Connections between different structural elements, despite the fact that very often have been despised as structural components and have been considered as simple constructive details ,are key elements to guarantee a corree! force distribution and also to ensure a complete fitting between the model used in the design phase and the final built reality. Traditionally they have been design according only to the resistance criterion but, since the introduction of new standards as Eurocode, nowadays their calculation and design can be complemented with stiffness considerations and,still in an early development stage, with their rotation capacity or their ductility. This paper focuses on a particular type of connection: column bases. Besides to summarize all the theoretical approach of the componen! method,the Eurocode predictive method, it has been practically implemented to a specific column base example untilits predictive M-0 behaviour graphs have been obtained. The predicted behaviour of this worked example has been compared with the real ones, extracted from a finite element model appropriately tes ted and calibrated, with the main goal of determining the prediction precision of the method offered by the European standard. Accordi ng to this comparison, this doctoral thesis studies the relations hip between the precision of the M-0 behaviour obtained for the worked example and the stiffness ratio (µ) used.This paper develops new formulation for the stiffnes s ratio that brings it closer to its real val ue. Slight improvements of the predicted rotational behaviour are obtained for the example column base when these new expressions are implemented on the componen! method framework. Finally, and judging by the modest improvement got by affecting exclusively the stiffness ratio value ,this thesis develops mathematical expressions for the unitary stiffness variation (y) that modify the predicted graph plotting and unfailingly brings it closer to the real M-0 representation.In the case studied the precision obtained is nearly absolute. The main future research line proposed by the author is faced to keep on using the working method devised for this docto ral thesis on different geometrical and materialcolumn base configurations. The main objective to be achieved by working the results obtained is to gel a general form ulation, valid for any colum n base configuration, which allows improving its rotational behaviour prediction. Once more reliable approaches can be achieved, the last step of this future research line,and the most importan! for the practica! and professional approach, is jusi the opposite approximation, that is starting off a specific rotationalbehaviour desired by the designer, provide him with severa! possible column bases configurations that satisfy this requirement. / Les unions entre els diversos elements estructurals, malgrat que sovint han estat menystingudes a nivell estructural i s'han considerat com a simples detalls constructius, són claus per garantir la correcta distribució d'esforços i assegurar una avinença entre model utilitzat pel càlcul i realitat construïda. Al llarg dels anys s'han dissenyat exclusivament sota el criteri de resistència aspecte que, arrel de la introducció de les noves normatives tals com l'Eurocodi, actualment es pot complementar amb el de rigidesa i, encara en una fase inicial de desenvolupament, amb el de capacitat de rotació o ductilitat. El present treball aprofundeix en un tipus d'unió determinat: les bases de pilars. A part de resumir tot el marc teòric del mètode dels components, que és el mètode predictiu de l'Eurocodi, aquest és aplicat també a nivell practic en un exemple concret de basa de pilar, arribant a obtenir els grafics que la norma preveu pel seu comportament M-0. Aquests es comparen amb els reals, extrets d'una modelització informàtica amb elements finits convenientment calibrada i testejada, per tal de coneixer la precisió que la predicció del metode ofert per la normativa posseeix. En base a aquesta comparació s'estudia la relació existent entre la precisió del comportament M-0 de la unió obtinguda per l'exemple treballat i el valor del ratio de rigidesa (µ) utilitzat. La tesi desenvolupa una nova formulació pel valor del rati de rigidesa que l'acosta més al real, expressions que quan s'incorporen a les del mètode dels components tan augmentar lleument, amb caracter general, la precisió de la predicció del comportament rotacional obtingut per la basa del pilar. Finalment, i a tenor de la millora modesta que provoca incidir únicament en el valor del rati de rigidesa, la tesi desenvolupa una formulació per la variació unitaria de la rigidesa (y) que modifica el traçat del gràfic M-0 de la predicció i l'acosta indefectiblement al real, aconseguint una precisió gairebé absoluta en el cas d'estudi. La principal línia futura d'investigació que es proposa és seguir amb el mètode de treball ideal en aquesta tesi, amb diferents configuracions geomètriques i materials de bases de pilars.Treballant els resultats extrets l'objectiu és aconseguir una formulació de caràcter general, vàlida per qualsevol configuració de basa de pilar que es tingui, que permeti millorar la predicció del seu comportament rotacional. Un cop aconseguides aproximacions més fiables, l'últim pas a per aquesta línia de treball, i el més important a nivell pràctic i professional, és l'invers, és a dir, a partir d'un determinat comportament rotacional desitjat pel dissenyador, oferir diverses configuracions de bases de pilars possibles.

