• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 268
  • 21
  • 6
  • 5
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 305
  • 194
  • 158
  • 147
  • 82
  • 60
  • 55
  • 52
  • 51
  • 51
  • 51
  • 51
  • 51
  • 49
  • 47
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
301

Estudio electroquímico para la recuperación de antimonio de efluentes del electro-refinado de cobre por electrodeposición

Hernández Pérez, Lorena 27 April 2024 (has links)
[ES] Esta Tesis Doctoral se centra en la recuperación mediante electrodeposición del Sb presente en un efluente residual proveniente de la metalurgia del cobre. El efluente en el que se basa este estudio se produce en el proceso de regeneración con HCl concentrado de las resinas de intercambio iónico de una de las subetapas del electro-refinado del cobre. Se trata de un electrolito ácido que contiene diversas impurezas, entre las que destacan, Sb y Bi, que son considerados materias primas críticas por la Unión Europea, debido al riesgo de suministro que presentan y a su importancia en la economía. El objetivo de esta Tesis es la recuperación del Sb y la reutilización del HCl. Para alcanzar ambos propósitos se ha estudiado el empleo de la electrodeposición como operación de separación para el tratamiento del efluente. Este proceso se ha investigado mediante técnicas electroquímicas, en particular, voltametría cíclica y de barrido lineal. En primer lugar, se ha realizado el estudio con disoluciones sintéticas que emulan el efluente generado en las metalurgias chilenas. La caracterización electroquímica de la disolución de Sb en medio HCl ha evidenciado que la reducción del Sb(III) a Sb metálico está limitada por la transferencia de materia y que una concentración elevada de HCl favorece la recuperación del Sb. Los ensayos de electrodeposición han destacado la relevancia de las reacciones secundarias, la reacción de evolución del hidrógeno (HER) y la generación de cloro, y su influencia negativa sobre la deposición de Sb. La HER tiene lugar en el cátodo y conlleva la generación de burbujas de hidrógeno a elevadas densidades de corriente, que reducen la superficie útil del electrodo de trabajo e incluso causan el desprendimiento del depósito de Sb. Por su parte, la generación de cloro gas en el ánodo provoca la redisolución de los depósitos de Sb desprendidos a causa de la HER. Tras la realización de estos ensayos se ha concluido que se puede aumentar la tasa de recuperación de Sb si se tienen mayores concentraciones del elemento en la disolución o si se mejoran las condiciones hidrodinámicas. Se ha analizado también cómo influye la presencia de Bi en la disolución sintética durante la electrodeposición del Sb. El potencial de reducción de ambos elementos es similar, lo que implica que la recuperación individual de Sb sea compleja. No obstante, si se trabaja bajo condiciones en las que no se supere la densidad de corriente límite del sistema, se logra una elevada selectividad hacia el Sb. Si la concentración de Bi en la disolución es superior a la de Sb, se electrodepositan ambos elementos, pero se logra un elevado valor de eficiencia de corriente debido a que la influencia de la HER sobre el Bi no es tan fuerte. A continuación, se ha estudiado la aplicación de las técnicas previamente analizadas con un efluente real, facilitado por una empresa española. Se ha verificado que las conclusiones obtenidas con las disoluciones sintéticas son aplicables al efluente real. En particular, se ha confirmado que, al aumentar la densidad de corriente aplicada, la deposición de Sb se ve mermada debido a la relevancia del resto de reacciones: la reducción de los demás elementos y la evolución del medio. Los depósitos obtenidos contienen algunos de los elementos presentes en el efluente real: Sb, Bi, As y Cu, siendo mayoritario el primero. Como resultado, se ha concluido que es posible purificar el HCl mediante la electrodeposición de los elementos contenidos en el electrolito. Finalmente, se ha planteado la posibilidad de sustituir el HCl empleado como regenerante por un disolvente eutéctico profundo, debido a la alta solubilidad de metales y su procedencia de fuentes renovables. En particular, la investigación se ha llevado a cabo con la oxalina, la cual presenta una elevada capacidad de disolución para el Sb y una amplia ventana de potencial que beneficiaría la aplicación de la técnica de electrodeposición para la recuperación del Sb. / [CA] Esta Tesi Doctoral se centra en la recuperació mitjançant electrodeposició del Sb present en un efluent residual provinent de la metal·lúrgia del coure. L'efluent en què es basa este estudi es produïx en el procés de regeneració amb HCl concentrat de les resines d'intercanvi iònic d'una de les subetapes de l'electro-refinat del coure. Es tracta d'un electròlit àcid que conté diverses impureses, entre les quals destaquen, Sb i Bi, que són considerats matèries primeres crítiques per la Unió Europea, a causa del risc de subministrament que presenten i a la seua importància en l'economia. L'objectiu d'esta Tesi és la recuperació del Sb i la reutilització de l'HCl. Per assolir aquests dos propòsits s'ha estudiat l'ús de l'electrodeposició com a operació de separació per al tractament de l'efluent. Este procés s'ha investigat mitjançant tècniques electroquímiques, en particular, voltametria cíclica i de rastreig lineal. En primer lloc, s'ha realitzat l'estudi amb dissolucions sintètiques que emulen l'efluent generat a les metal·lúrgies xilenes. La caracterització electroquímica de la dissolució de Sb en medi HCl ha evidenciat que la reducció del Sb(III) a Sb metàl·lic està limitada per la transferència de matèria i que una concentració elevada de HCl afavorix la recuperació del Sb. Els assajos d'electrodeposició han destacat la rellevància de les reaccions secundàries, la reacció d'evolució de l'hidrogen (HER) i la generació de clor, i la seua influència negativa sobre la deposició de Sb. La HER té lloc al càtode i comporta la generació de bambolles d'hidrogen a elevades densitats de corrent, la qual cosa reduïx la superfície útil de l'elèctrode de treball i fins i tot causa el despreniment del depòsit de Sb. Per la seua banda, la generació de clor gas a l'ànode provoca la redissolució dels depòsits de Sb despresos a causa de la HER. Després de la realització d'estos assajos s'ha conclòs que es pot augmentar la taxa de recuperació de Sb si es tenen majors concentracions de l'element en la dissolució o si es milloren les condicions hidrodinàmiques. S'ha analitzat també com influïx la presència de Bi en la dissolució sintètica durant l'electrodeposició del Sb. El potencial de reducció dels dos elements és similar, la qual cosa implica que la recuperació individual de Sb siga complexa. No obstant això, si es treballa sota condicions en què no se supere la densitat de corrent límit del sistema, s'aconseguix una elevada selectivitat cap al Sb. Si la concentració de Bi en la dissolució és superior a la de Sb, s'electrodepositen ambdós elements, però s'aconseguix un elevat valor d'eficiència de corrent pel fet que la influència de la HER sobre el Bi no és tan forta. A continuació, s'ha estudiat l'aplicació de les tècniques prèviament analitzades amb un efluent real, facilitat per una empresa espanyola. S'ha verificat que les conclusions obtingudes amb les dissolucions sintètiques són aplicables al efluent real. En particular, s'ha confirmat que, en augmentar la densitat de corrent aplicada, la deposició de Sb es veu minvada a causa de la rellevància de la resta de reaccions: la reducció dels altres elements i l'evolució del medi. Els depòsits obtinguts contenen alguns dels elements presents en el efluent real: Sb, Bi, As i Cu, sent majoritari el primer. Com a resultat, s'ha