Trabajo de investigación que aborda la historia y evolución de los faros del archipiélago balear, desde el punto de vista tecnológico, administrativo y corporativo, con especial atención al papel desempeñado durante los conflictos bélicos contemporáneos. Representa el estudio pormenorizado del Archivo Histórico de Señales Marítimas del faro de Portopí.

No description available.

La present tesi doctoral versa sobre la figura del comunista català Ramon Mercader. Nascut en el si d’una família burgesa vinguda a menys, per una sèrie de conflictes personals sa mare, Caritat del Río, se l’endugué juntament amb els seus germans al sud de França, on es quedà per estudiar hosteleria quan el pare anà a cercar-los per un intent de suïcidi de la mare. Retornà a Catalunya el 1929 ja molt polititzat, de manera que ingressà al Partit Comunista de Catalunya participant de les activitats clandestines promogudes pels joves. Detingut el 1935 i empresonat, amb l’amnistia de 1936 fou alliberat i s’implicà decididament en l’organització de les Olimpíades Populars, que s’havien d’inaugurar aquell juliol a Barcelona. L’esclat de la Guerra Civil marcà un punt d’inflexió en la seva existència. Combatent des del primer moment contra els revoltats a la ciutat comtal, aviat participà en els combats a l’Aragó i al front de Madrid, d’on en desapareixeria l’hivern de 1937-1938 quan fou reclutat, per la seva pròpia mare, per a una missió dels serveis secrets soviètics. Així, el retrobarem mesos més tard a París, on amb la identitat falsa de Jacques Mornard, cercava infiltrar-se dins els cercles trotskistes que s’hi movien. Havent seguit a la seva amant, la trotskista nord-americana Sylvia Ageloff, a Nova York, viatjà a Ciutat de Mèxic amb l’excusa d’uns afers comercials, però amb la intenció d’acostar-se sigil·losament a la casa del barri de Coyoacán on vivia exiliat Lleó Trotski. Havent fracassat un primer atemptat, resultà ser la persona més ben posicionada per intentar eliminar el vell revolucionari: així, el 20 d’agost de 1940 acompliria el seu objectiu amb un duríssim cop de piolet al cap. Empresonat durant vint anys a Mèxic, en sortiria el 1960 per establir-se a la Unió Soviètica, on fou condecorat. Allà adoptà tres criatures amb la seva dona, la mexicana Roquelia Mendoza, i participà de les activitats dels comunistes espanyols, liderats per Dolores Ibárruri i Santiago Carrillo. Però les condicions a la URSS se li feien complicades, especialment a la seva família, de manera que finalment obtingué el permís per dirigir-se a Cuba, on el govern castrista l’havia acceptat. D’aquesta manera passà els darrers anys de la seva existència, marcada per una greu malaltia, a l’illa caribenya, on acabà morint. El seu cos fou incinerat i traslladat a Moscou, per ser enterrat al cementiri de Kuntzevo, a l’espai destinat als herois de la Unió Soviètica. En aquest treball, doncs, hem intentat no només resseguir la seva trajectòria vital, sinó també posar les bases per comprendre el seu context històric, polític i social, i poder emmarcar a Ramon Mercader dins dels grans conflictes ideològics que marcaren tantes generacions del segle XX a escala mundial. / This doctoral thesis deals with the figure of the Catalan communist Ramon Mercader. Born in the bosom of a decayed bourgeois family, due to a succession of personal conflicts his mother, Caritat del Río, kept him and his brothers with her to south France, where he remained to study hostelry when his father went to fetch them after a suicide attempt of the mother. He came back to Catalonia in 1929 already very politicised, so that he joined the Communist Party of Catalonia taking part in the underground activities promoted by the young members. Arrested and jailed in 1935, attending to the 1936’s amnesty he was freed and got decidedly involved in the organization of the Popular Olympiads, which had to be opened those July in Barcelona. The beginning of the Spanish Civil War marked off an inflexion point on his existence. Becoming an early fighter against the revolted in the City of the Counts, soon he took part in the struggles in Aragon and in Madrid’s firing line, from where he disappeared in 1937-1938’s winter, when he was recruited by his own mother for a mission of the soviet’s secret services. Thereby, we meet him again after some months in Paris, where with the false identity of Jacques Mornard, he was finding the way to get infiltrated in the Trotskyists circles which had activity there. Following his lover, the American Trotskyist Sylvia Ageloff, to New York, he travelled to Mexico City with the excuse of some business affairs, but with the real intention of getting close stealthily to Coyoacán quarter’s house where the exiled León Trotsky lived. After the failure of a first assault, he became the best positioned person for trying to eliminate the old revolutionary: this way, the 20th August 1940 he accomplished his objective with a very hard ice axe blow on his head. Jailed for twenty years in Mexico, he went out in 1960 and established in the Soviet Union, where he got decorated. There he adopted three children with his woman, the Mexican Roquelia Mendoza, and took part in the activities carried on by the Spanish communists, leaded by Dolores Ibárruri and Santiago Carrillo. But the conditions in USSR got complicated to him and especially to his family, so he finally got the permission to fly to Cuba, since Fidel Castro’s government had accepted him. Thus, he spend the last years of his existence, marked off by a severe illness, in the Caribbean island, where he finally dead. His body was cremated and moved to Moscow, in order to get it buried in Kuntzevo’s cemetery, in the space destined to Soviet Union’s Heroes. So in this work we tried not only to go over his life trajectory, but to lay the basis to understand his historical, political and social context too, so we can provide the setting for Ramon Mercader inside the big ideological struggles that marked off so many generations in the XXth Century on a world-wide scale.

