La tesis doctoral que se presenta a continuación tiene como propósito investigar la red diplomática y las relaciones de índole militar que se establecieron en el Mediterráneo Occidental a través de la ciudad de Cartago. El marco cronológico se enmarca entre los siglos V y III a.n.e., coincidiendo con el momento de mayor apogeo político de la ciudad. Es, por tanto, un estudio de amplio espectro cronológico y espacial, que abarca este fenómeno desde sus inicios hasta su culminación en época de Aníbal, aunque sin entrar propiamente en ésta última. Este análisis histórico se realizará a través del estudio de varios aspectos: el mercenariado, los tratados diplomáticos, las alianzas políticas y el estudio de la guerra en su papel de motor histórico. La metodología que utilizaremos en el desarrollo de la investigación es de carácter multidisciplinar. Debido a la escasez de evidencias arqueológicas y literarias acerca de la civilización púnica -en comparación con otras culturas o periodos-, ésta parece ser la mejor vía de aproximación a su conocimiento histórico. Aun reconociendo un papel preponderante de la literatura clásica en el discurso que sigue, hemos tratado de explotar y combinar todos los datos posibles procedentes de la arqueología, la numismática, la epigrafía y la filología. Así, trataremos de organizar un discurso que armonice todos estos datos para satisfacer el objetivo final: demostrar la existencia de un Mare Punicum, antes que el Mare Nostrum. La investigación ha sido dividida en capítulos que abordan la problemática desde un área geográfica con entidad propia: el norte de África, Iberia, la Galia meridional, la península Itálica y Sicilia. Cada una de estas regiones albergó a un número heterogéneo de pueblos, todos ellos en distintas etapas de evolución cívica. A fin de poder analizar con rigor las relaciones de cada uno de estos pueblos con Cartago, los capítulos se dividen en tres bloques. El primero de ellos aporta una contextualización histórica y geográfica para todos aquellos pueblos, con especial hincapié en las relaciones que tuvieron con el comercio fenicio en épocas anteriores al siglo V. Posteriormente se analizan las relaciones militares y diplomáticas con el estado cartaginés en sí. Finalmente se extrapolan los resultados al contexto mediterráneo a fin de valorar la evolución de estas relaciones. Se aborda también la organización política y militar de la propia Cartago. Entendemos que si queremos analizar los fenómenos diplomático y mercenario, parece obvio que debamos conocer cuál era la naturaleza de estos aspectos en la entidad que los impulsó. Se trata fundamentalmente de temas poco conocidos y muy debatidos en el sino de la historiografía actual, que expondremos a debate. Finalmente el fenómeno en conjunto será analizado en un capítulo final, tratando de aportar una visión global y dinámica. Se incide también sobre la importancia de interpretar este proceso histórico como un fenómeno multipolar, y no como un patrimonio exclusivo cartaginés; mientras Cartago tejía su compleja y extensa red de alianzas, muchas otras ciudades, con mayor o menor fortuna, trataron de impulsar el mismo proceso. Roma, Siracusa o Masalia fueron algunas de ellas. Creemos que tan sólo conociendo las dinámicas, los objetivos y la evolución de todos estos territorios de forma conjunta, podremos entender muchos de los aspectos o episodios que no parecen explicarse por sí mismos, sin el contexto general adecuado. / The purpose of this dissertation is to investigate the diplomatic network and military relations that were established in the Western Mediterranean by the city of Carthage. The chronological framework is defined between the 5th and 3rd centuries BCE, which coincides with the time of the city’s political peak. Thus, this paper will study a wide chronological and spatial spectrum, which spans this era from its beginnings until its culmination at the time of Hannibal (221), but without covering the latter fully. This historical analysis will be conducted by studying various aspects: mercenaries, diplomatic treaties, political alliances and the study of war in its role as a driving force of history. A multidisciplinary methodology will be used to develop this research. Due to the shortage of archaeological and literary artefacts pertaining to the Punic civilization, in comparison to other cultures and eras, this seems to be the best way to approach its historical discovery. Whilst recognising the prevailing role of classical literature in the following discourse, we have tried to utilise and combine all possible data originating from archaeology, numismatics, epigraphy and philology. In this way, we will try to arm a discourse that reconciles all