• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 373
  • 214
  • 22
  • 6
  • 2
  • 2
  • 1
  • Tagged with
  • 618
  • 533
  • 284
  • 223
  • 199
  • 152
  • 150
  • 148
  • 148
  • 110
  • 100
  • 97
  • 73
  • 73
  • 72
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
71

Marques tipogràfiques d’àmbit català (segles XV-XVII). Repertori i estudi

Botanch Albó, Eduard 01 February 2016 (has links)
Recull exhaustiu i anàlisi de les marques d’impressor usades a Catalunya entre 1493 i 1700, partint del context històric i cultural. S’analitza la naturalesa i la història dels distintius tipogràfics, l’estat de la qüestió, els motius iconogràfics emprats, l’evolució de les marques als diferents tallers catalans i la seva relació amb altres agents editorials del país o bé d’altres zones europees, sobretot de França i Itàlia. Aquest estudi no segueix els repertoris de marques tradicionals, que es limiten a presentar els senyals dels impressors sense cap estudi crític. Quantifica les marques que s’utilitzen, les relaciona amb la producció bibliogràfica total del país i argumenta les raons del seu ús i dels canvis que es produeixen al llarg del temps. / Exhaustive compilation of printers’ devices used in Catalonia between 1493 and 1700, based on the historic and cultural context. This study analizes the nature and the history of typographic distinctives, the state of the art, the iconographical motifs employed, the evolution of the printers’ devices in Catalan printing workshops and their relationship with other editorial agents from the country or from some European zones, especially France and Italy. This study does not follow the traditional repertoire of brands, which simply provided the printers’ marks without any critical study. Quantifies the devices used, puts them in relation to the full production of the country and argues the reasons for its use and the changes that occur over time .
72

Modelos de negocio de las revistas científicas en España

Claudio González, Melba G. 09 December 2015 (has links)
El objetivo principal de esta tesis doctoral es describir y analizar un conjunto de parámetros que permita un acercamiento al análisis y caracterización de los modelos de negocio de las revistas científicas españolas, así como explorar la existencia de una estructura subyacente en los datos que pueda contribuir a su clasificación. Desde una visión del concepto de modelo de negocio que incluye componentes de las dimensiones económico-financiera, operativa y estratégica de la actividad editorial, la investigación se desarrolló partiendo de una encuesta distribuida a 1.280 editores de revistas científicas españolas incluidas en la base de datos Dulcinea obteniendo una tasa de respuesta del 43% (n=561). Se aplicaron varias técnicas de investigación que han permitido explorar posibles correlaciones, realizar un análisis de reconocimiento estadístico de patrones basado en un análisis de conglomerados, y profundizar en las opiniones de los encuestados sobre el acceso abierto a través de un análisis cualitativo. Éstas han facilitado, en primer lugar, la identificación de las principales fuentes de financiación evidenciando que los ingresos percibidos a través de suscripciones institucionales están positivamente relacionados con el resultado económico, y que las revistas científicas universitarias se caracterizan por una marcada dependencia de las subvenciones de la administración pública y de las ayudas de la entidad propietaria. En segundo lugar han puesto de relieve cómo la mayoría de las revistas carece de una estructura organizativa estable y depende, en gran parte, del trabajo voluntario. En tercer lugar, los editores han valorado mayoritariamente de manera positiva su experiencia sobre el acceso abierto a la producción científica, si bien con reservas que limitan su consolidación. Finalmente, el análisis de conglomerados ha permitido detectar cuatro conglomerados con patrones comunes diferenciados en los modelos de negocio. / The main objective of this dissertation is to describe and analyze a set of parameters that allow an approach to the analysis and characterization of the business models of Spanish scientific journals, as well as to explore the existence of an underlying data structure that can contribute to their classification. From a vision of the concept of business model that includes components of the economic and financial, operational and strategic dimensions of publishing, research was developed from a survey of 1,280 publishers of Spanish scientific journals included in the Dulcinea database, obtaining a response rate of 43% (n = 561). Several research techniques used have allowed exploring possible correlations, to carry out an analysis of statistical pattern recognition based on a cluster analysis, and deepen the views of respondents on the open access through a qualitative analysis. As a first result, these have allowed to identify the main financing sources showing that the income received through institutional subscriptions are positively related to the economic performance, and that the academic journals are characterized by a marked dependence on public administration subsidies and the support of the journal's holder entity. Secondly, the results have showed that most journals lack a stable organizational structure and depend largely on volunteer work. Thirdly, the majority of publishers have positively valued their experience on open access to scientific production, although with some reservation that limits their consolidation. Finally, a cluster analysis has detected four clusters with common patterns in different business models.
73

