Se realizó un estudio sobre pilotos motociclistas del Rally de desierto tipo Dakar. Esta investigación planteó tres objetivos: identificar un listado de indicadores de la percepción subjetiva de fatiga; analizar la idoneidad de diferentes instrumentos de registro de la percepción de fatiga y del esfuerzo; relacionar variables psicológicas y fisiológicas registradas. El diseño de investigación es un estudio de caso único, sobre dos pilotos de alto nivel. Se analizaron variables psicológicas y fisiológicas. El estudio se desarrolló en tres fases, una prueba en laboratorio y dos pruebas de campo, en un circuito simulando las condiciones de una etapa del Rally Dakar. Los resultados muestran: los indicadores percibidos por los pilotos como más relevantes, las escalas RPE, EVA-fatiga y SEES-fatiga han resultado válidas para analizar el trabajo realizado con alta correlación positiva entre ellas; que el acelerómetro Actiheart, es un excelente instrumento de registro fisiológico para este tipo de trabajos. / Es va realitzar un estudi amb pilots de motos de Rally de desert tipus Dakar. Aquesta investigació va presentar tres objectius: identificar un llistat d’ indicadors de la percepció subjectiva de fatiga; analitzar la idoneïtat de diferents instruments de registre de la percepció de fatiga i de l’esforç; relacionar variables psicològiques i fisiològiques enregistrades. El disseny d’investigació és un estudi de cas únic sobre dos motoristes d’alt nivell. Es varen analitzar variables psicològiques i fisiològiques. L’estudi es va desenvolupar en tres fases: una prova d’esforç i dues proves de camp, en un circuït simulant les condicions d’una etapa del Rally Dakar. Els resultats mostren: els indicadors percebuts pels pilots com a més rellevants, les escales EVA-fatiga, RPE i SEES-fatiga han resultat vàlides pel anàlisis del treball realitzat amb alta correlació positiva entre elles; que l’acceleròmetre Actiheart, és un excel•lent instrument de registre fisiològic per a aquest tipus de treballs. / A study of motorcycle riders Dakar Rally desert type was performed. The purposes of this research are to: identify indicators of subjective perception of fatigue; analyse the suitability of selected monitoring instruments of fatigue and the perception of exertion; and relate the psychological and physiological outcomes. This research design is a case study of two top-level motorcyclists, psychological and physiological variables were analyzed. The research followed three phases: a maximum oxygen uptake test, and two field tests, in a circuit designed which simulated the conditions of a regular Dakar Rally stage. Results show: the most relevant indicators perceived by the riders as relevant, the VAS-fatigue, Borg RPE and SEES-fatigue resulted to be valid to workloads, the Actiheart resulted to be an excellent instrument to monitor physiological outcomes during this type of activity.

Els estudiants de Medicina són joves que, des que entren a la facultat, treballen enmig de la pèrdua i provenen d’una societat que no té cultura de mort i l’amaga. Entenem que això pot representar un xoc important en la seva realització personal en construcció i en la seva capacitació professional dedicada a tenir cura de l’altre i a ajudar-lo, si s’escau, a ben morir. La finalitat del nostre estudi és detectar, descriure i analitzar com els estudiants de la facultat de Medicina de la Universitat de Lleida afronten la seva pròpia mort, la mort de l’altre, el seu propi procés de morir i el procés de morir de l’altre. Metodologia: S’ha realitzat un estudi consistent en enquestar alumnes de Medicina en l’interval dels cursos acadèmics compresos entre 1998 i 2014. La mostra ha estat de 676 estudiants dels cursos 1r, 3r, 4t i 6è. Els instruments utilitzat per a la recollida de dades han estat un qüestionari sociopsicobiogràfic, l’escala Revisada Collett-Lester de Por a la Mort i Por al Procés de Morir, una escala d’afrontament a la mort i una escala de competències percebudes. El dossier elaborat costava al voltant de 70 minuts en ésser completat. Resultats: L’anàlisi de les variables enquestades indica que l’ansietat dels estudiants de Medicina enfront la mort i el procés de morir té correlacions fortes amb el gènere, l’edat, les experiències vitals i la seva psicobiografia, presentant, en diversos casos, diferències estadísticament significatives. També s’han trobat diferències significatives entre la Por a la Mort i la Por a Morir dels estudiants de Medicina entre els alumnes dels dos Plans d’Estudis que abasta la mostra (pre i post Bolonya). Els alumnes que pertanyen al Pla Bolonya, respecte al pla d’estudis anterior, presenten menys Por a la Mort i al Procés de Morir. / Los estudiantes de Medicina son jóvenes que, desde que entran a la facultad, trabajan en medio de la pérdida y provienen de una sociedad que no