Amb aquest estudi es pretén conèixer els nivells de Satisfacció amb la vida i simptomatologia afectiva dels estudiants de Psicologia de la Universitat de Girona, analitzar la influència de les diferències individuals en l'explicació de la Satisfacció amb la vida i la simptomatologia afectiva i aportar dades empíriques que ajudin a clarificar les relacions existents entre diferents característiques de personalitat i la seva influència sobre la conducta Proactiva de vinculació social dels estudiants universitaris.Han participat en l'estudi 159 alumnes dels estudis de psicologia de la Universitat de Girona (86'2% dones i 13'8% homes).Els resultats obtinguts mostren que hi ha un 28'5 % d'estudiants que manifesten no sentir-se satisfets amb la seva vida en general. Els dominis més directament vinculats al jo, com la percepció d'un mateix i el suport afectiu que reps dels altres, són els que millor contribueixen a l'explicació de la Satisfacció amb la vida. Els resultats també mostrem que són les característiques de personalitat (neuroticisme, responsabilitat i extraversió) les variables que millor prediuen la Satisfacció amb la vida en general i per dominis. / This study aims (a) to determine the level of satisfaction with life and of affective symptomatology of psychology students at the University of Girona, (b) to analyse the influence of individual differences to explain satisfaction with life and affective symptomatology, and (c) to provide empirical data that clarify the existing relationship between different personality characteristics and their influence on the proactive social behaviour of the university students.A total of 159 psychology students (86.2% female and 13.8% male) from the University of Girona participated in the study. The results obtained demonstrate that 28.5% of the students claim to generally not be satisfied with their lives. The domains most directly associated with the ego, such as self perception and the affective support received from others, contribute most to explain satisfaction with life. The results also show that personality characteristics (neuroticism, responsibility and extraversion) are the variables that best predict satisfaction with life, both in general and by domains.

En el present treball analitzem el maltractament contra les dones exercit per la parella o el cònjuge a través d'un estudi de naturalesa exploratòria, transversal i descriptiu. Hem avaluat a un total de 43 dones amb l'Millon Clinical Multiaxial Inventory-II (MCMI-II, Millon, 1999), la Dyadic Adjustment Scale (DAS, Spanier, 1976), i una adaptació de l'Entrevista Semiestructurada sobre Maltractament Domèstic (Echeburúa, Corral, Sarasua, Zubizarreta i Sauca, 1994). Concloíem que: 1) es tractava d'un conjunt de dones maltractades que es caracteritzaven per haver patit experiències de maltractament greus en les seves relacions de parella, pel que fa a intensitat, duració, freqüència i extensió, 2) si bé per una banda el grup de dones maltractades valorava la qualitat i l'ajustament de les seves relacions de parella d'una forma deficient i insatisfactòria; per l'altra, alguns aspectes de la relació quedaven preservats, 3) no es constatava la presència clínicament significativa de simptomatologia ansiosa i depressiva en més de la meitat de les dones estudiades. No s'observaren diferències simptomatològiques entre les dones d'ambdós recursos assistencials, 4) trobàrem alteracions en els seus estils de personalitat on predominaven els perfils esquizoides, dependents, i evitatius i 5) les dones que havien patit maltractament en la seva infantesa es diferenciaven de les que no respecte a algunes circumstàncies del maltractament i en determinades escales de personalitat i clíniques, mostrant major gravetat psicopatològica. Caldrà que futures recerques amb mostres més àmplies determinin l'abast d'aquesta aportació. / En el presente trabajo analizamos el maltrato contra las mujeres ejercido por la pareja o el cónyuge a través de un estudio de naturaleza exploratoria, transversal y descriptivo. Hemos evaluado a un total de 43 mujeres con el el Millon Clinical Multiaxial Inventory-II (MCMI-II, Millon, 1999), la Dyadic Adjustment Scale (DAS, Spanier, 1976), y una adaptación de la Entrevista Semiestructurada sobre Maltrato Doméstico (Echeburúa, Corral, Sarasua, Zubizarreta y Sauca, 1994). Concluíamos que: 1) se trataba de un conjunto de mujeres maltratadas que se caracterizaban por haber sufrido experiencias de malos tratos graves en sus relaciones de pareja, respecto a su intensidad, duración, frecuencia y extensión, 2) aunque por un lado el grupo de mujeres maltratadas valoraba la calidad y el ajuste de sus relaciones de pareja de forma deficiente e insatisfactoria; por otro lado, algunos aspectos de la relación quedaban preservados, 3) no se constataba la presencia clínicamente significativa de sintomatología ansiosa y depresiva en más de la mitad de las mujeres estudiadas. No se observaron diferencias sintomatológicas entre las mujeres de ambos recursos asistenciales, 4) hallamos alteraciones en sus estilos de personalidad, predominando los perfiles esquizoides, dependientes, y evitativos, y 5) las mujeres que habían sufrido malos tratos en su infancia se diferenciaban de las que no respecto a algunas circunstancias del maltrato y en determinadas escalas de personalidad y clínica, mostrando mayor gravedad psicopatológica. Futuras investigaciones con muestras más amplias deberán determinar el alcance de esta aportación. / In this work we analyse mistreatment towards women by their partner or spouse. This is an exploratory study, and we use a descriptive transversal design. 43 battered women were assessed in total, with the Millon Clinical Multiaxial Inventory-II (MCMI-II, Millon, 1999), the Dyadic Adjustment Scale (DAS, Spanier, 1976), and an adapted version of the Semi-structured Interview on Domestic Mistreatment (Echeburúa, Corral, Sarasua, Zubizarreta, and Sauca, 1994). We concluded that: (1) the sample was a group of mistreated women characterised by having suffered from severe mistreatment experiences in their couple relationships, concerning intensity, length, frequency, and extension; (2) although on the one hand the group of mistreated women assessed the quality and adjustment of their couple relationship as deficient and dissatisfactory, on the other hand, some aspects of their relationships were protected; (3) there was no clinically significant presence of anxious and depressive symptomatology in more than half the women under study. There were no symptomatological differences between women in both heath care services groups; (4) there were alterations in their personality styles, with a predominance of schizoid, dependent and avoidant profiles; and (5) women that had been mistreated during their childhood were distinguished from those who had not with regards to some circumstances of mistreatment and to certain personality and clinical scales, showing higher psychopathological severity. Future research should deal with wider samples to delimit the scope of this contribution.

En la present tesi doctoral es va establir i calcular els factors genètics de risc per a la forma tardana de la malaltia d'Alzheimer (MA). Foren analitzats un total de 15 variants gèniques (polimorfismes) ubicats en alguns dels gens candidats que codifiquen per a proteïnes involucrades en la fisiopatologia de la MA. Les freqüències gèniques i genotípiques de tots els polimorfismes, així com les freqüències haplotípiques d'aquelles variants que estaven en desequilibri de lligament, foren comparades entre una població de 136 individus amb diagnòstic clínic de MA i una població de 91 individus sense deteriorament cognitiu (tots amb edats superiors als 65 anys i sense cap relació de parentesc).Es va trobar una associació estadísticament significativa entre l'al·lel e4 del gen APOE i la MA (OR ajustada per sexe i edat de 7.8), així com una altre associació positiva entre el polimofisme *159C/T del gen Neprilysin i la MA (OR del subgrup menor de 75 anys i homozigots CC = 2.87). Finalment, es va trobar una sobre representació significativa del genotip GG, situat en l'exó 5 del gen BACE1, en els pacients d'Alzheimer (OR = 2.14 ). També es va obtenir una associació significativa entre el polimorfisme analitzat en el gen HSP70-2 i la presència de simptomatologia no cognitiva en els pacients que havien estat avaluats amb test neuropsiquiàtric (NPI).Tots aquests estudis confirmen la base genètica de la forma tardana de la MA i demostren la importància de l'epidemiologia genètica i dels estudis de tipus cas-control