Loyalty has been a topic deeply studied by marketing literature. Generally speaking, companies have understood the importance of the customer loyalty, and the benefits derived. This is especially important for financial institutions that base their relationship with enterprise clients focused in the long term perspective. They manage their money, which requires a constant interaction between the parties, and mutual trust in compliance commitments. The aim of this paper is to determine how variables such as customer satisfaction, the company image or credit accommodations helps building this loyalty. These concepts have been discussed individually many times in academic literature, but not related to loyalty. Moreover, business customers are the target of the thesis, a category poorly studied. Secondly, delves into the consequences of this allegiance to determine what extent such customers will have less price sensitivity in the products offered by the company. Or in the same way, if they usually recommend their financial institution to other potential customers. Finally we analyse the bank credit granting process from the business. This has been a concern among the companies that often appears in different research conducted previously. Using a linear multiple regression model and two simple we obtain pertinent conclusions. Against extended idea of the impact of credit accommodation in loyalty, it can not be concluded by the data obtained. On the other hand, customer satisfaction and the image of the financial institution have a truly importance in the same issue. For the consequences of loyalty, it has been confirmed that loyal customers of the bank recommended it to other companies as a reliable financial provider. But on the other hand, contrary to that was thought at first this kind of client won't being less price sensitive. It means that although you feel comfortable and loyal to your bank you will not accept to be charged more than the competition. This has been a concern among the companies often been presented in different research conducted previously. / La lleialtat ha sigut un tema profundament tractat per la literatura del màrqueting. De forma general les empreses entenen que és un avantatge poder comptar amb la lleialtat dels seus clients. I això és especialment important en les entitats financeres, que basen la seva relació amb els clients empresarials en el llarg termini. Gestionen els seus diners, el qual requereix d'una constant interacció entre les parts, i la confiança mútua en el compliment dels compromisos. L'objectiu principal de la tesi consisteix en determinar fins a quin punt variables com la satisfacció del client, la imatge de l'empresa o l'acomodació creditícia ajuden a generar aquesta lleialtat. Si bé aquests conceptes han sigut tractats habitualment per la literatura acadèmica no ha estat així de forma conjunta relacionant-los amb la lleialtat. A més a més, s'analitzen aquí clients empresarials, una tipologia que ha sigut poc tractada a nivell acadèmic. En segon lloc, s'aprofundeix en les conseqüències que es deriven d'aquesta lleialtat per determinar fins a quin punt aquest tipus de clients tindran menys sensibilitat al preu en els productes que li vengui l'empresa o recomanaran la seva institució financera a d'altres potencials clients. Finalment s'analitza quina percepció es té des del punt de vista empresarial de com es desenvolupa el procés de concessió de crèdits en el sistema bancari. Aquesta ha sigut una preocupació que habitualment s'ha presentat entre els empresaris en les investigacions realitzades prèviament. Utilitzant un model lineal de regressió múltiple i dos de simples, s'obtenen les pertinents conclusions. Contra el que inicialment es podia pensar, l'acomodació creditícia, o el que és el mateix, la voluntat de les entitats de concedir les operacions de crèdit que tal com li demanen, no és un generador important de lleialtat. A diferència de la satisfacció del client i la imatge de la entitat financera, que sí ho són. Per la part de les conseqüències de la lleialtat, es confirma que un client lleial a la seva empresa la recomanarà positivament a d'altres empreses, com a un proveïdor financer fiable. Però per altra banda, en contra del que en un primer moment es podria creure, aquest tipus de client no serà menys sensible al preu. És a dir, que encara que es senti confortable i lleial al seu banc no acceptarà que aquest li vulgui cobrar un preu superior al de la competència.

This thesis explores the use of stabilized finite element formulations for the incompressible Navier-Stokes equations to simulate turbulent flow problems. Turbulence is a challenging problem due to its complex and dynamic nature and its simulation if further complicated by the fact that it involves fluid motions at vastly different length and time scales, requiring fine meshes and long simulation times. A solution to this issue is turbulence modeling, in which only the large scale part of the solution is retained and the effect of smaller turbulent motions is represented by a model, which is generally dissipative in nature. In the context of finite element simulations for fluids, a second problem is the apparition of numerical instabilities. These can be avoided by the use of stabilized formulations, in which the problem is modified to ensure that it has a stable solution. Since stabilization methods typically introduce numerical dissipation, the relation between numerical and physical dissipation plays a crucial role in the accuracy of turbulent flow simulations. We investigate this issue by studying the behavior of stabilized finite element formulations based on the Variational Multiscale framework and on Finite Calculus, analyzing the results they provide for well-known reference problems, with the final goal of obtaining a method that both ensures numerical stability and introduces physically correct turbulent dissipation. Given that, even with the use of turbulence models, turbulent flow problems require significant computational resources, we also focused on programming and implementation aspects of finite element codes, specially in ensuring that our solver can perform efficiently on distributed memory architectures and high-performance computing clusters. Finally, we have developed an adaptive mesh refinement technique to improve and optimize unstructured tetrahedral meshes, again with the goal of enabling the simulation of large turbulent flow problems. This technique combines an error estimator based on Variational Multiscale principles with a simple refinement procedure designed to work in a distributed memory context and we have applied it to the simulation of both turbulent and non-Newtonian flow problems. / Aquesta tesi