A proposal for the inclusion of accessibility criteria in the authoring workflow of images for scientific articles

Splendiani, Bruno 18 December 2015 (has links)
This thesis investigates the problem of how to provide accessible images in academic articles in the research fields of Science, Technology, Engineering and Mathematics (STEM) and in particular in biomedicine. Currently, graphics in scientific articles are a critical information source and often provide essential information for a thorough understanding of scientific articles. People with visual and other impairments experience specific barriers that prevent them from accessing the information conveyed by figures. Therefore, when academic articles do not include universally accessible images, the ability to perceive and comprehend scientific information is dramatically reduced in blind readers, readers with visual impairments and other impairments (such as cognitive impairments) or readers accessing digital content under specific context and conditions (e.g., using a small and monochrome display). The thesis reviews the current publishers’ policies and practices and the authors’ practices and attitudes in the process of image authoring and submission in STEM articles, in order to optimize the integration of accessibility requirements in the image creation and submission process. In particular, the proposal includes recommendations on how to make accessible images based on current practices in image editing and suggests the use of suitable, effective and meaningful captions and mentions as texts that can replace and describe the visual information, in order to spare authors (and publishers) the task of creating alternative texts. The study can be divided into the following steps: • Firstly, an initial multidisciplinary literature review from the research fields of accessibility, library and information science, information visualization and semantic web is performed to assess the current proposals on the image access and description. The different disciplines contribute to define a model for the analysis and description of images and to provide technical solutions for improving their accessibility. • Secondly, an audit of the current publishing practices, policies and submission guidelines related to the accessibility of images in academic journals in the fields of biomedicine, computer science and mathematics is performed. This review assesses the current accessibility level of images and the characteristics and functions of the visual information commonly used in academic publications. • Thirdly, a survey and interviews with academic researchers in medicine and biology are performed for assessing practices and attitudes in the process of image authoring, submission and publishing. • Finally, a set of recommendations for improving the accessibility of images is proposed. It is based on the current practices of authors and publishers. This research demonstrates a deficient accessibility of images, a lack of inclusion of accessibility issues into the current authoring workflow and proposes recommendations and guidelines on how to improve these conditions. The results of the thesis also emphasize that the adoption of a general model of textual descriptions covering all types of images has limited results for the creation of effective text alternatives, due to the high heterogeneity of the characteristics, functions and context of the images. Hence, the thesis proposes the adoption of a model for the textual description of images based on the analysis of each type of image and adapted to each of them. The main contribution of the proposal is that it is tailored to the specific context of STEM academic publishing and is linked to the current practices in image submission and publishing. This is the main difference of the proposal compared to the current accessibility guidelines, which are seldom general and disconnected from the policies and practices of the specific context where they should be applied. Therefore, it aims at limiting the changes demanded for the implementation of accessibility requirements in the current image publishing workflow, increasing the opportunities of an actual application of accessibility principles. / Esta tesis estudia la cuestión de cómo proporcionar imágenes accesibles en los artículos académicos de Ciencia, Tecnología, Ingeniería y Matemáticas (disciplinas “STEM” en inglés) y en particular en biomedicina. A menudo las figuras son una fuente de información esencial para la comprensión de un artículo científico. Las personas con discapacidades visuales u otras discapacidades se enfrentan a barreras que les impiden acceder a la información proporcionada por las figuras. La tesis analiza las políticas y las prácticas actuales de los editores y las prácticas y las opiniones de los autores en el proceso de autoría y envío de imágenes científicas, con el objetivo de optimizar la integración de requerimientos de accesibilidad en el proceso de creación y sumisión de figuras en artículos científicos. La investigación evidencia una falta de accesibilidad de las imágenes y de inclusión de pautas de accesibilidad en el actual flujo de trabajo de autoría de imágenes y propone recomendaciones y directrices para mejorar la situación. Los resultados de la tesis además evidencian que la adopción de un modelo general de descripción textual para todos los tipos de imágenes científicas presenta limitaciones para la de creación de alternativas textuales eficaces, debido a la variedad de características, funciones y contextos de las imágenes mismas. Por ese motivo, la tesis propone la adopción de un modelo de descripción de imágenes basado en el análisis de cada tipología de imagen y adaptado a cada una de ella, de forma más específica posible. La contribución principal de la propuesta es la de ser adaptada al contexto específico de la publicación de artículos académicos STEM y de ser conectada a las prácticas corrientes de autoría, sumisión y publicación de imágenes. La propuesta apunta a limitar los cambios en el actual flujo de trabajo editorial para la implementación de directrices de accesibilidad, aumentando las oportunidades de una verdadera aceptación de principios de accesibilidad.
74

