L'objectiu principal d'aquesta investigació és mostrar els efectes de les transformacions socials entre 1780 i 1930 en la ciutat de Lleida. Especialment es centra en l'impacte demogràfic i social de dos d'aquests canvis: el seu rol com a capital d'un territori que va més enllà dels límits administratius provincials i els canvis a que es veurà sotmesa l'agricultura lleidatana durant el llarg segle XIX i primer terç del segle XX. En primer lloc s'estudia el desenvolupament del poblament en la Catalunya Occidental i el paper que hi juga la ciutat, que no consolida el seu paper de centre econòmic i de serveis fins el segle XX. En segon lloc es reconstrueixen els principals indicadors demogràfics de la ciutat, tot permetent identificar la cronologia i forma de la transició demogràfica. En tercer lloc, s'analitza l'evolució de la seva estructura productiva a partir dels actius emprats en cada sector econòmic. En darrer lloc, es relacionen aquests canvis demogràfics i productius amb l'evolució de l'estructura de la propietat de la terra del territori immediat a la ciutat (unes 20.000 hectàrees). La conclusió principal és que l'arribada del ferrocarril, la crisi agrària fini secular així com el fracàs primerenc de l'extensió del regadiu varen debilitar el paper de Lleida en el tramat urbà català i en el seu propi paper de capital territorial que no va tornar a recuperar fins els primers decennis del segle passat. Malgrat això, la ciutat no restarà al marge de les transformacions demogràfiques i socials que va experimentar la societat catalana en el darrer terç del segle XIX i el primer del segle XX. / El objetivo principal de esta investigación es mostrar los efectos de las transformaciones sociales entre 1780 y 1930 en la ciudad de Lleida. Especialmente se centra en el impacto demográfico y social de dos de estos cambios: su rol como capital de un territorio que va más allá de los límites administrativos provinciales y los cambios a que se verá sometida la agricultura leridana durante el largo siglo XIX y primer tercio del siglo XX. En primer lugar se estudia el desarrollo del poblamiento en la Cataluña Occidental y el papel que juega la ciudad, que no consolida su papel de centro económico y de servicios hasta el siglo XX. En segundo lugar se reconstruyen los principales indicadores demográficos de la ciudad, permitiendo identificar la cronología y forma de la transición demográfica. En tercer lugar, se analiza la evolución de su estructura productiva a partir de los activos empleados en cada sector económico. En último lugar, se relacionan estos cambios demográficos y productivos con la evolución de la estructura de la propiedad de la tierra del territorio inmediato a la ciudad (unas 20.000 hectáreas). La conclusión principal es que la llegada del ferrocarril, la crisis agraria finisecular así como el fracaso temprano de la extensión del regadío debilitaron el papel de Lleida en el entramado urbano catalán y su propio papel de capital territorial que no volvió a recuperar hasta los primeros decenios del siglo pasado. A pesar de esto, la ciudad no restará al margen de las transformaciones demográficas y sociales que experimentó la sociedad catalana en el último tercio del siglo XIX y el primero del siglo XX. / The main goal of this research is to illustrate the effects of the social transformations between 1780 and 1930 in the city of Lleida. It mostly focuses on the demographical and social impact of two of these changes: its paper as the capital of a territory that goes further of the provincial administrative limits and its agriculture changes during the long 19th century and first third of the 20th century. In the first place it studies the development of the population in the Western Catalonia and the paper that the city plays, which does not consolidate its paper as an economic center and services market until the 20th century. In the second place, we have rebuilt the main demographical indicators of the city, allowing the identification of the chronology and form of the demographical transition. Thirdly, it analyses the evolution of the city's productive structure through the study of the employed in each economic sector. Finally, it relates these demographical and productive changes with the evolution of the structure of the land property of the immediate territory to the city (about 20.000 hectares). The main conclusion is that the railway arrival, the agrarian crisis in the turn of the 19th century as well as the early failure of the irrigated lands extension, weakened the paper of Lleida in the Catalan urban network and its role as territorial capital; one that did not recover until the first decennials of the past century. In spite of all this, the city did not leave aside the demographical and social transformations that the Catalan society did experience in the last third of the 19th century and the first third of the 20th century.

