The reduction of agrarian land in Mediterranean Europe has produced a large number of marginal zones, most of them located in mountainous areas. In fact, there has been a decrease of population in Catalan rural areas for the last one hundred fifteen years. This depopulation process has affected directly the abandonment of agrarian land (LASANTA, 1996) and, at the same time, it has favoured new dynamics, specially in the Pyrenees: the colonisation of natural vegetation over these fields and the increase of soil degradation processes.In this thesis we will examine these issues with more detail focusing on the case of the middle and high Oriental Pyrenees (Natural Park of Cadí-Moixeró, Catalonia, Spain). Soil degradation and afforestation processes were found in the field work carried out in this area, our results derive from processing the data gathered using a Geographical Information System. This methodology has enabled us to relate different variables and show the existence of an erosive and soil fertility change processes in the abandoned fields, crops, grasslands and forests, according to land use intensity.We have applied some techniques in three directions: spatial analisys with GIS, soil and biomass analysis and oral sources. The global methodology relation these imputs in a integrated landscape analysis.The most important conclusions of these research are: An ordered soil fertility index (COBERTERA, 1993) where the first land use is the highest value; Non-eroded abandoned fields = high intensity graslands (<1800m) > active fields > Pinus forests > eroded abandoned fields > rest of grasslands = Quercus dry forests. An integrated soil quality classification (Fertility index+available water+aggregate stability): High intensity grasslands North (<1800m) > low intensity Pinus forest > Non-eroded abandoned fields = rest of grasslands = hight intensity Pinus forests = active fields > high intensity grasslands N & S (>1800) = eroded abandoned fields = Quercus dry forests. An intensive use of agricultural soils in the 20th Century, there has only been a decrease in soil quality in thin soils on south and steep slopes. Intensive cattle raising involves a decrease of soil quality in alpine grasslands, also in poor grasslands in steep south orientations over limestones below 1800m. Intesive forestry reduces the fertility but does not affect the future restoration of Pinus sylvestris woods, mainly in northern orientation. In the 20th Century the landscape of the Natural Park of Cadi-Moixero, was divided equally between grasslands, forests and fields. The depopulation of the Park since 1960 has allowed an increase in forested areas below 1700 m. Scots pine (Pinus sylvestris) is the main tree in the natural recolonization process, and the soil quality is one of the most important parameters in controlling the expansion. Erosion processes are important in some abandoned fields with a southern orientation, high livestock density grasslands and badlands. / La reducció de l'espai agrari a l'Europa Mediterrània ha donat lloc a un increment de les àrees marginals, moltes d'elles situades en zones de muntanya. A Catalunya, el despoblament del medi rural és constant des de finals del segle XIX però s'ha accentuat en la segona meitat del XX, procés que ha incidit directament en les activitats primàries i en l'abandonament dels cultius, disminució de la ramaderia i minva generalitzada de la pressió extensiva sobre el medi. Alhora s'han afavorit o aparegut noves dinàmiques que modifiquen la naturalesa dels sòls, especialment als Pirineus: revegetació espontània dels espais abandonats o increment dels processos erosius.Aquest treball centra aquests aspectes generals en l'àrea d'estudi del Parc Natural del Cadí-Moixeró (Pirineus Orientals). A partir de la fotointerpretació en diferents èpoques, el treball de camp i la cartografia temàtica existent, s'ha fornit una base de dades georeferenciada mitjançant els Sistemes d'Informació Geogràfica per tal de caracteritzar cadascun dels espais homogenis del parc, amb l'objecte de definir com la intensitat en l'ús del sòl en els espais agraris, ramaders i forestals ha modificat les propietats i naturalesa edàfiques. S'han aplicat diverses tècniques en paral·lel que es poden englobar en l'anàlisi espacial amb SIG, l'analítica de sòls tan bioquímica com física en mostratges diacrònics i sincrònics així com l'anàlisi de biomassa en pastures i boscos i l'estudi de les fonts orals per caracteritzar amb precisió la tipologia d'usos i gestió del territori. Aquests mètodes s'han imbricat a partir de l'anàlisi integrat del paisatge. Els resultats més importants de la recerca es poden resumir en:La intensitat en la utilització del territori es manifesta de forma diversa entre els paràmetres que intervenen en la fertilitat dels sòls: la matèria orgànica disminueix en els sòls més explotats, sobretot els agrícoles, el P i el K són molt elevats quan s'aporten adobs orgànics d'origen animal (conreus i zones de concentració dels ramats) i la relació C/N és un bon indicador del procés d'aforestació de l'espai agrari i per establir diferències entre els boscos molt i poc explotats. Els sòls més fèrtils, des del punt de vista agronòmic, es troben a l'espai agrícola en absència de processos erosius. Els millors camps es situen en els sòls més potents i són els que s'han cultivat i conservat millor, en canvi els sòls més prims han donat lloc a camps marginals amb conreus de baix rendiment. Els sòls de pastures i boscos són molt més pobres, exceptuant els que presenten elevats continguts de MO. 3.