La tesi estableix un nou paradigma sobre les emissions de moneda a la Catalunya del segles XIV a XVI, partint de l’estudi de les emissions de moneda menuda d’àmbit municipal i llur relació amb la moneda de curs general. Es proposen noves hipòtesis sobre la pretesa continuïtat d'aquestes emissions locals al llarg del temps, sobre la identificació dels tipus monetaris emesos i també sobre els motius i el lloc del seu origen, ubicat a Lleida poc abans de l'any 1300. L'estudi se centra en tres períodes diferenciats. El primer abasta l'àrea catalana de circulació de la moneda jaquesa entre 1298 i 1350, amb alguna excepció que s'allarga fins 1460. El segon període s'inicia amb la Guerra contra Joan II (1462) i s'allarga fins al redreç monetari de l'any 1494. El tercer període, de més baixa intensitat, engega des de la primera crisi de la moneda barcelonina senar (1508) fins a l'esclat de la segona gran crisi de la moneda menuda barcelonina (1556). / La tesis establece un nuevo paradigma sobre las emisiones de moneda en la Cataluña de los siglos XIV a XVI, partiendo del estudio de las emisiones de moneda menuda de ámbito municipal y su relación con la moneda de curso general. Se proponen nuevas hipótesis sobre la pretendida continuidad de estas emisiones locales a lo largo del tiempo, sobre la identificación de los tipos monetarios emitidos y también sobre los motivos y el lugar de su origen, ubicado en Lleida poco antes del año 1300. El estudio se centra en tres periodos diferenciados. El primero abarca el área catalana de circulación de la moneda jaquesa entre 1298 y 1350, con alguna excepción que se alarga hasta 1460. El segundo período se inicia con la Guerra contra Juan II (1462) y se alarga hasta la reforma monetaria del año 1494. El tercer período, de más baja intensidad, se pone en marcha desde la primera crisis de la moneda barcelonesa reformada (1508) hasta el estallido de la segunda gran crisis de la moneda menuda barcelonesa (1556). / The thesis sets new models of coinage in Catalonia of the fourteenth to sixteenth centuries, from the study of minor currency issued by local councils and its relation to the main general currency issued in Barcelona. New hypotheses are proposed about the alleged continuity of these local emissions over time, about the identification of the coin types, and about its causes and origins, which must be located in Lleida shortly before 1300. The study focuses on three distinct periods. The first covers the “jaquesa” (aragonese) currency circulation area in Catalonia between 1298 and 1350, with some exceptions that lasts until 1460. The second period begins with the War against John II (1462) and continues until the currency reform of 1494. The third period, of lower intensity, starts from the first crisis of the reformed coinage in Barcelona (1508) until the outbreak of the second great crisis of minor coins in Catalonia (1556).

No description available.

La realitat del món rural andalusí del nord de la Marca Superior al llarg dels segles X-XII és una qüestió delicada que pretenem indagar en la present tesi doctoral. Per aquest motiu estudiem la zona muntanyosa de les Aspres, un territori allunyat dels centres urbans més puixants de la regió de Lleida i totalment associat amb el límit fronterer que va evolucionant al ritme de les conquestes feudals. Per emmarcar la temàtica, després de l’apartat de fonts i bibliografia, exposem el debat historiogràfic sobre la societat islàmica peninsular dels segles VIII-XII; desenvolupat, sobretot, al llarg dels darrers trenta anys. Tot seguit plantegem el mètode de treball basat en l’anàlisi de les fonts documentals i l’arqueologia del paisatge (toponímia, cartografia històrica, fotografia aèria i prospecció arqueològica). D’aquesta manera ens aproximem a la realitat territorial, poblacional, econòmica i defensiva, i a la identitat de la regió en qüestió, la qual podem afirmar que està plenament integrada en la dinàmica de la societat andalusina alt medieval. / La realidad del mundo rural andalusí en el norte de la Marca Superior a lo largo de los siglos X-XII es una cuestión delicada que pretendemos indagar en la presente tesis doctoral. Por este motivo estudiamos la zona montañosa de les Aspres, un territorio alejado de los centros urbanos más pujantes de la región de Lleida y totalmente asociado con el margen fronterizo que evoluciona al ritmo de las conquistas feudales. Para contextualizar la temática, después del apartado de fuentes y bibliografía, exponemos el debate historiográfico sobre la sociedad islámica peninsular de los siglos VIII-XII; desarrollado, sobre todo, a lo largo de los últimos treinta años. A continuación planteamos la metodología de trabajo basada en el análisis de las fuentes y la arqueología del paisaje (toponimia, cartografía histórica, fotografía aérea y prospección arqueológica). De esta manera nos aproximamos a la realidad territorial, poblacional, económica y defensiva, y a la identidad de la región en cuestión, la cual podemos afirmar que está absolutamente integrada en la dinámica de la sociedad andalusí alto medieval. / The reality of the andalusí rural world of the north of the Marca Superior (Higher Border) along the X-XII centuries is a delicate question which we intend to investigate in the present doctoral thesis. This is the reason why we study the mountainous area of the Aspres, a territory far away from the most powerful urban centers of the region of Lleida and totally associated with the border limit that keeps on evolving in time to the feudal conquests. To be in line with the subject matter, after the section of sources and bibliography, we present the historiographic debate about the peninsular Islamic society of the VIII-XII centuries; developed, especially, along the last thirty years. Following we propose the method of work based on the analysis of the documental sources and the landscape archaeology (toponymy, historical cartography, aerial photography and archaeological prospecting). In this way we approach the territorial, defensive, economic, and population reality and also the identity of the region in question, which we can affirm is fully integrated in the dynamics of the andalusí, high-mediaeval society.

