La tesi que es presenta pretén oferir un anàlisi entorn del procés de construcció identitària dels adolescents nouvinguts a la ciutat de Palma. Es proposa una primera fase de revisió/reflexió del marc teòric ja existent, en concret, es pretén treballar en tres fenòmens que esdevenen centrals en la recerca: la identitat, l’adolescència i la immigració. És a partir d’aquí des d’on emergeixen uns objectius generals: (1) establir una proposta de components identitaris pels adolescents d’origen marroquí i xinès a la ciutat de Palma i (2) concretar uns models teòrics de perfils identitaris per aquests mateixos grups de joves d’origen nouvingut. Per tal d’assumir aquests dos reptes, s’ha engegat una metodologia de caràcter qualitatiu, la qual ha pretès un enfocament holístic de la qüestió tot fent ús de tres instruments de recollida de dades: l’entrevista semiestructurada, l’observació i els grups de discussió (més adreçats als processos de validació de resultats). Una vegada obtingudes les dades procedents del treball de camp, han estat analitzades amb el fi de poder arribar als objectius finals de la recerca. S’han diferenciat distints nivells d’anàlisi: en el primer, s’ha realitzat una interpretació de les dades partint de les categories emprades en el treball de camp, en el segon ‘ja amb un major nivell d’abstracció- fent servir els components identitaris (agrupacions de variables) i, finalment, ha estat possible arribar a concretar els models de perfils identitaris per a joves d’origen marroquí i xinès a la ciutat de Palma. Atenent els resultats, s’han observat tres grans models identitaris en els adolescents d’origen immigrant a la ciutat de Palma: (1) joves amb identitats lligades al seu país d’origen, (2) persones que demostren un cert mestissatge identitari i (3) adolescents que tenen identitats més aviat vinculades a la societat en la qual resideixen. Tot i el reconeixement d’aquests tres grans models en ambdós col’lectius, s’observen diferències substancials més si partim del mapa de components identitaris en el qual s’identifica que els elements condicionants dels dos grups són distints. Amb tot plegat, s’han concretat alguns perfils identitaris coincidents i d’altres que demostren tendències diferents, tot depenent de l’origen de l’adolescent.

Tesi realitzada a l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC) / La lateralidad es un elemento del desarrollo motor que influye de forma específica en la vida cotidiana de la persona, durante la etapa educativa, la vida profesional y la vida socio-afectiva. La etapa educativa y de formación, por ser la más temprana, es la más importante para construir la lateralidad y detectar los posibles problemas que se pueden presentar en este proceso de lateralización. La actividad física y el deporte son por sus contenidos el mejor espacio para detectar y corregir las alteraciones de la lateralidad. Un determinado tipo de lateralidad es un potencial estratégico para ciertos deportes como el tenis o la esgrima, entre otros. Conocer cómo está lateralizada una persona favorece entonces la práctica deportiva en cuanto permite preparar programas idóneos de actividad física y de deporte, tanto al nivel de la educación como de la competición. A su vez, permite corregir los posibles problemas que se pueden detectar en caso de una lateralidad mal estructurada. En este estudio, se extrapolan estas consideraciones sobre la determinación de la lateralidad a la persona con discapacidad intelectual y más precisamente a la persona con Síndrome X Frágil (SXF). Teniendo en cuenta la importancia de saber cómo está lateralizada la persona, es necesario saber cómo están lateralizadas las personas con SXF ya que falta esta información. El objetivo es saber cómo evoluciona el proceso de lateralización de las personas SXF desde la etapa primaria de la escolaridad hasta la vida activa. El síndrome X frágil es un síndrome hereditario ligado al cromosoma X. Es la segunda causa de discapacidad intelectual después del síndrome de Down y la primera causa de discapacidad intelectual hereditaria (Ramos Fuentes, 1997, 1999, 2001). La incidencia es de 1/2500 varones (Rodríguez et al., 2006) por 1/6000 mujeres (Brun y Artigas, 2001). Afecta particularmente y de forma distinta a los varones. El presente estudio es un estudio observacional, comparativo, descriptivo y transversal entre personas con SXF y grupos de personas con otros tipos de discapacidad intelectual y con personas sin discapacidad. El trabajo se basa sobre las investigaciones de Cornish, Pigram y Shaw (1997) y de McManus y Cornish (1997). Se creó un test de lateralidad de 18 ítems que engloba la lateralidad, manual, podal, ocular y auditiva. La muestra es de 224 personas de todas las edades: 30 personas con SXF, 34 personas con otros tipos de discapacidad intelectual y 160 personas sin discapacidad. Cada grupo está dividido en cuatro subgrupos que se corresponden a la etapa primaria (6-12 años), la etapa de la ESO (12-16 años), la etapa de bachillerato (16-18 años) y la etapa de la vida adulta (> 18 años). También se pasó un cuestionario para conocer las diferencias de desarrollo que pueden existir entre las personas con SXF y las personas con otros tipos de discapacidad intelectual. En las investigaciones anteriormente citadas, se estudia solamente la lateralidad manual en una muestra mixta de jóvenes inferior a la del presente estudio. Sin embargo la muestra de este estudio es exclusivamente masculina de edades comprendidas