Aquesta tesi explora el creixement regional desigual, el desenvolupament de la xarxa urbana i l'evolució dels ferrocarrils Als Balcans, una de les regions més diverses i turbulentes d'Europa. Els Estats inclosos en l'estudi són Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Grècia, Macedònia, Montenegro, Romania, Sèrbia, Eslovènia i Kosovo. Durant els segles XIX i XX, els Estats dels Balcans es van sotmetre a diverses transformacions polítiques radicals que van alterar profundament el seu desenvolupament socioeconòmic. La hipòtesi de l'estudi és que aquests canvis també van afectar a la geografia econòmica i la distribució espacial de la població a la regió. Per això, endinsar-se en la història moderna dels Estats dels Balcans és una oportunitat valuosa per estudiar els principals determinants dels desequilibris en el creixement regional. Les correlacions entre els esdeveniments polítics i el desenvolupament territorial il·lustren i s'analitzen a través de la base de dades especialment creada per a aquest estudi. La base inclou informació històrica i geogràfica de transport: com la modificació de les fronteres nacionals i regionals, i el desenvolupament de la xarxa ferroviària, i dades socioeconòmiques com ara: l'evolució de les taxes d'urbanització i la densitat a nivell regional i el creixement de les ciutats. La creació de la base de dades permet l'establiment d'una visió integrada, a llarg termini sobre el desenvolupament espacial de la regió i facilita l'anàlisi dels canvis regionals i ajustaments espacials a finals del segle XIX i XX. L'anàlisi ofereix observacions importants sobre el mecanisme de formació de la geografia econòmica dels estats en construcció o en transició. La tesi s'estructura en cinc capítols escrits en forma d'articles. Els tres primers capítols ofereixen estudis nacionals sobre el desenvolupament regional i urbà de Bulgària, Romania i l'ex-Iugoslàvia i els seus estats successors en els últims 100-130 anys. Es van posar de manifest les notables similituds en la formació espacial de les noves economies nacionals després de la dissolució de l'Imperi Austro-hongarès i l'Imperi Otomà. El quart capítol analitza l'evolució espacial de tota la península durant el segle XX. I l'últim capítol es centra en la transformació estructural de l'economia de Bulgària. En general, l'experiència dels Balcans il.lustra com, en els Estats de recent creació o en procés de formació amb una economia preindustrial, les institucions polítiques juguen un paper important en la determinació del desenvolupament i les tendències de la desigualtat regional. En general, en els estats balcànics subdesenvolupats i majoritàriament centralitzats, la iniciativa privada ha jugat un paper secundari. Les fronteres polítiques i el marc institucional han estat els principals determinants sobre les desigualtats en el creixement regional. Aquesta conclusió es veu confirmada per les dades sobre els sectors d'ocupació de Bulgària. Els governs van ser capaços d'influir de manera significativa en el desenvolupament regional, mitjançant inversions relativament petites en la infraestructura del transport que van tenir importants efectes a llarg termini a causa de l'efecte dels rendiments creixents. Els petits avantatges durant el període pre-industrial, en forma d'importància política i administrativa o accés ferroviari, van tenir efectes duradors sobre la geografia econòmica. Més tard, les transformacions econòmiques i polítiques van tenir menor efecte sobre la geografia econòmica de les nacions balcàniques perquè els beneficiaris del creixement econòmic van ser principalment les ciutats i les regions ja desenvolupades. . / Esta tesis explora el crecimiento desigual regional, el desarrollo de la red urbana y la evolución de los ferrocarriles en los Balcanes, una de las regiones más diversas y turbulentas de Europa. Los países incluidos en el estudio son Albania, Bosnia y Herzegovina, Bulgaria, Croacia, Grecia, Macedonia, Montenegro, Rumania, Serbia, Eslovenia y Kosovo. Durante los siglos XIX y XX, estos estados se sometieron a varias transformaciones políticas radicales que alteraron profundamente su desarrollo socioeconómico. La hipótesis del estudio es que estos cambios también afectaron a la geografía económica y la distribución espacial de la población en la región. Por ello, historia moderna de los Estados de los Balcanes es una oportunidad valiosa para estudiar los principales determinantes de los desequilibrios en el crecimiento regional. Las correlaciones entre los acontecimientos políticos y