The relation between verbal affixes and their effect on the predicate argument structure of the verbs that host them has been the focus of many studies in linguistics, with special reference to Bantu languages in recent years. Given the colonial policy on indigenous languages in Angola, Kikongo, as is the case of other Bantu languages in that country, has not been sufficiently studied. This study explores the form and function of six verbal affixes, including the order in which they occur in the verb stem. The study maintains that the applicative and causative are valency-increasing verbal affixes and, as such, give rise to double object constructions in Kikongo. The passive, reciprocal, reflexive and stative are valency-decreasing and, as such, they reduce the valency of the verb by one object. This study also suggests that Kikongo is a symmetrical object language in which both objects appear to have equal status. / African languages / M.A.

The relation between verbal affixes and their effect on the predicate argument structure of the verbs that host them has been the focus of many studies in linguistics, with special reference to Bantu languages in recent years. Given the colonial policy on indigenous languages in Angola, Kikongo, as is the case of other Bantu languages in that country, has not been sufficiently studied. This study explores the form and function of six verbal affixes, including the order in which they occur in the verb stem. The study maintains that the applicative and causative are valency-increasing verbal affixes and, as such, give rise to double object constructions in Kikongo. The passive, reciprocal, reflexive and stative are valency-decreasing and, as such, they reduce the valency of the verb by one object. This study also suggests that Kikongo is a symmetrical object language in which both objects appear to have equal status. / African languages / M.A.

Not available / text

Aquesta recerca s'ocupa de l'evolució semàntica de les perífrasis modals <deure + INF i <haver (a/de) + INF> en català antic, des d'una perspectiva cognitiva. És un estudi de corpus que descriu la gramaticalització de les perífrasis, des que es formen en la llengua llatina fins a la fi del s. XVI. En aquest procés s'observa que des dels significats modals prototípcs, la necessitat deòntica i la necessitat externa, afloren un fum de matisos nous al voltant del futur i l'evidencialitat inferencial. Això provoca canvis en la configuració de la xarxa semàntica i les relacions entre els sentits de cada categoria (Geeraerts 1997). En aquest sentit la gramaticalització d'aquestes perífrasis palesa les regularitats interlingüístiques del canvi semàntic (Traugott & Daser 2002). Aquest estudi reflexiona sobre el canvi semàntic, el mecanismes que hi intervenen i les motivacions que el provoquen. En el marc de la Gramàtica Cognitiva de Langacker (1987, 1991a, 1999b) i les aportacions de Pelyvás (1996, 2000, 2006), es descriu el canvi semàntic en termes d'una atenuació de la força i una progressiva subjectivació. Les construccions evoluciones en la mesura que els usos nous mostren un esquema conceptual diferent del convencional. En efecte, en el cas de les perífrasis <deure + INF> i <haver (a/de) + INF> s'observen canvis en l'esquema conceptual quan afloren els valors de futur i els inferencials, amb la qual cosa la interacció de forces s'esvaeix i deixa al descobert la conceptualització del parlant, el qual esdevé locus de potència.

Doctorat en philosophie et lettres / info:eu-repo/semantics/nonPublished