desde la infancia hasta la adultez. Además de la lateralidad manual, el estudio de la lateralidad se ha ampliado a la lateralidad podal, ocular y auditiva. Los resultados revelan que las personas con SXF tienden a ser diestras de mano y zurdas de ojo, lo que implica un porcentaje alto de lateralidad cruzada ojo mano. También se ha de resaltar que la lateralidad de las personas con SXF se parece a la lateralidad de las personas sin discapacidad. Es interesante subrayar que la lateralidad de las personas con SXF es diferente de la lateralidad de las personas con otros tipos de discapacidad que suelen ser zurdas o mixtas. A medida que los niños crecen, se va determinando la preferencia lateral, lo que hace que los adultos con SXF son más diestros que los niños. / This study is based from the works of McManus & Cornish (1997) and of Cornish, Pigram & Shaw (1997) about fragile X syndrome (SXF). In the works of Cornish, Pigram & Shaw (1997), the people SXF are preferably left-handed regarding group of people with Down’s syndrome and control group. In the works of McManus & Cornish (1997), the people SXF are right-handed and resemble the control group of people without disability. The study groups are composed by 30 people with SXF (15, 2 years), another group composed by 34 people with different intellectual disabilities (16, 5 years) and a group composed by 160 people without intellectual disability (14, 7 years). Each group is divided between four groups by age. The method is a test adapted for this study. The results confirm the preference of right-handedness (93, 3 %) in people with SXF and provide new data regarding footedness and sensorial laterality of these people. They submit inconsistent footedness and ocular cross laterality. The people with other intellectual disabilities have 73, 5 % right-handedness. The results are in the same way than the works of McManus & Cornish (1997). This study confirms the handedness of people with different intellectual disabilities. In this study, we provide data about adults with SXF. The people with SXF have right-handedness but with ocular cross laterality. The children with SXF have less right-handedness than in the adult phase and have more left-eyedness than children without intellectual disabilities.

El tema de esta tesis doctoral es la negociación de significados de profesoras, sordas y oyentes, y niños sordos en el aula. Desde el recorrido de mi experiencia de inmersión e implicación, comprendí la negociación de significados en cinco diferentes escenas, de forma sensible a aspectos lingüísticos, culturales y de identidad. Para la comprensión de los diálogos de clase, analicé cinco situaciones filmadas en un programa de estimulación precoz que adoptaba la Lengua Brasileña de Signos (Libras). Participaron dos profesoras sordas, tres profesoras oyentes y trece niños sordos (cuatro niñas, nueve niños). Los niños tenían entre cinco y siete años de edad. Recogí los datos en video de modo etnográfico ejercitando los principios de la etnopesquisa, como fundamento metodológico de investigación cualitativa en Educación. También registré información relevante acerca de las clases filmadas y de la rutina institucional en un diario de campo. Describí el habla de los participantes en turnos que contienen las siguientes anotaciones: 1) los elementos constitutivos de los enunciados (los signos de la Libras, los gestos, los movimientos corporales y las expresiones faciales, entre otros parámetros), y 2) la correspondiente traducción al Castellano. Fundamenté la traducción del habla de los interlocutores en la teoría de la Traducción Cultural de los Estudios Culturales. Interpreté los diálogos seleccionados en extractos que contienen fenómenos típicos de la negociación de significados de adultos y niños sordos. Utilicé los procedimientos de la sociolingüística para la descripción del habla de los interlocutores e interpretación de las conversaciones. A partir de la propia temporalidad de la investigación y sus densos componentes autobiográficos, narré mi recorrido de experiencias de inmersión y de implicación con un estilo que denominé de etnonarrativa implicada. Tomando como referencia los conceptos de experiencia e investigación educativa, reflexioné sobre mis experiencias de investigación y problemáticas pedagógicas del tema abordado. Desde la comprensión de la negociación de significados de los participantes, discutí cuestiones propias de la Educación de Sordos en Brasil, como la formación de profesores, sordos y oyentes, lingüísticamente responsables para actuar en ese contexto. También discutí el problema de la exclusión lingüística y la lucha por la Escuela Bilingüe de la Comunidad Sorda brasileña, destacando la relevancia lingüística, cultural y de identidad, así como la importancia socioeducativa de estas instituciones. / The theme of this Doctoral Dissertation is the negotiation of meanings between hearing and deaf teachers and their respective deaf children in the classroom. From my immersion experiences itinerancy and involvement, I could understand the negotiation of meanings through five different scenes, sensitively to linguistic, cultural and identitary aspects. To understand the dialogs in the classroom, I analyzed five different situations that had been filmed in an Early Stimulation Program that adopted Brazilian Sign Language (Libras). Two deaf teachers, three hearing teachers and thirteen deaf children (four girls and nine boys) participated in