Aquesta tesi es situa en l´àmbit soci-sanitari gerontològic. Es parteix de l´idea que l´orientació prosocial en forma d´interacció interpersonal i també cultural organitzacional, afavoreix el benestar, la prevenció de la violència i és un factor protector d´una bona relació entre el personal sanitari i els actors amb els que aquest personal interactua. Per comprendre les dificultats i els mitjans de resposta des de la perspectiva de la comunicació prosocial, es realitza una investigació qualitativa que utilitza tres fonts: a) el model funcional helicoïdal; b) la bibliografia especialitzada sobre Comunicació Prosocial; b) i la pràctica, a través d´un procés de consulta-formació amb professionals soci-sanitaris. El marc epistemològic en el que van ser realitzades les sessions és la Participatory Action Research (PAR). Es van dur a terme 15 Grups de discussió (Focus Group), en els que han participat nou professionals experts que procedeixen de diferents centres sanitaris. Les sessions van ser gravades i gran part del material es va materialitzar en panels de visualització de les aportacions del membres del grup. Tot aquest material es va elaborar d´acord amb un procés d´anàlisi en tres fases, que incloïa nou passes. El resultat final es presenta com un model interpretatiu que informa sobre les dificultats i els mitjans d´afrontament que deuen ser considerats per promoure la comunicació prosocial en els contextos laborals considerats. L´estudi ha estat subjecte a diverses llistes de verificació (checklist) per garantir la seva credibilitat. Com conclusions de la investigació i de transferència, es destaca la revisió exhaustiva de totes les publicacions existents sobre Comunicació Prosocial. Es proposa un model que articula els resultats de les conceptualitzacions prèvies amb les contribucions actuals, proporcionant una síntesi integrada teòric-pràctica, única en l'àmbit dels serveis socials i de salut en gerontología i de gran abast per a programes preventius d'educació, formació i assessorament dirigit a professionals de salut. / Esta tesis se sitúa en el ámbito socio-sanitario gerontológico. Se parte de la idea que la orientación prosocial en forma de interacción interpersonal y también cultural organizacional, favorece el bienestar, la prevención de la violencia y es un factor protector de una buena relación entre el personal sanitario y los actores con los que este personal interactúa. Para comprender las dificultades y los medios de respuesta desde la perspectiva de la comunicación prosocial, se realiza una investigación cualitativa que utiliza tres fuentes: (a) el modelo funcional helicoidal; (b) la bibliografía especializada sobre Comunicación Prosocial y; (c) la práctica, a través de un proceso de consulta-formación con profesionales socio-sanitarios. El marco epistemológico en el que fueron realizadas las sesiones es la Participatory Action Research (PAR). Se llevan a término 15 Focus Group, en los que han participado nueve profesionales expertos que proceden de distintos centros sanitarios. Las sesiones fueron grabadas y gran parte del material se materializó en paneles de visualización de las aportaciones de los miembros del grupo. Todo este material se elaboró de acuerdo con un proceso de análisis en tres fases, que incluía nueve pasos. El resultado final se presenta como un modelo interpretativo que informa sobre las dificultades y los medios de afrontamiento que deben ser considerados para promover la comunicación prosocial en los contextos laborales considerados. El estudio ha estado sujeto a diversas checklist de comprobación para ga-rantizar su credibilidad. Como conclusiones de investigación y de transferencia, se destaca la revisión exhaustiva y la síntesis teórico-aplicativa de todas las publicaciones existentes sobre Comunicación Prosocial. Se propone un modelo que articula los resultados de las conceptualizaciones previas con las contri-buciones actuales, proporcionando una síntesis integrada teórico-práctica, única en el ámbito de los servicios sociales y de salud en gerontología y de gran alcance para programas preventivos de educación, formación y ase-soramiento dirigido a profesionales del ámbito socio-sanitario. / The current doctoral dissertation belongs to the field of gerontology health professionals. The premise that underlies this contribution is that a prosocial orientation, behind interpersonal interactions and organizational cultures, should promotes wellbeing, prevent the enactment of violence, and be a protective factor by enhancing good relations among social-health professionals, individuals, and groups they interact with. From the approach of the Prosocial Communication and in order to understand the difficulties and mechanisms involved in the interactions, a qualitative research has been performed. Within this methodological framework three main sources were considered: (a) the functional helicoidally model; (b) the specialized literature on Prosocial Communication; and (c) the health professionals’ information that comes from the practice itself, in which process of inquiry and training were combined. Indeed, the epistemological framework in which these inquiry-training sessions were held is the named Participatory Action Research (PAR). A total of 15 Focus Groups were carried out, in which nine expert health professionals took part from different health centers. The sessions were recorded and a large part of results were evidenced using panels to display the contributions made by participants. Then, the material was analyzed in three phases, divided in nine different steps. The final outcome was an interpretative integrative model that informs about challenges and coping strategies that are needed in order to promote Prosocial Communication within the context of health care. Finally, to provide reliable evidences, the research has been subjected to an intense scrutiny by applying different checklists of assessment. Unambiguous conclusions and implications for practitioners are emphasised from the current dissertation. From an exhaustive revision of the existing literature, including scientific as well as non-scientific search engines, an integrative model of Prosocial Communication have been proposed. This model offered novel links between previous conceptualizations and current contributions, by providing a synthesis with theoretical-practical integrations, unique in the field of health and social services in gerontology. Educational preventive programs, training and counselling, which involves health professionals and caregivers, should gain from the new applied Model of Prosocial Communication.