Aquesta tesi doctoral aborda la personalitat de Pere Garcia, pintor de Benavarri documentat entre 1445 i 1485. Es tracta d’un dels principals representants del tardogòtic a l’Aragó i Catalunya, i la seva activitat es documenta a Saragossa, Benavarri, Barcelona, Cervera, Lleida i Barbastre. Igualment, conservem treballs no documentats que procedeixen d’altres localitats emplaçades, bàsicament, a les actuals demarcacions de Lleida i Osca. Garcia va formar-se a Saragossa durant els anys quaranta del segle XV al costat de Blasco de Grañén, però va després va iniciar un interessant periple laboral que el va portar a col•laborar amb els hereus de Bernat Martorell i amb Jaume Ferrer II. Al final de la seva trajectòria va encapçalar un taller exitós en el qual van integrar-se Pere Espallargues i el Mestre de Vielha, al darrer dels quals es proposa identificar amb Bartomeu Garcia, pintor de Benavarri a qui cal considerar un descendent de Pere Garcia. / Esta tesis doctoral aborda la personalidad de Pere García, pintor de Benabarre documentado entre 1445 y 1485. Se trata de uno de los principales representantes del tardogótico en Aragón y Cataluña, y su actividad se documenta en Zaragoza, Benabarre, Barcelona, Cervera, Lleida y Barbastro. Igualmente, conservamos trabajos no documentados que proceden de otras localidades emplazadas, básicamente, a las actuales demarcaciones de Lleida y Huesca. García se formó en Zaragoza durante los años cuarenta del siglo XV junto a Blasco de Grañén, pero luego inició un interesante periplo laboral que le llevó a colaborar con los herederos de Bernat Martorell y con Jaume Ferrer II. Al final de su trayectoria encabezó un taller exitoso en que se integraron Pere Espallargues y el Maestro de Vielha, al último de los cuales se propone identificar con Bartomeu García, pintor de Benabarre a quien hay que considerar un descendiente de Pere Garcia. / This thesis deals with the personality of Pere Garcia, painter from Benavarri documented between 1445 and 1485. It is one of the leading representatives of Late Gothic Painting in Aragon and Catalonia, and its activity is documented in Zaragoza, Benavarri, Barcelona, Cervera, Lleida and Barbastro. Otherwise, some undocumented of his works come from other localities in the Lleida and Huesca. Garcia was formed in Zaragoza during the forties of the fifteenth century with Blasco de Grañén, but afterwards he began an interesting journey labor working with the heirs of Bernat Martorell and, also, with Jaume Ferrer II. At the end of his career he led a successful workshop in which joined Pere Espallargues and the "Mestre de Vielha", the last an anonymous painter that is proposed to identify with Bartomeu Garcia, a painter from Benavarri and who should be considered a descendant of Pere Garcia.

Este trabajo se centra en la caracterización de los materiales geológicos de la ciudad de Toledo y su territorium, así como en la localización de posibles canteras que suministraron material a Toledo en época romana y tardoantigua. Destaca en este estudio su carácter multidisciplinario, apoyándose en gran medida en aspectos geológicos, históricos, y arqueológicos. Se ha realizado un inventario de los usos atestiguados (epigrafía, escultura y decoración arquitectónica) de cada uno de los materiales tratados y convenientemente caracterizados a través de análisis petrológicos. Estos análisis, se realizaron tanto a muestras de cantera como arqueológicas, destacando el estudio llevado a cabo en el circo y acueducto de Toledo. El análisis comparativo de todas las muestras ha supuesto, entre otros resultados, la confirmación de: canteras romanas y visigodas, la existencia de canteras en la misma ciudad, y nuevos planteamientos sobre la topografía de la ciudad. / This work focuses on the characterization of geological materials from the city of Toledo and its territorium as well as the possible location of quarries that supplied materials to Toledo in Roman and Late Antiquity. Emphasises this study its multidisciplinary nature, relying heavily on geological, historical, and archaeological. It has made an inventory of attested uses (epigraphy, sculpture and architectural decoration) of each of treated materials and properly characterized by petrological analysis. These tests were carried out to both quarry and archaeological samples, highlighting the study made in the circus and aqueduct of Toledo. The comparative analysis of all samples has meant, among other results, confirmation of: Roman and Visigoth quarries, the presence of quarries in the same city, and new approaches to the topography of the city.

No description available.