estudia la possibilitat d'utilitzar formulacions estabilitzades d'elements finits de les equacions de Navier-Stokes incompressibles per a la simulació de problemes de flux turbulent. La descripció de la turbulència és un repte, ja que es tracta d'un problema altament dinàmic i complex i la seva simulació numèrica es veu complicada pel fet que hi intervenen moviments de masses fluides amb dimensions i temps característics molt diferents i per tant requereix malles de càlcul molt fines i temps de simulació llargs. Això s'ha provat de resoldre mitjançant l'ús de models de turbulència, mantenint únicament la part de la solució de més gran escala i introduint un model de l'efecte dels moviments de petita escala, que acostuma a tenir un efecte dissipatiu. En el context de la simulació de fluids amb elements finits es planteja un segon problema amb l'aparició d'inestabilitats numèriques. Aquestes es poden evitar amb l'ús de formulacions estabilitzades, en les quals el problema es modifica per assegurar que tingui una solució estable. Ja que els mètodes d'estabilització típicament introdueixen dissipació addicional, la relació entre la dissipació numèrica i la dissipació física té un paper fonamental en la qualitat de la solució. Per investigar aquest fenomen hem estudiat el comportament de diferents formulacions d'elements finits basades en mètodes variacionals de subescala (VMS) i en el càlcul finit (FIC) en termes del seu comportament en la simulació de problemes turbulents de referència, amb l'objectiu final de trobar un mètode que a la vegada garanteixi l'estabilitat de la solució i introdueixi la dissipació turbulenta físicament necessària. Tenint en compte que, fins i tot quan s'utilitzen models de turbulència, la simulació de problemes de flux turbulent requereix molts recursos de càlcul, també hem estudiat aspectes de la implementació paral·lela de programes d'elements finits per tal de garantir que el nostre codi pot treure partit d'arquitectures de memòria distribuïda i servidors de càlcul d'alt rendiment. Finalment, hem desenvolupat una tècnica de refinament adaptatiu de malla que permeti millorar la qualitat de malles de càlcul tetraèdriques, novament amb la intenció de facilitar la simulació de grans problemes de flux turbulent. Aquesta tècnica combina un estimador d'error basat en els principis de la formulació variacional de subescala amb un procediment de refinament dissenyat per funcionar fàcilment en un context de memòria distribuïda i s'ha utilitzat per simular problemes de flux turbulent i no-Newtonià.

The current investigation is aimed to improve the planning, orientation, monitoring, control and evaluation of the autonomous activities which a student must realize with the support of a Virtual Learning Environment (VLE). The chosen subject for this investigation is Physics in the European University of the Atlantic (UNEATLANTICO), which is taught during the first year of Engineering Degrees: Computer Engineering, Industrial Organisation and Agro-Food Engineering. The suggested methodology is based on a five-phase strategy: *Planning *Orientation *Monitoring *Control-evaluation *Assessment The activities of each phase are defined according to pedagogical and techonological aspects. A sample of the strategy's implementation was compiled during a seminar on Physics. The novelty is to disclose the relation between the autonomous activities and its particularities in VLE. In order to corroborate the appropriateness and scientific value of the strategy, experts criterion have been applied. A Iadov Test has been performed to demonstrate the strategy applied during the seminar. On the basis of the obtained results of the methodology and techniques aforementioned, it was performed a methodological triagulation that allowed to reinforce the value of the investigation. / La presente investigación está dirigida a mejorar la planificación, orientación, seguimiento, control y evaluación de las actividades autónomas que se espera que realice el alumno con apoyo del Entorno Virtual de Enseñanza/Aprendizaje (EVE/A) en la asignatura de Física, asignatura que se imparte en la Universidad Europea del Atlántico (UNEATLANTICO) durante el primer año de las carreras de Ingeniería: Ingeniería Informática, Ingeniería de Organización Industrial e Ingeniería de las industrias Agrarias y Alimentarias. Como aporte práctico se propone una estrategia metodológica constituida por cinco etapas: - Planificación - Orientación - Seguimiento - Control-evaluación - Valoración. Las acciones de cada etapa se definen teniendo en cuenta tanto el aspecto pedagógico como el tecnológico. Como muestra de la aplicación de la estrategia se describe su implementación en un seminario de la asignatura de Física. La novedad es haber revelado las relaciones que se dan con carácter de regularidades en la gestión de las actividades autónomas y sus particularidades en los EVE/A. Para corroborar la pertinencia y el valor científico de la estrategia se empleó el criterio de expertos. Se realizó un Test de Iadov para demostrar la factibilidad de la estrategia aplicada en el seminario. A partir de los resultados obtenidos con los métodos y técnicas mencionados se realizó una triangulación metodológica que permitió reforzar el valor de la investigación

The problem of academic achievement on the basic concepts of mechanical physics in the preparatory course of Introduction to Physics, and attitude of students to the course are the triggers for this study, on the development of a methodology, of teaching and learning using humor and sympathy as teaching tools. The hypothesis of this research suggests that the teaching model humorous constructivism increases the academic achievement of typical students of the course Introduction to Physics that offers the Polytechnic University of Puerto Rico. Behaviorist, constructivist, connectivist randomly assigned as the control groups, and the experimental group, the humorous constructivist model, to test this hypothesis, were the models used. The humorous constructivist model includes teaching strategies focused on the integration of everyday problems presented in a humorous, interesting and entertaining way. Statistical analysis was performed by comparing the results of the Force Concept Inventory (FCI), offered as recommended by its authors as pre and post tests. They were compared using the Tukey test, and this revealed that the humorous constructivist and constructivist learning models improved physics concepts significantly. Once on this stage of development, the humorous experimental constructivist model was refined to be validated. At the stage of validation, pretests were administered to randomly selected groups. Then, the concepts were presented