• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 25
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 29
  • 13
  • 10
  • 8
  • 6
  • 5
  • 4
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
21

Teclado Controlado por Posición Ocular Utilizando Referencias Propias del Rostro

Cament Riveros, Leonardo January 2008 (has links)
No description available.
22

Prevalencia de discromatopsia diagnosticada durante el examen para la obtención de licencia de conducir

Angulo Baella, Ada Gabriela January 2004 (has links)
OBJETIVO: determinar la prevalencia de discromatopsia en la población que es evaluada al solicitar su licencia de conducir en la ciudad de Lima, así como algunos factores clínicos asociados. MATERIALES Y MÉTODOS: Estudio Descriptivo prospectivo entre los meses de Septiembre a Noviembre del 2002, entre postulantes a obtener la licencia de conducir en un centro autorizado, se utilizo una encuesta y una ficha de aptitud psicosomática, se utilizo el programa SPSS versión 11.0 para la tabulación y análisis de datos. RESULTADOS: de 1768 personas evaluadas; 1358 eran varones (76.8%) y 410 mujeres (23.1%). Se detectaron 150 casos (8.48%), 141 varones (10.38) y 9 mujeres (2.20%), de ellos 96 casos no utilizaron cristales correctores (5.43%) y 50 casos con cristales correctores (3.05%). La prevalencia de discromatopsia entre el sexo masculino y femenino presenta una relación de 7:1, el factor clínico asociado más frecuente fue el antecedente familiar. CONCLUSIONES: La prevalencia de discromatopsia en la ciudad de Lima es de 8.48 por 100 habitantes, similar a lo encontrado e trabajos similares en la región.
23

Estandarización y validación del método in vitro HET– CAM para determinar la irritabilidad oftálmica de champús para bebés

Mayta Arias, Mirelly Evelyn January 2018 (has links)
Determina la irritabilidad oftálmica cada día va tomando más interés por la comunidad científica, por lo tanto, es importante demostrar la validez de estos métodos. Estandariza y valida la prueba de irritabilidad oftálmica in vitro, utilizando el método del ensayo de la irritación de la membrana corialantoidea mediante tinción con azul de tripán (CAM-TBS), para evaluar champús destinados a bebés, comercializados en el Perú. Se evaluaron tres marcas de champús para bebés (marca A, marca B y marca C) de formulaciones similares comercializadas en el Perú. La estandarización y validación del método se realizó en el laboratorio de Toxicología y Química Legal de la Universidad Nacional Mayor de San Marcos (UNMSM) de la ciudad de Lima - Perú. Para la validación del método HET-CAM cuantitativo (CAM-TBS) se utilizó la marca B de champú y se evaluaron los siguientes parámetros: Linealidad, precisión y exactitud; y para la aplicación del método HET-CAM cualitativo y cuantitativo se evaluaron los índices de irritabilidad (I.I) de las tres marcas de champús para bebés. Los resultados de estos parámetros se sometieron a pruebas estadísticas demostrando que el método in vitro HET-CAM cuantitativo (CAMTBS) propuesto para medir la irritabilidad oftálmica es lineal (correlación positiva y significativa, R=0,998), preciso (Precisión intermedia: CV día uno=1,185, CV día dos=1,887, prueba de Levene p=0,054≥0,05 y t de Student p=0,926≥0,05 para dos analistas; Repetibilidad: CV=2,7% y p=0,988≥0,05 que indica que no existe diferencia significativa) y exacto (correlación de Pearson R=0,99; no existe diferencia significativa entre concentración y porcentaje de recuperación p=0,06≥0,05). Por otro lado, los índices de irritabilidad (I.I) obtenidos clasifican a los champús como: el champú A resulta ser no irritante (0,064081 ± 0,010015 < 0,100 nmoles/mg). El champú B y el champú C resultaron ser irritantes severos (0,202561 ± 0,004578 > 0,150 nmoles/mg y 0,184801 ± 0,005363 > 150 nmoles/mg respectivamente). / Tesis
24

Prevalencia de discromatopsia diagnosticada durante el examen para la obtención de licencia de conducir

