La present Tesi Doctoral es troba emmarcada dins del camp de les tecnologies de processament de materials emprant fluids comprimits (FCs), i en concret dins dels mètodes de preparació de sòlids finament dividits que es basen en la utilització d'aquest tipus de fluids. Els mètodes de cristal·lització o preparació de sòlids micro o nanoparticulats que utilitzen FCs es caracteritzen perquè la modulació de la variable pressió fa possible que es generin canvis abruptes en la capacitat solvatadora del medi dissolvent que es transmeten de manera molt homogènia en tot el si de la dissolució. Com a conseqüència s'obtenen perfils de sobresaturació amb elevats valors de velocitat de generació de sobresaturació i valors també elevats de sobresaturació màxima, i que per tant condueixen a un procés amb predomini del fenomen de nucleació per sobre del fenomen de creixement cristal·lí.Així, en el present treball es mostra el procés de desenvolupament del nou mètode DELOS® de preparació de materials finament dividits que es basa en la utilització del FC CO2 com a cosolvent en dissolucions orgàniques expandides amb CO2. En una primera part de la tesi, es demostra que el fenomen de cristal·lització associat al nou mètode DELOS® és conseqüència del refredament que sofreix una dissolució expandida amb CO2 del compost a cristal·litzar, quan es realitza la seva despressurització fins a pressió atmosfèrica. Tal i com es prova, el refredament observat és conseqüència de l'evaporació del CO2 de la dissolució expandida i el procés associat d'intercanvi de calor que es produeix, i que per tant, només depèn, per a un determinat sistema, del contingut en CO2 d'aquesta dissolució. En aquesta primera part de la tesi també es demostra que és viable aplicar el mètode DELOS a materials de naturalesa variada. Els experiments realitzats en aquest sentit permeten veure que s'obté un control molt significatiu de les característiques del sòlid particulat produït, tant en termes de mida de partícula com en termes de cristal·linitat i naturalesa polimòrfica.En una segona part de la tesi es mostra com la utilització de tensoactius en el nou mètode desenvolupat és beneficiós per a la reducció dels fenòmens d'agregació i aglomeració de partícules i per tant per a l'estabilització d'aquestes partícules com a entitats discretes. També es mostra que és possible la directa estabilització de partícules obtingudes per despressurització de dissolucions expandides directament sobre dissolucions aquoses amb un cert contingut en tensoactiu, la qual cosa pot permetre la preparació de nanosuspensions susceptibles per a ser utilitzades en l'administració de principis actius amb baixa solubilitat en aigua. Aquesta possibilitat ha permès desenvolupar el nou mètode anomenat DELOS-SUSP.L'última part de la tesi presenta estudis realitzats a escala molecular en relació a dissolucions expandides amb CO2, els quals permeten obtenir informació molt rellevant en relació als sistemes utilitzats en l'aplicació del mètode DELOS®. En aquests estudis s'utilitza la tècnica d'espectroscòpia d'Infraroig a alta pressió en combinació amb l'aproximació semiempírica Linear Solvation Energy Relationships (LSER) i càlculs teòrics ab-initio. Els resultats obtinguts permeten determinar l'evolució de l'esfera de solvatació de soluts dissolts en dissolvents expandits amb CO2, la naturalesa de les interaccions solut-dissolvent que s'hi donen i l'efecte, a nivell molecular, que té la presència de CO2 en els sistemes subjectes a estudi. / The present work is devoted to the field of materials processing using compressed fluids (CFs), and more precisely, it deals with methods for the preparation of finely divided solid materials in CFs. It is well known that the methods for the preparation of micro or nano-particulate solids using CFs take advantage of pressure changes to produce abrupt changes on the solvating power of solvent media which are transmitted very homogeneously along all the points of the solution. This makes possible to obtain a supersaturation profile characterized by high rates of supersaturation generation and also high values of maximum supersaturations, which define a process with high promotion of nucleation phenomena over crystal growth.In the present work, it is shown the process of development of the new DELOS method for the production of finely divided materials based on the use of the CF CO2 as cosolvent in CO2-expanded organic solutions. In a first part of the thesis, it is demonstrated that the crystallisation phenomenon associated with the DELOS process is consequence of the cooling effect experienced by a CO2-expanded solution when it is depressurized to atmospheric pressure. It is proved that this cooling effect is consequence of the evaporation of CO2 from the expanded solution and the derived heat exchange process. Therefore, the temperature decrease observed is only function, for a certain system, of the CO2 content of this solution. In this first part of the thesis it is also demonstrated the viability to apply the DELOS process to materials of different nature. The experiments realized on this issue allow to see that it is possible to tune and control solid characteristics such as particle size, cristallinity and polymorphic nature.In a second part of the thesis, it is shown that the use of surfactants in the new process developed can contribute to reduce the occurrence of aggregation and agglomeration phenomena and hence promote the stability of the particles obtained. It is also shown that the stabilization of particles in water as nanosuspensions can be achieved by performing the depressurization of a CO2-expanded solution directly into a solution of a surfactant in water. This possibility has lead to the development of a new process for the preparation of nanosuspensions that has been called DELOS-SUSP.Finally, the last part of the thesis presents molecular level studies concerning CO2-expanded solutions which enable to obtain very relevant information related to the systems employed for the application of the DELOS process. In these studies, High pressure IR spectroscopy is employed in combination with the solvent effects treatment Linear Solvation Energy Relationships and theoretical abinitio calculations. The results obtained permit to determine the evolution of the solvation shell of solutes dissolved in CO2-expanded solutions, the nature of solute-solvent interactions that take place in this region and the molecular level effect that causes CO2 in the systems subject of study.