La investigación trata del significado de los llamados “linchamientos” en Guatemala y analiza las prácticas que los dotan de sentido. Se trata de un estudio realizado desde las mismas comunidades mayas a fin de identificar construcciones de sentido asociadas a un entramado sociocultural que concibe e interpreta los llamados “linchamientos” desde un marco de inteligibilidad diferente al habitualmente establecido y que puede presumirse conectado con formas propias de resolución de conflictos. La pretensión de la tesis es romper con la comprensión de los llamados “linchamientos” como una mera expresión y respuesta irracional de una masa y examinarlos como un proceso social complejo. La indagación se llevó a cabo mediante metodología cualitativa, utilizando entrevistas como técnica de recogida de información. Para la realización del análisis se aplicó una combinación de análisis de contenido temático y análisis del discurso. Los resultados permiten identificar dos visiones en la comprensión de los llamados “linchamientos”: una visión oficial o gubernamental y otra que corresponde a las comunidades mayas. La primera permite identificar una cultura dominante que dicta los parámetros bajo los que se tiene que actuar y la segunda resiste defendiendo una cosmovisión propia en confrontación con la dominante. El discurso, las prácticas y las interpretaciones de los llamados “linchamientos” están configurados bajo la visión dominante o hegemónica que los utiliza para denostar y criminalizar las prácticas culturales indígenas y mayas. Sin embargo, en la cultura Maya no se maneja ni la noción de linchamiento (inexistente en el idioma) ni la comprensión occidental del mismo, sino que se recurren a visiones culturales fundamentadas en la interconexión, tales como poronik y k´otoj ch´i´aj. / This research deals with the meaning of lynching in Guatemala and analyzes the practices that give meaning to them. This is a study realized from the perspective of the Mayan communities in order to identify constructions of meaning associated with a sociocultural background. It conceives and interprets the lynching from a different perspective than the one usually accepted and the phenomenon may be considered as a type of conflict resolution. The aim of this thesis is to take distance from a common understanding of a lynching as a simple way of expression and irrational response of the mass and, therefore, examine the phenomenon as a complex social process. The investigation was carried out by means of qualitative methodology, using interviews as a data collection technique. To perform the analysis we applied a combination of content analysis and discourse analysis. The results point out to two ways of understanding lynching. First, there is an official or governmental vision and, second, there is another vision that corresponds to the Mayan communities. The former is characterized by the influence of the dominant culture that dictates the parameters for everyone’s actions –ought to be, and the latter is about resistance of the people by defending their own worldview in confrontation with the ruling elite. The discourse, practices and interpretations of the lynching are configured under the dominant or hegemonic vision, from the state, which usually tends to vilify and criminalize indigenous and Mayans cultural practices. However, in the Mayan culture the notion of lynching (a nonexistent word in their language) is not applied nor understood in the Western way of thinking, but it is related to cultural understandings grounded in networking such as poronik and k´otoj ch´i´aj.

La presente tesis doctoral tuvo por objetivo analizar los discursos políticos del enfrentamiento armado en Colombia a fin de comprender las tramas que conectan las construcciones del pasado y los imaginarios de resolución del conflicto, y conocer qué condiciones y prácticas políticas manifiestan los diferentes actores como necesarias para la determinación de alternativas de pacificación. Con esto se buscaba desentramar los tipos de discursos que a través del tiempo han mantenido y mantienen imaginarios del conflicto, y de las alternativas de pacificación. Para la producción de datos se realizaron 27 entrevistas semiestructuradas a exactores y actores del conflicto, entre ellos exguerrilleros, exparamilitares y población civil implicada y concernida. El análisis se hizo mediante la metodología del análisis de discurso y la exploración de estrategias discursivas de acuerdo a lo planteado por la escuela británica de analistas del discurso. Como resultados se rastrearon tres categorías de análisis referentes a las construcciones del pasado y las memorias del conflicto, las formas de concebirlo y la paz. Por último, se plantean tres consideraciones finales: la memoria museo, la memoria que no es y la memoria inmaterial. / The aim of this thesis it to analyze the political discourses in Colombian´s armed conflict in order to understand the patterns that connect the constructions of the past and the conflict resolution imaginaries, and to know what conditions and political practices are manifested by different actors as necessary to achieve peace. It intends to unravel the types of discourses that over time have maintained conflict’s imaginaries and peacemaking alternatives. The source of data for the analysis is based on 27 semi-structured interviews to former and current actors of the conflict, including former guerrilla militants, former paramilitaries militants and civilians involved and concerned. The analysis was carried out using the methodology for discourse analysis and exploration of discursive strategies according to the British School of Discourse Analysts. Three categories were screened as results of analysis: the constructions of the past and memories of conflict, ways to conceive the conflict and peace. Museum memory, not-being memory and immaterial memory are proposed as final considerations.