this study. The children were aged between five and seven years old. Video data were collected ethnographically, exercising the principles of the ethnoresearch as methodological basis of qualitative research in Education. I also registered relevant information about the recorded lessons and institutional routine in a field diary. I described participants’ speech in terms of turns which contain the following notations: (1) the components of the utterances – the signs of Libras, the gestures, the body movements, the facial expressions, among other parameters) and (2) their respective translation to Spanish. The translation of the speech of the speakers was based on the theory of Cultural Translation of the Cultural Studies. I interpreted the selected dialogs from each scene that contained typical phenomena of meanings negotiation among adults and deaf children. I used the procedures of sociolinguistics to describe the speech of the participants and interpret their conversations. Because of the time spent in this research and its autobiographical dense components, I reported the itinerancy of my experiences in the immersion and implication with a style that I have called implicated etnonarrative. By taking as reference the concepts of experience and educational research, I reflected upon my research experiences on pedagogical issues of the subject. By understanding the negotiation of meanings of the participants, I discussed the issues of Deaf Education in Brazil, such as the formation of teachers – hearing and deaf – who are linguistically responsible to work in this context. Finally, I also discussed the problem of linguistic exclusion and the struggle for a Bilingual School to the Brazilian deaf community, highlighting its linguistic, cultural, and identitary importance, as well as the socioeducational relevance of these institutions.

La missió principal d’aquesta tesi és desenvolupar les bases per a la creació d’un model de sistema d’informació de qualitat per a les ciències aquàtiques per mitjà de l’estudi dels sistemes d’informació de qualitat i dels sistemes d’informació de tipus distribuït. Per tal d’aconseguir-ho, els objectius d’aquesta recerca són estudiar i avaluar els sistemes d’informació distribuïts de qualitat i els seus estàndards per tal d’aplicar-lo a l’àmbit de les ciències aquàtiques. Concretament, l’estudi es centra en els factors claus dels sistemes distribuïts, l’intercanvi de la informació i la recuperació de la informació a través dels sistemes d’organització del coneixement, com a mecanismes per assegurar la interoperabilitat semàntica d’un sistema d’informació distribuït i de qualitat. Per tal de crear les bases d’un futur sistema d’informació de qualitat en l’àmbit de les ciències aquàtiques es persegueixen tres objectius específics que es van desenvolupant al llarg de la tesi a través dels diversos capítols que la formen: En els primers capítols (capítol 1 i 2) es cerca un primer objectiu específic com és assentar les bases per al desenvolupament d’un model futur de sistema d’informació de qualitat (SIQ) de tipus distribuït i en un entorn científic. Aquests capítols es basen en estudis bibliogràfics i estudis de casos (comparativa de sistemes d’informació de tipus semàntic i no semàntic) per tal d’analitzar els antecedents, les característiques, evolució i tendències dels sistemes d’informació de qualitat. En els capítols 3, 4, 5 i 6 s’estudia i es caracteritza els principals elements que fan possible el desenvolupament dels sistemes d’informació distribuïts i de qualitat en ciències aquàtiques: l’arquitectura de la informació basada en la indexació i navegació creuades (model tipus passarel·les temàtiques), els formats i estàndards de descripció bibliogràfica i objectes digitals aplicats en l’àmbit de les ciències aquàtiques i altres ciències afins, l’estudi de la interoperabilitat semàntica com a element clau per assegurar l’intercanvi d’informació i la compatibilitat entre diferents sistemes d’informació que puguin estar integrats en un sistema d’informació distribuït i de qualitat, i finalment, l’estudi de context de la “informació de qualitat” (capítol 6) com a característica principal dels sistemes d’informació de qualitat que és on s’estableix el protocol per a l’anàlisi i avaluació de sistemes d’informació distribuïts de qualitat que formarà part de la base principal del desenvolupament d’un SIQ en ciències aquàtiques. En els darrers capítols, 7 i 8, es desenvolupa un estudi experimental que demostra l’eficàcia dels mètodes d’interoperabilitat semàntica en sistemes d’informació de qualitat en ciències aquàtiques. Finalment en el capítol 9 es resumeixen les conclusions generals obtingudes dels diferents estudis realitzats i els resultats d’aquesta tesi així com el possible treball futur. / The main purpose of this thesis is to develop the basis for creating a model of information quality system in water science domain through the study of information quality systems and distributed information systems. To achieve this goal, we are proposed specific research objectives to study and analyze distributed and quality information systems and their standards to apply them in the field of aquatic sciences. Specifically, this study focuses on the key factors of distributed systems, information sharing and information retrieval through knowledge organization systems (KOS) as mechanisms to ensure the semantic interoperability and information quality in a distributed system.