La tesis doctoral que se presenta a continuación tiene como propósito investigar la red diplomática y las relaciones de índole militar que se establecieron en el Mediterráneo Occidental a través de la ciudad de Cartago. El marco cronológico se enmarca entre los siglos V y III a.n.e., coincidiendo con el momento de mayor apogeo político de la ciudad. Es, por tanto, un estudio de amplio espectro cronológico y espacial, que abarca este fenómeno desde sus inicios hasta su culminación en época de Aníbal, aunque sin entrar propiamente en ésta última. Este análisis histórico se realizará a través del estudio de varios aspectos: el mercenariado, los tratados diplomáticos, las alianzas políticas y el estudio de la guerra en su papel de motor histórico. La metodología que utilizaremos en el desarrollo de la investigación es de carácter multidisciplinar. Debido a la escasez de evidencias arqueológicas y literarias acerca de la civilización púnica -en comparación con otras culturas o periodos-, ésta parece ser la mejor vía de aproximación a su conocimiento histórico. Aun reconociendo un papel preponderante de la literatura clásica en el discurso que sigue, hemos tratado de explotar y combinar todos los datos posibles procedentes de la arqueología, la numismática, la epigrafía y la filología. Así, trataremos de organizar un discurso que armonice todos estos datos para satisfacer el objetivo final: demostrar la existencia de un Mare Punicum, antes que el Mare Nostrum. La investigación ha sido dividida en capítulos que abordan la problemática desde un área geográfica con entidad propia: el norte de África, Iberia, la Galia meridional, la península Itálica y Sicilia. Cada una de estas regiones albergó a un número heterogéneo de pueblos, todos ellos en distintas etapas de evolución cívica. A fin de poder analizar con rigor las relaciones de cada uno de estos pueblos con Cartago, los capítulos se dividen en tres bloques. El primero de ellos aporta una contextualización histórica y geográfica para todos aquellos pueblos, con especial hincapié en las relaciones que tuvieron con el comercio fenicio en épocas anteriores al siglo V. Posteriormente se analizan las relaciones militares y diplomáticas con el estado cartaginés en sí. Finalmente se extrapolan los resultados al contexto mediterráneo a fin de valorar la evolución de estas relaciones. Se aborda también la organización política y militar de la propia Cartago. Entendemos que si queremos analizar los fenómenos diplomático y mercenario, parece obvio que debamos conocer cuál era la naturaleza de estos aspectos en la entidad que los impulsó. Se trata fundamentalmente de temas poco conocidos y muy debatidos en el sino de la historiografía actual, que expondremos a debate. Finalmente el fenómeno en conjunto será analizado en un capítulo final, tratando de aportar una visión global y dinámica. Se incide también sobre la importancia de interpretar este proceso histórico como un fenómeno multipolar, y no como un patrimonio exclusivo cartaginés; mientras Cartago tejía su compleja y extensa red de alianzas, muchas otras ciudades, con mayor o menor fortuna, trataron de impulsar el mismo proceso. Roma, Siracusa o Masalia fueron algunas de ellas. Creemos que tan sólo conociendo las dinámicas, los objetivos y la evolución de todos estos territorios de forma conjunta, podremos entender muchos de los aspectos o episodios que no parecen explicarse por sí mismos, sin el contexto general adecuado. / The purpose of this dissertation is to investigate the diplomatic network and military relations that were established in the Western Mediterranean by the city of Carthage. The chronological framework is defined between the 5th and 3rd centuries BCE, which coincides with the time of the city’s political peak. Thus, this paper will study a wide chronological and spatial spectrum, which spans this era from its beginnings until its culmination at the time of Hannibal (221), but without covering the latter fully. This historical analysis will be conducted by studying various aspects: mercenaries, diplomatic treaties, political alliances and the study of war in its role as a driving force of history. A multidisciplinary methodology will be used to develop this research. Due to the shortage of archaeological and literary artefacts pertaining to the Punic civilization, in comparison to other