- Si avaluem els paràmetres químics, físics i d'humitat superficial del sòl, la intensitat d'ús ha perjudicat l'espai agrari, les pastures supraforestals i els boscos, mentre que ha beneficiat a la resta de pastures. La disponibilitat de fems i les rotacions entre cereals, patates, lleguminoses i guaret, han estat suficients per mantenir les produccions, mentre no s'ha utilitzat tot l'espai agrícola disponible. En municipis ramaders el principal factor limitant ha estat l'aigua. Els espais erosionats en camps i pastures contenen els valors més baixos de fertilitat: des del punt de vista agronòmic els valors de fertilitat són baixos però suficients, la manca d'aigua és el principal factor restrictiu per el creixement de la vegetació, els camps abandonats i erosionats a solana són els més vulnerables i els camps actius tenen sòls poc estructurats, però després d'un període de 30 anys d'abandonament l'estructura s'assimila als sòls naturals. La reconstrucció dels agregats en els camps erosionats és molt costosa o inviable.La reforestació natural de camps abandonats i pastures i la densificació dels boscos, és el procés de canvi del paisatge dominant dins el parc natural: el bosc s'està expandint des de principis de segle, però ho fa amb més intensitat a partir de la dècada dels seixanta, el creixement de l'espècie colonitzadora dominant (Pinus sylvestris), és major en els camps abandonats i pastures montano-subalpines degut a la manca de competència i els valors alts de fertilitat de la majoria de camps abandonats, donen lloc a bones pastures però també afavoreixen el creixement ràpid de les pinedes de pi roig (Pinus sylvestris).De mantenir-se les condicions ambientals i socioeconòmiques, el mosaic agro-silvo-pastoral pot desaparèixer a mig i llarg termini. Les dinàmiques actuals del paisatge, es dirigeixen cap a la homogeneïtzació forestal del Parc Natural del Cadí-Moixeró per sota del límit altitudinal del bosc.

L'evolució del paisatge producte dels canvis d'usos recents, que fonamentalment significa el pas de la utilització agrària a l'abandonament, és una realitat que afecta una part molt important del món rural en el nostre àmbit. En menys d'un segle s'ha passat d'una economia en la qual el sector primari tenia un pes molt important a una societat terciaritzada. És a dir, que l'ús del territori ha variat dràsticament, i això té implicacions en el present, però també suposa dinàmiques a llarg termini que no sempre són fàcils de preveure a partir de la imatge que tenim en els nostres dies, ja que aquesta evolució no és lineal.En aquest treball s'ha volgut entendre els mecanismes que governen l'evolució del paisatge de muntanya lligat al canvi d'usos que s'hi dóna. Per fer això s'han plantejat els següents objectius: Valorar les diferències de l'evolució del paisatge en relació a les variables geoecològiques de la zona; Valorar la incidència de l'activitat antròpica en el zona d'estudi i les repercussions que aquesta ha tingut en el paisatge actual i en el futur i; Definir les variables geomorfològiques que tenen major influència en tot aquest procés.El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac és la zona sobre la qual s'ha treballat el canvi de paisatge. Aquesta zona ocupa una extensió de 13.000 ha a la serralada Prelitoral Catalana, a cavall de les comarques del Vallès Occidental, Oriental i del Bages. La litologia està dominada per conglomerats eocènics i per intercalacions de gresos i lutites continentals, que tan sols apareixen coberts de materials quaternaris en els fons de vall i als col·luvions; i la vegetació està constituïda per boscos i bosquines escleròfiles mediterrànies amb comunitats típiques d'alzinars, garrigues i brolles, de les quals l'alzinar n'és la vegetació potencial, que està molt alterada per la presència de boscos secundaris de pi blanc.Per treballar amb els objectius proposats s'ha utilitzat el vector sòl i el vector aigua. Per al primer s'han traçat un conjunt d'àrees homogènies en funció de la vegetació, la litologia, el pendent, la geoforma, l'orientació i situació geogràfica, el que ha donat un total de 108 àrees d'estudi. Per al segon paràmetre s'ha treballat amb set conques hidrogràfiques diferents amb els següents usos: roca nua, alzinar, pineda, bosquina, camps de conreu actius i camps