La tesis presentada propone un marco teórico en el que se encuentran la teoría política gramsciana con la teoría feminista, para pensar sobre la manera en la que se construye políticamente la subalternidad de las mujeres como elemento indispensable de los proyectos hegemónicos, así como las posibilidades de resistencia a esta dominación, particularmente a través de la autorrepresentación. Este marco, se utiliza para revisar la construcción de la hegemonía de género en el México postrevolucionario, y dos casos actuales de colectivos de mujeres mexicanas que resisten esta dominación: Las madres de las asesinadas y desaparecidas de Ciudad Juárez, y las “Patronas” de Veracruz, que ayudan a los migrantes indocumentados en su paso por el país. / The present dissertation, parts from gramscian theory in dialog with feminist theory in order to re-think the way in which women’s subalternity is politically constructed, as a necessary basis to a hegemonic project. This theoretical frame also explains the strategic ways that subaltern women use to resist, referred to as self-representation. On the case study section, this work reviews how in post-revolutionary Mexico the subalternity of women was built; and two actual cases of women in resistance: The mothers of disappeared girls in Ciudad Juarez, and “Las Patronas” of Veracruz, who help Central American migrants on their way across Mexico.

Els materials biocompatibles tenen un camp d'aplicació molt important entre els dispositius biomèdics, entre els quals es vol destacar el seu ús en el camp dels implants. Aquests implants poden realitzar funcions estructurals o com actuadors, com es el cas dels microelèctrodes implantables, treballant en modes d'estimulació o de registre.En el present treball s'ha investigat l'ús de materials biocompatibles amb tecnologia en capa prima per la fabricació de microelèctrodes implantables de tipus cuff o envolvents de forma semi-automatitzada. S'ha estudiat la realització d'aquests interfases neuroelectròniques amb poliimida i platí. El disseny i definició de les estructures que formen el microelèctrode s'han optimitzat per l'encapsulació final del dispositiu realitzada amb silicona. S'han determinat el mecanisme i la cinètica de corrosió del platí durant els processos d'estimulació neural i la viabilitat d'augmentar el temps de vida dels dispositius mitjançant la deposició electroquímica de material transductor. Com alternatives a l'ús de la poliimida i del platí en la realització de microelèctrodes implantables s'han estudiat diferents materials dielèctrics compatibles amb tecnologia de capa prima, com la resina epoxi SU-8 i per evitar el platí com a material transductor, l'incorporació de l'òxid d'iridi no estequiomètric. / Biocompatible materials have important application among the biomedical devices, where is highly remarkable their use in implants. These implants can carried out either structural functions or actuator purposes, like implant devices, working both as stimulation or registration way. In this work, the compatibility of biomaterials and thin film technology for cuff type implantable microelectrodes fabrication has been investigated. The realization of neuroelectronic interfaces using polyimide and platinum has been studied. The design and definition of those structures enclosed on the microelectrode have been optimized, as well as the final encapsulation process by silicone. Furthermore, the corrosion mechanism and kinetics of platinum during neural stimulation, and the ability of increasing the lifetime of devices by electrochemical deposition of transducer material have been determined. On the other hand, as alternatives to the use of polyimide and platinum in the realization of implantable microelectrodes different biomaterials have been tested. Thus, dielectric polymeric materials as SU-8 and non-estequiometric iridium oxide as transductor material has been evaluated.