cultures and eras, this seems to be the best way to approach its historical discovery. Whilst recognising the prevailing role of classical literature in the following discourse, we have tried to utilise and combine all possible data originating from archaeology, numismatics, epigraphy and philology. In this way, we will try to arm a discourse that reconciles all the data in order to achieve the final objective: to prove the existence of a Mare Punicum, before a Mare Nostrum. The PhD dissertation has been divided into chapters that each address the core issue from a geographical region with its own identity: North Africa, Iberia, Southern Gaul, the Italian peninsula and Sicily. Each of these regions was home to a number of diverse peoples, all in different states of civic evolution. In order to thoroughly analyse the relations between each of these nations with Carthage, the chapters are divided into three segments. The first segment provides a historical and geographical context for all these nations with particular emphasis on the relationship they had with Phoenician trade prior to the 5th century. Subsequently, we will analyse military and diplomatic relations with the Carthaginian state itself. Finally, the results will be compared to a Mediterranean context with the aim of assessing the evolution of these relations. The political and military organization of Carthage is also addressed. We realise that if we wish to analyse diplomatic and mercenary phenomena, it seems clear that we should also discover what was the nature of these aspects in the organization that drove them. It essentially deals with issues that have been highly debated but where very little is known about in current historiography, which we will put forward for discussion. Lastly the phenomenon as a whole will be analysed in the final chapter, aiming to piece together a global and dynamic vision. It also has a direct bearing on the importance of interpreting this historical process as a multipolar phenomenon and not as an exclusive Carthaginian heritage. Whilst Carthage was weaving its complex and extensive network of alliances, many other cities for better or worse, were trying to fuel the same process. Rome, Syracuse and Massalia were among these. We believe that by merely discovering the dynamics, objectives and evolution of all these territories collectively, we will be able to understand many of the aspects or incidents that seemingly cannot be explained by themselves without the appropriate general context.

L’elaboració d’aquesta tesi parteix de l’estudi de les estratègies de gestió i aprofitament de diverses matèries primeres que es duia a terme per a la producció d’ornaments personals en el si de les comunitats prehistòriques entre el VIé-IV mil·lenni ane al nord-est peninsular. D’una banda s’han establert els morfo-tipus ornamentals i les matèries primeres: malacofauna marina, os, banya, ullal, pedra, minerals varis, corall i granes; també s’han abordat els aspectes tecnològics de fabricació dels diferents ornaments i, finalment, a partir de l’anàlisi de traces d’ús i context arqueològic, s’estableix la funcionalitat final per tal l’elaborar unes pautes interpretatives a nivell sòcio-econòmic de la presència d’aquests ítems dins les comunitats del passat. La mostra estudiada procedeix dels següents jaciments arqueològics: Can Roqueta II (Sabadell, Barcelona), Can Roqueta/Can Revella (Sabadell, Barcelona), Can Filuà (Santa Perpètua de Mogoda, Barcelona), Sant Pau del camp (Barcelona), La Gardunya (Barcelona), Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Barcelona), Cova de les Ànimes (Matadepera, Barcelona), Bòbila Madurell (Sant Quirze del Vallès, Barcelona), Cova del Frare (Matadepera, Barcelona), Pla del riu de les Marcetes (Manresa, Barcelona), Pujolet de Moja (Vilafranca del Penedès, Barcelona), El Bordellet (Vilafranca del Penedès, Barcelona) Mas d’en Boixos (Pla del Penedès, Barcelona), Serra del Mas Bonet (Vilafant, Girona), La Draga (Banyoles, Girona), Feixa del Moro (Juberri, Andorra), Tomba del Segudet (Ordino, Andorra). L’estudi dels ornaments ens ha permès evidenciar alguns resultats en diversos àmbits: en el dels processos de transformació de les matèries primeres, tècniques i formes dels ornaments, on es poden distingir tradicions tècniques que podríem considerar comunes, i que podrien haver-se