La sociedad red requiere de una respuesta efectiva de las universidades para enfrentar la creciente complejidad de los problemas que enfrenta. Las nuevas tecnologías de la información han provocado una revisión de los modelos educativos y de los paradigmas epistemológicos. Esta tesis propone desarrollar comunidades de construcción de conocimiento sustentadas en los principios de construcción de conocimiento (Knowledge Building) de Carl Bereiter y Marlene Scardamalia y del soporte tecnológico que ellos han desarrollado: el Knowledge Forum. Estos principios resaltan la importancia de trabajar con problemas reales e ideas auténticas. Se trata de trabajar en función de ideas, y no en función actividades o temas. Las actividades se subordinan al proceso de mejora de las ideas. Los estudiantes desarrollan la capacidad de involucrarse colectivamente en un problema compartido de conocimiento y desarrollan la capacidad de establecer criterios de veracidad para sus argumentaciones. El proceso supone establecer relaciones horizontales y crear condiciones de respeto para la diversidad de ideas. A su vez supone la consulta de fuentes autorizadas para mejorar las ideas y crear un discurso progresivo con el apoyo experto del profesor.Para este propósito la investigación estudia las condiciones que hacen posible o bien obstaculizan la creación de estas comunidades de construcción de conocimiento en el entorno universitario.Se analizan los efectos del Knowledge Forum en la asimilación de los principios de construcción de conocimiento. Se analizan las creencias de aprendizaje de los estudiantes y se estudia el sistema de actividad de una asignatura con la perspectiva de la teoría de la actividad de Engeström.La perspectiva teórica de la tesis toma una posición crítica frente al constructivismo. La afirmación constructivista de que el estudiante "construye su conocimiento" resulta poco contrastable y ambigua. También toma distancia de la noción de internalización de la perspectiva sociocultural por la misma razón. Por lo tanto la propuesta de este trabajo es entender como construcción de conocimiento la producción de artefactos conceptuales que pueden ser utilizados, mejorados y revisados por comunidades comprometidas con desarrollar ese conocimiento. El estudio se realiza desde la perspectiva metodológica de la "investigación formativa" (design research), que supone fases sucesivas de investigación partiendo de un diseño inicial de entorno de aprendizaje, que se va mejorando a partir del análisis de sus contradicciones y de los aprendizajes de cada etapa. Los resultados de la investigación apuntan en la línea de que el soporte del Knowledge Forum apoya de la asimilación de principios de construcción de conocimiento si tiene el seguimiento consistente del profesor y las adecuadas estrategias docentes. El rol del profesor supone cambios significativos. Se convierte en un guía y co-investigador y a la vez desarrolla la capacidad de manejar las temáticas curriculares con flexibilidad.Las creencias de aprendizaje de los estudiantes no parecen ser un obstáculo significativo para la creación de estas comunidades a pesar de que detectan una tendencia a concebir el aprendizaje como un acto individual.El análisis del sistema de actividad da cuenta de que la creación de comunidades de construcción de conocimiento requiere transformaciones significativas en la organización de los tiempos universitarios, en la concepción de la organización curricular y en la noción de aula.Las comunidades de construcción de conocimiento con el soporte del Knowledge Forum son una alternativa importante para una renovación universitaria en el contexto de sociedad red para renovar los modelos educativos y responder con oportunidad y con un amplio horizonte humano al mundo que nos ha tocado vivir.PALABRAS CLAVE: Construcción de conocimiento (Knowledge Building), "Knowledge Forum", Comunidades de construcción de conocimiento, Creencias de aprendizaje, Sistema de actividad / Our society needs a very significant response from the universities to face the challenges of our world. The new information technologies are provoking e deep reflection on our education paradigms. This research proposes the creation of knowledge building communities applying the knowledge building principles developed by Carl Bereiter and Marlene Scardamalia. Those principles focus the process of education in the permanent improvement of ideas, which are facing real problems. Students become engaged in a collective cognitive responsibility and in epistemic agency. They have to deal with truth using authoritative sources, and with the professor support.This research studies the conditions to make possible this knowledge building communities in college: The effects of Knowledge Forum in the comprehension of Knowledge Building principles. The impact of student learning believes. The activity setting.