tiene cultura de muerte y la esconde. Entendemos que esto puede representar un choque importante en su realización personal en construcción y en su capacitación profesional dedicada a cuidar del otro y a ayudarle, en su caso, a bien morir. La finalidad de nuestro estudio es detectar, describir y analizar cómo los estudiantes de la facultad de Medicina de la Universidad de Lleida afrontan su propia muerte, la muerte del otro, su propio proceso de morir y el proceso de morir del otro. Metodología: Se ha realizado un estudio consistente en encuestar alumnos de Medicina en el intervalo de los cursos académicos comprendidos entre 1998 y 2014. La muestra fue de 676 estudiantes de los cursos 1º, 3º, 4º y 6º. Los instrumentos utilizados para la recogida de datos han sido un cuestionario sociopsicobiogrà- fico, la escala Revisada Collett-Lester de Miedo a la Muerte y Miedo al Proceso de Morir, una escala de enfrentamiento a la muerte y una escala de competencias percibidas. El dossier elaborado costaba alrededor de 70 minutos en ser completado. Resultados: El análisis de las variables encuestadas indica que la ansiedad de los estudiantes de Medicina frente la muerte y el proceso de morir tiene correlaciones fuertes con el género, la edad, las experiencias vitales y su psicobiografía, presentando, en varios casos, diferencias estadísticamente significativas. También se han encontrado diferencias significativas entre el Miedo a la Muerte y el Miedo a Morir de los estudiantes de Medicina entre los alumnos de los dos Planes de Estudios que abarca la muestra (pre y post Boloña). Los alumnos que pertenecen al Plan Boloña, respecto al plan de estudios anterior, presentan menos Miedo a la Muerte y al Proceso de Morir. / Medical students are young people who, since entering the faculty, they working among loss and come from a society that has no culture of death and even hides it. We understand that this may represent a major shock in their personal fulfilment under construction and their professional training dedicated to caring for others and help, if necessary, in the end of life care. The purpose of our study is to identify, describe and analyse how the students of the Faculty of Medicine of the University of Lleida face his own death, the death of others, his own dying process and the process of dying of others. Methodology: A study has been conducted consisting of surveying medical students in the range of academic years between 1998 and 2014. The sample included 676 students in grades 1st, 3rd, 4th and 6th. The instruments used for data collection are a sociopsychobiographical questionnaire, the Revised Collett-Lester Fear of Death and Dying Process Fear scale, a scale of confronting death and a scale of perceived competence. The dossier elaborated took 70 minutes to be fulfilled. Results: The analysis of the variables surveyed indicated that anxiety of medical students facing death and the dying process has strong correlations with gender, age, life experiences and psycho-biography, presenting, in several cases, statistically significant differences. We also found significant differences between the fear of death and the fear of dying of medical students following the two curricula included in the sample (pre and post Bologna process). Students belonging to Bologna curriculum, with respect to the previous curriculum, have less fear of death and the process of dying.

La reserva cognitiva es el conjunto de factores protectores fisiológicos, psicológicos y ambientales que pueden retardar o paliar el deterioro cognitivo asociado al envejecimiento. Este trabajo pretende valorar las relaciones entre la reserva cognitiva y dos variables que pueden condicionar la etapa del envejecimiento, tanto a nivel cognitivo como afectivo: la metamemoria y la depresión. La depresión es uno de los problemas de salud mental que puede deteriorar más la calidad de vida de las personas mayores. Por otro lado, la metomemoria también es una función muy relevante en la vejez, ya que de ella dependen las creencias de las personas mayores sobre las propias habilidades de memoria y el conocimiento y uso de estrategias que ayudan a compensar su deterioro. Además de valorar la relación entre la reserva cognitiva y la depresión y la metamemoria, este estudio también valora las diferencias por sexo y grupo de edad de la primera. La muestra ha sido de 230 personas de 65 y más años de Mallorca. Las principales conclusiones del estudio muestran que la reserva cognitiva influye sobre el uso de estrategias para compensar las dificultades asociadas a la memoria que pueden tener las personas mayores. También se aprecia una relación, aunque inferior, entre la reserva cognitiva y la menor presencia de síntomas depresivos, hecho que muestra que la reserva cognitiva no está tan solo relacionada con el funcionamiento cognitivo sino