Francesc de Verntallat fue un hombre de la baja nobleza casado con una campesina de condición remensa en 1446. Se vio involucrado en la guerra civil catalana (1462-1472) como caudillo de los campesinos y con el apoyo de la dinastia de los Trastámaras. Posteriormente actuó apoyando las reivindicaciones sociales de los remesas. Fue nombrado Viizconde de Hostoles en 1474 y posteriormente desposeido del título nobiliario. En 1486, impulsado por el rei Fernando el Católico, firmó con otros campesinos la Sentencia arbitral de Guadalupe que ponia de acuerdo a los Señores y a los siervos del campo. Es considerada la primera sentencia juridica europea que puso de acuerdo a señores y campesinos. La tesis tiene como objetivos el estudio biografico del personaje y el contexto històrico de la Catalunya rural del siglo XV. Para interpretar el contexto històrico se intenta huir de anteriores paradigmas historiográficos muy presentes en el estudio de esta época y que son principalmente el romanticismo nacionalista y el materialismo histórico. Se busca una interpretación más antropológica y cultural de los hechos. El trabajo se apoya en más de 300 fichas de documentos relacionados con el personaje principal y en el estudio y comprensión de las interpretaciones elabaradas por anteriores autores. Sigue la corriente historiográfica del narrativismo considerada también como un método de conocimiento histórico.

Estudio sobre el papel de la banca medieval en el reino de Mallorca en la Baja Edad Media, principalmente en el siglo XIV, y su necesidad para actividad mercantil. La sociedad necesita del crédito, todo el mundo vive de alguna manera endeudado, desde el rey al más modesto artesano. La primera figura es la del cambista, que se desarrollará hacia la del banquero, persona que dirige una casa de banca y se dedica a operaciones mercantiles de banca, tales como giros, cuentas corrientes, préstamos, depósitos, etc. En el reino de Mallorca encontramos dos tipos de banca, la privada, dividida a su vez en banca asegurada y no asegurada, y la pública, con la creación de dos bancas, la taula del señor rey y la taula de la Universitat, posiblemente los bancos públicos más antiguos de la Europa medieval. Que culminara con la creación de la taula de canvis de 1401.