La presente tesis consiste en una investigación que tiene como objeto mi propio recorrido profesional en relación al asesoramiento en las escuelas durante más de 20 años. En este sentido se podría decir que se trata de un proceso de autoinvestigación, el cual pretende como objetivos fundamentales: 1) reconstruir mi experiencia vivida como asesora, 2) mostrar los recorridos cambiantes en mi práctica profesional durante este tiempo, y 3) tratar de dar significado a esta experiencia. Como se trata de relatos de procesos de asesoramiento en las escuelas, sobretodo centrado en aspectos curriculares, la investigación supone también: a) una mirada a lo nuclear en los procesos de cambio, b) una mirada a lo que suponen estos cambios para los docentes y las escuelas, y c) una mirada a lo que hay en juego cuando se atiende al aprendizaje de los niños y niñas desde situaciones vividas y relevantes para ellos y ellas. La tesis está estructurada en cinco partes. En la primera sitúo mi comprensión del asesoramiento, tal como se ha ido construyendo a lo largo de mi trayectoria profesional, y los pilares fundamentales sobre los cuales busco construir un espacio relacional en las escuelas. En la segunda parte planteo el enfoque metodológico en el cual me baso, y narro los tres relatos de experiencia que constituyen el núcleo empírico de mi trabajo. En la tercera, concentro los procesos analíticos de los cuales extraigo los significados relevantes que me permiten formular las líneas fundamentales que componen mi actual manera de entender y llevar a cabo el asesoramiento. En la cuarta recupero las preguntas iniciales con las que iniciaba la investigación para mostrar el lugar en el cual me ubico en relación a la investigación desarrollada, mostrando también cuestiones pendientes y logros personales conseguidos durante la investigación realizada. Por último la quinta parte consiste en materiales anexos y la bibliografía utilizada.

Esta investigación se ha realizado entre los años 2012 y 2015 como doctorando del programa de doctorado Educación y Sociedad de la Universidad de Barcelona. Sus propósitos fueron analizar y conceptuar el saber y la experiencia de los estudiantes en torno al aprendizaje escolar. El paradigma investigativo que mejor responde a la situación investigativa planteada es el naturalista, dado las definiciones y supuestos de realidad, de relación investigador-objeto, del tipo de conocimiento producido, las estrategias de investigación y los criterios de validación y legitimación que se proponen para el conocimiento producido. Los estudiantes y su saber en torno al aprendizaje escolar, expresado a través de sus propias narraciones, son el soporte y eje fundamental de esta investigación. Fundamentan este interés por indagar los asuntos escolares desde la perspectiva de los estudiantes distintas experiencias y conocimientos que se disponen a partir de la consulta a estudiantes como testigos expertos del proceso de aprendizaje escolar y también como asesores en los procesos de mejora escolar. Dichos conocimientos y experiencias han sido destacados principalmente en el movimiento voz del alumnado. En general estas experiencias dan cuenta del potencial que puede adquirir, la información provista por los estudiantes para mejorar los centros escolares y las prácticas de enseñanza. La información de esta investigación ha sido producida por una muestra estructural de estudiantes chilenos de los cuatro liceos municipales de la comuna de Conchalí de Santiago de Chile en doce grupos de discusión. Su proceso de análisis e interpretación se ha realizado a partir de la identificación de unidades de significado emergentes en el discurso, la categorización y agrupamiento de las mismas en cuatro macrocategorías: Docente, Estudiantes, Contexto social y escolar y Contenidos escolares. Los resultados de la investigación desarrollada constatan la existencia de saberes en torno al aprendizaje escolar de los estudiantes. Este saber estudiantil puede aportar tanto al proceso de mejora de la docencia como a la mejora escolar. Uno de los aspectos que se puede mencionar como punto en común en el discurso producido por los estudiantes en esta investigación es la importancia que tiene, como componente del aprendizaje escolar, la calidad de la interacción social que establece el docente en el aula. / This research was conducted between 2012 and 2015 as a doctoral student in the doctoral program Education and Society at the University of Barcelona. Its purposes were to analyze and conceptualize the knowledge and experience of students around the school learning. The research paradigm that best suits the situation presented research is the naturalist, given the definitions and assumptions of reality, researcher-object relationship, the type of knowledge produced, research strategies and criteria for validation and legitimacy proposed for the knowledge produced. Students and their knowledge about the school learning, expressed through their own narrativas, they are the support and cornerstone of this research. Based interest in investigating this school issues from the perspectiva of different experiences and knowledge that students are provided from consulting students as expert witnesses school learning process and also as advisers in the process of school improvement. This knowledge and experience have been deployed mainly in the voice of the students movement. In general these experiences realize the potential that can acquire the information provided by students to improve schools and teaching practices. The information on this research has been produced by a structural sample of Chilean students from the four municipal schools of Conchalí Santiago de Chile in twelve discussion groups. His process of analysis and interpretation has been made based on the identification of emerging meaning units in the speech, categorization and grouping them in four macro category: Teachers, Students, social and school Context and school Contents. The results of research carried out confirm the existence of knowledge around the school learning of students. This student knowledge can contribute both to the process of improving the teaching and school improvement. One aspect that can be mentioned as a common point in the speech produced by students in this research is the importance, as a component of school education, the quality of social interaction that sets the teacher in the classroom.