de conreu abandonats. La cartografia dels usos del sòl necessària per elaborar totes aquestes àrees s'ha fet amb ArcView a partir de la digitalització d'ortofotomapes 1:5.000, del Model Digital d'Elevacions i diversa cartografia temàtica. A les àrees homogènies s'ha treballat amb la fertilitat del sòl, la humitat i la seva capacitat d'infiltració; i a les conques hidrogràfiques s'ha mesurat els paràmetres fisicoquímics.A partir dels resultats obtinguts s'han ressaltat les següents conclusions. En el camp de la inèrcia temporal dels trets que caracteritzen el paisatge, s'ha vist que les formes vegetals al parc donen uns paisatges visuals que no es corresponen directament amb les característiques naturals que els composen. Hi ha un grup de paràmetres edàfics que diferencien clarament els sòls en funció del usos, i són la matèria orgànica, la relació carboni/nitrogen i la fertilitat química. Pel que fa a l'exportació de nutrients, a les conques naturals es dóna un nivell de protecció per part de les bosquines comparable al de les conques arbrades, i a les conques antròpiques es dóna els mateixos valors en les dues conques analitzades de camps de conreu actius, i en les conques de camps abandonats uns valors similars, el que posa de manifest la perseverància de les dinàmiques. Dels elements analitzat en els mostreigs d'aigua els que separen millor el binomi natural-antròpic són el residu sec, la conductivitat elèctrica, els carbonats i bicarbonats, i el magnesi. / Landscape evolution due to changes in recent land uses, it is a reality that affects a very important part of the rural world in our areas. In less of a century one has gone of an economy in which it is primary sector had a very important weight to a society of the tertiary sector. In fact, the use of the territory has varied a lot and this has implications in the present, but also it supposes dynamics in a long term that not always they are easy to see from the image that we have in our days, because this evolution is not linear.In this work it has been wanted to understand the mechanisms that govern the evolution of the mountain landscape related to the changes of uses that occur. In order to do this the following objectives have considered: value the differences of the evolution of the landscape in relation to the geoecological variables of the area; value the incidence of the anthropic activity in the zone of study and the repercussions that this has had in the present landscape and the future and; to define the geomorfological variables that have greater influence in all this process.The Natural Park of Sant Llorenç del Munt is the zone on which the change of landscape has worked. This zone occupies an extension of 13000 hectares in the Catalan Precoastal Mountain Range, in Vallès Occidental, Vallès Oriental and Bages County (comarca). Lithology is dominated by Eocenic Conglomerates and limestone and continental lutites, that just appear cover of quaternary materials in the bottoms of valleys; and the vegetation is constituted by mediterraneous forests with typical communities of evergreen oak, but very altered by the presence of secondary forests of pine.In order to work with the proposed objectives it has been used soil and water. For first a set of homogenous areas based on vegetation, lithology, slope, direction and geographic situation has drawn up, it has given a total of 108 areas of study. For the second parameter has worked with seven catchments different with the following land uses: rock, evergreen oak, pine, scrub, active fields and abandoned fields. The cartography of land uses, necessary to elaborate all these areas, has taken control of ArcView from the digitalization of maps 1:5000, of the Digital Model of Elevations and diverse thematic cartography. In the homogenous areas has worked with soil fertility, humidity and its capacity of infiltration; and in the catchments the physical and chemical parameters have been analysed.From the results that we get, the following conclusions have been emphasized. The temporary inertia of the landscape characteristics, one has seen that the vegetal forms of the park give visual landscapes that do not correspond directly with the natural terrain features that compose them. There is a group of edaphic parameters that differentiate clearly soils based on land uses, they are organic matter, relation carbon/nitrogen and chemical fertility. With respect to the export of nutrients, in the natural catchments a level of protection on the scrubs is comparable to the forest zones, and in the anthropic catchments values in the two analysed catchments of fields, and in the catchment of abandoned fields occur such similar values, which shows the dynamic ones. The elements analysed in the water samplings, those that better separate the natural-anthropic binomial are the dry remainder, the electrical conductivity, the carbonates and bicarbonates, and the magnesium.

