El objeto de investigación es obtener información sobre la casuística de los programas de estudio de los instrumentos de cuerda, centrándose en el de violín ya que dichos programas contemplan como material opcional el estudio de obras de compositores españoles. Por ello, se quiso descubrir si el motivo era la no existencia de dichas obras o la no utilidad pedagógica que pudiesen presentar. El estudio se incluirá en el contexto educativo de las Enseñanzas Artísticas (Música) que se imparten en Conservatorios y Escuelas de Música, centrando el mismo, en el ámbito de la C. A. de las Islas Baleares. Se trata de una investigación cualitativa ya que se ha indagado sobre la premisa de si existe repertorio español para violín y si éste es lo suficiente variado técnica e interpretativamente para poder elaborar una Propuesta Curricular que englobe los tres niveles de estudios, Grado Elemental, Grado Profesional y Grado (superior) y sus respectivos cursos. El estudio se centra en el paradigma interpretativo puesto que se han estudiado, analizado, clasificado e interpretado los datos y materiales que se han encontrado. También se han formulado unos objetivos, elaborado una serie de instrumentos y en base a los datos introducidos en ellos, se han extraído una serie de conclusiones. La investigación tiene en cuenta la Ley de Educación vigente en todo el Estado Español concretándose en la ley sobre Enseñanzas Artísticas desarrollada por la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares, ya que esta comunidad cuenta con una política curricular propia. Se ha realizado una revisión y análisis de los curricula, centrándose en los de los Conservatorios de Palma de Mallorca, y se ha realizado una concreción de ellos secuenciando los contenidos por Grados (Elemental, Profesional y Grado superior) y por cursos. Se ha llevado a cabo una amplia recopilación de materiales de música española para violín, concretamente 443 obras, y han sido clasificados como métodos para violín, estudios y caprichos, tratados y obras. Gracias al análisis de los elementos técnicos e interpretativos de dichos materiales y en base a la concreción curricular realizada, se ha podido elaborar una Propuesta Curricular que incluye los mismos apartados con los que han sido clasificados los materiales, además de su clasificación por Grados y cursos. Una vez finalizada la investigación se cree que ésta ayudará a la difusión y conservación del repertorio violinístico español, además se facilitará a los docentes una herramienta de consulta a la hora de buscar repertorios para sus alumnos y adecuarlo a sus capacidades y a las exigencias curriculares. Concluyendo, este estudio contribuirá a la construcción de conocimiento y será el punto de partida de futuras investigaciones. / The main objective of this investigation is to obtain information on the casuistry of the curricula relating to stringed instruments, focusing on the violin. Normally violin programs do not include works by Spanish composers as its basic repertoire. This, in turn, raises the question as to the reason for the absence of such works and whether or not there is educational usefulness to be gained from this material. It is included into the educational context of Artistic Education (namely music), taught in conservatories an music schools, which departs from that stipulated by the Education Act in force throughout the entire Spanish State System focusing on the region of the Balearic Islands. It is framed within the qualitative investigations, as it is based on the premise whether there is Spanish repertoire for violin and if there is enough technical and interpretatively variety on it so we could develop a Curricular Proposal which comprises the three levels of studies, Elementary, Professional and Superior, and its courses. It also embraces the interpretative paradigm since we had studied, analyzed, classified and interpreted the materials found. A review of the curricula had been done, concretely the ones from the Conservatories of Palma de Mallorca, with the intention to specify and sequence its content in the three levels of studies (Elementary, Professional and Superior) and its courses. A large number of Spanish violin materials had been collected, concretely 443 works, and classified into violin methods, studies and caprices, tractates and works. Through the analyses of the technical and interpretative elements of the materials we were able to develop a curricular proposition which includes the same sections with which materials had been classified as well as by levels and courses. Once the investigation had been finished we believe that it will help into the dissemination and preservation of the Spanish violin repertoire and it will provide educators and musician with a tool to consult when looking for repertoires for themselves or for their students. Concluding, this study will contribute to build knowledge and will open a line for future research.

Gràcies a nombrosos estudis, avui dia ja es ben conegut que els músics sofreixen problemes de salut derivats de la seva ocupació i estil de vida. La falta de consciència que el seu treball requereix un important esforç físic i psíquic, l'escassa atenció rebuda al cos i a les emocions en la seva fase de formació i professionalització, el silenci i l'habituació al malestar al que es sotmet, entre d'altres afectacions, fan que aquest col·lectiu sigui un dels més exposats a patir algun tipus de lesió psicofísica. L'observació del músic sota el paradigma mecanicista del cos humà, és a dir, contemplat-lo com una màquina construïda a partir de parts separades, ha fomentat totes aquestes afectacions del músic, tant a la fase d'aprenentatge com a l'etapa professional. A nivell individual, el músic s'ha mirat de forma segmentada, separant el cos, les emocions i la cognició. La no integració d'aquestes tres parts i, en la majoria d'ocasions, la negació d'alguna o algunes d'elles, habitualment el cos, l'emoció o ambdues, ha provocat la pèrdua de la visió del músic com a persona. Això és així, tant en la prevenció com en el moment de fer els diagnòstics i també en el treball cap a la possible recuperació. Aquest mateix mal es reprodueix a dins del col·lectiu que conforma l'orquestra, que és entesa com una suma d'individualitats, quan en realitat s'hauria de mirar de forma sistèmica i entendre que el tot va més enllà de la suma de les parts. Qualsevol malestar d'un músic és un malestar de l'orquestra. Qualsevol capacitat d'un músic, és una capacitat de l'orquestra. En aquesta recerca, partint de la base que ens ofereixen les teories sistèmiques, es mostra com les tres dimensions del músic -corporal, emocional i mental- van unides. Els resultats d'aquest treball ens porten a pensar que qualsevol intent de prevenció del benestar del músic en la fase d'aprenentatge musical o etapa professional, així com en l'estudi de les patologies, s'hauria de mirar sota el prisma de la visió integral de la persona. L'altre focus de la recerca ha anat dirigit a l'estudi de la interdependència entre els músics integrants de l'orquestra simfònica. Hem pogut comprovar de quina manera la xarxa de relacions establerta ajuda a la millor “performance” o, pel contrari, afecta negativament al rendiment i benestar de l'orquestra. Si invertim importants esforços en el músic a nivell individual, pel seu benestar i perquè pugui assolir l'excel·lència, a l'arribar a l'orquestra, convindria cuidar la interdependència dins el grup per a mantenir sana la seva estructura. Per arribar a aquests resultats s'ha fet servir una metodologia mixta basada en la combinació de tres instruments: qüestionaris, fitxes-test i entrevistes en profunditat. El qüestionari s'ha administrat a 110 músics professionals d'orquestres simfòniques de l'estat espanyol. Posteriorment s'ha fet un seguiment diari amb fitxes-test, durant 60 dies, a un grup de 13 músics voluntaris provinents de la primera mostra i, per últim, aquests mateixos músics han passat una entrevista en profunditat. / Through numerous studies, it is well known that musicians, like athletes, suffer health problems arising from their employment and lifestyle. The lack of awareness that their work requires a significant physical and mental effort, the little attention paid to the body and emotions, in his training phase, makes this group one of the most exposed to risk of suffer physical and mental injuries. The effects become such that some researches conclude that musicians are one of the major risk groups for occupational health. The observation of the musician under the mechanistic paradigm of the human body has fostered all these effects. This research, based on systemic theories, shows how these three dimensions: body, emotional and cognition works together. Another focus of this research show us the importance of the interdependence between the musicians. The team (the orchestra) is commonly seen as a sum of individuals, but they should be observed systemically. We have seen how relationships affect the performance and welfare of the orchestra. Any musician discomfort is a team (orchestra) discomfort. Any ability of the musician is a capability of the orchestra. Discomfort in anyone-dimension (corporal, emotional or mental) affects the other two, and in turn, the team-orchestra (and vice versa). To achieve these results we have used a mixed methodology based on the combination of three instruments: questionnaires, test and depth interviews. Questionnaires were administered to 110 musicians from Spanish professional orchestras. A daily test, during 60 days, was administered in a group of 13 volunteer musicians. Finally, these same musicians have passed a depth interview.