Angulo Baella, Ada Gabriela January 2004 (has links)
OBJETIVO: determinar la prevalencia de discromatopsia en la población que es evaluada al solicitar su licencia de conducir en la ciudad de Lima, así como algunos factores clínicos asociados. MATERIALES Y MÉTODOS: Estudio Descriptivo prospectivo entre los meses de Septiembre a Noviembre del 2002, entre postulantes a obtener la licencia de conducir en un centro autorizado, se utilizo una encuesta y una ficha de aptitud psicosomática, se utilizo el programa SPSS versión 11.0 para la tabulación y análisis de datos. RESULTADOS: de 1768 personas evaluadas; 1358 eran varones (76.8%) y 410 mujeres (23.1%). Se detectaron 150 casos (8.48%), 141 varones (10.38) y 9 mujeres (2.20%), de ellos 96 casos no utilizaron cristales correctores (5.43%) y 50 casos con cristales correctores (3.05%). La prevalencia de discromatopsia entre el sexo masculino y femenino presenta una relación de 7:1, el factor clínico asociado más frecuente fue el antecedente familiar. CONCLUSIONES: La prevalencia de discromatopsia en la ciudad de Lima es de 8.48 por 100 habitantes, similar a lo encontrado e trabajos similares en la región.
25

Seeing Double? The Remaking of A Amenábar's Abre Los Ojos as Cameron Crowe's Vanilla Sky.

White, Anne M. January 2003 (has links)
No / This article begins by examining in general terms the remaking of European films by Hollywood and considers the reasons for the growth in this cultural phenomenon. It goes onto argue that analysis of this process has much to tell us about intertextuality: how texts are read and transformed. Focusing on Vanilla Sky (US 2002), the Hollywood remake by Cameron Crowe of Alejandro Amenábar's film, Abre los ojos (Spain 1997), it explores the similarities and differences between the two films. In addition, it also considers the extent to which a filmic remake like Vanilla Sky might be read as a self-conscious reflection on the processes which are at the very heart of intertextuality as we understand it.
26

Caracterización de las propiedades viscoelásticas de la esclera de ojos y simulación de su comportamiento biomecánico

Panduro Camavilca, Roy Max Remy 14 December 2022 (has links)
Existen diversas aplicaciones de la Ingeniería Mecánica y la Ciencia de los Materiales orientadas a áreas como la minería, aviación o medicina. Entre estas se incluye también a la biomecánica, la cual combina conocimientos de caracterización de materiales, simulación computacional y fabricación de prototipos, con el fin de lograr una comprensión profunda de los mecanismos que ocurren dentro de especímenes biológicos desde un punto de vista estructural y energético. En el caso específico de la oftalmología, con el propósito de obtener nuevas tecnologías en el desarrollo de implantes o procedimientos clínicos para el ojo humano, se hace de mucha utilidad la constante optimización y refinamiento de los métodos usados para obtener las propiedades biomecánicas de las partes del ojo. Entre otros, se requiere realizar un análisis numérico y cualitativo de la morfología ocular haciendo uso de la configuración de diversos ensayos mecánicos existentes para tejidos blandos, con el fin de poder comparar diversos valores de esfuerzos y deformaciones frente a distintas condiciones de trabajo del ojo evaluado. En esa perspectiva, el objetivo principal del presente trabajo fue caracterizar las propiedades viscoelásticas de la esclera de ojos de cerdo para simular su comportamiento biomecánico mediante métodos computacionales. Para alcanzar dicho objetivo, se estableció la siguiente metodología: i) En primer lugar, se tuvieron que definir los detalles de la procedencia de los ojos de cerdo a ensayar, así como la justificación de su uso y los cuidados que se tuvieron que tener en cuenta para poder conservar sus propiedades mecánicas hasta el momento de la ejecución de los ensayos. ii) Luego, se definió un protocolo a seguir para la realización de los ensayos mecánicos; empezando con el procedimiento de corte para dividir las escleras de ojos de cerdo identificando cada zona de la superficie ocular seccionada y elaborar sus correspondientes probetas. También se definieron las características de los equipos usados para los ensayos mecánicos, así como la secuencia seguida por los sujetadores de probetas, cuya geometría fue modificada para su empleo en trabajos con tejidos pequeños. iii) Adicionalmente, se elaboró un procedimiento a seguir para obtener las curvas medias y el error estadístico de los datos tomados a partir de los resultados de los ensayos mecánicos. Asimismo, se propusieron ajustes de curvas para poder extraer las propiedades visco-elásticas. iv) Finalmente, se analizaron las variaciones de las propiedades encontradas desde un punto de vista biomecánico y microestructural; asimismo, se complementó el modelo computacional ocular hiper-elástico de Ahmed con las propiedades viscoelásticas obtenidas comparando los efectos de la adición de dichas propiedades sobre los resultados de esfuerzos y deformaciones de la superficie ocular. Se encontró que las diferentes propiedades visco-elásticas de las diversas zonas de la esclera se deben presumiblemente a diferentes orientaciones y agrupaciones de fibras de colágeno, repercutiendo en una deformación máxima de 0.341 mm en la zona superior cercana a la dirección nasal del globo ocular sometido a 15 mmHg de presión interna aplicada durante 10000 s, lo cual ocasionaría la forma geoide y cuneiforme del ojo encontrada en los especímenes ensayados. Así mismo, dichas diferencias microestructurales de la esclera también repercutieron a que se obtuvieran diferentes deformaciones tanto en el centro de la córnea y la zona más cercana a la dirección nasal, siendo estas de 8% y 14.8% respectivamente.
27