transmès entre els grups. S’identifiquen també tècniques pròpies i diferenciades, també morfo-tipus molt singulars en alguns jaciments, com si fossin una producció exclusiva. De fet, es constaten llocs de producció, com un taller de denes circulars i denes-penjoll al jaciment de La Draga. Hem vist com certs ornaments assenyalen contactes entre els grups, i, a partir d’un model inicial pre-figurat, es repliquen i s’imiten. Aquestes evidències, sumades a les matèries primeres i la tecnologia de producció, ens permeten veure les xarxes de circulació dels ornaments durant el neolític antic, que corresponen en gran mesura amb el litoral de la mediterrània. En alguns casos, la procedència seria el sud de Llevant, amb via d’entrada cap a l’interior de Catalunya seguint les ribes dels rius, especialment al neolític mitjà. Finalment, els ornaments com a elements socials, econòmics i simbòlics del neolític a Catalunya són identificadors de grups, però a l’hora de comunitats més amplies, amb una mateixa pertinença a un món cohesionat a nivell econòmic. D’altra banda, però, també hem vist que trobem singularitats en l’ornament personal (morfo-tipus diferenciats o matèries primeres diferenciades de la resta d’ornaments dins la mateixa comunitat d’individus), on s’escau també implementar per tant, el seu valor estètic. / The process of developing this thesis started with the study of several strategies of raw materials management, that were used to produce personal ornamentation inside Neolithic communities between VI-IV millennium BC at Iberian Peninsula. First of all, we established ornamental morphological types, which ornaments form exist during this time, and the raw materials: shell, bone, antlers, tusk, stone, mineral, coral, seeds; we’ve also have taken an approach to technological procedures to create the different ornaments and, finally, the use-wear analysis and the archaeological context allow to describe the final functionality, with the purpose of elaborate interpretative conclusions about social and economic level that involves those artefacts in past communities. Samples that were studied came from these archaeological sites: Can Roqueta II (Sabadell, Barcelona), Can Roqueta/Can Revella (Sabadell, Barcelona), Can Filuà (Santa Perpètua de Mogoda, Barcelona), Sant Pau del camp (Barcelona), La Gardunya (Barcelona), Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Barcelona), Cova de les Ànimes (Matadepera, Barcelona), Bòbila Madurell (Sant Quirze del Vallès, Barcelona), Cova del Frare (Matadepera, Barcelona), Pla del riu de les Marcetes (Manresa, Barcelona), Pujolet de Moja (Vilafranca del Penedès, Barcelona), El Bordellet (Vilafranca del Penedès, Barcelona) Mas d’en Boixos (Pla del Penedès, Barcelona), Serra del Mas Bonet (Vilafant, Girona), La Draga (Banyoles, Girona), Feixa del Moro (Juberri, Andorra), Tomba del Segudet (Ordino, Andorra). The individual study of the ornaments sample has allowed to evidence some results in different areas: in the aspect of processes of raw material transformation, technological procedures and forms, it has been possible to distinguish technological traditions that they can be considered common or shared, they could have been transmitted between Neolithic groups. Also, it has been possible to identify differentiated own technologies, and odd morphological types at some archaeological sites, like these ornaments were an exclusive production. In fact, we studied work areas, in this case the La Draga atelier, where circular shell beads and shell pendant-beads were manufactured. Some ornaments evidence groups contact since a primary or initial pattern prefigured that was copied and imitated. Those results allow us to expose different ornaments circulation networks in Ancient Neolithic, basically following the coast of the Mediterranean. With some types of ornaments, the flow direction came from the south that influence inwards Catalonia following rivers courses, especially in Middle Neolithic. Finally, both Ancient Neolithic and Middle Neolithic, ornaments identify a group but, at the same time, also a large and regional communities taking part in a cohesive world, in symbolical and economical level. A few ornaments are singular, (different forms, different raw materials…) differentiators from de rest of the community, where also aesthetic value can be considerate.