Partint d’una conceptualització de les sintonies musicals dels telenotícies com agent que contribueix a la construcció mediàtica de la pluralitat sociocultural, aquesta tesi doctoral estudia els discursos sonors de les sintonies musicals de les capçaleres inicials dels telenotícies, identificats sota les sigles DMT (Discurs/ Musical/Telenotícies). Amb la finalitat de construir visions més plurals i democràtiques i menys euro-cèntriques i militaritzades sobre el món, hems pretès contribuir a generar coneixement sobre el disseny i la comunicació de les sintonies musicals dels telenotícies i saber si els seus discursos sonors i musicals poden ser elements comunicatius que ajudin a potenciar la pluralitat sociocultural a través de les seves façanes identitàries mediàtiques, un concepte clau en aquest treball. Més concretament, l’objectiu general que ens hem proposat en l’estudi de caso empíric d’aquesta recerca és analitzar el disseny i la comunicació dels discursos sonors de les sintonies musicals de les capçaleres inicials dels telenotícies (DMTs) espanyols en l’actualitat des del seu àmbit de producció, emissió i recepció. Aquest objectiu general es concreta en els següents objectius específics: -Conèixer les característiques del DMT noticias cuatro 2007 segona temporada com a discurs sonor representatiu dels telenotícies espanyols en l’actualitat des del procés comunicatiu global, implicant l’àmbit de la seva producció, emissió i recepció. -Conèixer fins a quin punt prototips de dissenys de DMTs alternatius basats en identitats culturals híbrides i elaborats per aquesta tesi, són capaços de complir millor la tasca de potenciar la construcció de la pluralitat mediàtica a través dels seus discursos sonors. Pel que fa al primer objectiu que pretenia conèixer les característiques del DMT noticias cuatro, la hipòtesi de partida que vàrem formular, que sostenia que els DMTs espanyols en l’actualitat es construeixen mitjançant idees associades a imaginaris identitaris exclusivament centre-europeus, occidentals i militaritzats (Lorite, 2007b: 107) va quedar confirmada per l’anàlisi dels DMTs en el marc teòric així com per l’anàlisi de les dades obtingudes en l’estudi empíric sobre el procés comunicatiu global del DMT noticias cuatro. Pel que fa al segon objectiu proposat, és a dir, conèixer fins a quin punt els dissenys de DMTs alternatius elaborats per aquesta tesi i basats en identitats culturals híbrides són capaços de complir millor la tasca de potenciar la construcció de la pluralitat mediàtica a través dels seus discursos sonors, la hipòtesi de partida va quedar confirmada a través de les dades de l’estudi empíric dut a terme sobre l’anàlisi de decodificació dels discursos sonors involucrats en aquesta tesi en comprovar que el disseny del DMT alternatiu basat en una identitat cultural híbrida es percebia per la seva audiència com un discurs que representa millor la pluralitat sociocultural. / Partiendo de una conceptualización de las sintonías musicales de los teleinformativos como agente que contribuye a la construcción mediática de la pluralidad sociocultural, esta tesis doctoral estudia los discursos sonoros de las sintonías musicales de las cabeceras iniciales de los teleinformativos, identificados bajo las siglas DMT (Discurso/Musical/Teleinformativo). Con la finalidad de construir visiones más plurales y democráticas y menos eurocéntricas y militarizadas sobre el mundo, hemos pretendido contribuir a generar conocimiento sobre el diseño y la comunicación de las sintonías musicales de los teleinformativos y saber si sus discursos sonoros y musicales pueden ser elementos comunicativos que ayuden a potenciar la pluralidad sociocultural a través de sus fachadas identitarias mediáticas, un concepto clave en este trabajo. Más concretamente, el objetivo general que nos hemos propuesto en el estudio de caso empírico de esta investigación es analizar el diseño y la comunicación de los discursos sonoros de las sintonías musicales de las cabeceras iniciales de los teleinformativos (DMTs) españoles en la actualidad desde su ámbito de producción, emisión y recepción. Este objetivo general se concreta en los siguientes objetivos específicos: -Conocer las características del DMT noticias cuatro 2007 segunda temporada como discurso sonoro representativo de los teleinformativos españoles en la actualidad desde el proceso comunicativo global, implicando el ámbito de su producción, emisión y recepción. -Conocer hasta qué punto prototipos de diseños de DMTs alternativos basados en identidades culturales híbridas y elaborados por esta tesis, son capaces de cumplir mejor la tarea de potenciar la construcción de la pluralidad mediática a través de sus discursos sonoros. Con respecto al primer objetivo que pretendía conocer las características del DMT noticias cuatro, la hipótesis de partida que formulamos, que sostenía que los DMTs españoles en la actualidad se construyen mediante ideas asociadas a imaginarios identitarios exclusivamente centroeuropeos, occidentales y militarizados (Lorite, 2007b: 107) quedó confirmada por el análisis de los DMTs en el marco teórico así como por el análisis de los datos arrojados desde el estudio empírico del proceso comunicativo global del DMT noticias cuatro. Con respecto al segundo objetivo que nos planteamos, es decir, conocer hasta qué punto prototipos de diseños de DMTs alternativos elaborados por esta tesis y basados en identidades culturales híbridas son capaces de cumplir mejor la tarea de potenciar la construcción de la pluralidad mediática a través de sus discursos sonoros, la hipótesis de partida quedó confirmada a través de los datos del estudio empírico realizado sobre un análisis de decodificación de los discursos sonoros involucrados en esta tesis al comprobar que el diseño del DMT alternativo basado en una identidad cultural híbrida se percibía por su audiencia como un discurso que representa mejor la pluralidad sociocultural. / Starting from a conceptualization of news broadcasts’ theme songs as agents that contribute to the mediatized construction of sociocultural plurality, this doctoral dissertation studies the sound discourses of the theme songs that accompany televised news broadcasts’ headlines, identified with the initials DMT (Discourse/ Musical/TV news broadcast). In order to build more pluralistic, democratic and less Eurocentric and militarized views of the world, we have strove to contribute to the formation of knowledge concerning the design and communication of televised news broadcasts’ theme songs. We have also sought to find if their sound and musical discourses can be communicative elements that help promote sociocultural pluralism through media identity façades, a key concept in this paper. More specifically, the general aim that we have set in this study’s empirical case study is to analyse, from the perspective of field production, emission and reception, the design and communication of sound discourses heard during/that accompany the headlines of Spanish televised news broadcasts (DMTs) nowadays. This aim may be broken down into the following specific objectives: - Identify the characteristics of the 2007 second season of Channel 4 news broadcasts’ DMT as a sound discourse representative of current Spanish televised news broadcasts from a communicative global process. This involves field production, emission and reception. - Know to what extent the prototypical design of alternative DMTs, based on hybrid cultural identities and developed for this doctoral dissertation, are more capable of fulfilling, through their sound discourses, the task of promoting the construction of mediatized plurality. With regards to our first objective, which involved discovering the characteristics of Channel 4 news broadcasts’ DMT, our hypothesis was that current Spanish DMTs are constructed using ideas associated with purely Central European, Occidental and militarized imaginary identities (Lorite, 2007b: 107). This hypothesis was confirmed through the analysis of DMTs in the theoretical framework as well as the analysis of data obtained from the empirical study on the global process of Channel 4 news broadcasts’ DMT. In the case of the second objective proposed, that is, to establish to what extent the prototypical design of alternative DMTs, based on hybrid cultural identities and developed for this doctoral dissertation, are more capable of fulfilling, through their sound discourses, the task of promoting the construction of mediatized plurality, our hypothesis was also confirmed. This was achieved through the data obtained from the empirical study implemented on a decoding analyses of the sound discourse involved in this dissertation so as to verify that the alternative DMTs based on hybrid cultural identities were perceived by the audience as a discourse that best represents cultural plurality.

