritas. Així doncs, en la utilització d’aquest aparat metodològic hem fet servir les perspectives de la crítica textual, de la paleografia, de la codicologia, de la filologia, de la diacronia, dels estudis genealògics, de l’epigrafia i de la història de l’art. En aquest treball cerquem el que anomenem el significat històric de la tradició textual del Llibre dels Fets, és a dir, el motiu pel qual aquests textos foren compostos en diferents contextos i condicions de la història de la Corona d’Aragó. Per tant, utilitzem les referències teòriques esmentades a dalt i ens servim d’un aparat metodològic interdisciplinari amb l’objectiu de singularitzar cada objecte de la tradició textual del Llibre dels Fets i trobar el seu significat històric. Un cop individualitzat, singularitzat i comprés dins del context de composició, l’objecte presenta característiques particulars que ens indiquen el motiu pel qual fou compost. El resultat d’aquest estudi ha estat la caracterització de cadascun dels textos. Aquesta caracterització ens ha ajudat a apropar-nos als seus probables motius de composició i així al seu significat històric. Aquesta anàlisi detallada ens ha ajudat a veure aquests objectes com a personatges actius i passius en els contextos en què foren compostos, és a dir, que tenien una presència en els contextos en què foren compostos i que foren formulats dins d’aquests contextos. A més, l’anàlisi de les seves característiques de composició ha estat crucial per a determinar el context de composició i també el seu significat històric. Formulats en contextos posteriors a la mort del principal personatge de la narració, els textos de la tradició textual del Llibre dels Fets representen instants de tornada al passat en què els seus patrocinadors i actores rescataren la memòria d’un dels reis més importants de la nissaga dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó amb la intenció d’utilitzar-la en el context en què es trobaven. / The Book of Deeds is a document that contains a selection of the deeds of the life of King James I, the Conqueror. This king, who is among the most studied ones of the Crown of Aragon, ruled for more than sixty years (1214-1276) which is one of the longest reigns of the Iberian Peninsula. During these years, the king, who participated in the Reconquest, conquered several territories. These conquests favoured the territorial expansion of the Crown of Aragon towards the south and the Mediterranean Sea. During this reign, other events took place, such as the marriage with Eleanor of Castile, and afterwards with Violant of Aragon, the war in the county of Urgell, the Saracen’s revolts, the Treaty of Corbeil, the attempt of the Crusade of Ultramar, the Council of Lyons, and other episodes gathered in the Book of Deeds. Composed at the end of King James I’s reign, the Book of Deeds has come down to us in different copies, which form its textual tradition. In this doctoral thesis, we analyse the objects of the textual tradition of the Book of Deeds between 1343 and 1557, in order to discover the historical meaning of these texts, that is, the motives of their composition. These objects are: ms. 1 of the Biblioteca de la Universitat de Barcelona; ms. 1734 of the Biblioteca de Catalunya; ms. Y-III-5 of the Real Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo de El Escorial; ms. II-475 of the Biblioteca del Palacio Real de Madrid; ms. 10121 of the Biblioteca Nacional de España; ms. 9-4769 of the Biblioteca de la Real Academia de la Historia de Madrid, and the edition R-15398 of the Biblioteca Nacional de España. As theoretical references, we use the studies by Hayden White, Gabrielle M. Spiegel, and Roger Chartier, in order to reflect on the composition of the texts and to understand them as singular historical phenomena composed at a specific moment of time. Each of these authors had their importance during the formulation of our theoretical framework and its application in this study. From White’s studies we take the central idea of the formation of the text, what he calls the historiographical text; from Spiegel’s studies we use the idea of a historical context in which the text appears and which shapes its composition; and from Chartier’s studies we use the idea of the representation which this final object realizes, emphasizing the