• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 66
  • 59
  • 24
  • 9
  • 9
  • 8
  • 8
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 223
  • 59
  • 55
  • 45
  • 29
  • 27
  • 24
  • 21
  • 21
  • 20
  • 18
  • 14
  • 14
  • 13
  • 13
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
51

Tratamiento percutáneo del pseudoquiste pancreático post pancreatitis aguda grave, experiencia en la Unidad de Radiología Vascular e Intervencionista : Hospital Nacional Edgardo Rebagliati Martins EsSalud, junio 2000-diciembre 2003

Godoy Martínez, Daniel Alberto January 2004 (has links)
INTRODUCCIÓN: Los pseudoquistes pancreáticos son colecciones originadas por la licuefacción de la necrósis después de una pancreatitis aguda grave. Actualmente la Radiología Intervencionista cuenta con tratamientos percutáneos para el pseudoquiste pancreático. OBJETIVOS Mostrar el aporte y ventajas de la Radiología Intervencionista en el tratamiento del drenaje percutáneo del pseudoquiste pancreático, resaltando la utilidad de la ecografia como guía para el procedimiento.
52

Serologische Parameter in der Diagnostik der Post-ERCP-Pankreatitis

Lange, Yvonne 01 February 2011 (has links) (PDF)
kein
53

Caracterització dels tipus d'activació de diferents poblacions de macròfags durant la pancreatitis aguda experimental i la seva relació amb la severitat del procés

Gea Sorli, Sabrina 22 July 2011 (has links)
Malgrat els esforços dedicats a investigar la pancreatitis aguda (PA), segueixen sense resposta la major part de les preguntes plantejades fa anys. En particular, encara no es coneixen tots els mecanismes pels que una lesió localitzada en el pàncrees pot induir una afecció en òrgans distants, com el pulmó. Durant els últims anys s’ha pogut establir que l’activació de les cèl•lules inflamatòries juga un paper central en el desenvolupament d’aquesta malaltia. Per una altra banda, els macròfags poden presentar diferents fenotips en funció del tipus d’activació a la que es veuen sotmesos, destacant l’activació clàssica (induïda per INFγ) i l’alternativa (induïda per citocines com IL4, IL13, IL10, glucocorticoids..). Aquests tipus d’activació podrien condicionar la progressió de la pancreatitis cap a formes lleus o severes. En aquesta tesi s’ha avaluat el tipus d’activació que presenten diferents poblacions de macròfags i la seva relació amb la severitat del procés (lleu, moderada o severa). El treball s’ha realitzat a nivell experimental in vivo, utilitzant un model de PA per infusió de sals biliars. També s’ha analitzat la resposta de les diferents poblacions de macròfags als estímuls generats durant la pancreatitis i s’ha treballat sobre aquests macròfags amb la finalitat de modificar la via d’activació que presenten i ,amb això, modular el procés inflamatori sistèmic associat a la PA. La hipòtesi de partida és que el tipus d’activació de les diferents poblacions de macròfags implicats en la pancreatitis aguda condiciona l’evolució i la severitat de la malaltia. Actuant sobre el tipus d’activació de diferents poblacions de macròfags es podria modificar el curs de la malaltia de severa a lleu. Així doncs els objectius concrets d’aquest treball serien: 1. Obtenir i caracteritzar el tipus d’activació presentat per els macròfags peritoneals i pulmonars durant el desenvolupament de la pancreatitis aguda. Correlacionar el tipus d’activació de les diferents poblacions de macròfags amb el grau de severitat de la patologia. 2. Avaluar el paper de les diferents vies de senyalització intracel•lular implicades en el fenotip dels macròfags. 3. Determinar els possibles mediadors implicats en l’activació dels macròfags durant la pancreatitis aguda.
54

Surgical treatment strategies in intra-abdominal infection

Lamme, Bas, January 1900 (has links)
Proefschrift Universiteit van Amsterdam. / Met bibliogr., lit. opg.
55

On obesity in acute pancreatitis /

Segersvärd, Ralf, January 2005 (has links)
Diss. (sammanfattning) Stockholm : Karolinska institutet, 2005. / Härtill 5 uppsatser.
56

Plomberen van de pancreasgangen een experimenteel onderzoek bij gezonde hond en de hond met hemorrhagisch necrotiserende pancreatitis /

Estourgie, René Jean Albert, January 1983 (has links)
Thesis (doctoral)--Nijmegen, 1983.
57

Caracterização da pancreatite aguda induzida por fosfolipases 'A IND. 2' secretorias / Characterization of the acute pancreatitis induced by secretory phospholipases A2