A mitjan segle XIV, es va potenciar l’explotació minera de l’argent al comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d’Entença. Aquest domini comtal, creat l’any 1324, conformava un conjunt territorial i senyorial indivisible sota la regència d’un únic senyor. En aquest marc ampli, l’explotació del metall noble es va desenvolupar especialment al voltant de la ciutat que exercia la capitalitat administrativa del domini: Falset (el Priorat, Catalunya). De fet, hi va haver un boom de l’explotació d’argent en una zona de llarga tradició minera en la producció, sobretot, de plom. Precisament, l’explotació de la galena i el plom s’estenia i havia estat important des d’antic al territori que abraça l’àrea del Molar–Bellmunt–Falset. El responsable que es focalitzessin els esforços en l’explotació de l’argent en aquesta zona a mitjan segle XIV va ser, sens dubte, el segon comte de Prades: l’infant Pere d’Aragó, fill del monarca Jaume II d’Aragó i Blanca d’Anjou. El qual, de fet, va ser comte de les Muntanyes de Prades des del 1342 fins al 1358. Així doncs, en la present tesi doctoral, es treballen diversos aspectes relacionats amb l’activitat minera i metal·lúrgica de l’argent que es va desenvolupar a Falset mentre va ser comte de Prades l’infant Pere. De fet, el tema s’aborda de forma exhaustiva i des d’una perspectiva àmplia. Ara bé, per centrar el treball, s’analitzen tres àmbits temàtics bàsics: la regulació normativa de l’explotació de l’argent, la gestió i organització estructural de l’activitat i, finalment, la producció de les mines. Així, essencialment a partir de la transcripció i l’anàlisi acurat de documentació conservada a l’Arxiu Ducal de Medinaceli a Catalunya, s’articulen els diferents apartats. Els quals van desgranant cadascun dels temes tractats. / A mediados del siglo XIV, se potenció la explotación minera de la plata en el Condado de las Montañas de Prades y Baronía de Entenza. Este dominio condal, creado en 1324, conformaba un conjunto territorial y señorial indivisible bajo la regencia de un único señor. En este marco amplio, la explotación del metal noble tuvo lugar especialmente en el área de influencia de la ciudad que ejercía la capitalidad administrativa del dominio: Falset (el Priorat, Cataluña). De hecho, hubo un boom de la explotación de plata en una zona de larga tradición minera en la producción, sobretodo, de plomo. Precisamente, la explotación de la galena y el plomo se desarrollaba y había sido importante desde antaño en el territorio que abarca el área del Molar–Bellmunt–Falset. El responsable de que se focalizaran los esfuerzos en la explotación de la plata en esta zona a mediados del XIV fue, sin duda, el segundo conde de Prades: el infante Pedro de Aragón, hijo del monarca Jaime II de Aragón y Blanca de Anjou. Éste, en realidad, fue conde de las Montañas de Prades desde 1342 hasta 1358. Por lo tanto, en la presente tesis doctoral, se trabajan diversos aspectos relacionados con la actividad minera y metalúrgica de la plata que se desarrolló en Falset mientras fue conde de Prades el infante Pedro. De hecho, el tema se aborda de forma exhaustiva y desde una perspectiva amplia. Aún así, para centrar el trabajo, se analizan tres ámbitos temáticos básicos: la regulación normativa de la explotación de la plata, la gestión y organización estructural de la actividad y, finalmente, la producción de las minas. De este modo, esencialmente a partir de la transcripción y el análisis detallado de la documentación conservada en el Archivo Ducal de Medinaceli en Cataluña, se articulan los diferentes apartados. Los cuales van desgranando cada uno de los temas tratados. / In the mid 14th century, silver mining exploitation was boosted and strengthened in the County of Prades Mountains and Barony of Entença. This dominion, which was created in 1324, was a territorially and lordly indivisible ensemble under the rule of only one lord. In this broad frame, the noble metal exploitation was specially developed in the zone of influence of Falset (Priorat, Catalonia). This city was the administrative capital of the wide dominion. In fact, there was a boom in silver exploitation in an area where lead production, above all, had been developed for a long time. Precisely, galena and lead exploitation had been important in the area made up of Molar–Bellmunt–Falset territory, where this activity had been present since Prehistory. Without a doubt, the second count of Prades was the main responsible for focusing all the efforts in silver exploitation in this area in the mid 14th century. He is usually called Infante Peter of Aragon, because he was King James II of Aragon and Blanca of Anjou’s son. In fact, this infante was count of Prades Mountains from 1342 to 1358. Therefore, the present doctoral thesis deals with several aspects related to silver mining and metallurgy which were developed in Falset while Infante Peter was count of Prades. Actually, this subject is covered in a thorough way and from a broad perspective. Nevertheless, three main issues are analysed in order to focus attention on this subject: silver exploitation ordinances, administration and structural organization of the activity and, finally, mines production. In this way, the different book sections are primarily organised using the information obtained by transcribing and studying documents from Medinaceli’s Ducal Archive in Catalonia.

L’any 1960, quan es començaren a evidenciar els primers símptomes del boom turístic, s’inicià un procés de modernització social on el visitant estranger hi jugà un paper essencial. Amb la seva arribada, nous estils musicals com el pop, el rock o el soul serviren per connectar ambdues societats –la turística i la local– i produir un canvi de mentalitat entre la població mallorquina, amb els joves com a grans protagonistes. Aquest canvi no només afectà als seus gusts musicals, sinó també altres aspectes (estètica, llenguatge, gestió del temps lliure, etc) al mateix temps que, al seu voltant, s’estructurava una indústria local dedicada a l’oci nocturn que, entre els anys seixanta i setanta, convertiria a Mallorca en un dels nuclis musicals més importants de tot l’Estat espanyol.