conclòs que és possible purificar l'HCl mitjançant l'electrodeposició dels elements continguts en l'electròlit. Finalment, s'ha plantejat la possibilitat de substituir l'HCl emprat com regenerant per un dissolvent eutèctic profund, a causa de l'alta solubilitat de metalls i la seua procedència de fonts renovables. En particular, la investigació s'ha dut a terme amb l'oxalina, la qual presenta una elevada capacitat de dissolució per al Sb i una àmplia finestra de potencial que beneficiaria l'aplicació de la tècnica d'electrodeposició per a la recuperació del Sb captat durant el procés de regeneració de les resines. / [EN] This Doctoral Thesis focuses on the recovery by electrodeposition of Sb present in an effluent from the copper metallurgy. The effluent on which this study is based is generated during the regeneration with concentrated hydrochloric acid of the ion exchange resins used in one of the sub-stages of copper electro-refining. It is an acid electrolyte containing several impurities, among them, Sb and Bi, which are considered critical raw materials by the European Union due to their supply risk and economic relevance. The aim of this Thesis is the recovery of Sb and reuse of HCl. To achieve both objectives, electrodeposition has been studied as a separation operation for the treatment of the effluent. This operation has been investigated through electrochemical techniques, primarily, cyclic and linear sweep voltammetry. First, the study has been conducted with synthetic solutions emulating the effluent generated in the Chilean metallurgy industries. The electrochemical characterization of the Sb solution in the HCl medium has shown that, mass-transfer limits the reduction of Sb(III) to metallic Sb and a high HCl concentration favors the recovery of Sb. From the electrodeposition tests the relevance and negative influence on Sb deposition of the secondary reactions, the hydrogen evolution reaction (HER) and the chlorine generation, has been proven. The HER occurs at the cathode and involves the generation of hydrogen bubbles at high current densities, which decrease the effective surface area of the working electrode and even cause the detachment of the Sb deposits. The chlorine generation at the anode leads to the redissolution of the Sb deposits detached by the HER. After conducting these experiments, it has been concluded that it is possible to increase the Sb recovery rate, if higher concentrations of this element are present in the solution or the hydrodynamic conditions of the electrodeposition process are improved. The influence of the presence of Bi in the synthetic solution on the Sb electrodeposition has also been investigated. The reduction potential of both elements is similar, implying that the individual recovery of Sb by electrodeposition is challenging. However, if the operating conditions do not imply exceeding the limiting current density of the system, a high electrodeposition selectivity towards Sb is achieved. If the concentration of Bi in the solution is higher than that of Sb, the simultaneous electrodeposition of both elements takes place, but, on the contrary, a high value of current efficiency is obtained because the influence of the HER on Bi reduction is not as significant as that on Sb deposition. The application of the previously analyzed techniques has been studied with a real effluent, that was provided by a Spanish company. It has been proven that the conclusions obtained with the synthetic solutions can be applied to a real effluent. It has been confirmed that, as the applied current density increases, the Sb deposition worsens due to the relevance of the other reactions that take place during the process: the reduction of the other elements and the evolution of the medium. The deposits obtained contain some elements present in the real effluent: Sb, Bi, As and Cu, the most significant being the first. From this study, it has been concluded that purifying the HCl by removing the elements contained in the electrolyte via electrodeposition is possible. Finally, the possibility of replacing the HCl used as a regenerant with a deep eutectic solvent has been considered based on their properties, among which are a high solubility of metals and their synthesis from renewable sources. In particular, the research has been carried out with oxaline, which presents a high dissolution capacity for Sb and a wide potential window that would benefit the application of the electrodeposition technique to recover Sb captured during the resins regeneration process. / Me gustaría agradecer la financiación a la Agencia Estatal de Investigación (AEI/10.13039/501100011033) (España) bajo el proyecto PCI2019-103535, gracias al cual he podido desarrollar la presente Tesis Doctoral, y a FEDER Una manera de hacer Europa / Hernández Pérez, L. (2024). Estudio electroquímico para la recuperación de antimonio de efluentes del electro-refinado de cobre por electrodeposición [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/203892
302

El rediseño de los espacios residenciales y urbanos a la luz de la emergencia pandémica

Farina, Stefania 02 September 2024 (has links)
[ES] La irrupción de la pandemia de COVID-19 ha sometido a nuestra sociedad a una prueba sin precedentes, desencadenando una serie de consecuencias que han impactado en todas las actividades cotidianas: vivir, trabajar, estudiar, practicar deporte, socializar, entre otras. Nuestro hogar se ha convertido en el escenario para todas estas actividades, mientras las ciudades quedaban desiertas en el fondo. Esta repentina restricción de libertad ha revelado las limitaciones de nuestras viviendas y ciudades, y cada uno de nosotros se ha encontrado con la necesidad de calidad del espacio, tanto doméstico como urbano y social. En un panorama inicialmente caracterizado por incertidumbre y desconcierto, la respuesta de las ciudades fue inmediata y provocó una serie de reflexiones y consideraciones entre profesionales y académicos sobre los desafíos que plantea la pandemia por coronavirus al ejercicio de la arquitectura y del urbanismo. La opinión compartida es que las ciudades no estaban preparadas para enfrentar una emergencia sanitaria de tal magnitud, a pesar de las fuertes similitudes con las pandemias del pasado que han afectado ciclicamente a nuestra sociedad. Al mismo tiempo, sin embargo, representa una oportunidad para mejorar nuestros contextos urbanos, caracterizados desde hace tiempo por problemas estructurales, ambientales y sociales que obstaculizan el pleno bienestar de sus habitantes. Porque la crisis del COVID-19 también puede considerarse una crisis ambiental, y es impensable prever acciones que no contemplen la cuestión apremiante del cambio climático. Tras las reflexiones teóricas, los distintos países han puesto en marcha diferentes programas de recuperación de la crisis. La respuesta de Europa se ha concretizado con el programa NextGenerationEU, que prevé un fondo para apoyar a los Estados miembros de la Unión Europea en hacer frente a las repercusiones socio-económicas de la pandemia y crear una Europa más ecológica, digital y resiliente. España ha presentado su Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, un conjunto de reformas e inversiones que abarcan diferentes ámbitos de intervención, diferentemente relacionados con el tema objeto de estudio. El presente trabajo de investigación pretende, por una parte, proporcionar una descripción general sobre la influencia de las pandemias previas en la arquitectura y el urbanismo desde una perspectiva histórica, y una visión de conjunto de las teorías predominantes y estrategias más propuestas a nivel internacional con respecto a la pandemia de COVID-19. Por otra, enmarcar el ámbito de aplicación en