en aquelles malalties complexes com la MA. / En la presente tesis doctoral se establecieron y calcularon los factores genéticos de riesgo para la forma tardía de la enfermedad de Alzheimer (EA). Para ello se analizaron un total de 15 variantes génicas (polimorfismos) que se encuentran en algunos de los genes candidatos que codifican proteínas involucradas en la fisiopatología de la EA. Las frecuencias génicas y genotípicas de todos los polimorfismos, así como las frecuencias haplotípicas de aquellos polimorfismos que se encontraron en desequilibrio de ligamiento, fueron comparadas entre una población de 136 individuos con diagnóstico clínico de EA y una población de 91 individuos sin deterioro cognitivo (todos con edades superiores a los 65 años y sin relación de parentesco).Se halló una asociación estadísticamente significativa entre el alelo e4 del gen APOE y la EA (OR ajustada por sexo y edad de 7.8), así como otra asociación positiva entre el polimofismo *159C/T del gen Neprilysin y la EA (OR del subgrupo menor de 75 años y homocigotos CC = 2.87). Finalmente, se encontró una sobre representación significativa del genotipo GG, situado en el exón 5 del gen BACE1, en los pacientes de Alzheimer (OR = 2.14 ). También se obtuvo una asociación significativa entre el polimorfismo analizado en el gen HSP70-2 y la presencia de sintomatología no cognitiva en los pacientes que habían sido evaluados con test neuropsiquiátrico (NPI).Todos estos estudios confirman la base genética de la forma tardía de la EA y demuestran la importancia de la epidemiología genética y de los estudios de tipo caso-control en aquellas enfermedades complejas como la EA. / In the present thesis, genetic risk factors for late onset Alzheimer's disease (AD) have been evaluated. A total of 15 polymorphisms located in several candidate genes involved in AD pathophysiology were analysed in a sample set comprising 136 AD patients and 91 non-demented elderly control individuals. A statistically significant association was found between the e4 allele of the APOE gene and AD (age- and sex-adjusted OR = 7.8). An association was also found between the *159C/T polymorphism located at the Nerprilysin gene (the OR for those individuals younger than 75 years old and homozygous for the C allele was 2.87). Finally, an over representation of the GG genotype of the BACE1 exon 5 was found in AD patients compared to controls (OR = 2.14). An elevated propensity to develop non-cognitive alterations in AD patients was found to be associated with the A2 allele of the HSP70-2 gene.All of these results confirm the genetic susceptibility to AD and clearly demonstrate the usefulness of genetic epidemiology tools as well as the case-control approaches in identifying genes related to complex disorders such as AD.

La nostra investigació empírica s'emmarca, a nivell teòric, dins la teoria relacional pròpia de la psicoanàlisi.Objectius: l'objectiu principal d'aquesta tesi és conèixer com els nens adoptats elaboren el complex d'Èdip, tenint en compte que a tots ells els acompanyen dues variables indissociables d'aquesta condició d'ésser un nen adoptat:- Ser un nen abandonat pels pares biològics. - Tenir una doble parentalitat: pares biològics i pares adoptius. Amb aquesta recerca volem aprofundir -mitjançant el test projectiu Pota Negra, de L. Corman (1961)- especialment en aquells aspectes que configuren la realitat interna de cada nen. Paral·lelament, hem volgut analitzar aquells aspectes de la realitat externa pre-adoptiva i post-adoptiva que s'erigeixen com a factors importants per al bon desenvolupament psicològic de l'infant.Metodologia: el nostre estudi s'ha realitzat amb nens d'adopció internacional, concretament amb 5 nens i 5 nenes del Nepal, amb edats compreses entre els 6 i els 12 anys. Tots ells han estat adoptats fa més de dos anys per famílies que no tenien fills biològics.Els instruments aplicats han estat diversos. Pels pares s'ha utilitzat l'entrevista semiestructurada elaborada per la investigadora i el CBLC -Qüestionari Infantil de Comportament 4/18-, de T. Achenbach (1991). Quan als nens, el test projectiu Pota Negra, de L. Corman (1961). Conclusions: el test projectiu Pota Negra ens ha permès conèixer les principals variables que articulen la realitat interna del nen adoptat, evidenciant