A través de la prensa ibicenca de los años republicanos advertimos una sociedad en pleno proceso de transformación, aunque continuase siendo una comunidad conservadora muy influenciada por la Iglesia, en la cual pervivía un caciquismo clientelista consentido y de base política. En ella encontramos, junto a las débiles organizaciones políticas de izquierdas o el camaleónico Partido Liberal-Disidente/ Partido Republicano de Centro, formaciones dinásticas derechistas como el Partido Liberal Regionalista Ibicenco, cuyo líder se convirtió interesadamente al regionalismo tras haber roto con la dirección provincial y nacional del Partido Liberal. Tal adscripción regionalista, no asumida enteramente por los votantes, fue una de las causas que comportaron el descalabro electoral de sus candidatos en todas las convocatorias de 1931 y, con ello, la disolución de la formación y el nacimiento del Partido Social Agrario-CEDA y, posteriormente, del Partit Regionalista d’Eivissa.

La Sociología de las Profesiones ha convenido en establecer la Revolución Industrial y el Estado Liberal como motores y catalizadores de las profesiones actuales. El presente estudio de caso analiza los cambios que se produjeron en la profesión médica en Mallorca durante la segunda mitad del siglo XIX. Esta profesión se construyó con el concurso de diversos agentes profesionalizadores, entre ellos y de gran importancia, los curanderos e intrusos profesionales. A su vez, se produjo una profesionalización desde dentro de la profesión en la cual la deontología médica y el control de las condiciones de trabajo fueron focos de especial atención, así como la creación de la figura del médico ideal. La investigación ha puesto de manifiesto la importancia de las asociaciones médicas en el proceso aludido, especialmente cuando la colegiación fue obligatoria. La profesión médica mallorquina durante el periodo estudiado experimentó un cambio de profesión de estatus a profesión ocupacional posicionándose con éxito de manera hegemónica en el “mercado de la salud”. / La Sociologia de les Professions ha establert la Revolució Industrial i l’adveniment de l’Estat Lliberal com a motors i catalitzadors de les professions actuals. Aquest estudi de cas analitza els canvis que es produïren a la professió mèdica mallorquina durant la segona meitat del segle XIX. Aquesta professió es va construir amb el concurs de diversos agents professionalitzadors, entre ells i de gran importància, els curanderos i intrusos professionals. Alhora, es va produir una professionalització des de dins de la professió en la qual la deontologia mèdica i el control de les condicions de treball van ser focus d'especial atenció, així com la creació de la figura del metge ideal. La investigació ha posat de manifest la importància de les associacions mèdiques en el procés al•ludit, especialment quan la col•legiació va ser obligatòria. La professió mèdica mallorquina durant el període estudiat va experimentar un canvi de professió d'estatus a professió ocupacional posicionant-se amb èxit de manera hegemònica en el “mercat de la salut”. / The Sociology of the Professions has eventually agreed upon establishing the onset of the industrial revolution and the liberal state as driving forces of currently existing professions. This case study focuses on the changes that affected the medical profession in Mallorca during the second half of the 19th century. This profession was modeled under the influence of multiple professionalizing agents, among which quack doctors and “professional intruders”, were notably significant. Nonetheless professionalization came from within the very profession in which attention focused particularly on medical deontology and the control of working conditions, as well as the creation of the ideal doctor. Research has shown the significance of medical associations in the process, especially when such professional associations became mandatory. The medical profession in Mallorca during the studied period shifted from a profession of status to an occupational profession and henceforth became established in the “medical market” in a predominant way.