several ways in which we can understand the meaning of this representation. The use of an interdisciplinary methodological apparatus allows us to distinguish each object of the textual tradition of the Book of Deeds, not only with regard to the context in which it was composed, but also with a view to the other objects of the tradition. Describing each of these objects by means of its particular characteristics, we can consider them unique objects that made part of a specific context of the history of the Crown of Aragon which refers to the life of King James I and which represents an interpretation of his auctoritas. Thus, in our methodological apparatus we use textual criticism, paleography, codicology, philology, the diachronic method, genealogical studies, epigraphy and history of art. In this study, we seek the historical meaning of the textual tradition of the Book of Deeds, that is, the motives why these texts were composed at different moments in time and under different conditions throughout the history of the Crown of Aragon. Therefore, we use the theoretical references mentioned before along with an interdisciplinary methodological approach, which shall allow us to single out each and every object of the textual tradition of the Book of Deeds and discover its historical meaning. Once the objects are singled out and understood in their peculiar context of composition, they reveal particular characteristics that account for the motives of their composition. The result of this process is the specific characterization of each of the texts. This helps us to approach the probable reasons concerning their composition and thus their historical meaning. A detailed analysis allows us to see these objects as both active and passive characters in the context in which they were composed, that is, they had an active presence in the contexts in which they were the objects of composition. Thus, the analysis of the characteristics of composition is important in order to establish the context of the texts’ composition and their historical meaning. Copied and written down after the dead of the protagonist of the narrative, the texts of the textual tradition of the Book of Deeds represent moments of return to the past, when their sponsors and actores wished to recover the memory of one of the most important kings of the lineage of the counts of Barcelona and kings of Aragon with the intention to use it in their historical context.

L’objectiu és determinar què era l’església del monestir de Sant Pere de Rodes en el seu primer estatacabat per a qui la vagi concebre i dirigir. N’hem manejat la historiografia i les dificultats de veure’n la forma, aixecat plànols, trobat la unitat de mesura, estudiat les dimensions en relació amb els coneixements de proporció del moment i les descripcions dels edificis bíblics, seguit les variacions durant la construcció, contextualitzat el vocabulari, descrit l’estructura espacial i el programa iconològic. En resulta que per haver concebut, elaborat i construït l’església calien el quadrivi, la Bíblia, la idea dels sentits múltiples establerta per l’exegesi i un coneixement poc o molt analític d’arquitectura romana i d’arrel romana; i la capacitat de treure’n criteris de decisió de rang equivalent; les columnes superposades de la nau són el moment fort de la constitució de l’edifici en lloc. / The aim is to establish what the nature was of the church of the monastery of Sant Pere de Rodes for those in charge of its conception and actual construction when the building was first considered complete. We have examined the historiography and the difficulties encountered in describing the form of the church, measured the building, drawn new plans, found the unit used, related the dimensions to contemporary knowledge on proportion and biblical descriptions, followed changes during the building process, put the vocabulary in context and described both the spatial structure and the iconological program. The church could neither have been conceived, developed nor built without the quadrivium, the Bible, the exegetical idea of multiplicity of senses and an analytical knowledge of Roman or Romanbased architecture; nor without the ability to get equivalent decision criteria from all of them. The superimposed columns make the building into a place.