L’interès principal de la tesi doctoral és estudiar el procés d’integració laboral de la immigració en el mercat de treball espanyol, per això segueix una estratègia teòrica i metodològica on l’instrument principal utilitzat són les trajectòries laborals. Les trajectòries laborals es defineixen a partir de la mobilitat laboral dels treballadors immigrants i la seva convergència salarial amb la població autòctona. Per tal de precisar el grau d’integració laboral a través de les trajectòries es proposa una aproximació teòrica múltiple, a través de tres perspectives: l’assimilació ocupacional, la segmentació dels mercats i la perspectiva de la producció/reproducció. La primera dóna compte de la influència de factor educatius en les trajectòries laborals, i les diferents estratègies formatives que els individus poden desenvolupar. La segona especifica la influència que la segmentació del mercat de treball espanyol, així com l’estructura i naturalesa de les seves institucions, tenen sobre la mobilitat laboral. La tercera precisa la importància de les relacions, i tensions, entre les esferes laboral i familiar a l’hora d’entendre com es produeix la mobilitat. Amb aquestes tres corrents el què es pretén és estudiar quins són els factors que expliquen la mobilitat i la convergència, i què les obstaculitza o potencia. Per això es proposa una estratègia metodològica mixta, en base la perspectiva del curs de vida, i justificada a través de la complexitat de la realitat, i les diferents maneres d’aproximar-nos-hi, tan teòricament com metodològica. S’estudien les trajectòries laborals de les cohorts de treballadors que han arribat a Espanya entre el 1996 i el 2001. La selecció d’aquesta cohort es fa en funció del què s’ha anomenat en la literatura anterior la tercera fase del sistema migratori espanyol. La primera de l’anàlisi efectua un estudi quantitatiu de la mobilitat laboral d’aquesta cohort en funció de diferents nivells educatius, del país d’origen i el gènere. En base a aquests tres nivells també s’estudia la convergència salarial amb la població autòctona, així com l’accés de la població immigrant als nivells salarials més elevats. A més a més, s’avalua quin ha estat l’impacte de les trajectòries laborals dels immigrants sobre les dels autòctons a través de la construcció de dos índex diferents, l’índex de concentració i de segmentació. La segona part de l’anàlisi explora de manera qualitativa les relacions existents entre les diferents esferes de vida d’un individu, i en concret les implicacions del temps destinat exclusivament a l’ocupació, o la falta d’aquest, sobre les trajectòries laborals. Aquestes dues fases de recerca estan relacionades entre sí, seguint una estratègia teòrica i metodològica que crea un diàleg constant entre les dues. Amb aquests elements d’anàlisi, els resultats de la present tesi doctoral apunten a la idea de la integració laboral segmentada de la població immigrant. En altres paraules, hi ha diferents elements que composen trajectòries d’integració laboral diverses, però en general els itineraris dels treballadors immigrants presenten un menor mobilitat que la població autòctona comparable. / This dissertation aims to study immigrants’ economic integration process into the Spanish labour market. In order to accomplish this goal, their occupational trajectories become the main theoretical and methodology tool. Labour market trajectories are defined from immigrant workers’ occupational mobility and wage convergence between them and locally-born workers. With this objective, a multiple theoretical approach is suggested, having into account premises from the assimilation theory, the labour market segmentation point of view, and the social production and reproduction paradigm. The first one highlights the impact of human capital on career paths, as well as the different educational strategies that individuals can develop. The second one points out the labour market structure and its effects on occupational mobility. The last one shows the problem of conflicting social spheres between work and family, and its implications for labour mobility. Through this multiple theoretical approach the research identifies those elements that can explain mobility and convergence over time, using a mixed-method model based on the life-course perspective. Both, the complexity and multiplicity of the reality studied here justify the mixed-method choice. A selected cohort, depicting the so-called “third stage of the Spanish immigration system”, has been analysed in two research stages. From a quantitative perspective, this dissertation runs an analysis of those immigrant workers who entered the Spanish labour market between 1996 and 2001, distinguishing by education level, country of origin and gender. Particularly, their labour mobility and earning trajectories are assessed. In addition, this study estimates the possible impact of immigration on native-born jobs and wages, comparing the spatial distribution of the workforce in industries and occupational categories. Secondly, the study qualitatively explores the relationships between social spheres. Specifically, I measure the influence of time used in paid and unpaid work on labour mobility. These two research steps are related trough the methodology and theoretical point of view, and both generate a constant dialogue which helps to better understand the phenomenon studied here. The main conclusion of this research focuses on the idea of segmented economic integration. In other words, immigrant workers tend to be placed in different jobs and industries comparing to analogous native-born workers, although important differences can be underlined in the light of the aspects examined in this dissertation.

