L'objecte d'estudi d'aquesta tesi, que s'articula en set capítols, és una categoria gramatical del xinès anomenada liàngcí, que no correspon a cap categoria concreta del català o castellà, en tant que eina per a la categorització, recurs literari i element estructurador del discurs. El primer capítol s'ha dedicat a justificar l'adopció de la lingüística cognoscitiva com a marc teòric de referència. En el segon, es revisen aspectes com el de la terminologia, s'analitza la naturalesa de les diferents categories nominals xineses, es tracta la qüestió de la delimitació de la categoria dels mesuradors i, finalment, es descriu des de cadascun dels nivells del llenguatge següents: morfològic, sintàctic, semàntic i cognoscitiu. En el tercer capítol, s'estudien els aspectes semànticocognoscitius (estructura interna de les categories, principis formatius i d'extensió, etc.) i els recursos que té el xinès per simplificar l'ús dels mesuradors. En el quart, es realitza un estudi en profunditat de l'estructura de quatre categories difuses de mesuradors (shuang, duì, tào i fù), bo i mirant de seguir la pista de les extensions naturals i metafòriques internes a partir dels seus membres centrals, alhora que es posen en relleu els encavalcaments que hi ha entre aquestes categories. Per fer-ho es contrasten les dades prescriptives amb les descriptives, obtingudes directament d'informants xinesos. Quant al cinquè capítol, s'ofereix una classificació pròpia dels mesuradors, després d'haver fet una àmplia revisió bibliogràfica sobre el tema.En el sisè s'aprofundeixen les funcions dels mesuradors. Aquest capítol s'ha dividit en tres grans blocs, cadascun dels quals va acompanyat d'exemples il·lustratius. Les funcions des del punt de vista semàntic (individualitzar, quantificar, categoritzar, generalitzar i descriure); les funcions des del punt de vista pragmàtic i discursiu (en què es descriuen els diferents recursos de cohesió textual) i les funcions des del punt de vista socioestilístic, com ara l'ús dels mesuradors per crear figures retòriques (prosopopeia, metàfora, metonímia, sinestèsia, hipèrbole, etc.), com a recurs fonètic i de ritme i en funció de l'usuari i del registre. Finalment, en el setè capítol exposem quina pot ser l'aplicació pràctica en la didàctica de la llengua xinesa i la pràctica traductora de la recerca feta al llarg de la tesi, bo i oferint un enfocament totalment nou respecte dels que s'han aplicat fins ara. / El objeto de estudio de esta tesis, que se articula en siete capítulos, es una categoría gramatical del chino llamada liàngcí, que no corresponde a ninguna categoría concreta del catalán o castellano, en tanto que herramienta para la categorización, recurso literario y elemento estructurador del discurso. El primer capítulo se ha dedicado a justificar la adopción de la lingüística cognitiva como marco teórico de referencia. En el segundo, se revisan aspectos como el de la terminología, se analiza la naturaleza de las diferentes categorías nominales chinas, se trata la cuestión de la delimitación de la categoría de los medidores y, finalmente, se describe desde cada uno de los niveles del lenguaje: morfológico, sintáctico, semántico y cognitivo. En el tercer capítulo, se estudian los aspectos semántico-cognitivos (estructura interna de les categorías, principios formativos y de extensión, etc.) y los recursos que tiene el chino para simplificar el uso de los medidores. En el cuarto, se realiza un estudio en profundidad de l'estructura de cuatro categorías difusas de medidores: shuang, duì, tào, fù. En cuanto al quinto, se ofrece una clasificación propia de los medidores. En el sexto se profundizan las funciones semánticas, pragmático-discursivas y socio-estilísticas de los medidores. Finalmente, el séptimo capítulo se centra en la aplicación práctica en didáctica de la lengua china y la práctica traductora de las conclusiones a las que se hemos llegado a lo largo de la tesis. / The object of study of this doctoral thesis is a Chinese grammatical category called liàngcí, inexistent as such in Catalan and Spanish, as a tool for categorization, as literary resource and discourse structuring device.The first chapter is devoted to justifying the adoption of cognitive linguistics as the theoretical framework for our research.In the second chapter we look into aspects such as terminology and the nature of the different Chinese nominal categories. We study the question of category delimitation of measure words and, finally, we describe it from each one of the following language levels: morphology, syntax, semantics and cognition. In the third chapter, we study the related semantic and cognitive aspects (category structure, formative and extension principles, etc.) as well as the ways Chinese simplifies the use of measure words. In the fourth chapter, we present a detailed study of the semantic structure of four fuzzy categories of measure words (shuang, duì, tào and fù). We have tried to follow the path of natural and metaphorical extensions from its central members and we have also shown the members these categories share. To do so we have compared prescriptive and descriptive data, obtained directly from Chinese collaborators. In the fifth chapter, after an extensive analysis of the literature on the subject, we offer our own classification of Chinese measure words.In the sixth chapter we analyse the functions of measure words, which we have divided into three big groups, each one with its own examples. These are the functions from the semantic point of view (individualization, quantification, categorization, generalization and description); the functions from the pragmatic and discursive point of view (where we describe the different means of textual cohesion) and the functions from the social and stylistic point of view, such as the use of measure words to create figures of speech (prosopopoeia, metaphor, metonymy, synesthesia, hyperbole, etc.), as a way to play with phonetics and rhythm and its use according to the speaker and register.Finally, in the seventh chapter we explain how the research carried out in this thesis can be implemented in the practice of Chinese language teaching and translation, offering a completely new approach to the ones used so far.

En el camp dels estudis de la traducció és comuna la distinció entre el codi lingüístic— el text— i els elements culturals que apareixen en el text. El problema, doncs, ha estat fonamentalment trobar la forma lingüística més adequada —manlleus, calcs, amplificacions— de transferir aquests elements perquè el lector comprengui el text en tota la seva dimensió. Consegüentment, ha calgut catalogar de manera inequívoca tots aquests elements en funció de diferents categories. Tanmateix, ningú mai no s’ha plantejat el perquè d’aquesta distinció, ni tampoc si és precisa científicament, ni les conseqüències que se’n deriven. La investigació duta a terme, basada en un enfocament teòric, la traducció com a punt de partida, que intenta anar més enllà de les teories de la traducció habitualment acceptades, se centra en la novel·la escrita per Qian Zhongshu, ‘Weicheng’ 《围城》, i les seves traduccions al castellà i a l’anglès. Els objectius de la investigació son, en primer lloc, qüestionar la distinció tradicional esmentada anteriorment y, en segon lloc, aportar nous instruments d’anàlisi per a concebre la traducció en tota la seva magnitud. Per assolir aquests objectius s’ha limitat l’objecte d’anàlisi a una sèrie d’elements procedents de coneixements i tradicions literàries de l’entorn cultural euroamericà que l’autor introdueix sistemàticament a la novel·la amb una intenció determinada. Així, de l’anàlisi d’aquests elements, anomenats ‘elements interculturals’, l’exemple més significatiu dels quals és, sens dubte, el concepte que dóna títol a la novel·la, ‘weicheng’, s’obtenen una sèrie de resultats que permeten concebre la traducció no com un mer instrument de commutació lingüística, ni com un simple mitjà per a adquirir coneixements sobre una cultura determinada, sinó com una eina complexa i potent de globalització literària i intercultural. / In the field of translation studies a distinction is commonly made between the linguistic code – the text – and the cultural elements that appear in that text. The problem has therefore been to find the most appropriate form of language – loanwords, calques, expansion – to transfer these elements so that that the reader can fully understand the text. Consequently, a need has arisen to classify the elements into clearly defined categories. However, nobody has ever questioned why such a distinction must be made, or even if it is necessary from an academic point of view, or the consequences that it may have. This research, based on a theoretical focus (translation as a starting point) that aims to go beyond the commonly accepted translation theories, is centred on the novel by Qian Zhongshu, ‘Weicheng’ 《围城》 and its translations into Spanish and English. The aims of the research are, firstly, to question the distinction described above and secondly, to propose new instruments of analysis for conceptualising translation in all its magnitude. To achieve these objectives the object of study is limited to a series of elements from the literary knowledge and traditions of the Euro-American cultural environment which are introduced systematically and intentionally into the novel. An analysis of these elements, referred to as ‘intercultural elements’, the most significant example of which is undoubtedly the title itself ‘Weicheng’, offers a series of results that allow translation to be conceived of not just as an instrument for the commutation of languages, or a simple means of acquiring knowledge of a specific culture, but rather as a complex and powerful tool for literary and intercultural globalisation.