El Movimiento de Acción Popular Unitaria (MAPU) fue un pequeño, pero influyente partido de la política chilena entre 1969 y 1989, nacido de la escisión de parlamentarios “comunitaristas” y los jóvenes “rebeldes” de la Democracia Cristiana. El nuevo partido fue protagonista de los dos principales procesos históricos de la izquierda a fines del siglo XX: a.- la creación de la Unidad Popular que llevó a Salvador Allende al poder en 1970, el que fracasó en medio del complot a dicho gobierno y las fuertes divisiones de la izquierda entre revolucionarios y reformistas, que llevó al propio MAPU a su escisión previa al golpe de estado en 1973 (nace el MAPU-Obrero Campesino, moderado), b.- el proceso de autocrítica y renovación de la izquierda socialista tanto en la clandestinidad en Chile como en Europa -con el influjo eurocomunista y la emergencia de alternativas socialistas democráticas-. Ambos MAPUs se hacen parte de la “renovación socialista” que concluye con una coalición histórica socialdemócrata-demócrata cristiana que desde 1990 gobierna Chile (Concertación de Partidos por la Democracia). Cambió el mundo y ellos se transformaron. Si en 1969 los “rebeldes” de la DC crearon el MAPU acusando a los socialcristianos de traicionar la “Revolución en Libertad” que impulsaba Eduardo Frei, en 1989 se disolvieron como orgánica política, ingresando al eje socialdemócrata conformado por el Partido Socialista (PS) y el Partido por la Democracia (PPD) para impulsar el “compromiso histórico” con la Democracia Cristiana. En dos décadas, pasaron de su fascinación con las revoluciones y el acercamiento al marxismo-leninismo, a ser lectores de Gramsci para construir una mayoría social y política con la misma DC de la cual nacieron. Durante esos veinte años se van entrelazando cristianismo y marxismo como rasgos claves desde su nacimiento. Esto es explicable por la fuerte corriente “progresista” en el seno de la Iglesia Católica incubada durante todo el siglo XX, cuya expresión institucional fue el nombramiento del Cardenal reformista Raúl Silva Henríquez y la creación del Movimiento Cristianos por el Socialismo, en que participan sacerdotes y laicos vinculados al MAPU. Otro componente distintivo es el generacional “universitario” que hegemoniza la dirección del MAPU en las principales ciudades (Santiago, Concepción y Valparaíso), provenientes de los movimientos de reforma universitaria. El MAPU es liderado por dicha élite, no obstante muchos de sus “cuadros” provengan de la reforma agraria, de Concepción y Valparaíso, y de una no despreciable presencia sindical urbana. El punto principal para comprender el nacimiento del MAPU es la radicalización ocurrida en Chile en la década de los sesentas, proceso paralelo al que se produjo en muchos países de América Latina, como consecuencia de las revoluciones, en especial la cubana, el “fracaso” de la opción desarrollista que implicaba la Alianza para el Progreso impulsada por Estados Unidos y la tendencia al mesianismo que se apoderó de la política, con muchos influjos del redentorismo católico y el reformismo universitario que marcaron dicha década. / The Popular Unitary Action Movement, MAPU (1969-1989) split from the DC to join the socialism and after a renewal helped the union of DC with the Socialists in the pragmatic "Concertación". The history of mapucistas is a combination between Cristianism, socialism, power and social movements. This was the third political party of the Chilean left and became an influential elite under Pinochet rule that created several NGOs and cultural networks that created a new political identity: the socialist renovation. The MAPU demonstrates the contribution "transformative / innovative " of enlightened elites, who moves from rupture to play a role in founding of new coalitions. The traditional debate in political science of disruptive or functional elites can be enriched with the concept of transformative elite that shakes and then stabilizes the system. To someone's might express a cynical pattern of accommodation, for others a case of flexibility. This tesis seeks to highlight the innovative role of elites in terms of combination of rupture and stabilization as important process in the political system.