Spectre des intramondes à l'ère du numérique : la réalité postmoderne dans des films mettant en scène le motif de la réalité virtuelle, notamment la trilogie «The Matrix, eXistenZ et Abre los Ojos». Suivi de: L'Empire des sortilèges (scénario)

Ouellet, Josiane 23 April 2018 (has links)
Cette thèse cherche à démontrer l’hypothèse selon laquelle la réalité virtuelle au cinéma renvoie à la réalité de notre société placée sous le signe des technologies numériques et que les films qui y ont recours tiennent sur notre monde un discours postmodemiste s'apparentant à celui de Jean Baudrillard. Ainsi, j’y avance qu'un certain nombre d’enjeux sont contenus en puissance dans les technologies numériques et que, alors qu’elles sous tendent désormais l'ensemble de la société occidentale, il est normal que ces questions se retrouvent, de manière directe ou indirecte, dans les discours dont notre réalité fait l’objet. Concrètement, j'aborde la réalité virtuelle en tant que motif au sein d’un corpus de films la mettant en scène. En tant qu'unité de contenu stable, le motif possède un noyau de sens permanent et indépendant, que je tente de cerner en identifiant les thèmes reliés à la nature même du virtuel technoscientifique. Cela dit, le motif comporte aussi un certain potentiel, qui se réalise de diverses manières selon le cas. Je m’intéresse donc également à la façon dont les thèmes sont développés à travers les fables et les discours des différents récits filmiques étudiés. Autrement dit, je tente de relever le potentiel thématique du virtuel technoscientifique, pour ensuite vérifier comment il s’actualise dans les discours postmodemistes et dans des films mettant en scène le motif de la réalité virtuelle. Pour ce faire, je m’applique d’abord à définir les concepts utilisés (réalité, virtuel et réalitévirtuelle) et à établir une typologie du virtuel et de la réalité virtuelle ou de l’image. Au terme de cet exercice, je propose divers modèles du virtuel et des réalités virtuelles, que je regroupe ultimement dans un modèle général du virtuel dans la société postmodeme. Ce modèle est à la fois typologique et dynamique, dans le sens où il expose divers types devirtualité, mais aussi les relations que les éléments présentés entretiennent entre eux. Il mepermet de mettre en relief le nouveau statut du virtuel dans le contexte d’un monde envahi par les technologies numériques et d’appréhender les enjeux qui y sont rattachés. Surtout, ce modèle me permet de formuler diverses questions (par exemple : « À quel type de programme avons-nous affaire ? », « Quelle forme concrète prennent les interfaces dusystème de réalité virtuelle ? », « Quelle forme prend l'espace virtuel ? ») afin d'appréhender efficacement le motif de la réalité virtuelle dans les films de mon corpus. De plus, je me sers de ce modèle pour étayer mon hypothèse quant aux thèmes dont ce motif est porteur (par exemple, celui des apparences trompeuses). Après quoi, j'essaie de définir la postmodemité et les thèmes qui la traversent. Pour ce faire, je me penche sur différents écrits et, plus précisément, sur ceux de Baudrillard, auteur que j'ai privilégié non seulement en raison de son importance dans le champ des sciences humaines, mais également, parce qu'il parle de notre société en termes de réalité virtuelle. Mon objectif est alors de dégager les grandes lignes de ces discours tentant de cerner l'époque actuelle. Puis, j’observe qu’effectivement, certains thèmes qui les parcourent se