La meva tesi doctoral estudia les aportacions de la historiografia en el procés de construcció nacional de l’Espanya vuitcentista. La meva recerca va revelar una divisió entre dos processos distints de construcció de la memòria nacional. El primer és dedicat a la creació d’una narrativa nacionalista en el discurs històric de les elits intel·lectuals catalanes. El segon procés analitza la forta lluita entre liberalisme i catolicisme en la formació del nacionalisme espanyol modern. Durant la meva recerca ambdós processos de nacionalització van significar els debats intel·lectuals més importants de tot el segle. La recerca es basa en juxtaposicions. La intel·lectualitat catalana oferí un projecte nacional alternatiu en definir la nació espanyola a partir de la regió perifèrica a despit del centre polític. Alhora, el catolicisme espanyol s’oposà al projecte liberal per a l’Estat-nació espanyol i construí el seu propi projecte d’Estat-nació modern per a Espanya, dins el marc d’una alternativa catòlica global europea a la modernitat liberal. Aquesta dualitat de lluites, perifèria-centre i liberalisme-catolicisme, és completada amb un enfocament transnacional des dels casos francès i italià i amb un tractament interdisciplinari de la filosofia, teologia, ciència política i sociologia. Diversos esdeveniments històrics de gran rellevància van nodrir la construcció de la història nacional espanyola. Tanmateix, la Guerra de la Independència (1808-1814) va rebre una atenció especial. Aquest moment històric fou emprat per tots els actors involucrats en el procés de construcció nacional. Foy enriquit amb una vasta varietat d’interpretacions que competiren entre elles pel control i monopoli dels fonaments històrics del projecte d’Estat-nació. La intel·lectualitat catalana controlà la interpretació històrica de la Guerra de la Independència a mitjan de segle XIX i oferí el seu propi projecte per liderà Espanya i la seva història. Els intel·lectuals catalans esperaven demostrar la superioritat catalana i la seva espanyolitat mitjançant la història. Víctor Balaguer, Antoni de Bofarull, Víctor Gebhardt, Jaume Balmes, Joan Cortada, Pau Piferrer i Ferran Patxot van ser els més destacats historiadors que participaren en aquest projecte. Oposats al lideratge català de la història nacional espanyola, els historiadors castellans Comte de Toreno, Modesto Lafuente i José Gómez de Arteche, entre d’altres, afaiçonaren la seva interpretació castellana. Reclamaren el lideratge d’Espanya des de Castella. Per entre aquestes faccions, la divisió entre catòlics i liberals fou sempre present. Jaume Balmes, Adolf Blanch i Víctor Gebhardt van ser els historiadors més importants del New Catholicism espanyol, en oposició als liberals, com Toreno, Lafuente, Pi i Margall i Blasco Ibáñez. Els neocatòlics espanyols van desenvolupar una forma consistent de nacionalisme, d’acord amb els patrons del nacionalisme catòlic europeu de l’època a França i Itàlia. Els resultats de la meva tesi doctoral mostren la importància del factor regional en la construcció de la idea històrica de la nació espanyola i de la força dels nacionalistes catòlics en aquest procés. Al final del segle XIX, la crisi nacional de 1898 va erosionar de manera dramàtica el projecte català i contribuí a l’aparició d’un nacionalisme català per entre la intel·lectualitat catalana. Això suposà el naixement del projecte d’Estat-nació català i el començament de la desvinculació d’Espanya i el seu projecte d’Estat-nació. / My dissertation studies the contribution of historiography to the nation-building process in nineteenth-century Spain. My findings revealed a division into two distinctive nation-building processes. The first one is devoted to the emergence of nationalist discourses in the historical scholarship of the Catalan intellectual elites. The second one analyses the fierce struggle between Liberalism and Catholicism in the formation of modern Spanish nationalism. During my research both nation-building processes emerged as the most important intellectual debates in Spain throughout the century. Research is based on oppositions. Catalan intelligentsia offered an alternative nationalist project in defining the Spanish nation in the peripheral region rather than the political center. At the same time, Spanish Catholicism opposed the liberal project for the Spanish nation-state and constructed its own modern Spanish nation-state project, within the framework of a Catholic global European alternative to the liberal modernity. This duality of struggles, periphery-center and Liberalism-Catholicism, is completed with transnational approaches from the French and Italian cases and with an interdisciplinary focus on philosophy, theology, political science and sociology. Various key historical facts nurtured the construction of Spanish national history. However, special attention was given to the Peninsular War (1808-1814) and the Spanish uprising against French occupation. This historical moment was used by all the sides involved in the nation-building process. It was enriched with a vast variety of interpretations which competed among themselves for the control and monopoly of the historical foundations of the nation-state project. Catalan intelligentsia controlled the historical interpretation of the Peninsular War in the mid-nineteenth century and offered its own project for leading Spain in its history. Catalan intellectuals expected to demonstrate Catalan superiority and Spanishness through history. Víctor Balaguer, Antoni de Bofarull, Víctor Gebhardt, Jaume Balmes, Joan Cortada, Pau Piferrer and Ferran Patxot were the most distinctive historians who participated in this project. Opposing Catalan leadership of Spanish national history, Castillian historians Count of Toreno, Modesto Lafuente and José Gómez de Arteche, among others, built up their Castillian interpretation. They claimed the leadership of Spain from Castile. Within these factions, the division between Catholics and liberals was in force. Jaume Balmes, Adolf Blanch and Víctor Gebhardt were the most important historians of the Spanish New Catholicism in opposition to the liberal ones, such as Toreno, Lafuente, Pi i Margall and Blasco Ibáñez. Spanish New Catholics developed a consistent form of nationalism, in line with the European Catholic nationalism of that time in France and Italy. The results of my dissertation show the importance of the regional factor in the construction of the historical idea of the Spanish nation and the strength of Catholic nationalists in this process. At the end of the nineteenth century the national crisis of 1898 dramatically eroded the Catalan project and fostered the appearance of Catalan nationalism amongst the Catalan intelligentsia. This resulted in the birth of the Catalan nation-state project and the beginning of the disengagement from Spain and its nation-state project.