La presente tesis estudia la relación entre la actividad política y medios decomunicación como formadores de tendencias en la opinión pública específicamenteen su interacción con sectores golpistas liderados por el ejército y una nueva prensaescrita semanal de información general. El marco histórico comprendido entre losgolpes de estado de septiembre de 1955 y junio de 1966 en el cual se inserta el temase caracteriza por la inestabilidad político-institucional y la imposibilidad de generar unconsenso de largo alcance. En particular, estudiaremos tres semanarios como actorespolíticos, protagonistas, junto con otros factores de poder y grupos de presiónsocioeconómicos, del golpe de estado del 28 de junio de 1966, cuando loscomandantes en jefe de las tres Fuerzas Armadas derrocan al gobierno constitucionaldel presidente Arturo Illia, electo en 1963, en representaciòn de la Unión CívicaRadical del Pueblo. En el proceso que desemboca en la quiebra institucional de 1966destaca por su protagonismo un modelo específico de prensa escrita: los semanariosdiseñados según las pautas del "Nuevo Periodismo", creados por el periodista JacoboTimerman, de amplia difusión entre los lectores de la clase media y alta de laArgentina, en la década del sesenta, ya que no se registran antecedentes de unaintervención tan directa y activa de este tipo de prensa en el campo político nacional.Desde una perspectiva general, la investigación se inserta dentro de la historia de laprensa y de forma específica, de las publicaciones semanales como actores políticos.A fin de reconstruir las temáticas que desacreditan la acción gubernamental delradicalismo e instauran la propuesta de una alternativa militar centramos nuestroanálisis en la información cualitativa de los textos publicados por los editorialistaspolíticos de las nuevas revistas de información general. Para ello, hemos escogido lascolumnas editoriales de actualidad escritas para Primera Plana por Mariano Grondonadesde su incorporación en junio de 1964 hasta el 30 de junio de 1966; las de BernardoNeustadt publicadas en la revista Todo, durante su aparición entre octubre de 1964 ymayo de1965 y finalmente, las de Mariano Montemayor desde el 28 de octubre de1965 y hasta las vísperas del golpe.Nuestra intención es indagar cómo las revistas Primera Plana, Confirmado y Todoconforman, a través de sus editoriales políticos, un conjunto de ideas e imágenes para,por un lado, desacreditar la acción del gobierno radical y, por el otro, prestigiar el golpede estado y el encumbramiento de un nuevo líder militar como respuesta a la crisisargentina. En tal sentido, postulamos que las críticas al estilo de gobierno de la UCRPfueron funcionales a la construcción de un "consenso de terminación" que legitima algolpe de estado del 28 de junio de 1966, como alternativa aceptable para modernizarla economía y ejercer el control de la movilización social bajo un gobierno autoritario.Los columnistas proponen una crítica no sólo al accionar del gobierno de la UCRP sinoal sistema mismo de partidos cuya caducidad resulta perniciosa para el crecimientoeconómico, la integración sociopolítica y la seguridad nacional. Esta tesis explora lainteracción entre los sectores golpistas liderados por el ejército y la prensa escrita deinterés general. / The thesis studies the relation between politics and the mass media as trainingof tendencies in the public opinion and between the authoritarian sectors led bythe army and a new written press weekly of general information. The first part ofthe thesis develops the sociopolítical context that includes the coup d'etat that,in September of 1955, Domingo Perón overthrows to the second government ofJuan; the presidencies de facto of generals Lonardi and soon Aramburu, theconstitutional government of Arturo Frondizi, its overthrow, in March of 1962,and replacement by Jose Maria Guido, provisional president of the Senate, theelectoral triumph, in 1963 of Arturo Illia and its later destitution, by one Militarycommittee, in June of 1966.The second part includes the analysis of the constitution of the history of themagazines and the press like a specific historiográfic field, the development ofthe "New Periodism" and its impact and influences in literature and pressesArgentinean. Next one analyzes the content and the informative strategies ofthree weekly reviews of information general - "Primera Plana", "Todo" and"Confirmado"- that responds to the informative guidelines previously mentioned,as thus also we dedicated a chapter to the critical arguments of the politicaleditorial-writers of these publications taking care of its entailment with thedevelopment of the civic-military conspiracy destined to destabilize theconstitutional government. These writers propose a critic to the government ofthe UCRP and to the politic system whose is considered pernicious for theeconomic growth, thesociopolítical integration and the national security in thecontext of "Cold War". In the last chapter we presented the attitude of presidentIllia as opposed to this journalistic campaign and to the coup d'etat inblossoming, like thus also the construction of an alternative leadership ofauthoritarian style in the figure of general Onganía.

No description available.

No description available.

