Aquest treball investiga la dimensió afectiva de l'aprenentatge de les ciències i es proposa conèixer quines són les actituds i les motivacions envers el seu aprenentatge. El document consta de tres parts diferenciades.A la primera part de la recerca s'estudien quines són les actituds d'un total de 1064 alumnes de Barcelona (distribuïts per cursos acadèmics des de Sisè de Primària fins a Quart d'ESO) envers diferents aspectes de les classes de ciències, les relacions ciència tecnologia i societat, i les seves prioritats laborals. Les actituds envers la ciència escolar mostren que l'alumnat està lleugerament d'acord amb el fet que la ciència de l'escola els fomenta l'interès o la curiositat, o els ajuda a tenir més respecte per la natura o a tenir cura de la salut. I alhora, no considera que les ciències siguin molt difícils. És rellevant la manca de vocacions científiques que es constata ja a Sisè de Primària. L'alumnat de la mostra està d'acord amb reconèixer els aspectes positius del paper de la ciència i la tecnologia a la societat, es mostra escèptic envers els aspectes metodològics de la ciència i es mostra en desacord envers les implicacions socials positives del progrés científic. Respecte a les prioritats laborals, es pot concloure que, en general, l'alumnat desitja tenir una feina que li possibiliti desenvolupar-se professionalment, que coincideixi amb els seus valors i que els permeti treballar amb altres persones.Les actituds envers la ciència escolar obtenen valors més negatius al llarg de l'escolaritat; mentre que envers les relacions ciència, tecnologia i societat i les prioritats laborals es mantenen més constants. Els moments de màxima disminució coincideixen amb la transició Primària - Secundària i amb els cursos on el programa es relaciona bàsicament amb la física i la química. Quant al gènere, només s'observen diferències significatives respecte la tecnologia, situació molt diferent a la dels països anglosaxons on es descriuen diferències en molts altres aspectes.A la segona part de la recerca s'estudien les possibles diferències actitudinals envers aquests mateixos aspectes segons si l'alumnat expressa la voluntat d'arribar a ser científic o no. Els resultats indiquen que les diferències actitudinals es concentren en els ítems que fan referència a les classes de ciències, i no pas en aquells que fan referència a la importància de la ciència i la tecnologia a la societat o a les prioritats laborals. Així doncs, l'alumnat que expressa que vol continuar estudiant ciències sosté una actitud més favorable envers considerar que les classes de ciències els han mostrat noves professions, que aquestes els milloraran les seves oportunitats laborals i que el que han après els ajuda en la seva vida diària. En canvi, respecte a l'interès i la dificultat o facilitat per aprendre ciències, les diferències actitudinals són menys rellevants. Finalment, la tercera part de la recerca, de caràcter ex post facto, estudia els motius que 264 persones llicenciades en carreres de l'àmbit científic consideren que varen afectar la seva decisió d'estudiar ciències. Els resultats indiquen que la seva motivació principal per estudiar ciències fou el valor intrínsec i utilitari, mentre que el prestigi laboral, social o econòmic hi tingueren una incidència menor. La influència dels agents socialitzadors, especialment el professorat, fou fonamental en un 40% dels casos, sent el segon motiu més esmentat per haver-se decidit a estudiar ciències. / The present study focuses on the affective dimension of science learning, thus the main goal of our research is to examine students' attitudes and motivation towards the learning of science. To present our results, we have structured this document into three parts.In the first part, we analyze students' attitudes regarding different aspects of sciences classes, the relationship between science, technology and society, and the jobs priorities of a total amount of 1064 Barcelona students (primary and secondary students aged 11- 16). Attitudes toward science classes show that students partially agree that school science promotes their interest or curiosity, helps them develop respect for nature or interest in keeping healthy. Students do not consider school science to be too difficult. It is notable the lack of scientific vocation, that students already showed in the last course of Primary School.Students agree on the positive aspects of science and technology in the society, but express their skepticism towards the methodological aspects of science and show their disagreement towards the positive social implications of science progress.Regarding jobs priorities, students tend, in general, to wish for a job that allows their professional development, that is coherent with their values and lets them work with other people.Attitudes toward school science tend to obtain more negative values throughout the schooling period, while attitudes towards the relationship between science, technology and society and their jobs priorities tend to be constant. The moments of maximum decline coincide with the transition between primary and secondary education and with the science courses in which physics and chemistry is taught.Regarding gender, there only significant differences are to be found in student's perception of technology. Such situation differs from the findings in Anglo-Saxon countries, where gender differences are notorious in more aspects. In the second part of the research, we study the possible attitudinal differences between those students who wish to become scientists and those who do not. Attitudinal differences are shown regarding school science but not regarding the relationship between science, technology and society and their jobs priorities. In general terms, those students who wish to become scientists express a more positive attitude towards the role of school science as a means that opens for them doors to new professions, that offers them more job opportunities or that helps them in their daily life. On the other hand, differences regarding their interest or the difficulty of school science are less important.Finally, in the third part of the research, that is ex post facto in nature, we investigate the reasons that affected students' decisions to enroll in a scientific degree, using a sample of 264 graduates in scientific degrees. Results show that the main motivation to study science lay in its intrinsic and utilitarian value, while issues such as job, social or economical prestige had a minor incidence. The influence of socializers, especially teachers' influence, was fundamental in the 40% of the cases, being the second most common reason given for studying science.