El software libre está cada vez más presente en lo cotidiano y actualmente ha dejado de ser sólo un asunto de interés para técnicos o profesionales de informática para volverse de interés general, provocando así discusiones alrededor de su uso en diversos sectores de la sociedad, sobre todo en la administración pública de las diversas esferas gubernamentales y en el área de educación. Pero hay una diversidad de puntos de vista, algunos incluso conflictivos, con respecto a su uso en este espacio. Se habla reiteradamente de las muchas ventajas y oportunidades que aporta a este entorno, pero poco se sabe en la práctica. Hacen falta evidencias empíricas que permitan corroborar o refutar determinadas ideas propagadas sobre su uso en esta área. De este modo, el principal objetivo de la investigación ha sido conocer y comprender el uso del software libre en contextos de la enseñanza obligatoria en la comunidad autónoma de Cataluña, a través de dos experiencias: una en una escuela primaria y otra en una de secundaria, ambas públicas y urbanas, que prácticamente sólo utilizan este software. Se trata de una experiencia educativa innovadora en Cataluña, considerando que pocos centros han llevado a la práctica el uso exclusivo, o casi, del software libre . Específicamente, el estudio se enmarca dentro de una metodología cualitativa de estudio de casos. Sobre las conclusiones, podemos decir que, en los casos y situaciones específicas de esta investigación, la utilización del software libre en los centros educativos participantes es una realidad sostenida e imparable. Han dado el primer paso y ha traído contribuciones substanciales a los centros educativos. Pese a la inercia, las naturales resistencias al cambio y desconfianzas respecto aquello que es menos conocido, los argumentos a favor de su uso en la educación van mucho más allá del ahorro económico y la tendencia en este sentido es clara. Por otro lado, aún falta mucho por hacer en cuanto a la promoción y difusión de programas libres. Esto es reflejo, también, de la inexistencia de políticas concretas por parte de los organismos gubernamentales. / Free software is every time more present in daily work and at the moment it stopped being only a subject of interest of technicians or professionals of computer science to become a general interest topic, thus causing discussions around of its use in diverse sectors of the society, especially in the public administration of the diverse governmental spheres and in the area of education. But there are many different points of view about it's use in this environment, even some conflictive. Many benefits and opportunities brought to this ambit are pointed repeatedly, but, in practice, little is known. Empirical evidence is needed to corroborate or refute certain ideas about it's use in this area. Thus, the main objective of this research was to find and understand the use of free software in the context of compulsory education in the autonomous community of Catalonia, through two experiences: one in a primary school and one in a secudary one, both public and urban, that use almost exclusively this software. It is an innovative educational experience in Catalonia, seing that few centers have implemented the exclusive, or nearly, use of free software. Specifically, the study follows a case study qualitative methodology. About the conclusions, we can say that, in the specific cases and situations of this research, the use of free software in participating schools is a sustained and unstoppable reality. They have taken the first step and it brought substantial contributions to schools. Despite the inertia, the natural resistance to change and distrust of what is less known, the arguments for its use in education go far beyond the cost savings, and the trend this way is clear. On the other hand, much remains to be done on the promotion and dissemination of free software. This reflects also the lack of specific policies by government agencies.

