En las escuelas públicas básicas de Chile, los estudiantes durante los horarios de recreos están bajo la supervisión exclusiva de los denominados Asistentes de la Educación; esta clasificación oficial abarca al personal que debe desarrollar diversas tareas en los centros educativos tales como auxiliares de servicio, labores administrativas, profesionales no docentes, e inspectores de patio que son el actor objeto de esta investigación. En la última década, en el discurso de las autoridades educacionales chilenas ha estado presente la disposición a mejorar el rol que desempeña este actor en la comunidad educativa, especialmente en el ámbito de la gestión de la convivencia entre alumnos; en tanto, entre los sectores más organizados de estos funcionarios, aspiran a la obtención de la calidad de pedagogos de patio, procurando también aportar con su labor a la calidad educativa. Asimismo, se debe considerar que las instituciones educativas chilenas, no están ajenas a lo descrito en la literatura mundial acerca de obviar la distinción entre el sentido de la educación y los problemas de la enseñanza, entrando en una vorágine de búsqueda de mejora de resultados académicos, todos de carácter cognitivo duro; pero olvidando otros aspectos de la formación de los estudiantes para desarrollarse como ciudadanos solidarios. El patio de descanso, durante los recreos se convierte en un territorio singular en la vida cotidiana escolar, este configura un espacio de transición, de adaptación, rupturas entre el adentro y el afuera del aula, entre la obligación y la libertad, entre el estudiante y el jugador, entre lo que se aprende y se debe aprender. En este orden de ideas se puede analizar el compromiso con la vocación pedagógica, donde el Asistente sabe ver el recreo, porque es el parámetro de las relaciones que cada alumno establece con sus semejantes, no necesariamente de su mismo curso; en este lugar se puede ser activo, pasivo, conflictivo, líder, etc.; pero sobre todo niño, niña o adolescente. Ahora bien, la presente Investigación se desarrolla como parte del proceso académico del Doctorado en Ciencias de la Educación de la Universidad Autónoma de Barcelona; ella busca develar lo que sucede en este espacio-tiempo, focalizando en su descripción y reflexión en la interacción de los adultos que supervisan a los estudiantes que deben convivir, entregando proposiciones destinadas a fortalecer los aspectos que colaboran al logro de una formación integral a niños, niñas y adolescentes de escuelas básicas publicas de la ciudad de Valparaíso. El presente estudio culmina poniendo a disposición de la comunidad educativa y en especial de los Asistentes de la Educación, una propuesta de programa de capacitación, que contemplando los resultados de esta tesis doctoral, pretende fortalecer la actividad pedagógica de este personal para la gestión de la convivencia durante los recreos. / In primary public schools in Chile, during recess times students are under the exclusive supervision of the called educational assistants; this official classification includes the personnel who perform different duties in schools such as caretaker, administrative tasks, non-teachers professionals and patio inspectors who are the subject of this investigation. In the last decade the Chilean educational authorities have included their willingness to enhance the role played by this actor in the educational community in their agenda; in the field of management of coexistence between students, particularly; among the most organized sectors, they aspire to get the tittle of patio pedagogues, contributing, with their role to the educational system. Additionally, Chilean educational institutions are not the exception to the described dilemma mentioned on worldwide literature, about the difference between the meaning of education and teaching problems, creating a voragine in the search of improving, purely, academic results, but forgetting other aspects of formal training, as developing solidarity. The break areas, during recess becomes a singular territory in a school’s daily basis, these set up a transitional and/or adaptation space, the difference between the inside and outside of the classroom, between what you learn and must be learned. In this train of thought, one can be analyze the commitment with the educational calling, where the assistants knows how to see the recess, because that is the parameter of relations that every student makes with their peers, not necessarily from the same grade; in this place students can be active, passive, troublesome, leaders, etc.; but above all, they can be themselves, boys, girls or teenagers. Furthermore, this research was developed as part of the academic process of a doctorate in educational sciences at Universidad Autónoma de Barcelona; it seeks to reveal what happens in this space-time, focusing on the description and reflection of the interaction between the adults who supervise students who must coexist, to the aspects which collaborate to achieve an integral training of children and teenagers from primary public schools of Valparaiso. This study ends by offering to the educational community, especially, for educational assistants, a proposal of a training program which considering the results of this doctoral thesis, aims at reinforcing the pedagogical activities of these personnel with the coexistence management during recess.

