En el present treball analitzem el maltractament contra les dones exercit per la parella o el cònjuge a través d'un estudi de naturalesa exploratòria, transversal i descriptiu. Hem avaluat a un total de 43 dones amb l'Millon Clinical Multiaxial Inventory-II (MCMI-II, Millon, 1999), la Dyadic Adjustment Scale (DAS, Spanier, 1976), i una adaptació de l'Entrevista Semiestructurada sobre Maltractament Domèstic (Echeburúa, Corral, Sarasua, Zubizarreta i Sauca, 1994). Concloíem que: 1) es tractava d'un conjunt de dones maltractades que es caracteritzaven per haver patit experiències de maltractament greus en les seves relacions de parella, pel que fa a intensitat, duració, freqüència i extensió, 2) si bé per una banda el grup de dones maltractades valorava la qualitat i l'ajustament de les seves relacions de parella d'una forma deficient i insatisfactòria; per l'altra, alguns aspectes de la relació quedaven preservats, 3) no es constatava la presència clínicament significativa de simptomatologia ansiosa i depressiva en més de la meitat de les dones estudiades. No s'observaren diferències simptomatològiques entre les dones d'ambdós recursos assistencials, 4) trobàrem alteracions en els seus estils de personalitat on predominaven els perfils esquizoides, dependents, i evitatius i 5) les dones que havien patit maltractament en la seva infantesa es diferenciaven de les que no respecte a algunes circumstàncies del maltractament i en determinades escales de personalitat i clíniques, mostrant major gravetat psicopatològica. Caldrà que futures recerques amb mostres més àmplies determinin l'abast d'aquesta aportació. / En el presente trabajo analizamos el maltrato contra las mujeres ejercido por la pareja o el cónyuge a través de un estudio de naturaleza exploratoria, transversal y descriptivo. Hemos evaluado a un total de 43 mujeres con el el Millon Clinical Multiaxial Inventory-II (MCMI-II, Millon, 1999), la Dyadic Adjustment Scale (DAS, Spanier, 1976), y una adaptación de la Entrevista Semiestructurada sobre Maltrato Doméstico (Echeburúa, Corral, Sarasua, Zubizarreta y Sauca, 1994). Concluíamos que: 1) se trataba de un conjunto de mujeres maltratadas que se caracterizaban por haber sufrido experiencias de malos tratos graves en sus relaciones de pareja, respecto a su intensidad, duración, frecuencia y extensión, 2) aunque por un lado el grupo de mujeres maltratadas valoraba la calidad y el ajuste de sus relaciones de pareja de forma deficiente e insatisfactoria; por otro lado, algunos aspectos de la relación quedaban preservados, 3) no se constataba la presencia clínicamente significativa de sintomatología ansiosa y depresiva en más de la mitad de las mujeres estudiadas. No se observaron diferencias sintomatológicas entre las mujeres de ambos recursos asistenciales, 4) hallamos alteraciones en sus estilos de personalidad, predominando los perfiles esquizoides, dependientes, y evitativos, y 5) las mujeres que habían sufrido malos tratos en su infancia se diferenciaban de las que no respecto a algunas circunstancias del maltrato y en determinadas escalas de personalidad y clínica, mostrando mayor gravedad psicopatológica. Futuras investigaciones con muestras más amplias deberán determinar el alcance de esta aportación. / In this work we analyse mistreatment towards women by their partner or spouse. This is an exploratory study, and we use a descriptive transversal design. 43 battered women were assessed in total, with the Millon Clinical Multiaxial Inventory-II (MCMI-II, Millon, 1999), the Dyadic Adjustment Scale (DAS, Spanier, 1976), and an adapted version of the Semi-structured Interview on Domestic Mistreatment (Echeburúa, Corral, Sarasua, Zubizarreta, and Sauca, 1994). We concluded that: (1) the sample was a group of mistreated women characterised by having suffered from severe mistreatment experiences in their couple relationships, concerning intensity, length, frequency, and extension; (2) although on the one hand the group of mistreated women assessed the quality and adjustment of their couple relationship as deficient and dissatisfactory, on the other hand, some aspects of their relationships were protected; (3) there was no clinically significant presence of anxious and depressive symptomatology in more than half the women under study. There were no symptomatological differences between women in both heath care services groups; (4) there were alterations in their personality styles, with a predominance of schizoid, dependent and avoidant profiles; and (5) women that had been mistreated during their childhood were distinguished from those who had not with regards to some circumstances of mistreatment and to certain personality and clinical scales, showing higher psychopathological severity. Future research should deal with wider samples to delimit the scope of this contribution.