the data in order to achieve the final objective: to prove the existence of a Mare Punicum, before a Mare Nostrum. The PhD dissertation has been divided into chapters that each address the core issue from a geographical region with its own identity: North Africa, Iberia, Southern Gaul, the Italian peninsula and Sicily. Each of these regions was home to a number of diverse peoples, all in different states of civic evolution. In order to thoroughly analyse the relations between each of these nations with Carthage, the chapters are divided into three segments. The first segment provides a historical and geographical context for all these nations with particular emphasis on the relationship they had with Phoenician trade prior to the 5th century. Subsequently, we will analyse military and diplomatic relations with the Carthaginian state itself. Finally, the results will be compared to a Mediterranean context with the aim of assessing the evolution of these relations. The political and military organization of Carthage is also addressed. We realise that if we wish to analyse diplomatic and mercenary phenomena, it seems clear that we should also discover what was the nature of these aspects in the organization that drove them. It essentially deals with issues that have been highly debated but where very little is known about in current historiography, which we will put forward for discussion. Lastly the phenomenon as a whole will be analysed in the final chapter, aiming to piece together a global and dynamic vision. It also has a direct bearing on the importance of interpreting this historical process as a multipolar phenomenon and not as an exclusive Carthaginian heritage. Whilst Carthage was weaving its complex and extensive network of alliances, many other cities for better or worse, were trying to fuel the same process. Rome, Syracuse and Massalia were among these. We believe that by merely discovering the dynamics, objectives and evolution of all these territories collectively, we will be able to understand many of the aspects or incidents that seemingly cannot be explained by themselves without the appropriate general context.

L’elaboració d’aquesta tesi parteix de l’estudi de les estratègies de gestió i aprofitament de diverses matèries primeres que es duia a terme per a la producció d’ornaments personals en el si de les comunitats prehistòriques entre el VIé-IV mil·lenni ane al nord-est peninsular. D’una banda s’han establert els morfo-tipus ornamentals i les matèries primeres: malacofauna marina, os, banya, ullal, pedra, minerals varis, corall i granes; també s’han abordat els aspectes tecnològics de fabricació dels diferents ornaments i, finalment, a partir de l’anàlisi de traces d’ús i context arqueològic, s’estableix la funcionalitat final per tal l’elaborar unes pautes interpretatives a nivell sòcio-econòmic de la presència d’aquests ítems dins les comunitats del passat. La mostra estudiada procedeix dels següents jaciments arqueològics: Can Roqueta II (Sabadell, Barcelona), Can Roqueta/Can Revella (Sabadell, Barcelona), Can Filuà (Santa Perpètua de Mogoda, Barcelona), Sant Pau del camp (Barcelona), La Gardunya (Barcelona), Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Barcelona), Cova de les Ànimes (Matadepera, Barcelona), Bòbila Madurell (Sant Quirze del Vallès, Barcelona), Cova del Frare (Matadepera, Barcelona), Pla del riu de les Marcetes (Manresa, Barcelona), Pujolet de Moja (Vilafranca del Penedès, Barcelona), El Bordellet (Vilafranca del Penedès, Barcelona) Mas d’en Boixos (Pla del Penedès, Barcelona), Serra del Mas Bonet (Vilafant, Girona), La Draga (Banyoles, Girona), Feixa del Moro (Juberri, Andorra), Tomba del Segudet (Ordino, Andorra). L’estudi dels ornaments ens ha permès evidenciar alguns resultats en diversos àmbits: en el dels processos de transformació de les matèries primeres, tècniques i formes dels ornaments, on es poden distingir tradicions tècniques que podríem considerar comunes, i que podrien haver-se transmès entre els grups. S’identifiquen també tècniques pròpies i diferenciades, també morfo-tipus molt singulars en alguns jaciments, com si fossin una producció exclusiva. De fet, es constaten llocs de producció, com un taller de denes circulars i denes-penjoll al jaciment de La Draga. Hem vist com certs ornaments assenyalen contactes entre els grups, i, a partir d’un model inicial pre-figurat, es repliquen i s’imiten. Aquestes evidències, sumades a les matèries primeres i la tecnologia de producció, ens permeten veure les xarxes de circulació dels ornaments durant el neolític antic, que corresponen en gran mesura amb el litoral de la mediterrània. En alguns casos, la procedència seria el sud de Llevant, amb via d’entrada