Tesi realitzada al Departament d'Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura / ¿Cómo fundar regímenes políticos duraderos cuando resulta imposible encontrar un polo incondicionado desde el cual derivar la legitimidad de la ley? ¿Cómo establecerlos en las condiciones políticas de la modernidad, en una situación en que las fuentes tradicionales de legitimidad han desaparecido o se han vuelto ineficaces? ¿Sobre qué –o sobre quién– asentar la fundación? Estas preguntas configuran los contornos generales del problema que pretendo interrogar en esta tesis. Fueron formuladas a partir de la intuición de que la modernidad política nos confronta, de modo inédito, con el enigma de la institución del régimen político y con la pregunta por su fundamento. En ausencia de absolutos, sin criterios últimos que permitan diferenciar la fundación de la usurpación, la legitimidad de la arbitrariedad, el problema del comienzo –el doble problema de cómo fundar un nuevo orden y de cómo sustraer la fundación de la arbitrariedad que parece caracterizarla– emerge en toda su radicalidad. Esta cuestión atravesó de parte a parte toda la historia política de la modernidad: apareció en la experiencia práctica de los hombres y mujeres de acción que se embarcaron en la constitución de un cuerpo político completamente nuevo, en las revoluciones del siglo XVIII, y en la reflexión teórica de quienes intentaron pensar las dificultades que esta nueva situación generaba. Pero adquiere especial relevancia en el transcurso del siglo xx: atravesado por las guerras y las revoluciones, por la crisis del Estado como forma política y por la emergencia de los totalitarismos; en suma, por la entrada en escena de fenómenos políticos que pulverizaron todas nuestras categorías de pensamiento y nuestros criterios de juicio, el siglo XX confrontó de modo inédito al pensamiento de lo político con el problema de los fundamentos de la ley y de la legitimidad. En esta escena se insertan las reflexiones de Carl Schmitt, Hannah Arendt y Claude Lefort. Los tres parten de la constatación de que los acontecimientos que les eran contemporáneos han hecho estallar por los aires los modos en los que la tradición pensó la política y las formas en las que los seres humanos organizaron su vida en común a lo largo de la historia. Aquello que aúna la empresa de estos autores está vinculado, por tanto, al interés por responder al enigma de la institución partiendo del reconocimiento de que los fenómenos políticos que les eran contemporáneos no podían ser interpretados con las herramientas ofrecidas por la tradición. Ni ciencia ni filosofía, el nuevo pensamiento que desarrollan se caracteriza por una sensibilidad para pensar lo político conservando la posibilidad de juzgar lo existente más allá de toda determinación exterior, de todo criterio anclado en la naturaleza o en la trascendencia. Sin fundamentos (Schmitt), sin barandillas (Arendt), indeterminado (Lefort), el pensamiento sólo puede arraigarse en la experiencia. Orientado por las preguntas formuladas al inicio, esta tesis interroga el modo particular en el que Carl Schmitt, Hannah Arendt y Claude Lefort confrontan el problema de la fundación y la cuestión de la legitimidad en la modernidad política. / How are political regimes established under modern political conditions once the absolute pole of political legitimacy has fallen and its sources have disappeared or become ineffective? Upon what does foundation rest? Such are the questions which create the framework of this dissertation arising from the intuition that political modernity confronts us with the enigma of the institution of the political regime and the question of its foundation. In the absence of absolutes, the problem of beginning emerges in all its radicalism. This problem has run through the entire political history of modernity but only became inescapable in the twentieth century. Marred by wars and revolutions, by the crisis of the state as a political form and by the emergence of totalitarianism (in short, by the emergency of political events that have ignited all our categories of thought and our criteria of judgment), the experience of the twentieth century has forced political thought to radically rethink the paradox of foundation. The thought of Carl Schmitt, Hannah Arendt and Claude Lefort emerges from these events. They tried to respond to the problems that were posed by their present. Their questions arise from the political experience of the twentieth century. We can link the intellectual enterprise of Schmitt, Arendt and Lefort starting from their common interest in answering the enigma of the institution beyond the tradition of political philosophy. The new thinking that the three want to develop is characterized by a sensitivity to judge the political events beyond all external determination, beyond any criteria anchored in nature or in transcendent sources. Groundlessness (Schmitt), without bannister (Arendt), indeterminate (Lefort), the thought itself arises out of the experience. Oriented by the questions raised at the beginning of this abstract, in this dissertation I interpret the way in which Carl Schmitt, Hannah Arendt and Claude Lefort reflect on the problem of foundation and on the question of legitimacy in political modernity.