Uno de los criterios básicos usados en la investigación arqueológica para la caracterización interna del registro material y gráfico ha sido el concepto de estilo, entendido como el modo de hacer o el carácter propio que infunde el autor a su obra, en el que combina su interpretación personal con las reglas que regulan la producción artística o artesana en una época y en un contexto determinado y condicionado por la técnica y el medio seleccionado. Tradicionalmente la variabilidad estilística del Arte Levantino se ha medido en base a la variabilidad formal de los motivos individuales y se ha interpretado en términos estrictamente temporales, fruto de la idea preconcebida de que la unidad formal entre las representaciones revela sincronía y los cambios diacronía, y de que cada fase presenta una cierta homogeneidad formal y funcional. Esa concepción de la expresión artística ha dejado poco juego a la posible existencia de variaciones sincrónicas de procedimientos técnicos y estilísticos debidas a variaciones regionales relacionadas con mecanismos de identidad o a diferencias en la funcionalidad de las representaciones. Pero como hemos observado a lo largo de nuestra investigación, la evolución estilística del Arte Levantino no resulta lineal ni progresiva, sino que junto a la variación temporal existe una cierta variabilidad regional y una evolución discontinua, dinámica y variable que afecta tanto a los aspectos más puramente formales, como a los técnicos, temáticos y compositivos.Con estas premisas procedemos a la individualización de diversos horizontes gráficos en base a nuestro estudio regional de la figura humana levantina, sin tratar de imponer a priori las pautas evolutivas observadas en otros núcleos. La entidad de los seis horizontes individualizados, con rasgos formales, temáticos, técnicos y compositivos propios, obliga a superar la tradicional consideración del Arte Levantino como una expresión gráfica uniforme y a profundizar, en futuros trabajos, en la distribución espacial de los diversos horizontes individualizados, fundamentalmente cuando procedemos a su comparación con el registro arqueológico. / During more than one century of archaeological studies, and especially in Rock Art research, one of the most used criteria for the internal characterization of the archaeological record has been the concept of style. Style understood as the way of doing or the own character the author instils into his work, in which the personal interpretation is combined with the rules regulating the artistic or artisan production in a specific epoch and/or context, and conditioned by the selected technique and means.In Levantine Rock Art studies the stylistic evolution has been traditionally establish by only taking into account the way of designing each single motif. Formal variations have been interpreted in temporary terms, since formal unity has been usually considered synonymous with synchrony and formal changes synonymous with diachrony, and it has been generally accepted that each horizon involve some functional and formal homogeneity. However, these ideas do not bear in mind the potential existence of synchronic variations in either stylistic or technical procedures, due to functional differences and/or to synchronic regional variations related to some mechanisms of identity on diverse scales. But as we have seen throughout this study, the formal evolution of Levantine motifs, and particularly of the human figures, is neither linear nor progressive, but shows a certain regional variability and a discontinuous, dynamic and variable evolution, affecting not only to the most purely formal aspects but also to the technique, thematic and composition ones. With these premises we proceeded to the individualization of diverse graphic horizons on the basis of our regional study of the Levantine human figure, avoiding the imposition of the evolutionary patterns observed in other areas. The importance of the individualized horizons forces us to surpass the traditional consideration of Levantine art as a uniform artistic expression and to go deeply, in the future, into the spatial distribution of the individualized horizons, especially when comparing them with the archaeological register.

En esta tesis me propongo indagar sobre las relaciones (influencias, encuentros y desencuentros) entre el proceso revolucionario haitiano y las luchas anticoloniales en Venezuela y Nueva Granada en el periodo que va desde 1789 hasta 1830. Particularmente me interesa analizar la manera en que la revolución de Haití, influyó en la elite y los sectores subalternos venezolanos y neogranadinos y como estos sectores se relacionaron con los revolucionarios haitianos. En este sentido procuro estudiar a) el temor que la misma produjó en las clases altas y la esperanza que generó en los sectores subalternos, b) la representación cambiante de la revolución, por parte de ambos actores sociales y c) los vínculos políticos, militares, económicos y culturales que se fueron desarrollando entre los sectores revolucionarios de Haití, Nueva Granada y Venezuela entre los años 1789-1830. / This dissertation deals with the links (influences, encounters, and misunderstandings) between the Haitian Revolution and the anti-colonial struggles in Venezuela and New Granada, covering the period 1789-1830. I am particularly interested in analyzing how the Haitian Revolution influenced the elite and the subaltern Venezuelans and Newgranadians and how they related to the Haitian revolutionaries. In this sense, my concern is to study (a) the fear the revolution produced in the upper classes and the hope that it produced in the subaltern sectors, (b) the changing representation of the revolution, and (c) the political, military, economic and cultural links that existed between revolutionary sectors of Haiti, New Granada and Venezuela.