el contexto europeo y llevar a cabo un análisis detallado y comparativo del Plan de Recuperación español, con el fin de comprobar su compatibilidad con las necesidades arquitectónicas y urbanísticas derivadas de la pandemia y formular propuestas de mejora que contribuyan a la creación de entornos residenciales resilientes. / [CA] La irrupció de la pandèmia de COVID-19 ha sotmés a la nostra societat a una prova sense precedents, desencadenant una sèrie de conseqüències que han impactat en totes les activitats quotidianes: viure, treballar, estudiar, practicar esport, socialitzar, entre altres. La nostra llar s'ha convertit en l'escenari per a totes estes activitats, mentres les ciutats quedaven desertes en el fons. Esta sobtada restricció de llibertat ha revelat les limitacions dels nostres habitatges i ciutats, i cadascun de nosaltres s'ha trobat amb la necessitat de qualitat de l'espai, tant domèstic com urbà i social. En un panorama inicialment caracteritzat per incertesa i desconcert, la resposta de les ciutats va ser immediata i va provocar una sèrie de reflexions i consideracions entre professionals i acadèmics sobre els desafiaments que planteja la pandèmia per coronavirus a l'exercici de l'arquitectura i de l'urbanisme. L'opinió compartida és que les ciutats no estaven preparades per a enfrontar una emergència sanitària de tal magnitud, malgrat les fortes similituds amb les pandèmies del passat que han afectat ciclicamente a la nostra societat. Al mateix temps, no obstant això, representa una oportunitat per a millorar els nostres contextos urbans, caracteritzats des de fa temps per problemes estructurals, ambientals i socials que obstaculitzen el ple benestar dels seus habitants. Perquè la crisi del COVID-19 també pot considerar-se una crisi ambiental, i és impensable preveure accions que no contemplen la qüestió urgent del canvi climàtic. Després de les reflexions teòriques, els diferents països han posat en marxa diferents programes de recuperació de la crisi. La resposta d'Europa s'ha concretat amb el programa NextGenerationEU, que preveu un fons per a fer costat als Estats membres de la Unió Europea a fer front a les repercussions socioeconòmiques de la pandèmia i crear una Europa més ecològica, digital i resilient. Espanya ha presentat el seu Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, un conjunt de reformes i inversions que abasten diferents àmbits d'intervenció, diferentment relacionats amb el tema objecte d'estudi. El present treball de recerca pretén, d'una banda, proporcionar una descripció general sobre la influència de les pandèmies prèvies en l'arquitectura i l'urbanisme des d'una perspectiva històrica, i una visió de conjunt de les teories predominants i estratègies més proposades a nivell internacional respecte a la pandèmia de COVID-19. Per una altra, emmarcar l'àmbit d'aplicació en el context europeu i dur a terme una anàlisi detallada i comparativa del Pla de Recuperació espanyol, amb la finalitat de comprovar la seua compatibilitat amb les necessitats arquitectòniques i urbanístiques derivades de la pandèmia i formular propostes de millora que contribuïsquen a la creació d'entorns residencials resilients. / [EN] The onset of the COVID-19 pandemic has subjected our society to an unprecedented test, triggering a series of consequences that have impacted all daily activities: living, working, studying, playing sports, and socializing, among others. Our homes have become the stage for all these activities, while cities lay deserted in the background. This sudden restriction of freedom has revealed the limits of our houses and towns, and each of us has encountered the need for quality in space, both domestic and urban, as well as social. In a landscape initially characterized by uncertainty and bewilderment, the response of the cities was immediate and aroused a series of reflections and considerations among professionals and scholars on the challenges posed by the coronavirus pandemic to the exercise of architecture and urbanism. The common opinion is that cities were unprepared to face a health emergency of such magnitude, despite the strong similarities with past pandemics that have cyclically affected our society. At the same time, however, it represents an opportunity to improve our urban environments, characterized by long-standing structural, environmental, and social problems that hinder the complete well-being of their inhabitants. Because the COVID-19 crisis can also be considered an environmental crisis, and it is unthinkable to envision actions that do not address the pressing issue of climate change. After theoretical reflections, various countries have launched several recovery programs from the crisis. Europe's response has materialized with the NextGenerationEU program, which includes a fund to support the European Union member states in addressing the socio-economic repercussions of the pandemic and creating a greener, more digital, and resilient Europe. Spain has presented its Recovery, Transformation, and Resilience Plan, a series of reforms and investments covering various intervention sectors related to the topic under consideration. This research aims, on the one hand, to describe the influence of previous pandemics on architecture and urbanism from a historical perspective, as well as an overview of the prevailing theories and the most proposed international strategies concerning the COVID-19 pandemic. On the other hand, it aims to frame the scope within the European context and to carry out a detailed and comparative analysis of the Spanish Recovery Plan. This analysis seeks to verify its compatibility with the architectural and urban needs arising from the pandemic and to formulate improvement proposals contributing to the creation of resilient residential environments. / Farina, S. (2024). El rediseño de los espacios residenciales y urbanos a la luz de la emergencia pandémica [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/208157
303

Pasarán unos años y olvidaremos todo...

Lemke, Michael 09 March 2011 (has links)
Die vorliegende Staatsexamensarbeit versteht sich als eine erste detaillierte erinnerungskulturelle Verortung der Bürgerkriegsliteratur von Juan Eduardo Zúñiga (1929) am Beispiel seines ersten Erzählungsbandes „Largo noviembre de Madrid“ (1980). Stark gewachsen ist in Spanien seit dem Ende der 1990er Jahre das zivilgesellschaftliche und wissenschaftliche Interesse an einer „recuperación de la memoria“, einer Wiedererlangung der Erinnerung an die konfliktreiche Bürgerkriegs- und Franco-Vergangenheit. Damit einhergehend lotet die hispanistische Literaturforschung in jüngster Zeit verstärkt fiktive Bürgerkriegs-Darstellungen in ihren erinnerungskulturellen Bedeutungen aus. Es muss allerdings verwundern, dass sie Zúñiga hierbei aber kaum Beachtung schenkt. Denn die Publikation von „Largo noviembre de Madrid“ inmitten der Transición, der politischen Übergangszeit nach dem Tod Francos, stellt nicht nur im literarischen Feld eine Pionierleistung im erinnerungskulturellen Umgang mit der Bürgerkriegs-Vergangenheit dar. Die vorliegende Analyse soll zeigen, dass Zúñiga mit „Largo noviembre de Madrid“ den Beginn einer spanischen Bürgerkriegsliteratur einleitet, die sich primär als Medium der Erinnerung begreift und als solche dezidiert gegen die „desmemoria“, die gesamtgesellschaftliche Schweigehaltung hinsichtlich der (traumatischen) Bürgerkriegs-Erfahrungen, ausgerichtet ist. Zum Inhalt des Erzählungsbandes: Die in „Largo noviembre de Madrid“ enthaltenen 16 cuentos eröffnen, weitgehend in einer dunklen, hermetischen Erzählweise gehalten, einen beklemmenden Einblick in das Innenleben des republikanischen Madrids, das fast für die gesamte Dauer des Spanischen Bürgerkrieges (1936-39) einer Belagerung durch die frankistischen Truppen ausgesetzt war. Meine Analyse konzentriert sich insbesondere auf die Erzählung „Riesgos del atardecer“, da dieser in erinnerungskultureller Hinsicht eine besondere Bedeutung zukommt. Zúñiga evoziert hier am Beispiel eines Ehepaares der Madrider Mittelschicht die prekäre Situation der sogenannten „ciudad clandestina“ (Javier Cervera), des zurückgezogen oder gar klandestin lebenden profrankistischen Teils der Madrider Bevölkerung, für den das „rote Madrid“ der Frente Popular eine feindliche Umgebung darstellte. Unter Rückgriff auf die theoretischen Betrachtungen Astrid Erlls zum erinnerungskulturellen Potenzial literarischer Texte, gemäß derer sich Kriegsliteratur immer auch als „Dokument der Erinnerungskultur“ versteht, soll die vorliegende Untersuchung Folgendes zeigen: „Largo noviembre de Madrid“ ist – so die erste, grundlegende These – primär ein Medium der Gedächtnisbildung. Indem Zúñiga als Zeitzeugenautor im entstehungsgeschichtlichen Kontext der Transición ein fiktives Bürgerkriegs-Madrid evoziert, überführt er damit Erinnerungen an eine konfliktreiche Vergangenheit, die der „desmemoria“ zum Opfer zu fallen drohen, in den „Fernhorizont des kulturellen Gedächtnisses“ (Erll). In narrative Strukturen transformiert wird hierbei nicht die „große“ Ereignisgeschichte, sondern das zivile Alltagsgeschehen einer belagerten Stadt. Dieses spiegelt Zúñiga vor allem in der mentalen Verfassung der einzelnen Protagonisten wider. Die einzelnen Erzählungen geben so psychologische Momentaufnahmen wieder, in denen sich – dies meine zweite These – das kollektive Bewusstsein repräsentativer Gruppen und sozialer Zusammenhänge im Bürgerkriegs-Madrid kristallisieren. Bemerkenswert ist sicherlich auch, dass Zúñiga in seinem Erzählungsband die Freiheiten der Nach-Franco-Ära nutzt, um die zuvor verschwiegenen „linken“ Geschichten zu erzählen – unverkennbar setzt er mit „Largo noviembre de Madrid“ den Verteidigern des republikanischen Madrids ein literarisches Denkmal – doch dies ist nur ein Aspekt seiner Bürgerkriegsdarstellung und bei Weitem nicht der beherrschende. Denn Zúñiga entwirft alles andere als ein einseitiges, von den eigenen politischen Vorstellungen dominiertes Geschichtsbild. Vielmehr eröffnen die 16 Erzählungen ein heterogenes Panorama der eingeschlossenen Stadt. Dieses umfasst neben dem offiziellen, republikanischen Madrid auch diejenigen Bevölkerungsteile, die mit Franco sympathisierten oder zwischen den Fronten standen. In diesem Sinne rekonstruiert „Largo noviembre de Madrid“ – so die dritte These – ein polyperspektivisches Bürgerkriegs-Madrid, das unterschiedliche, zum Teil konträre historische Haltungen und Sichtweisen weitgehend gleichwertig nebeneinanderstellt. Diese eint „Largo noviembre de Madrid“ letztlich wieder in einem übergreifenden Geschichtsbild, wonach die Belagerung für alle Bevölkerungsteile eine kollektive Leiderfahrung bedeutete. Zúñiga legt somit ein Erinnerungsmedium vor, – so die vierte These – das eine konfliktreiche Geschichte in versöhnender Weise darstellt. / En la presente tesina* se analiza por primera vez en detalle la literatura de la Guerra Civil de Juan Eduardo Zúñiga (1929) en el campo de la cultura de la memoria histórica, concentrándose en su primera recopilación de cuentos que fue publicada bajo el título “Largo noviembre de Madrid” (1980). La representación ficticia de la Guerra Civil, en cuanto al papel de la cultura de la memoria histórica, se ha transformado en los años recientes en un desiderátum frecuentemente utilizado en la filología hispánica. Teniendo en cuenta que la recuperación de la memoria histórica respecto a la Guerra Civil y al franquismo tuvo un gran impacto desde finales de los años noventa (tanto en el campo académico como en la sociedad española en general), destaca que la narración de Zúñiga todavía no haya recibido la atención merecida. La aparición del volumen “Largo noviembre de Madrid”, en medio de la transición española, significa un hecho pionero aún más allá del ámbito literario en cuanto al tratamiento del recuerdo de la Guerra Civil. El siguiente análisis localiza “Largo noviembre de Madrid” como inicio de una literatura de la Guerra Civil española escrita decididamente como vehículo para mantener la memoria histórica e impedir que el recuerdo de estos años (traumáticos) sea relegado al olvido. En lo que respecta al contenido del volumen: Los dieciséis cuentos recogidos en “Largo noviembre de Madrid”, caracterizados por una estética enigmática, evocan la angustiosa atmósfera que se vivía en el Madrid republicano sitiado por las tropas franquistas casi durante toda la Guerra Civil (1936-39). El análisis se enfoca principalmente en el cuento “Riesgos del atardecer”, debido a que obtiene un significado especial en lo que se refiere a la memoria cultural. Zúñiga recuerda, através de una pareja madrileña de clase media, la situación precaria de la así llamada “ciudad clandestina” (Javier Cervera). Se trata de una representación ficticia de la vida escondida de la población franquista en la ciudad de Madrid, para quien el “Madrid rojo” del Frente Popular representaba un entorno hostil. La literatura de guerra siempre es, al mismo tiempo, un documento de la memoria cultural (Astrid Erll). Sobre esta base el presente análisis intenta verificar las siguientes tesis: “Largo noviembre de Madrid” es sobre todo un medio de recuperación de la memoria. Zúñiga, testigo del tiempo de la Guerra Civil, evoca una ficción del Madrid de entonces. De esta manera recupera la memoria de un pasado conflictivo que de otra manera hubiera caído en el olvido ante la actitud de desmemoria asumida durante la transición. En vez de la “gran” historia, Zúñiga transforma en estructuras narrativas los acontecimientos de la vida cotidiana en el Madrid sitiado. Se concentra sobre todo en las condiciones mentales de sus protagonistas. Cada uno de los cuentos capta una imagen histórica desde una perspectiva psicológica en la cual se cristaliza la conciencia colectiva de agrupaciones y sectores sociales representativos para el Madrid de la Guerra Civil. Es notable que Zúñiga utiliza en “Largo noviembre de Madrid” las nuevas posibilidades del post-franquismo, recuperando las historias de la izquierda antes ocultadas. Sin duda erige un monumento literario a los defensores del Madrid republicano. En cualquier caso, este no es el elemento predominante de la representación ficticia de la presente recopilación, sino tan sólo un aspecto más que el autor trata. Sin embargo no es una obra simplista, resultado de la percepción personal del autor: más bien los dieciséis cuentos ofrecen al lector un panorama histórico bastante heterogéneo de la ciudad sitiada. Este pretende no solo mostrar el Madrid oficial de los republicanos, sino también el de los simpatizantes y militantes de Franco como ciudadanos “neutrales”, caídos entre dos fuegos con el comienzo de la guerra. De tal manera „Largo noviembre de Madrid“ reconstruye varias perspectivas del Madrid de la Guerra Civil. Por lo tanto, Zúñiga evoca simultáneamente posturas y puntos de vista históricos opuestos de forma equivalente en un mismo volumen. Estos están reunidos bajo una imagen común de la historia, según la cual el Madrid sitiado significaba para su población un momento destacado de sufrimiento colectivo. En resumen, Zúñiga ha creado con „Largo noviembre de Madrid“ un documento para la memoria que retoma un pasado conflictivo de una forma conciliadora. * En alemán “Wissenschaftliche Arbeit”, trabajo de investigación que forma parte del primer examen estatal del estudio superior para ser profesor de enseñanza secundaria.
304

Study of oxy-fuel combustion-based power plants with in-situ O2 production and carbon capture.