también con la salud mental de las personas mayores. Este hecho refuerza la necesidad de potenciar la reserva cognitiva desde la primera infancia, a lo largo de toda la vida. En relación a los resultados obtenidos en relación a las diferencias por género y grupo de edad, si bien apuntan a que en la actualidad las personas mayores tienen una red social no familiar más reducida que los hombres, y que las generaciones de personas mayores presentan una reserva cognitiva más baja que las generaciones de mayores más jóvenes, probablemente diferirán en el futuro, ya que de aquí a unos años las personas mayores presentarán características diferentes puesto que tendrán un mayor nivel de estudios y las oportunidades socioeducativas serán más igualitarias para ambos sexos. / La reserva cognitiva és el conjunt de factors protectors fisiològics, psicològics i ambientals que poden retardar o paliar el deteriorament cognitiu associat a l’envelliment. Aquest treball pretén valorar les relacions entre la reserva cognitiva i dues variables que poden condicionar l’etapa de l’envelliment, tant a nivell cognitiu com a afectiu: la metamemòria i la depressió. La depressió és un dels problems de salut mental que pot empitjorar més la qualitat de vida de les persones majors. Per altra banda, la metamemòria també és una funció molt rellevant a la vellesa, ja que d’ella depenen les creences de les persones majors sobre les pròpies habilitats de memòria, i el coneixement i ús d’estratègies que ajuden a compensar el seu deteriorament. A més de valorar la relació entre la reserva cognitiva i la depressió i la metamemòria; aquest estudi també valora les diferències per sexe i grups d’edat de la primera. La mostra ha estat de 230 persones de 65 i més anys de Mallorca. Les principals conclusions del estudi mostren que la reserva cognitiva inlflueix sobre l'ús d'estratègies per compensar les dificultats associades a la memòria que poden tenir les persones grans. També s'aprecia una relació, encara que més petita, entre la reserva cognitiva i la menor presència de síntomes depressius, fet que mostra que la reserva cognitiva no està tan sols relacionada amb el funcionament cognitiu sino també amb la salut mental de la persona gran. Aquest fet reforça la necessitat de potenciar la reserva cognitiva des de la primera infància, al llarg de tota la vida. Quant als resultats obtinguts en relació entre les diferències per gènere i grup d'edat, si bé apunten a què a l'actualitat les dones grans ténen una xarxa social no familiar més reduïda que els homes, i que les generacions de persones grans presenten una reserva cognitiva més baixa que les generacions de majors més joves, probablement diferiran en el futur ja que d'aquí a uns anys les persones majors presentaran característiques diferents ja que tindran un major nivell d'estudis i les oportunitats socioeducatives seran més igualitàries per ambdós sexes. / Cognitive reserve is the group of physiological protective factors, and psychological and environmental factors, which can delay or palliate the cognitive decline related to ageing. This paper aims to assess the relationship between cognitive reserve and two variables that can determine the stage of ageing, at both cognitive and affective level: metamemory and depression. On the one hand, depression is one of the mental health issues that may deteriorate more the quality of life of elderly people. On the other hand, metamemory is also a very important function in old age because elderly people confidence in their memory skills depends on it. The knowledge and the use of strategies which help to compensate memory deterioration depend on metamemory as well. This study assesses the relationship between cognitive reserve and depression and metamemory, and also assesses the differences by sex and age group. The sample included 230 persons aged 65 or more years of Mallorca.The main conclusions of the study show that cognitive reserve affects the use of strategies to compensate for difficulties related to memory that elderly people may have. In addition, there is a smaller relationship between cognitive reserve and less depressive symptoms. This fact shows that cognitive reserve is related to cognitive functioning and also to elderly people mental health. This reinforces the need to enhance cognitive reserve from early childhood over a lifetime. The results related to the differences by gender and age group suggest that, currently. elderly women have a non-family social network smaller than men.In addition, elderly generations have lower cognitive reserve than younger elderly generations. They will probably differ in the future, because in a few years elderly people will have different characteristics, as they will have a higher level of education and the socio-educational opportunities will be more equal for both sexes.