Evaluación de las bibliotecas universitarias ecuatorianas: análisis del entorno y propuesta de un catálogo de indicadores

Molina Benavides, Lilian Susana 18 December 2015 (has links)
El 15 de enero del año 2007 marca un antes y un después de la vida republicana moderna del Ecuador, cuando el economista Rafael Correa Delgado asumió la presidencia de este país, con la promesa de realizar cambios profundos que incluían la convocatoria de una Asamblea Constituyente para reformar la Constitución de la República. Uno de los ejes principales de esa reforma constitucional fue la denominada revolución educativa que se ha ido concretando, primero con la promulgación de una nueva Constitución Política que dio paso al nacimiento de una nueva Ley Orgánica de Educación Superior. Esta ley trajo consigo la consigna de la consolidación del sistema de educación superior y la creación de centros de excelencia en investigación, lo que se convirtió en prioridad para el Estado ecuatoriano, donde se debía garantizar la calidad, la máxima objetividad, imparcialidad y los más altos estándares para evaluar y acreditar a las instituciones de educación superior, sus programas y carreras. En este camino la evaluación del sistema universitario ecuatoriano se comenzó a desarrollar por primera vez en el año 2009, cumpliéndose en cuatro fases sucesivas, las que he denominado: evaluación sumaria, evaluación con fines de depuración, evaluación para la depuración de las extensiones universitarias y evaluación con fines de acreditación. Estas cuatro evaluaciones institucionales han utilizado, para cada uno de sus procesos, aproximadamente 80 indicadores, que de por sí son aún insuficientes para reflejar la realidad del sistema universitario ecuatoriano en general. Estos eventos fueron complementados posteriormente con la expedición de reglamentos y resoluciones que comenzaron a organizar a la universidad ecuatoriana, caracterizada hasta ese momento por un clientelismo económico y baja calidad académica. Las bibliotecas universitarias se encontraron incluidas en este contexto y fueron evaluadas durante las cuatro fases inadecuadamente, donde sólo se utilizaron cuatro indicadores, lo que no ha permitido que se obtenga la situación real de este departamento universitario. En este contexto, la presente investigación se desarrolló enfocada a una realidad ecuatoriana tal como se explicó en líneas anteriores, por tal motivo se hace referencia a conceptos y terminología bibliotecaria, que si bien es cierto es conocida y puede resultar obvia en la realidad española, se vuelve necesaria su explicación para el medio en que se desarrolla la biblioteca universitaria en el Ecuador, realidad que condiciona la propuesta de la tesis. A la inversa, algunos de los términos ecuatorianos han necesitado ser explicados para su comprensión dentro del contexto español. Esta tesis profundizó en el proceso ecuatoriano de evaluación de las instituciones de educación superior poniendo énfasis en su biblioteca y analizó los conceptos teóricos de la misma y la experiencia de otros Estados iberoamericanos. Finalmente, se desarrolló una propuesta de catálogo de indicadores de evaluación bibliotecarios para su aplicación efectiva en la República del Ecuador. El objetivo general de la presente investigación fue analizar la evaluación de las bibliotecas universitarias ecuatorianas, comparándola con modelos iberoamericanos, proponiendo el desarrollo de un catálogo de indicadores de evaluación bibliotecarios universitarios, que responda a las políticas de planificación y al sistema de educación superior del Ecuador y sus evaluaciones. Se comprobó que los criterios empleados en las evaluaciones de las bibliotecas universitarias ecuatorianas desde el año 2009 hasta la presente fecha, no correspondieron a los de los estándares internacionales; por consiguiente, el desarrollo de esta tesis consistió además en el análisis de cómo se están desarrollando los modelos de evaluación de las bibliotecas universitarias. / The Republic of Ecuador has recently begun a process of evaluation of universities (2009), including their libraries, which were evaluated institutionally by just four quality indicators, which not represent the current international standards on the matter, so is necessary the construction of indicators that can be applied a these libraries. In this sense, this research investigates information which would collect the Ecuadorian university libraries, aiming at a second stage, to turn them into indicators that can be applied in future evaluations in this country. It is intended that this research will contribute to the evaluation of institutions of higher education in this country.
75