Esta tesis se sitúa en el debate teórico del turismo sostenible y la tipología de sus modelos de desarrollo turístico. En el marco de un conflicto socio-ambiental, se pone en evidencia la dualidad conceptual del turismo y del turismo sostenible. Así, el caso de estudio se gesta a partir del surgimiento de una estrategia de implantación de un gran proyecto hidroeléctrico en la Patagonia chilena, conocida y validada por la institucionalidad y los actores locales como un destino turístico ligado a la naturaleza y a la conservación del medio ambiente. La pregunta de investigación que plantea esta tesis es ¿cómo la dinámica turística local, asociada a un espacio natural relevante ambientalmente y a un escenario de conflicto socio-ambiental, incide en un determinado modelo de turismo sostenible?. La hipótesis central señala que a mayor dinámica turística local, mayor es el indicio de un modelo de turismo sostenible fuerte o integrado en un espacio turístico natural. En términos metodológicos, el estudio es de tipo cualitativo y se llevó a cabo mediante un estudio de caso. El instrumento de recolección de información fue la entrevista en profundidad aplicada a veinte y cinco actores claves del turismo de la región de Aysén y de Chile. Una vez hecho el análisis, la tesis valida la hipótesis de trabajo, puesto que el turismo en Aysén tiene un fuerte dinamismo local, dado por pequeñas empresas turísticas y organizaciones gremiales que tienen un discurso de protección del medio ambiente. Por último, el turismo en la región de Aysén se ha convertido en una estrategia de reivindicación político-social del territorio, por cuanto se ha consolidado como idea fuerza que se opone a grandes proyectos hidroeléctricos. / This thesis is based by the theoretical debate between sustainable tourism and the typologies of development touristic models. As part of a socio-environmental conflict, emerge the conceptual duality of tourism and sustainable tourism. Thus, the case study is based about a large hydroelectric project construction in Chilean Patagonia. This territory is known and validated by the institutions and local actors as a tourist destination related to nature and environmental conservation. The research question by this thesis is how the local tourism dynamics associated to a natural area with a significant environmental value and a socio-environmental conflict, affects a particular model of sustainable tourism?. The main hypothesis is in a higher local tourism dynamics, is greater the sign of a strong model of sustainable tourism or integrated into a natural tourist space. Methodologically, the study is qualitative and was carried out through a case study. The data collection instrument was interview applied to twenty five stakeholders located in the touristic Aysen region and Chile. After the analysis, the thesis has validated the hypothesis, because the tourism activity in Aysen has achieved a strong local support, given by small tourism businesses and trade organizations with an environmental protection speech. Finally, the tourism in the Aysén region has become a political-social strategy to claim/protect the territory and its natural resources. It has become itself as a strong idea which opposes large hydroelectric projects.

A partir d’aquesta tesi doctoral pretenem contribuir a l’enfortiment de la dimensió intercultural a les organitzacions d’educació en el lleure de base comunitària, a partir d’identificar les condicions que avui en dia, afavoreixen o dificulten el desenvolupament de la interculturalitat. Per educació en el lleure de base comunitària ens referim a entitats amb una llarga trajectòria educativa a Catalunya, des d’una base de treball educatiu amb i per la comunitat. En concret, hem considerat i confeccionat una mostra intencionada a partir de 2 centres oberts, 2 esplais i 2 agrupaments escoltes en contextos multiculturals. S’han realitzat un total de 31 entrevistes semi-estructurades, desglossades de la següent manera: 12 a educadors/es, 11 a joves i 8 a famílies. També, hem realitzat un grup de discussió amb representació educativa de cada una de les organitzacions, i un grup de discussió a experts educatius. També, ho hem combinat amb anàlisi de documents aportats per les organitzacions. Fruit de l’anàlisi crítica del discurs, s’aporten 42 resultats que estructurem segons quina sigui la seva naturalesa: context organitzatiu, variables de la diversitat, context educatiu i impacte de la interculturalitat. Posteriorment, presentem 13 conclusions en els mateixos àmbits, i les relacionem a partir d’un model de canvi organitzatiu, en condicions favorables o desfavorables a la interculturalitat. Entre d’altres aspectes, les conclusions posen de relleu la importància de promoure processos formatius en interculturalitat segons alguns continguts específics que incorporin el gènere, les diferents visions de la interculturalitat o eines pel foment de mesures d’atenció a la diversitat. Finalment, presentem una proposta d’instrument que s’orienta al diagnòstic de la intercultural des d’una perspectiva del seu desenvolupament organitzatiu. En ella, identifiquem diferents indicadors que des de diferents àmbits, situen a l’organització educativa en potencialment 4 escenaris en relació a la interculturalitat: reactiu, proactiu, expressiu i expansiu. / From now on, this doctoral thesis tries to provide strength to the intercultural dimension in educational organizations in leisure-based community, since identifying the conditions that, today, favor or hinder intercultural development. By education in leisure-based community we understand organizations along long-term trajectories in Catalonia, that evidence a base of educational work with and for the community. Specifically, we have considered and used an intentional sample of 2 centres oberts (leisure educational space where most of young people are linked to social services), 2 esplais (similar to scout) and 2 scouts in multicultural contexts. In total, 31 semi-structured interviews are conducted: 12 were carried out on educators, 11 on young people and 8 on families. Likewise, a focus group was used with educational representation of each organization, and another one with educational experts. These two methods were reinforced with the analysis of internal documents. The fruit of critical analysis of speech are 42 outcomes ---organized into their nature: organizational context, diversity variables, educational context and the impact of interculturality. Afterwards, we show 13 conclusions in the abovementioned natures, relating them to a model for organizational change, in favorable or unfavorable conditions for interculturality. Among other key aspects, conclusions highlight the importance of promoting intercultural training processes according to specific contents that add gender, different intercultural visions or tools for improving measures in attention to diversity. Finally, we show an instrument proposal that tends towards the diagnosis of interculturality from an organizational development perspective. In this sense, we identify different indicators that, from various fields, place educational organization among –and potentially- 4 stages according to interculturality: reactive, proactive, expressive and expansive.