La recerca analitza el procés de transformació d'una tecnologia en un servei d'informació i comunicació a través de l'estudi de l'experiència d'implantació del videotext a Espanya, valorant els factors no només d'ordre tecnològic, sinó també econòmic i sociocultural que hi concorren.L'àmbit de les tecnologies i els serveis de telecomunicacions presenta, per a l'investigador, la dificultat que es tracta d'un terreny sotmès a accelerades transformacions. El videotext n'és un exemple: a començament dels anys noranta del segle XX encara suscitava expectatives sobre les seves bones perspectives de futur, però a mitjan de la dècada ja era considerat com una tecnologia obsoleta. Precisament, doncs, el cas del videotext ofereix l'oportunitat d'analitzar tot un procés en el seu conjunt el procés que va comportar l'intent de conversió d'aquesta tecnologia en un servei d'informació i comunicació apreciant des d'un punt de vista evolutiu les múltiples dimensions que comporta la difusió i l'ús social d'una tecnologia (estandardització, promoció i comercialització, finançament, disseny d'aplicacions, pràctiques o usos socials a què dóna lloc...). En aquest sentit, s'ha tingut en compte el valor exemplificatiu que es pot desprendre de l'anàlisi del procés d'implantació dels serveis telemàtics de primera generació, com el videotext, que pot ser útil a l'hora d'abordar la recerca sobre els processos d'implantació d'altres més avançades amb una perspectiva enriquida per experiències anteriors. Cal tenir en compte que, dins dels serveis telemàtics, el videotext va arribar a ser considerat com la tecnologia paradigmàtica de l'emergent Societat de la Informació. L'afegit d'aquesta càrrega simbòlica va suscitar un discurs encomiàstic, podríem dir-ne tecnolàtric, que presenta força similituds amb la retòrica amb què sovint s'han embolcallat altres propostes tecnològiques posteriors. Els nous serveis multimèdia, i especialment Internet (dels quals el videotext pot considerar-se en molts sentits un precursor), ens remeten a tot un conjunt de reptes i expectatives que ja es van començar a plantejar a la dècada dels anys setanta amb la irrupció dels serveis telemàtics de primera generació. D'aquesta manera, el coneixement de les lògiques que van intervenir en la implantació (fallida) d'una tecnologia com el videotext pot contribuir a plantejar anàlisis sobre tecnologies posteriors amb una visió ponderada, allunyada de la fascinació acrítica que sovint susciten les noves tecnologies de la informació i la comunicació. / This doctoral research analyzes the transformation process of a technology into an information and communication service through the study of the introduction of videotex in Spain, not only from the point of view of the technological factors but also the economical and sociocultural ones.For the researchers, the sphere of telecommunication tecnologies and services has the difficulty of being a field of swift changes. Videotext is an exemple: at the beginning of the 1990's still aroused expectations about its good future prospects, but in the mid of the decade it was already considered to be an obsolete technology. For this reason, then, the videotex case offers the chance to analize a whole process, which allows to appreciate from a evolutionary perspective the many dimensions that entail the diffusion and the social use of a technology (standardization, promotion and commercialization, funding, application design...).The research has taken into account that the exemplary nature of the introduction process of the first generation of telematic services, like videotex, could be useful when we deal with the analysis on the implantation processes of more advanced technologies, because it will contribute a perspective enriched by the previous experiences. It must be stressed that, among the first telematic services, videotex was considered the paradigmatic technology of the emerging Information Society.

Aquest treball doctoral estudia la producció de sèries de ficció de Televisió de Catalunya entre 1994 i 2003 en relació a la construcció nacional. El autor analitza 26 sèries des del punt de vista de la producció i aporta llum al procés de construcció de la identitat a través de les representacions. La qüestió clau que es planteja és determinar com es produeix la construcció nacional a les sèries durant el període analitzat, a través de quins referents culturals i socials es produeix l'imaginari col·lectiu i com funciona el procés de pressa de decisions que porta a determinar aspectes relatius al contingut de les sèries.L'autor parteix de la consideració que la nació és una construcció social, amb un vessant cultural i un polític, i que la cultura nacional és un espai de conflicte. La nació és imaginada en un context social i reproduïda a través dels mitjans de comunicació de massa. Les sèries de ficció juguen un paper fonamental en la narració d'una proposta nacional.Per a treballar l'objecte d'estudi l'investigador va aplicar l'anàlisi documental, hemerogràfica i de documents de treball com bíblies, criteris interns de producció i normatives. L'autor també va aplicar l'anàlisi del contingut a partir del visionat de més de deu hores de ficció i més de tres-centes seqüències sobre diversos capítols. La construcció i explotació d'una base de dades amb 1.230 entrades d'elements referencials permeten tenir una aproximació de quin tipus de referents culturals, socials i polítics apareixen a les sèries. L'investigador també va aplicar l'entrevista en profunditat amb la realització de 23 entrevistes als principals creadors i directius involucrats en la producció de les sèries estudiades. D'aquestes entrevistes es va extreure un document amb 1.214 interaccions on s'hi tracten aspectes d'interès fonamental per a entendre com es produeixen els discursos i les representacions a les sèries, així com per esbrinar quins són els fluxos de poder determinants en la presa de decisions. Finalment, l'autor realitza una anàlisi macronarrativa sobre els principals arguments i personatges apareguts a les sèries.Els resultats d'aquest treball demostren que hi ha elements referencials de primer ordre com el territori i la llengua en la construcció de la identitat nacional. En l'àmbit territorial es posa de manifest que, tot i la política descentralitzadora que s'ha intentat aplicar, hi ha una sobrerepresentació de Barcelona a les sèries. El autor destaca les raons productives i de cobriment de costos de producció com a arguments més plausibles que expliquen aquest fet. S'hi posa de manifest que les sèries contribueixen a la normalització lingüística ja que presenten una societat força monolíngüe en català, però a més, transmeten pautes de comportament lingüístic com la integració de personatges estrangers o el comportament de manteniment del català davant els personatges castellanoparlants. L'estudi demostra la importància dels referents comercials a través de la presència de marques fàcils d'identificar per l'audiència. També es comprova la presencia d'altres referents de tipus històric, institucional i folklòric, així com dels afers socials, on es plantegen temes i conflictes socials d'actualitat. S'hi plantegen els criteris bàsics que els creadors han de seguir: localització, usos lingüístics o correcció política.L'autor defèn que Televisió de Catalunya ha aplicat un criteri polític sobre la producció de ficció basat en el mandat fundacional de l'ens públic de la CCRTV, que exigeix que la programació faci una promoció de la llengua i la cultura pròpies. L'autor posa de manifest que les sèries de ficció posen en funcionament una projecció de la realitat, una proposta social, on la nació actua com escenari com a rerafons on hi tenen lloc les històries. / This doctoral thesis studies the production of fictional series by Televisió de Catalunya between 1994 and 2003 in relation to nation building. The authors analyses 26 series from the point of view of production and sheds light on the process of building an identity through representations. The key issue dealt with is how nation building is approached in the series in the period studied, which cultural and social referents create the collective imaginary signifiers, and how decisions are taken about series content.The author assumes that nation is a social construct, with cultural and political aspects, and that national culture is a site of contest. Nation is considered in a social context and reproduced through the mass media. Fictional series play a fundamental role in narrating one approach to nationality.The object of study was investigated through the analysis of documents, periodicals and working documents such as bibles, internal criteria of production and regulations. The author although analysed the content by viewing more than ten hours of fiction and more than 300 sequences from various chapters. A database containing more than 1,230 referential elements give keys about what cultural, social and political referents appear in the series. Twenty-three of the main creators and managers involved in the production of the series studied were also subject to in-depth interviews. These interviews led to the drawing up of a document containing 1,214 interactions dealing with aspects that are fundamental to understanding how the discourse and the representations in the series come about and determining which power elements affect decision taking. Finally, the author makes a macronarrative analysis of the main arguments and characters in the series.The results of this work show that such elements as territory and language are first-order referents in the building of national identity. As far as territory is concerned, it is clear that, despite a policy of decentralisation, Barcelona is over-represented in the series. The author points out that productive reasons and production costs are the most plausible arguments to account for this. It is also shown that the series make a contribution to language normalisation because they present a society that is quite monolingual in Catalan and they also convey guidelines of how to behave linguistically speaking with foreigners or Spanish speakers. The study shows the importance of commercial referents through the presence of brands that are familiar to the audience. Other referents are also present: history, institutions and folklore as well as social issues, which deal with current social topics and conflicts. Likewise, the basic criteria that writers have to follow are also discussed: location, language use or political correctness.The author argues that Televisió de Catalunya has used the CCRTV's foundational mandate, which requires the programmes to promote Catalan language and culture, to apply a political criterion to the production of fiction. The author emphasises that fictional series project a reality, an approach to society, in which the nation is the stage, the background against which the stories take place.