Els avenços en el diagnòstic precoç del processos neoplàsics i el desenvolupament de teràpies curatives, per a molts dels tumors que es presenten en nens o gent jove, han incrementat considerablement la supervivència dels pacients afectes de càncer. Actualment en el nostre medi, els índexs de curació oscil·len, entre el 70-80%. Un dels inconvenients per aconseguir aquests resultats és, especialment quan es tracta de la dona (nenes, o dones joves), el dany sobre la gònada, afectant la funció ovàrica. La seva capacitat reproductiva quedarà compromesa o anul·lada. Això agreuja el xoc emocional que la malaltia tumoral te sobre la pacient.Un cop guarida, si la dona volia ser mare, les seves possibilitats passaven quasi indefectiblement pels programes de donació d'ovòcits. La solució de gestar un fill amb una càrrega genètica no pròpia passarà sempre a ser una opció de segona línia per a aquestes dones.Existeix actualment l'opció de preservar el teixit ovàric. Consisteix en l'extirpació del mateix, congelar-lo abans de sotmetre-la al tractament oncològic, per protegir-lo de l'agressió dels fàrmacs i disposar d'un teixit susceptible de ser empeltat, amb la única finalitat de provar d'aconseguir un embaràs, quan així ho desitgi la pacient.S'han pres dues perspectives teòriques que estan ambdues relacionades: els estudis sobre les ciències, així com l'estatus híbrid (natura i cultura al mateix temps) dels objectes que, provenint de les recerques en els laboratoris biomèdics, entren dintre de la vida de les persones. L'altra és la perspectiva de l'anàlisi de les relacions de parentiu quan aquests estan mediatizats per aquests mateixos objectes de la ciència biomèdica.La recerca s'ha realitzat seguint el procés viscut per les dones afectades. Considerem aquestes vivències com el trajecte recorregut des del moment en que es decideix consultar al metge per l'aparició d'alguna alteració, diagnòstic del procés neoplàsic, plantejament de les alternatives terapèutiques, conseqüències de les mateixes, intent de cercar alguna possibilitat de minimitzar-les... i com la persona afronta aquestes situacions en funció dels seus interessos, creences, desitjos, pors, valors, així com quines han estat les motivacions per acceptar la seva participació en aquesta línia d'investigació. En aquest cas, l'aflicció de la malaltia i de la infertilitat requereix contextos per explicar la pròpia experiència.CONCLUSIONS:· Engendrar un fill representa per a la dona haver arribat a la normalitat. · Decidir respecte d'una tècnica per preservar la fertilitat, els dona un paper actiu. · Participar en un estudi a llarg termini, deixa implícit que la seva supervivència a la malaltia es factible. · Tenir un potencial que podria satisfer els seus desitjos de maternitat, esdevé una eina per afrontar la experiència del càncer.· Quan no es possible esperar uns índexs de curació tan espectaculars, l'opció de preservar la fertilitat passa a un segon terme. · Quan es tracta de nenes, malgrat que es mira de fer-la partícip en la decisió, aquesta la prenen sempre els pares. · Per els metges que han de notificar el diagnòstic, els ajuda a realitzar un plantejament una mica més esperançador.· Atenent al nombre de casos de dones adultes tractades, pot semblar que hi ha un increment d'aquesta patologia. El problema d'esterilitat existeix per l'endarreriment de l'inici del projecte parental. · Malgrat que el desitjat embaràs no es produís, la percepció que existeix un potencial reproductiu en reserva i la possibilitat d'explotar-lo de forma diferida en un futur, permet elaborar el dol de la seva infertilitat de forma gradual.· Informar dels avenços científics per canals de comunicació adreçats a la població general, pot crear falses expectatives per aquelles persones que també pateixen un procés neoplàsic però la tècnica no estaria indicada o possible. / "SOCIAL AND CULTURAL IMPLICATIONS OF THE PRESERVATION OF THE FERTILITY IN THE ONCOLOGICA PATIENT"Doctoral ThesisElena Castillo de la RosaSent for:Dr. Joan Bestard CampsDr. Just Callejo OlmosSocial and Cultural Anthropology, 2005 - 2007University of BarcelonaTEXT:Advances in early diagnosis of neoplastic processes and the development of curative therapies that occur in children or young adults, have increased the survival of these patients.In our environment, cure rates are 70-80%.One of the drawbacks for achieving these results is the involvement of the gonad and ovarian function, especially when it comes to women (girls and young women). Reproductive capacity of them is compromised or revolved. Emotional shock worsens the disease has on the patient's tumor. If later the woman wants to be a mother, would have to opt for gonad donation programs (second-line solution).Now have the option to preserve ovarian tissue for later trying to get pregnant.There are two related theoretical perspectives: studies on the sciences of the objects of biomedical search (hybrid status, nature and culture at the same time) when interacting in the lives of people. Also, the perspective of the analysis of kinship when they are mediated by these same objects.In this case, the affliction of disease and fertility requires contexts to explain the experience:1. Beget a child is having reached normal.2. Making decisions to preserve fertility, it gives them an active role.3. The act of participating in a long-term study implies that survival is achievable.4. The possibility of future motherhood helps them cope with illness.5. When the cure rates are worse, less important is motherhood.6. In the case of girls, the decision lies with the parents.7. Doctors help them make a little more hopeful approach.8. In adult women, the problem of infertility exists for delaying the project parenterally.9. Unfortunately, if the desired pregnancy does not occur, there is a potential reproductive reserve that allows develop their infertility grief gradually.10. Report by the media of scientific advances led to the general population, may create false expectations when not indicated.