la manca d'estructura triangular edípica, i per tant de la no elaboració de l'Èdip, en tots els subjectes de la nostra mostra. Les dificultats per a poder elaborar l'Èdip estan vinculades a la condició de ser un nen adoptat. S'ha pogut observar, entre d'altres, com aquets nens presenten simptomatologia post-adoptiva diversa, com indicador del seu malestar emocional per l'experiència viscuda. / Nuestra investigación empírica se enmarca, a nivel teórico, en la teoría relacional propia del psicoanálisis.Objetivos: el objetivo principal de esta tesis es conocer como los niños adoptados elaboran el complejo de Edipo, teniendo en cuenta que a todos ellos les acompañan dos variables indisociables de esta condición de ser un niño adoptado:- ser un niño abandonado por los padres biológicos- tener una doble parentalidad: padres biológicos i padres adoptivosCon esta investigación queremos profundizar -mediante el test proyectivo Pata Negra, de L. Corman (1961)- especialmente en aquellos aspectos que configuran la realidad interna de cada niño. Paralelamente, hemos querido analizar aquellos aspectos de la realidad interna pre-adoptiva i post-adoptiva que se erigen como factores importantes para el buen desarrollo psicológico del niño.Metodología: nuestro estudio se ha realizado con niños de adopción internacional, concretamente con 5 niños y 5 niñas del Nepal, con edades comprendidas entre los 6 y los 12 años. Todos ellos han sido adoptados hace más de dos años por familias que no tenían hijos biológicos.Los instrumentos aplicados han sido diversos. Para los padres se ha utilizado la entrevista semiestructurada elaborada por la investigadora i el CBLC - Cuestionario Infantil de Comportamiento 4/18-, de T. Achenbach (1991). En cuanto a los niños, el test proyectivo Pata Negra, de L- Corman (1961).Conclusiones: el test proyectivo Pata Negra nos ha permitido conocer las principales variables que articulan la realidad interna del niño adoptado, evidenciando la falta de estructura triangular edípica. I por tanto la no elaboración del Edipo, en todos los sujetos de nuestra muestra. Las dificultades para elaborar el Edipo están vinculadas a la condición de ser un niño adoptado. Se ha podido observar, entre otros, como estos niños presentan sintomatología pots-adoptiva diversa, como indicador de su malestar emocional por la experiencia vivida. / Our empirical investigation is framed, at theoretical level, in the own relational theory of the psychoanalysis.Objectives: the primary target of this thesis is to know as the adopted children elaborate the Oedipus Complex, considering that all of them have two inseparable variables due to their condition of being an adopted child: - to be a child abandoned by the biological parents- to have double parents: biological parents and adoptive parents With this investigation we want to deepen - by means of the projective test Corman’s Patte Noire (1961) - especially in those aspects that form the internal reality of each child. At the same time, we have wanted to analyze those aspects of post-adoptive and pre-adoptive of the external reality that are elevated like important factors for the good psychological development of the child.Methodology: our study has been made with children of international adoption, concretely with 5 boys and 5 girls from Nepal, with ages between the 6 and 12 years old. All of them have been adopted for more than two years by families who did not have biological children.The applied instruments have been diverse. For the parents, we have used a semi-structured interview elaborated by the investigator and the CBLC - Child Behavior Checklist 4/18-, Achenbach,T. (1991). For the children, we have applied the projective test Corman’s Patte Noire (1961).Conclusions: the projective test Black Leg has allowed us to know the main variables that articulate the internal reality of the adopted child, demonstrating the lack of Oedipus triangular structure and therefore the non-elaboration of the Oedipus, in all the subjects of our sample. The difficulties to elaborate the Oedipus are bound to the condition of being an adopted child. It has been possible to observe, among others, as these children have diverse pots-adoptive symptomatology, as indicator of its emotional malaise by the lived experience.