El propòsit d'aquest treball és explorar els aspectes morals i polítics de la gestió dels riscos tecnològics, en especial els riscos de la producció i ús dels productes químics industrials, des del punt de vista del republicanisme democràtic. La tesi que es defensa és que els riscos tecnològics s'han de regular com a resultat d'una deliberació democràtica. Deliberació significa que les raons compten, que la decisió no consisteix només en l'agregació dels interessos o de les preferències, com fa l'anàlisi cost-benefici. I aquest debat col•lectiu s'ha de basar en una ciència independent o desinteressada – desvinculada dels interessos particulars. La recerca intenta prosseguir les línies iniciades principalment per Nicholas Rescher, Kristin Shrader-Frechette, Carl Cranor i Sven Ove Hansson. Des de diferents perspectives aquests autors han mostrat la necessitat de refinar el criteri tècnic de decisió (la maximització de la utilitat esperada) amb la consideració dels possibles resultats catastròfics i de les probabilitats negligibles, i de les conseqüències d'un fals positiu i les d'un fals negatiu en la regulació del risc; i d'ampliar-lo amb la incorporació de criteris explícitament morals, com la justícia en la distribució de beneficis i riscos, o el dret a la salut. Cass Sunstein ha estat molt bel•ligerant contra el que ell considera que són irracionalitats que es produeixen en la regulació dels riscos quan es fa massa cas de les pressions populars i es promulguen lleis “dictades per la por” seguint alguna variant del principi de precaució. I ha propugnat, almenys en part, que l'anàlisi cost-benefici pot ser la solució per restaurar la racionalitat. L'anàlisi que se'n fa en aquest text vol argumentar que l'anàlisi cost-benefici no està justificat moralment i que el principi de precaució no s'ha d'entendre com un criteri de decisió alternatiu al de maximització de la utilitat esperada sinó com una regla heurística. La proposta de gestió democràtica dels riscos que es vol justificar es basa en la concepció de la democràcia d'Amy Gutmann i Dennis Thompson, i de Henry Richardson, entre d'altres; i en la caracterització de les funcions dels comitès d'assessorament científic independents que han fet Wiebe Bijker, Roland Bal i Ruud Hendriks. La implantació dels objectius de la química verda –reforma de la indústria química per tal de fer-la més benigne per a la salut– podria ser la concreció en el cap dels riscos dels productes químics dels principis de gestió democràtica. En aquest context, s'analitza l'avenç que pot representar la nova regulació europea del 2006 (reglament REACH) que traspassa la càrrega de la prova de no toxicitat al fabricant. / The aim of this dissertation is to explore the moral and political aspects of the management of technological risks, particularly the risks of production and use of industrial chemicals, from the point of view of democratic republicanism. The thesis of the author is that technological risks should be regulated as a result of democratic deliberation. Deliberation means that reasons matter: the decision is not only the aggregation of interests or preferences, as is the case with cost-benefit analysis. And this collective discussion should be based on independent science. The research attempts to continue the lines primarily initiated by Nicholas Rescher, Kristin Shrader-Frechette, Carl Cranor and Sven Ove Hansson. From different perspectives these authors have shown the need to refine technical decision criteria (maximizing expected utility) with the consideration of possible catastrophic results and negligible probabilities, and the consequences of a false positive and a false negative in risk regulation; and extend them by explicitly incorporating moral criteria, such as justice in the distribution of benefits and risks, and the right to health. Cass Sunstein has been very belligerent against what he considered “laws of fear” enacted under irrational popular pressures. He advocated that, at least in part, costbenefit analysis may be the solution to restore rationality. The analysis in this text argues that cost-benefit analysis is not morally justified and that the precautionary principle may be a rational heuristic rule. The proposed democratic management of risks to be justified is based on the concept of democracy that Amy Gutmann and Dennis Thompson, and Henry Richardson, among others, have developed. And on the type of independent scientific advisory committees characterised by Wiebe Bijker, Roland Bal and Ruud Hendriks. The implementation of the goals of green chemistry –the reform of the chemical industry to make it more benign to health– could be a good opportunity for democratic risk management.

Les pàgines 327 a 336, ambdós incloses, ha estat retirat seguint instruccions de l’autora de la tesi, en contenir imatges sobre les quals no es disposava dels drets de reproducció / Las pàgines 327 a 336, ambas incluidas, se han retirado siguiendo instrucciones de la autora, al contener imágenes de las que no se disponía de los derechos de reproducción. / Pages 327-336, inclusive, have withdrawn on instructions from the author, containing images which were not available copyrights / Ens trobem en una crisi ecològica entesa en el sentit més ampli. Oîkos com a llar: crisi econòmica, política, alimentària, ambiental, social… La interpretació del planeta en situació de crisi ecològica resulta del desenvolupament d’una sèrie de condicions que posen o poden posar en qüestió la supervivència de l’espècie humana. Aquestes condicions són o bé naturalitzades i objectivades per certs discursos científics, o bé considerades com a històriques i contextuals per alguns sectors crítics amb el discurs de la crisi. La conceptualització occidental de l’espècie humana i la natura com a entitats separades i les formes de relació entre l'una i l’altra, basades en l’explotació i la conservació, juguen un paper fonamental en la cerca de velles i noves vies d’afrontar la crisi ecològica. En aquest sentit, diversos autors afirmen que les solucions per sortir de la crisi ecològica no requereixen només d’estratègies de protecció de la natura, sinó sobretot un canvi profund en la idea d’espècie humana, de natura i de cultura. Aquest treball vol, justament, reflexionar sobre les possibilitats de trencar els dualismes natura/cultura i explotació/protecció típics del pensament occidental. Per fer-ho, analitza críticament els discursos que, d'una banda, emet l’ecologia científica, centrant-se en l’obra de l’ecòleg Ramon Margalef, i, de l'altra, el que genera l’agroecologia, a partir d'un treball etnogràfic sobre diverses cooperatives de consum ecològic. Ara bé, ni el discurs ecològic margalefià ni el que emergeix de les pràctiques de les CCE deconstrueixen el dualisme natura/cultura, encara que, tant un com l'altre, en certa mesura el desplacen: Margalef