Hi ha un grup de proteïnes plasmàtiques, anomenades proteïnes de fase aguda (PFAs), la concentració de les quals canvia quan es produeixen lesions tissulars induïdes per traumes o estrès i per condicions infeccioses i inflamatòries. La funció principal de les PFAs és recuperar la homeòstasi i limitar el creixement microbià. La quantificació de la concentració de les PFAs pot ser utilitzada com a eina pel diagnòstic i pronòstic, així com pel seguiment de tractaments. A la bibliografia hi ha molts articles que descriuen els diferents patrons de les proteïnes enfront diferents malalties. No obstant, la utilitat de les APPs i la seva dinàmica en malalties pròpies de poblacions salvatges no ha estat determinada. Els mètodes de laboratori que s’utilitzen actualment per mesurar les APPs s’haurien de validar abans de proporcionar cap resultat. Això és especialment important en les espècies salvatges, on les tècniques dels animals domèstics s’extrapolen sense validació prèvia, i per tant la fiabilitat dels resultats es desconeguda. Els objectius principals d'aquest treball són validar els mètodes analítics disponibles per la determinació de proteïnes de fase aguda en ungulats domèstics per al seu ús en ungulats salvatges, així com proporcionar valors de referència per a les espècies estudiades i verificar la utilitat d’aquestes proteïnes de fase aguda. En l’ESTUDI I, realitzat en el senglar, es va determinar la concentració sèrica de sis APPs: l’haptoglobina (Hp), el sèrum amiloide A (SAA), la proteïna C-reactiva (CRP) i la proteïna de fase aguda major de porcí (Pig-MAP) utilitzant kits comercials. Els kits de les dues últimes proteïnes mencionades dissenyats específicament per la seva aplicació en mostres de porcí. També es van determinar la glicoproteïna àcida soluble (ASG) i la ceruloplasmina (Cp) mitjançant mètodes analítics descrits prèviament. Tots els mètodes utilitzats van demostrar una bona precisió (CV <15%), excepte per les proteïnes ASG i SAA que van presentar coeficients de variació (CVs) entre anàlisis més alts. Aquests dos CVs van ésser obtinguts pel pool de concentració baixa. L’estudi d’interferència va demostrar que l’hemòlisi produeix interferència en totes les proteïnes estudiades, sobretot el SAA. Totes les proteïnes estudiades van presentar diferències significatives entre les concentracions d’animals sans i malalts. Els valors de referència obtinguts pels senglars sans van ser similars als descrits prèviament en altres treballs realitzats en el porc domèstic. En l’ESTUDI II es van comparar dos mètodes diferents per la determinació de la CRP en el senglar. Un mètode immunoturbidimètric (TIA) específic de humana amb un mètode immunoenzimàtic (ELISA) específic de porcí. També es va validar el mètode immunoturbidimètric per al seu ús en els senglars. La regressió Passing-Bablok va demostrar que hi havia un error proporcional entre TIA i ELISA. Aquest error es va reduir quan es va utilitzar un calibrador de porcí fabricat en el laboratori. La validació del TIA amb el calibrador de porcí obtingut al laboratori va demostrar tenir una bona precisió i una bona exactitud. Es va demostrar també que l’hemòlisi produeix interferències importants en l’anàlisi de la CRP amb mostres de senglar amb el TIA. La validació dels mètodes de la Hp, SAA, ASG i Cp pel seu ús en l’isard es va realitzar en l’ESTUDI III. En general, tots els mètodes van presentar bona precisió i exactitud. Les mostres procedents d'animals sans van produir molts valors per sota del límit de detecció establert per les proteïnes Hp i SAA. La ASG es va veure afectada significativament per l'hemòlisi. Els valors obtinguts d'animals sans i malalts van ser significativament diferents entre sí. Els mètodes de determinació de la Hp i el SAA van ser avaluats pel seu ús en la cabra salvatge en l’ESTUDI IV. Aquests mètodes van demostrar tenir bona precisió intra-assaig i bona exactitud. En l’estudi inter-assaig es va observar una gran imprecisió per ambdues proteïnes. La inflamació induïda amb la injecció de trementina va produir un canvi significatiu en la concentració de Hp i SAA. En canvi, la infecció experimental amb llengua blava no va produir canvis significatius en cap de les proteïnes estudiades. Els mètodes validats per la determinació de les PFA en aquests quatre estudis van demostrar que els resultats que produeixen son fiables i que per tant es poden aplicar en les espècies estudiades, amb l’excepció d'alguns paràmetres que caldria tenir en compte quan s’utilitzin aquests mètodes. De la mateixa manera, hi va haver diferències significatives entre els animals sans i malalts