Classificació dels gèneres audiovisuals a la xarxa i estudi dels seus formats

Frigola i Reig, Joan 29 October 2012 (has links)
Aquesta tesi doctoral té com a objecte d’estudi els gèneres audiovisuals que es troben a la xarxa. A partir de l’anàlisi de les produccions de clips de vídeo originals que s’exhibeixen i distribueixen per Internet, és a dir, els continguts audiovisuals creats pels usuaris (UGC), es pretén arribar a una primera proposta de classificació per gèneres i/o formats. Els canvis tecnològics i socials han propiciat que les eines per a la producció audiovisual no estiguin només a l’abast dels professionals del sector, sinó que aquestes arribin a un gran nombre de persones. Aquest canvi ha significat una revolució en la producció cultural que ha fet aparèixer noves formes de llenguatge, noves narratives i nous formats audiovisuals. que han trencat amb el paradigma que estava establert. La rellevància dels nous audiovisuals com a objecte d’estudi es centra en tres aspectes. En primer lloc, pel canvi que ha representat per als usuaris, que han passat de consumidors a productors de continguts (Prosumers). En segon lloc, per la gran incidència de la xarxa com a canal de distribució de material audiovisual. I en tercer lloc, pel canvi que ha suposat en el llenguatge, la narrativa i els gèneres clàssics d’herència cinematogràfica. Així doncs, sota l’aparença de simples clips de vídeo s’articula tota una revolució cultural, econòmica i social. L’objectiu principal de la present recerca és descriure i analitzar els clips de vídeo originals que es troben a la xarxa de manera exhaustiva i presentar-ne una proposta de classificació per gèneres. Per fer-ho, s’analitza una mostra aleatòria de clips de vídeo a partir de 30 variables sobre elements del llenguatge i la narrativa audiovisual. Es proposa una aproximació a un nou model de classificació de vídeos a la xarxa centrat en l’anàlisi estadística descriptiva i inferencial basada en l’exhaustivitat, la validesa i la reproductibilitat inherent als estudis científics. / The aim of this thesis is to study audiovisual genres found on the Web. The analysis of Video Clips on the Internet, focusing on audiovisual user-generated content (UGC), will allow us to propose a first classification by genres and/or format. Technological and social progress contributes to providing audiovisual tools to many people, and not only professionals are able to use them. This change has been a revolution in the cultural field and results in the generation of new language forms, new narratives and new audiovisual formats that have changed the established paradigm. Hallmarks of this new audiovisual content as object of study are mainly three. Firstly, the evolution of users that have evolved from mere consumers to producers (Prosumers) of media texts. Secondly, the importance of the Web as a distribution channel to a broad audience. Thirdly, a change in the language, narrative and classic genres that come from cinema. So, below these apparently simple Music Videos there is a social, economic and also cultural revolution. The main objective of the present research is to describe and analyze original Video Clips that can be found on the Web in an exhaustive manner and propose a new genre classification. More than 30 variables related to language and audiovisual narrative elements will be analyzed in a random set of samples of Clips. A new model of classification of videos on the Web focused in a statistic descriptive and inferential analysis based on exhaustiveness, validation and reproducibility will be proposed.
76