L'ús massiu dels entorns virtuals en la nostra vida quotidiana ha generat una extensa literatura sobre les transformacions socials i culturals que implica. Un dels temes analitzats ha estat la interacció. La majoria d'aquests treballs sosté que la interacció en els entorns virtuals és un fenomen situat i localitzat, que és volàtil, canviant, fluid i inestable. No obstant això, aquesta tesi sosté que tal cosa no impedeix la producció de sociabilitat, dimensió que requereix certa regularitat i permanència. El treball es centra en una anàlisi de cas: el fòrum dels "Estudis d'Humanitats i Filologia" de la UOC. La metodologia utilitzada ha estat la etnografia virtual, i el resultat ha consistit en la definició de tres trames de significat. La primera trama constitueix el que es denomina "l'acció del cos-col·lectiu. En ella es mostra que si alguns dels problemes que planteja el fenomen d'Internet deriven de la pèrdua d'aquesta referència constant que és el nostre físic, el cos-col·lectiu substitueix a aquest en les seves funcions. L'esmentada trama mostra com en el fòrum s'atribueix rellevància, s'adquireixen destreses, es genera sentit de realitat i compromís. La segona trama de significat és l'episodi-posicionament. Aquesta constitueix el nucli central del fòrum, allò que el fa teixit social i cultural. El posicionament és un plànol d'intel·ligibilitat que confereix sentit a la interacció que es desenvolupa en cada episodi. No té raó de ser més enllà de l'episodi mateix i emergeix de l'acció que apareix en el seu desplegament: és la sociabilitat mateixa que es configura en cada interacció concreta. El posicionament és una noció que ens permet entendre què és i com es dóna la sociabilitat on-line. La tercera trama la constitueixen les posades en pantalla. Aquestes fan referència al conjunt de declaracions que realitzen els i les participants en un espai virtual, sota la possibilitat o horitzó que seran llegides, interpretades i/o contestades per altres/as usuaris/as. A més, cal considerar aquest conjunt de declaracions com una pràctica en la qual els i les usuàries es presenten davant els/as altres i elaboren una imatge tant de sí mateixos/as com d'un altre generalitzat. Quatre grans blocs de conclusions es desprenen de la tesi. El primer es centra en un contrast entre la interacció cara a cara i la que es dóna en els entorns virtuals. Les diferències graviten sobre diversos eixos: a) l'on, qui, quan i com de la interacció; b) el patró de la mateixa; i c) en la gestió de les impressions i la presentació del Jo. El segon considera l'especificitat de la producció de sociabilitat en pantalla. El tercer delimita un plantejament per a definir què és una comunitat virtual: sosté que el repartiment de drets i obligacions que suposa l'emergència de tot posicionament és el límit més bàsic de tota comunitat virtual. El quart bloc argüeix que en els entorns virtuals és més propi parlar d'agència que d'identitat: ja que el problema amb el qual topa l'analista té més a veure amb els mecanismes que defineixen, estableixen, despleguen o bloquegen les possibilitats per a l'acció que amb els que generen definicions i categories pels participants d'un entorn virtual. / El uso masivo de los entornos virtuales en nuestra vida cotidiana ha generado una extensa literatura sobre las transformaciones sociales y culturales que implica. Uno de los temas analizados ha sido la interacción. En la mayoría de tales trabajos se sostiene que la interacción en los entornos virtuales es un fenómeno situado y localizado, que es volátil, cambiante, fluido e inestable. Sin embargo, en esta tesis se sostiene que tal cosa no impide la producción de sociabilidad, dimensión que requiere cierta regularidad y permanencia. El trabajo se centra en un análisis de caso: el foro de los "Estudis d'Humanitats i Filologia" de la UOC. La metodología utilizada ha sido la etnografía virtual, y el resultado ha consistido en la definición de tres tramas de significado. La primera trama constituye lo que se denomina "la acción del cuerpo-colectivo. En ella se muestra que si algunos de los problemas que encierra el fenómeno de Internet derivan de la pérdida de esa referencia constante que es nuestro físico, el cuerpo-colectivo sustituye a éste en sus funciones. La mencionada trama muestra cómo en el foro se atribuye relevancia, se adquieren destrezas, se genera sentido de realidad y compromiso. La segunda trama de significado es el episodio-posicionamiento. Ésta constituye el núcleo central del foro, lo que lo torna tejido social y cultural. El posicionamiento es un plano de inteligibilidad que confiere sentido a la interacción que se desarrolla en cada episodio. No tiene razón de ser más allá del episodio mismo y brota de la acción que aparece en su despliegue: es la sociabilidad misma que se configura en cada interacción concreta. El posicionamiento es una noción que nos permite entender qué es y cómo se da la sociabilidad on-line. La tercera trama la constituyen las puestas en pantalla. Éstas hacen referencia al conjunto de declaraciones que realizan los y las intervinientes en un espacio virtual, bajo la posibilidad u horizonte de que van a ser leídas, interpretadas y/o contestadas por otros/as usuarios/as. Además, hay que considerar ese conjunto de declaraciones como una práctica en la cual los y las usuarias se presentan ante los/as demás y elaboran una imagen tanto de sí mismos/as como de un otro generalizado. Cuatro grandes bloques de conclusiones se desprenden de la tesis. El primero se centra en un contraste entre la interacción cara a cara y la que se da en los entornos virtuales. Las diferencias gravitan sobre varios ejes: a) el dónde, quién, cuándo y cómo de la interacción; b) el patrón de la misma; y c) en la gestión de las impresiones y la presentación del Yo. El segundo considera la especificidad de una producción de sociabilidad en la pantalla. El tercero delimita un planteamiento para definir qué es una comunidad virtual: sostiene que el reparto de derechos y obligaciones que supone la emergencia de todo posicionamiento es el límite más básico de toda comunidad virtual. El cuarto bloque arguye que en los entornos virtuales es más propio hablar de agencia que de identidad: puesto que el problema con el que topa la analista tiene más que ver con los mecanismos que definen, establecen, despliegan o bloquean las posibilidades para la acción que con los que generan definiciones y categorías para los participantes de un entorno virtual. / The current use of virtual spaces in our everyday life has produce an extensive