Camargo, Enilton Aparecido 13 February 2007 (has links)
Orientador: Edson Antunes / Tese (doutorado) - Universidade Estadual de Campinas, Faculdade de Ciencias Medicas / Made available in DSpace on 2018-08-10T04:13:39Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Camargo_EniltonAparecido_D.pdf: 1739135 bytes, checksum: faa68531f796834af8491c48ada0ccc0 (MD5) Previous issue date: 2007 / Resumo: A pancreatite aguda e uma doença inflamatória do pâncreas caracterizada por intensa necrose pancreática e efeitos sistêmicos secundários como lesão pulmonar, os quais são a principal causa da mortalidade observada nessa doença. Ha evidencia de que as fosfolipases A2 (PLA2) tem um importante papel na fisiopatologia da pancreatite aguda. O objetivo deste trabalho foi investigar a capacidade de PLA2s de induzir pancreatite em ratos e os mecanismos envolvidos nesse fenômeno. As seguintes PLA2s foram utilizadas: piratoxina-I (homologo Lys-49 de PLA2 desprovido de atividade catalitica), bothropstoxina-II (homologo Asp-49 de PLA2 com baixa atividade catalítica) e a PLA2 proveniente do veneno de Naja moçambique moçambique (que possui alta atividade catalítica). Ratos Wistar machos (200-250 g) provenientes do CEMIB/UNICAMP foram utilizados. As PLA2s foram injetadas no ducto biliopancreatico de animais anestesiados e apos diferentes tempos experimentais foram avaliados o extravasamento de proteínas plasmáticas no pâncreas, infiltrado de neutrofilos no pâncreas e pulmão e amilase serica. A analise histológica do pâncreas e pulmão também foi realizada em alguns grupos experimentais. Piratoxina-I foi capaz de causar extravasamento de proteínas plasmáticas no pâncreas, infiltrado de neutrofilos no pulmão e os níveis sericos de amilase. Alem disso, a piratoxina-I causou alterações histológicas nos tecidos pancreático (infiltrado de neutrofilos, necrose de células acinares e edema intersticial) e pulmonar (edema intersticial e diminuição do espaço alveolar), que foram mais evidentes nos tempos iniciais da pancreatite (4-12h). Bothropstoxina-II e a PLA2 do veneno de Naja moçambique moçambique, a semelhança da Piratoxina-I, também foram capazes de aumentar o extravasamento de proteínas plasmáticas e o influxo de neutrofilos no tecido pancreático por mecanismos nao relacionados a sua atividade catalítica. Entretanto, o influxo de neutrofilos para o pulmão e o aumento dos níveis sericos de amilase causados por essas PLA2s foi dependente de sua atividade catalítica. As PLA2s também causaram secreção deamilase de acinos pancreáticos isolados, que foi dependente da atividade catalítica dessas enzimas. Adicionalmente, com o objetivo de entender o mecanismo envolvido na pancreatite induzida pela PLA2 de Naja mocambique mocambique animais foram tratados com os seguintes agentes farmacológicos: pentoxifilina (inibidor da sintese de TNF-á), SR140333 (antagonista de receptor NK1), icatibant (antagonista de receptor B2), L-NAME (inibidor não seletivo das NOS), aminoguanidina (inibidor preferencial da NOS induzivel), indometacina (inibidor não seletivo de COX), celecoxib (inibidor seletivo de COX-2), PCA4248 (antagonista dos receptores de PAF) e AA861 (inibidor da 5-lipoxigenase). Em conjunto, nossos dados mostraram que os efeitos locais e secundários são multimediados, envolvendo a participação de bradicinina, substancia P, NO, TNF-á, PAF e metabolitos das COXs. Em conclusão, demonstramos que as PLA2s secretorias são capazes de induzir pancreatite aguda em ratos quando injetadas no ducto biliopancreatico, um quadro caracterizado por efeitos inflamatórios locais e secundários cuja mediação farmacológica envolve vários fatores. Alem disso, a pancreatite aguda induzida pelas PLA2s reproduz algumas alterações observadas na pancreatite aguda em humanos, representando uma nova estratégia de estudo da fisiopatologia da pancreatite aguda / Abstract: Acute pancreatitis is an inflammatory disease of the pancreas that is characterized by intense pancreatic necrosis and remote systemic effects such as the lung injury that is the main cause of death during acute pancreatitis. There are evidences that phospholipases A2 (PLA2) have an important role in the acute pancreatitis pathophysiology. The aim of this work was to investigate the ability of PLA2 to induce acute pancreatitis in rats, and the mechanisms underlying this phenomenon. The following PLA2s were used: piratoxin-I (a Lys-49 PLA2 homologue devoid of catalytic activity), bothropstoxin-II (an Asp-49 PLA2 homologue with low catalytic activity) and PLA2 from Naja mocambique mocambique venom (high catalytic activity). Male Wistar rats (200-250g) provided by CEMIBUNICAMP have been used. The PLA2s were injected into the common bile duct of anesthetized rats, after which pancreatic plasma protein extravasation, pancreatic and lung neutrophil infiltration and serum levels of amylase were measured. Histology of the pancreatic and lung tissue has also been carried out in some experimental group. Piratoxin-I was able to increase the pancreatic plasma protein extravasation, lung neutrophil infiltration and serum amylase levels. In addition, Piratoxin-I caused histological changes in the pancreatic (neutrophil infiltration, areas of acinar cell necrosis and interstitial edema) and lung (interstitial edema and diminuition of alveolar space) tissues, which were more evident in the early periods (4-12h) after the injection. Bothropstoxin-II and PLA2 from Naja mocambique mocambique venom were also able to increase the plasma protein extravasation and neutrophil influx in the pancreatic tissue by mechanisms unrelated to their catalytic activity. However, the remote lung neutrophil influx caused by these PLA2s was shown to depend on their catalytic activity. The enhancement of serum amylase levels was also dependent on the catalytic activity of these enzymes. The PLA2s also caused amylase secretion from isolated pancreatic acini, which was dependent on their catalytic activity. Next, in order to further understand the mechanisms involved in pancreatitis induced by PLA2 Naja mocambique mocambique, animals were treated with the following pharmacological agents: pentoxifylline (TNF-á synthesis inhibitior), SR140333 (NK1receptor antagonist), icatibant (B2 receptor antagonist), L-NAME (non-selective NOS inhibitor), aminoguanidine (preferential inducible NOS inhibitor), indomethacin (nonselective COX inhibitor), celecoxib (selective COX-2 inhibitor), PCA4248 (PAF receptor antagonist) and AA861 (5-lipoxygenase inhibitor). Taken together our data showed that local and remote effects are multimediated, involving the participation of bradykinin, substance P, NO, TNF-á, PAF and COXs metabolites. In conclusion, we have shown that secretory PLA2s are able to induce acute pancreatitis in rats when injected into the common bile duct. Therefore, PLA2-induce acute pancreatitis reproduces some aspects of the human disorder representing a new strategy to study the pathophysiology of acute pancreatitis / Doutorado / Farmacologia / Doutor em Farmacologia
58