cap a l’interior de Catalunya seguint les ribes dels rius, especialment al neolític mitjà. Finalment, els ornaments com a elements socials, econòmics i simbòlics del neolític a Catalunya són identificadors de grups, però a l’hora de comunitats més amplies, amb una mateixa pertinença a un món cohesionat a nivell econòmic. D’altra banda, però, també hem vist que trobem singularitats en l’ornament personal (morfo-tipus diferenciats o matèries primeres diferenciades de la resta d’ornaments dins la mateixa comunitat d’individus), on s’escau també implementar per tant, el seu valor estètic. / The process of developing this thesis started with the study of several strategies of raw materials management, that were used to produce personal ornamentation inside Neolithic communities between VI-IV millennium BC at Iberian Peninsula. First of all, we established ornamental morphological types, which ornaments form exist during this time, and the raw materials: shell, bone, antlers, tusk, stone, mineral, coral, seeds; we’ve also have taken an approach to technological procedures to create the different ornaments and, finally, the use-wear analysis and the archaeological context allow to describe the final functionality, with the purpose of elaborate interpretative conclusions about social and economic level that involves those artefacts in past communities. Samples that were studied came from these archaeological sites: Can Roqueta II (Sabadell, Barcelona), Can Roqueta/Can Revella (Sabadell, Barcelona), Can Filuà (Santa Perpètua de Mogoda, Barcelona), Sant Pau del camp (Barcelona), La Gardunya (Barcelona), Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Barcelona), Cova de les Ànimes (Matadepera, Barcelona), Bòbila Madurell (Sant Quirze del Vallès, Barcelona), Cova del Frare (Matadepera, Barcelona), Pla del riu de les Marcetes (Manresa, Barcelona), Pujolet de Moja (Vilafranca del Penedès, Barcelona), El Bordellet (Vilafranca del Penedès, Barcelona) Mas d’en Boixos (Pla del Penedès, Barcelona), Serra del Mas Bonet (Vilafant, Girona), La Draga (Banyoles, Girona), Feixa del Moro (Juberri, Andorra), Tomba del Segudet (Ordino, Andorra). The individual study of the ornaments sample has allowed to evidence some results in different areas: in the aspect of processes of raw material transformation, technological procedures and forms, it has been possible to distinguish technological traditions that they can be considered common or shared, they could have been transmitted between Neolithic groups. Also, it has been possible to identify differentiated own technologies, and odd morphological types at some archaeological sites, like these ornaments were an exclusive production. In fact, we studied work areas, in this case the La Draga atelier, where circular shell beads and shell pendant-beads were manufactured. Some ornaments evidence groups contact since a primary or initial pattern prefigured that was copied and imitated. Those results allow us to expose different ornaments circulation networks in Ancient Neolithic, basically following the coast of the Mediterranean. With some types of ornaments, the flow direction came from the south that influence inwards Catalonia following rivers courses, especially in Middle Neolithic. Finally, both Ancient Neolithic and Middle Neolithic, ornaments identify a group but, at the same time, also a large and regional communities taking part in a cohesive world, in symbolical and economical level. A few ornaments are singular, (different forms, different raw materials…) differentiators from de rest of the community, where also aesthetic value can be considerate.

- Introducción. Este trabajo versa sobre todo lo vinculado a la Intendencia del ejército y reino de Mallorca dentro del marco cronológico que va desde el reinado de Felipe V hasta el final del de Carlos III, dando a conocer tanto su funcionamiento y problemática como a los individuos vinculados a ella, siempre conectados al contexto administrativo, económico, militar y social insular. - Contenido de la investigación En esta tesis se estudia la implantación de la intendencia, con el proceso de tránsito y la imbricación de las nuevas piezas en el espacio de Mallorca e Ibiza y pasando después al estudio de la evolución de la institución a lo largo del siglo, estableciendo etapas y analizando su funcionamiento y la coordinación de sus distintos elementos. Asimismo, se estudian las áreas jurisdiccionales del intendente, con sus respectivas competencias, incluyendo su faceta como corregidor y valorando su débil implicación en el Ayuntamiento, así como el papel y el funcionamiento de la Contaduría y la Tesorería del ejército, conectadas a las cuestiones presupuestarias y relacionadas