Farias Da Silva, Vitor Hugo 02 September 2024 (has links)
[ES] En los últimos años, la preocupación mundial con el aumento de las emisiones antropogénicas de gases de efecto invernadero ha motivado a las industrias del transporte y la energía a moverse hacia el desarrollo de tecnologías sostenibles con bajas o nulas emisiones de contaminantes de plantas de generación de potencia. Con este escenario, la oxicombustión surge como uno de los métodos más prometedores para mitigar la huella ambiental de plantas de generación de potencia, al erradicar sus emisiones contaminantes del tubo de escape, además de permitir la captura de dióxido de carbono (CO2) de sus gases producidos en la combustión. De esta manera, el oxígeno puro (O2) se diluye con el gas de escape recirculado para que reaccione con el combustible en el proceso de combustión y, de este modo, la corriente de gases de escape, compuesta principalmente por CO2 y vapor de agua, puede ser sometida a etapas elementales de enfriamiento y presurización para capturar CO2 de alta pureza a temperatura ambiente. Dado este contexto, en esta tesis, se desarrolla un modelo de sistema autosostenible a oxicombustión con captura de carbono para un motor policilíndrico de encendido por compresión (MEC) de 2,2 litros turboalimentado y de inyección directa como demostración de viabilidad de este concepto propuesto, considerando su aplicación potencial para el desarrollo de plantas de potencia de altas prestaciones con cero emisiones. En tales circunstancias, se emplea una membrana conductora mixta iónica-electrónica para generar O2 a partir del aire local. Para ello, se recupera la energía residual de los gases de escape mediante un ciclo Brayton adaptado con el fin de proporcionar las condiciones adecuadas para el correcto funcionamiento de la membrana en términos de temperatura y relación de presión alimentación-permeado. Asimismo, se diseña un sistema de captura de carbono (CC) local, compuesto esencialmente por dos compresores alternativos, tres unidades de refrigeración con separación de líquidos (flashes) y un tanque de almacenamiento de CO2, teniendo en cuenta las temperaturas de salida de los flashes y la presión de funcionamiento de la última etapa de purificación del CO2. En primer lugar, se diseña el modelo del sistema de oxicombustión con el motor y sus componentes auxiliares (intercambiadores de calor y turbocompresores) y, a continuación, el sistema es evaluado bajo condiciones de oxicombustión para la curva de plena carga del motor desde 1250 rpm hasta 3500 rpm en ausencia del CC, contrastando sus resultados con el comportamiento del MEC convencional de referencia. En segundo lugar, se amplía el mapa de funcionamiento de carga del motor de oxicombustión hasta los límites de estabilidad del sistema modificando el dosado oxígeno-combustible y la temperatura de los gases de escape para tres regímenes del motor. Por último, se diseña el CC y se lo acopla a la unidad de generación de O2, reciclando el agua y el exceso de O2 del CC de nuevo a la admisión del motor. A este respecto, un barrido es llevado a cabo sobre el inicio de la inyección y el flujo másico de agua recirculada para encontrar el punto de funcionamiento óptimo a 3500 rpm con respeto a la compensación entre las prestaciones del motor y la potencia de refrigeración adicional. A continuación, se mejora y adapta el modelo del sistema completo de oxicombustión con captura de carbono para una aplicación realista a escala de laboratorio y una prueba de concepto experimental, siguiendo la misma filosofía de compensación. Aunque el diseño final del motor de oxicombustión con captura de carbono presenta un ligero empeoramiento de prestaciones comparado con el MEC convencional de referencia a 3500 rpm, este nuevo concepto propuesto puede seguir siendo competitivo desde el punto de vista de la eficiencia energética como tecnología emergente que puede contribuir a la concepción de plantas de generación de potencia con emisiones cero a escala industrial comercial. / [CA] En els darrers anys, la preocupació mundial amb l'augment de les emissions antropogèniques de gasos d'efecte hivernacle ha motivat les indústries del transport i l'energia a moure's cap al desenvolupament de tecnologies sostenibles amb baixes o nul·les emissions de contaminants de plantes de generació de potència. Amb aquest escenari, l'oxicombustió sorgeix com un dels mètodes més prometedors per mitigar l'empremta ambiental de plantes de generació de potència, en eradicar les emissions contaminants del tub d'escapament, a més de permetre la captura de diòxid de carboni (CO2) dels seus gasos produïts a la combustió. D'aquesta manera, l'oxigen pur (O2) es dilueix amb el gas d'escapament recirculat perquè reaccioni amb el combustible en el procés de combustió i així el corrent de gasos d'escapament, compost principalment per CO2 i vapor d'aigua , pot ser sotmesa a etapes elementals de refredament i pressurització per capturar CO2 d'alta puresa a temperatura ambient. Atès aquest context, en aquesta tesi, es desenvolupa un model de sistema autosostenible a oxicombustió amb captura de carboni per a un motor policilíndric d'encesa per compressió (MEC) de 2,2 litres turboalimentat i d'injecció directa com a demostració de viabilitat d'aquest concepte proposat , considerant la seva aplicació potencial per al desenvolupament de plantes de potència d'altes prestacions amb zero emissions. En aquestes circumstàncies, es fa servir una membrana conductora mixta iònica-electrònica per generar O2 a partir de l'aire local. Per això, es recupera l'energia residual dels gasos d'escapament mitjançant un cicle Brayton adaptat per tal de proporcionar les condicions adequades per al funcionament correcte de la membrana en termes de temperatura i relació de pressió alimentació-permeat. Així mateix, es dissenya un sistema de captura de carboni (CC) local, compost essencialment per dos compressors alternatius, tres unitats de refrigeració amb separació de líquids (flaixos) i un tanc d'emmagatzematge de CO2, tenint en compte les temperatures de sortida dels flaixos i la pressió de funcionament de l'última etapa de purificació del CO2. En primer lloc, es dissenya el model del sistema d'oxicombustió amb el motor i els seus components auxiliars (intercanviadors de calor i turbocompressors) i, a continuació, el sistema és avaluat sota condicions d'oxicombustió per a la corba de plena càrrega del motor des de 1250 rpm fins a 3500 rpm en absència del CC, contrastant els resultats amb el comportament del MEC convencional de referència. En segon lloc, s'amplia el mapa de funcionament de càrrega del motor d'oxicombustió fins als límits d'estabilitat del sistema modificant el dosatge oxigen-combustible i la temperatura dels gasos d'escapament per a tres règims del motor. Finalment, es dissenya el CC i l'acobla a la unitat de generació d'O2, reciclant l'aigua i l'excés d'O2 del CC de nou a l'admissió del motor. Quant a això, un escombrat és dut a terme sobre l'inici de la injecció i el flux màssic d'aigua recirculada per trobar el punt de funcionament òptim a 3500 rpm respecte a la compensació entre les prestacions del motor i la potència de refrigeració addicional. A continuació, es millora i s'adapta el model del sistema complet d'oxicombustió amb captura de carboni per a una aplicació realista a escala de laboratori i una prova de concepte experimental, seguint la mateixa filosofia de compensació. Tot i que el disseny final del motor d'oxicombustió amb captura de carboni presenta un lleuger empitjorament de prestacions comparat amb el MEC convencional de referència a 