El actual panorama mundial caracterizado por una crisis económica con graves repercusiones en el bienestar social, económico, político y cultural, unido a los grandes avances de las tecnologías e Internet, ha provocado un replanteamiento de las prácticas educativas al mismo tiempo que la aparición de nuevos escenarios educativos. En este contexto, la reflexión aparece como una capacidad que puede ayudar a resolver los retos que la sociedad actual plantea a todos sus ciudadanos. La utilización del blog como herramienta de apoyo educativo se ha popularizado rápidamente en la primera década del siglo XXI. El principal propósito de esta tesis consiste en analizar las potencialidades de esta herramienta para el desarrollo del diálogo reflexivo del alumnado y la mejora del aprendizaje, así como proporcionar orientaciones pedagógicas avaladas experimentalmente que posibiliten su óptimo uso como herramienta educativa. Para alcanzar este propósito se han diseñado, implementado y evaluado tres estudios de investigación cuyos objetivos giran alrededor de estos tres ejes: (i) el análisis del diálogo reflexivo; (ii) la percepción del aprendizaje adquirido con el uso del blog y; (iii) las implicaciones educativas que posibilitan un óptimo uso del blog como herramienta de apoyo educativo. Este trabajo parte de la definición del concepto de diálogo reflexivo como la sinergia de las aportaciones de cuatro tipos de diálogos: empático, crítico, de regulación y creativo. Muestra que el uso educativo del blog puede promover el desarrollo del diálogo reflexivo, especialmente del diálogo crítico al centrarse en las herramientas explícitas del pensamiento. Se propone una estructura de trabajo colaborativo con el uso del blog adecuada para la promoción del diálogo reflexivo, que destaca el papel de la lectura de la información presente en el blog y de los comentarios como las principales acciones que apoyan el aprendizaje del alumnado. El blog posibilita el trabajo colaborativo y el acceso a la información almacenada en la red, al tiempo que proporciona más tiempo para pensar, si se compara con la realización de este tipo de actividades sin el uso del blog. Nuestro estudio muestra empíricamente que estas tres características del blog favorecen el desarrollo del diálogo reflexivo en mayor medida que sin el uso de esta herramienta. Este estudio de tesis también señala que la promoción del diálogo reflexivo mediado por el uso del blog, requiere de un diseño pedagógico que tenga en cuenta las cuatro variables educativas siguientes: un asesoramiento en la utilización técnica de esta herramienta; un conjunto de ayudas educativas que incidan en la mejora de la argumentación y del diálogo reflexivo; la presencia de un docente que modele un incierto y abierto cuestionamiento que lleve a los estudiantes a la indagación compartida; y un diseño de actividad poco estructurada y que posibilite múltiples y adecuadas soluciones. / The current global scenario characterized by an economic crisis with serious implications for the social, economic, political and cultural wellbeing, coupled with major advances in technology and in the Internet, has led to a rethinking of educational practices. In this context, the reflection appears as a capability to help solve the challenges posed by modern society for every citizen. The use of the blog as an educational supporting tool has quickly become popular in the first decade of the XXI century. The main purpose of this thesis is to analyse the potential of the blog for the development of reflective dialogue and the improvement of student learning, as well as to provide indications endorsed experimentally that enable its optimal use as an educational tool. To this end, there have been designed, implemented and evaluated three research studies, whose objectives revolve around three axes: (i) analysis of reflective dialogue; (ii) perception of the learning acquired through the use of blog and; (iii) the educational implications that enable optimal use of the blog as an educational support tool. This work is based on the definition of reflective dialogue as the synergy of the contributions of four types of dialogues: empathic, critical, regulatory and creative dialogues. It shows that the educational use of a blog may promote the development of reflective dialogue, especially the critical one by focusing on explicit tools of thought. A collaborative work structure is proposed with the use of a suitable blog to promote reflective dialogue, which emphasizes the role of reading the information in the blog and commenting as the main actions that support the student learning. The blog enables collaborative work and access to information stored in the network, while providing more time to think, when compared to the performance of these activities without the use of the blog. Our study shows empirically that these three blog features benefit the development of reflective dialogue more than it does without the use of this tool. This thesis study also points out that the promotion of reflective dialogue mediated by the use of a blog requires a pedagogical design that takes into account the following four educational variables: technical advice on the use of this tool; a set of educational aids that can affect the improvement of argumentation and