with corresponding activities using the humorous constructivist model. The statistical analysis proposed by the authors of the FCI, reflected a significant increase in gain of knowledge of the concepts of mechanical physics. There was also an increase in the efficiency of the humorous constructivist teaching model, from 26% of efficiency obtained for the experimental stage to 40% obtained on validation stage. Finally the entire study concluded that the increase in learning (better grades on the post-test) of the students was more in the constructivist model. But it was with the humorous constructivist model that students showed having obtained higher gain (number of correct answers) on knowledge of the concepts of physics. We recommend research using the humorous constructivist model in other courses in the sciences or humanities, since it was reflected that students showed more interest, motivation and academic achievement. It calls for the replication of this study, to assess the impact of the model on the change in attitude of the students, as observed while this research was conducted. / La problemática del aprovechamiento académico de los conceptos básicos de la física mecánica en el curso propedéutico de Introducción a la Física y la actitud del estudiantado ante el curso son los detonantes para realizar este estudio sobre el desarrollo de una metodología de enseñanza y aprendizaje utilizando el humor y la simpatía como herramientas docentes. La hipótesis de esta investigación plantea que el modelo de enseñanza constructivista humorístico incrementará el aprovechamiento académico de los estudiantes típicos del curso de Introducción a la física que ofrece la Universidad Politécnica de Puerto Rico. Para probar esta hipótesis se utilizaron los modelos: conductista, constructivista, conectivista, asignados aleatoriamente a los grupos control y, al grupo experimental, el modelo constructivista humorístico. El modelo constructivista humorístico incluye estrategias de enseñanza enfocada en la integración de problemas cotidianos presentados de una manera jocosa, interesante y amena. El análisis estadístico se realizó comparando los resultados del Inventario del Concepto de Fuerzas (FCI) ofrecidos como recomiendan sus autores como pre y post prueba. Se compararon utilizando la prueba Tukey y esta arrojó que con los modelos constructivista y constructivista humorístico el aprendizaje de los conceptos de física mejoró significativamente. Una vez finalizada esta etapa del desarrollo experimental se perfeccionó el modelo constructivista humorístico para ser validado. En la etapa de validación se administraron las pre y las pruebas a los grupos seleccionados al azar, se presentaron los conceptos con las actividades didácticas correspondientes al modelo constructivista humorístico. De los análisis estadísticos propuestos por los autores del FCI, se reflejó un incremento significativo en la ganancia de conocimientos de los conceptos de física mecánica. También hubo un aumento en la eficiencia didáctica del modelo constructivista humorístico de un 26% a un 40%. Finalmente de la totalidad del estudio se concluyó que el modelo constructivista hubo más aumento en el aprendizaje (mejores calificaciones en la post prueba), de los estudiantes. Sin embargo fue con el modelo constructivista humorístico que los(as) estudiantes demostraron haber obtenido mayor ganancia (número de respuestas correctas) en los conocimientos sobre los conceptos de física. Se recomienda utilizar el modelo constructivista humorístico en otros cursos en el área de ciencias o humanidades, ya que en la investigación se reflejó que el estudiantado mostró mayor interés, motivación y aprovechamiento académico. Se exhorta la réplica de este estudio para evaluar el impacto del modelo en el cambio en actitud del estudiantado, observado mientras se realizó esta investigación

This research studies the topic of negotiation in the business field at a national and international level, and in particular the concept of negotiation capability, understanding that the negotiation processes generally depend on how skillful the negotiators are, not only in one-time negotiation but mainly in the maintenance of long term business relationships. As a theoretical framework, this thesis adopts a holistic view of the dynamic phenomenon of negotiation by studying the interconnectedness of the concepts emerged from the study: ethics, decision-making, leadership and emotional intelligence. Methodologically, this study employs a mixed method research approach, through a longitudinal perspective, based on a interpretive paradigm and constructivist approach and on the selection of qualitative analysis as well as qualitative data derived from the research method of grounded theory, techniques of observation, interviews, and complemented by the integration of Bibliometrics, as a quantitative method, for increased validity of the research findings. The results of this work offer a model of negotiation capability, which is the main objective of this research. The components of the model are a set of personal values, dimensions and reference practices that support the complex process of building and developing negotiation capability. / Esta investigación estudia el tópico de la negociación en el ámbito empresarial a nivel nacional e internacional y en particular el concepto de capacidad de negociación, entendiendo que los procesos de negociación generalmente dependerán de la habilidad de los directivos. No sólo en negociaciones individuales, sino sobre todo en el mantenimiento de relaciones de negocio a largo plazo. Como marco teórico, esta tesis adopta una visión integral del dinámico fenómeno de la negociación mediante el estudio de la interrelación de los conceptos surgidos durante la investigación: la ética, la toma de decisiones, el liderazgo y la inteligencia emocional. Metodológicamente, este estudio emplea un enfoque de investigación de método mixto, a través de una perspectiva longitudinal, basado en un paradigma interpretativo y en un enfoque constructivista, así como en la selección de análisis y datos cualitativos, obtenidos a partir del método de investigación de la teoría fundamentada, técnicas de observación y entrevistas, complementado por la integración de la Bibliometría, como método cuantitativo, para incrementar la validez de los resultados de la investigación. Los resultados de este trabajo muestran el principal objetivo de esta investigación, que es la construcción de un modelo sobre la capacidad de negociación. Los componentes del modelo, son un conjunto de valores personales, dimensiones y prácticas de referencia, que soportan el complejo proceso de construcción y desarrollo de la capacidad de negociación.