3500 rpm, aquest nou concepte proposat pot continuar sent competitiu des del punt de vista de l'eficiència energètica com a tecnologia emergent que pot contribuir a la concepció de plantes de generació de potència amb emissions zero a escala industrial comercial. / [EN] In recent years, a worldwide concern with respect to an increase in anthropogenic greenhouse gas emissions has pushed transport and energy industries towards the development of sustainable technologies with low or zero pollutant emissions from powerplants. Within this scenarios, oxy-fuel combustion arises as one of the most promising methods to mitigate the environmental footprint of powerplants, by eradicating their pollutant tailpipe emissions, in addition to enabling carbon dioxide (CO2) capture from their flue gas. In this case, pure oxygen (O2) is diluted with recirculated exhaust gas to react with fuel for the combustion process and, thereby, the exhaust stream, mainly composed of CO2 and water vapor, may be subjected to elementary cooling and pressurizing steps for capturing high-purity CO2 at ambient temperature. Therefore, in this thesis, a self-sustaining oxy-fuel carbon-capture layout model is developed for a 2.2 liter turbocharged and direct-injection multicylinder compression ignition engine (CIE) as a feasibility demonstration of this proposed concept considering its potential application for development of zero-emission high-duty powerplants. In such circumstances, a mixed ionicelectronic conducting membrane is employed to generate O2 from air in-situ. For this purpose, exhaust gas wasted energy is recovered via a tailored Brayton cycle in order to provide suitable conditions for proper membrane operation in terms of temperature and feed-permeate pressure ratio. Also, an in-situ carbon capture system (CC), composed essentially of two reciprocating compressors, three cooling units with liquid separation (flashes) and a CO2 storage tank, is designed taking into account the flash out temperatures and operating pressure of the last CO2 purification step. Firstly, the oxy-fuel layout model with engine and its auxiliary components (heat exchangers and turbochargers) is designed and then assessed under oxyfuel combustion conditions for the engine full-load curve from 1250 rpm to 3500 rpm in the absence of the CC, contrasting its outputs against the baseline conventional multi-cylinder CIE behavior. Secondly, the oxy-fuel powerplant load operation map is extended until system stability limits by modifying oxygen-fuel ratio and exhaust gas temperature for three engine speeds. Finally, the CC is designed and then coupled to the O2 generation unit, recycling water and excess of O2 from CC back to engine intake. In this regard, start of injection and recirculated water mass flow are swept in order to find out optimum operating point concerning the trade-off between powerplant performance and additional cooling power at 3500 rpm. Thereafter, the complete oxy-fuel carbon-capture layout model is enhanced and adapted for realistic application at laboratory scale and experimental proof of concept, following same trade-off philosophy. Although the final oxyfuel carbon-capture engine layout presents slight deterioration in performance if compared to the baseline conventional multi-cylinder CIE at 3500 rpm, this proposed novel concept may be still energy-efficient competitive as an emerging technology which might contribute for conception of zero-emission powerplant on commercial industrial scale. / Farias Da Silva, VH. (2024). Study of oxy-fuel combustion-based power plants with in-situ O2 production and carbon capture [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/207281
305

Återhämtande faktorer inom psykiatrisk heldygnsvård : En sammanställning av patienters upplevelser

Bohlin, Anna, Evling, Petra January 2022 (has links)
ABSTRACT Introduction: It is an assumption that as long as people have existed, there has been mental illness and disease, but the way of perceiving, explaining and caring looks different historically and in different societies. Research describes the current care environment and the quality of care in psychiatric inpatient care as meager and confusing, with a lack of meaningful activities. Recovery in a psychiatric context is about finding hope and meaning in life, regaining self-confidence and taking power over one's continued life. Problem formulation: As a specialist nurse, you must work for a good care environment and in a structured way with the nursing process. Therefore, it is important to increase knowledge about patients' experiences of factors that support the recovery process in psychiatric inpatient care. Aim: Is to compile current scientific knowledge about the factors that patients experience that support their recovery in patients in psychiatric inpatient care. Method: A literature study with a qualitative inductive approach, with a manifest and latent content analysis of 16 scientific original articles. Results: The results revealed three overarching categories: Patients need information and to be involved in their care; Patients need good treatment and holistic nursing and the psychiatric ward must be a safe place with the opportunity for meaningful activities. The overall theme is that patients need to be at the center of their care and feel safe and in control, for their recovery Conclusion: There are a number of factors that can support patients in psychiatric care in their recovery, which include both the physical and psychosocial care environment. This indicates that recovery is a complex phenomenon and there is a need to design a more recovery-oriented nursing, and research more in the subject. Keywords: recovery, restorative factors, patients' experiences, psychiatric inpatient care, psychiatric round-the-clock care / SAMMANFATTNING Introduktion: Det är ett antagande, att så länge människor har funnits, har det funnits psykisk ohälsa och sjukdom, men sättet att uppfatta, förklara och vårda ser olika ut historiskt och i olika samhällen. Forskning beskriver den nuvarande vårdmiljön och vårdkvaliteten inom psykiatrisk heldygnsvård som torftig och förvirrande, med avsaknad av meningsfulla aktiviteter. Återhämtning i psykiatrisk kontext handlar om att finna hopp och mening med livet, att återerövra självförtroende och ta makt över sitt fortsatta liv.  Problemformulering: Som specialistsjuksköterska ska man arbeta för en god vårdmiljö och strukturerat med omvårdnadsprocessen. Därför är det angeläget att öka kunskapen om patienters upplevelser av faktorer som understödjer återhämtningsprocessen inom heldygnsvård.  Syfte: Är att sammanställa aktuell vetenskaplig kunskap om vilka faktorer som patienter upplever understödjer deras återhämtning inom psykiatrisk heldygnsvård. Metod: En litteraturstudie med kvalitativ induktiv ansats, med en manifest och latent innehållsanalys av 16 vetenskapliga originalartiklar.  