Personal mobile devices (PMDs) initiated a multi-dimensional paradigmatic shift in personal computing and personal information collection fueled by the indispensability of the Internet and the increasing functionality of the devices. From 2005 to 2016, the perceived necessity of conducting transactions on the Internet moved from optional to indispensable. The context of these transactions changes from traditional desktop and laptop computers, to the inclusion of smartphones and tablets (PMDs). However, the traditional privacy calculus published by (Dinev and Hart 2006) was conceived before this technological and contextual change, and several core assumptions of that model must be re-examined and possibly adapted or changed to account for this shift. This paradigm shift impacts the decision process individuals use to disclose personal information using PMDs. By nature of their size, portability, and constant proximity to the user, PMDs collect, contain, and distribute unprecedented amounts of personal information. Even though the context within which people are sharing information has changed significantly, privacy calculus research applied to PMDs has not moved far from the seminal work by Dinev and Hart (2006). The traditional privacy calculus risk-benefit model is limited in the PMD context because users are unaware of how much personal information is being shared, how often it is shared, or to whom it is shared. Furthermore, the traditional model explains and predicts intent to disclose rather than actual disclosure. However, disclosure intentions are a poor predictor of actual information disclosure. Because of perceived indispensability of the information and the inability to assess potential risk, the deliberate comparison of risks to benefits prior to disclosure—a core assumption of the traditional privacy calculus—may not be the most effective basis of a model to predict and explain disclosure. The present research develops a Personal Mobile Device Privacy Calculus model designed to predict and explain disclosure behavior within the specific context of actual disclosure of personal information using PMDs.

The privacy paradox is a phenomenon whereby individuals continue to disclose their personal information, contrary to their claim of concerns for the privacy of their personal information. This study investigated the privacy paradox to better understand individuals' decisions to disclose or withhold their personal information. The study argued that individuals’ decisions are based on a cognitive disposition, which involves both rational and emotional mental processes. While the extended privacy calculus model was used as the theoretical basis for the study, the findings of cognitive neuroscience was applied to it to address its limitation in assuming individuals are purely rational decision-makers. Three within-subjects experiments were conducted whereby each subject participated in all three experiments as if it were one. Experiment 1 captured the neural correlates of mental processes involved in privacy-related decisions, while experiment 2 and 3 were factorial-design experiments used for testing the relationship of neural correlates in predicting privacy concerns and personal information disclosure. The findings of this study indicated that at least one neural correlate of every mental process involved in privacy-related decisions significantly influenced personal information disclosure, except for uncertainty. However, there were no significant relationships between mental processes and privacy concerns, except Brodmann’s Area 13, a neural correlate of distrust. This relationship, however, had a positive relationship with privacy concerns, opposite to what was hypothesized. Furthermore, interaction effects indicated that individuals put more emphasis on negative perceptions in privacy-related situations. This study contributed to the information privacy field by supporting the argument that individuals’ privacy-related decisions are both rational and emotional. Specifically, the privacy paradox cannot be explained through solely rational cost-benefit analysis or through an examination of individuals’ emotions alone.

Privacy has been discussed throughout the ages as the world has developed and changed however privacy concerns have been reignited by the development of technology. One of these technologies, Location Based Services (LBS), together with how organisations are using these technologies is pushing the consumers’ privacy boundaries. In order for this technology to become widely adopted these privacy concerns need to be understood and addressed. It is therefore the purpose of this research to examine whether consumers’ privacy concern can be negated through consumers receiving a benefit which caused them to forego this concern.The research used scenarios to evaluate consumers’ comfort levels for four different intrusion levels and five different discounts offered. Due to the nature of the scenarios a repeated measures ANOVA design was used in order to allow for the analysis of each of the scenarios, intrusion levels and discount offered for each respondent.It was found that although privacy concerns can and were influenced by the offers made to the respondents, consumers have not yet gained a complete sense of comfort with the privacy boundaries that are being challenged. / Dissertation (MBA)--University of Pretoria, 2013. / Gordon Institute of Business Science (GIBS) / unrestricted

Individanpassad marknadsföring blir ett allt mer kraftfullt verktyg för företag. Den fortsatta framväxten av digitala medier leder till en ökad insamling av konsumenters persondata som används för att skräddarsy individuella erbjudanden. Företagens användande av individanpassad marknadsföring ger dock upphov till problematik gällande konsumentens integritet. Marknadsförare måste beakta flertalet faktorer för att undvika en integritetskränkande respons hos konsumenterna och istället frambringa marknadsföring som upplevs gynnande. Genom fokusgruppsintervjuer ämnar denna studie att undersöka diverse faktorer som påverkar hur konsumenter upplever individanpassad marknadsföring. Med teoretisk grund rotad i privacy paradox och privacy calculus, undersöker denna studie faktorerna som påverkar konsumenters inställning ur ett integritetsperspektiv. Resultaten belyser hur en majoritet av intervjudeltagarna anser att individanpassad marknadsföring medför vissa gynnande aspekter, dock i ganska låg utsträckning, samt hur allt för personlig och direkt marknadsföring upplevs integritetskränkande i större grad.