L'aparició d'una nova societat, la societat digital, ha modificat els patrons de comunicació i interacció entre les persones, transformant així tots els àmbits de la societat: el polític, l'econòmic, i també l'educatiu. Gran part de la informació i el coneixement ha estat digitalitzada, i qualsevol usuari pot crear, transformar i compartir informació amb qualsevol persona o grup de persones. L'aprenentatge al llarg de la vida, ara més que mai, està a l'abast de qualsevol. Però les competències i habilitats que s'han d'adquirir per poder aconseguir aquest aprenentatge estan en constant debat. L'alta freqüència de participació dels joves a la xarxa ha provocat que en determinats moments es donessin per suposades les altes competències digitals dels joves, però la literatura ens diu (Kennedy, 2008, 2010; Gros, García i Escofet, 2012) que això no és així. No tots els joves tenen un alt empoderament de les TIC, ni tampoc les institucions educatives han integrat les tecnologies acompanyades de pedagogies emergents, amb elements com la ubiqüitat, l'obertura o la participació en comunitats. La recerca que es presenta pretén abraçar aquesta situació, posant en el punt de mira la veu de l'estudiant i la seva participació a la xarxa. Per això, l'objectiu principal d'aquest estudi és analitzar les pràctiques i espais digitals de participació a la xarxa on la tecnologia actua com a mediadora de l'aprenentatge dels estudiants universitaris. Pel que fa l'estructura d'aquesta recerca, els tres primers capítols de la investigació estan destinats a situar l'estat de la qüestió. En el primer s'analitza l'evolució de l'anomenada societat en xarxa i la interacció dels ciutadans, amb les noves formes de comunicació, de crear coneixement i compartir la informació. A més, es profunditza en el concepte de la identitat digital dels ciutadans, que té tendència a ser cada cop a fusionar-se amb la identitat física, i per tant ser una identitat híbrida. Seguidament, es focalitza en els joves i les seves pràctiques a la xarxa, concretament com en l'inici de la revolució digital se'ls va atribuir competències digitals pel fet d'haver nascut dins d'aquesta era, i actualment s'ha fet evident que no tots els joves tenen un perfil competent relacionat amb les TIC. Finalment, en el tercer capítol s'entra directament en l'àmbit educatiu per veure les tendències educatives més rellevants relacionades amb l'ús de tecnologia digital. En el quart capítol es descriu el paradigma de recerca, un enfocament fenomenològic que pretén comprendre els perfils dels estudiants que realitzen activitats a la xarxa, així com les eines i espais digitals que utilitzen en diferents contextos, amb la particularitat d'interpretar-ho a partir de la seva pròpia experiència subjectiva. Els dos mètodes emprats en la recerca són l'enquesta, que de forma quantitativa pretén analitzar els usos de determinades eines digitals per part dels universitaris, i el DEM (Day Experiència Method), que permet profunditzar amb una mirada qualitativa les pràctiques a la xarxa dels estudiants. Finalment en el capítol cinc i sis es descriuen els resultats, així com la discussió d’aquests, i es presenten les conclusions de tota la recerca, així com les limitacions i línies futures. Els resultats apunten a que la integració de les tecnologies per part dels universitaris no és visible en tots els àmbits ni entre tots els estudiants. Els universitaris participants en la recerca se situen en diferents perfils de participació a la xarxa. D’aquesta manera, la universitat i els docents han de tenir en compte aquesta diversitat de competències i usos de les TIC per part dels estudiants a l’hora de crear activitats o estratègies pedagògiques. / [eng] A high level of participation of young people in networks has induced us to assume that young people have high digital skills, but the literature show us that it is not like that. Not all young people have high competences in ICT, moreover, the educational institutions haven't integrated the technologies followed by emergent pedagogies and elements like ubiquity, opening and participation in the communities.The following research tries to include this situation, making the voice of the students the main point of focus. The main goal of this research is to analyze practices and digital spaces of participation in the network, where the technology acts as an intermediary for university student learning.First of all, it analyzes the evolution of the digital society and the interaction of the population, with new ways of communication to create knowledge and share information. Following that, it focuses on the young