Los modelos psicobiológicos de tolerancia al ejercicio vigentes presentan claras limitaciones al intentar explicar la aparición, con la acumulación de la fatiga, de determinados fenómenos no lineales (e.g., cambios discontinuos en las variables estudiadas, aumento de las fluctuaciones de dichas variables al acercarse a las discontinuidades, metaestabilidad entre estados) sin tener que recurrir a explicaciones ad hoc. Estos fenómenos señalan la existencia de una posible integración psicobiológica de tipo dinámico y no lineal (i.e., no proporcional ni aditiva) en la fatiga inducida por el ejercicio. En este contexto, el objetivo general de esta tesis doctoral fue revelar el tipo de integración psicobiológica mediante la búsqueda y el estudio de señales de no linealidad en parámetros de orden cinemáticos: ángulo del codo y cadencia de pedaleo (para desentrañar el rol de la intención), y psicológicos: foco de atención, y percepción de esfuerzo (PE). Para lograr dicho objetivo se llevaron a cabo tres estudios empleando ejercicios a intensidad constante. El primero tuvo por finalidad explorar el rol de la intención en la terminación del ejercicio inducida por la fatiga. Los resultados de los experimentos analizados en este estudio mostraban que parámetros de orden como el ángulo del codo y la cadencia de pedaleo cambiaban de estado con la fatiga, tras un aumento de las fluctuaciones, pasando de forma discontinua de un ángulo intencionalmente impuesto de 90º a uno de aproximadamente 0º o de una cadencia de 70 rpm a una cercana a las 0 rpm, respectivamente. En el segundo estudio, centrado en observar la dinámica del foco de atención en un ejercicio de carrera en cinta al 80% de la frecuencia cardíaca máxima hasta el fallo con pensamientos disociativos (PD) intencionalmente impuestos, se manifestaron fenómenos de emergencia espontánea de pensamientos asociativos (PA) y de dinámica metaestable entre los PD y los PA. Estos hallazgos confirmaron las predicciones de un modelo dinámico y no lineal del foco de atención. En el tercer estudio, cuyo objetivo fue analizar la dinámica de la PE, en un experimento piloto el 33.33% (grupo CR10 de Borg) y el 66.66% (grupo RPE 6-20 de Borg) de los participantes mostraron una dinámica fluctuante de su “rating of perceived exertion” (RPE) durante un ejercicio en cicloergómetro, informando cada 15 s, a una intensidad correspondiente a RPE = 15 (i.e., “hard”). Por otra parte, en los dos experimentos subsiguientes, también en cicloergómetro y a intensidad constante, se requirió informar de cambios en la PE sin expresar su magnitud (i.e., reportando únicamente “incremento” o “disminución”) y justo en el momento de notarlos. Los resultados de estos experimentos mostraron una dinámica predominantemente fluctuante de todos los participantes bajo diferentes condiciones de duración, intensidad, y terminación del ejercicio. Sin embargo, poco antes del fallo espontáneo inducido por la fatiga (FEIF) manifestaron un cambio a una dinámica predominantemente no fluctuante (solo incrementos de PE). En conclusión, al testar diferentes parámetros de orden y ejercicios a intensidad constante se han hallado diversas señales de no linealidad. Concretamente, la disolución espontánea del atractor intencional coincidente con el fallo, la emergencia espontánea de PA y de una dinámica metaestable entre los PD intencionalmente impuestos y los PA, y el cambio de una dinámica predominantemente fluctuante de la PE a una predominantemente no fluctuante. Por consiguiente, se hace necesaria la construcción de un modelo de integración psicobiológica dinámico y no lineal para explicar la fatiga inducida por el ejercicio. / Current psychobiological models of exercise tolerance encounter clear limitations in accounting for the presence of nonlinear phenomena (e.g., discontinuous changes in some variables under study, increase of the fluctuations of those variables when approaching discontinuous points, metastability between states) with fatigue accumulation unless they resort to specific ad hoc explanations. These phenomena point out to the existence of a possible nonlinear dynamic psychobiological integration (i.e., it is not proportional or additive) in the exercise-induced fatigue. In this context, the aim of this doctoral dissertation was to reveal the kind of psychobiological integration by searching and studying the presence, with effort accumulation, of nonlinear signals in kinematic order parameters: elbow angle and cycling cadence (in order to investigate the role of intention), and psychological order parameters: attention focus, and perception of effort (PE). To meet this aim three studies, using constant-power exercises, were carried out. The first study aimed at exploring the role of intention in fatiguing exercise. Results of this study showed that order parameters such as the elbow angle and the cycling cadence changed their intentionally imposed states after the fluctuations increased. In the second study, aimed to observe attention focus dynamics, phenomena of spontaneous emergence of task-related thoughts (TRT) and metastable dynamics between task-unrelated thoughts (TUT) and TRT were manifested when TUT was intentionally imposed. These findings confirmed the predictions of a nonlinear dynamical model of attention focus. In the third study, aimed at testing the PE dynamics, the results showed a PE dominant fluctuating dynamics under different effort conditions (duration, intensity, and termination) changing towards a non-fluctuating dynamics (only increases) when approaching the volitional exhaustion point. In summary, when testing different order parameters under constant-power load, some nonlinear signals have been found. Specifically, spontaneous dissolution of the intentional attractor coincident with the volitional exhaustion, spontaneous emergence of TRT and of a metastable dynamics between the intentionally imposed TUT and TRT, and changes from a PE dominant fluctuating dynamics towards a dominant non- fluctuating dynamics. Accordingly, a nonlinear dynamical model of psychobiological integration is required to explain the exercise-induced fatigue.