con la economía del territorio insular, incluyendo los distintos modelos de gestión y los agentes económicos que intervienen. Los protagonistas también son fundamental, valorando los problemas a los que se enfrentaron y los conflictos que se desarrollaron con otras instituciones, así como las relaciones sociales y de poder que se dieron. - Conclusiones. La intendencia de Mallorca puede considerarse de segundo orden y un destino poco atractivo. Entre 1715 y 1788 dieciséis individuos diferentes se encargaron de la intendencia ( y del corregimiento entre 1718 y 1772). De ellos, tan sólo 9 fueron titulares, mientras que los demás ejercieron como interinos, y de hecho tan sólo el 60% de los intendentes nombrados llegaron a ocupar esta intendencia, porcentaje similar al de los contadores y tesoreros, los otros dos componentes del tridente gestor. La mayor parte de lo ingresado en las arcas de la tesorería se destinaba al mantenimiento de la militarización de Mallorca e Ibiza y provenía fundamentalmente de dos rentas: Tabaco y Real Patrimonio, seguidas por un grupo más variable como era el formado por Aduanas, Salinas, Talla y Aguardiente. Los impuestos más polémicos, la talla y el de utensilios fueron objeto de quejas, retrasos e impagos. Desde la década de los años 60 los ingresos mejoraron debido a factores como la tranquilidad institucional, la gestión por administración directa de las rentas, los beneficios generados por la renta del tabaco y la existencia de movimientos económicos positivos en las islas. El nuevo sistema borbónico sistema guardará en su interior algunos signos de identidad anteriores, y de hecho, la endogamia administrativa, la formación de sagas familiares que controlaban la gestión económica de las rentas y el desarrollo de alianzas entre los delegados de la Administración central y algunos linajes insulares provocaron que con el paso de los años se viesen más similitudes de las esperadas respecto a las redes sociales y de poder que se tejieron en el período de los Austrias. La opción de la estabilidad frente a la transparencia fue la escogida por la Administración central, y el mejor paradigma lo encontramos en Ibiza, espacio relegado a un plano residual hasta la década de los ochenta, donde se permitió que un linaje asumiese la subdelegación de la intendencia y la gestión económica de la isla desde 1718 y hasta entrado el siglo XIX. / - Introduction. This doctoral thesis deals with everything related to the Administration of the intendancy of the army and kingdom of Mallorca, within the timeframe that runs from the reign of Philip V to the end of Carlos III one, revealing both its operation and problematic as well as the individuals linked to it, always connected to the insular administrative, economic, military and social context - Research content. This work studies the implementation of the intendancy system, with the process of transition and the overlapping of the new parts in the space of Majorca and Ibiza, going then to the study of the evolution of the institution throughout the century, establishing stages and analyzing their functioning and the coordination of its elements. Also, it evaluates the jurisdictional areas, with their respective powers, including his role as corregidor and reviewing his weak involvement in the Town Hall matters. The role and function of the Accountant’s Office and of the Army Treasury as well as the budget issues regarding to them are also discussed, linking all of it to the economy of the island territory, including different management models and economic agents involved in them. The protagonists are also presented: intendants, main accountants and army treasurers, as well as other agents whose role was essential. Finally, it analyses the problems to they faced and the conflicts that were developed with other institutions, as well as social relations and power that existed. - Conclusions. The intendancy of Mallorca can be considered of second-order and an unattractive destination. Between 1715 and 1788 sixteen different individuals took care of it (and also of the corregimiento, from 1718 to 1772). Of these, only 9 were titular, while the others exercised as interim, and in fact, only the 60% of those destined to this intendancy came to occupy it, a similar percentage to accountants and treasurers, the other two components of the trident that took care of the intendancy management. Most of what entered into the coffers of the treasury was spent on the maintenance of the militarization of Majorca and Ibiza, and came mainly from two incomes: Tobacco and Real Heritage, followed by a more variable group as was the formed by customs, salt, the talla, and brandy. The most controversial taxes, the