Aquesta tesi doctoral presenta una edició crítica de la documentació notarial generada a l’entorn de Santa Maria la Seu de Girona entre 1101 i 1144, la qual es conserva als arxius de la catedral i del seminari. Completa l’obra un estudi històric inèdit sobre l’evolució de la Seu i les actuacions que en ella feren, entre 1094 i 1144, els bisbes Bernat Umbert, Ramon, i Berenguer Dalmau. / Esta tesis doctoral presenta una edición crítica de la documentación notarial generada alrededor de Santa Maria de la Seu de Girona entre 1101 y 1144, la qual se conserva en los archivos de la catedral y del seminario. Completa la obra un estudio histórico inédito sobre la evolución de la Sede y las actuaciones que en ella hicieron, entre 1094 y 1144, los obispos Bernat Umbert, Ramon, y Berenguer Dalmau. / A critical edition of the notarial documentation generated around Santa Maria de la Seu de Girona from 1101 to 1144, which is preserved in the archives of the cathedral and the seminary has been presented in this thesis. This work is completed by an unpublished historical study about the evolution of la Seu de Girona and the actions that the bishops Umbert Bernat, Ramon, and Berenguer Dalmau made in it, from 1094 to 1144.

En este estudio bibliográfico exploratorio se analizan las reformulaciones de los cuentos de hadas en formato de álbum ilustrado a fin de valorar si éstas le brindan a los niños la posibilidad de incorporar y aprender formas narrativas básicas, inscribirse en un colectivo y en la cultura; todas ellas funciones formativas que tradicionalmente se le han atribuido a los cuentos populares. La premisa de la investigación es que el legado que se trasmite a los niños a través de los cuentos de hadas puede estar pasando de ser universal (un material transhistórico que transmite motivos literarios e imágenes arquetipales esenciales) a estarse alineando cada vez más con la conciencia global (marcada por la fragmentación, lo híbrido, la inmediatez, la estandarización de las expresiones culturales, etc.). A través del análisis de una muestra representativa de 130 álbumes publicados entre el 2000 y 2010 seleccionados a partir de la colección de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez –reconocida institución española de fomento de la lectura y el libro infantil– se busca establecer cuáles son los mecanismos de actualización que se emplean en estos relatos para ajustarse a las exigencias del mercado de hoy y para encajar en los discursos de la postmodernidad y las dinámicas de la globalización. Los álbumes, por su naturaleza multimodal, su condición de mercancía cultural y su creciente relevancia en la formación literaria de los niños, ofrecen claves para indagar en el tema, ya que implican formas y recursos específicos de apropiación de los relatos tradicionales y de las versiones audiovisuales. El análisis revela que aunque la mayoría de los libros siguen el legado de la tradición oral en cuanto que la estructura, los personajes y las relaciones espaciotemporales se mantienen bastante estándar, también las obras dialogan con el cine, los diferentes elementos de la cultura pop, otros libros ilustrados, obras para niños en general, la crítica literaria, etc. A este respecto, el análisis de las relaciones intertextuales tiene un rol fundamental en este estudio. Se ha detectado que algunos de los mecanismos más frecuentes utilizados por los creadores a la hora de actualizar las historias son el perspectivismo, las formas alternas de focalización, las alteraciones en el cronotopo, la parodia, la alusión a otros artefactos culturales, la metaficción, entre otros. Buscando expresar las interrelaciones entre los temas convencionales y las estrategias de actualización, el análisis se ha organizado temáticamente según cuatro ejes: transformaciones en los marcos espaciotemporales, transformaciones en los temas y los argumentos, transformaciones en los personajes y las caracterizaciones, y cambios en los nuevos usos del humor. Las conclusiones acerca de qué ofrecen los cuentos de hadas ilustrados y qué exigen de sus lectores se recogen al final del trabajo. / This exploratory bibliographic study analyses the reformulations of fairy tales in contemporary picturebooks in order to assess if they allow children to incorporate and learn basic narrative forms, inherit collective images that have cultural meaning and that are important for socialisation –all functions that have been traditionally linked to folk tales. The premise of this work is that the legacy that is passed on to children through fairy tales may be becoming less universal (as in transhistoric material that conveys essential archetype images) and increasingly more aligned with the global consciousness (as in materials marked by fragmentation, hybridity, immediacy, standardisation of cultural expressions, etc.). A sample of 130 picturebooks published between 2000 and 2010 selected from the book collection of the Fundación Germán Sánchez Ruipérez’ –the renown Spanish reading promotion institution specialized in children’s literature– is analysed to establish which are the mechanisms used to make folktale-material meet the demands of today's market, and how fairy tales reshape because of the influence of postmodern artistic discourses and the dynamics of globalization. Picturebooks’ multimodal nature, their cultural commodity status and their growing importance in children’s literary education make these books ideal to explore specific forms and means of appropriation of traditional and audiovisual stories. The analysis reveals that though the majority of the books follow the legacy of the oral tradition (structure, character and spatiotemporal remain almost the same), they also dialogue with film, different elements of pop culture, other picturebooks, children’s books in general, literary criticism, etc. In this regard, analysing intertextual relationships is core to this study. Some of the most frequent mechanisms that are used by the creators to update the stories are: perspectivism, alternative ways of focalisation, alterations in the chronotope, parody and allusion to other cultural artefacts, metafiction, among others. Seeking to express the interrelations between conventional themes and updating strategies, the analysis has been organised thematically: spatial-temporal changes, transformations in the plot, changes in characters and characterisations, and transformation in the uses of the humour. Conclusions about what contemporary fairy-tale picturebooks offer and demand from their readers are presented in the end.