Estudi sobre les necessitats de salut dels magribins residents a Catalunya. Basat en el concepte Seguretat Cultural i en la Teoria Postcolonial i Feminista. Metodologia mixta. Finalitat descriptiva i interpretativa. A partir de l’Enquesta de Salut Catalunya 2006, es descriu l’estat de salut del col·lectiu estudiat, i el dels determinants socials que l’afecten. També es compara la situació d’aquests dos paràmetres entre magribins i autòctons. Amb metodologia qualitativa, i mitjançant entrevistes i grups focals d’usuaris i mediadors de salut per al col·lectiu de magribins, es descriu l’experiència de relació del grup estudiat amb les institucions i professionals del sistema públic de salut a Catalunya, i se’n distingeixen els elements i les relacions que la configuren. Tot plegat per identificar possibles àrees de millora dels aspectes explorats i comprendre els mecanismes implicats en la generació de les dificultats detectades. S’infereixen propostes de millora orientades a compensar els dèficits trobats. / Study on the health needs of the Maghrebi people living in Catalonia based on the Cultural Safety concept and the postcolonial feminist theory. Mixed method design. Descriptive and interpretative purposes. The health status of Maghrebi nationals established in Catalonia and the social determinants of health that affect them are described through the Catalonia Health Survey 2006. The state of these two parameters between Catalan and North African people are also compared. With a qualitative design, the Maghrebi people’s experience of relationship with institutions and health care professionals was studied with interviews and focus groups of users and intercultural health mediators for the North African group. The elements and relationships that make up the experience were also identified, with the aim to recognize areas of improvement and to understand the mechanisms involved in the generation of the difficulties encountered. Suggestions for improvement aimed to compensate the deficits found are inferred.

A principis dels anys cinquanta del segle passat existia una important colònia de mallorquins residents a França, però molt dispersa geogràficament. Les noves onades migratòries des de l’Estat Espanyol i el ressorgiment d’un important moviment associacionista va dur a la creació de l’associació Cadets de Majorque, la qual crea la publicació París-Baleares(1954-1998), de caràcter mensual primer, bimestral després, amb l’objecte de facilitar les comunicacions entre els seus associats a França i a la vegada amb les seves famílies i amics a les Illes. Gràcies a l’estudi qualitatiu de la publicació al llarg de quaranta-quatre anys podrem conèixer millor com es va desenvolupar l’emigració balear a França, com entengueren el model associatiu, la seva mentalitat, però la seva decadència i posterior incorporació a l’associació de premsa forana. / A principios de los años cincuenta del siglo pasado existía una importante colonia de mallorquines residentes en Francia, pero muy dispersa geográficamente. Las nuevas olas migratorias des del Estado español i el resurgimiento de un importante movimiento asociacionista, llevó a la creación de la asociación Cadets de Majorque, la cual crea la publicación París-Baleares (1954-1998), de carácter mensual primero, bimestral después, con el objetivo de facilitar las comunicaciones entre sus asociados en Francia y a la vez con sus familias y amigos en las Islas. Gracias al estudio cualitativo de la publicación a lo largo de cuarenta y cuatro años, podemos conocer mejor como se desarrolló la emigración balear a Francia, como se entendió el modelo asociativo, su mentalidad, pero también su decadencia y posterior incorporación a la asociación de prensa forana. / At the beginning of the fifties of last century existia an important colony of resident Majorcans in France, but very dispersed geographically. New migrations from the Spanish State and the renaissance of an important movement asociacionista took to the creation of the asociació They Cadets de Majorque, which the publication creates Paris - Balearics, of monthly character, with the aim to facilitate the communications among your partners in France and simultaneously, with your familías and friends in the Islands. Thanks to the qualitative study of the publication over forty-four years we developed a better understanding of the Balearic emigration to France, as understood associative model, their mentality, but its decline and subsequent incorporation into the foreign press association.