Acute Pancreatitis Associated With Omeprazole

Youssef, S. S., Iskandar, S. B., Scruggs, J., Roy, T. M. 01 January 2005 (has links)
Since their introduction in the late 1980s, proton pump inhibitors (PPI) have demonstrated gastric acid suppression superior to that of histamine H2-receptor blockers. This class of drugs has improved the treatment of various acid-peptic disorders, including gastroesophageal reflux disease, peptic ulcer disease, and nonsteroidal anti-inflammatory drug-induced gastropathy. PPIs have minimal side effects and few significant drug interactions. They are generally considered safe for long-term treatment. We present a rare side effect, acute pancreatitis, occurring in a patient who was treated with the proton pump inhibitor omeprazole.
59

Plasmapheresis as an Adjuvant Therapy for Hypertriglyceridemia-Induced Pancreatitis

Iskandar, Said B., Olive, Kenneth E. 01 January 2004 (has links)
Hypertriglyceridemia is an uncommon cause of pancreatitis. A serum triglyceride level of more then 1000 to 2000 mg/dL is an identifiable risk factor. Interestingly, serum pancreatic enzyme levels may be normal or only minimally elevated in such cases. The reduction of triglyceride level to below 1000 mg/dL effectively prevents further episodes of pancreatitis. The mainstay of treatment for the hypertriglyceridemia associated with pancreatitis includes dietary restriction of fat and administration of lipid-lowering agents. It is thought that within 24 to 48 hours of the onset of pancreatitis, in the majority of patients, triglyceride levels fall rapidly as a result of fasting status, as the absorption of chylomicrons to the blood is cut off. Experiences with plasmapheresis are limited. We report a case of hypertriglyceridemic necrotizing pancreatitis with mildly elevated amylase and lipase, treated successfully with plasmapheresis.
60

Tratamiento percutáneo del pseudoquiste pancreático post pancreatitis aguda grave, experiencia en la Unidad de Radiología Vascular e Intervencionista : Hospital Nacional Edgardo Rebagliati Martins EsSalud, junio 2000-diciembre 2003

Godoy Martínez, Daniel Alberto January 2004 (has links)
INTRODUCCIÓN: Los pseudoquistes pancreáticos son colecciones originadas por la licuefacción de la necrósis después de una pancreatitis aguda grave. Actualmente la Radiología Intervencionista cuenta con tratamientos percutáneos para el pseudoquiste pancreático. OBJETIVOS Mostrar el aporte y ventajas de la Radiología Intervencionista en el tratamiento del drenaje percutáneo del pseudoquiste pancreático, resaltando la utilidad de la ecografia como guía para el procedimiento. / Tesis de segunda especialidad

Page generated in 0.0411 seconds