La immigració xinesa a Catalunya ha viscut un augment exponencial en els darrers anys: mentre que al 1998 només hi havia 2.440 xinesos censats, al 2011 es va arribar als 47.493, una xifra que continua augmentant. L’arribada d’aquests nous ciutadans xinesos, juntament amb persones d’altres orígens, ha motivat l’aparició de dos nous perfils professionals: els intèrprets als serveis públics i els mediadors interculturals, que comparteixen la tasca de facilitar la comunicació entre els ciutadans que desconeixen les llengües oficials i el personal dels serveis públics de la societat receptora. La nostra tesi s’emmarca en aquest context i pretén unir dues línies de recerca que, fins a data d’avui, han avançat per separat: l’estudi de la interpretació als serveis públics (ISP) i l’estudi d’un col·lectiu immigrat, com és el cas dels xinesos. Per això, partim d’un marc teòric que tant inclou una panoràmica de la immigració xinesa a Catalunya i dels estudis que s’han fet sobre comunicació intercultural amb els xinesos, com una revisió àmplia de l’estat de la qüestió de la recerca en ISP a nivell general. El nostre objectiu principal és analitzar els tipus de resposta que s’han donat als problemes de comunicació amb el col·lectiu xinès als serveis públics a Catalunya, és a dir, analitzar la ISP i la mediació intercultural en aquests àmbits. D’aquest objectiu principal es desprenen d’altres objectius secundaris, tots amb el denominador comú d’intentar definir una mica millor el perfil professional de l’intèrpret als serveis públics i les especificitats de la comunicació mediada amb el col·lectiu xinès. Per assolir aquests objectius, ens hem basat en un enfocament mixt: qualitatiu i quantitatiu. D’una banda, hem realitzat entrevistes en profunditat a intèrprets i mediadors per al col·lectiu xinès i a representants d’entitats que contracten a aquests professionals; les hem transcrit i les hem analitzat mitjançant l’anàlisi qualitativa de continguts i l’anàlisi del discurs. De l’altra, hem distribuït qüestionaris en xinès a usuaris xinesos dels serveis públics, d’on hem extret unes dades que ens han permès una aproximació quantitativa a la nostra realitat d’estudi. Gràcies a la diversitat de dades obtingudes hem pogut entendre les diferents percepcions que diferents agents tenen de la ISP i de la mediació intercultural, així com també, afirmar que són pràctiques que sovint comparteixen molts punts en comú. D’entre les conclusions més destacades, hem subratllat la necessitat d’una millor definició del perfil professional i d’una formació coherent amb aquesta definició. Essent conscients del moment de crisi econòmica actual, prescindir o reduir els serveis d’ISP no hauria de ser ser la solució, sinó més aviat reestructurar-los basant-nos en l’experiència adquirida, per tal d’aproximar-nos al model integrador de solucions que ja fa uns anys que és una realitat als països més avançats en la ISP. Pel que fa a la comunicació amb el col·lectiu xinès, hem constat que existeixen certes especificitats: p. ex., la diversitat de variants lingüístiques, que caldria tenir-se en compte en la contractació d’intèrprets, o certs trets de la comunicació intercultural (p. ex., el llenguatge no verbal), que s’haurien de treballar en la formació. De fet, la formació apareix com un leitmotiv al llarg de les conclusions i, sobretot, quan tenim presents les dificultats que intèrprets i mediadors expliquen trobar-se en l’exercici de la seva pràctica professional. Finalment, la tesi conclou assenyalant noves línies d’investigació que s’obren a partir de la nostra recerca, d’entre les quals cal destacar l’estudi d’altres modalitats de comunicació mediada als serveis públics (p. ex., interpretació telefònica o traducció escrita de materials d’acollida) o l’anàlisi d’interaccions reals per tal d’aprofundir en els aspectes més relacionats amb la comunicació intercultural. / Chinese immigration in Catalonia has experienced a sharp increase in recent years: while in 1998 there were only 2,440 registered Chinese citizens, in 2011 they had already reached 47,493 –a number that keeps increasing. The presence of these new Chinese citizens, as well as of people from other origins, has motivated the emergence of two new professionals: public service interpreters and intercultural mediators. They both share the responsibility of enabling communication between citizens who do not