Els avenços en el diagnòstic precoç del processos neoplàsics i el desenvolupament de teràpies curatives, per a molts dels tumors que es presenten en nens o gent jove, han incrementat considerablement la supervivència dels pacients afectes de càncer. Actualment en el nostre medi, els índexs de curació oscil·len, entre el 70-80%. Un dels inconvenients per aconseguir aquests resultats és, especialment quan es tracta de la dona (nenes, o dones joves), el dany sobre la gònada, afectant la funció ovàrica. La seva capacitat reproductiva quedarà compromesa o anul·lada. Això agreuja el xoc emocional que la malaltia tumoral te sobre la pacient.Un cop guarida, si la dona volia ser mare, les seves possibilitats passaven quasi indefectiblement pels programes de donació d'ovòcits. La solució de gestar un fill amb una càrrega genètica no pròpia passarà sempre a ser una opció de segona línia per a aquestes dones.Existeix actualment l'opció de preservar el teixit ovàric. Consisteix en l'extirpació del mateix, congelar-lo abans de sotmetre-la al tractament oncològic, per protegir-lo de l'agressió dels fàrmacs i disposar d'un teixit susceptible de ser empeltat, amb la única finalitat de provar d'aconseguir un embaràs, quan així ho desitgi la pacient.S'han pres dues perspectives teòriques que estan ambdues relacionades: els estudis sobre les ciències, així com l'estatus híbrid (natura i cultura al mateix temps) dels objectes que, provenint de les recerques en els laboratoris biomèdics, entren dintre de la vida de les persones. L'altra és la perspectiva de l'anàlisi de les relacions de parentiu quan aquests estan mediatizats per aquests mateixos objectes de la ciència biomèdica.La recerca s'ha realitzat seguint el procés viscut per les dones afectades. Considerem aquestes vivències com el trajecte recorregut des del moment en que es decideix consultar al metge per l'aparició d'alguna alteració, diagnòstic del procés neoplàsic, plantejament de les alternatives terapèutiques, conseqüències de les mateixes, intent de cercar alguna possibilitat de minimitzar-les... i com la persona afronta aquestes situacions en funció dels seus interessos, creences, desitjos, pors, valors, així com quines han estat les motivacions per acceptar la seva participació en aquesta línia d'investigació. En aquest cas, l'aflicció de la malaltia i de la infertilitat requereix contextos per explicar la pròpia experiència.CONCLUSIONS:· Engendrar un fill representa per a la dona haver arribat a la normalitat. · Decidir respecte d'una tècnica per preservar la fertilitat, els dona un paper actiu. · Participar en un estudi a llarg termini, deixa implícit que la seva supervivència a la malaltia es factible. · Tenir un potencial que podria satisfer els seus desitjos de maternitat, esdevé una eina per afrontar la experiència del càncer.· Quan no es possible esperar uns índexs de curació tan espectaculars, l'opció de preservar la fertilitat passa a un segon terme. · Quan es tracta de nenes, malgrat que es mira de fer-la partícip en la decisió, aquesta la prenen sempre els pares. · Per els metges que han de notificar el diagnòstic, els ajuda a realitzar un plantejament una mica més esperançador.· Atenent al nombre de casos de dones adultes tractades, pot semblar que hi ha un increment d'aquesta patologia. El problema d'esterilitat existeix per l'endarreriment de l'inici del projecte parental. · Malgrat que el desitjat embaràs no es produís, la percepció que existeix un potencial reproductiu en reserva i la possibilitat d'explotar-lo de forma diferida en un futur, permet elaborar el dol de la seva infertilitat de forma gradual.· Informar dels avenços científics per canals de comunicació adreçats a la població general, pot crear falses expectatives per aquelles persones que també pateixen un procés neoplàsic però la tècnica no estaria indicada o possible. / "SOCIAL AND CULTURAL IMPLICATIONS OF THE PRESERVATION OF THE FERTILITY IN THE ONCOLOGICA PATIENT"Doctoral ThesisElena Castillo de la RosaSent for:Dr. Joan Bestard CampsDr. Just Callejo OlmosSocial and Cultural Anthropology, 2005 - 2007University of BarcelonaTEXT:Advances in early diagnosis of neoplastic processes and the development of curative therapies that occur in children or young adults, have increased the survival of these patients.In our environment, cure rates are 70-80%.One of the drawbacks for achieving these results is the involvement of the gonad and ovarian function, especially when it comes to women (girls and young women). Reproductive capacity of them is compromised or revolved. Emotional shock worsens the disease has on the patient's tumor. If later the woman wants to be a mother, would have to opt for gonad donation programs (second-line solution).Now have the option to preserve ovarian tissue for later trying to get pregnant.There are two related theoretical perspectives: studies on the sciences of the objects of biomedical search (hybrid status, nature and culture at the same time) when interacting in the lives of people. Also, the perspective of the analysis of kinship when they are mediated by these same objects.In this case, the affliction of disease and fertility requires contexts to explain the experience:1. Beget a child is having reached normal.2. Making decisions to preserve fertility, it gives them an active role.3. The act of participating in a long-term study implies that survival is achievable.4. The possibility of future motherhood helps them cope with illness.5. When the cure rates are worse, less important is motherhood.6. In the case of girls, the decision lies with the parents.7. Doctors help them make a little more hopeful approach.8. In adult women, the problem of infertility exists for delaying the project parenterally.9. Unfortunately, if the desired pregnancy does not occur, there is a potential reproductive reserve that allows develop their infertility grief gradually.10. Report by the media of scientific advances led to the general population, may create false expectations when not indicated.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/726 |
| Date | 10 November 2009 |
| Creators | Castillo de la Rosa, Elena |
| Contributors | Bestard Camps, Joan, Callejo Olmo, Justo, Universitat de Barcelona. Departament d'Antropologia Cultural i Història d'Amèrica i d'Àfrica |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Unknown |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0106 seconds