Resultat: I resultatet framkom tre övergripande kategorier: Patienter har behov av att få information och att vara delaktiga i sin vård; Patienter har behov av att få ett gott bemötande och en holistisk omvårdnad samt Vårdavdelningen ska vara en trygg plats med möjlighet till meningsfulla aktiviteter. Övergripande tema handlar om att patienter behöver vara i centrum av sin omvårdnad och känna trygghet och kontroll, för sin återhämtning Slutsats: Det finns en mängd faktorer som kan stödja patienter inom psykiatrisk heldygnsvård i deras återhämtningen, som innefattar både den fysiska och psykosociala vårdmiljön. Det indikerar att återhämtning är ett komplext fenomen och det finns behov av att utforma en mer återhämtningsinriktad omvårdnad samt forska mer inom ämnet. Nyckelord: Återhämtning, återhämtande faktorer, patienters upplevelser, psykiatrisk slutenvård, psykiatrisk heldygnsvård / RESUMEN Introducción: Es una suposición que desde que existieron los seres humanos, ha habido enfermedades y enfermedades mentales, pero la forma de percibir, explicar y cuidar se ve diferente históricamente y en diferentes sociedades. La investigación describe el entorno de atención actual y la calidad de la atención dentro de la atención de pacientes psiquiátricos hospitalizados como estrechos y confusos, con falta de actividad significativa. La recuperación en un contexto psiquiátrico se trata de encontrar esperanza y significado en la vida, recuperar la confianza en uno mismo y tomar el control de su vida continua. Formulación del problema: Como enfermera especialista, debe trabajar para un buen ambiente de atención y de forma estructurada con el proceso de enfermería. Por lo tanto, es importante aumentar el conocimiento sobre las experiencias de los pacientes de los factores que apoyan el proceso de recuperación dentro de la atención psiquiátrica de pacientes hospitalizados. Propósito: es compilar el conocimiento científico actual sobre los factores que experimentan los pacientes que apoyan su recuperación en pacientes psiquiátricos hospitalizados. Método: Estudio de literatura con enfoque cualitativo inductivo, con análisis de contenido manifiesto y latente de 16 artículos científicos originales. Resultados: Los resultados revelaron tres categorías generales: los pacientes necesitan información y estar involucrados en su atención; Los pacientes necesitan un buen tratamiento y atención integral, y el departamento de psiquiatría debe ser un lugar seguro con la oportunidad de realizar actividades significativas. El tema general es que los pacientes deben estar en el centro de su atención y sentirse seguros y en control, para poder recuperarse. Conclusión: Hay una serie de factores que pueden apoyar a los pacientes de atención psiquiátrica en su recuperación, incluido el entorno de atención física y psicosocial. Esto sugiere que la recuperación es un fenómeno complejo y que es necesario diseñar una enfermería más orientada a la recuperación y realizar más investigaciones sobre el tema. Palabras clave: recuperación, factores restaurativos, experiencias del paciente, hospitalización psiquiátrica, atención psiquiátrica las 24 horas. / ABSTRAIT Introduction: C'est une hypothèse que depuis que les humains existent, il y a eu des maladies mentales et des maladies, mais la façon de percevoir, d'expliquer et de s'en soucier semble différente historiquement et dans différentes sociétés. La recherche décrit l'environnement de soins actuel et la qualité des soins au sein des soins psychiatriques aux patients hospitalisés comme exigus et déroutants, avec un manque d'activité significative. Le rétablissement en contexte psychiatrique consiste à retrouver espoir et sens à la vie, à reprendre confiance en soi et à reprendre le contrôle de sa vie. Formulation du problème : En tant qu'infirmière spécialisée, vous devez travailler pour un bon environnement de soins et de manière structurée avec le processus de soins infirmiers. Par conséquent, il est important d'accroître les connaissances sur les expériences des patients concernant les facteurs qui soutiennent le processus de rétablissement dans le cadre des soins psychiatriques aux patients hospitalisés. Objectif : Compiler les connaissances scientifiques actuelles sur les facteurs vécus par les patients qui favorisent leur rétablissement chez les patients hospitalisés en psychiatrie. Méthode : Une étude bibliographique avec une approche inductive qualitative, avec une analyse du contenu manifeste et latent de 16 articles scientifiques originaux. Résultats : Les résultats ont révélé trois grandes catégories : les patients ont besoin d'informations et d'être impliqués dans leurs soins ; Les patients ont besoin d'un bon traitement et de soins complets, et le service psychiatrique doit être un endroit sûr avec la possibilité d'activités significatives. Le thème général est que les patients doivent être au centre de leurs soins et se sentir en sécurité et en contrôle, afin qu'ils se rétablissent. Conclusion : Il existe un certain nombre de facteurs qui peuvent soutenir les patients en soins psychiatriques dans leur rétablissement, y compris l'environnement physique et psychosocial des soins. Cela suggère que le rétablissement est un phénomène complexe et qu'il est nécessaire de concevoir des soins infirmiers davantage axés sur le rétablissement et de faire plus de recherche sur le sujet. Mots-clés : rétablissement, facteurs réparateurs, expériences des patients, soins psychiatriques aux patients hospitalisés, soins psychiatriques 24 heures sur 24 / ZUSAMMENFASSUNG Einleitung: Es ist eine Annahme, dass es psychische Erkrankungen und Erkrankungen gibt, seit es Menschen gibt, aber die Art und Weise der Wahrnehmung, Erklärung und Behandlung sieht historisch und in verschiedenen Gesellschaften unterschiedlich aus. Die Forschung beschreibt das derzeitige Pflegeumfeld und die Pflegequalität in der psychiatrischen 24-Stunden-Pflege als beengt und verwirrend, mit einem Mangel an sinnvollen Aktivitäten. Bei der Genesung in einem psychiatrischen Kontext geht es darum, Hoffnung und Sinn im Leben zu finden, das Selbstvertrauen wiederzugewinnen und die Macht über Ihr weiteres Leben zu übernehmen. Problemformulierung: Als Fachpflegekraft müssen Sie sich für ein gutes Pflegeumfeld einsetzen und den Pflegeprozess strukturieren. Daher ist es wichtig, das Wissen über die Erfahrungen der Patienten mit Faktoren zu erweitern, die den Genesungsprozess in der Rund-um-die-Uhr-Betreuung unterstützen. Zweck: Ist die Erhebung aktueller wissenschaftlicher Erkenntnisse darüber, welche Faktoren erlebte Patienten ihre Genesung im Rahmen der psychiatrischen Rund-um-die-Uhr-Versorgung unterstützen. Methode: Eine qualitativ-induktive Literaturstudie mit manifester und latenter Inhaltsanalyse von 16 wissenschaftlichen Originalartikeln. Ergebnisse: In den Ergebnissen kristallisierten sich drei übergreifende Kategorien heraus: Patienten haben das Bedürfnis, Informationen zu erhalten und an ihrer Versorgung beteiligt zu werden; Patienten brauchen eine gute Behandlung und ganzheitliche Pflege, und die Pflegeabteilung muss ein sicherer Ort mit Möglichkeiten für sinnvolle Aktivitäten sein. Das übergeordnete Thema ist, dass Patienten im Mittelpunkt ihrer Versorgung stehen und sich für ihre Genesung sicher und unter Kontrolle fühlen müssen Schlussfolgerung: Es gibt eine Reihe von Faktoren, die Patienten in der psychiatrischen 24-Stunden-Versorgung bei ihrer Genesung unterstützen können, darunter sowohl das physische als auch das psychosoziale Versorgungsumfeld. Es weist darauf hin, dass die Genesung ein komplexes Phänomen ist und dass es notwendig ist, eine stärker auf die Genesung ausgerichtete Pflege zu entwerfen und mehr Forschung zu diesem Thema zu betreiben. Schlüsselwörter: Genesung, Genesungsfaktoren, Patientenerfahrungen, stationäre psychiatrische Versorgung, psychiatrische 24-Stunden-Versorgung / ملخص مقدمة: من الافتراض أنه ما دام الناس موجودون ، كان هناك مرض وأمراض نفسية ، لكن طريقة إدراك وشرح وعلاج تبدو مختلفة تاريخيًا وفي مجتمعات مختلفة. يصف البحث بيئة الرعاية الحالية وجودة الرعاية في الرعاية النفسية على مدار 24 ساعة بأنها ضيقة ومربكة ، مع عدم وجود أنشطة ذات مغزى. يتعلق التعافي في سياق الطب النفسي بإيجاد الأمل والمعنى في الحياة ، واستعادة الثقة بالنفس والاستيلاء على السلطة على حياتك المستمرة. صياغة