know the official languages and public service providers of the host country. The present dissertation is set in this background and aims to combine two research lines that have advanced separately up to date: research into Public Service Interpreting (PSI) and the study of a specific immigrant community, as the Chinese may be. Therefore, the dissertation departs from a theoretical framework that includes an overview of Chinese immigration in Catalonia and of research in intercultural communication with the Chinese, as well as a wide revision of the state of the art of PSI in general. The main objective is to analyse the kind of responses that have been put forward to overcome the communication barriers with the Chinese in public services in Catalonia; i.e. to analyse PSI and intercultural mediation. This main objective is the mainstay of other secondary objectives, which to better describe the professional profile of public service interpreters and the specificities of mediated communication with the Chinese. To reach these objectives, the thesis bases on a mixed method: qualitative and quantitative. On the one hand, a sample of interpreters and mediators for the Chinese and a sample of coordinators in charge of the provision of PSI or intercultural mediation were interviewed. These informal interviews were transcribed and examined by means of qualitative content analysis and discourse analysis. On the other hand, written surveys in Chinese were distributed to a sample of Chinese users of public services. The data collected by means of the surveys has provided a quantitative approach to the object of study. The variety of data obtained reflects the different perceptions different agents have of PSI and intercultural mediation and pinpoints the convergences and divergences between the two practices. Among the main conclusions, the need for a better definition of the professional profile and for coherent training according to this definition is stressed. Conscious of the current economic crisis, reduction or even omission of PSI services should not be the solution, but to restructure them basing on the experienced gained in these fields, in order to approach the comprehensive model which is already a reality in the countries where PSI is most developed. Regarding the communication with the Chinese, certain specificities have been detected: for instance, the different linguistic varieties, that should be taken into account when contracting interpreters, or certain aspects of intercultural communication (e.g., non-verbal communication), that should be included in training courses. In fact, training appears as a leitmotiv throughout the conclusions and especially when thinking of the difficulties that interpreters and mediators have to face in their daily practice. Finally, the thesis concludes pointing out new research lines that arise from the research developed; for instance, the study of new modalities of mediated communication in public services (e.g. telephone interpreting and written translation of “welcome materials”) or the analysis of real interactions in order to shed light onto issues related to intercultural communication

La presente tesis tiene como objetivo exponer las diferentes conceptualizaciones de la noción de “virtud” en el pensamiento chino antiguo (770 a.C.–220 d.C.) en relación a los motivos de “elección”, “dilema ético” y “consecuencia”, a través de tres momentos discursivos interrelacionados: los textos poético-literarios, filosóficos e históricos. Con tal fin, este estudio se estructura a través de un capítulo introductorio que recoge el estado de la cuestión dilemática, tanto en la filosofía occidental como en China y, especialmente, en el confucianismo. A partir de aquí, y una vez han sido discutidos y definidos los conceptos centrales de “virtud” en la filosofía pre-imperial, se analiza, en primer lugar, la tensión existente entre los textos rituales que tenían como función principal contener el ethos confuciano y, por otro lado, los textos poéticos cuya edición la tradición atribuye a Confucio y que presentan, además, motivos que contradicen las normas sociales establecidas. A este respecto, la poesía se dibuja como un depósito de información histórica que debe ser aprendido y que es, a su vez, fuente principal de reflexión creativa. En ella se recoge una tensión entre la tradición social y los