en totes les proteïnes estudiades en el senglar i l’isard, i en l’haptoglobina i l’amiloide A sèric en la cabra salvatge. En aquesta última espècie les dues proteïnes estudiades van produir canvis de concentració suficients com per poder discriminar bé entre abans i després de l'establiment d’una resposta inflamatòria induïda per la injecció de trementina. / Hay un grupo de proteínas plasmáticas, llamadas proteínas de fase aguda (PFAs), la concentración de las cuales cambia cuando se producen lesiones tisulares inducidas por traumas o estrés y por condiciones infecciosas e inflamatorias. La función principal de las PFAs es restablecer la homeostasis y limitar el crecimiento microbiano. La cuantificación de la concentración de las PFAs puede ser utilizada como herramienta para el diagnóstico y pronóstico, así como para el seguimiento de tratamientos. En la bibliografía hay muchos artículos que describen los diferentes patrones de las proteínas frente distintas enfermedades. Sin embargo, la utilidad de las APPs y su dinámica en enfermedades propias de poblaciones salvajes no ha sido determinada. Los métodos de laboratorio que se utilizan actualmente para medir las APPs deberían ser validados antes de proporcionar ningún resultado. Esto es especialmente importante en las especies salvajes, donde las técnicas de los animales domésticos se extrapolan sin validación previa, y por tanto la fiabilidad de los resultados es desconocida. Los objetivos principales de este trabajo son validar los métodos analíticos disponibles para la determinación de proteínas de fase aguda en ungulados domésticos para su uso en ungulados salvajes, así como proporcionar valores de referencia para las especies estudiadas y verificar la utilidad de estas proteínas de fase aguda. En el ESTUDIO I, realizado en el jabalí, se determinó la concentración sérica de seis APPs: haptoglobina (Hp), el amiloide A sérico (SAA), la proteína C-reactiva (CRP) y la proteína de fase aguda mayor de porcino (Pig-MAP) utilizando kits comerciales. Los kits de las dos últimas proteínas mencionadas diseñados específicamente para su aplicación en muestras de porcino. También se determinaron la glicoproteína ácida soluble (ASG) y la ceruloplasmina (Cp) mediante métodos analíticos descritos previamente. Todos los métodos utilizados demostraron una buena precisión (CV <15%), excepto para las proteínas ASG y SAA que presentaron coeficientes de variación (CVs) entre análisis más altos. Estos dos CVs fueron obtenidos para el pool de concentración baja. El estudio de interferencia demostró que la hemólisis produce interferencia en todas las proteínas estudiadas, sobretodo el SAA. Todas las proteínas estudiadas presentaron diferencias significativas entre las concentraciones de animales sanos y enfermos. Los valores de referencia obtenidos por jabalíes sanos fueron similares a los descritos previamente en otros trabajos realizados en el cerdo doméstico. En el ESTUDIO II se compararon dos métodos diferentes para la determinación de la CRP en el jabalí. Un método immunoturbidimètrico (TIA) específico de humana con un método immunoenzimàtico (ELISA) específico de porcino. También se validó el método immunoturbidimètrico para su uso en los jabalíes. La regresión Passing-Bablok demostró que había un error proporcional entre TIA y ELISA. Este error se redujo cuando se utilizó un calibrador de porcino fabricado en el laboratorio. La validación del TIA con el calibrador de porcino obtenido en el laboratorio demostró tener una buena precisión y una buena exactitud. Se demostró también que la hemólisis produce interferencias importantes en el análisis de la CRP con muestras de jabalí con el TIA. La validación de los métodos de la Hp, SAA, ASG y Cp para su uso en el rebeco se realizó en el ESTUDIO III. En general, todos los métodos presentaron buena precisión y exactitud. Las muestras procedentes de animales sanos produjeron muchos valores por debajo del límite de detección establecido para las proteínas Hp y SAA. La ASG se vio afectada significativamente por la hemólisis. Los valores obtenidos de animales sanos y enfermos fueron significativamente diferentes entre sí. Los métodos de determinación de la Hp y el SAA fueron evaluados para su uso en la cabra montés en el ESTUDIO IV. Estos métodos demostraron tener buena precisión intra-ensayo y buena exactitud. En el estudio inter-ensayo se observó una gran imprecisión para ambas proteínas. La inflamación inducida con la inyección de trementina produjo un cambio significativo en la concentración de Hp y SAA. En cambio, la infección experimental con lengua azul no produjo