El presente estudio contribuyó, en su medida, a un mejor conocimiento de la dinámica delN en el suelo y de su aprovechamiento por el cultivo de maíz, en las condiciones deregadío de los Canales de Urgell (Lleida). Este conocimiento es básico para la mejora delas prácticas de fertilización N, teniendo en cuenta criterios productivos y medioambientales. En concreto, se profundizó en la evaluación del potencial del análisis delcontenido de N-NOs en los primeros 30 cm del suelo en pre-cobertera (PSNT), cómoíndice del N disponible en el suelo y herramienta que permita identificar parcelas connecesidad de aplicaciones suplementarias de fertilizante N. En concreto, se identificó unintervalo para el nivel de PSNT crítico (0-30 cm) de 70 a 100 kg N-NO3 ha'1 (15 a 22 g Nkg"1). Paralelamente, se evaluó, de forma exhaustiva, la capacidad del modelo desimulación CropSyst para simular la dinámica del N en el sistema suelo-planta y elcrecimiento del cultivo. Una vez valoradas las limitaciones y la capacidad de simulacióndel modelo, se procedió al estudio de la evaluación de los efectos del tipo de suelo y de lavariabilidad climática ínter-anual sobre el comportamiento y el uso del PSNT, a nivel deparcela y en un ámbito regional. En este sentido, se definió un valor de PSNT crítico (paraseparar parcelas con y sin respuesta a la fertilización N), en función del nivel de riesgoaceptado (probabilidad que exista un año con un PSNT crítico mayor), y para dos sueloscontrastados de la zona. Además, al comparar los tres sistemas de recomendación de ladosis N, se identificó la profundidad de suelo como el factor más determinante paraexplicar diferencias entre los diferentes suelos de la zona. Los efectos de la variabilidadínter-anual sobre el rendimiento, la cantidad de N aplicada y el N lixiviado fueronparecidos para los tres sistemas de recomendación.

La fertilización nitrogenada del maíz de regadío constituye uno de los retos agronómicosmás complicados.En la zona de los Canales de Urgell, en la provincia de Lleida, el maíz constituye el cultivoextensivo de mayor rentabilidad económica con producciones que oscilan entre 11 y 15 tha1.A partir de un elevado potencial de producción debido al clima, disponibilidad de agua y altipo de suelo, la tendencia general de los agricultores es aplicar una dosis fija de nitrógenodel orden de 300 a 400 kg ha"1.El estudio se ha planteado como un desarrollo de métodos para ajustar a la baja las dosis defertilizante nitrogenado sin alterar la producción.Se han diseñado cuatro líneas de trabajo:1. Se ha procedido al seguimiento de siete parcelas gestionadas directamente porel agricultor, durante las campañas 1993 y 1994. Los métodos de producciónson los tradicionales de la zona.Se ha controlado la dinámica de nitratos en el medio de forma espacial ytemporal en función del riego y fertilización convencional.Los resultados muestran que el sistema tradicional genera un excedente denitrógeno que no es absorbido por la planta. Dicho nivel no está correlacionadocon la producción.2. En estas mismas parcelas se ha controlado la concentración de nitratos ynitrógeno en la base del tallo en los estadios de 6 hojas, polinización y madurezfisiológica.Se deduce que la concentración de nitratos en el estadio de 6 hojas en la basedel tallo es un método efectivo para evaluar la absorción de nitrógeno delcultivo, la disponibilidad de nitrógeno en el suelo y la producción final delcultivo. Los distintos factores de producción del cultivo (estructura del suelo,manejo del riego, climatología, pluviometría y capacidad de retención de aguadisponible del suelo entre otros), influyen en la producción y en la absorción denitratos en la base del tallo en dicho estadio.3. Se ha efectuado un ensayo con distintas dosis y fraccionamiento del abonadonitrogenado. Con un seguimiento exhaustivo de nitratos en suelo y planta.Los resultados indican que las máximas producciones se obtienen conaportaciones en pre-siembra de 125 kg N