• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 5
  • 5
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Role of Skp2 in epithelial dysplasia and carcinoma of the cervix

Chen, Tzu-Ping 09 September 2003 (has links)
The F-box protein Skp2 (S-phase kinase associated protein 2) positively regulates the G1-S transition by controlling the cell cycle inhibitor p27Kip1. The p42/p44 mitogen-activated protein (MAP) kinase activation is also necessary for the cell cycle progression. p27Kip1 acts as a negative regulator of the cell cycle by inhibiting the activity of cyclin/cdk complexes during G0 and G1. RT-PCR, Western blotting and immunohistochemical staining were used to assay their relationship with cervical lesion development. In RT-PCR and western blotting, Skp2 mRNA and protein were expressed mostly in carcinoma tissues. At Fisher¡¦s exact test showed that Skp2, p27Kip1 and p42/p44 MAP Kinase are strongly associated with disease progession respectively (P < 0.0001, P < 0.0001, P = 0.0043). We also found a postive correlation between the expression of Skp2 and p42/p44 MAP Kinase (P = 0.0097).
2

Factores de progresión tumoral en el sarcoma de Kaposi: estudio inmunohistoquímico

Penín Mosquera, Rosa Maria 01 October 2003 (has links)
El sarcoma de Kaposi (SK) es una enfermedad angioproliferativa con cuatro formas clínico-epidemiológicas: clásica (SK-C), africana endémica, relacionada con fármacos inmunosupresores y relacionada con el síndrome de inmunodeficiencia adquirida (SK-SIDA). La afectación del SK es generalmente cutánea, pero en los casos agresivos puede diseminarse a localizaciones extracutáneas. En la piel, las lesiones se clasifican clínicopatológicamente en máculas, placas y tumores de acuerdo con su progresión y severidad. El SK parece iniciarse como una proliferación vascular reactiva debida a una red de citocinas alterada, mientras que en estadios avanzados, se comporta como una neoplasia multifocal.El diferente comportamiento biológico del SK de acuerdo con sus presentaciones epidemiológicas y estadios puede estar relacionado con la presencia de alteraciones específicas en los mecanismos que controlan el crecimiento y desarrollo tumoral, como la sobreestimulación de citocinas y de factores de crecimiento angiogénicos o alteraciones en las oncoproteínas que controlan la proliferación celular y la apoptosis. Estas alteraciones podrían ofrecer los estímulos neoplásicos necesarios para el desarrollo, progresión y, en definitiva, un comportamiento más agresivo del SK.El factor de crecimiento hepatocitario (HGF) es una citocina angiogénica pleiotrópica que está sobreexpresada en cánceres humanos invasivos y puede actuar como factor de progresión tumoral, estimulando la angiogénesis y la invasividad de las células tumorales. Estas respuestas son transducidas a través del receptor c-Met. El HGF estimula la proliferación de las células fusiformes cultivadas de lesiones humanas de SK, y además las células del SK sintetizan y secretan HGF y expresan c-Met, creando un rizo de retroalimentación para la proliferación tumoral y la neovascularización. Hemos estudiado la expresión del c-Met en diferentes estadios histológicos de lesiones de SK-C y SK-SIDA, observando que la intensidad de tinción de c-Met fue mayor en los tumores que en las placas, de forma que el HGF se comporta como un factor de progresión en el SK.EL HHV-8, el factor etiológico del SK, codifica la v-ciclina, que formando complejo con la cinasa dependiente de ciclina (CDK) 6, contribuye a la fosforilación y degradación mediada por proteasoma del inhibidor de las cinasas dependientes de ciclina p27KIP1. La p27KIP1 regula negativamente la proliferación celular uniéndose e inhibiendo a los complejos ciclina-CDK de fase G1. Por otro lado, la infrarregulación de la expresión de la p27KIP1 parece facilitar el desarrollo tumoral y la diseminación metastásica; por ello la p27KIP1 ha sido considerada como un factor pronóstico independiente en una gran variedad de neoplasias humanas. Aunque la naturaleza neoplásica del SK todavía es controvertida, se ha demostrado repetidas veces que en algunos pacientes el SK puede comportarse como una neoplasia maligna y seguir un curso ominoso. Para determinar si la disminución de los niveles de la p27KIP1 está también relacionada con un comportamiento más agresivo del SK, decidimos investigar la inmunoreactividad de la p27KIP1 en biopsias de SK. De este modo, intentamos determinar si la disminución de los niveles de expresión de la p27KIP1 está relacionada con la afectación extracutánea en el SK, como ocurre en otras neoplasias cuando metastatizan. La media de porcentajes de células positivas para p27KIP1 era significativamente mayor en las biopsias de lesiones cutáneas y en las máculas-placas que en las lesiones extracutáneas y en los tumores respectivamente. Estos resultados apoyan la hipótesis de que la disminución de los niveles de la p27KIP1, que pueden ser producidos por la infección por el HHV-8, facilitan la progresión del SK a través de sus estadios histopatológicos y su eventual extensión extracutáneaEstudios recientes han demostrado que la degradación de la p27KIP1 a través de la vía ubicuitin-proteasoma está mediada por el complejo SCF/ p45SKP2 y por su receptor específico de sustrato F-box p45SKP2. La p45SKP2 está frecuentemente sobreexpresada en células transformadas, induce la fase S en células quiescentes y se sospecha que es un protooncogen en tumores humanos. De hecho, se ha determinado una