cambios significativos en ninguna de las proteínas estudiadas. Los métodos validados para la determinación de las PFA en estos cuatro estudios demostraron que los resultados que producen son fiables y que por tanto se pueden aplicar en las especies estudiadas, con la excepción de algunos parámetros que habría que tener en cuenta cuando se utilicen estos métodos. Del mismo modo, hubo diferencias significativas entre los animales sanos y enfermos en todas las proteínas estudiadas en el jabalí y el rebeco, y en la haptoglobina y el amiloide A sérico en la cabra montesa. En esta última especie las dos proteínas estudiadas produjeron cambios de concentración suficientes como para poder discriminar bien entre antes y después del establecimiento de una respuesta inflamatoria inducida por la inyección de trementina. / Acute phase proteins (APPs) are a group of plasma proteins that change in concentration after any tissue injury induced by infection, inflammation, trauma or stress. Their main function is to restore homeostasis and limit microbial growth. The quantification of APPs can be used as a tool for diagnostic and prognostic as well as to monitor treatments. In the literature there are many articles describing the APPs patterns against different diseases in domestic animals, mainly livestock. However, the usefulness of APPs and their dynamics in diseases typical of wild populations has not been characterized. Analytical validation of the laboratory methods in use for the determination of APP should be assessed before the report of any value. This is especially important in wild animals, in which often the techniques in use in domestic animals are extrapolated without prior validation, so that the reliability of the results is unknown. The main goals of the present thesis are to validate analytical methods available for determination of APPs in domestic ungulates for its use in wild ungulates, to provide reference values and to verify the utility of several APPs for the species studied. In STUDY I six different APPs in wild boar were studied: serum haptoglobin (Hp), serum amyloid A (SAA), C-reactive protein (CRP) and porcine major acute phase protein (Pig-MAP) concentrations were determined using commercial kits available, the last two were porcine-specific methods; Acid soluble glycoprotein (ASG) and ceruloplasmin (Cp) were analyzed using assay methods described previously in literature. All the methods demonstrated good precision (CVs<15%), except inter assay CVs for ASG and SAA with the low concentration pool. Hemolysis affected all the proteins studied, mostly the SAA. There were significant differences between healthy and diseased animals. Reference ranges obtained for healthy wild boars were similar to those reported previously in literature for domestic pigs. In STUDY II a human CRP turbidimetric immunoassay (TIA) was compared to the porcine specific enzyme linked immunosorbent assay (ELISA) CRP and validated for its use in wild boar. Passing bablok regression demonstrated that there was a proportional error between TIA and ELISA which was reduced using a porcine in-house calibrator. The validation of TIA CRP with the porcine in-house calibrator showed good precision and accuracy. Important interference was observed in the study of hemolysis. The method validation of Hp, SAA, ASG and Cp conducted in STUDY III in Pyrenean chamois demonstrated good precision and accuracy of all the proteins studied. Hp and SAA yielded many values below the limit of detection when samples from healthy animals were analyzed. ASG was significantly affected by hemolysis. The values obtained from healthy and diseased animals were significantly different from each other. Hp and SAA methods were evaluated for Spanish ibex in STUDY IV with good intra-assay precision and accuracy. An important inter-assay imprecision was observed for both proteins. Inflammation induced by turpentine injection produced a significant change in the concentration of Hp and SAA. No significant changes in any of the proteins studied were observed when a experimentally bluetongue virus infection was induced. APPs methods validated in these studies demonstrated to be reliable in the species studied, except for some parameters that should be kept in mind when implementing these methods. Likewise, significant differences between healthy and disease animals were observed for all the proteins studied in wild boar and Pyrenean chamois. In Spanih ibex, haptoglobin and serum amyloid A discriminated well before and after the establishment of an aseptic inflammation induced by turpentine injection.