Este trabajo se enmarca dentro de las investigaciones para la salvaguarda y puesta en valor del patrimonio arquitectónico. Su objetivo es el estudio arquitectónico-constructivo del tipo denominado iglesias salón, columnarias o "hallenkirchen", a través de los casos construidos durante el siglo XVIII en el Reino de Valencia. Se han catalogado diecisiete templos formando un conjunto acotado geográfica y cronológicamente, su mayoría en la provincia de Castellón, y segunda mitad de la citada centuria. Entre estos templos se han se encuentran tanto ermitas, como iglesias parroquiales e incluso una arciprestal. Estas habían sido estudiadas desde la disciplina de la Historia, pero no desde el ámbito arquitectónico, siendo ésta la principal aportación de la investigación, que contempla el levantamiento de planos y su análisis gráfico y metrológico, la descripción y el análisis de su sistema constructivo, así como la evaluación de su patología, analizando de manera conjunta aquella que podría devenir del tipo. De forma paralela se ha establecido la comparación entre la obra ejecutada y los tratados arquitectónicos de mayor influencia en la época, tanto en el campo gráfico como en el constructivo. Aunque en conjunto se trata de un estudio de casos realizado a través de una investigación cualitativa, dada la disparidad de temas tratados ha sido necesaria la aplicación de una metodología específica para cada uno de los apartados desarrollados: de representación y análisis gráfico, de inspección, de análisis constructivo, estructural y patológico de edificios históricos. La tesis se descompone en cuatro grandes bloques: Introducción, Catálogo, Comparación y conclusiones, y Anexos. Del primero es de destacar la definición del tipo a través de los planos originales vinculados con los templos objeto de estudio y sus predecesores dentro de la Comunidad Valenciana. En el segundo se analizan de manera pormenorizada las características constructivas de cada uno de los edificios, descubriendo un interesante repertorio de soluciones constructivas entre las que destacan las bóvedas tabicadas .Se aportan sus planos de planta y secciones realizados con exhaustiva minuciosidad y se analiza su geometría y su distribución además de recopilar sus datos históricos relativos a su cronología, autoría y construcción, debiéndose subrayar la aportación de los datos relacionados con intervenciones relativamente recientes, cuyas autorías permanecían hasta la fecha en el anonimato. En el tercero se establece la relación entre los tres hitos más importantes: el gráfico, el constructivo y el patológico, aportándose de manera puntual, mediante estática gráfica, el análisis estructural de uno de los templos, para concluir con aquellos factores comunes al tipo estudiado y aquellos que puedan ser particulares de cada uno de los casos. Por último se presenta un dossier de terminología específica y unas fichas resumen de cada uno de los templos.

Aquest treball és una mena de guia topogràfica, de visió de sistema de l'imaginari medieval del més enllà, el món dels morts i l'àmbit sobrenatural. Parafrasejant Bourdieu, l'existència de l'imaginari no és imaginària, i un qualsevol intent d'explicació global de les societats medievals ha d'integrar les subjectivitats, sense les quals són inintel·ligibles els comportaments dels agents històrics. El mètode d'investigació ha estat l'aplec, organització i confrontament de materials procedents de diferents époques (entre el s. XII i el XVI), llocs (Europa ocidental, i en la mesura del possible, dels països catalans) i canals comunicatius. Precisament el possible interés d'aquest treball rau en la seua "interdisciplinareïtat": iconografia, textos i interpretacions històriques, des d'una perspectiva antropològica o cultural. I la principal dificultat hi ha estat, precisament, l'articulació d'aquests diferents llenguatges i visions, l'establiment d'una cruïlla metodològica.En primer lloc en destaquem l'antropomorfització i l'anacronisme, consubstancials al pensament de l'Edat Mitjana; les societats dels esperits es conceben ahistòricament d'acord amb els models terrenals.Conseqüència d'aquest fet -i entrem dins el joc medieval de miralls- hi trobem diverses simetries: entre terra i cel (duplicat sublimat de la societat feudal); infern i purgatori (reflexos dels sistemes punitius terrenals); cel i infern (el segon, negatiu del primer). I encara una simetria doble, delimitada als quatre espais inferiors, qualitativa (pena de dany o de sentit) i quantitativa temporal (eterna o transitòria). Una nítida conceptualització com a espais físics "reals", en una geografia jeraquizada; són "transparents" -amb