The purpose ot this thesis is to show the importance ot ports tor Catalonia's development. Barcelona and Tarragona ports were selected far exam ination. The study's point of departure was that ports define strategic plans which describe their reality and environment, specifying whatthey are and what theywant to be and designing their future within a specified time trame. With this in mind, the strategic plans of several EU ports (Mediterranean area: Valencia, Algeciras, Genoa and Taranta; Atlantic area: Bilbao, Pasajes, Dunkerque, Ghent, Antwerp and Bremen) and of Barcelona and Tarragona ports were compared. Comparison items included initial basic ideas such as mission, vis ion, values and commitments, as well as a common goal ot ali ports which is regarded as one ottheir main indicators, i.e. value and evolution of port traffic. The second part of this thesis examines port traffic data time series and their corresponding ARIMA forecasting model in order to compare the models. The Box-Jenkins method was applied considering first ali available data and second the intluence of atypical data and their impact on the future of ports. In sorne cases, the data time series was interrupted on account of the economic crisis affecting the EU, and only the data time series between January 2009 and December 2014 were used. The two first chapters of the thesis present an accurate definition of a general plan applied to a business organization like a port authority considering the public and private work performed bythese institutions. Subsequently,the basic ideas laid out in the strategic plans of the studied ports are explained according to intormation provided byport authorities .With regard to the Box-Jenkins method for analysis of data time series, in this case monthly values of goods tratfic in the ports compared, the thesis examines its historical evolution, present application, computer language, specifically R, and application software, as well as data series and R language scripts. The tollowing chapters provide Box-Jenkins data for ali studied ports. Results come from directtreatment of data time series and studies considering the influence of atypical data. Finally, the chapter which discusses the information treated allows the comparison of the strategic plans of the studied ports, observation of similarities and differences, and comparison of Box-Jenkins models. The objective work practice employed in this chapter enables the importance of Barcelona and Tarragona ports in Catalonia's development to be assessed trom a territorial, economic and social perspective. The conclusions ot this thesis focus on this aspect. / L'objectiu de la tesi és demostrar la importància d'unes infraestructures com són els ports en el desenvolupament de Catalunya. Els ports catalans objecte d'estudi han estat els ports de Barcelona i Tarragona i la demostració s'ha portat a terme partint del següent plantejament: els ports defineixen plans estratègics que han de permetre explicitar la seva realitat i la del seu entorn, especificant qui són i què volen ser i dissenyant el seu futur en un termini definit. Partint d’aquesta situació, la tesi realitza una comparació entre diferents ports de la Unió Europea a través dels seus plans estratègics (els ports de la Unió Europea considerats són els següents: de la zona de la Mediterrània: Valencia, Algesires, Génova i Taranto, mentre que de la banda atlàntica: Bilbao, Pasajes, Dunkerque, Ghent, Anvers i Bremen) amb els plans estratègics de Barcelona i Tarragona. Concretament, s'utilitzen com a elements comparatius, per una banda, les seves idees bàsiques inicials dels plans estratègics com poden ser la missió, la visió, els valors i els compromisos, mentre que per altra banda, s'utilitza l'estudi d'un dels objectius com uns de tots els ports i que es considera un dels seus principals indicadors com és el valor i l'evolució del seu tràfic portuari. La segona part d'aquest estudi s'ha especificat mitjançant la investigació de la sèrie històrica de dades corresponents al tràfic portuari i definint, com a conseqüència, el seu model ARIMA de previsió corresponent amb l'objectiu de poder fer una comparativa entre els diferents models observats. La metodologia d'estudi estadístic utilitzat és la Box-Jenkins desenvolupant una primera part de l'estudi tenint en compte totes les dades, mentre que en la segona part s'ha tingut en compte la influència de les considerades dades atípiques i de la seva implicació en l'esdevenir del port. En alguns casos, i com a conseqüència de la crisi econòmica que està travessant la Unió Europea, s'ha tallat la sèrie històrica dades utilitzant només les dades compreses entre gener de 2009 i desembre de 2014. La tesi desenvolupa en els seus dos primers capítols una primera part que permet tenir una idea molt acurada de la definició d'un pla general aplicat a una organització empresarial com potser una autoritat portuària, tenint en compte tant la vessant pública com la privada de la tasca que aquestes institucions porten a terme; posteriorment, s'expliciten les idees bàsiques que s'han aconseguit dels plans estratègics diferents ports estudiats d'acord amb la informació subministrada per les diferents autoritats portuàries. Mentre que pel que fa referència a la metodologia Box-Jenkins per a l'estudi de series