En les últimes dècades, la qualitat de vida familiar (d'ara endavant QdVF) ha emergit com un constructe decisiu tant per millorar les condicions de vida de les famílies de persones amb discapacitat com per valorar els resultats dels serveis i suports que aquestes reben. La finalitat d'aquesta recerca ha estat, d'una banda, conèixer en quina mesura els suports que ofereixen els serveis d'atenció precoç - i altres serveis- s'adeqüen a les necessitats dels infants amb trastorns en el desenvolupament i de les seves famílies i, en conseqüència, tenen un impacte positiu en la QdVF; i de l'altra, explorar si la col•laboració entre les famílies i els professionals esdevé un factor fonamental que intervé en la percepció de la QdVF. Per poder respondre aquestes qüestions prèviament hem hagut d'adaptar i validar al context català els instruments Service Inventory (Beach Center, 2003), Beach Center Family-Professional Partnership (Summers el al., 2005) i Beach Center FQOI. (Hoffman et al., 2006) i crear uns indicadors complementaris per millorar la informació derivada d'aquestes escales. La investigació s'ha dut a terme amb la col•laboració de 202 famílies d'infants amb trastorns en el desenvolupament de 0 a 6 anys que assisteixen a 13 centres de desenvolupament infantil i atenció precoç. Metodològicament, la investigació és de naturalesa descriptiva i explicativa/estructural. Per conèixer la influència que l'adequació dels suports i la col•laboració famílies -professionals exerceixen en la QdVF hem fet ús del Model d' Equacions Estructurals. Els resultats obtinguts en la recerca posen de manifest, en primer lloc, que els tres instruments adaptats s'adeqüen amb èxit a la població catalana i que els índexs dissenyats han resultat ser una molt bona solució per facilitar l'avaluació i la interpretació dels constructes que les escales anteriors pretenen mesurar. En segon 1loc, que la percepció de les famílies és que els serveis no acaben de donar una resposta com pleta a les necessitats particulars dels seus fills i del conjunt de la família. En tercer lloc, que la col•laboració que mantenen amb els professionals és relativament bona i que estan raonablement satisfetes amb la seva QdVF. Finalment, que l' adequació dels suports ha resultat ser un bon predictor de la QdVF i que la col•laboració es revela un dels factors clau que fa de mitjancer d'aquest efecte. En síntesi, assolir els objectius que ens hem proposat ha de permetre que els professionals dels serveis i les institucions públiques es trobin en condicions més favorables per dissenyar propostes de millora pels serveis d'atenció precoç, amb la finalitat que la qualitat de vida d'aquestes famílies i el progrés dels infants amb discapacitat que viuen a Catalunya es vegi progressivament potenciada i incrementada. / En las últimas décadas, la calidad de vida familiar (en adelante CdVF) ha emergido como un constructo decisivo tanto para mejorar las condiciones de vida de las familias de personas con discapacidad como para valorar los resultados de los servicios y apoyos que estas reciben. La finalidad de esta investigación ha sido, por una parte, conocer en qué medida los apoyos que proporcionan los servicios de atención temprana - y otros servicios- se adecúan a las necesidades de los niños con trastornos en el desarrollo y a las de sus familias y, en consecuencia, tienen un impacto positivo en la CdVP; por otra, explorar si la colaboración entre las familias y los profesionales aparece como un factor fundamental que interviene en la percepción de la CdVF. Con el fin de responder estas cuestiones previamente nos hemos visto con la necesidad de adaptar y validar al contexto catalán los instrumentos Service Inventory (Beach Center, 2003), Beach Center Family-Profesi onal Partnership (Summers et al., 2005) y Beach Center FQOL (Hoffman el al., 2006) y crear unos índices complementarios para mejorar la información derivada de estas escalas. La investigación se ha llevado a cabo con la colaboración de 202 familias de niños con trastornos en el desarrollo de 0 a 6 años que asisten a 13 centros de atención temprana. Metodológicamente, la investigación es de naturaleza descriptiva y explicativa/estructural. Para conocer la influencia que la adecuación de los apoyo s y la colaboración familias-profesionales ejercen en la CdVF nos hemos basado en la técnica de análisis de datos del Modelo de Ecuaciones Estructurales. Los resultados obtenidos ponen de manifiesto, en primer lugar, que los tres instrumentos adaptados se ajustan a la población catalana y que los índices diseñados han resultado ser una muy buena solución por facilitar la evaluación y la interpretación de los constructos que las escalas anteriormente citadas pretenden medir. En segundo lugar, que la percepción de las familias es que los servicios no acaban de dar una respuesta completa a las necesidades particulares de sus hijos y del conjunto de la familia. En tercer lugar, que la colaboración que las familias mantienen con los profesionales es relativamente buena y que están razonablemente satisfechas con su CdVF. Finalmente, que la adecuación de los apoyos resulta ser un predictor de la CdVF y que la colaboración es uno de los factores esenciales que media este efecto. En síntesis, dar respuesta a los objetivos propuestos debería permitir que los profesionales de los servicios y las administraciones estén en condiciones más favorables para diseñar propuestas de mejora para los servicios de atención temprana, con el fin de que la calidad de vida de estas familias y el progreso de los niños con discapacidad que viven en Catalunya se vea progresivamente potenciados e incrementados. / In recent decades, the Family Quality of Life (FQOL) has emerged as a decisive construct, both to improve the condition of lire of the families of persons with disabilities and to assess the results of services and supports that they receive. The aim of this research is twofold: to identify to what extent early childhood intervention center supports - and those of other services - meet the needs of children with intellectual and developmental disabilities and their families and, as a result, have a positive impact on the FQOL; and to explore whether the partnership between families and professionals has become a fundamental mediator factor of the perception of FQOL. In order to answer these questions we had to adapt and validate the instruments Service Inventory (Beach Center, 2003), Beach Center Family-Professional Partnership (Summers et al., 2005) and Beach FQOL (Hoffman et al., 2006) to the Catalan context, and we had to create complementary indexes to improve upon the information stemming from these scales. This study was conducted in collaboration with 202 families with children with intellectual disabilities ranging in age from 0 to 6 years, who attended 13 early childhood intervention centers. Methodologically, this study is descriptive and explanatory/structural; we used the Structural Equation Models to identify the influence that the adequacy of supports and the partnerships exert on the FQOL. The results obtained from the research show that, firstly, the three adapted instruments were successfully used with the Catalan population, and that the designed indexes turned out to be a good solution for evaluating and interpretating the constructs that the previous scales tried to measure, Secondly, the families' perception is that the centers do not provide a complete answer to the specific needs of their children nor of the family as a whole. Thirdly, the partnerships held with professionals arerather good, and the families are reasonably satisfied with their FQOL. Finally, the supports’ adaptation turned out to be a good predictor of the FQOL and that these partnerships have become one of the key factors that mediate on this effect. In brief, achieving the set goals that we have set forth must allow service professionals and public bodies to be in a more favourable positions lo design policies to improve early childhood intervention centers, to the end that the quality of life of these families and the progress of children with disabilities living in Catalonia will be progressively strengthened and increased.