rapprochent de ceux contenus en puissance dans le virtuel technoscientifique (par exemple, les thèmes des apparences trompeuses, du pouvoir, du destin et du libre-arbitre, de l’identité, des désirs). Ensuite, je procède à une analyse de contenu des films de mon corpus, soit la trilogie cinématographique The Matrix (Andy et Lana Wachowski, 1999, 2003), eXistenZ (David Cronenberg, 1999) ainsi qu'Abre los Ojos (Alejandro Amenábar, 1997) et son remake Vanilla Sky (Cameron Crowe, 2001). Plus concrètement, j’en relève les récits, les thèmes et les discours en fonction du motif de la réalité virtuelle. Pourquoi ces films ? Parce qu’ils mettent en scène un cas limite : une réalité virtuelle idéale. Ils risquent donc d’explorer un plus large spectre de possibles, quant aux problèmes et aux questions soulevés par le virtuel technoscientifique, que des films mettant en scène d’autres cas de figure. Cela fait, je remarque que les thèmes abordés s’apparentent à ceux rattachés aux technologies numériques et que les discours mis de l’avant s’inscrivent dans la foulée du postmodemisme, voire de la pensée de Baudrillard. Enfin, une analyse comparative de ces oeuvres et d’un corpus élargi d’une trentaine de films me permet d’étendre mes conclusions au motif de la réalité virtuelle au cinéma en général. Au terme de cette étude, il m'est possible de confirmer mon hypothèse de départ, tout en la nuançant. Dans un monde où les technologies numériques sont devenues omniprésentes, la réalité n'est plus ce qu'elle était, ce qui ne signifie pas qu'elle ait disparu, pour peu qu'elle ait jamais existé. Une certaine idée de la réalité s'est estompée, celle qui nous la présentait comme substantielle, rationnelle, mais le phénomène demeure, tandis que de nouvelles réalités voient le jour. Ainsi, la réalité se fait dorénavant « méta-réalité ». où se multiplient des « intramondes » (des notions que j'introduirai au final en guise de synthèse des observations contenues dans cette étude), entre lesquels le sujet doit apprendre à naviguer sans se perdre. En fait, la réalité virtuelle entraîne une mise en abyme de la réalité, faisant en sorte que cette dernière se donne désormais pour ce qu'elle est : une fiction. Ce procédé de mise à distance nous ouvre de nouvelles perspectives. A condition que la réalité virtuelle ne cherche pas à remplacer la réalité, auquel cas elle perd sa fonction. Or, la seule chose qui puisse nous prémunir contre une telle éventualité est notre conscience, notre mémoire, l’inscription de nos expériences au sein d’un itinéraire, d’un récit, d’une histoire propre à nous orienter dans ce monde déspatialisé. En seconde partie, je propose un scénario de science-fiction mettant en scène le motif de la réalité virtuelle. Je présente d’abord le projet dans ses grandes lignes (résumé, personnages, synopsis, traitement cinématographique et lieux). Puis, je détaille le scénario en tant que tel. Enfin, je livre ma création à une analyse comparable à celle à laquelle j’ai soumis les film sde mon corpus pour pouvoir la situer par rapport à l’ensemble et approfondir encore davantage ma réflexion. En fait, ma recherche théorique et mon travail de création se sont continuellement nourri l’un l’autre tout au long de ma démarche. Mes découvertes sur le virtuel m’ont permis d’en exploiter différentes dimensions dans mon scénario, tandis que les aventures de mon personnage m ’ont amenée à mieux comprendre certaines notions en les ancrant dans le concret.
28