talla and the utensils tax, were the subject of complaints, delays and defaults. Since the early 60's, the revenue improved due to factors such as institutional peace, the income management by direct administration method, the profits generated by the tobacco and the existence of positive economic movements in the islands. The new Bourbon system will save inside itself some signs of previous identity, and in fact, the administrative inbreeding, the formation of family sagas that controlled the economic management of the revenues and the development of partnerships among the delegates of the central government and some lineages of the islands meant over the years more similarities than expected, regarding social and power networks that were woven into the period of the Hapsburgs. The stability was chosen by the central government in front of the transparency: the best paradigm is found in Ibiza, a space relegated to a residual level until the eighties, where it was also allowed that a family assume the subdelegation of the intendancy and the economic management of the island since 1718 and even into the nineteenth century. / - Introducció. Aquest treball versa sobre tot el vinculat a la Intendència de l'exèrcit i regne de Mallorca dins el marc cronològic que va des del regnat de Felip V fins al final del de Carles III, donant a conèixer tant el seu funcionament i problemàtica com als individus vinculats a ella, sempre connectats al context administratiu, econòmic, militar i social insular. -Contingut de la investigació. En aquesta tesi doctoral s'estudia la implantació de la intendència, amb el procés de trànsit i la imbricació de les noves peces a l'espai de Mallorca i Eivissa, passant després a l'estudi de l'evolució de la institució al llarg del segle, establint diferents etapes, analitzant el seu funcionament i la coordinació dels seus elements. Així mateix, s'estudien les àrees judicials de l'intendent, amb les seves respectives competències, incloent la seva faceta com a corregidor i valorant la seva implicació a l'Ajuntament, així com el paper i el funcionament de la Comptadoria i la Tresoreria de l'exèrcit, amb les qüestions pressupostàries relacionades amb l'economia del territori insular, incloent els diferents models de gestió i els diversos agents econòmics que hi intervenen. També es presenta als protagonistes, tant intendents com comptadors i tresorers, i a altres agents el paper dels quals és fonamental, valorant els problemes als quals es van enfrontar i els conflictes que es van desenvolupar amb altres institucions, així com les relacions socials i de poder que es varen donar. - Conclusions. La intendència de Mallorca pot considerar-se de segon ordre i un destí poc atractiu. Entre 1715 i 1788 setze individus diferents s’ocuparen de la intendència de l'exèrcit i regne de Mallorca (i del corregiment entre 1718 i 1772), bé com a titulars o bé de forma interina. D'ells, tan sols 9 van ser titulars, mentre que els altres van exercir com a interins, i de fet tan sols el 60% dels intendents nomenats van arribar a ocupar aquesta intendència, percentatge similar al dels comptadors i tresorers, els altres dos components del trident gestor. La major part del que s’ingressava en les arques de la tresoreria es destinava al manteniment de la militarització de Mallorca i Eivissa i provenia fonamentalment de dues rendes: Tabac i Reial Patrimoni, seguides per un grup més variable com era el format per Duanes, Salines, Talla i Aiguardent. Els impostos més polèmics, la talla i el de utensilis van ser objecte de queixes, retards i impagaments. Des de la dècada dels anys 60 els ingressos van millorar a causa de factors com la tranquil·litat institucional, la gestió per administració directa de les rendes, els beneficis generats per la renda del tabac i l'existència de moviments econòmics positius a les illes. El nou sistema borbònic guardarà en el seu interior alguns signes d'identitat anteriors, i de fet, l'endogàmia administrativa, la formació de sagues familiars que controlaven la gestió econòmica de les rendes i el desenvolupament d'aliances entre els delegats de l'Administració central i alguns llinatges insulars van provocar que amb el pas dels anys es veiessin més similituds de les esperades respecte a les xarxes socials i de poder que s’havien teixit en el període dels Àustries. L'opció de l'estabilitat enfront de la transparència va ser l'escollida per l'Administració central i el millor paradigma el trobem a Eivissa, espai relegat a un pla residual fins a la dècada dels vuitanta, on es va permetre que un llinatge assumís la subdelegació de la intendència i la gestió econòmica de l'illa des de 1718 i fins entrat el segle XIX.

No description available.