Malgrat el nombre ingent d'investigacions sobre els coneixements que els alumnes construeixen sobre la lectura, encara existeixen aspectes confusos, i fins i tot contradictoris, al voltant de la importància que juguen certes capacitats en aquest procés. Així, tot i que es considera que el coneixement fonològic garanteix l'accés autònom a la lectura, existeixen dubtes entorn a quin nivell d'aquesta capacitat permet començar a llegir. A més, alguns estudis mostren que alumnes que utilitzen aquest coneixement per escriure, no l'usen per llegir, posant de manifest el "fenomen de la discrepància". D'altra banda, sembla interessant identificar en quina mesura, diferents aproximacions instruccionals afavoreixen l'assoliment de distints coneixements vinculats a la lectura. Per aquests motius, la tesi doctoral pretén aportar noves llums sobre els sabers que construeixen els aprenents sobre la lectura atenent, alhora, a les perspectives metodològiques de les seves docents, que podem identificar com sintètica, analítica i analítico-sintètica. Els participants en la investigació van ser tres docents que sostenien visions distintes sobre l'ensenyament de la lectura i que planificaven activitats congruents amb les seves idees, juntament amb els alumnes de les seves respectives classes (69 alumnes en total). El disseny de la investigació ha combinat aproximacions metodològiques diverses. Per accedir a les representacions de les docents es van elaborar entrevistes semiestructurades. La indagació dels coneixements dels alumnes va suposar l'aplicació d'un disseny "pre-post" pre-experimental, en el qual el tractament va consistir en la intervenció educativa implementada per cadascuna de les docents. L'anàlisi de contingut de les entrevistes, així com les anàlisis descriptives i de significació efectuades en les dades procedents dels alumnes, ens permeten assenyalar alguns resultats i conclusions. S'ha pogut identificar docents que sostenien enfocaments diferents sobre l'ensenyament i aprenentatge de la lectura inicial i que planificaven activitats conseqüents amb les seves representacions. Les dades procedents dels alumnes posen de manifest algunes tendències. Com era relativament esperable, els alumnes que llegeixen de forma més reeixida mostren una capacitat de segmentació elevada (aïllen fonemes), mentre que els qui presenten més dificultats per llegir segmenten de forma menys detallada (aïllen síl·labes). No obstant això, i contràriament al que era previsible, alumnes que segmenten en síl·labes també són capaços de llegir alguns textos. Quan s'atén a les diferències que emergeixen entre les aules estudiades, destaca que el grup analítico-sintètic acaba mostrant uns millors resultats, en general, que els altres grups. El grup sintètic mostra uns resultats menors en la tasca de segmentació que els obtinguts pels alumnes de les altres aules. A pesar d'aquest fet, tendeixen a poder llegir de forma reeixida, mentre que mostren més dificultats en l'escriptura. Contràriament, alguns alumnes de l'aula analítico-sintètica i de l'analítica que poden segmentar en fonemes i usar aquest coneixement per descodificar, desconeixen com unir els sons resultants per obtenir el significat. A més, alguns alumnes d'aquestes dues aules posen de manifest la hipòtesi de la discrepància en la nostra llengua. Aquestes dades posen en dubte la necessitat que, per a aprendre a llegir, els alumnes hagin de segmentar en fonemes. A diferència del que possiblement ocorre en altres llengües, els nens poden començar a llegir quan segmenten en síl·labes. Així mateix, posa en evidència la necessitat d'ensenyar a integrar els sons resultants de la descodificació per ajudar a llegir. Per contra, el coneixement segmental està clarament relacionat amb l'escriptura. Pel que respecta a les pràctiques instruccionals, sembla que sostenir una visió analítico-sintètica a l'ensenyament d'aquest contingut afavoreix que els alumnes construeixin coneixements amplis al voltant del sistema de la llengua escrita. / This thesis was guided by two main aims: On the first hand, to identify the different kinds of knowledge that children construct when they learn to read at school and the relationship between the different aspects of knowledge they learn.On the other hand, to identify whether teachers influence in that construction and in which aspects we can observe this influence. In order to answer these questions, we selected three Catalan preschool teachers (who were teaching 5-year-old children), who hold different perspectives on how children learn to read and how teaching might help them in that purpose. Their views were related to a synthetic, analytic and analytic-synthetic instructional method. Based on their thoughts, teachers planned diverse activities for their students. Students in their classrooms (n=69) were assessed twice, when school started and at the end of the school year. The tasks used included the amount of letters of the alphabet they could recognise, the way they segmented words orally and wrote several words that were dictated, and tasks that involved reading individual words or a sentence in the context of an image. Results show that Catalan children can start learning to read when they are able to segment syllabically. We also found some children that showed the "discrepancy hypothesis", using their knowledge to write and decode some words out of context, but trying to guess the meaning of a sentence in the context of a picture. Furthermore, our results suggest that teachers' thoughts influence the procedures children use when reading and writing through the activities they implement in their respective classrooms.

La intención de este trabajo de investigación es estudiar la trayectoria de la Orquestra de Cambra d’Acordions de Barcelona (OCAB). Se trata de una investigación descriptiva de la realidad, y por tanto trabaja sin hipótesis que verificar o rechazar, siendo, la recopilación, clasificación y análisis de la información obtenida quien nos llevará a descubrir, reconstruir y describir la trayectoria de la OCAB. Es una investigación de enfoque cualitativo, pura, descriptiva e histórica; por los medios utilizados para la obtención de los datos, documental; y ante la ausencia de bibliografía al respecto, hemerográfica y archivística. Las principales fuentes de obtención de la información las conformarán, por un lado los documentos y por otro, las fuentes orales. Una vez clasificada, categorizada y analizada la información, el informe de los resultados mostrará de manera narrativo-biográfica la historia de vida de la OCAB, es decir, los sesenta años de historia de la OCAB etapa a etapa, periodo a periodo y curso a curso. Conseguido el objetivo principal de la investigación también se han sistematizado datos referentes a otros aspectos musicales de la OCAB: La OCAB como asociación musical (disposiciones generales, composición y órganos de gobierno); sus agrupaciones musicales (componentes, diferentes formaciones y su instrumental); el repertorio (por autores, procedencia geográfica, periodos musicales, géneros, estilos y formas, instrumentación, arreglistas y obras más interpretadas); los ensayos (objetivos y secuenciación); los conciertos (base de datos, tipologías, influencia geográfica y estructura) y las aportaciones pedagógicas de la OCAB (objetivos, formación musical y metodología de trabajo). Para finalizar, los anexos se presentan en soporte papel y en DVD y están formados por 2 tablas, 734 ilustraciones (fotografías, recortes de prensa, documentos públicos y privados, programas de mano y carteles) y 82 pistas de audio y video. / The intent of this research is to study the trajectory of the Orquestra de Cambra d'Acordions of Barcelona (OCAB). This is a descriptive of reality, and therefore works without verify or reject hypotheses, with the collection, classification and analysis of information obtained who will lead us to discover, reconstruct and describe the trajectory of the OCAB. Research is a qualitative approach, pure, descriptive and historical, for the means used to obtain the data, documentary, and in the absence of relevant literature, newspapers and other archival. The main sources of obtaining information of make up, on the one hand and on the other documents, oral sources. Once classified, categorized and analyzed the information, the report of the results will show in a narrative-biographical history OCAB life, ie, the sixty-year history of the stepwise OCAB period to period and course course. Achieved the goal of the research have also been systematized data on other musical aspects OCAB: The OCAB as musical partnership (general provisions, composition and governing bodies), his musical groups (components, different formations and instrumental); repertoire (for authors, geographical, musical periods, genres, styles and forms, instrumentation, arrangers and most performed works) trials (objectives and sequencing) concerts (database, typologies, geographical influence and structure) and pedagogical contributions OCAB (objectives, musical training and methodology). Finally, the annexes are presented on paper and on DVD and consist of two tables, 734 illustrations (photographs, newspaper clippings, public and private documents, handbills and posters) and 82 audio tracks and video.