reflective dialogue; the presence of a teacher to model an uncertain and open questioning to lead students to the shared inquiry; and the design of unstructured activities that enable multiple and appropriate solutions. / L'actual panorama mundial caracteritzat per una crisi econòmica amb greus repercussions en el benestar social, econòmic, polític i cultural, unit als grans avanços de les tecnologies i Internet, ha provocat un replantejament de les pràctiques educatives. En aquest context, la reflexió apareix com una capacitat que pot ajudar a resoldre els reptes que la societat actual planteja a tots els seus ciutadans. La utilització del blog com a eina de suport educatiu s'ha popularitzat ràpidament en la primera dècada del segle XXI. El principal propòsit d'aquesta tesi consisteix a analitzar les potencialitats del blog per al desenvolupament del diàleg reflexiu de l'alumnat i millora de l'aprenentatge, així com proporcionar indicacions avalades experimentalment que possibiliten el seu òptim ús com a eina educativa. Per a aconseguir aquest propòsit, s'han dissenyat, implementat i avaluat tres estudis de recerca, els objectius dels quals giren al voltant d'aquests tres eixos: (i) l'anàlisi dels diàlegs reflexius; (ii) la percepció de l'aprenentatge adquirit amb l'ús del blog i; (iii) les implicacions educatives que possibiliten un òptim ús del blog com a eina de suport educatiu. Aquest treball parteix de la definició del concepte de diàleg reflexiu com la sinergia de les aportacions de quatre tipus de diàlegs: diàleg empàtic, diàleg crític, de regulació i diàleg creatiu. Mostra que l'ús educatiu del blog pot promoure el desenvolupament del diàleg reflexiu, especialment del diàleg crític en centrarse en les eines explícites del pensament. Es proposa una estructura de treball col·laboratiu amb l'ús de blogs adequada per a la promoció del diàleg reflexiu, que destaca el paper de la lectura de la informació present en el blog i dels comentaris com les principals accions que permeten recolzar l'aprenentatge de l'alumnat. El blog possibilita el treball col·laboratiu i l'accés a la informació emmagatzemada a la xarxa, al mateix temps que proporciona més temps per pensar, si es compara amb la realització d'aquest tipus d'activitats sense l'ús del blog. Aquest estudi mostra empíricament que aquestes tres característiques del blog afavoreixen el desenvolupament del diàleg reflexiu en major mesura que sense l'ús d'aquesta eina. Aquest estudi de tesi també assenyala que la promoció del diàleg reflexiu intervingut per l'ús del blog, requereix d'un disseny pedagògic que tinga en compte les quatre variables educatives següents: un assessorament en la utilització tècnica d'aquesta eina; un conjunt d'ajudes educatives que incidisquen en la millora de l'argumentació i del diàleg reflexiu; la presència d'un docent que modele un incert i obert qüestionament que porte als estudiants a la indagació compartida; i un disseny d'activitat poc estructurada i que possibilite múltiples i adequades solucions.

-Introducció: Un dels principis assumits en l'estudi, ja que s'ha evidenciat que facilita el tractament de les DA, és que aquestes són responsabilitat de tots els agents educatius que intervenen en el procés evolutiu d'una persona. Per aconseguir la corresponsabilitat en els centres, cal parlar de canvi per a la millora de l'escola, de les eines que es consideren que poden conduir cap a la innovació, és a dir, de l'assessorament i de la formació, però també de les famílies com a entorn clau per al desenvolupament i educació dels infants, així com per al bon funcionament dels centres escolars. La finalitat de l'estudi és la de comprendre i fer una anàlisi per a la millora dels contextos d'aprenentatge de l'alumnat en general, encara que es parteixi de l’alumnat amb DA. - Contingut de la investigació: Sota el títol "De les Dificultats d'Aprenentatge a les Dificultats en el Procés d'Ensenyament-Aprenentatge", la tesi presenta dos grans blocs de continguts. D'una banda, després del procés de reflexió dut a terme per un grup de docents, es presenta l'anàlisi qualitativa del desenvolupament de l'actitud professional davant l'atenció a la diversitat, l'ús exclusiu del llibre de text, la participació de la família en el centre, l'elaboració dels documents de centre, així com també de les programacions que porten a terme per al desenvolupament de la seva pràctica diària. I per altra banda, a partir de l'anàlisi quantitativa de les respostes donades en un qüestionari de satisfacció i participació a l'escola, es descriu la situació que viuen les famílies amb fills i filles amb Dificultats d'Aprenentatge a les Illes Balears. - Conclusió: Entendre i assumir el concepte d'atenció a la diversitat a les escoles, suposa acceptar que ni la causa ni el tipus de dificultat és el més important per donar respostes adequades a les necessitats que sorgeixen en el procés d'aprenentatge, sinó que ha de ser la capacitat i l'estil d'aprenentatge de l'alumnat el que ha de guiar la nostra intervenció. Sota aquesta primera consideració, l'estudi presenta la necessitat de reconvertir el plantejament inicial centrat en el dèficit, en el problema, en la dificultat de l'alumne, per reflexionar sobre la possibilitat que la dificultat pugui estar en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Així, una