L'estudi analitza la participació dels empresaris balears i altres agents socials en un conjunt d’exposicions celebrades entre 1827 i 1929, etapa en què les mostres, tant les de caràcter internacional com les d’àmbit estatal i local, despertaren un gran interès. A les Illes Balears es compartia l’interès en el fenomen expositiu, fet que és palès tant en la celebració de mostres pròpies com en la participació, amb més o menys concurrència, a les de fora. L’activitat s’ha d’atribuir en gran part a la tasca d'institucions i de persones que la impulsaren: la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, la Diputació, l’Institut Balear i alguns professors (Pere Josep Tries, Francesc Manuel de los Herreros, Pere Estelrich), els Ajuntaments de Palma, de Sóller i de Manacor que organitzaren diferents mostres, o la Cambra de comerç que organitzà la Regional de 1910, endemés de gent com Joan Baptista Ensenyat, Benet Pons, Ricard Roca, els germans Amer Servera de Manacor, o l'eivissenc Bartomeu de Rosselló. En tot cas va ser fonamental el rerefons econòmic, social i cultural illenc, que permetia donar amb escreix expositors, persones que enviaren el producte de les seves activitats professionals o artístiques. El conjunt de les 47 exposicions estudiades presenta una etapa inicial, de baixa participació, seguida per una de central, amb forta concurrència de mallorquins, menorquins i eivissencs i una tercera, de signe contradictori, amb baixa participació a les universals i internacionals, i amb interès, però, per les celebrades a Mallorca. Pel que fa a les universals, la fase ascendent és palesa a partir de la de Londres de 1862 fins a la de Xicago de 1893, per entrar en una fase descendent des de la de París del 1900. Les mostres constaten el reconeixement internacional de determinats productes illencs. Inicialment el reberen sobretot els productes agraris (blats, mongetes, oli d’oliva), però a partir de la Universal de Viena del 1873 es guardonaren també els productes industrials, primer els alimentaris com conserves, vins i licors i, més endavant, d’altres com calçat i teixits. D'altra banda els brodats fets per dones mallorquines reberen guardons ja des de l’Exposició de Londres de 1851. Les especialitats vénen diferenciades per illes: Eivissa hi enviava sal, productes agrícoles (blat, ametlles, garroves, cotó, etc.), i, sobretot a les locals, també alguns d'industrials com productes químics, minerals, i licors. Formentera hi fou representada escadusserament, en alguna de les celebrades a Mallorca Menorca, a les exposicions confirma la diversificació de la seva economia; tant amb productes agraris (blat, ametlles, garroves, lli i cotó, moniatos i llegums) com industrials (nàutics, tèxtils, alimentaris, calçat, i, ja més avançada l’etapa, moneders i aparells elèctrics i motors). És a Mallorca on trobam major varietat de productes, tant agrícoles com industrials, distribuïts per comarques. L’aproximació als expositors de les Illes, dóna indicis de l'evolució tant del sector agrari com del sector industrial. S’han focalitzat els expositors que presentaven uns dels productes més destacats en l'economia illenca, ben presents i premiats, d'una banda els expositors d'oli d’oliva i d'ametlles, i de l'altra, els de conserves i de calçat, branques força desenvolupades tant a Mallorca com Menorca. Una panoràmica dels expositors en permet l'adscripció als diferents grups socials: inicialment membres de la noblesa, però sobretot d'una burgesia emprenedora i culta que exercia un paper destacat tant en l’aspecte econòmic com en el polític i cultural. S'hi identifica també una petita burgesia industrial de diferents municipis així com, sobretot a les mostres de començaments del segle XX, d'un grup nombrós de nous propietaris que exposaven diferents productes del camp. / The study analyses the participation of the Balearic Islands in a series of exhibitions held between 1827 and 1929, a period in which such exhibitions aroused great interest at an international, national and local level. The Balearics shared this interest, as was evident in their participation both locally and abroad. This endeavour was spurred by institutions and individuals as well as the economic, social and cultural climate and led to the many contributions from manufacturers and artists. The series of 47 exhibitions studied show low participation at first, followed by a middle phase of strong participation and a third phase with low participation in the international exhibitions but high in those held in Mallorca. As for the international ones, interest reached its highest point between the London Exhibition in 1862 and that in Chicago in 1893 and its lowest after the Paris Exhibition in 1900. International recognition of Balearic products was first mainly in the agricultural sphere. However, after the Vienna Exhibition in 1873 it extended to industrial goods, firstly food products such as preserves, wine, liqueurs and later, others such as footwear and textiles. In contrast, Mallorcan embroidery had been winning awards since the London Exhibition in 1851. Closer study of those who were exhibiting gives a good indication of the development of both the agricultural and industrial sectors. Those focused on were presenting some of the most important products in the Balearic economy, on the one hand olive oil and almonds and on the other, preserves and footwear. An overall view of the exhibitors enables us to identify different social groups. There were initially some members of the nobility but above all the entrepreneurial bourgeoisie, who played an outstanding role not only in the economy but also in politics and culture. There were also smaller manufacturers from the different municipalities and, especially at the beginning of the 20th century, a large group of new landowners exhibiting farm products.