Los niños son un público televisivo aficionado pero sistemáticamente ignorado por los controles de audiencia y a menudo por los estudios de comunicación. Los educadores, conscientes del gran uso que hacen los niños de este medio coinciden en exigir una programación televisiva infantil de calidad. Pero ¿cuáles son las características de un programa de calidad para niños? La hipótesis de esta investigación es que un programa de calidad, en primer lugar, debe ser accesible al público al que está dirigido; su motivación nace al constatar la ausencia de un sistema de clasificación de los programas infantiles que se fundamente en principios psicopedagógicos y que reconozca y respecte la distancia cognitiva y experencial entre un telespectador de 2, 6 y 9 años. Actualmente todos ellos están incluidos en el target infantil. Diferentes momentos de desarrollo implican diferentes competencias y límites además de un pensamiento más o menos estructurado. Es necesario tener en cuenta la especificidad de cada edad al producir un contenido audiovisual dirigido al público preescolar. Con esta investigación queremos presentar un modelo de clasificación de las series preescolares identificando 4 targets definidos por un especifico nivel de desarrollo cognitivo y emocional: los niños de 2, de 3, de 4 y de 5 años. Siguiendo la hipótesis de un recorrido unidireccional del crecimiento consideramos cada edad el momento a partir del cual es posible acceder al contenido de la serie. Este nivel de especificidad es un elemento innovador en relación con las anteriores clasificaciones, de forma similar al marco teórico, fundamentado en la teoría ecológica del desarrollo humano, propuesta conjuntamente con una aproximación organicista. Se especificaron las competencias fisiológicas, cognitivas y emocionales del niño preescolar, con la finalidad de establecer los momentos mas significativos del desarrollo de este grupo de edad. Se consideró un amplio conjunto de artículos y material científico cuyos resultados, estructurados en un esquema psicoevolutivo original, aclaran cuáles son las competencias y los límites del niño, en su papel de telespectador potencial, desde el nacimiento hasta los seis años. Pensamos que indudablemente el desarrollo del individuo sea contextualizado, sin embargo metodológicamente se fuerza una descripción del desarrollo altamente diferenciada, nomotética y descontextualizada. Esta descripción no niega que más allá de una perspectiva de investigación el individuo sea social y finalmente, único. Al término de esta primera parte de la investigación logramos un primer objetivo del estudio, al poder establecer a qué edad el niño puede puede acceder al uso del medio televisión e interpretar correctamente el contenido de sus mensajes. Se fijó esta edad en los 24 meses.El constructo (variable subyacente) investigado en la segunda parte de la investigación es la "comprensibilidad de los contenidos para preescolares" y concierne a la complejidad de las características del mensaje y a su formato. Sobre la base del esquema evolutivo realizado, construimos los 31 indicadores multidimensionales que utilizamos para el análisis del contenido de 16 series televisivas dirigidas a un público preescolar.El nuevo modelo de análisis del contenido diseñado se fundamenta entonces en una sucesión de adquisiciones que están determinadas principalmente por la maturación biológica del sistema cognitivo y por esto universalmente válidas. Poder aplicar ese mismo modelo de análisis en diferentes contextos, independientemente de la influencia cultural representaría la mayor ventaja de nuestra propuesta.La extención del corpus analizado (192 episodios), en relación con la unidad de análisis elegida (intervalos de 30 segundos de duración) consintió describir de forma minuciosa los episodios (a través de más de 60.000 observaciones), que a su vez permitieron generar un preciso perfil de cada serie.El estudio asume un carácter marcadamente cuantitativo (aplicamos instrumentos de estadística descriptiva e inferencial, como la prueba de correlación o el análisis factorial) y sin embargo se evidencia la complementariedad del análisis de contenido con la dimensión cualitativa del texto, analizado a través de variables dicotómicas y con una finalidad descriptiva.Se llegó a establecer una correspondencia entre las características de las series componentes de la muestra y la edad de su target potencial, empleando las limitaciones y los avances del desarrollo del telespectador como base de tal clasificación. Esta forma de proceder representa una contribución a una nueva posible aplicación de la psicología del desarrollo en el campo de la comunicación y un intento de reconocer al niño telespectador su papel de público específico, activo y con derecho al uso y disfrute tanto de este como de los demás medios de comunicación. / "Cognitive ability and children's television"TEXT:The work carried out until now is concerned with the relationship of children with television. The section of audience examined, unlike that of similar studies, was that of children under six. The hypothesis of this study is that a television programme of quality should, primarily, be accessible for the audience at whom it is aimed. This study is an attempt to meet the need for a more specific classification system, leading to the creation of a normative model of content analysis, based on the improved understanding of the cognitive functions (perception, attention, memory, comprehension) on the part of the young viewer. The theoretical frame of the investigation is based on the ecological theory of development and on a humanist-biological perspective.A child needs to have reached a certain level of development in order to be a viewer. The first target of the investigation consisted of establishing when this occurs, which we fixed at 24 months. From this result, developmental psychology studies helped us to identify characteristics in order to classify a children's programme, in relation to the abilities of the viewer in his first years of life so that, in every moment, he is considered to be a specific, active spectator with right to the use and enjoyment of this medium. This study uses content analysis to investigate the characteristics of children's programs.Before beginning the analysis of the chosen sample, a pilot test was carried out to verify the internal validity of the model of analysis. The most empirical phase of the investigation came with the analysis of the content of 16 television series directed to a preschool audience, using a systematic observation. The sampling was random and included a total of 192 episodes (12 for every series) and more than 60.000 encodings. The information that came from the analysis is being analyzed statistically.The construction of the categories of observation and the design of the model of analysis, have been proved to be effective and reliable in demonstrating the adequacy of a preschool program in terms of the cognitive, psychological and physiological development of a child. Using this new normative model, it is possible to describe the programs made for children and to produce a more precise a classification. It will be possible to scrutinise the content of each of the considered programmes in detail, in relation to the age of the viewer.