Sites of struggle : representations of family in Spanish film (1996-2004)

Rutherford, Jennifer R. January 2010 (has links)
This thesis analyses how ways of thinking about and meanings of family are (re)negotiated and (re)presented in six films that, to varying degrees, are categorised as cine social. The group of films consists of Familia (León de Aranoa, 1996), Solas (Zambrano, 1999), Flores de otro mundo (Bollaín, 1999), Poniente (Gutiérrez, 2002), Te doy mis ojos (Bollaín, 2003) and Cachorro (Albaladejo, 2004). Despite the growing body of critical work on the wide-ranging social themes they deal with, little sustained attention has been given to their representations of family. Scholars tend to mention it only in passing, or refer back to the allegorical/mediating function that family has often played in Spanish cinema. The objective of this thesis is to place the emphasis, as the films do themselves, on the family per se. Insights into family from a range of academic fields including philosophy, sociology, feminist and queer theories and cultural, race and gender studies are combined with close textual readings and a consideration of the modes of representation and address employed in the films to analyse how they function as sites of ideological struggle. The thesis begins by sketching out historically and culturally situated definitions of family and providing an overview of some of its most iconic representations in Spanish cinema. Establishing many of the aspects developed in the main body of the thesis the first chapter concentrates on Familia, which denaturalises the hegemonic family by presenting it as a self-conscious performance. The subsequent four chapters focus on family forms, roles, practices, commitment, power dynamics and domestic space. They explore how the films’ affective and informed modes of address position the spectator in relation to criticisms of the traditional family and evaluations of emerging family ideologies, finally proposing that they could usefully be viewed as a cycle of postmodern family melodramas.
29

Arte, industria y medio rural: la implicación del arte en los procesos de transformación del territorio. La experiencia de las minas de Ojos Negros (Teruel)