històriques de dades: en aquest cas, els valors mensuals dels tràfics de mercaderies que suporten els diferents ports a comparar, s'explicita l'evolució històrica d'aquesta metodologia, la seva aplicació actual, el llenguatge informàtic, concretament R, i el software utilitzat per desenvolupar la seva aplicació, així com les sèries de dades i les tipologies de scripts en llenguatge R. Posteriorment, la tesi presenta les dades obtingudes del tractament estadístic Box-Jenkins per a tots els ports estudiats, tant en una primera part de tractament de les series històriques de manera directa, per passar posteriorment a presentar els estudis realitzats tenint en compte la influència de les dades atípiques. Finalment, el capítol corresponent a la discussió de la informació tractada permet comparar els plans estratègics dels diferents ports, observar les seves semblances i diferències, continuant aquesta comparativa amb els models Box-Jenkins obtinguts. La sistemàtica aplicada en aquest capítol permet mitjançant una sistemàtica objectiva valorar la importància que tenen els ports de Barcelona i Tarragona en el desenvolupament de Catalunya, tant des d'un punt de vista territorial com econòmic i social. Aquest darrer aspecte és objecte de presentació en forma de conclusions a la part final de la tesi.

En esta tesis se sintetiza y caracteriza un nuevo polímero basado en el biimidazol, el poli[4-4'(p-fenilen)-2,2'bi-1H-imidazol] (PBII), con el objetivo de evaluar su viabilidad como polímero conductor en membranas de pilas de combustible de alta temperatura. En la memoria del trabajo de tesis se indican los principales puntos desarrollados, así como las conclusiones del estudio: 1. Se detallan las fases de la síntesis y se verifican cada una de ellas mediante las técnicas de resonancia magnética nuclear o espectroscopía de infrarrojos. 2. Se caracteriza el polímero sintetizado mediante la aplicación de las técnicas de análisis elemental, termogravimetría, espectroscopia de infrarrojos, viscosidad intrínseca, cromatografía de exclusión molecular y se mide la conductividad mediante el método de las dos puntas. Los análisis realizados validan las características del PBII para su uso como polímero en membranas conductoras de protones y ponen de manifiesto que el PBII mejora la conductividad presentada por el ABPBI y el PBI, manteniendo una estabilidad térmica similar a dichos polímeros. 3. Se realizan membranas poliméricas basadas en PBII que se caracterizan mediante la técnica de microscopía electrónica de barrido y se utiliza el método de cuatro puntas para la medición de la conductividad. El estudio morfológico de la membrana muestra una superficie homogénea y sin porosidad. Adicionalmente, los resultados obtenidos en la conductividad permiten afirmar que las membranas basadas en PBII presentan un valor de conductividad más elevado que las de ABPBI y PBI. A modo de conclusión final puede decirse que la presente tesis aporta un nuevo polímero conductor, el poli[4-4'(pfenilen)-2,2'bi-1H-imidazol] (PBII), para la realización de membranas poliméricas en pilas de combustible. El PBII presenta mejores características de conductividad que el ABPBI y el PBI, manteniendo propiedades similares en cuanto a estabilidad térmica se refiere. Este trabajo ha permitido validar la potencialidad de los polímeros PBII en aplicaciones que serán cada vez más importantes como son las pilas de combustible de electrolito polímerico de alta temperatura. / This thesis synthesizes and characterizes a novel polymer based on biimidazole, the poly[4-4'(p-phenilen)-2,2'bi-1Himidazole](PBII), with the aim of evaluate its feasibility as conducting polymer in high temperature fuel cell membranes. The main carried out steps can be found in the PhD dissertation and the main conclusions are given in the following: 1. The synthetic pathway is detailed in the thesis and is validated by means of nuclear magnetic resonance or infrared spectroscopy. 2. The synthesized polymer is subsequently characterized by applying the techniques of elemental analysis, thermogravimetric analysis, infrared spectroscopy, intrinsic viscosity, gel permeation chromatography and the conductivity is measured by means of the two point probe method. The analysis validate the PBII characteristics for being used as polymer in proton conducting membranes and point out that the PBII improves the conductivity presented by the ABPBI and the PBI with a similar thermal stability. 3. Polymeric membranes based on PBII are developed and characterized by means of scanning electron microscope. The morphology study shows a homogeneous membrane surface without any porosity. The conductivity is measured by applying the four point probe method. The conductivity results of the PBII membranes are higher than the ones obtained with the ABPBI and PBI membranes. In conclusion this PhD dissertation presents a novel conducting polymer, the poly[4-4'(p-phenilen)-2,2'bi-1H-imidazole](PBII), to be used in the development of proton conducting fuel cell membranes. The PBII shows better conducting characteristics than the ABPBI and the PBI keeping similar thermal stability properties. This work validates the potentiality of the PBII polymers in applications that are becoming more important such as the high temperature polymer electrolite fuel cells.