El propósito de esta investigación surgió a partir de las reflexiones en torno a las Tecnologías de la información y la Comunicación (TIC) y su impacto en las comunidades sociales. Con esta finalidad se eligió JUN, como el pueblo que se ha destacado por poner su mira en la Sociedad del Conocimiento y la Información, tanto en España como en varios países de Europa. Con base en las solicitudes del Ayuntamiento, los objetivos de la investigación se plantearon respecto a la participación ciudadana. Con tal fin, se invitó a los habitantes de JUN a presentar sus opiniones acerca de la inversión de los impuestos municipales, a través de un foro en Internet. Los mensajes que estos ciudadanos expusieron en el foro, se interpretaron desde la perspectiva del discurso y con base en los indicadores emanados de las categorías de la ciudadanía. Estas categorías a su vez fueron redefinidas, vistas como categorías emergentes y las que a su vez, configuraron una nueva perspectiva de este entorno interpretativo desde los ciudadanos para los ciudadanos. Se concluye que esta aplicación informática permitió la integración de los ciudadanos en torno a mejorar sus condiciones de hábitat, se reconoce como estos mensajes compartidos permitieron una participación ciudadana espontánea. Para la Pedagogía Social se hacen recomendaciones en torno a revisar sus modelos y la posible irrupción en el campo de la Educación Virtual. / The purpose of this research arose from the relationships between the experience inpractice and the theoretical confrontation in the search for the impact that the Informationand Communication Technologies might have on social communities. JUN, little villagenear Granada (Spain), was chosen as a village notable for looking at the Knowledge andthe Information Society, noteworthy in Spain and various countries in Europe. By offeringresponses to the requests of the town council, the research responds to the requests ofthe citizen participation. For this purpose, the inhabitants of JUN were called together tooffer their opinions on the investing of their taxes through an Internet forum. Themessages on the forum were looked at for their interpretation from the point of view ofdiscourse and based on the indicators derived from the citizen categories that wereredefined and were emergent in this study, shaping a new perspective of the citizenstowards the citizens. It is concluded that this computer application enabled the integrationof the inhabitants with regard to improving their housing conditions. It also recognises theintegration which allowed for citizenship between these settlers. As far as Social Pedagogyis concerned, it makes recommendations about reviewing its models and the possible irruption into the field of Virtual Education.

Reproducció digital de l'original mecanografiat, facilitada per l'autor. / Tracta del paper dels Escolapis al segle XIX en el sistema educatiu liberal, la problemàtica en que es van trobar en la seva acció educativa i l’organització dels Col·legis escolapis de Catalunya en el període de 1838 al 1904, en relació especialment amb el Rector de la Universitat de Barcelona. Pretenent ser una història documental, es fonamenta pràcticament en la investigació de l‘ARXIU GENERAL I HISTÒRIC DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA (AGHUB). La primera part presenta els antecedents, la fonamentació, la consolidació i l’evolució del sistema per tal de dominar el camp de l’ensenyament a través de la legislació, així com les circumstàncies particulars que van fer els Escolapis mereixedors, a Catalunya, del reconeixement general, encara persistent, en el terreny de la docència. El sistema educatiu liberal va ser un dels mitjans de què es va valer la burgesia a fi d’assegurar-se el domini de l’estat i el control de la resta de la societat, contribuint així al manteniment del poder econòmic. Al principi, la lluita més forta es va produir contra l’Església, que era pràcticament l’única Institució docent. Això va generar un procés de secularització que va fer passar l’educació a les mans de l’Estat, que pretenia entre altres coses, salvaguardar la legalitat establerta i oferir uns estudis interessants per millorar la indústria i conseqüentment la riquesa del país. L’ensenyament va ser considerat, els primers anys, des dels principis liberals, com un mitjà important. Més tard es va anar regulant l’estructura administrativa. Tanmateix, mai s’hi va dedicar el pressupost suficient per a dur-ho a terme. Al principi del període i davant la necessitat, el govern progressista, va salvar el “capital” existent en el terreny de l’ensenyament, conservant algunes cases d’Escolapis, no com a Comunitats religioses, sinó com a establiments d’instrucció pública. Els Escolapis, amb una forta i qualificada tradició en el camp de l’ensenyament i una més ferma voluntat de ser-hi, que era la raó de la seva existència, d’una banda, es van trobar deslliurats, en part, de la supressió que va atènyer les Corporacions religioses l’any 1837, però d’altra, subjectes als plans d’ensenyament que regien o regirien en endavant. Amb el canvi de les circumstàncies del país, amb els moderats al poder, la perseverança i tenacitat mostrada en el camp de l’ensenyament, així com la confiança en les Corts a qui acudiren, tant bon punt les condicions foren més favorables, els Escolapis van aconseguir el restabliment com a Institució ensenyant, amb l’aprovació dels representants del país, per la llei del 5 de març de 1845, que va propiciar un nou creixement com a Orde religiós. La necessitat d’harmonització dels principis del Decret “Pidal” amb els Col·legis Escolapis existents, juntament amb la consideració i reconeixement per part del Govern, dels Escolapis com a zelosos auxiliars, va significar privilegis (poder ensenyar sense títol i altres), i concessions, sobretot en l’ensenyament secundari. Tot això va ser respectat per la legislació posterior. La Llei d’Instrucció Pública no va innovar res. Tots els seus principis bàsics ja hi eren en la legislació anterior. Això explicava el redactat, ampli, de l’article 153. A Catalunya, les peticions de fundació de Col·legis foren múltiples, tant pel prestigi dels Escolapis com pels avantatges que podia representar tenir assegurat l’ensenyament secundari, en llocs on es preveia difícil la instal·lació d’un Institut local, donades les exigències de la mateixa Llei d’Instrucció pública. El Sexenni, per més que d’entrada va abolir tots els privilegis sobre ensenyament, perquè no podia proveir-lo amb altres mitjans, va retornar tot seguit als Col·legis Escolapis la facultat de seguir ensenyant, sempre que comptessin amb l’assentiment de les Corporacions municipals respectives. La cooperació amb els Ajuntaments en el camp de l’ensenyament, que ja feia temps que es donava, va continuar també durant el Sexenni; i per més que hi hagués dificultats i fossin expulsats d’algun lloc, es pot afirmar que els Escolapis