subsumeix la cultura en la natura, i les pràctiques de les CCE hibriden allò social amb allò natural. Pel que fa als modes de relació, tant el pensament margalefià com les pràctiques de les cooperatives de consum ecològic plantegen i practiquen, respectivament, modes de relació amb l'entorn que van més enllà de l'explotació i la protecció: tots dos casos apunten vincles basats en la reciprocitat, que es caracteritzen per relacions bidireccionals i horitzontals i que superen el dualisme explotació/conservació. Així mateix, observem que, si es tenen en compte les dimensions socioeconòmiques i polítiques de l'espècie humana en la teoricopraxi ecològica, es facilita el desplaçament dels dualismes natura/Homo sapiens i explotació/conservació. Aquest és un aspecte absent en l'ecologia científica margalefiana; al contrari, les CCE vinculen estretament les relacions socials, econòmiques i polítiques amb les relacions amb l’entorn al llarg dels processos de producció-distribució-consum. Finalment, s’observa com l’ecologia científica ha estat “consensuada” per ser integrada en el discurs hegemònic del desenvolupament sostenible. Les institucions i empreses “enverdides” dels poders politicoeconòmics integren, despolititzant-la, qualsevol veu de la polifonia ecològica en un discurs únic que legitima el creixement econòmic il•limitat. Aquest procés d’integració, en canvi, encara no ha atès completament les cooperatives de consum ecològic, perquè estan basades en la pràctica i encara no tenen un discurs estandarditzat. / "Nature/culture dualism in Ecology: An analysis of Margalefian ecological thought and practices in ecological consumer cooperatives" We live in a time of ecological crisis, understood in the broadest sense of the term. The oikos, as our house, is undergoing an economic, political, food, environmental and social crisis. Interpreting the planet as in a crisis situation results from the development of a series of conditions that endanger or may question the survival of the human species. These conditions are either naturalized or objectified by certain scientific discourses, or else considered as historical and contextual conditions by some critical sectors by using the crisis discourse.The traditional Western concept of the human species and nature as separated entities, and their ways of relating to one another – based on exploitation and conservation – play a key role in the search for old and new ways to tackle the ecological crisis. This paper explores the possibilities of breaking the nature/culture and exploitation/conservation dualisms that characterise Western thought. To this end, it analyzes with a critical perspective, on the one hand, the discourses of scientific ecology by focusing on the work of ecologist Ramon Margalef, and on the other, the discourse that emerges from agroecology practices in ecological consumer cooperatives (ECC) inBarcelona. Neither the Margalefian discourse nor the one emerging from practices in ECCs deconstruct the nature/culture dualism, though both of them displace it to some extent: Margalef subsumes culture in nature while the ECC practices hybridize social organization with nature. Regarding the modes of relationship, both Ramon Margalef and ECCs point to links beyond exploitation and protection based on reciprocity. This paper shows that taking into account the socio-economic and political dimensions of the human species in ecological theoretical praxis facilitates the displacement of nature/culture and exploitation/conservation dualisms. Finally, the paper explains how scientific ecology has been integrated into the hegemonic discourse of sustainable development. Institutions and ‘green’ companies integrate, by means of de-politization, the diversity of voices in the area of Ecology into a singular ecological discourse that legitimates unlimited economic growth. This process of integration, however, is not yet completed in ECCs, since they are based in practice and have yet to develop a standardized discourse.

El naixement dels fills constitueix un moment caracteritzat per una especial fragilitat en el qual les dones han necessitat cures i atencions. El saber tradicional ha vinculat aquestes cures a l'esfera femenina; fou durant la segona meitat del segle XX quan aquestes atencions s'institucionalitzaren i es vincularen a l'assistència sanitària hospitalària i especialitzada. Per a alguns, aquesta institucionalització es signe del canvi tecnològic propugnat pel progrés mèdic; però no tothom coincideix en aquest punt; en els últims anys, algunes veus han associat aquesta tecnificació amb la deshumanització de l'atenció sanitària a la maternitat i han reclamat un retorn a una assistència més respectuosa amb la fisiologia.Aquesta tesi planteja una reflexió ètica per tal de donar desposta a la realitat contemporània d'assistència a la maternitat. Atesa la diversitat de problemes tractats s'han aplicat metodologies diverses. S'ha iniciat el treball amb procediments historiogràfics d'anàlisi i interpretació de textos. En un segon moment, s'ha realitzat una descripció i anàlisi de diverses pràctiques clíniques, s'ha avaluat les conseqüències de la seva aplicació, i s'han aplicat els principis i formes d'anàlisi bioètiques per poder configurar un marc de coneixement, de presa de decisions i d'actuació que respongui de millor manera a les necessitats detectades.El treball s'estructura en tres parts: En la primera part la hipòtesi central planteja que el procés de formació del coneixement obstètric es creà a partir d'unes pràctiques empíriques vinculades al saber femení que han evolucionat, en diferents etapes, cap a un coneixement especialitzat i professionalitzat. S'ha volgut reconstruir una memòria crítica que informi envers el paper que mares i professionals han tingut en aquest procés; per fer-ho s'ha dut a terme una anàlisi historiogràfica de diferents autors representatius de l'obstetrícia al llarg de la història d'Occident: Hipòcrates de Cos, Sorà d'Efes, Rhazés, Avicena, Averroes, Tròtula, Hildegarda de Bingen, Arnau de Vilanova, Paracelsus, Ambroise Paré, Damià Carbó, Madame Bourgois, la saga dels Chamberlain, François Mauriceau, William Smelie, Pablo Petit, Luisa Rosado i Adolphe Pinard, entre altres... La hipòtesi de treball que condueix la recerca en la segona part afirma que la medicalització i tecnificació de l'assistència a embaràs i naixement ha portat a centrar l'interès professional en el control de l'úter gestant i ha comportat una pèrdua d'atenció en les necessitats subjectives de la dona. L'assistència sanitària a la maternitat a l'inici del segle XXI no està desproveïda de debat bioètic. Els eixos principals que configuren aquest debat són quatre: 1. Els nous conceptes socials de salut i malaltia desenvolupats al llarg del segle XX han abocat cap a una conceptualització de l'embaràs i el part com a situacions de risc . 