literature about the social and cultural transformations implies in that use. In this sense, one of the basic analysed subjects has been the "problem of interaction". Most of such works maintain that interaction, in virtual spaces, is a located phenomenon, that is volatile, changing, fluid and unstable. In this thesis it is maintained that such thing it is true, but also that there is a sociability production, dimension that requires certain regularity and permanence. The study is a case analysis: the forum of Humanities Studies of the UOC (a virtual university). The methodology has been a virtual ethnography, and the result is the definition of three meaning production mechanisms. The first one it is "the action of the body-group". Several authors argue that basic problems of Internet derive from the loss of that constant reference that is our physicist and body. This case analysis shows that the body-group replaces this one in its functions and solve that problems. In virtual interaction there is attribution of relevance, the people acquire skills, and it is generated sense of reality and commitment. The second meaning production mechanism is the episode-positioning. This one constitutes the central core of the forum, by its action a virtual space becomes a social and cultural weave. Positioning is an inteligibility plane that confers sense to the interaction that is developed in each episode. It is a nonsense beyond the episode and appears inside the very interaction: it is the very sociability that is shaping in each specific interaction sequence. Positioning is a concept that allows to understand what is and how the sociability occurs online. The third meaning production mechanism is "the performance on the screen". This one make reference to the set of statements that the people of a virtual space produce under the possibility that more people in the same space can read and answer that production. Moreover, it is necessary to consider that set of declarations like a practice in which the users make a self-presentation in front of others and elaborate an image of himself and an image of a generalized other. Four blocks compose conclusions. The first is focused in a tension between the face-to-face interaction and virtual interaction. The differences appears on several axes: a) The where, who, when and how of interaction; b) the pattern of the same one; and c) in the management of the impressions and the presentation of Self. The second considers the specificity of a production of sociability on the screen. The third defines what is a virtual community: it maintains that the distribution of rights and obligations that supposes the emergency of all positioning is the most basic limit of all virtual community. The fourth block argues that in virtual spaces is more interesting to speak of agency that of identity: since the problem with which the analyst runs into has more to do with the mechanisms that define, establish, unfold or block the possibilities for the action that with that generate definitions and categories for the participants of virtual spaces.

El abordaje de los conflictos ha supuesto la mediación , la negociación, el arbitramento o la violencia como mecanismos para transformarlos. En esta tesis se propone la resistencia comunitaria como estrategia para transformar los conflictos. Se entiende conflicto como la ocupación y/o búsqueda de una misma posición relativa en el mismo momento por dos o más entidades en movimiento y en proyección hacia rumbos semejantes o diferentes. Por su parte la resistencia se entiende como un ejercicio de poder, como el presente en cualquier otra relación que establezcan los actores de un colectivo, que niega explícitamente la dominación y propende por la recreación permanente de la comunidad. Teniendo en cuenta estas características conceptuales se aplica la transformación de conflictos al caso específico de Colombia. El conflicto de este país se caracteriza por la exclusión, la violencia y la negación de la diversidad factores éstos que provienen de siete momentos instituyentes acontecidos desde 1810. La importancia de la resistencia comunitaria en Colombia consiste en que las comunidades desarrollan pactos de convivencia que contribuyen en la consolidación, desarrollo e institucionalización del Estado. Estas características están transformando las relaciones que los actores armados -guerrilla, paramilitares y Ejército- habían trazado con algunos sectores de la población no armada del país. El efecto inmediato de este cambio de relación a través de la resistencia es la transformación de las condiciones del conflicto político-armado que se vive en Colombia. El espacio de conflicto se transforma porque quien resiste traza una nueva trayectoria para sus relaciones. En este momento, el objeto que mantiene atado el conflicto adquiere un significado particular que transforma las relaciones que la comunidad tiene hacia él y, por tanto, hacia el agente de dominación. Los actores en conflicto ya no comparten el mismo objeto porque el movimiento de uno de los dos ha hecho que éste se transforme generando dinámicas de relación que resisten a las formas precedentes. No se puede hablar de negociación porque los ejercicios de dominación niegan el reconocimiento al actor que resiste. Por tanto, la resistencia es la estrategia que ayuda en la transformación del conflicto porque imprime cambios en la comprensión del objeto por el que las comunidades atan la disputa y, en consecuencia, estimula el movimiento en las relaciones comunitarias hacia nuevas alianzas o trayectorias posibles. Sólo en este momento en que se ha demostrado la fuerza de cada una las partes, es posible considerar que la negociación sea una estrategia a partir de la cual las comunidades se encuentren. La negociación, o cualquier estrategia dialógica, emerge como consecuencia de un acto transformador y no como estrategia dinamizadora de este cambio. La resistencia debe terminar en el momento que se recuperen condiciones de movilidad comunitaria y se hayan generado, medianamente, las posibilidades para que los actores negocien los significados de la cotidianidad, de sus acciones, bien a través de sus conflictos o bien a través de sus alianzas. El trabajo se llevó adelante mediante estrategias documentales de investigación acopiando información de más de 20 procesos de resistencia desarrollados en Colombia.Palabras Clave: Conflicto, Colombia, Resistencia, Paz, Comunidad / Armed confrontation in Colombia between the army, the paramilitaries and the guerrilla affects civilians