L'ensenyament a Girona al segle XVIII

Marquès, Salomó, 1942- 23 October 1981 (has links)
No description available.
77

La creación artística en la educación de las personas con discapacidad intelectual. La autodeterminación

Morón Velasco, Mar 06 May 2011 (has links)
Este trabajo de investigación es un estudio sobre la autodeterminación en alumnos con discapacidad intelectual en un contexto de creación artística (visual y plástica) en una escuela de educación especial. Describe como estas personas son capaces de mejorar sus habilidades de autorregulación, de autoconocimiento, de percepción de control y eficacia, de establecer y conseguir objetivos, de resolución de problemas, etc. a partir de un proyecto de intervención educativa (con unos características concretas) basado en la creación artística.
78

Habilitats básiques en el lloc de treball. L'anàlisi de les necessitats d'aprenentatge en el lloc de treball i de les competències de les persones ocupades com a base per a la millora de la formació laboral

Fisas Ollé, Montserrat 21 December 2004 (has links)
Aquesta tesi fa una anàlisi dels canvis que ha significat l’implantació al nostre entorn de la Societat de l’Informació, en especial a les seves implicacions en el treball i en l’ensenyament, a partir de les teories més imfluents de les ciències socials i educatives, a banda de les teories d’aprenentatge que influeixen, d’alguna manera, en l’ensenyament a l’edat adulta. També s’estudien els sistemes d’educació, de formació laboral i d’acreditació de les habilitats i les competències, tots ells adreçats a les persones adultes, així com les seves limitacions i les seves possibilitats a travès dels seus models i les seves políticas. La tesi presenta exemples de pràctiques i d’estudis que superen les limitacions dels sistemes actuals, que poden contribuir a la millora de la formació dels adults. Per últim, la tesi aporta unes orientacions metodològiques per a avançar en la línia de la superació de l’exclusió dels adults amb uns nivells de formació acadèmica baixos, pel que fa a l’anàlisi i avaluació de les seves habilitats i competències, de manera que sigui profitós per a la formación laboral i la millora de les formes d’accés a la Societat de l’Informació. Finalment, aporta unes orientacions metodològiques per poder superar l’exclusió de les persones adultes amb nivells baixos de formación acad’emica per a l’anàlisi i l’avaluació de les habilitats i les competències de les persones per a l’aprofitament de la formació laboral i la millora de les formes d’accés. / Esta tesis realiza un análisis de los cambios que ha supuesto la implantación en nuestro entorno de la sociedad de la información, atendiendo en particular a sus implicaciones en el trabajo y la educación a partir de las teorías más influyentes de las ciencias sociales y educativas, así como de las teorías de aprendizaje que de alguna forma influyen en la educación en la adultez. También analiza los sistemas de educación, de formación laboral y de acreditación de habilidades y competencias dirigidos a las personas adultas, así como sus limitaciones y posibilidades a través de sus modelos y sus políticas. Presenta prácticas y estudios que superan las limitaciones de los sistemas actuales que pueden contribuir a la mejora de la formación de las personas adultas. Finalmente, aporta unas orientaciones metodológicas para avanzar en la línea de la superación de la exclusión de las personas adultas con bajos niveles de formación académica para el análisis y evaluación de las habilidades y competencias de las personas para el provecho de la formación laboral y la mejora de las formas de acceso a la Sociedad de la Información
79

Los profesionales de la Formación Profesional para el Empleo: competencias y desarrollo profesional