intercomunicació visual i acústica- i tendeixen a l'especialització funcional: gaudi social i contemplació divina, espera, turments purificadors, inòpia perpètua i punició eterna. Espais oberts; Crist els recorre -encarnació i catàbasi-, un per un, tots; àngels i dimonis coneixen limitacions per a desplaçar-se: uns no baixen als espais inferiors, i els altres no pugen al cel. Les ànimes, immaterials, són força viatgeres: en morir, pugen de la terra a les portes del cel, on se celebra el judici particular. Si no hi són acceptades baixen provisionalment al purgatori o als llimbs dels patriarques, o definitivament als llimbs dels infants o a l'infern. La mort humana, doncs, suposa l'inici d'un desplaçament espacial, un viatge a l'altre món.Tanmateix, la frontera medieval entre el món dels vius i el dels morts, o els àmbits real i sobrenatural és elàstica, i tots dos es comuniquen mitjançant epifanies, aparicions reals o virtuals, o bé el viatge al món dels morts; aquest pot ser també únicament espiritual o real, físic. L'Edat Mitjana arribarà a la banalització literària del viatge meravellós; els models indefugibles en seran l'Eneida, el Purgatori de Sant Patrici i la Divina Commedia. L'inici del viatge sol ésser induït per un habitant del més enllà, alhora guia, protector i informador. S'hi entra travessant una "terra de ningú" liminar, fora dels marges del món ordinari. En contrast amb l'eix vertical jeràrquic dels espais, el viatge es concep com un recorregut espacial horitzontal; hi sol aparéixer la figura del porter, qui controla els accessos -el llindar entre dos móns-. Una volta al més enllà, el viatger visita els compartiments de cada espai, amb descripcions topogràfiques i funcionals. El viatge culmina amb l'experiència mística, la prova purificadora o el terror pànic. El transcurs del temps sobrenatural té una característica elasticitat: és màgic, simultani, lent o accelerat. El viager hi rep sovint unes marques físiques, senyal o condició del viatge fet o del contacte hagut amb allò sobrenatural, o encara el preu de la supervivència a aquesta experiència privilegiada, i en ve a demostrar a posteriori la veracitat. El posterior relat serà sempre en primera persona; el fet mateix de la narració respon a les ordres expresses del guia. / This work is something like a topographical guide, a vision over the Middle Age imaginary about the afterlife, the dead's land and supernatural bound. His existence isn't imaginary, and any attempt of global explanation about Middle Age societies must include subjectivities, or then the historical agent's behaviour becomes incomprehensible. The method has been to get together, organize and compare materials from different times (between XIIth and XVIth centuries), places (Occidental Europe and above all, Catalonia), and communication channels. Precisely, the sens of my investigation lays in his "interdisciplinarity", treating iconograph, texts and historical interpretations from an antropological or cultural perspective. And the main difficulty has been these different languages and visions articulation, the stablishment of a methodological crossing. In first place we emphasize antropomorfization and anacronism, consubstantials in Middle Age's thinking; the afterlife societies are ahistorically conceived according the earth models. We meet here, then, different simetries, in a mirror's game: heaven, sublimed version of feudal society; hell and purgatory, reflections of punishment systems on earth; hell like a negative of heaven, and still a double simetry, in the four lower spaces, qualitative (two different penalties) and quantitative (different terms: transitory or eternal).With a clear concept like physical, real spaces, in a jerarquized geography; they are transparent, with visual and acoustic communication; and they tend to functionnel specialization: social pleasure and contemplation of God, waiting, purifying torments, perpetual vacant and eternal punishment.Open places; Crist run over all of them one by one; angels and devils have some limits for their moving. The souls, immaterial, are very travellers: when die, they go up from earth to heaven's doors, where they are judged. If they cannot enter, they fall temporary or for ever in one of the four hell's floors.But Middle Age's border between alives and deads worlds, or between real and supernatural is elastic, and both are in communication by real or virtual appearances, or by the travel to the deads' land, real or only spiritual. Middle Ages arribes to the literary banalisation of wonder travel; the unavoidable models are the Aeneis, the Saint Patrick's purgatory and the Divina Commedia.