population and their practices on the network, questioning their knowledge on ICT. Finally we analyze in more detail the educational context to see the most important educative trends in relation to the ICT use.The research has a phenomenological point of view, with the intention to understand the profile of these students that do activities on the network, as well as the tools and digital spaces that they use in different contexts. Particularly, focusing the understanding on their own subjective experiences. The method used in the research to get the information has been a survey, analyzing quantitatively the use of some digital tools by the students; and using DEM (Day Experience Method), to let us see in more depth and qualitatively the students' practices in the network.The results show that the students' integration of the technologies is not visible in all the environments nor in all the students. The participants in the research are classified in different profiles of network participation. In this way, the university and the professors have to bear in mind this diversification of skills and use of the technologies from the students when planning or creating activities or pedagogical strategies for learning and teaching process.

Aquesta tesi reconstrueix l'imaginari d'ergonomia dels estudiants de fisioteràpia al llarg de l'assignatura d'ergonomia; descriu el procés en el que és possible la transformació dels seus discursos a partir del pensament reflexiu i la relació dialògica en l'experiència del procés d'ensenyament-aprenentatge. Es tracta d'una investigació educativa que s'ha dut a terme des d'una perspectiva fenomenològica i hermenèutica-interpretativa optant per a l'estudi de cas com a opció metodològica. El treball de camp va ser desenvolupat en el marc de l'assignatura d'ergonomia amb els estudiants de 3r de Grau de la Fundació Universitària del Bages des de Febrer de 2012 a Juny de 2012; les estratègies de recollida de dades emprades van ser els grups de discussió, l'observació participant, l'aplicació d'un qüestionari ad hoc, la revisió documental i les converses informals. Els dominis emergents presentats als resultats que van permetre fer la reconstrucció dels discursos dels estudiants van ser: "la professió i els seus contexts"i "l'ergonomia i el seu ensenyament". El procés d'ensenyament-aprenentatge basat en el pensament reflexiu i en la relació dialògica intrasubjecte i intersubjectes es concebut en el present estudi com l'eina que proporciona a l'estudiant tenir i desenvolupar una visió crítica i una autonomia. Les activitats que s'han realitzat al llarg del curs permeten parlar d'una evolució en el coneixement dels estudiants facilitant que aquests incorporessin la nova informació sobre ergonomia a les seves idees preexistents. Aquest fet implica parlar d'un aprenentatge d'ordre superior a la vegada que confirma el concepte d'aprenentatge significatiu des de la perspectiva Ausubeliana com a resultat de la participació a l'assignatura. / This thesis reconstructs the "imaginary" of ergonomics that physiotherapy students have throughout a course in ergonomics. It describes the process by which the transformation of their verbal comments is made possible through reflective thinking and dialogical relationship during the experience of the teaching-learning process. It is an educational study that has been carried out from a phenomenological and hermeneutical interpretive perspective, opting for the case study as a methodological option. Fieldwork was developed in the context of the subject of ergonomics with students from the 3rd degree year at the Fundació Universitaria del Bages from February 2012 to June 2012. The data collection strategies employed were focus groups, participant observation, an ad hoc questionnaire, document review, and informal conversations. The emerging domains presented in the results that allow for the reconstruction of the students' verbal exchanges were: "the profession and its contexts" and "ergonomics and its teaching." The teaching-learning process based on reflective thinking and inter- and intra- subject dialogical relations is conceived in this study as the tool that helps the student to have and develop a critical perspective and autonomy. The activities that were carried out throughout the course allowed for discussion of an evolution in the students' knowledge, helping them to incorporate new information about ergonomics into their pre-existing ideas. This means talking about a higher-order learning that confirms the concept of meaningful learning from the Ausubelian perspective as a result of participation in the course.