París Mañas, Georgina 22 January 2015 (has links)
La Formación Profesional para el Empleo (de ahora en adelante FPE), concebida hoy como una semiprofesión en España por su falta de profesionalización, precisa de un modelo o referente de competencias para los profesionales de la FPE que contribuya a la definición de su identidad profesional desde los perfiles profesionales hasta su desempeño (funciones, actividades y competencias profesionales -específicas y transversales-). La delimitación de este referencial permitiría concebir la FPE como una profesión que ocupa un espacio en el campo de actividades profesionales de la sociedad, que brinda un servicio de acuerdo a unas normas contextuales y deontológicas que delimitan la ocupación; que previene el intrusismo profesional; que establece garantías para una tarea profesional de calidad; y, por último, que establece niveles de cualificación, certificación y acreditación para reclutar a profesionales competentes. Dicha realidad nos llevó a plantearnos los objetivos de nuestra investigación: (1.) describir los perfiles de la formación para el empleo considerando las funciones, las actividades profesionales y las competencias; (2.) conocer las afectaciones que sufrirán los profesionales de la FPE debido a las transformaciones estructurales del contexto; y (3.) establecer propuestas y fundamentos básicos para un plan de formación y de desarrollo profesional para los profesionales de la FPE Para ello, el trabajo se constituyó en tres bloques: el primero, agrupa el marco teórico y contextual, que aborda aspectos como: la contextualización de la Formación Profesional para el Empleo en España, y también en Europa; así como una revisión en profundidad sobre la profesión, profesionalización y profesionalidad de los profesionales de la Formación para el Empleo a partir del análisis de las diversas realidades europeas en relación a los requisitos de acceso y formación exigida, competencias, identidad, desarrollo y desempeño profesional. El segundo bloque está conformado por el marco empírico, donde se plantea los componentes metodológicos integrantes en la investigación para conseguir la información deseada, el proceso y las fases del mismo, así como los instrumentos y herramientas utilizadas. Se concretan las orientaciones metodológicas adoptadas y se justifica una investigación basada en un paradigma interpretativo y una metodología mixta. Y en el último bloque, se detallan los resultados de la investigación y su interpretación. Ahondando en los hallazgos de esta investigación cabe destacar que se han impuesto tres perfiles profesionales - el gestor de la formación, el formador y el orientador- con sus respectivas funciones, actividades profesionales y competencias específicas y transversales; y que vienen acompañadas de indicaciones a modo de prospectiva sobre futuras necesidades formativas, limitaciones y potencialidades que va a encontrar el profesional de la formación, posibles transformaciones estructurales que modificaran el espacio de actuación del mismo, así como algunas indicaciones y directrices para ofrecer un programa formativo de carácter prescriptivo, andragógico y adaptado al marco de cualificaciones profesionales. / Continuing Vocational Education and Training (CVET), conceived today as a semiprofession in Spain due to its lack of professionalism, needs a model or reference of competence for CVET professionals. A model that contributes to the definition of professional identity, from professional profiles to professional performance (functions, activities and competences – specific and transversal-). The delimitation of this reference would conceive CVET as a profession that occupies a place in the field of professional activities of society, providing a service according to contextual and ethical standards that define the occupation. It also prevents professional intrusion, and provides guarantees for quality professional work; and finally, it establishes levels of qualification, certification and accreditation to recruit competent professionals. This fact led us to consider the objectives of our research: (1.) identify the professional profiles of CVET; (2.) know how contextual transformations will affect CVET professionals; and (3.) establish proposals and a basis for training and career development of CVET professionals. To achieve this, the study was divided into three blocks: the first, groups together theoretical and contextual frameworks addressing issues such as: a contextualization of Continuing