de desarrollo territorial se ilustran y analizan a través de lo creado especialmente para este estudio base de datos. La base incluye información histórica y geográfica de transporte: como la modificación de las fronteras nacionales y regionales, y el desarrollo de la red ferroviaria, y datos socio-económicos tales como: la evolución de las tasas de urbanización y la densidad a nivel regional y el crecimiento de las ciudades. La creación de la base de datos permite el establecimiento de una visión integrada, a largo plazo sobre el desarrollo espacial de la región y facilita el análisis de los cambios regionales y ajustes espaciales a finales del siglo XIX y XX. El análisis ofrece observaciones importantes sobre el mecanismo de formación de la geografía económica de los estados en construcción o en transición. La tesis se estructura en cinco capítulos escritos en forma de artículos. Los tres primeros capítulos ofrecen estudios nacionales sobre el desarrollo regional y urbano de Bulgaria, Rumania y la ex Yugoslavia. Se puso de manifiesto las notables similitudes en la formación espacial de las nuevas economías nacionales después de la disolución del Imperio Austro-Hungría y el Imperio Otomano. El cuarto capítulo analiza la evolución espacial de toda la península durante el siglo XX. Y el último capítulo se centra en la transformación estructural de la economía de Bulgaria. La experiencia de los Balcanes ilustra cómo, en los estados de reciente creación o en proceso de formación con una economía preindustrial, las instituciones políticas juegan un papel importante en la determinación del desarrollo y las tendencias de la desigualdad regional. En general, en los estados balcánicos subdesarrollados y mayoritariamente centralizados, la iniciativa privada ha jugado un papel secundario. Las fronteras políticas y el marco institucional han sido los principales determinantes sobre las desigualdades en el crecimiento regional. Esta conclusión se ve confirmada por los datos sobre los sectores de ocupación de Bulgaria. Los gobiernos fueron capaces de influir de manera significativa en el desarrollo regional, mediante inversiones relativamente pequeñas en la infraestructura del transporte que tuvieron importantes efectos a largo plazo debido al efecto de los rendimientos crecientes. Las pequeñas ventajas iniciales durante el período pre-industrial, en la forma de importancia política y administrativa o acceso ferroviario, tuvieron efectos duraderos sobre la geografía económica. Más tarde, las transformaciones económicas y políticas tuvieron menor efecto sobre la geografía económica de las naciones balcánicas porque los beneficiarios del crecimiento económico fueron principalmente las ciudades y las regiones ya desarrolladas. / This thesis explores the uneven regional growth, the development of the urban network and the evolution of the railroads in the Balkans- one of the most diverse and turbulent regions of Europe. The states included in the study are Albania, Bosnia and Herzegovina, Bulgaria, Croatia, Greece, Macedonia, Montenegro, Romania, Serbia, Slovenia and Kosovo. During the 19th and 20th centuries, these states underwent several radical political transformations that altered profoundly their socioeconomic development. The hypothesis of the current study is that these changes also affected the economic geography and the spatial distribution of the population in the region, and therefore the modern history of the Balkans provides a valuable opportunity to study the main determinants for the uneven regional growth. The correlations between political events and spatial development are illustrated and analyzed with the use of the created for the purposes of the study database. It includes historical geographical and transport information: like the changes to the national and regional borders, and the development of the railway network, and socioeconomic data: such as the evolution of urbanization and density rates at regional level, and the growth of the cities. The final result is a database with internationally comparable historical and geographical information covering the entire Balkan Peninsula, which therefore permits, for the first time, the establishment of an integrated, long run vision over the spatial development of the states in the peninsula. The thesis is organized into five chapters written in the form of articles. The first three chapters present national studies of the regional and urban development of Bulgaria, Romania and former Yugoslavia during the last 100-130 years. The