Les adopcions internacionals s’han convertit en una realitat normalitzada a la nostra societat. Aquest fet, fins l’actualitat, s’ha estudiat des de disciplines psicològiques o sociològiques però no pedagògiques. El nostre treball té per objectiu, per tant, avaluar la rellevància de la dimensió pedagògica tant en la motivació inicial dels pares adoptius com en els processos de formació d’aquests per a l’adopció internacional, a Catalunya (Espanya). Concretament la nostra recerca està formada per dos estudis, un sobre les motivacions inicials per adoptar i un altre sobre les activitats formatives per a l’adopció internacional. En el primer estudi s’analitzen qualitativa i quantitativament les motivacions inicials expressades per 362 unitats familiars. El resultat de l’anàlisi és un arbre categorial de motivacions inicials que està estructurat en tres grans categories, que són: a) motivació generalista del desig de ser pares; b) motivacions centrades en els pares, i c) motivacions centrades en l’infant i en l’exercici de les funcions parentals. Respecte el nostre objectiu obtenim que les motivacions inicials dels sol•licitants estan centrades, majoritàriament, en les motivacions focalitzades en els pares i les seves necessitats, i per tant, no en l’exercici de les funcions parentals. Quant al segon estudi, hem analitzat la formació prèvia a l’obtenció del certificat d’idoneïtat, a través de diferents tècniques i instruments com l’observació no participant, entrevistes als professionals, qüestionaris als sol•licitants, i entrevistes a famílies adoptives. El resultat obtingut és que els continguts de la formació vinculats a l’aptitud educadora representen només el 32% dels continguts treballats. Aquest percentatge és major en els equips on hi ha professionals de l’educació, com ara educadors socials i pedagogs. En canvi, aquests continguts s’haurien de treballar més en tant que les famílies adoptives un cop ha arribat el menor tenen problemes associats a l’aptitud educadora que es podrien reduir amb formació. Com a conclusió final, destacar que la dimensió pedagògica no està present de forma rellevant en els inicis dels projectes adoptius i tampoc és l’eix central sobre el que giren els processos formatius dels sol•licitants. En canvi, és una variable determinant per garantir la bona adaptació dels menors adoptats. / Las adopciones internacionales se han convertido en una realidad normalizada en nuestra sociedad. Este hecho, hasta la actualidad, se ha estudiado desde disciplinas psicológicas o sociológicas pero no pedagógicas. Nuestro trabajo tiene por objetivo, por tanto, evaluar la relevancia de la dimensión pedagógica tanto en la motivación inicial de los padres adoptivos como en los procesos de formación para la adopción internacional, en Cataluña (España). Concretamente, nuestra investigación está formada por dos estudios, uno sobre las motivaciones iniciales para adoptar y otro sobre las actividades formativas para la adopción internacional. En el primer estudio se analizan cualitativa y cuantitativamente las motivaciones iniciales expresadas por 362 unidades familiares. El resultado del análisis es un árbol categorial de motivaciones iniciales que está estructurado en tres grandes categorías, que son: a) motivación generalista del deseo de ser padres; b) motivaciones centradas en los padres, y c) motivaciones centradas en el niño y en el ejercicio de las funciones parentales. Respecto a nuestro objetivo obtenemos que las motivaciones iniciales de los solicitantes están centradas, mayoritariamente, en las motivaciones focalizadas en los padres y sus necesidades, y por tanto, no en el ejercicio de las funciones parentales. En cuanto al segundo estudio, hemos analizado la formación previa a la obtención del certificado de idoneidad, a través de diferentes técnicas e instrumentos como la observación no participante, entrevistas a los profesionales, cuestionarios a los solicitantes, y entrevistas a familias adoptivas. El resultado obtenido es que los contenidos de la formación vinculados a la aptitud educadora representan sólo el 32% de los contenidos trabajados. Este porcentaje es mayor en los equipos donde hay profesionales de la educación, como educadores sociales y pedagogos. Sin embargo, estos contenidos se deberían trabajar más en tanto que las familias adoptivas una vez ha llegado el menor tienen problemas asociados a la aptitud educadora que se podrían reducir con formación. Como conclusión final, destacar que la dimensión pedagógica no está presente de forma relevante en los inicios de los proyectos adoptivos y tampoco es el eje central sobre el que giran los procesos formativos de los solicitantes. En cambio, es una variable determinante para garantizar la buena adaptación de los menores adoptados. / International adoptions have become a reality in our society. This, until now, has been studied from psychological or sociological disciplines but not in pedagogy. Our main objective is assessing the relevance of the pedagogical dimension in the initial motivation of adoptive parents and in the training process for international adoption, in Catalonia (Spain). Specifically, our research consists of two studies, one on the initial motivations to adopt and one on the training activities for international adoption. The first study analyzes qualitative and quantitative the initial motivations of 362 families. The result of the first research is an initial motivation category, inside this, there are three main sections. These are: a) a general motivation to want to be parents; b) motivations focusing on parents, and c) child-centered motives and the exercise of parental functions. The obtaining results in the first study shows that the initial motivation focusing on parents is the highest mark of the three sections. On the second study, we analyzed the training to become adoptive parents, through different techniques and tools such as non-participant observation, interviews with professionals, questionnaires to applicants, and interviews with adoptive families. The result is the training content related to “educational ability” represents only 32% of the training. This percentage is higher in teams where there are professionals like social workers and educators. However, the “educational ability” content should be worked harder because the adoptive families have problems related to these abilities, and these difficulties would solve with the help of training. The final conclusion is, emphasize that the pedagogical dimension is not relevant in the beginning of their adoptive project, and the focus on training processes either. Nevertheless, it is a determining factor to ensure the successful adaptation of adopted children.