educació inclusiva, per a tothom, passa per descentrar-se de les dificultats de l'alumnat per passar a parlar en termes de formació, d'organització escolar, de reflexió conjunta, de treball col • laboratiu ..., és a dir del procés d'ensenyament-aprenentatge que es porta diàriament en els centres escolars. / - Introducción: Uno de los principios asumidos en el estudio ya que se ha evidenciado que facilita el tratamiento de las DA, es que estas son responsabilidad de todos los agentes educativos que intervienen en el proceso evolutivo de una persona. Para lograr la corresponsabilidad en los centros, hay que hablar de cambio para la mejora de la escuela, de las herramientas que se consideran que pueden conducir hacia la innovación, es decir, del asesoramiento y de la formación, pero también de las familias como entorno clave para el desarrollo y educación de los niños, así como para el buen funcionamiento de los centros escolares. La finalidad del estudio es la de comprender y hacer un análisis para la mejora de los contextos de aprendizaje del alumnado en general, aunque se parta de los / las alumnos con DA. - Contenido de la investigación: Bajo el título “De las Dificultades de Aprendizaje a las Dificultades en el Proceso de Enseñanza-Aprendizaje”, la tesis presenta dos grandes bloques de contenidos. Por una parte, tras el proceso de reflexión llevado a cabo por un grupo de docentes, se presenta el análisis cualitativo del desarrollo de la actitud profesional ante la atención a la diversidad, el uso exclusivo del libro de texto, la participación de la familia en el centro, la elaboración de los documentos de centro, así como también de las programaciones que llevan a cabo para el desarrollo de su práctica diaria. Y por otra parte, a partir del análisis cuantitativo de las respuestas dadas en un cuestionario de satisfacción y participación en la escuela, se describe la situación que viven las familias con hijos/as con Dificultades de Aprendizaje en las Islas Baleares. - Conclusión: Entender y asumir el concepto de atención a la diversidad en las escuelas, supone aceptar que ni la causa ni el tipo de dificultad es lo más importante para dar respuestas adecuadas a las necesidades que surgen en el proceso de aprendizaje, sino que debe de ser la capacidad y el estilo de aprendizaje del alumnado lo que debe guiar nuestra intervención. Bajo esta primera consideración, el estudio presenta la necesidad de reconvertir el planteamiento inicial centrado en el déficit, en el problema, en la dificultad del alumno, para reflexionar sobre la posibilidad de que la dificultad pueda estar en el proceso de enseñanza-aprendizaje. Así, una educación inclusiva, para todos, pasa por descentrarse de las dificultades del alumnado para pasar a hablar en términos de formación, de organización escolar, de reflexión conjunta, de trabajo colaborativo ..., es decir del proceso de enseñanza-aprendizaje que se lleva a diario en los centros escolares. / -Introduction: One of the principles assumed in the study, since it has been shown that facilitates the processing of DA, is that these are the responsibility of all educators involved in the developmental process of a person. To achieve co-responsibility in schools, we have to talk about change for school improvement, about tools that can lead to innovation, providing advice and training, but also consider environment as key to the development and education of children, as well as the functioning of schools. The purpose of the study is to understand and analyze the contexts of learning for improvement of student in general, although we start with the students with DA. - Content of the research: Entitled "From Learning Difficulties to Difficulties in the process of teaching and learning", the thesis has two main areas of content. First, after the process of reflection carried out by a group of teachers, presents qualitative analysis of the development of the professional attitude with attention to diversity, the exclusive use of the textbook, the family involvement in the center, preparing the documents center, as well as the programs carried out for the development of their daily practice. On the other hand, from the quantitative analysis of the answers given in a questionnaire of satisfaction and participation in school, the research also described the situation of families living with children with learning difficulties in the Balearic Islands. - Conclusion: Understand and accept the concept of attention to diversity in schools, means accepting that neither the cause nor the type of difficulty is important to provide an adequate response to the needs that arise in the learning process, but should was the ability and learning style of students that must guide our intervention. Under the first consideration, the study shows the need to convert the initial approach focused on the deficit, the problem, the difficulty of the student to reflect on the possibility that the difficulty may be in the process of teaching and learning. So, inclusive education for all, implies to decentralize the difficulties of students to talk in terms of training, school organization, joint reflection of teamwork , cooperative work... so, the focus should be in the process of teaching and learning that takes daily in schools.