En esta tesis estudiamos el papel de las matemáticas en la circulación y asimilación de la mecánica cuántica en España en el período 1925-1955. A finales de 1925 se desarrolló en el centro europeo, de la mano de científicos como Max Born, Werner Heisenberg, Pascual Jordan, Erwin Schrödinger o Paul Dirac, la disciplina física que hoy conocemos como Mecánica Cuántica. Nuestro trabajo se basa en el análisis e interpretación de un conjunto de textos que recogen las aportaciones más significativas de autores españoles. Los documentos utilizados comprenden discursos, textos universitarios, artículos académicos y otros escritos de interés cultural. Hemos utilizado como herramienta de análisis la forma en que las matemáticas incidieron en el proceso de propagación de la nueva mecánica. Nuestro estudio muestra que los científicos españoles acumularon tensiones a favor y en contra de la utilización de las matemáticas como vehículo explicativo de la nueva teoría cuántica. Esas tensiones parecieron diluirse tras la Guerra Civil Española con un incremento del uso de las nuevas técnicas matemáticas, aunque el proceso no siguió el ritmo de la ciencia internacional. / In this dissertation we look into the role of mathematics in the process of circulation and assimilation of quantum mechanics in Spain from 1925 to 1955. By the end of the year 1925, the discipline nowadays known as quantum mechanics was developed at the European centre by scientists such as Max Born, Werner Heisenberg Pascual Jordan, Erwin Schrödinger or Paul Dirac. Our work is based on the analysis and interpretation of a collection of writings that gather the more significant contributions of Spanish authors. The analysed documents include conferences, university textbooks, academic papers and other writings of cultural scope. Our tool of analysis has been the role of mathematics in the dissemination process of the new mechanics. We show that the use of mathematics as a transmission vehicle of the new quantum theory suffered some strain between favourable and adverse positions. This strain seemed to moderate after the Spanish Civil War with an increasing use of the new mathematical tools, but the process did not catch up with the progression of the international science.

Aquesta tesi doctoral analitza les característiques i el context que van envoltar la publicació dels dos llibres de text d'història natural que elaborà un dels personatges més significatius de la ciència barcelonesa de la primera meitat del segle XIX: les Lecciones de historia natural d'Agustí Yàñez i Girona en el Col·legi de Farmàcia de Sant Victorià de Barcelona. Aquestes dues obres van ser escrites en un marge temporal de vint-i-cinc anys, la primera el 1820 i la segona el 1844/1845.Primer de tot, el treball estudia com a través dels llibres de text es poden obtenir valuoses informacions sobre diferents aspectes de la ciència d'una època. En el cas concret de les obres de Yàñez, s'examina la seva estructura, les circumstàncies que les van generar, la seva repercussió i els autors consultats per la seva elaboració. També es tracta en profunditat la incorporació per part de l'autor de recursos didàctics en l'explicació dels temes relacionats amb l'experimentació, així com el paper de les il·lustracions en aquesta mena d'obres dedicades a principiants.A continuació, s'analitzen les grans tendències que marcaren la història natural de l'Europa de la primera meitat del segle XIX, sempre des de l'òptica barcelonesa. Per aconseguir aquest objectiu, s'han revisat una bona part de les memòries sobre història natural presentades a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona en aquella època. A més a més, s'ha estudiat exhaustivament el contingut de les Lecciones en cadascuna de les seves dues edicions. En aquest contingut no hi va influir només el context conceptual, sinó també el context educatiu: el tipus de públic i estudis als quals anaven dedicats els llibres de text. Aquesta anàlisi, i també la de les altres obres de Yàñez, ha permès veure diferències significatives entre allò que contenia un llibre de text dirigit a estudiants de la llicenciatura de farmàcia i les idees científiques del seu autor, molt properes en alguns casos a l'òrbita lamarckista. El treball també ofereix una visió panoràmica de la figura de l'autor i de la institució en la que es van utilitzar fonamentalment els seus manuals. També es repassen els estudis que sobre matèries relacionades amb la història natural s'impartiren en aquella època a institucions com la Junta de Comerç, amb les seves escoles de química i botànica, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, amb les