المشكلة: بصفتك ممرضة متخصصة ، يجب أن تعمل من أجل بيئة رعاية جيدة وهيكل عملية التمريض. لذلك ، من المهم زيادة المعرفة حول تجارب المرضى بشأن العوامل التي تدعم عملية التعافي في الرعاية على مدار الساعة. الغرض: هو تجميع المعرفة العلمية الحالية حول العوامل التي يختبرها المرضى والتي تدعم تعافيهم في إطار رعاية نفسية على مدار الساعة. الطريقة: دراسة أدبية بنهج استقرائي نوعي ، مع تحليل محتوى واضح وكامن لـ 16 مقالة علمية أصلية. النتائج: في النتائج ، ظهرت ثلاث فئات شاملة: المرضى بحاجة إلى تلقي المعلومات والمشاركة في رعايتهم ؛ يحتاج المرضى إلى علاج جيد ورعاية شاملة ، ويجب أن يكون قسم الرعاية مكانًا آمنًا مع فرص القيام بأنشطة ذات مغزى. الموضوع الرئيسي هو أن المرضى يجب أن يكونوا في مركز رعايتهم وأن يشعروا بالأمان والتحكم من أجل شفائهم الخلاصة: هناك عدد من العوامل التي يمكن أن تدعم المرضى في الرعاية النفسية على مدار 24 ساعة في شفائهم ، والتي تشمل كلاً من بيئة الرعاية الجسدية والنفسية الاجتماعية. إنه يشير إلى أن التعافي ظاهرة معقدة وهناك حاجة لتصميم المزيد من التمريض الموجه نحو التعافي وإجراء مزيد من البحوث حول هذا الموضوع. الكلمات المفتاحية: التعافي ، عوامل الشفاء ، تجارب المرضى ، رعاية المرضى الداخليين النفسيين ، رعاية نفسية على مدار 24 ساعة / 概括 简介:这是一个假设,只要人存在,就有精神疾病和疾病,但感知、解释和治疗的方式在历史和不同社会中看起来不同。研究将当前的 24 小时精神科护理环境和护理质量描述为局促和混乱,缺乏有意义的活动。精神病学背景下的康复是关于在生活中找到希望和意义,重新获得自信并掌握继续生活的权力。 问题表述:作为一名专科护士,您必须努力营造良好的护理环境并构建护理流程。因此,重要的是要增加对患者在全天候护理中支持康复过程的因素的体验的了解。 目的:收集当前的科学知识,了解患者经历的哪些因素支持他们在精神科全天候护理中康复。 方法:采用定性归纳法的文献研究,对 16 篇原创科学文章进行明显和潜在的内容分析。 结果:在结果中,出现了三个总体类别:患者需要接收信息并参与他们的护理;患者需要良好的治疗和整体护理,护理部门必须是一个安全的地方,有机会进行有意义的活动。最重要的主题是患者需要处于他们护理的中心,并感到安全和可控,以便他们康复 结论:有许多因素可以支持 24 小时精神科护理中的患者康复,包括身体和心理社会护理环境。这表明康复是一个复杂的现象,需要设计更多以康复为导向的护理,并对此进行更多的研究。 关键词:康复,康复因素,患者体验,精神科住院治疗,24小时精神科治疗 / РЕЗЮМЕ Введение: Это предположение, что пока существуют люди, были психические заболевания и болезни, но способ восприятия, объяснения и лечения выглядит по-разному исторически и в разных обществах. Исследования описывают нынешнюю среду и качество круглосуточной психиатрической помощи как стесненные и запутанные, с отсутствием значимых мероприятий. Выздоровление в психиатрическом контексте означает обретение надежды и смысла жизни, обретение уверенности в себе и обретение власти над своей дальнейшей жизнью. Формулировка проблемы: Как специализированная медсестра, вы должны работать над созданием хорошей среды ухода и структурировать процесс ухода. Поэтому важно расширять знания пациентов о факторах, поддерживающих процесс выздоровления при круглосуточном уходе. Цель: Обобщить современные научные знания о том, какие факторы, с которыми сталкиваются пациенты, способствуют их выздоровлению в рамках круглосуточной психиатрической помощи. Метод: изучение литературы с использованием качественного индуктивного подхода, с анализом явного и скрытого содержания 16 оригинальных научных статей. Результаты. В результате были выявлены три всеобъемлющие категории: пациенты нуждаются в получении информации и в участии в уходе за ними; Пациенты нуждаются в хорошем лечении и комплексном уходе, а отделение ухода должно быть безопасным местом с возможностями для полноценной деятельности. Главной темой является то, что пациенты должны быть в центре внимания и чувствовать себя в безопасности и под контролем для своего выздоровления. Заключение. Существует ряд факторов, которые могут помочь пациентам, находящимся на круглосуточной психиатрической помощи, в их выздоровлении, включая как физическую, так и психосоциальную среду ухода. Это указывает на то, что выздоровление является сложным явлением, и существует необходимость разработки более ориентированного на выздоровление ухода и проведения дополнительных исследований по этому вопросу. Ключевые слова: выздоровление, факторы выздоровления, переживания пациентов, психиатрическая стационарная помощь, круглосуточная психиатрическая помощь. / خلاصه مقدمه: این فرض است که تا زمانی که مردم وجود داشته اند، بیماری و بیماری روانی وجود داشته است، اما نحوه درک، تبیین و درمان از نظر تاریخی و در جوامع مختلف متفاوت به نظر می رسد. تحقیقات محیط مراقبت فعلی و کیفیت مراقبت در مراقبت‌های روان‌پزشکی 24 ساعته را محدود و گیج‌کننده و با فقدان فعالیت‌های معنادار توصیف می‌کنند. بهبودی در زمینه روانپزشکی به معنای یافتن امید و معنا در زندگی، بازیابی اعتماد به نفس و به دست گرفتن قدرت بر ادامه زندگی است. فرمول مشکل: به عنوان یک پرستار متخصص، باید برای یک محیط مراقبت خوب کار کنید و فرآیند پرستاری را ساختار دهید. بنابراین، افزایش دانش در مورد تجربیات بیماران از عواملی که از روند بهبودی در مراقبت شبانه روزی حمایت می کنند، مهم است. هدف: گردآوری دانش علمی فعلی در مورد عواملی که بیماران تجربه می‌کنند از بهبودی آنها در مراقبت‌های شبانه‌روزی روان‌پزشکی حمایت می‌کند. روش: مطالعه ادبیات با رویکرد استقرایی کیفی، با تحلیل محتوای آشکار و پنهان 16 مقاله علمی اصیل. یافته‌ها: در نتایج، سه دسته کلی به دست آمد: بیماران نیاز به دریافت اطلاعات و مشارکت در مراقبت از خود دارند. بیماران نیاز به درمان خوب و مراقبت جامع دارند و بخش مراقبت باید مکانی امن با فرصت هایی برای فعالیت های معنادار باشد. موضوع اصلی این است که بیماران باید در مرکز مراقبت خود باشند و برای بهبودی خود احساس امنیت و کنترل کنند. نتیجه‌گیری: عوامل متعددی وجود دارد که می‌تواند بیماران را در مراقبت‌های 24 ساعته روان‌پزشکی در بهبودی آن‌ها حمایت کند که شامل محیط مراقبت فیزیکی و روانی اجتماعی می‌شود. این نشان می دهد که بهبودی یک پدیده پیچیده است و نیاز به طراحی بیشتر پرستاری بهبود محور و انجام تحقیقات بیشتر در مورد این موضوع وجود دارد. واژه‌های کلیدی: بهبود، عوامل بهبود، تجارب بیماران، مراقبت‌های بستری روانپزشکی، مراقبت‌های روان‌پزشکی 24 ساعته / RIEPILOGO Introduzione: Si presume che da quando le persone sono esistite, ci sono state malattie e malattie mentali, ma il modo di percepire, spiegare e trattare sembra diverso storicamente e in società diverse. La ricerca descrive l'attuale ambiente di cura e la qualità dell'assistenza nell'assistenza psichiatrica 24 ore su 24 come angusto e confuso, con una mancanza di attività significative. Il recupero in un contesto psichiatrico consiste nel trovare speranza e significato nella vita, riguadagnare fiducia in se stessi e assumere il potere sulla propria vita. Formulazione del problema: come infermiere specializzato, devi lavorare per un buon ambiente di cura e strutturare il processo infermieristico. Pertanto, è importante aumentare la conoscenza delle esperienze dei pazienti sui fattori che supportano il processo di recupero nell'assistenza 24 ore su 24. Scopo: è quello di raccogliere le attuali conoscenze scientifiche su quali fattori che i pazienti sperimentano supportano il loro recupero nell'ambito dell'assistenza psichiatrica 24 ore su 24. Metodo: Uno studio della letteratura con un approccio induttivo qualitativo, con un'analisi del contenuto manifesto e latente di 16 articoli scientifici originali. Risultati: nei risultati sono emerse tre categorie generali: i pazienti hanno bisogno di ricevere informazioni e di essere coinvolti nelle loro cure; I pazienti hanno bisogno di un buon trattamento e di cure olistiche e il reparto di assistenza deve essere un luogo sicuro con opportunità per attività significative. Il tema principale è che i pazienti devono essere al centro della loro cura e sentirsi sicuri e in controllo, per la loro guarigione Conclusione: ci sono una serie di fattori che possono supportare i pazienti in assistenza psichiatrica 24 ore su 24 nel loro recupero, che includono sia l'ambiente di assistenza fisica che psicosociale. Indica che il recupero è un fenomeno complesso e che è necessario progettare un'assistenza infermieristica più orientata al recupero e fare più ricerca sull'argomento. Parole chiave: Recupero, fattori di recupero, esperienze dei pazienti, cure psichiatriche ospedaliere, cure psichiatriche 24 ore su 24

Page generated in 0.0648 seconds