Considerant, d’una banda, la comprovada importància que adopten les actituds lingüístiques en l'adquisició de les llengües i, de l’altra, que esdevenen potenciadores de la integració social en contextos plurilingües, com és el cas de Catalunya, s’han analitzat les actituds vers el català, castellà i anglès d’un total de 1173 estudiants migrats i autòctons que cursen Educació Secundària Obligatòria a Catalunya. Paral•lelament, s’ha realitzat una anàlisi longitudinal amb 72 escolars migrats. En general, els efectes de les variables examinades varien entre llengües, essent els factors més influents l’origen, les auto-identificacions i els usos lingüístics. D’altra banda, l’alumnat migrat millora lleugerament les seves actituds vers el català en dos anys, mentre que vers l'espanyol i l'anglès es mantenen estables. Aquests resultats ressalten la importància de tenir en compte les particularitats de cada col•lectiu en l'aplicació de mesures socials i educatives. / Teniendo en cuenta la comprobada importancia de las actitudes lingüísticas en la adquisición de las lenguas y como potenciador de la integración social en contextos plurilingües, como es el caso de Cataluña, se ha analizado la construcción de las actitudes lingüísticas hacia el catalán, castellano y el inglés de un total de 1173 estudiantes migrados y autóctonos que cursan Educación Secundaria Obligatoria en Cataluña. Paralelamente, se ha realizado un análisis longitudinal de 72 escolares migrados. De manera general, los efectos de las variables examinadas varían entre lenguas, siendo los factores más influyentes el origen, las autoidentificaciones y los usos lingüísticos. Por otra parte, el alumnado migrado mejora ligeramente sus actitudes hacia el catalán tras dos años, mientras que hacia el español y el inglés se mantienen estables. Estos resultados destacan la importancia de tener en cuenta las particularidades de cada colectivo en la aplicación de medidas sociales y educativas. / Considering the relevance of language attitudes regarding language acquisition and social integration, especially in contexts facing a large migratory influx, as bilingual Catalonia, we first analyzed the factors influencing the attitudes toward Catalan, Spanish, and English held by 1173 autochthonous and immigrant secondary education students. Second, we analyzed attitude change in the case of 72 immigrant students. Overall, the findings showed that the effects of the variables examined on attitudes toward language varied in strength, direction, and significance from language to language and depending on their autochthonous or immigrant origin. Additionally, the most influential factors were self-identifications and language uses. Furthermore, in the case of immigrant students, attitudes toward Catalan improved slightly over a two-year period, while attitudes toward Spanish and English remained relatively stable. These results highlight the importance of taking into account the particularities of each group within a certain context when implementing social and educational measures.

La reserva cognitiva és el conjunt de factors protectors fisiològics, psicològics i ambientals que poden retardar o paliar el deteriorament cognitiu associat a l’envelliment. Aquest treball pretén valorar les relacions entre la reserva cognitiva i dues variables que poden condicionar l’etapa de l’envelliment, tant a nivell cognitiu com a afectiu: la metamemòria i la depressió. La depressió és un dels problems de salut mental que pot empitjorar més la qualitat de vida de les persones majors. Per altra banda, la metamemòria també és una funció molt rellevant a la vellesa, ja que d’ella depenen les creences de les persones majors sobre les pròpies habilitats de memòria, i el coneixement i ús d’estratègies que ajuden a compensar el seu deteriorament. A més de valorar la relació entre la reserva cognitiva i la depressió i la metamemòria; aquest estudi també valora les diferències per sexe i grups d’edat de la primera.

La finalitat d’aquesta tesi ha estat implementar el sistema d’anàlisi de la interacció a l’aula de Sánchez et al.(2010). Per fer-ho s’ha analitzat sessions de treball per projectes en agrupació internivell mentre es duia a terme el Projecte Àlber a l’escola Príncep de Viana de Lleida. Per realitzar-ho ens hem endinsat en el món de la investigació –acció del propi procés de recerca (recerca-acció) emmarcat en el paradigma interpretatiu amb una clara intenció sociocrítica. Els resultats d’aquesta investigació que han esdevingut dels anàlisis realitzats, s’observa una igualtat a nivell d’unitats com les ajudes i els cicles; ha estat necessari realitzar algunes modificacions a nivell d’episodis; però on realment s’ha copsat la necessitat d’establir una nova nomenclatura amb tota una fonamentació psicopedagògica al darrera ha estat en les activitats típiques d’aula: de context alfabetitzador, d’expressió, de lectura i de producció i retorn a la comunitat. Tot i així es continua mantenint l’essència de les tres dimensions que composen l’anàlisi de la interacció de Sánchez et al. (2010): Què, Qui i Com. / La finalidad de esta tesis ha sido implementar el sistema de análisis de la interacción en el aula de Sánchez et al.(2010). Para realizar-lo se ha analizado sesiones de trabajo por proyectos en agrupación internivel durante la realización del Proyecto Àlber en la escuela Príncep de Viana de Lleida. Para ello nos hemos adentrado en el mundo de la investigación –acción del propio proceso de investigación, enmarcado en el paradigma interpretativo con clara intención sociocrítica. En los resultados de esta investigación que han acontecido de los análisis realizados, se observa una igualdad a nivel de unidades como las ayudas y los ciclos; ha sido necesario realizar algunas modificaciones a nivel de episodios; pero donde realmente se ha visto la necesidad de establecer una nueva nomenclatura con toda una fundamentación psicopedagógica detrás ha sido en las actividades típicas de aula: de contexto alfabetizador, de expresión, de lectura y de producción y retorno a la comunidad. Aun así continua manteniendo la esencia de las tres dimensiones que componen el análisis de la interacción de Sánchez et al. (2010): Qué, Quién y Cómo. / The purpose of this thesis has been to introduce the analysis interaction system in the classroom of Sánchez et al. (2010). To proceed with this, inter-level project working sessions have been analysed while the “Àlber project” was realized in the “Príncep de Viana” school in Lleida. To carry out this task, we have gone in depth in the investigation world – action of the own researching process (research-action) defined in the interpretative paradigm with a clear socio-critical intention. In the results of this investigation obtained of the previous analysis, it can be observed equality at unit levels like the helps and the cycles; it has been necessary to make some modifications at chapter levels; but where this necessity of establish a new nomenclature with a very important psicopedagogical ground has really appeared is in the typical classroom activities, alphabetization context, expression, reading and production and community return. In spite of that, the essence of the three dimensions that compound the analysis interaction system of Sánchez et al. (2010) is still remaining: What, Who and How.