Arribas Navarro, Luis Diego 01 March 2016 (has links)
[EN] SUMMARY (English) Art, industry and rural areas: The implication of art in the transformation processes of the territory. The experience of Ojos Negros mines (Teruel) This dissertation takes an intervention process through art on a natural environment altered by human action: the iron mines open pit Ojos Negros (Teruel). The hypothesis of the research is the ability of art to promote, guide and intervene in processes of transformation of the territory and so specifically, the finding that capacity through the results this mining environment. I starting from a first approach from the art world in which I developed a series of works and exhibitions around the mining stage, and after contact with the local residents, was moving towards my creative activity intervention the territory, integrating the rest of the stakeholders: residents and authorities in the search for alternatives to the cessation of mining activity. The artist becomes a dynamic agent, a mediator who proposes and promotes collaborative strategies with the mining group, generating a change in the perception of the space of intervention that is oriented towards the field of art and culture. Through organizing three meetings held in mines Ojos Negros between 2000 and 2007, the artistic action served to aggregate artists, miners, authorities and specialists from the field of art, architecture, industrial archeology, sociology, mining and local development, contrasting opinions and proposals for the construction of a new stage in the converge the industrial past with a new cultural identity. To achieve this goal have continued empirical research methods, deploying a research process based on experience. Given its application in the same space of intervention, we can talk about an experiment field, to analyze the process and the impact it has on the actors in their environment natural. In turn, the investigator is the agent responsible for conditions beginning and development of changes, both in the space field and in the community involved. Throughout the process they have been applied instruments observation has allowed to directly follow up their evolution. Has been participant observation, which besides observer, researcher also formed part of the observed object. The references that accompany this research have helped contextualize framework for action. On one side basics are addressed and heritage industrial archeology, with some national and international examples of action in disused mining and steel operations. Furthermore, it draws a tour of the presence of industrial activity in the different artistic disciplines, such as painting, sculpture, photography, film and literature and, finally, address some examples of action in industrial and social contexts They are going through conflict or are involved in processes of change. As practical results we must emphasize the Government's decision of Aragon to declare Ojos Negros mines Cultural Park, the highest figure heritage protection of the Aragonese community. Also involvement neighbors and local authorities in the activities, reaffirming its mining identity and interest in addressing the changing roles of its natural environment and industrial after the cessation of the activity. On the theoretical side it has been important the publication of minutes of meetings developed in the mines, giving interventions known artists and expert opinion participants, leaving the testimony of an experience that has helped boost change function and social revitalization of the environment. Keywords: Public art, land-art, industrial archeology, mining, Ojos Negros. / [ES] La presente tesis doctoral recoge un proceso de intervención a través del arte en un contexto natural alterado por la acción antrópica: las minas de hierro a cielo abierto de Ojos Negros (Teruel). La hipótesis de la investigación es la capacidad del arte para impulsar, orientar e intervenir en procesos de transformación del territorio y, de forma específica, la constatación de esa capacidad a través de los resultados obtenidos en este entorno minero. Partiendo de un primer acercamiento desde el ámbito artístico en el que desarrollé una serie de obras y exposiciones en torno al escenario minero, y tras el contacto con los vecinos de la localidad, fui desplazando mi actividad creativa hacia la intervención en el territorio, integrando al resto de los actores implicados: vecinos y autoridades, en la búsqueda de alternativas al cese de la actividad extractora. El artista se convierte así en un agente dinamizador, un mediador que propone e impulsa estrategias de colaboración con el colectivo minero, generando un cambio en la percepción sobre el espacio de intervención orientado hacia el ámbito del arte y la cultura. A través de la organización de tres encuentros celebrados en las minas de Ojos Negros entre los años 2000 y 2007, la acción artística sirvió para aglutinar a artistas, mineros, autoridades y especialistas pertenecientes al ámbito del arte, la arquitectura, la arqueología industrial, la sociología, la minería y el desarrollo local, contrastando opiniones y propuestas para la construcción de un nuevo escenario en el que converja el pasado industrial con una nueva identidad cultural. Para alcanzar este objetivo se han seguido métodos de investigación empírica, desplegando un proceso de investigación fundamentado en la experiencia. Dada su aplicación en el espacio mismo de intervención, podemos hablar de un experimento de campo, al analizar el proceso y la repercusión que tiene en los actores en su ambiente natural. A su vez, el investigador es el agente que provoca las condiciones para el comienzo y desarrollo de los cambios, tanto en el ámbito espacial como en el de la comunidad implicada. A lo largo del proceso se han aplicado instrumentos de observación