Insamling av personlig information utförs av företag i kommersiella syften och används till att skapa profiler och beteendemönster. Utnyttjandet av användares personliga information har upprepande gånger lett till konflikter där människors oro över sin personliga integritet har belysts. Detta har resulterat i skapandet av förordningar som GDPR, California Consumer Privacy Act och ett flertal nationella lagar som syftar till att stärka och skydda individers personuppgifter. Tidigare statistiska undersökningar har visat att studenter är en population som upplever oro över personlig datainsamling. Därav kommer urvalet för denna studie fokusera på studenter.  Syftet med studien är att skapa en förståelse över när en student känner oro i att lämna ifrån sig personlig information. Tidigare forskning visar på att frågor inom integritetsoro är djupt förknippad med en kontext och betydelsen av att placera situationen i ett sammanhang. Domänområdena e-bank, e-handel och e-hälsa har därför valts ut att undersökas i denna studie på grund av deras känsliga samband till integritetsoro men även dess påtagliga relevans inom IS-området.  Studiens resultat bekräftar att integritetsoro skiljer sig genom kontexter i viss mån men studien pekar även på tydliga samband. En oro över faktorn obehörig tillgång förekommer bland tre domäner, dock skiljer sig situationen åt i varje domän. Människors medvetenhet har visat sig vara oberoende av domän då studenter förstår att personlig information samlas in, men vet inte vad den används till. / Today’s companies use Personal data collection for commercial purposes and use it to create profiles and analyze behavior patterns. This abuse of users' personal information has repeatedly led to conflicts in which people's concerns about their privacy have been enlightened. This has resulted in the creation of several regulations such as the GDPR, the California Consumer Privacy Act and a number of national laws that strengthen and protect individuals' personal data. Previous statistical surveys have shown that students are a population that is concerned about personal data collection. Hence, the selected group for this study will be students.  The purpose of this study is to create an understanding of when a student is concerned about disclosing personal information. Previous research shows that privacy concerns are deeply associated with placing the situation in a context. The domain areas of ebanking, e-commerce and e-health have therefore been selected to be examined in this study due to their sensitive connection to privacy concerns but also its noticeable relevance within the IS-area.  The result of this study confirms that integrity concerns differ through contexts to some extent, however the result also shows that there are certain similarities. A concern about the factor improper access occurs among three domains, however, the situation differs in each domain. People's awareness has been shown to be independent by domain as students, regardless of the discussed domain, understand that personal information is collected, but do not know what it is used for.