La tesi estableix un nou paradigma sobre les emissions de moneda a la Catalunya del segles XIV a XVI, partint de l’estudi de les emissions de moneda menuda d’àmbit municipal i llur relació amb la moneda de curs general. Es proposen noves hipòtesis sobre la pretesa continuïtat d'aquestes emissions locals al llarg del temps, sobre la identificació dels tipus monetaris emesos i també sobre els motius i el lloc del seu origen, ubicat a Lleida poc abans de l'any 1300. L'estudi se centra en tres períodes diferenciats. El primer abasta l'àrea catalana de circulació de la moneda jaquesa entre 1298 i 1350, amb alguna excepció que s'allarga fins 1460. El segon període s'inicia amb la Guerra contra Joan II (1462) i s'allarga fins al redreç monetari de l'any 1494. El tercer període, de més baixa intensitat, engega des de la primera crisi de la moneda barcelonina senar (1508) fins a l'esclat de la segona gran crisi de la moneda menuda barcelonina (1556). / La tesis establece un nuevo paradigma sobre las emisiones de moneda en la Cataluña de los siglos XIV a XVI, partiendo del estudio de las emisiones de moneda menuda de ámbito municipal y su relación con la moneda de curso general. Se proponen nuevas hipótesis sobre la pretendida continuidad de estas emisiones locales a lo largo del tiempo, sobre la identificación de los tipos monetarios emitidos y también sobre los motivos y el lugar de su origen, ubicado en Lleida poco antes del año 1300. El estudio se centra en tres periodos diferenciados. El primero abarca el área catalana de circulación de la moneda jaquesa entre 1298 y 1350, con alguna excepción que se alarga hasta 1460. El segundo período se inicia con la Guerra contra Juan II (1462) y se alarga hasta la reforma monetaria del año 1494. El tercer período, de más baja intensidad, se pone en marcha desde la primera crisis de la moneda barcelonesa reformada (1508) hasta el estallido de la segunda gran crisis de la moneda menuda barcelonesa (1556). / The thesis sets new models of coinage in Catalonia of the fourteenth to sixteenth centuries, from the study of minor currency issued by local councils and its relation to the main general currency issued in Barcelona. New hypotheses are proposed about the alleged continuity of these local emissions over time, about the identification of the coin types, and about its causes and origins, which must be located in Lleida shortly before 1300. The study focuses on three distinct periods. The first covers the “jaquesa” (aragonese) currency circulation area in Catalonia between 1298 and 1350, with some exceptions that lasts until 1460. The second period begins with the War against John II (1462) and continues until the currency reform of 1494. The third period, of lower intensity, starts from the first crisis of the reformed coinage in Barcelona (1508) until the outbreak of the second great crisis of minor coins in Catalonia (1556).

No description available.

La realitat del món rural andalusí del nord de la Marca Superior al llarg dels segles X-XII és una qüestió delicada que pretenem indagar en la present tesi doctoral. Per aquest motiu estudiem la zona muntanyosa de les Aspres, un territori allunyat dels centres urbans més puixants de la regió de Lleida i totalment associat amb el límit fronterer que va evolucionant al ritme de les conquestes feudals. Per emmarcar la temàtica, després de l’apartat de fonts i bibliografia, exposem el debat historiogràfic sobre la societat islàmica peninsular dels segles VIII-XII; desenvolupat, sobretot, al llarg dels darrers trenta anys. Tot seguit plantegem el mètode de treball basat en l’anàlisi de les fonts documentals i l’arqueologia del paisatge (toponímia, cartografia històrica, fotografia aèria i prospecció arqueològica). D’aquesta manera ens aproximem a la realitat territorial, poblacional, econòmica i defensiva, i a la identitat de la regió en qüestió, la qual podem afirmar que està plenament integrada en la dinàmica de la societat andalusina alt medieval. / La realidad del mundo rural andalusí en el norte de la Marca Superior a lo largo de los siglos X-XII es una cuestión delicada que pretendemos indagar en la presente tesis doctoral. Por este motivo estudiamos la zona montañosa de les Aspres, un territorio alejado de los centros urbanos más pujantes de la región de Lleida y totalmente asociado con el margen fronterizo que evoluciona al ritmo de las conquistas feudales. Para contextualizar la temática, después del apartado de fuentes y bibliografía, exponemos el debate historiográfico sobre la sociedad islámica peninsular de los siglos VIII-XII; desarrollado, sobre todo, a lo largo de los últimos treinta años. A continuación planteamos la metodología de trabajo basada en el análisis de las fuentes y la arqueología del paisaje (toponimia, cartografía histórica, fotografía aérea y prospección arqueológica). De esta manera nos aproximamos a la realidad territorial, poblacional, económica y defensiva, y a la identidad de la región en cuestión, la cual podemos afirmar que está absolutamente integrada en la dinámica de la sociedad andalusí alto medieval. / The reality of the andalusí rural world of the north of the Marca Superior (Higher Border) along the X-XII centuries is a delicate question which we intend to investigate in the present doctoral thesis. This is the reason why we study the mountainous area of the Aspres, a territory far away from the most powerful urban centers of the region of Lleida and totally associated with the border limit that keeps on evolving in time to the feudal conquests. To be in line with the subject matter, after the section of sources and bibliography, we present the historiographic debate about the peninsular Islamic society of the VIII-XII centuries; developed, especially, along the last thirty years. Following we propose the method of work based on the analysis of the documental sources and the landscape archaeology (toponymy, historical cartography, aerial photography and archaeological prospecting). In this way we approach the territorial, defensive, economic, and population reality and also the identity of the region in question, which we can affirm is fully integrated in the dynamics of the andalusí, high-mediaeval society.