asociación entre el incremento de los niveles de la p45SKP2 y la disminución de los niveles de la p27KIP1 en neoplasias epiteliales. Hemos estudiado si la expresión de la p45SKP2 está alterada en las lesiones agresivas del SK y su relación con la infrarregulación de la p27KIP1, sexo e infección por el VIH. La sobreexpresión nuclear de la p45SKP2 estaba presente en todos los estadios del SK, estando significativamente incrementada en los tumores cutáneos y en las lesiones extracutáneas en comparación con la máculas y placas. No se identificaron diferencias estadísticamente significativas en relación con el sexo y estatus VIH de los pacientes, y el análisis de regresión no mostró correlación entre la p45SKP2 y la p27KIP1. Estos hallazgos sugieren que la p45SKP2 está involucrada en el SK, no sólo promoviendo la degradación de la p27KIP1, sino también a través de otros mecanismos todavía desconocidos. / Kaposi's sarcoma (KS) is an angioproliferative disease with four clinical-epidemiological forms: classic (C-KS), African-endemic, immunosuppressive drug-related and acquired immune deficiency syndrome-related (AIDS-KS). KS involvement is usually limited to the skin, but in aggressive cases it may disseminate to extracutaneous locations. In the skin, lesions are clinicopathologically classified into macules, plaques and tumours in agreement with their progression in severity. KS seems to begin as a reactive vascular proliferation due to an unbalanced cytokine network, whereas in advanced stages, it behaves as a multifocal neoplasm.The different biological behavior of KS according to its epidemiological presentations and stages might be related to the presence of specific alterations in the mechanisms controlling tumor growth and development, such as cytokine or angiogenic growth factor overstimulation or alterations of the oncoprotein networks that control cell proliferation and apoptosis. These alterations would provide neoplastic stimuli for the development, progression, and aggressive behaviour of KS. Hepatocyte growth factor (HGF) is a pleiotropic angiogenic cytokine that is overexpressed in invasive human cancers and may function as a tumor progression factor, stimulating tumour cell invasiveness and angiogenesis. These responses are transduced through the c-Met receptor. HGF stimulates proliferation of spindle cells cultured from human KS lesions, and KS cells synthesize and secrete HGF and express c-Met, thus providing an autocrine loop for tumour proliferation and neovascularization. We have studied the expression of c-Met in different histological stages of AIDS-associated and classic KS lesions. The staining intensity of c-Met was stronger in tumours than in plaques showing that HGF would be a progression factor in KS. HHV-8, the KS'etiologic factor, encoded v-cyclin, through its complexing with cyclin-dependent kinase (CDK) 6, contributes to the phosphorylation and proteasome-mediated degradation of p27KIP1, a cyclin-dependent kinase inhibitor. P27KIP1 regulates negatively cell proliferation by binding and inhibiting G1 cyclin-CDK complexes. On the other hand, down-regulation of p27KIP1 expression seems to facilitate tumour development and metastatic dissemination; then p27KIP1 has been considerated as an independent prognostic factor in a variety of human neoplasms. Although the neoplastic nature of KS remains controversial, it has been repeatedly demonstrated that in some patients KS may behave as a malignant neoplasm and follow an ominous course. To determine whether decreased p27KIP1 levels are also related to more aggressive behaviour in KS, it was decided to investigate p27KIP1 immunoreactivity in KS biopsy specimens. Thereby, we sought to determine whether the decrease in p27KIP1 expression levels is related to extracutaneous involvement in KS, as is the case in several other types of neoplasms when they metastasize. The mean percentages of p27KIP1-positive cells were significantly higher in biopsy specimens from skin lesions and in macules-plaques than in those from extracutaneous locations and tumours respectively. These results lend support to the hypothesis that decreased levels of p27KIP1, which may have been brought about by HHV-8 infection, play a role in KS progression through its various histopathological stages, to its eventual extracutaneous spread.Recent studies have demonstrated that p27KIP1 degradation through the ubiquitin-proteasome pathway is mediated by the SCF/p45SKP2 complex and by the substrate-specific receptor of this complex, the F-Box protein p45SKP2. P45SKP2 is frequently over-expressed in transformed cells, induces S phase in quiescent cells and is a suspected proto-oncogene in human tumours. In fact, there are recent reports of increased levels of p45SKP2 in association with reduced p27KIP1 levels in epithelial neoplasms. We have studied of whether p45SKP2 expression is altered in aggressive lesions of KS and its relation to p27KIP1 down-regulation, gender and HIV infection. P45SKP2 nuclear over-expression was present in all KS stages, being significantly increased in skin tumours and extracutaneous lesions as compared with macules and plaques. No statistically significant differences were found in regard to patients´ sex and HIV status and regression analysis failed to show a correlation among p45SKP2 and p27KIP1. These findings suggest that p45SKP2 is involved in KS, not only by promoting the degradation of p27KIP1 but also through other mechanisms still unknown.
3