que ha permitido hacer un seguimiento directo de su evolución. Ha sido una observación participativa, en la que, además de observador, el investigador ha formado también parte del objeto observado. Los referentes que acompañan a esta investigación ayudan a contextualizar el marco de actuación. Por un lado se abordan conceptos básicos sobre patrimonio y arqueología industrial, con algunos ejemplos nacionales e internacionales de actuación en explotaciones mineras y siderúrgicas en desuso. Por otro lado, se traza un recorrido por la presencia de la actividad industrial en las distintas disciplinas artísticas, como la pintura, la escultura, la fotografía, el cine o la literatura y, por último, se abordan algunos ejemplos de actuación en contextos industriales y sociales que atraviesan por situaciones de conflicto o están inmersos en procesos de cambio. Como resultados prácticos destacamos la decisión del Gobierno de Aragón de declarar las minas de Ojos Negros como Parque Cultural, la máxima figura de protección patrimonial de la comunidad aragonesa. También la implicación de los vecinos y las autoridades locales en las actividades desarrolladas, reafirmando su identidad minera y su interés por abordar el cambio de funciones de su entorno natural e industrial después del cese de la actividad. En el aspecto teórico ha sido importante la publicación de las actas de los encuentros desarrollados, dando a conocer las intervenciones de los artistas y la opinión de los especialistas participantes, dejando el testimonio de una experiencia que ha servido para impulsar el cambio de función y la dinamización social del entorno. / [CA] Art, indústria i medi rural: La implicació de l'art en els processos de transformació del territori. L'experiència de les mines d'Ojos Negros (Teruel) La present tesi doctoral recull un procés d'intervenció a través de l'art en un context natural alterat per l'acció antròpica: les mines de ferro a cel obert d'Ulls Negres (Terol). La hipòtesi de la investigació és la capacitat de l'art per impulsar, orientar i intervenir en processos de transformació del territori i, de forma específica, la constatació d'aquesta capacitat a través dels resultats obtinguts en aquest entorn miner. Partint d'un primer acostament des de l'àmbit artístic en el que vaig desenvolupar una sèrie d'obres i exposicions entorn de l'escenari miner, i després del contacte amb els veïns de la localitat, vaig anar desplaçant la meva activitat creativa cap a la intervenció en el territori, integrant al resta dels actors implicats: veïns i autoritats, en la recerca d'alternatives al cessament de l'activitat extractora. L'artista es converteix així en un agent dinamitzador, un mediador que proposa i impulsa estratègies de col·laboració amb el col·lectiu miner, generant un canvi en la percepció sobre l'espai d'intervenció orientat cap a l'àmbit de l'art i la cultura. A través de l'organització de tres trobades celebrades en les mines d'Ojos Negros entre els anys 2000 i 2007, l'acció artística va servir per aglutinar artistes, miners, autoritats i especialistes pertanyents a l'àmbit de l'art, l'arquitectura, l'arqueologia industrial, la sociologia, la mineria i el desenvolupament local, contrastant opinions i propostes per a la construcció d'un nou escenari en el qual convergeixi el passat industrial amb una nova identitat cultural. Per assolir aquest objectiu s'han seguit mètodes d'investigació empírica, desplegant un procés d'investigació fonamentat en l'experiència. Donada la seva aplicació en l'espai mateix d'intervenció, podem parlar d'un experiment de camp, en analitzar el procés i la repercussió que té en els actors en el seu ambient natural. Al seu torn, l'investigador és l'agent que provoca les condicions per al començament i desenvolupament dels canvis, tant en l'àmbit espacial com en el de la comunitat implicada. Al llarg del procés s'han aplicat instruments d'observació que ha permès fer un seguiment directe de la seva evolució. Ha estat una observació participativa, en què, a més d'observador, l'investigador ha format també part de l'objecte observat. Els referents que acompanyen aquesta investigació ajuden a contextualitzar el marc d'actuació. D'una banda s'aborden conceptes bàsics sobre patrimoni i arqueologia industrial, amb alguns exemples nacionals i internacionals d'actuació en explotacions mineres i siderúrgiques en desús. D'altra banda, es traça un recorregut per la presència de l'activitat industrial a les diferents disciplines artístiques, com la pintura, l'escultura, la fotografia, el cinema o la literatura i, finalment, s'aborden alguns exemples d'actuació en contextos industrials i socials que travessen per situacions de conflicte o estan immersos en processos de canvi. Com a resultats pràctics destaquem la decisió del Govern d'Aragó de declarar les mines d'Ojos Negros com a Parc Cultural, la màxima figura de protecció patrimonial de la comunitat aragonesa. També la implicació dels veïns i les autoritats locals en les activitats desenvolupades, reafirmant la seva identitat minera i el seu interès per abordar el canvi de funcions del seu entorn natural i industrial després del cessament de l'activitat. En l'aspecte teòric ha estat important la publicació de les actes de les trobades desenvolupats, donant a conèixer les intervencions dels artistes i l'opinió dels especialistes participants, deixant el testimoni d'una experiència que ha servit per impulsar el canvi de funció i la dinamització social de l'entorn. Paraules clau: Arte público; Land-art; arq / Arribas Navarro, LD. (2016). Arte, industria y medio rural: la implicación del arte en los procesos de transformación del territorio. La experiencia de las minas de Ojos Negros (Teruel) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61308 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales

Page generated in 0.0344 seconds