seves càtedres de zoologia i geologia, i la Universitat de Barcelona en les seves diferents facultats.Per l'elaboració del treball, s'han consultat nombroses fonts manuscrites, fonamentalment relacionades amb el Col·legi de Farmàcia i l'Acadèmia de Ciències: llibres de matrícules, de llicenciatures, d'exàmens, de batxillerats, de conferències dominicals, d'actes i acords, inventaris, etc. Això ha permès obtenir suficient informació per concretar com Yàñez impartia l'assignatura d'història natural en la seva càtedra d'història natural del Col·legi de Farmàcia: des de l'acte docent, teòric i pràctic, a l'elaboració dels exàmens i les qualificacions obtingudes pels alumnes. També s'examina el tipus d'alumnat: nombre, edat i procedència. L'estudi dels inventaris ha possibilitat el seguiment de l'evolució del gabinet d'història natural, així com de la biblioteca del Col·legi de Farmàcia. Un altre aspecte estudiat ha estat com es va produir la creació i evolució del museu d'història natural de l'Acadèmia de Ciències de Barcelona.Per últim, el treball incideix en l'aspecte divulgador de l'obra de Yàñez. No solament en la seva tasca docent, sinó també en altres actuacions com el seu desig d'obrir al públic les institucions científiques, o en tota la seva obra escrita, amb obres dedicades a la meteorologia o a l'elogi fúnebre d'altres acadèmics. / The Lecciones de Historia Natural (Natural History Lessons) by Agustí Yàñez were published in Barcelona in two different versions, the first one in 1820 and the second one in 1844/1845. This present work analyses the main features of these textbooks, the context that made their publication possible and the way they were used in Barcelona's Pharmacy School of San Victoriano and other academic institutions in the first half of 19th century.First of all, it has been demonstrated that textbooks give valuable knowledge of different aspects of the science of an epoch. As regards Yàñez' textbooks, structure, circumstances that led their generation, repercussion and different sources and dependences have been examined. It has also been studied how Yàñez used didactical recourses in the explanation of those topics that were related to experimentation, and how he understood the function of illustrations in textbooks aimed at beginners.On the other hand, this work analyses the great tendencies in the European natural history of the 19th century, according to Barcelona's naturalists. In order to reach this goal, a large number of lectures about natural history presented to the Academy of Sciences of Barcelona have been looked through. Moreover, the whole contents of both Lecciones have been exhaustively studied. The contents of both versions were not only influenced by the conceptual context, but also by the educational one: the pupils who read the book and the kind of studies they were attending. The analysis of both textbooks and other Yàñez' works shows significant differences between those contents aimed at pupils of a pharmacy school and the real scientific ideas of his author, sometimes very close to those of Lamarck.This work also offers a panoramic vision of Lecciones' author, a very renowned personality during the first half of the 19th century in Barcelona, and of the educational institution in which his textbooks were used. Other institutions that taught natural history in Barcelona those days have been studied: Botany and Chemistry schools in the Commerce Council, zoological and geological chairs in the Academy of Sciences, and different faculties at the University of Barcelona.A great number of manuscript sources have been examined, basically those connected with the Pharmacy School and the Academy of Sciences: register books, degrees and examinations books, dominical lectures books, inventories, etc. With all this information, it has been possible to make it clear how Yàñez taught natural history in his chair of the Pharmacy School: theoretical and practical teaching, preparation of examinations, qualifications obtained by his pupils, etc. The characteristics of these pupils have also been examined: number, age and origin. The revision of inventories has allowed us to know the evolution of the Pharmacy's School library and its room of natural history. It has also been examined the process of creation and evolution of the Museum of Natural History of the Academy of Sciences of Barcelona.Finally, this work emphasizes Yàñez' popularisation of natural history, not only in his teaching task, but also in his efforts to open scientific institutions to wider audiences, in his works on meteorology, or in his eulogies to deceased members of the Academy of Sciences.