Identificació d'un nou mecanisme de regulació de l'estabilitat de p27(kip1)

Aguasca i Marsà, Marta 21 October 2005 (has links)
Els objectius d'aquesta tesi van ser plantejats per tal d'aprofundir en l'estudi de la implicació de la proteïna p27(kip1) en processos de tumorogènesi i metàstasi, donat que els nivells baixos de p27(kip1) son cosiderats un factor de mal pronòstic en els càncers humans. Així doncs, els objectius proposats pel desenvolupament d'aquest treball són els següents: · Identificació de noves proteïnes d'unió a p27(kip1)· Caracterització funcional de les noves interaccions amb p27(kip1)· Implicació d'aquestes noves funcions de p27(kip1) amb el cicle cel·lular i càncer.
4

Untersuchungen zur Expression der zellzyklusassoziierten Proteine p27Kip1 und Ki-67 und der Matrixmetalloproteinaseinhibitoren TIMP-1, TIMP-2 und TIMP-3 in häufigen humanen Karzinomen / Cell-cycle associated proteins p27Kip1 and Ki-67 and metalloproteinases TIMP-1, TIMP-2 and TIMP-3 in human carcinoma

Huber, Julia 01 March 2011 (has links)
No description available.
5

Le rôle de Janus Kinase 3 (JAK3) dans le développement folliculaire.