For thousands of years, cities have been closely linked to agriculturaL environments that catered them. lt was not until the end of 19th century, with Industrial Revolution, that urban phenomenon focused in residential and industrial, development, infrastructures and equipment, as a result of economic and technological transformations and as a product of a territorial model based in sustained growth and a social ideal based in progress. Current instruments of territorial and urban planning were developed already last century, in a moment that was necessary to resolve massive accommodation of population which emigrated from the fields to industrial cities, transportation, access to water, electrification etc. This model has produced a great urban growth and strong consumption of soil everywhere, not only in cities of developed countries but also in developing countries. So much it is so than in 2013 more than half of the world's population lives in cities. The strong increase of the urban soil has been one of the causes of the loss of peri-urban agricultural areas that have been absorbed into urban fabric or occupied by residuals activities. On the other hand, low price of fossil fuel, which externalizes its real cost, and concentration of business by a few multinationals, facilitates the transfer of manipulated food from one point of the planet to another and hinders the creation of an agriculture of vicinity, of fresh food which results economically less competitive.As a result of this situation localfields are abandoned progressively by two causes: a generation gap of farmers and a lack of investment for innovation and research in local agriculture. We say might, that this kind of uses have been progressively excluded of urban reflexion. We have tried to check with this study that,while to regional planning has advanced in the analysis, delimitation and protection of the terrains with agricultural value, but are scarce urban planning that treat this subject and develop political of protection and management. At this moment,in which more than half of world's population lives in cities, it seems necessary to rethink the relationship between urban and rural areas. This fact and strong social and economic instability leads us to define a new urban paradigm: a paradigm in which the cities should be more self-sufficient, able to generate energy and products they need, recycle waste generated, improve resiliency and provide rapid responses to catastrophes ,crisis or emergency situations. The problem of increasing pollution makes necessary to consider alternatives to indiscriminate consumption of fossil fuels and create a closer relationship with nature. Urban and peri-urban agriculture have important environmental and social functions, they can be a way for achieving food security of cities, as well as to improve their resilience. lf we are able to rebuild capacities to produce locally, we may increase the capacity of a city to an unforeseen event. This paper analyzes the peri-urban agriculture in Catalonia, reviewes legislation made in Europe, Spain and Catalonia, and has studied treatment of this matter regional's plans, and urban plans. The conclusion is that, despite suggestions and global European and regional guidelines protection and management of peri-urban agricultural land is imprecise,heterogeneous, little effective and insufficient to maintain the agricultural activity in front of urban growth or other uses of development. / Durant milers d'anys, les ciutats han estat estretament vinculades als entorns agrícoles que les proveïen. No va ser fins finals del segle XIX, amb la revolució industrial, que el fenomen urbà es va centrar en el desenvolupament residencial, industrial, d'infraestructures i equipaments, com a conseqüència de les transformacions econòmiques i tecnològiques i fruit d'un model territorial basat en el creixement sostingut i un ideal social fonamentat en el progrés . Els instruments actuals de la planificació territorial i urbana es van desenvolupar ja fa mes d'un segle, en un moment que calia resoldre l'allotjament massiu de la població que emigrava del camp a les ciutats industrialitzades, així com el transport , l'accés a l’aigua, el sanejament , l'electrificació, l'ordenació deis diferents usos etc. Aquest model, ha produït un gran creixement urbà i un fort consum de sòl a tot arreu, tant a les ciutats dels països desenvolupats com darrerament als països en vies de desenvolupament. Tant és així que des del 2013 més de la meitat de la població mundial viu en ciutats. El fort increment del sòl urbanitzat ha estat una de les causes de la pèrdua dels espais agrícoles periurbans que han quedat absorbits dins dels teixits urbans o ocupats per activitats residuals com deixalleries o aparcaments .D'altre banda, el baix preu del combustible fòssil, que externalitza el seu cost, i la concentració del negoci de l'alimentació en unes poques multinacionals, facilita el trasllat d'aliments manipulats d'un punt a l'altre del planeta i dificulta la creació d'una agricultura de proximitat, d'aliments frescos i ma d'obra qualificada que resulta econòmicament menys competitiva.Com a resultat d'aquesta situació el camp local s’està abandonant progressivament per manca de relleu generacional i manca d'inversió per innovació i investigació. Podem dir, que els usos agrícoles han quedat progressivament exclosos de la reflexió