This PhD Thesis contributes to the domain of Educational Technologies, and more specifically to the Learning Design (LD) research field, which focuses on supporting teachers in the creation of effective computer-supported learning activities considering the needs of their educational contexts. Research in LD has provided a myriad of tools and methods. Yet, existing tools lack collaboration support for communities of teachers engaged in learning (co-)design. Moreover, scope of tools is varied in terms of representations used, pedagogical approaches supported, and design phases targeted (from conceptualization to authoring and implementation). This diversity of tools contrasts with lack of articulation of their synergies to offer meaningful, manageable and integrated LD ecosystems for teachers and communities of teachers. This Thesis is framed in this problem area. Its guiding research question is: How can community platform management mechanisms support teachers in integrated learning design ecosystems? This question is addressed by more specific investigation towards addressing four specific research objectives. The first objective is explorative, focused on understanding needs for management mechanisms in LD community platforms. The resulting contribution includes participation in building and evaluating LD community platforms (LdShake, Learning design Sharing and co-edition, and ILDE, Integrated Learning Design Environment) in the context of Spanish and European projects, and the identification of needs tackled in the following three research objectives. The second objective deals with enabling flexible management of learning (co-)design processes that involve use of several LD tools. The associated contribution is a model and implementation for LD Workflows, which shape orchestrated uses of selected LD tools that can be applied to LD Projects. The third objective focuses on supporting management of multiple learning design versions in scenarios of reuse and co-design. The contribution is a model and visualization strategy based on a family tree metaphor. The fourth objective concerns the need for interoperability between co-(design) tools and platforms, and in particular focuses on design patterns as structured LD representations of special interest because they collect repeatable good teaching practices. The contribution is a pattern ontology for computationally representing a pattern language (working case of design patterns in Computer-Supported Collaborative Learning) and a derived model together with an architecture for interoperable management of patterns across LD tooling. Contributions have been implemented in LdShake and ILDE community platforms, showing feasibility, enabling proofof-concept in significant scenarios and user studies involving teachers. / Las contribuciones de esta Tesis Doctoral se enmarcan en el ámbito de las Tecnologías Educativas, y más concretamente en el campo de investigación del Diseño de Aprendizaje (LD acrónimo en inglés). Este campo se centra en dar apoyo a los profesores en la creación de actividades educativas apoyadas por ordenador teniendo en consideración sus contextos educativos. La investigación en el campo de LD ha proporcionado gran cantidad de herramientas y métodos. Sin embargo, estas herramientas todavía carecen de mecanismos que posibiliten la colaboración en comunidades de profesores involucradas en el (co-)diseño de aprendizaje. Además, el alcance de las herramientas es muy variado en cuanto a las representaciones utilizadas, los enfoques pedagógicos utilizados, y fases de diseño a las que van dirigidas (desde la conceptualización, hasta la autoría y hasta la implementación). Esta diversidad de herramientas contrasta con la falta de articulación de sus sinergias para ofrecer ecosistemas LD significativos, manejables e integrados para profesores y comunidades de profesores. Esta problemática motiva la investigación realizada en esta Tesis. La pregunta de investigación que la guía es: ¿Cómo pueden apoyar los mecanismos de gestión de plataformas comunitarias dar soporte en ecosistemas de diseño de aprendizaje integrado? Esta cuestión se aborda en la investigación más concreta de cuatro objetivos específicos. El primer objetivo es exploratorio, se centra en la comprensión de las necesidades de mecanismos de gestión en plataformas para comunidades en LD. La contribución resultante incluye la participación en la implementación y evaluación de las plataformas para comunidades en LD (LdShake, acrónimo en inglés de Learning design Sharing and co-edition, e ILDE, acrónimo en inglés de Integrated Learning Design Environment) en el contexto de proyectos españoles y europeos, así como la identificación de las necesidades abordadas en los tres siguientes objetivos de la investigación. El segundo objetivo busca permitir una gestión flexible de los procesos de (co-)diseño de aprendizaje que implique el uso de varias herramientas de LD. La contribución asociada es un modelo e implementación de los flujos de trabajo de LD (LD Workflows en inglés). Los LD Workflows se definen para permitir la representación de las herramientas de LD seleccionadas que se pueden aplicar a proyectos de LD (LD Projects, en inglés). El tercer objetivo se centra en el apoyo a la gestión de múltiples versiones de diseño de aprendizaje en escenarios de reutilización y (co-)diseño. La contribución es un modelo y una visualización basada en una metáfora del árbol familiar (family tree, en inglés). El cuarto objetivo trata la necesidad de interoperabilidad entre herramientas de (co-)diseño y plataformas de LD, y en particular, se centra en los patrones de diseño como representaciones LD estructuradas de especial interés ya que recogen buenas prácticas docentes repetibles. La contribución es una ontología de patrones que representa computacionalmente un lenguaje de patrones (centrándose en los patrones de CSCL, del inglés:Computer-Supported Collaborative Learning) y un modelo derivado junto con una arquitectura para la gestión interoperable de patrones a través de herramientas de LD. Las contribuciones se han implementado en las plataformas de comunidades de LD LdShake e ILDE mostrando su viabilidad, ofreciendo la prueba de conceptos en escenarios significativos y estudios con profesores en entornos reales.