Zareifard, Amir 12 1900 (has links)
Janus kinase 3 (JAK3) est un membre de la famille JAK de protéines tyrosine kinase impliquées dans la transduction du signal intracellulaire médiée par les récepteurs de cytokines via la voie de signalisation JAK/STAT. JAK3 s'est avéré exprimé de manière différentielle dans les cellules de la granulosa (GC) des follicules pré-ovulatoires bovins et régulé à la baisse par l'hormone lutéinisante. Ces observations suggèrent que la régulation de JAK3 pourrait moduler la prolifération des GC, l'activité stéroïdienne et l'activation/l'inhibition des cibles en aval. Pour étudier les mécanismes des actions de JAK3 dans GC, nous avons utilisé JANEX-1, un inhibiteur pharmacologique de JAK3, et des traitements FSH et analysé des marqueurs de prolifération, des enzymes stéroïdogènes et la phosphorylation de protéines cibles, y compris STAT3 et les partenaires JAK3 précédemment identifiés CDKN1B/p27Kip1 et MAPK8IP3/JIP3. Les GC en culture ont été traités avec ou sans FSH en présence ou non de JANEX-1. L'ARN total et les protéines ont été extraits et analysés par RT-qPCR, western blot et UHPLC-MS/MS. L'expression de l'enzyme stéroïdogène CYP11A1, mais pas du CYP19A1, était significativement régulée à la hausse dans les GC traités avec la FSH et les deux étaient significativement diminuées lorsque JAK3 était inhibé par rapport au contrôle. Les marqueurs de prolifération CCND2 et PCNA ont été significativement réduits dans les GC traités au JANEX-1 et régulés positivement par la FSH. Les analyses Western blots ont montré que le traitement JANEX-1 réduisait de manière significative les quantités de pSTAT3 tandis que la surexpression de JAK3 augmentait pSTAT3. De même, le traitement à la FSH a augmenté pSTAT3 même dans les GC traités au JANEX-1. Les analyses UHPLC-MS/MS ont montré une phosphorylation et des modifications supplémentaires de résidus d'acides aminés spécifiques dans JAK3 ainsi que ses partenaires de liaison CDKN1B et MAPK8IP3 révélant une activation ou une inhibition possible de JAK3 après des traitements FSH ou JANEX-1, respectivement. L'abondance de la protéine totale JAK3 a augmenté après le traitement par FSH et a diminué de manière significative, avec MAPK8IP3, dans le GC traité par JANEX-1, tandis que l'abondance totale de CDKN1B a été modifiée après FSH et augmentée après JANEX-1. Nous montrons que JAK3 influence l'activité GC par la phosphorylation de protéines cibles en réponse à des stimulations telles que la FSH, ce qui conduit à l'activation de JAK/STAT et module probablement d'autres voies de signalisation impliquant CDKN1B et MAPK8IP3. / Janus kinase 3 (JAK3) is a member of the JAK family of tyrosine kinase proteins involved in cytokine receptor-mediated intracellular signal transduction through the JAK/STAT signaling pathway. JAK3 was shown as differentially expressed in granulosa cells (GC) of bovine preovulatory follicles and downregulated by the luteinizing hormone. These observations suggested JAK3 regulation could modulate GC proliferation, steroidogenic activity and activation/inhibition of downstream targets. To investigate the mechanisms of JAK3 actions in GC, we used JANEX-1, a pharmacological JAK3 inhibitor, and FSH treatments and analyzed proliferation markers, steroidogenic enzymes and phosphorylation of target proteins including STAT3 and previously identified JAK3 partners CDKN1B/p27Kip1 and MAPK8IP3/JIP3. Cultured GCs were treated with or without FSH in the presence or not of JANEX-1. Total RNA and proteins were extracted and analyzed by RT-qPCR, western blotting and UHPLC-MS/MS. Expression of steroidogenic enzyme CYP11A1, but not CYP19A1, was significantly upregulated in GC treated with FSH and both were significantly decreased when JAK3 was inhibited as compared to control. Proliferation markers CCND2 and PCNA were significantly reduced in JANEX-1-treated GC and upregulated by FSH. Western blots analyses showed that JANEX-1 treatment significantly reduced pSTAT3 amounts while JAK3 overexpression increased pSTAT3. Similarly, FSH treatment increased pSTAT3 even in JANEX-1-treated GC. UHPLC-MS/MS analyses showed phosphorylation and additional modifications of specific amino acid residues within JAK3 as well as its binding partners CDKN1B and MAPK8IP3 revealing possible activation or inhibition of JAK3 following FSH or JANEX-1 treatments, respectively. Abundance of JAK3 total protein was increased post-FSH treatment and significantly decreased, along with MAPK8IP3, in JANEX-1-treated GC while CDKN1B total abundance was altered post-FSH and increased post-JANEX-1. We show that JAK3 influences GC activity through phosphorylation of target proteins in response to stimulations such as FSH, which leads to the activation of JAK/STAT and likely modulating other signaling pathways involving CDKN1B and MAPK8IP3.

Page generated in 0.0562 seconds