Aquesta tesi estudia la implementació del contracte pedagògic com a una eina d'aprenentatge, dins de dues metodologies utilitzades en el grau d'infermeria que s'imparteix al Campus Docent Sant Joan de Déu, tant des de la perspectiva de l'estudiant com del tutor, per conèixer quin és el seu constructe mental al respecte del concepte "contracte pedagògic", "cas integrat" i "Pla d'Acció Tutorial", com s'estan formalitzant els pactes en el desenvolupament de les metodologies en l'actualitat, quines són les propostes de millora segons estudiants i tutors i finalment quines característiques hauria de tenir el model de "contracte pedagògic" del Campus Docent Sant Joan de Déu. El "cas integrar és una metodologia grupal basada en l'ABP que es desenvolupa en el segon i quart semestre del grau en infermeria i el "pla d'acció tutorial" és una metodologia individual en la que segons el model del Campus Docent, la primera setmana del primer curs s'assigna a cada estudiant un tutor i aquest tutor l'acompanya al llarg dels quatre anys de durada dels estudis, tutoritzant també la Carpeta d'Aprenentatge i el Treball fi de grau. En aquesta recerca hem utilitzat metodologia quantitativa i qualitativa dins d'un disseny ex-post-facto i, com a mètode per a obtenir informació, hem utilitzat el lingüístic (qüestionaris, entrevistes semi-estructurades i anàlisi documental). Les tècniques d'anàlisi de resultats han estat tècniques estadístiques multivariants per a esbrinar nuclis representacionals dels estudiants en referència als tres conceptes estudiats "contracte pedagògic", "cas integrat" i "Pla d'Acció Tutorial" i anàlisi de contingut i de discurs pel que fa a les entrevistes realitzades a estudiants i tutors. Un cop administrats els qüestionaris, s'ha procedit a la seva tabulació informàtica en el suport: DTM-VIC 5.6 per a les respostes treballades amb la tècnica d'Associació Lliure de Paraules (ALP). El contingut de les entrevistes s'ha treballat amb programa IRaMuTeC de tractament textual obtenint tres formes diferents de representació a partir de tres formes d'anàlisi diferenciats: classificació descendent jeràrquica (CDJ), anàlisi factorial de correspondències (AFC) i anàlisi de similituds (ADS). Dels resultats obtinguts es desprenen diferents propostes de millora vinculades a les dues metodologies estudiades "cas integrat" i "pla d'acció tutorial". Aquestes propostes es presenten en un format possibilista des de la perspectiva de gestió, per tal de ser implementades en un termini de temps determinat. Es constata també que per part dels tutors existeix una preocupació per la formalització dels pactes que necessàriament s’estableixen en el desenvolupament de les metodologies que actualment es resolen amb iniciatives individuals de cada tutor. Existeix un consens respecte a aquells valors i comportaments que estudiants i tutors han de treballar perquè les metodologies funcionin i queda demostrat que els tutors practiquen amb l’exemple els valors institucionals perquè els alumnes narren haver-los rebut. Finalment s’estableixen els elements del model de ”contracte pedagògic” del Campus Docent Sant Joan de Déu, que entén el contracte pedagògic com una eina pensada dins del continum: dissenyar- negociar- pactar- complir- redissenyar és a dir un pacte viu que es dissenya i es trenca a mesura que l’estudiant va adquirint les competències incloses en el contracte. A més es proposa dins de l’espai de la simulació, tant utilitzat en l’àmbit de les ciències de la salut, la formalització del contracte pedagògic mitjançant la signatura del mateix per ambdues parts. / This thesis examines the implementation of the Learning Contract as a pedagogical tool, within two methodologies used in the nursing degree taught at Sant Joan de Deu Campus, both from the student's and the tutor's perspective. We aim to know what their mental construct is on the concepts of "learning contract", "integrated case" and "Tutorial Action Plan"; how agreements are being reached in the development of methodologies today; what the improvement proposals suggested by students and tutors are; and finally what features should the model of "learning contract" of Sant Joan de Deu Campus have. In this research, we have used the combination and completion of quantitative and qualitative methodologies in an ex-post-facto design. As a method to obtain information, we have used questionnaires, semi-structured interviews and documentary analysis. Once questionnaires had been passed, we proceeded to their computing tabulation on the DTM-VIC 5.6 platform for the answers worked on the technique of Free Association of Words. We have worked on the content of the interviews using the IRaMuTeC textual data analysis program. As a main result, we established elements of the model of "learning contract" of the Campus Sant Joan de Deu, which understands the contract as a pedagogical tool designed within the continuum: desing-negociate-agree-fulfill-redesign — that is, a living agreement that is designed and broken as the student acquires the skills included in the contract. Besides, it is proposed within the space of simulation — so widely used in the field of health sciences — by means of a contract signed by both parts.