Vocational Education and Training in Spain, and also in Europe; as well as a thorough review of the profession, professionalization and professionalism of specialists in employment training for employment from the analysis of different European realities regarding the application requirements and required training, competences, identity, performance and professional development. The second block deals with the empirical framework; where we propose the methodological components of the research to obtain the desired information, the process and its phases, and the tools that were used. We specify the methodological guidelines adopted and we justify a research based on an interpretive paradigm and a mixed methodology. In the last block, we detail all the results of our research together with an analysis. Elaborating on the findings of this research, it should be noted that three professional profiles have been defined -training manager, trainer and mentor- with their respective functions, professional activities and specific and transversal competences. Furthermore, we present some indications from a prospective view on future training needs, limitations and potentialities that CVET specialists will encounter; possible structural changes that will modify the performance space of the specialists; indications and instructions to offer a prescriptive and andragogic training program, adapted to the qualifications framework. / La Formació Professional per a l'Ocupació (d’ara endavant FPO), concebuda avui com una semiprofesión a Espanya per la seva falta de professionalització, necessita un model o referent de competències per als professionals de la FPO que contribueixi a la definició de la seva identitat professional des dels perfils professionals fins al seu exercici (funcions, activitats i competències professionals -específiques i transversals-). La delimitació d'aquest referencial permetria concebre la FPO com una professió que ocupa un espai en el camp d'activitats professionals de la nostra societat, que ofereix un servei d'acord a unes normes contextuals i deontològiques que delimiten l'ocupació; que preveu l'intrusisme professional; que estableix garanties per a una tasca professional de qualitat; i, finalment, que estableix nivells de qualificació, certificació i acreditació per reclutar professionals competents. Aquesta realitat ens va portar a plantejar-nos els objectius de la nostra recerca: (1) descriure els perfils de la formació per a l'ocupació considerant les funcions, les activitats professionals i les competències; (2) conèixer les afectacions que patiran els professionals de la FPO causades per les transformacions estructurals del context; i (3) establir propostes i fonaments bàsics per a un pla de formació i de desenvolupament professional dels professionals de la FPO. Per a això, el treball es va constituir en tres blocs: el primer, agrupa el marc teòric i contextual, que aborda aspectes com: la contextualització de la Formació Professional per a l'Ocupació a Espanya, i també a Europa; així com una revisió en profunditat sobre la professió, professionalització i professionalitat dels professionals de la Formació per a l'Ocupació a partir de l'anàlisi de les diverses realitats europees en relació als requisits d'accés i formació exigida, competències, identitat, desenvolupament i exercici professional. El segon bloc està conformat pel marc empíric, on es planteja els components metodològics integrants en la investigació per aconseguir la informació desitjada, el procés i les fases, així com els instruments i eines utilitzades. Es concreten les orientacions metodològiques adoptades i es justifica una investigació basada en un paradigma interpretatiu i una metodologia mixta. I en l'últim bloc, es detallen els resultats de la recerca i la seva interpretació. Aprofundint en les troballes d'aquesta investigació cal destacar que s'han imposat tres perfils professionals - el gestor de la formació, el formador i el orientador- amb les seves respectives funcions, activitats professionals i competències específiques i transversals; i que vénen acompanyades d'indicacions a mode de prospectiva sobre futures necessitats formatives, limitacions i potencialitats que trobaran el professional de la formació, possibles transformacions estructurals que modificaran l'espai d'actuació d'aquest, així com algunes indicacions i directrius per oferir un programa formatiu de caràcter prescriptiu, andragògic i adaptat al marc de qualificacions professionals.
80