deseos individuales, llamando a la reflexión crítica sobre ambos. En la segunda y tercera parte se discute el dilema moral en el tejido filosófico chino, centrándose nuestro análisis en los conflictos entre lo civil y lo público que aparecen a lo largo de los textos puramente filosóficos y, finalmente, los motivos de elección y dilema en la literatura histórica, profundamente confuciana y con una función inequívocamente didáctico-moral, abarcando dos textos fundacionales de la historiografía Han: la obra de Sima Qian, Shiji o Registros Históricos, y el Lienüzhuan o Biografías de Mujeres Ejemplares. Desde esta perspectiva, y tomando los diversos ejemplos repartidos a lo largo de la historiografía pre-Han y Han, parece evidente que el particularismo moral defendido por el confucianismo no permite aceptar la existencia de virtudes cardinales (“overriding principles”). Tanto el confucianismo como la tragedia griega desafían así una concepción ontológica de la moral y nos obligan a preguntarnos si las soluciones prima facie alcanzan a enunciar lo que realmente ocurre en determinadas partes del tejido de lo moral, a cuestionar esa petitio principii según la cual la mejor teoría moral debería eliminar la existencia de conflictos entre virtudes aparentemente excluyentes, por existir un orden superior cognoscible de “verdad” o “sistema” moral. Al no existir un sustrato deontológico que defina la ética china, son las vicisitudes y vivencias particulares de cada agente moral las que establecen el desarrollo de la acción, por lo que ante una situación concreta no puede establecerse una prescripción moral del tipo de deber objetivo. No hay una teoría filosófica confuciana propiamente dicha en el sentido de un tratado aristotélico, aunque el método es, en ocasiones, semejante al diálogo platónico. Lo que el confucianismo propone es una invitación a entender el significado del “ser” moral a través de la ejemplificación de un agente moral responsable, que, con sus acciones, transcienda los límites del lenguaje y, tal vez más específicamente, del lenguaje escrito. La conclusión de este estudio destaca, precisamente, los motivos rectores de lo que denominaremos una ética de la virtud particularista, así como los posibles senderos que con esta lectura se abren para el estudio intercultural de las relaciones entre el confucianismo y los derechos humanos (para los que es necesaria la idea de individualismo que tradicionalmente se le ha negado a aquél) o la posición social de la mujer. / The thesis has the primary objective to investigate and show the different conceptualizations of “virtue” in ancient Chinese thought (770 BC-220 AD) and its relation with the leitmotifs of “election,” “ethical dilemma,” and “consequence”. In order to achieve this purpose, this study is divided in five main parts: an introductory chapter that gathers the necessary philosophical prerequisites to understand the current state of the art in moral dilemmas East and West; a second chapter is included to illustrate recent philological and philosophical research in the definition of the different moral concepts at stake: li (propriety), yi (righteousness), xiao (filial deference), de (virtue, charisma), and the most important ren. The three remaining chapters focus on the three-dimensional configuration of the Confucian text: poetry, philosophy, and history, and the moral dilemmas they personally address. Chapter 3 compares the ritual texts of the Confucian tradition with the Classic of Poetry or Shijing, identifying a core conflict that is left unresolved in Chinese tradition: the social mores of the ritual texts forbid or punish behavior that is actually praised or accepted by the poetry collected, edited, and approved by Confucius. Chapter 4 discusses moral dilemmas in philosophical texts and authors (Analects, Mencius, Hanfei, etc.), outlining parallelisms between Confucian and Classic Greek cases of conflict between civil and public cases of conflict. Finally, chapter 5 raises the issue of tragedy or tragic thought in Confucianism, studying the historical literature of the Han period and two of its most representative texts: the Historical Records or Shiji of Sima Qian and the Biographies of Exemplary Women by Liu Xiang. In the former, we refer to the stories of Yurang and Nie Zheng, carefully describing its points of contact with the tragic legends of Ajax and Antigone.