2. La consideració mèdica del fetus com a pacient. 3. Les eleccions informades sota l'impacta de les noves tecnologies. 4. La importància del gènere en les qüestions bioètiques relacionades amb salut maternoinfantil. L'argumentació desenvolupada en aquesta segona part ens porta a afirmar que un retorn a una atenció més respectuosa amb la fisiologia de la dona menys tecnificada, no garanteix, per si mateixa, una atenció més humanitzada.Les conclusions d'aquest treball emfatitzen la necessitat d'establir una relació de confiança entre usuàries i professionals; fonamentada en una actitud de compromís i diàleg que permeti una presa de decisions autònomes i responsables. S'ha fet èmfasi en la necessitat d'integrar aquesta actitud dialògica en la definició de la professionalitat i la seva concreció en els projectes formatius. Si la definició de professionalitat no s'amplia incorporant-hi una actitud de cura que tingui en compte cada una de les usuàries com a portadores de necessitats, desitjos i afectes concrets, la humanització de l'assistència no serà un fet. / During the second half of the twentieth century, a process of medicalization of maternity care began to be noted in the West. Some observers associated it with a dehumanization of health care, and called for a return to an approach to childbirth that was more respectful of physiology.This PhD thesis presents a critical reflection on the current situation of maternity care. Given the range of problems addressed, a variety of methodologies are applied. The thesis begins with a historiographical analysis and interpretation of a series of texts. It then describes and analyses various clinical practices, and applies bioethical principles of analysis to create a framework for decision-making and action to respond to the needs detected.The study is structured in three parts. The first presents the central hypothesis that obstetric knowledge is acquired on the basis of a set of empirical practices, linked to women's understanding of their bodies, which have evolved into a specialized and professionalized field of knowledge. In this section we carry out a historiographical analysis of several authors whose works are representative of the development of obstetrics over history.In the second part, we present our hypothesis that the increasing dependence on technology in pregnancy and childbirth care has led professional interest to centre on the control of the gestating womb, and to neglect the subjective needs of the woman. The argument is based on four main points: 1. The new concepts of health and illness developed in the twentieth century, which have created an idea of pregnancy and childbirth as situations of risk; 2. The medical consideration of the fetus as a patient; 3. Informed choices under the impact of the new technologies; 4. The importance of gender in the health care relationship. The conclusions stress the need to establish a relationship of trust between service users and professionals, based on an attitude of commitment and dialogue that encourage autonomous and responsible decision-making. We stress the need to integrate this attitude in the definition of professionalism and in the design of training programs.

A lo largo del siglo XX, la literatura sobre la sociedad de consumo ha acogido un acuerdo sorprendente entre sus críticos situados a la izquierda y a la derecha del espectro político. El argumento que compartían, y todavía comparten muchos de ellos, es que el orden económico del capitalismo agota el significado de su cultura, fagocitando o extinguiendo todas las interpretaciones alternativas a o críticas con ese orden. Y, en lo que no constituye más que una diferencia de grado, mientras que, para sus críticos liberales, el capitalismo articula y organiza los deseos, las aspiraciones y las acciones de los individuos limitando su libertad, su racionalidad y su sensibilidad, para sus críticos marxistas, el capitalismo las destruye al imponer su estructura deshumanizada sobre los individuos. Así pues, ya sea desde un lado, ya desde el otro, concentrándose en los perjuicios del sistema capitalista, muchos de estos críticos han pasado enteramente por alto la peculiar ubicación intermedia del consumo, que siempre está a medio camino de la producción y la reproducción social, de lo económico y lo cultural, de lo material y lo simbólico, de lo colectivo y lo individual. Consumo, identidad y política pretende sortear estas dos visiones sin abandonar en ningún caso la idea de que la sociedad de consumo emerge del desarrollo capitalista, pero añadiendo, a continuación, que son las modalidades culturales generadas en esta sociedad las que son relevantes para comprender qué hacen los consumidores, cómo lo hacen y de qué modo interpretan lo que hacen. En este sentido, la tesis pretende tender un puente entre las explicaciones sociológicas clásicas del capitalismo (particularmente, las Karl Marx y Max Weber) y las teorías contemporáneas de la cultura del consumo (en concreto, las de Mary Douglas, Roberta Sassatelli y Alan Warde). Tal puente procuraría salvar dos abismos: de un lado, la naturalización del capitalismo y, del otro, el discurso apocalíptico acerca del consumo como máscara risueña de la opresión, falso consuelo de los proletarios o dinamitador