Individanpassad marknadsföring drivs till stor del av de fördelar som den tillför till ett företags kundrelationer och marknadsföringsresultat. Idag försöker annonsörer möta kundernas förväntningar på en individuell nivå. Tillsammans med detta har den avancerade utveckling av informationsteknologi öppnat nya möjligheter för att kunna samla in och analysera kunddata till att skapa individanpassad marknadsföring. Faktum är att företag behöver samla in mycket information från kunderna för att tillhandahålla kundanpassade tjänster. Syftet med studien är att undersöka och redogöra om individanpassad marknadsföring är något som värdesätts av konsumenter eller uppfattas som ett hot mot konsumentens integritet. Med stöd av denna studie utreder vi de underliggande faktorerna hos konsumenternas positiva eller negativa förhållningssätt gentemot fenomenet. En kvalitativ studie av tolv individuella intervjuer har genomförts. Resultatet visade sig att individanpassad marknadsföring upplevs vara ett hot mot konsumentens integritet. De underliggande faktorer som skapar en känsla av hot är konsumenternas brist på kunskap, brist på lättläst datainsamlingsmetod, begränsning av kontroll över hur ens genererade data kan användas, tvång till att acceptera olika användarvillkor i utbyte av de tjänster som används. Ytterligare faktorer som skapar en känsla av hot för konsumenterna visade sig vara irritation över annonser, tillit för aktören och placeringen av annonsen. Resultatet tyder även på att individanpassad marknadsföring kan uppskattas av konsumenterna i en situation där det uppstår ett ömsesidigt värdeutbyte. / Personalized advertising is largely driven by the benefits that it brings to a company's customer relationship and marketing results. Today, advertisers try to meet customer expectations individually. In the same way, the development of information technology has opened new opportunities for collecting and analyzing customer data to create personalized advertising. In fact, companies need to gather a big amount of information from customers to provide customized services. The purpose of the study is to investigate whether personalized advertising is being valued by customers or does it perceive as a threat to their privacy. This study also investigates the underlying factors of customers' positive or negative attitudes towards personalized advertising. A qualitative study of 12 individual interviews has been conducted. The results showed that personalized advertising is perceived as a threat to customer privacy. The underlying factors that cause a sense of threat are: customer' lack of knowledge, lack of easy-to-read information about data collection methods by actors, restriction of customers' control about how their data should be used, compulsion to accept the various user terms of use in exchange of service. The result of this study also showed that ad irritation, customers' trust in the company and ad placement also affects how customers experience personalized advertising. The results also show that this type of marketing strategy can be appreciated by customers in a situation where a value exchange occurs.

No description available.

Studien behandlar fenomenet personaliserad marknadsföring, som har avancerats i dess tillämpning på senare år och har kommit att bli en hyperanpassad upplevelse för mottagaren. Individens informationsutlämnande är centralt för företagens möjlighet att tillämpa marknadsföringsstrategin och därav har det konstaterats att det finns både fördelar och risker med personaliserad marknadsföring, vilket belyses av personalisering- och integritetsparadoxen. Studiens syfte är att undersöka vilken påverkan identifierade fördelar och risker med informationsutlämnande har på konsumentens upplevda värde av personaliserad marknadsföring samt hur en tidigare positiv respektive negativ varumärkesimage kan påverka det upplevda värdet. En enkätundersökning används som forskningsmetod och vid dataanalys tillämpas stegvis modellering samt multipel linjär regressionsanalys. Resultatet visar att preferensmatchning, söktid och positiv varumärkesimage har en positiv påverkan på upplevt värde medan personlig integritet har en negativ påverkan. Därav accepteras hälften av studiens hypoteser. Slutsatsen är att marknadsföring som är anpassad efter konsumentens intressen och preferenser har störst påverkan på konsumentens upplevda värde av personaliserad marknadsföring samt att en tidigare positiv varumärkesimage har en positiv påverkan på det upplevda värdet.