A l'inici del segle XIX l'ús generalitzat de la impremta es va expandir a causa de la importància política de la comunicació. Els impressors són, doncs, fonamentals per a la consolidació del procés, no només pel seu paper en l'edició sinó també per a la producció i difusió de missatges polítics i instruccions administratives. L'habilitat de cadascun d'ells per mirar de situar-se en una posició propera a l'administració i així poder aconseguir els sucosos encàrrecs per a les impressions menors derivades de la seva activitat, els obliga a mantenir certes fidelitats polítiques.La tesi estudia la influència ideològica de l'acumulació històrica de la legislació sobre la impremta i els impressors i com aquest fet determina els posteriors comportaments davant la censura i la clandestinitat. Durant els períodes constitucionals (1810-1814; 1820-1823), les discussions sobre la llibertat d'impremta constitueixen l'eix del debat polític sobre l'autèntic significat de la idea de llibertat.També s'analitza la censura i la clandestinitat així com els procediments i xarxes de distribució de documents oficials i de llibres. El paper de la dona impressora té un capítol específic. L'abast geogràfic es concentra a Catalunya.L'estudi preliminar es complementa amb un diccionari biogràfic dels impressors catalans entre 1800 i 1833 en el qual es procura mostrar l'organització de les nissagues familiars i les relacions entre elles.La tesi es complementa amb aportacions documentals: textos oficials i còpia de correspondència o informes del Gremi d'impressors, de la Inquisició, etc. / At the beginning of the 19th century the political importance of communication instigated the expansion of the use of the printing press. Printers are an essential element to consolidate the process, not only thanks to their role in publishing but also due to the production and diffusion of political messages and government instructions. Their skills to gain positions close to the government in order to achieve good requests for minor printings, make them keep certain political loyalties.This thesis explores the ideological influence of historical accumulation of legislation about press and printers, and how this determines the subsequent behaviours in front of censorship and political underground. During constitutional periods (1810-1814; 1820-1823), the arguments about press freedom establish the core of the political discussion about the authentic meaning of liberty .Censorship and the underground are analysed as well as the proceedings and the distribution nets of official papers and books. There is a chapter dedicated to the women printers. The scope is limited to Catalan publishing.The preliminary report is complemented by a biographical directory of Catalan printers between 1800 and 1833 that shows the organization of lineages and their relations.The thesis is complemented by documental contributions: official texts and copies of reports by the Printing Trade, the Inquisition, etc.

La principal finalitat d'aquest estudi ha consistit en analitzar amb el major aprofundiment possible, i des de diferents aspectes i punts de vista, a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) des de la seva fundació el 1976 com Joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya fins al final de l'hegemonia política de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) el 2003. Al llarg del text s’analitza l'evolució ideològica; propostes polítiques a les nombroses i diferents campanyes electorals; els enteniments i les divergències amb CDC, Unió Democràtica de Catalunya i Unió de Joves; les constants accions reivindicatives; les lluites internes en el si de l'organització; l'estructura organitzativa de la formació; els Congressos i els seus entramats; les relacions amb altres entitats o organismes com el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Front Nacional d'Estudiants de Catalunya i els contactes amb altres organitzacions polítiques de tot el territori espanyol i, sobretot, europeu. Amb aquest treball s'ha fet un pas més a la investigació de les formacions políticojuvenils catalanes durant la transició i els posteriors anys, un camp que fins el moment no s'havia treballat amb excessiva atenció. / The main purpose of this study consisted of analyzing with the greatest depth possible, and from different aspects and points of view, the Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) since its founding in 1976 as the Joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya until the end of the political hegemony of Convergència Democràtica (CDC) in 2003. Throughout the text examines the ideological evolution, policy proposals and the many different election campaigns, the differences in understanding and CDC, Unió Democràtica de Catalunya and the Unió de Joves, the ongoing protest actions, internal struggles within organization, the organizational structure of training, the congress and its frameworks, relationships with other organizations or agencies as the Consell Nacional de la Joventut de Catalunya and the Front Nacional d’Estudiants de Catalunya and contacts with other political organizations throughout Spain and especially in Europe. This work has taken a step in the investigation of the formation political youth Catalan and subsequent years during the transition to field until now that had not worked with too much attention.