efectivo del capital social. El objetivo que se abriga es entender la sociedad de consumo como un espacio donde, a través de prácticas diversas en las que se incorpora el uso de bienes y servicios, las personas pueden, frente al trasfondo de la mercantilización capitalista, desarrollarse autónomamente, ejercer una cierta cuota de libertad, establecer relaciones significativas con otras personas y el entorno natural y, en definitiva, tener una vida con sentido. Las prácticas sociales, que se constituyen como un espacio intermedio entre la totalidad social y la particularidad subjetiva, son los espacios donde es posible perseguir el sentido. Es en ellas donde es posible observar cómo la sociedad de consumo imprime sus huellas sobre la textura de la vida cotidiana, la identidad de las personas y las formas de la política. De ahí que el objetivo fundamental de la tesis se desdoble en dos: por un lado, hay que hacer ver cómo la sociedad de consumo occidental derivó del orden económico del capitalismo, y, por otro, hay que hacer ver cómo las prácticas de uso de bienes y servicios han modulado, modulan y modularán la determinación de aquél imprimiendo, en cada caso, huellas diversas sobre el mundo humano. Este desdoblamiento es lo que justifica la existencia de dos partes diferenciadas. La primera parte, titulada ¿Sociedad de consumo¿, revisa, a partir de las perspectivas de Marx y Weber, los rasgos y la historia de la sociedad de consumo occidental contemporánea. Esta parte incluye, además, algunas de las caracterizaciones teóricas que la han abordado críticamente durante su etapa fordista (en concreto, los trabajos de Theodor W. Adorno, John K. Galbraith, Paul Baran y Paul Sweezy) y algunas de las que lo han hecho en su deriva postfordista (Jean Baudrillard, Gilles Lipovetsky y Zygmunt Bauman). La segunda parte, titulada ¿Huellas del consumo¿, consta de tres capítulos. En el primero de ellos, se ajusta el enfoque metodológico usado hasta este momento y se pasa de abordar el concepto de consumo a partir de la noción filosófica de praxis a hacerlo desde el punto de vista de la práctica (Praktik), en la línea de los trabajos de Andreas Reckwitz y Alan Warde. Ello posibilita ver el consumo como un uso social de bienes y servicios, culturalmente denso, situado en el contexto de prácticas concretas. Con tal enfoque en la mano, se sostiene que la sociedad de consumo imprime sus huellas en todas las dimensiones de la vida humana. Los dos capítulos finales pretenden hacer ver cómo sucede ello, y en qué configuraciones concretas se muestra, en el caso de la identidad y la política. La conclusión de carácter más general y fundamental que se ha procurado establecer consiste en asumir que si bien es cierto que la sociedad de consumo emergió como un producto del capitalismo, incluso en cierto momento como una estrategia necesaria para su supervivencia, es preciso entender los comportamientos de las personas en este marco no como productos unidireccionales y netos de su determinación, sino como resultados variados y complejos de una dialéctica que se establece en cada fase de su historia entre el trasfondo sociocultural de la mercantilización capitalista y las configuraciones de sentido que rodean el encaje del individuo en sus grupos de pertenencia en prácticas concretas.

La bioética es una disciplina emergente y en auge, que busca responder a las preguntas éticas que el desarrollo de la ciencia y la técnica abren a la sociedad. Una de estas preguntas, el trato que damos a los animales no humanos, está insuficientemente trabajada en este ámbito, prueba de ello es que existe muy escasa literatura en bioética referida al tema. El objetivo de esta tesis es profundizar en la cuestión de nuestra relación con los animales no humanos desde la filosofía moral, para presentar argumentos y propuestas que ayuden a la consolidación de este espacio en la bioética. Con este fin, primero se contextualiza la bioética y la situación de los animales en dos ámbitos concretos en que la sociedad se beneficia de ellos: la ganadería industrial y la investigación con animales. A continuación se presentan cuatro teorías éticas que acogen la considerabilidad moral de los animales (utilitarismo, deontología, contractualismo e igualitarismo) y se discuten en relación a la ganadería y la experimentación. En el desarrollo de esta investigación, conceptos como sintiencia, especismo, bienestar animal y consentimiento son herramientas claves para el análisis teórico y práctico del tema. Finalmente, del análisis ético-normativo se derivarán nueve conclusiones que buscarán ser un aporte para la ampliación de la bioética hacia una bioética global, que considere a todos los seres sintientes que son afectados por el desarrollo científico y técnico. / Bioethics is an emergent discipine that look for answer those ethical questions opened to society by the development of science and technology. One of these questions, the way we treat nonhuman animals, has been insufficiently worked in this field, proof of this is the very few literature on bioethics regarding the topic. The objective of this thesis is to examine the question of our relationship with nonhuman animals from some perspectives on moral philosophy, to present arguments and proposals to help to consolidate this overlooked area on bioethics. With this aim, bioethics is contextualized and the situation of nonhuman animals is presented in two specific ambits in which society benefits from them: factory farming and animal research. Then, four ethical theories which support the moral considerability of nonhuman animals are discussed in relation to livestock and experimentation. In the development of this research, concepts as sentience, speciesism, animal welfare and consent are key for the teorethical and practical analysis of the topic. Finally, the ethical-normative analysis will include nine conclusions as contribution to the expansion of bioethics towards a global bioethics, that considers all living beings that are affected by the scientific and technical development of our world.