results revealed remarkable similarities in the spatial formation of the new national economies after the dissolutions of Austro-Hungary and the Ottoman Empire. The fourth chapter explores the spatial trends of the entire peninsula during the 20th century. The last chapter focuses on the structural transformation of the Bulgarian economy. Overall, the experience of the Balkans illustrates how, in newly established pre-industrial states or in those in the process of formation, political institutions can play a major role in determining the trends of the spatial inequality. By and large, in the underdeveloped and predominantly centralized Balkans, private initiative has played lesser role and political borders and the institutional framework have been the main determinants for the uneven regional growth. The governments were able to influence significantly the regional development; by making relatively small investments in transport infrastructure which had significant effects in long run due to the self-enforcing nature of increasing returns. The small initial advantages during the preindustrial period, in the form of political and administrative importance or railway access, had a lasting effect over the economic geography. Later economic and political transformations were followed by a visible increase of the regional and spatial disparities; however they had lesser effect on the economic geography of the Balkan nations, as the principal benefiters of the economic growth were the already developed cities and regions.

L'objectiu principal d'aquesta investigació és mostrar els efectes de les transformacions socials entre 1780 i 1930 en la ciutat de Lleida. Especialment es centra en l'impacte demogràfic i social de dos d'aquests canvis: el seu rol com a capital d'un territori que va més enllà dels límits administratius provincials i els canvis a que es veurà sotmesa l'agricultura lleidatana durant el llarg segle XIX i primer terç del segle XX. En primer lloc s'estudia el desenvolupament del poblament en la Catalunya Occidental i el paper que hi juga la ciutat, que no consolida el seu paper de centre econòmic i de serveis fins el segle XX. En segon lloc es reconstrueixen els principals indicadors demogràfics de la ciutat, tot permetent identificar la cronologia i forma de la transició demogràfica. En tercer lloc, s'analitza l'evolució de la seva estructura productiva a partir dels actius emprats en cada sector econòmic. En darrer lloc, es relacionen aquests canvis demogràfics i productius amb l'evolució de l'estructura de la propietat de la terra del territori immediat a la ciutat (unes 20.000 hectàrees). La conclusió principal és que l'arribada del ferrocarril, la crisi agrària fini secular així com el fracàs primerenc de l'extensió del regadiu varen debilitar el paper de Lleida en el tramat urbà català i en el seu propi paper de capital territorial que no va tornar a recuperar fins els primers decennis del segle passat. Malgrat això, la ciutat no restarà al marge de les transformacions demogràfiques i socials que va experimentar la societat catalana en el darrer terç del segle XIX i el primer del segle XX. / El objetivo principal de esta investigación es mostrar los efectos de las transformaciones sociales entre 1780 y 1930 en la ciudad de Lleida. Especialmente se centra en el impacto demográfico y social de dos de estos cambios: su rol como capital de un territorio que va más allá de los límites administrativos provinciales y los cambios a que se verá sometida la agricultura leridana durante el largo siglo XIX y primer tercio del siglo XX. En primer lugar se estudia el desarrollo del poblamiento en la Cataluña Occidental y el papel que juega la ciudad, que no consolida su papel de centro económico y de servicios hasta el siglo XX. En segundo lugar se reconstruyen los principales indicadores demográficos de la ciudad, permitiendo identificar la cronología y forma de la transición demográfica. En tercer lugar, se analiza la evolución de su estructura productiva a partir de los activos empleados en cada sector económico. En último lugar, se relacionan estos cambios demográficos y productivos con la evolución de la estructura de la propiedad de la tierra del territorio inmediato a la ciudad (unas 20.000 hectáreas). La conclusión principal es que la llegada del ferrocarril, la crisis agraria finisecular así como el fracaso temprano de la extensión del regadío debilitaron el papel de Lleida en el entramado urbano catalán y su propio papel de capital territorial que no volvió a recuperar hasta