Aquest treball de recerca investiga la formació en valors ètics dels professionals de les TIC amb l’objectiu de destacar un marc educatiu on portar a terme el procés d’aprenentatge dins de les escoles d’enginyeria. Aquest marc educatiu s’estudia a través de tres eixos principals: quin paper juga l’ètica dins del context de les TIC; quines implicacions morals té l’ètica professional; quins són els requeriments educatius essencials necessaris per tal que els professionals de les TIC puguin desenvolupar un perfil ètic adequat. Conseqüentment, les principals contribucions d’aquest treball són dues. En primer lloc, detectar les implicacions morals de la tecnologia i com aquestes configuren i influencien l’exercici pràctic diari del professional de les TIC. En segon lloc, proveir els estudiants de les escoles d’enginyeria d’una ètica professional, la qual és implementada mitjançant un conjunt de recursos metodològics i pedagògics, per tal d’ensenyar-los a treballar d’acord amb els valors socials conjunturals, els quals són la base per a un ensenyament ètic adient. Els enfocaments de recerca sobre els quals basem aquest estudi són tres: l’hermenèutica, l’ètica discursiva i l’ètica de la virtut, aplicades a l’àmbit de l’ètica professional. Aquests mitjans busquen suscitar i representar els diferents punts de vista i experiències dels estudiants quan s’enfronten a dilemes morals. Per això, aquests plantejaments de recerca, conjuntament amb les eines d’aprenentatge corresponents permeten als estudiants augmentar la seva consciència respecte les qüestions ètiques relacionades amb la seva construcció moral, alhora que desenvolupen l’expertesa tècnica pròpia de la titulació d’enginyeria. Així doncs, la proposta presentada proporciona un marc de treball que consta d’un conjunt educatiu de recursos basats en eines d’aprenentatge que permeten la reflexió de qüestions ètiques i l’assoliment d’un ensenyament centrat en la millora pràctica de l’estudiant d’enginyeria. Els resultats d’aquest estudi culminen amb les conclusions següents: 1. La necessitat d’emfatitzar que el comportament ètic és sempre necessari en l’exercici d’una professió social com l’enginyeria, però no només quan les coses van malament. 2. La incorporació d’una dimensió ètica que ens permeti analitzar les accions, les conseqüències i les responsabilitats respecte a la relació existent entre la tecnologia i la professió de l’enginyeria tenint en compte el context social on es desplega. 3. La cerca d’una ètica amb característiques pròpies implementada a través de mètodes, eines d’aprenentatge i recursos tecnològics. Tot això amb la mirada posada a realitzar bones pràctiques que potenciïn la sensibilitat ètica entre els estudiants d’enginyeria. Basant-nos en els resultats anteriors, el professorat i l’alumnat dels graus d’enginyeria, on les tecnologies de les TIC tenen un paper rellevant i de lideratge, haurien de ser capaços d’avaluar com aborden l’ensenyament i l’aprenentatge ètic professional, si apunten per promoure una professió de qualitat i d’un evident vincle social, basada en una plena consciència de l’ètica dins de l’actual món professional de les TIC. / This study investigates the training in ethical values of ICT professionals with a view to highlighting an educative framework from which to carry out the learning process within engineering schools. This educative framework is explored through the following central points: what is the role of ethics within the context of ICT; what moral implications professional ethics has; what are the essential educative requirements that ICT professionals need to develop an appropriate ethical profile Consequently, the study’s principal contributions are twofold. On one hand, identifying moral involved with technology and how these shape the daily practical exercise in the scope of ICT professionals. On the other hand, providing the students of engineering schools with professional ethics by means of a set of methodological and pedagogical resources, in order to train students to work in accord with the relevant social values on which suitable ethics instruction is based. The research approaches employed in this study are three: the hermeneutic approach, the discursive ethics and the virtue ethics, applied within the field of professional ethics. These methods seek to elicit and represent the different perspectives and experiences of the students when facing ethical dilemmas. Thus, this research work approaches jointly the corresponding set of learning tools that allow students to raise their awareness regarding the ethical issues related to their moral construction, at the same time as they develop the technical expertise typical of an engineering degree. So this proposal provides a framework that consists of a set of educational resources based on learning tools that allow the deliberation of ethical issues, and the fulfilment of a training process aimed at the experiential improvement of the student of engineering. The study’s findings culminate in the following remarks: 1. The necessity of emphasizing that ethical behaviour is always appropriate in the exercise of a social profession such as engineering, not only when things goes wrong. 2. The incorporation of an ethical dimension that allows us to analyse the actions, outcomes and responsibilities with regard to the existing relationship between technology and the engineering profession taking into account the social context in which it is deployed. 3. The search for an ethics with typical features implemented through appropriate methods, learning tools, and technological resources. All of this with the aim of achieving good practice which strengthens ethical sensitivity among the students of engineering. Based on the preceding results, teaching staff and the student body of engineering degrees, where ICT technologies have an prominent and leading role, should be able to evaluate how they approach ethical professional training and learning, if they aim to promote a profession of quality and of clear social connectivity, based on a full awareness of the ethics within the current ICT professional world.