hi foren sempre amb dignitat, i que els fets adversos derivaren d’altres motivacions no professionals. La restauració monàrquica i la Constitució del 1876 que afavorí l’Església en matèria d’ensenyament, va portar el restabliment de la vigència de la Llei d’Instrucció Pública, i a més, va atorgar amb el temps, l’ampliació del privilegi a les Corporacions religioses habilitades, cosa que aquestes aprofitaren bé per a la generalització de l’ensenyament i la multiplicació dels col·legis confessionals. Els Escolapis seguiren la marxa general del país augmentant, però, cap a finals del període, el nombre d’alumnes i cases. La facilitat de dedicació a l‘ensenyament secundari, i la mateixa formació dels Mestres Escolapis després del restabliment, va portar dificultats internes en l’atenció al primer ensenyament, com reconeixia una Circular del P. Llanas gairebé al final del període. Això tingué poca repercussió en els Col·legis Escolapis de Catalunya, que passaven per un bon moment. Havien augmentat en nombre, i hi havia una gran preocupació pel millorament de la docència, que esclataria més endavant en els estudis de primària i de Comerç. La segona part tracta la temàtica conjunta de la legislació i els problemes pedagògics pràctícs i concrets que afectaren els Escolapis. Així, ressegueix uns problemes concrets que afectaren directament l’acció educativa dels Col·legis, sobretot pel que fa a l’actuació. Aquestes qüestions es resumeixen en els “privilegis” en quant als títols i exàmens. També tracta problemes anomenats de dependència, que fan referència directa a la titularitat i a la gratuïtat. Finalment, els que es relacionen amb la mateixa identitat escolàpia plantejada prou clarament: problemes d’orientació interna de l’Orde, que ajuden a entendre la manera de ser i d’actuar dels Escolapis i la formació dels Mestres Escolapis, amb estudis per a una doble carrera, -de Sacerdot i gairebé de Llicenciat-, que explicava, en part, la dedicació més gran al 2n ensenyament. La tercera part tracta de donar, en un primer punt, una visió global de l‘acció educativa dels Escolapis, ressaltant-ne l’actuació pràctica, explicitada en qüestions de mètode, organització general i relacions externes; i, en un segon punt, segueix de molt a la vora l’aspecte organitzatiu, dins el possible, de cada un dels Col·legis durant el període assenyalat, fent-ne ressaltar punts interessants de cada un d’ells, sobretot en coses i detalls inèdits. Aquesta tercera part és més voluminosa pel fet de ser un recorregut gairebé monogràfic de cada un dels col·legis, justificat per la necessitat de fonamentar la Història interna general de la Institució escolàpia en monografies de les diverses Institucions que la componen, ja que si bé com a Escolapis tenien trets i característiques comunes, cada Col·legi tenia la seva manera de fer i les seves peculiaritats pròpies, que calia assenyalar. Els 17 Col·legis Escolapis de Catalunya dels quals hi ha un resum monogràfic són: Moià, Balaguer, Puigcerdà, Igualada, Mataró, Barcelona-Sant Antoni Abat, Sabadell, Calella, Olot, Reus, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Tàrrega, Valls, Barcelona-Calassanci, Barcelona-Sarrià i Barcelona-Balmes. L’organització dels Col·legis Escolapis de Catalunya, mostrada a través de l’aportació documental, pel que fa referència sobretot a les relacions amb el Rector de la Universitat de Barcelona, expressava en primer lloc, la voluntat dels Escolapis de ser presents en el camp de l’ensenyament, voluntat que es manifestava amb una organització, que s’anava millorant en bé dels alumnes . Però també- mostra la manca d’espai per a exercir la pròpia capacitat de maniobra en el camp de l’ensenyament, subjectes com estaven a les lleis, en un temps o àmbit històric de centralisme cultural, i, pel que fa a casa nostra, de regressió del català. Finalment, uns textos de suport juntament amb una profusió de documents transcrits, molts d’ells inèdits, constitueixen l’Apèndix documental del treball, àmplia plataforma documental que obre perspectives d’aprofundiment, per exemple, en les relacions amb els Municipis; però també en altres camps, com és ara, en la didàctica de les Ciències. Com a conclusió es pot dir que aquest treball intenta presentar la resposta dels Escolapis al repte de l’ensenyament i l’educació en el període fixat. I es pot dir que aquesta resposta era una aportació progressiva -a la demanda social, -a l’evolució sòcio-política, -i a la necessitat cultural immediata, que es conjuminava amb la voluntat dels mateixos Escolapis de ser-hi en el camp de l’ensenyament i de l’educació, raó de ser fonamental de la vocació escolàpia. / This strives to set the role of the Piarists in the XIX Century within the liberal educational system, the problems of their educational activity and the organization of the Piarists schools in Catalonia during the period of 1838 to 1904 especially in relation to the Rector of Barcelona University. Dealing about a documental history, it is based practically on the research made in the GENERAL and HISTORICAL ARCHIVES OF THE UNIVERSITY OF BARCELONA. == The first part presents the antecedents, implantation, consolidation and evolution of the system which tried to exert control in the field of instruction through the legislation. The Piarists, saved from the suppression of 1837 and having their institutions kept as establishments of public instruction, were reestablished in their functions as a religious Order by law on March 5th, 1845. From the harmonization of the “Plan Pidal” witth this law sprang up the “privileges” (teaching without diploma and others), which were honored by the subsequent legislation. Alter the reestablishment, the admission of new members made possible within a few years, the foundation of new schools and the increase on the level of instruction imparted in them, always in collaboration with the respective Municipalities. After the monarchical restoration and the Constitution of 1876 that favored the Church in reference to Education, the Piarists followed the country’s general trend, increasing the number of schools and students toward the end of the period. == The second part studies the problems derived from the instruction and dedication to teaching (titles, commissions of examinations, distances), credentialing and free tuition and about the Piarist identity, including the formation of their members as teachers. == The third part, after a brief introduction on the educational act (method, organization and relations), presents a monographic summary of the 17 Schools (“Col·legis”) in Catalonia: Moià, Balaguer, Puigcerdà, Igualada, Mataró, Barcelona-Sant Antoni Abat, Sabadell, Calella, Olot, Reus, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Tàrrega, Valls and Barcelona (Calassanci, Sarrià, Balmes). == The fifteen texts chosen and a gathering of documents unedited in their majority, about the schools compose the appendix.