No description available.

Submitted by Mario BC (mario@bc.ufrpe.br) on 2018-06-05T14:00:23Z No. of bitstreams: 1 Risoneide Henriques da Silva.pdf: 2067815 bytes, checksum: dea36f34f47e13ed52823ac28ce9f05c (MD5) / Made available in DSpace on 2018-06-05T14:00:23Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Risoneide Henriques da Silva.pdf: 2067815 bytes, checksum: dea36f34f47e13ed52823ac28ce9f05c (MD5) Previous issue date: 2018-02-08 / Understanding how the evolution of the human naturalist mind is part of the field of interest in Evolutionary Ethnobiology has sought evidence to understand how the relationship between people and natural resources has evolved using different tools and insights from various scientific fields. In this perspective, the present work uses theoretical and methodological tools of Evolutionary Psychology and part of the theoretical scenario of adaptive memory as a key concept for the understanding of the human naturalistic mind. Considering that the human mind evolved to prioritize information relevant to survival and reproduction, in the present work we used as a model medical practices for the use of medicinal plants and an experiment was designed based on protocols of adaptive memory studies to test the hypothesis that memory adapts to the process of recall and retention of medicinal plant information. We consider as medicinal plants of greater adaptive value those destined to treat chronic diseases and infectious transmissible and as of less adaptive value those destined to treat common affections. Emerging and re-emerging diseases were used to verify a possible compliance bias and plants to treat aesthetic problems were considered as of little adaptive relevance. Our results demonstrate that medicinal plants used in the treatment of common conditions, considered of lower severity, were first remembered and retained in the participants memory. Previous experience with the disease and its frequency in the population may have acted as a trigger for its prioritization, suggesting the existence of a memory flexibility to remember this information rather than a rigid system to remind them as suggested by adaptive memory. / Entender como se deu a evolução da mente naturalista humana faz parte do campo de interesse da Etnobiologia Evolutiva, que tem buscado evidências para compreender como evoluiu a relação entre pessoas e recursos naturais utilizando-se de diferentes ferramentas e insights de diversos campos científicos. Dentro dessa perspectiva, o presente trabalho utiliza-se de ferramentas teóricas e metodológicas da Psicologia Evolutiva e parte do cenário teórico da memória adaptativa como conceito chave para o entendimento da mente naturalista humana. Considerando que a mente humana evoluiu para priorizar informações relevantes a sobrevivência e reprodução, no presente trabalho, utilizamos como modelo práticas médicas de uso de plantas medicinais e foi delineado um experimento baseado em protocolos de estudos de memória adaptativa para testar a hipótese de que a memória adaptativa interfere no processo de recordação e retenção de informações de plantas medicinais. Consideramos como plantas medicinais de maior valor adaptativo aquelas destinadas a tratar doenças crônicas e infecciosas transmissíveis e como de menor valor adaptativo aquelas destinadas a tratar afecções comuns. Doenças emergentes e reermegentes foram utilizadas para verificar um possível viés de conformidade1 e plantas para tratar problemas estéticos foram tidas como de pouca relevância adaptativa. Nossos resultados demonstram que plantas medicinais usadas no tratamento de afecções comuns, consideradas de menor gravidade, foi prioritariamente recordada e retida na memória dos participantes. A experiência prévia com a doença e sua frequência na população pode ter atuado como um gatilho para a sua priorização, sugerindo a existência de uma flexibilidade da memória para recordar essas informações ao invés de um sistema rígido para lembrá-las assim como sugere a memória adaptativa.