Aquesta tesi doctoral s’emmarca dins l’àrea d’estudi de l’educació, i posa el seu èmfasi en dos contextos determinats: l’educació formal, l’escola, i l’educació no formal, concretament l’educació en el lleure que es desenvolupa des dels centres d’esplai. El nexe d’unió entre ambdós àmbits gira al voltant de les competències bàsiques. D’aquesta manera, es pretén estudiar la relació entre les competències desenvolupades en els esplais amb les vuit competències bàsiques establertes a l’etapa d’Educació Primària a Catalunya, tot intentant esbrinar si la participació activa en un centre d’esplai per part dels infants afavoreix l’assoliment d’aquestes competències bàsiques. Es planteja una revisió teòrica sobre el concepte general de competència, així com de les vuit competències bàsiques de l’escola. D’altra banda, es desenvolupa el marc teòric sobre l’educació en el lleure en general i l’àmbit de l’esplai en particular. Pel que fa a la metodologia d’estudi, es conjuguen tècniques quantitatives, qüestionaris, amb d’altres de qualitatives com són les entrevistes i les observacions. Les dades recollides i analitzades condueixen a concloure que a l’esplai es desenvolupen totes les competències bàsiques escolars, amb major o menor intensitat, i no només aquelles tradicionalment descrites per la literatura sobre l’educació en el lleure, com poden ser la competència d’autonomia i iniciativa personal o la social i ciutadana. Les competències bàsiques es treballen a l’esplai sempre d’una manera pràctica i aplicada a la quotidianitat dels infants, partint de l’element lúdic i la pròpia vivència com a eixos vertebradors, i el monitor com a referent imprescindible i model per als infants

Aquesta tesi doctoral és fruit d’una recerca que des d’un enfocament ecològic qualitatiu d’investigació etnogràfica centrada a l’aula, explora d’una banda els avantatges del treball interdisciplinari de les assignatures d’anglès i música, i d’altra banda com incideix en la motivació de l’alumnat la creació d’un rap en anglès. Primerament es presenta un breu repàs al marc teòric, referent a l’ensenyament de l’anglès, l’ensenyament de la música, la relació entre la música i la llengua, i la motivació. Es relaciona la motivació amb els conceptes d’emoció, interès i creativitat i a partir d’aquests conceptes es creen unes categories apriorístiques que permeten l’anàlisi de les dades. Seguidament s’explica la proposta didàctica portada a terme en una aula de 6è de primària i es procedeix a l’anàlisi de les dades a partir dels diferents instruments de recollida i de les diverses perspectives dels integrants en el projecte. / This thesis presents a piece of ethnographic classroom-based qualitative research from an ecological perspective. The aim was, on one hand, to explore the potential of an interdisciplinary (English and Music) project and, on the other, the effect of creating their own English rap on pupils’ motivation. The theoretical framework examines current thinking on foreign language acquisition, music learning, and the relationship between music, language and motivation. The research relates motivation to other concepts such as emotion, interest and creativity, out of which aprioristic categories are established for use in the analysis. The work includes a description of the project, carried out in a Year 6 Primary school classroom, and an analysis of the data obtained. This data was gathered by using a range of different instruments which include the observations, from the varying perspectives, of the participants in the project.

Aquesta recerca analitza la capacitat que tenen els estudiants de mestre per posar en pràctica els seus aprenentatges referents a les teories d’ensenyament i aprenentatge de les ciències basades en la modelització (EACBM). Per assolir aquest objectiu: (i) s’ha dissenyat i implementat un programa de formació inicial de mestres d’educació primària basat en l’EACBM; (ii) s’han comparat 71 unitats didàctiques realitzades abans, durant i al final del programa de formació. L’anàlisi de dades ha suposat la creació d’un nou instrument d’anàlisi que pren com a referència la interactivitat, aprofundint en els processos d’ensenyament-aprenentatge al llarg dels temps, sense deixar de fer referència a aquells aspectes específics del contingut. Els resultats indiquen millores referents a l’exploració dels models inicials de l’alumnat així com a la planificació d’activitats per recollida de dades/evidències. També s’identifiquen limitacions específiques referents a l’adquisició de coneixements referents a EACBM i es suggereixen aspectes de millora per a la formació docent. / This study explores preservice teachers’ challenges to achieve the required skills to put Model-Centred Instruction (MCI) into practice. To this end: (i) specific MCI for preservice primary university courses has been designed and performed; (ii) a total amount of 71 lesson plan designs done prior; through and at the end of instruction have been compared. A new instrument for data analysis has been established. This instrument pretends to deepen the teaching-learning process through time while making reference to specific aspects of the content and taking the join activity as a reference. Findings indicate significant pedagogical gains related to the exploration of students’ prior models and the collection of data/evidence within inquiry activities. Specific constraints for the adequate acquisition of MCI have been identified. Based on these results, areas of focus to improve teacher education have been suggested.

No description available.