[EN] Nowadays, online social networks (OSNs) have become a mainstream cultural phenomenon for millions of Internet users. Social networks are an ideal environment for generating all kinds of social benefits for users. Users share experiences, keep in touch with their family, friends and acquaintances, and earn economic benefits from the power of their influence (which is translated into new job opportunities). However, the use of social networks and the action of sharing information imply the loss of the users’ privacy. Recently, a great interest in protecting the privacy of users has emerged. This situation has been due to documented cases of regrets in users’ actions, company scandals produced by misuse of personal information, and the biases introduced by privacy mechanisms. Social network providers have included improvements in their systems to reduce users’ privacy risks; for example, restricting privacy policies by default, adding new privacy settings, and designing quick and easy shortcuts to configure user privacy settings. In the privacy researcher area, new advances are proposed to improve privacy mechanisms, most of them focused on automation, fine-grained systems, and the usage of features extracted from the user’s profile information and interactions to recommend the best privacy policy for the user. Despite these advances, many studies have shown that users’ concern for privacy does not match the decisions they ultimately make in social networks. This misalignment in the users’ behavior might be due to the complexity of the privacy concept itself. This drawback causes users to disregard privacy risks, or perceive them as temporarily distant. Another cause of users’ behavior misalignment might be due to the complexity of the privacy decision-making process. This is because users should consider all possible scenarios and the factors involved (e.g., the number of friends, the relationship type, the context of the information, etc.) to make an appropriate privacy decision. The main contributions of this thesis are the development of metrics to assess privacy risks, and the proposal of explainable privacy mechanisms (using the developed metrics) to assist and raise awareness among users during the privacy decision process. Based on the definition of the concept of privacy, the dimensions of information scope and information sensitivity have been considered in this thesis to assess privacy risks. For explainable privacy mechanisms, soft paternalism techniques and gamification elements that make use of the proposed metrics have been designed. These mechanisms have been integrated into the social network PESEDIA and evaluated in experiments with real users. PESEDIA is a social network developed in the framework of the Master’s thesis of the Ph.D. student [15], this thesis, and the national projects “Privacy in Social Educational Environments during Childhood and Adolescence” (TIN2014-55206- R) and “Intelligent Agents for Privacy Advice in Social Networks” (TIN2017-89156-R). The findings confirm the validity of the proposed metrics for computing the users’ scope and the sensitivity of social network publications. For the scope metric, the results also showed the possibility of estimating it through local and social centrality metrics for scenarios with limited information access. For the sensitivity metric, the results also remarked the users’ misalignment for some information types and the consensus for a majority of them. The usage of these metrics as part of messages about potential consequences of privacy policy choices and information sharing actions to users showed positive effects on users’ behavior regarding privacy. Furthermore, the findings of exploring the users’ trade-off between costs and benefits during disclosure actions of personal information showed significant relationships with the usual social circles (family members, friends, coworkers, and unknown users) and their properties. This allowed designing better privacy mechanisms that appropriately restrict access to information and reduce regrets. Finally, gamification elements applied to social networks and users’ privacy showed a positive effect on the users’ behavior towards privacy and safe practices in social networks. / [ES] En la actualidad, las redes sociales se han convertido en un fenómeno cultural dominante para millones de usuarios de Internet. Las redes sociales son un entorno ideal para la generación de todo tipo de beneficios sociales para los usuarios. Los usuarios comparten experiencias, mantienen el contacto con sus familiares, amigos y conocidos, y obtienen beneficios económicos gracias al poder de su influencia (lo que se traduce en nuevas oportunidades de trabajo). Sin embargo, el uso de las redes sociales y la acción de compartir información implica la perdida de la privacidad de los usuarios. Recientemente ha emergido un gran interés en proteger la privacidad de los usuarios. Esta situación se ha debido a los casos de arrepentimientos documentados en las acciones de los usuarios, escándalos empresariales producidos por usos indebidos de la información personal, y a los sesgos que introducen los mecanismos de privacidad. Los proveedores de redes sociales han incluido mejoras en sus sistemas para reducir los riesgos en privacidad de los usuarios; por ejemplo, restringiendo las políticas de privacidad por defecto, añadiendo nuevos elementos de configuración de la privacidad, y