Inicialment, l'interès per aquest treball prové de l'increment de la poblacióimmigrant romanesa i xinesa a Espanya. En tres dècades Espanya ha passat de serun país d'emigració per definició a un país d'immigració, i ara com ara és un delspaïsos de la Unió Europea que més estrangers ha rebut en els últims anys. Enaquest context, la present Tesi Doctoral és un estudi sobre adquisició de segonesllengües, en el qual s'analitzen els usos correctes i les interferències com a fontd'errors en l'ús de l'L2 en comparació amb l'L1 i, en conseqüència, pretén ser unaaportació al coneixement acumulat en l'àmbit de la lingüística aplicada. Hemseleccionat un total de 60 alumnes de 12, 14 i 16 anys (12 autòctons i 48 alumnesimmigrants) escolaritzats en 6è de Primaria i en 2n i 4t d'Educació SecundàriaObligatòria, dividits en dos grups, en funció del temps d'estada al país d'acollida.Per tal de complir amb aquest propòsit, hem escollit com a objecte d'estudi latransferència lingüística de l'L1 a l'L2 en el camp de la morfosintaxi. D'aquestamanera, l'objectiu general del estudi és analitzar la manera en la qual es dóna lainfluència de l'L1 en l'adquisició de l'L2 en el cas de l'alumnat romanès i xinèsescolaritzat a Catalunya a partir dels usos correctes i incorrectes en la flexiónominal i verbal, emfasitzant les possibles diferències entre aquests parlants ambllengües maternes molt distants i interpretar-los per tal d'aportar elements per a lamillora de les pràctiques educatives i els processos d'ensenyament-aprenentatge dellengües. / Desde el principio, el interés por este trabajo ha surgido debido al incremento de lapoblación inmigrada rumana y china en España. En tres décadas, España ha pasado deser un país de emigración por definición a un país de inmigración, y hoy por hoy es unode los países de la Unión Europea que más extranjeros ha recibido en los últimos años.En este contexto, la presente Tesis Doctoral es un estudio sobre adquisición de segundaslenguas, en el que se analizan los usos correctos y las interferencias como fuente deerrores del uso de la L1 comparada con la L2, y, en consecuencia, pretende ser unaaportación al conocimiento acumulado en el ámbito de la lingüística aplicada. Hemosseleccionado un total de 60 alumnos de 12, 14 y 16 años (12 autóctonos y 48 alumnosinmigrantes) escolarizados en 6º de Primaria y en 2º y 4º de Educación SecundariaObligatoria divididos en dos grupos en función del tiempo de estancia en el país deacogida. Para cumplir con este fin, hemos elegido como objeto de estudio latransferencia lingüística de la L1 a la L2 en el campo de la morfosintaxis. De estamanera, el objetivo general de nuestro estudio es analizar la manera en que se da lainfluencia de la L1 en la adquisición de la L2 en el caso del alumnado rumano y chinoescolarizado en Cataluña a partir de los usos correctos e incorrectos en la flexiónnominal y verbal, enfatizando las posibles diferencias entre estos hablantes de lenguasmaternas muy distantes e interpretarlos con tal de aportar elementos para una mejora delas prácticas educativas y los procesos de enseñanza-aprendizaje de las lenguas. / The interest in this paper came along with the increasing number of Romanian andChinese immigrants in Spain. Over the last three decades, Spain has converted from acountry of emigrants into a country of immigrants, being nowadays one of the countriesin European Union with a significant influx of foreigners. In this context, the herebyPh.D. thesis is a research in Second Language Acquisition, grounded on the study ofcorrect uses and linguistic interferences as source of errors in the use of native language(L1) compared to the second language (L2), and thus, it attempts to bring a significantcontribution in the field of applied linguistics. Our study was conducted on 60 studentsof 12, 14 and 16 years old (12 natives and 48 immigrant students) from the 6th grade(Primary Education), and from the 2nd and 4th grade of Secondary Education divided ingroups, depending on the length of their stay in Spain. In order to successfully reach thisobjective, I selected as research theme the morphological and syntax transfer from L1 toL2. Thus, the overall objective of our study is to analyze how L1 influences theacquisition of L2 in the case of Romanian and Chinese students attending school inCatalunya focusing on the correct and incorrect use of language in the nominal andverbal inflexions, by emphasizing possible differences between these speakers ofdifferent L1 languages, in order to assess them and to improve the educational practiceand teaching / learning of foreign languages.