Aquesta tesi doctoral proposa una comprensió del patiment a partir de l'obra d'Arthur Schopenhauer. Aquest treball investiga en quina mesura l'abordatge del sofriment del filòsof de Frankfurt no només coincideix en assenyalar algunes de les dimensions fonamentals del sofriment, proposades per altres autors i des d'altres disciplines, sinó que a més ofereix una conceptualització d'aquest que serveix de punt de partida per a pensar el sofriment d'una altra manera: sobretot més complex i plural. Aquesta investigació s'estructura en quatre parts. A la primera part, s’indiquen algunes dificultats que s'han de tenir presents en l'estudi del sofriment. A la segona, es consideren tres formes habituals d'abordar-lo: els abordatges del patiment mític- teològics, els filosòfics i els científics. A la tercera part, s'analitza el fenomen del sofriment a l'obra d'Arthur Schopenhauer. A la quarta part, s'exploren les coincidències i discrepàncies entre la conceptualització del sofriment de Schopenhauer i el que s'ha estudiat a les dues primeres parts, especialment s'examina si coincideixen en assenyalar determinats elements constitutius com a propis del patiment. Finalment s'ofereix una proposta de comprensió del sofriment que, prenent com a punt de partida la proposta schopenhaueriana i des d'una mirada actual, permet conèixer una mica millor les seves dimensions fonamentals. / Esta tesis doctoral propone una comprensión del sufrimiento a partir de la obra de Arthur Schopenhauer. Este trabajo investiga en qué medida el abordaje del sufrimiento del filósofo de Frankfurt no solamente coincide en señalar algunas de las dimensiones fundamentales del sufrimiento, propuestas por otros autores y desde otras disciplinas, sino que además ofrece una conceptualización del mismo que sirve de punto de partida para pensar el sufrimiento de otro modo: sobre todo más complejo y plural. Esta investigación se estructura en cuatro partes. En la primera parte, se indican algunas dificultades que deben tenerse presentes en el estudio del sufrimiento. En la segunda, se consideran tres formas habituales de abordarlo: los abordajes del sufrimiento mítico-teológicos, los filosóficos y los científicos. En la tercera parte, se analiza el fenómeno del sufrimiento en la obra de Arthur Schopenhauer. En la cuarta parte, se exploran las coincidencias y discrepancias entre la conceptualización del sufrimiento de Schopenhauer y lo estudiado en las dos primeras partes, en especial se examina si coinciden en señalar determinados elementos constitutivos como propios del sufrimiento. Finalmente se ofrece una propuesta de comprensión del sufrimiento que, tomando como punto de partida la propuesta schopenhaueriana y desde una mirada actual, permite conocer un poco mejor sus dimensiones fundamentales. / This dissertation proposes an understanding of suffering based on Arthur Schopenhauer’s work. It examines how the German philosopher’s approach to suffering not only coincides with other authors, including those from other disciplines, in identifying some fundamental dimensions of suffering, but also offers a conceptualisation of this phenomenon, which serves as a starting point to understand it in a different way: above all, in a more complex and diverse manner. This research basically consists of four sections. In the first section some difficulties are indicated that need to be taken into consideration in the study of suffering. The second section details three common ways to approach suffering: mythic-theological, philosophical and scientific approaches. In the third section the phenomenon of suffering in the work of Arthur Schopenhauer is analysed. The fourth section explores the similarities and discrepancies between Schopenhauer’s conceptualisation of suffering and what was studied in the first two sections; in particular, it is investigated whether they coincide in pointing out certain dimensions as constituents of suffering. Finally, an understanding of suffering is provided, which, taking Schopenhauer’s conceptualisation as a starting point and moving to a current point of view, allows us to deepen the understanding of its fundamental dimensions. / Diese Dissertation stellt ein Verständnis des Leidens auf der Grundlage des Werkes Arthur Schopenhauers zur Diskussion. Es wird untersucht, in welcher Weise sein Konzept mit den Ansätzen anderer Autoren – einschließlich jener divergierender Disziplinen – hinsichtlich der Identifizierung einiger fundamentaler Dimensionen des Leidens übereinstimmt. Darüber hinaus wird herausgearbeitet, wie Schopenhauer dieses Phänomen konzeptualisiert, um auf dieser Grundlage das Leiden in einer anderen Weise zu verstehen: komplexer und vielfältiger. Diese Forschungsarbeit gliedert sich in vier Abschnitte. Im ersten Abschnitt werden einige Schwierigkeiten benannt, die es in der Untersuchung des Leidens zu berücksichtigen gilt. Der zweite Abschnitt widmet sich einer genaueren Betrachtung der drei konventionellen Wege der Annäherung an das Leiden; es werden mythisch-theologische, philosophische und wissenschaftliche Ansätze diskutiert. Im dritten Abschnitt wird das Phänomen des Leidens in Arthur Schopenhauers Werk analysiert. Der vierte Abschnitt untersucht die Ähnlichkeiten und Diskrepanzen zwischen Schopenhauers Konzeption des Leidens und dem, was in den beiden ersten Teilen erforscht wurde; insbesondere wird untersucht, ob sie gleichermaßen auf bestimmte Dimensionen als Komponenten des Leidens hinweisen. Schließlich wird ein Verständnis des Leidens bereitgestellt, welches sich auf der Grundlage von Schopenhauers Leidensbegriff der heutigen Sichtweise annähert und eine tiefere Einsicht in seine grundlegenden Dimensionen erlaubt.