diseñando accesos fáciles y directos para configurar la privacidad de los usuarios. En el campo de la investigación de la privacidad, nuevos avances se proponen para mejorar los mecanismos de privacidad la mayoría centrados en la automatización, selección de grano fino, y uso de características extraídas de la información y sus interacciones para recomendar la mejor política de privacidad para el usuario. A pesar de estos avances, muchos estudios han demostrado que la preocupación de los usuarios por la privacidad no se corresponde con las decisiones que finalmente toman en las redes sociales. Este desajuste en el comportamiento de los usuarios podría deberse a la complejidad del propio concepto de privacidad. Este inconveniente hace que los usuarios ignoren los riesgos de privacidad, o los perciban como temporalmente distantes. Otra causa del desajuste en el comportamiento de los usuarios podría deberse a la complejidad del proceso de toma de decisiones sobre la privacidad. Esto se debe a que los usuarios deben considerar todos los escenarios posibles y los factores involucrados (por ejemplo, el número de amigos, el tipo de relación, el contexto de la información, etc.) para tomar una decisión apropiada sobre la privacidad. Las principales contribuciones de esta tesis son el desarrollo de métricas para evaluar los riesgos de privacidad, y la propuesta de mecanismos de privacidad explicables (haciendo uso de las métricas desarrolladas) para asistir y concienciar a los usuarios durante el proceso de decisión sobre la privacidad. Atendiendo a la definición del concepto de la privacidad, las dimensiones del alcance de la información y la sensibilidad de la información se han considerado en esta tesis para evaluar los riesgos de privacidad. En cuanto a los mecanismos de privacidad explicables, se han diseñado utilizando técnicas de paternalismo blando y elementos de gamificación que hacen uso de las métricas propuestas. Estos mecanismos se han integrado en la red social PESEDIA y evaluado en experimentos con usuarios reales. PESEDIA es una red social desarrollada en el marco de la tesina de Master del doctorando [15], esta tesis y los proyectos nacionales “Privacidad en Entornos Sociales Educativos durante la Infancia y la Adolescencia” (TIN2014-55206-R) y “Agentes inteligentes para asesorar en privacidad en redes sociales” (TIN2017-89156-R). Los resultados confirman la validez de las métricas propuestas para calcular el alcance de los usuarios y la sensibilidad de las publicaciones de las redes sociales. En cuanto a la métrica del alcance, los resultados también mostraron la posibilidad de estimarla mediante métricas de centralidad local y social para escenarios con acceso limitado a la información. En cuanto a la métrica de sensibilidad, los resultados también pusieron de manifiesto la falta de concordancia de los usuarios en el caso de algunos tipos de información y el consenso en el caso de la mayoría de ellos. El uso de estas métricas como parte de los mensajes sobre las posibles consecuencias de las opciones de política de privacidad y las acciones de intercambio de información a los usuarios mostró efectos positivos en el comportamiento de los usuarios con respecto a la privacidad. Además, los resultados de la exploración de la compensación de los usuarios entre los costos y los beneficios durante las acciones de divulgación de información personal mostraron relaciones significativas con los círculos sociales habituales (familiares, amigos, compañeros de trabajo y usuarios desconocidos) y sus propiedades. Esto permitió diseñar mejores mecanismos de privacidad que restringen adecuadamente el acceso a la información y reducen los arrepentimientos. Por último, los elementos de gamificación aplicados a las redes sociales y a la privacidad de los usuarios mostraron un efecto positivo en el comportamiento de los usuarios hacia la privacidad y las prácticas seguras en las redes sociales. / [CA] En l’actualitat, les xarxes socials s’han convertit en un fenomen cultural dominant per a milions d’usuaris d’Internet. Les xarxes socials són un entorn ideal per a la generació de tota mena de beneficis socials per als usuaris. Els usuaris comparteixen experiències, mantenen el contacte amb els seus familiars, amics i coneguts, i obtenen beneficis econòmics gràcies al poder de la seva influència (el que es tradueix en noves oportunitats de treball). No obstant això, l’ús de les xarxes socials i l’acció de compartir informació implica la perduda de la privacitat dels usuaris. Recentment ha emergit un gran interès per protegir la privacitat dels usuaris. Aquesta situació s’ha degut als casos de penediments documentats en les accions dels usuaris, escàndols empresarials produïts per usos indeguts de la informació personal, i als caires que introdueixen els mecanismes de privacitat. Els proveïdors de xarxes socials han inclòs millores en els seus sistemes per a reduir els riscos en privacitat dels usuaris; per exemple, restringint les polítiques de privacitat per defecte, afegint nous elements de configuració de la privacitat, i dissenyant accessos fàcils i directes per a configurar la privacitat dels usuaris. En el camp de la recerca de la privacitat, nous avanços es proposen per a millorar els mecanismes de privacitat la majoria centrats en l’automatització, selecció de gra fi, i ús de característiques extretes de la informació i les seues interaccions per a recomanar la millor política