urbana. Hem comprovat amb aquest estudi que, mentre a l'ordenació territorial s'ha avançat en l’anàlisi, delimitació i protecció dels terrenys amb valor agrícola, al planejament municipal i derivat, són pocs els plans que tracten aquesta temàtica i que desenvolupen polítiques de protecció i gestió. En aquest moment històric, en el qual més de la meitat de la població del planeta viu en ciutats, sembla necessari replantejar-se la relació entre el medi urbà i el medi rural. Aquest fet, i la forta inestabilitat econòmica i social, ens porta a definir un nou paradigma urbà, un paradigma en el qual les ciutats siguin més autosuficients ,capaces de generar l'energia i productes que necessiten, de reciclar els residus que generen ,de millorar la resiliència i donar respostes rapides davant una catàstrofe ,una crisi o una situació d’emergència, de resoldre el problema de la creixent contaminació, de plantejar alternatives al consum indiscriminat d'energies fòssil i de crear una relació més propera amb la naturalesa. L’agricultura urbana i periurbana, a més de complir amb unes importants funcions mediambientals i social, pot ser una via per assolir la seguretat alimentaria de les ciutats, així com millorar la resiliència. Si reconstruïm la capacitat de produir localment, augmentem la capacitat de reacció d'una ciutat davant un imprevist. En aquest treball, s 'ha analitzat el sòl agrícola periurbà existent a Catalunya , s'ha revisat la legislació des d'Europa a Catalunya, i s'ha estudiat el tractament que, tant els plans territorials, com els plans directors, el plans municipals i els plans especials, donen al sol agrícola periurbà . La conclusió és que, malgrat els suggeriments i directrius mundials, europeus i autonòmics, s'ha comprovat com la protecció i gestió del sòl agrícola periurbà és imprecisa, heterogènia, poc eficaç i insuficient per mantenir l'activitat agrària en front del creixement urbà o el desenvolupament d’altres usos .

In this thesis the methodology DFMA (Design for manufacturing and assembly) is applied to the efficient redesign of a bench of an industrial welded construction equipment in order to simplify the solutions and reduce costs. For this, the overall methodology DFMA was customized to the particularities of this type of structural base, although with the characteristics and stages of Concurrent Engineering. The first step of the methodology was to capture the technical functions to be performed by the bedplate, based on the analysis of an existing industrial equipment. For this, a graphic representation of captured functions could be integrated in the same CAD system that allowed synthesizing knowledge and enabling its transmission to the conceptual designers. Subsequently, in accordance with the possibilities of the layout design of the structural assembly, the optimal combination of materials and manufacturing processes for simplifying the design was determined. With this, it was proceeded to the interpretation and personalization of those guidelines aimed at manufacturing and assembly, in order to facilitate the generation of suggestions for simplifying design complexity. As a support to make a quantitative comparison between the redesigned solution and the original design, it was proposed to use a tool for assessing the complexity, which has a direct effect on production costs. To illustrate the results of the application of the methodology, it is shown a case redesign of a bedplate of a soil desintegrator for the ceramics industry to the stage of embodiment design. Finally conclusions and possible future work are presented. / En la present tesis doctoral es va aplicar la metodologia DFMA (Disseny per la fabricació i el muntatge) al redisseny eficient d'una bancada d'un equip industrial de construcció electrosoldada amb la finalitat de simplificar les solucions i abaratir els costos. Per tal efecte es va personalitzar la metodologia DFMA general per les particularitats d'aquest tipus de base estructural, encara que amb les característiques i etapes pròpies de l'Enginyeria Concurrent. El primer pas de la metodologia va consistir en capturar les funcions tècniques que havia de complir la bancada, en base a l'anàlisi d'un equip industrial existent. Per fer-ho, es va proposar una representació gràfica de funcions capturades que es poguessin integrar en el mateix sistema de disseny CAD, que sintetitzessin el coneixement i permetessin la seva transmissió als dissenyadors conceptuals. Posteriorment, d'acord amb les possibilitats del disseny de la disposició del conjunt estructural, es va determinar la combinació òptima de processos de fabricació i materials per la simplificació del disseny. Amb tot, es va procedir a la interpretació i personalització d'aquelles directrius orientades a la fabricació i el muntatge, amb l'objectiu de facilitar la generació de suggerències de simplificació de la complexitat del disseny. Com a suport per poder realitzar una comparativa quantitativa entre la solució redissenyada i la del disseny original, es va proposar utilitzar una eina d'avaluació de la complexitat, la qual té un efecte directe en els costos de producció. Amb la finalitat d'il·lustrar els resultats de l'aplicació de la metodologia, es mostra un cas de redisseny d'una bancada d'un desintegrador de terres per la industria ceràmica fins l'etapa de materialització. Per últim s'exposen les conclusions i possibles treballs futurs.