los primeros decenios del siglo pasado. A pesar de esto, la ciudad no restará al margen de las transformaciones demográficas y sociales que experimentó la sociedad catalana en el último tercio del siglo XIX y el primero del siglo XX. / The main goal of this research is to illustrate the effects of the social transformations between 1780 and 1930 in the city of Lleida. It mostly focuses on the demographical and social impact of two of these changes: its paper as the capital of a territory that goes further of the provincial administrative limits and its agriculture changes during the long 19th century and first third of the 20th century. In the first place it studies the development of the population in the Western Catalonia and the paper that the city plays, which does not consolidate its paper as an economic center and services market until the 20th century. In the second place, we have rebuilt the main demographical indicators of the city, allowing the identification of the chronology and form of the demographical transition. Thirdly, it analyses the evolution of the city's productive structure through the study of the employed in each economic sector. Finally, it relates these demographical and productive changes with the evolution of the structure of the land property of the immediate territory to the city (about 20.000 hectares). The main conclusion is that the railway arrival, the agrarian crisis in the turn of the 19th century as well as the early failure of the irrigated lands extension, weakened the paper of Lleida in the Catalan urban network and its role as territorial capital; one that did not recover until the first decennials of the past century. In spite of all this, the city did not leave aside the demographical and social transformations that the Catalan society did experience in the last third of the 19th century and the first third of the 20th century.

En aquest estudi s'analitza l'evolució del sector vitícola de Menorca durant els segles XVIII, XIX i XX confrontant-lo amb la del sector ramader. En el segle XVIII es constata un avanç de la producció vinícola, gràcies a l'estímul de l'augment de la població. No obstant això, aquesta disminueix a partir de 1830, quan l'economia insular sofreix una severa depressió. L'excedent vinícola generat ocasiona una forta caiguda dels preus. Així, quan el oídium assoli la illa a partir de 1852, s'experimentarà una arrencada massiva de vinyes. Paral·lelament augmenta el pes de la ramaderia bovina, amb una importància creixent de la producció formatgera, i que, quan a la dècada de 1960 desaparegui el cultiu del blat, es convertirà en l'únic sector agrari de la illa. Tanmateix, i malgrat l'augment dels rendiments esdevingut a partir de 1950, la ramaderia presentarà una capacitat de generació de renda decreixent. / En este estudio se analiza la evolución del sector vitícola de Menorca durante los siglos XVIII, XIX y XX confrontándolo con la del sector ganadero. En el siglo XVIII se constata un avance de la producción vinícola, gracias al estímulo del aumento de la población. Sin embargo, ésta disminuye a partir de 1830, cuando la economía insular sufre una severa depresión. El excedente vinícola generado ocasiona una fuerte caída de los precios. Así, cuando el oídium azote la isla a partir de 1852, se experimentará un arranque masivo de viñedo.Paralelamente aumenta el peso de la ganadería bovina, con una importancia creciente de la producción quesera, y que, cuando en la década de 1960 desaparezca el cultivo del trigo, se convertirá en el único sector agrario de la isla, pero que, pese al aumento de los rendimientos acaecido a partir de 1950, presentará una capacidad de generación de renta decreciente. / This study examines the evolution of the vineyard in Minorca during the XVIII, XIX and XX centuries, and compares it with that of the livestock sector. In the eighteenth century there is a breakthrough in wine production, thanks to the stimulus of increased population. However, it decreases from 1830, when the island economy suffers a severe depression. The wine surplus generated causes a sharp drop in prices. Thus, when the oidium plagued the island from 1852, it will experience a massive boot vineyard. In parallel, the weight of cattle increases, with a growing importance of cheese production, and which, when in the 1960's the crop of wheat disappear, it will become the only agricultural sector of the island. However, and despite the rise in yields occurred after 1950, it will present a declining capacity of income generation.