de privacitat per a l’usuari. Malgrat aquests avanços, molts estudis han demostrat que la preocupació dels usuaris per la privacitat no es correspon amb les decisions que finalment prenen en les xarxes socials. Aquesta desalineació en el comportament dels usuaris podria deure’s a la complexitat del propi concepte de privacitat. Aquest inconvenient fa que els usuaris ignorin els riscos de privacitat, o els percebin com temporalment distants. Una altra causa de la desalineació en el comportament dels usuaris podria deure’s a la complexitat del procés de presa de decisions sobre la privacitat. Això es deu al fet que els usuaris han de considerar tots els escenaris possibles i els factors involucrats (per exemple, el nombre d’amics, el tipus de relació, el context de la informació, etc.) per a prendre una decisió apropiada sobre la privacitat. Les principals contribucions d’aquesta tesi són el desenvolupament de mètriques per a avaluar els riscos de privacitat, i la proposta de mecanismes de privacitat explicables (fent ús de les mètriques desenvolupades) per a assistir i conscienciar als usuaris durant el procés de decisió sobre la privacitat. Atesa la definició del concepte de la privacitat, les dimensions de l’abast de la informació i la sensibilitat de la informació s’han considerat en aquesta tesi per a avaluar els riscos de privacitat. Respecte als mecanismes de privacitat explicables, aquests s’han dissenyat utilitzant tècniques de paternalisme bla i elements de gamificació que fan ús de les mètriques propostes. Aquests mecanismes s’han integrat en la xarxa social PESEDIA i avaluat en experiments amb usuaris reals. PESEDIA és una xarxa social desenvolupada en el marc de la tesina de Màster del doctorant [15], aquesta tesi i els projectes nacionals “Privacitat en Entorns Socials Educatius durant la Infància i l’Adolescència” (TIN2014-55206-R) i “Agents Intel·ligents per a assessorar en Privacitat en xarxes socials” (TIN2017-89156-R). Els resultats confirmen la validesa de les mètriques propostes per a calcular l’abast de les accions dels usuaris i la sensibilitat de les publicacions de les xarxes socials. Respecte a la mètrica de l’abast, els resultats també van mostrar la possibilitat d’estimarla mitjançant mètriques de centralitat local i social per a escenaris amb accés limitat a la informació. Respecte a la mètrica de sensibilitat, els resultats també van posar de manifest la falta de concordança dels usuaris en el cas d’alguns tipus d’informació i el consens en el cas de la majoria d’ells. L’ús d’aquestes mètriques com a part dels missatges sobre les possibles conseqüències de les opcions de política de privacitat i les accions d’intercanvi d’informació als usuaris va mostrar efectes positius en el comportament dels usuaris respecte a la privacitat. A més, els resultats de l’exploració de la compensació dels usuaris entre els costos i els beneficis durant les accions de divulgació d’informació personal van mostrar relacions significatives amb els cercles socials habituals (familiars, amics, companys de treball i usuaris desconeguts) i les seves propietats. Això ha permés dissenyar millors mecanismes de privacitat que restringeixen adequadament l’accés a la informació i redueixen els penediments. Finalment, els elements de gamificació aplicats a les xarxes socials i a la privacitat dels usuaris van mostrar un efecte positiu en el comportament dels usuaris cap a la privacitat i les pràctiques segures en les xarxes socials. / Alemany Bordera, J. (2020). Measures of Privacy Protection on Social Environments [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/151456 / TESIS

As society progresses towards a more algorithmic era, the influence of artificial intelligence (AI) is driving a revolution in the digital landscape. At its core, AI applications aim to engage customers by providing carefully tailored and data-driven personalization and customization of products, services, and marketing mix elements. However, the adoption of AI, while promising enhanced personalization, poses challenges due to the increased collection, analysis, and control of consumer data by technology owners. Consequently, concerns over data privacy have emerged as a primary consideration for individuals. This paper delves deeper into the implications of the personalization- privacy paradox, aiming to provide a comprehensive analysis of the challenges and opportunities it presents. The purpose of this thesis is to understand users’ privacy concerns and willingness to disclose their personal information to AI technologies by addressing the limitations of previous research and utilizing qualitative methods to gain a more in-depth understanding of consumer views. To understand users’ privacy concerns and willingness to disclose personal information to AI technologies, a qualitative approach was followed. Combining a deductive and inductive approach to fulfill the purpose of the study, empirical data was collected through 20 semi- structured interviews. The participants were chosen using a purposive sampling technique. Users’ privacy concerns and willingness to disclose personal information to AI technologies differ significantly. It depends not only on the individual, but also on the type of AI technology, the company providing the AI technology, the possibility of obtaining additional benefits, and whether the company is transparent about its data collection and can provide proof of security.