Francesc de Verntallat fue un hombre de la baja nobleza casado con una campesina de condición remensa en 1446. Se vio involucrado en la guerra civil catalana (1462-1472) como caudillo de los campesinos y con el apoyo de la dinastia de los Trastámaras. Posteriormente actuó apoyando las reivindicaciones sociales de los remesas. Fue nombrado Viizconde de Hostoles en 1474 y posteriormente desposeido del título nobiliario. En 1486, impulsado por el rei Fernando el Católico, firmó con otros campesinos la Sentencia arbitral de Guadalupe que ponia de acuerdo a los Señores y a los siervos del campo. Es considerada la primera sentencia juridica europea que puso de acuerdo a señores y campesinos. La tesis tiene como objetivos el estudio biografico del personaje y el contexto històrico de la Catalunya rural del siglo XV. Para interpretar el contexto històrico se intenta huir de anteriores paradigmas historiográficos muy presentes en el estudio de esta época y que son principalmente el romanticismo nacionalista y el materialismo histórico. Se busca una interpretación más antropológica y cultural de los hechos. El trabajo se apoya en más de 300 fichas de documentos relacionados con el personaje principal y en el estudio y comprensión de las interpretaciones elabaradas por anteriores autores. Sigue la corriente historiográfica del narrativismo considerada también como un método de conocimiento histórico.

La meva tesi doctoral estudia les aportacions de la historiografia en el procés de construcció nacional de l’Espanya vuitcentista. La meva recerca va revelar una divisió entre dos processos distints de construcció de la memòria nacional. El primer és dedicat a la creació d’una narrativa nacionalista en el discurs històric de les elits intel·lectuals catalanes. El segon procés analitza la forta lluita entre liberalisme i catolicisme en la formació del nacionalisme espanyol modern. Durant la meva recerca ambdós processos de nacionalització van significar els debats intel·lectuals més importants de tot el segle. La recerca es basa en juxtaposicions. La intel·lectualitat catalana oferí un projecte nacional alternatiu en definir la nació espanyola a partir de la regió perifèrica a despit del centre polític. Alhora, el catolicisme espanyol s’oposà al projecte liberal per a l’Estat-nació espanyol i construí el seu propi projecte d’Estat-nació modern per a Espanya, dins el marc d’una alternativa catòlica global europea a la modernitat liberal. Aquesta dualitat de lluites, perifèria-centre i liberalisme-catolicisme, és completada amb un enfocament transnacional des dels casos francès i italià i amb un tractament interdisciplinari de la filosofia, teologia, ciència política i sociologia. Diversos esdeveniments històrics de gran rellevància van nodrir la construcció de la història nacional espanyola. Tanmateix, la Guerra de la Independència (1808-1814) va rebre una atenció especial. Aquest moment històric fou emprat per tots els actors involucrats en el procés de construcció nacional. Foy enriquit amb una vasta varietat d’interpretacions que competiren entre elles pel control i monopoli dels fonaments històrics del projecte d’Estat-nació. La intel·lectualitat catalana controlà la interpretació històrica de la Guerra de la Independència a mitjan de segle XIX i oferí el seu propi projecte per liderà Espanya i la seva història. Els intel·lectuals catalans esperaven demostrar la superioritat catalana i la seva espanyolitat mitjançant la història. Víctor Balaguer, Antoni de Bofarull, Víctor Gebhardt, Jaume Balmes, Joan Cortada, Pau Piferrer i Ferran Patxot van ser els més destacats historiadors que participaren en aquest projecte. Oposats al lideratge català de la història nacional espanyola, els historiadors castellans Comte de Toreno, Modesto Lafuente i José Gómez de Arteche, entre d’altres, afaiçonaren la seva interpretació castellana. Reclamaren el lideratge d’Espanya des de Castella. Per entre aquestes faccions, la divisió entre catòlics i liberals fou sempre present. Jaume Balmes, Adolf Blanch i Víctor Gebhardt van ser els historiadors més importants del New Catholicism espanyol, en oposició als liberals, com Toreno, Lafuente, Pi i Margall i Blasco Ibáñez. Els neocatòlics espanyols van desenvolupar una forma consistent de nacionalisme, d’acord amb els patrons del nacionalisme catòlic europeu de l’època a França i Itàlia. Els resultats de la meva tesi doctoral mostren la importància del factor regional en la construcció de la idea històrica de la nació espanyola i de la força dels nacionalistes catòlics en aquest procés. Al final del segle XIX, la crisi nacional de 1898 va erosionar de manera dramàtica el projecte català i contribuí a l’aparició d’un nacionalisme català per entre la intel·lectualitat catalana. Això