whom, in the midst of combats, are suffering various consequences. Given that the conflict is irregular and ill-defined in its goals and strategies, civilians are caught in the midst of combats as an instrument for channelling the political objectives of armed groups. However, not all communities face up to the risk of armed conflict in the same way, and some travel within the Colombian territory or abroad while others face up to violent groups through acts of resistance that preserve them. These are resistance actions and projects fostering coexistence and peace.With an aim to understanding how these community peace processes work, research was designed with the general objective of marking community resistance as a strategy for transforming conflicts. Specific purposes were: (1) To identify community strategies which stand up to armed actions; (2) To describe factors which explain the existence and operation of community resistance processes, and; (3) To analyse the conditions in which these processes exist as peace projects in Colombia. The project was carried out by means of (a) interviews with leaders of the resistance processes and organisations accompanying these processes, and; (b) documentary revision of publications (printed and on-line) which are descriptive and explanatory of resistance processes in Colombia. Thirteen community resistance strategies were identified through which communities make a stand against dominance by armed groups: tax objection, non-participation at elections, territorial defence, no travelling, peace communities, conscientious objection, the search for kidnapped people, civic mobilisation, academic debates, civic actions by politicians in office, community development projects, denouncements and memory. Simultaneously, the creation and maintenance of resistance processes implies the combination of several of the following factors: the identification of one or various sources of conflict to be resisted; the development of specific resistance processes; the need for community reconciliation; the presence of indiscriminate violence given the lack of State presence; the existence of relations which are parasitic and violate IHL; the existence of social networks extending beyond the geographic and political sphere of the communities; the existence of opinion and action leaders in each community; collective participation, and; the development of identity politics which facilitates cohesion within communities. On the other hand, conditions for the feasibility of community resistance in Colombia are conditioned to: being able to act without the dominance or conditioning of weapons and armed groups; developing strong group cohesion and identification with the process underway; awareness of the risk that the process be criminalised by other civil sectors or by the State; identifying the source of violence to be resisted and the goals pursued, and; necessary support from national organisations (Ombudsman) or international organisations (PIB, UN).Community resistance processes in Colombia have helped communities to recover some control over life conditions altered by the armed conflict. These processes are transforming the dynamics of the conflict because communities are dealing with violence by learning the norms of IHL, organising their own productive and participatory processes and by strengthening identity traits which have significant political effects. It is of central importance that national and international organisations support these processes because they allow for a symbolic enrichment for actions of resistance and participation as a result of belonging to a heterogeneous network. By consolidating an identity politics, communities can be distinguished from armed actors and stand up to them through the processes they follow and propose. Thus, reference is made to black communities, peace communities, tax objectors, indigenous groups, and so on. It is often true that the identity category also describes a minority, which confirms the importance of resistance processes for transforming armed conflict. Resistance is defined as a peace strategy insofar as it allows for the restoration of conditions for the mobility of communities through the protection of their interests as well as non-violence as an effective strategy for breaching the spiral of violence, its mimetism and revenge. Key Words: Conflict, Colombia, Resistance, Peace, Community.

El estudio científico de la prevención online de abusos sexuales a menores es reciente. En el caso de nuestro país, es prácticamente inexistente, por ello se ha realizado esta tesis doctoral. La contribución principal de la tesis es la identificación de las recomendaciones científicas y sociales necesarias a incorporar en la acción preventiva online de nuestro país. La estructura de la tesis doctoral es la siguiente: Describe en un primer apartado el estado de la cuestión que incluye la descripción de la tipología de abusos sexuales online que suceden hoy en día, y las recomendaciones internacionales tanto científicas como de organizaciones sociales respecto a su prevención. El segundo apartado analiza las acciones preventivas online disponibles a través de la selección de una muestra de 14 acciones, extraídas de la literatura científica revisada y de las organizaciones sociales con más trayectoria en esta materia. Para ello se ha realizado un análisis de contenido de dichas acciones a través del contraste de su contenido y las recomendaciones extraídas en el estado de la cuestión. El objetivo final de este apartado es la presentación de la clasificación de las acciones preventivas online seleccionadas, visibilizando sus logros y los retos. El tercer apartado consiste en el análisis con una mayor profundidad de tres de las acciones seleccionadas, para extraer de las buenas prácticas aquellos elementos a tener en cuenta en la prevención de los abusos sexuales a menores y cuáles son las recomendaciones también a incorporar. El cuarto apartado consiste en comparar la situación preventiva online de nuestro país con las líneas extraídas anteriormente y sacar las respectivas conclusiones aplicables en nuestro contexto, a través del análisis de contenido de 8 acciones preventivas online seleccionadas con los mismos criterios establecidos para las anteriores. El apartado final de conclusiones recoge, los retos actuales de la prevención online, las recomendaciones necesarias a incorporar en la acción preventiva online de nuestro país y los apuntes de posibles líneas futuras de investigación dentro de este ámbito.