De la reinvenció de la discapacitat o de l'articulació de nous tipus de trànsit social: La pedagogia i les seves formes sensibles

Pié Balaguer, Assumpció 07 July 2010 (has links)
La tesis es centra en una preocupació teòrico-pràctica per la posició de la pedagogia davant els cossos no normatius. L'element central de la investigació és la comprensió del procés d'atribució de significats sobre la discapacitat per tal de reconstruir-los i poder assentar les bases d'una pedagogia hermenèutica de la discapacitat. Es tracta d'un estudi d'orientació teòrica que té la finalitat de construir teoria a partir dels significats particulars de la discapacitat. Entre d'altres es plantegen els següents interrogants: quin tipus d'epistemologia de la discapacitat ha afavorit el desenvolupament d'una pedagogia travessada per conceptes biomèdics? Quines són les bases epistemològiques de la discapacitat que poden afavorir una pedagogia crítica en aquest àmbit? Quins són els elements centrals d'una pedagogia hermenèutica en matèria de discapacitat? La tesi aborda el propòsit de conèixer les bases epistemològiques de la discapacitat que permeten la construcció d'un discurs pedagògic dissident. Per aquest motiu s'estudien els discursos socials en matèria de discapacitat, s'analitza la construcció de la discapacitat, s'elabora un anàlisi crític de l'educació especial, s'articula la teoria queer amb la pedagogia i es cerquen connexions entre la nova hermenèutica de la discapacitat i la pràctica professional de l'educació social.La sortida al camp d'investigació parteix de dues persuasions bàsiques: el paradigma constructivista i la persuasió epistemològica desconstructiva. Per altra banda, l'elecció estratègica del focus d'interès cap a on s'orienta la investigació és la construcció de teoria fonamentada. Es tracta d'una recerca qualitativa i, específicament, hermenèutica que permet una construcció discursiva particular de la realitat. Es parteix del supòsit humanista que a diferència del positivista centra el focus d'estudi en allò humà, interior i subjectiu amb la tasca central d'interpretar, comprendre, descriure i/o observar. (Plummer citat per Ruiz 2003:13). Al llarg de la tesi s'ha desplegat una arqueologia de la discapacitat que ens ubica en el terreny de la reconstrucció d'una pedagogia de la diferència. S'apel·la a la recuperació d'alguns conceptes moderns posats en joc dins una proposta postmoderna, en el seu sentit postestructuralista. En síntesi, l'exercici d'aquesta tesi no s'inscriu en allò nihilista del postmodernisme sinó que s'inscriu com a acte de reescriptura d'una determinada mirada i tractament sobre la diferència, la singularitat o la discapacitat. La crisi de sentit ens ha permès efectuar un procés de transvaloració que aquí ha pres la forma de proposta pedagògica. El gir hermenèutic permet situar clarament que interpretar és comprendre, la qual cosa inclou una recerca de sentit. Aquesta recerca de sentit no es limita a un pla teòric sinó que es centra en la interpretació de teoria i pràctica per tal de crear un nou tipus de configuració pedagògica que supera els dualismes. La recerca de sentit, per tant, també inclou allò més particular en l'exercici de la professió i en la interrogació constant sobre el propi sentit de la professió i dels actes quotidians d'aquesta professió. Una interrogació sobre la professió que sumada a la recuperació d'allò més humà i espiritual ha desdibuixat la claredat en que es definia la mateixa professió de l'educació social i l'educació especial. Des d'aquí, professionalitat i humanitat es confonen i es solapen en l'exercici de recerca de sentit. En síntesi, aquesta tesi és un exercici de recerca de sentit, d'interrogació i interpretació sobre la mateixa educació i, específicament, sobre l'educació especial.La construcció científica de la discapacitat, la genealogia de la discapacitat, l'antropologia de la discapacitat, les institucions de l'alteritat, l'articulació de discursos i experiències sobre la discapacitat i l'emmarcament d'una pedagogia sensible amb la consegüent revisió de funcions professionals, conformen els apartats de la recerca, de la narració hermenèutica de la discapacitat i per tant de la construcció d'un nou tipus de significat sobre aquella que ens ubica en un altre punt d'inici per repensar la pedagogia, una pedagogia en clau hermenèutica. / summary:The thesis focuses on a theoretical-practical concern over the position of pedagogy in relation to bodies not normative. The central theme of this research is the understanding of the attribution processes of the meanings on disability and the purpose of reconstructing it, as well as strengthening the foundations of a hermeneutic pedagogy of disability. It is a study of theoretical orientation which has as objective to build the theory from particular meanings of disability. The thesis sets on the purpose of knowing the epistemological bases of disability that enable the building of a dissident pedagogical discourse. For this reason the social discourses over disability matter are thoroughly studied, disability construction is analysed, a critical analysis over especial education is elaborated, the queer theory is articulated with pedagogy and connections are sought between the new disability hermeneutics and social work professional practice. Throughout the thesis a disability archeology has been deployed which places us in the field of a difference pedagogy reconstruction. There is an appeal for the recovery of some modern concepts placed within a postmodern proposal, in its poststructuralist sense.Scientist construction of disability, the genealogy of disability, the anthropology of disability, institutions of otherness, the articulation of discourses and expertise on disability and the framely of a sensitive pedagogy with the subsequent review professional functions, make the sections on research, hermeneutic narrative of disability and therefore the construction of a new kind of meaning about a different starting point for rethinking pedagogy, a pedagogy hermeneutic key.

Page generated in 0.0369 seconds