suposà el naixement del projecte d’Estat-nació català i el començament de la desvinculació d’Espanya i el seu projecte d’Estat-nació. / My dissertation studies the contribution of historiography to the nation-building process in nineteenth-century Spain. My findings revealed a division into two distinctive nation-building processes. The first one is devoted to the emergence of nationalist discourses in the historical scholarship of the Catalan intellectual elites. The second one analyses the fierce struggle between Liberalism and Catholicism in the formation of modern Spanish nationalism. During my research both nation-building processes emerged as the most important intellectual debates in Spain throughout the century. Research is based on oppositions. Catalan intelligentsia offered an alternative nationalist project in defining the Spanish nation in the peripheral region rather than the political center. At the same time, Spanish Catholicism opposed the liberal project for the Spanish nation-state and constructed its own modern Spanish nation-state project, within the framework of a Catholic global European alternative to the liberal modernity. This duality of struggles, periphery-center and Liberalism-Catholicism, is completed with transnational approaches from the French and Italian cases and with an interdisciplinary focus on philosophy, theology, political science and sociology. Various key historical facts nurtured the construction of Spanish national history. However, special attention was given to the Peninsular War (1808-1814) and the Spanish uprising against French occupation. This historical moment was used by all the sides involved in the nation-building process. It was enriched with a vast variety of interpretations which competed among themselves for the control and monopoly of the historical foundations of the nation-state project. Catalan intelligentsia controlled the historical interpretation of the Peninsular War in the mid-nineteenth century and offered its own project for leading Spain in its history. Catalan intellectuals expected to demonstrate Catalan superiority and Spanishness through history. Víctor Balaguer, Antoni de Bofarull, Víctor Gebhardt, Jaume Balmes, Joan Cortada, Pau Piferrer and Ferran Patxot were the most distinctive historians who participated in this project. Opposing Catalan leadership of Spanish national history, Castillian historians Count of Toreno, Modesto Lafuente and José Gómez de Arteche, among others, built up their Castillian interpretation. They claimed the leadership of Spain from Castile. Within these factions, the division between Catholics and liberals was in force. Jaume Balmes, Adolf Blanch and Víctor Gebhardt were the most important historians of the Spanish New Catholicism in opposition to the liberal ones, such as Toreno, Lafuente, Pi i Margall and Blasco Ibáñez. Spanish New Catholics developed a consistent form of nationalism, in line with the European Catholic nationalism of that time in France and Italy. The results of my dissertation show the importance of the regional factor in the construction of the historical idea of the Spanish nation and the strength of Catholic nationalists in this process. At the end of the nineteenth century the national crisis of 1898 dramatically eroded the Catalan project and fostered the appearance of Catalan nationalism amongst the Catalan intelligentsia. This resulted in the birth of the Catalan nation-state project and the beginning of the disengagement from Spain and its nation-state project.

Aquesta tesi doctoral presenta una edició crítica de la documentació notarial generada a l’entorn de Santa Maria la Seu de Girona entre 1101 i 1144, la qual es conserva als arxius de la catedral i del seminari. Completa l’obra un estudi històric inèdit sobre l’evolució de la Seu i les actuacions que en ella feren, entre 1094 i 1144, els bisbes Bernat Umbert, Ramon, i Berenguer Dalmau. / Esta tesis doctoral presenta una edición crítica de la documentación notarial generada alrededor de Santa Maria de la Seu de Girona entre 1101 y 1144, la qual se conserva en los archivos de la catedral y del seminario. Completa la obra un estudio histórico inédito sobre la evolución de la Sede y las actuaciones que en ella hicieron, entre 1094 y 1144, los obispos Bernat Umbert, Ramon, y Berenguer Dalmau. / A critical edition of the notarial documentation generated around Santa Maria de la Seu de Girona from 1101 to 1144, which is preserved in the archives of the cathedral and the seminary has been presented in this thesis. This work is completed by an unpublished historical study about the evolution of la Seu de Girona and the actions that the bishops Umbert Bernat, Ramon, and Berenguer Dalmau made in it, from 1094 to 1144.