ha"1. No es necesario elfraccionamiento del abonado nitrogenado.4. Se ha efectuado una prospección en 902 parcelas en la zona para evaluar losniveles de nitrógeno mineral en el período otoño e invierno. Un 36% deparcelas muestran niveles superiores a 40 mg N kg"'. Dichos niveles superan elumbral de respuesta en los cultivos de la zona.Tan sólo en un 20% de las parcelas se detectan niveles inferiores a 10 mg N kg"1En estos casos podría aplicarse un sistema de recomendación de abonado pordosis fija (en función aún así del potencial productivo de la parcela).La principal conclusión de la tesis es que el método de control de los nitratos en el suelo ensuperficie, antes de la siembra y en las condiciones de la zona, es un procedimiento fiable,rápido y operativo de evaluación de las necesidades de abono nitrogenado en el cultivo delmaíz.

La vaca lletera d’alta producció actual pateix un estrés metabòlic ques’uneix a altres tipus d’estrés com el del part i de la gestació. Malgratles millores en nutrició i genètica, la eficàcia reproductiva d’aquestsanimals ha anat disminuint any rere any. Per aquest motiu, l’objectiud’aquesta tesi es establir un protocol diagnòstic i terapèutic durant els dies 15-21 postpart que identifiqui els animals amb endometritis i millori la recuperació postpart de vaques lleteres d’alta producció. Alhora, es planteja un protocol desincronització basat en progesterona intravaginal aplicat juntament ambgonadotropina coriònica equina. Aquest protocol pretén millorar laeficàcia reproductiva de la vaca lletera d’alta producció, amb elevat nombre d’anestre postpart. / La vaca lechera de alta producción actual sufre un estrésmetabólico quese une a otrostipos de estrés, como pueden ser el parto o la gestación. Apesar de las mejoras en nutrición y genética de los últimosaños, laeficacia reproductiva de estos animales ha disminuidoconsiderablemente. Por este motivo el objetivo de esta tesis es establecer un protocolodiagnóstico y terapéuticodurante los días 15-21 postparto que identifique los animales con endometritis y mejore la recuperaciónpostparto de las vacaslecheras de alta producción. A suvez se plantea un protocolo de sincronizaciónbasado en progesteronaintravaginalimplementado con gonadotropina coriónica equina (eCG). Esteprotocolopretendemejorareficaciareproductiva de la vaca lechera dealta producción, especialmente de las vacasanéstricas. / Nowadays, high producing dairy cow suffers a metabolic stress that may be associated to other stress such as parturition or gestation.Despite the nutritional and genetic improvements in last decades,reproductive performance has dramatically decreased. For that reason, the aims of this thesis are to implement a diagnostic and therapeutic protocol during Days 15-21 postpartum that detect cows suffering from endometritis and to improve postpartum involution and subsequent reproductive performance in high producing dairy cows. Moreover, a progesterone based synchronization protocol plus equine chorionic gonadotrophin (eCG) is tested. The objective of this protocol is to improve the reproductive performance of high producing dairy cows, especially anestric cows.

En el presente estudio se analizan los efectos de los fotoperiodos ambientales de otoño e invierno y los fotoperiodos experimentales de 24, 12 y 0 horas de luz artificial sobre la calidad del semen de machos reproductores porcinos de raza Landrace.El estudio se realizó sobre 30 machos postpuberales de 8 meses de edad y testados con el fin de comprobar la homogeneidad. Los machos fueron distribuidos aleatóriamente en los 3 grupos de luz artificial durante 3 meses. El tratamiento de 12 horas de luz artificial fue considerado como grupo control. Previamente al inicio de cada tratamiento, se sometió a cada grupo de machos al fotoperiodo ambiental correspondiente a la época del año; así, se caracterizó también la calidad seminal en otoño e invierno, manteniendo la temperatura constante.La nave experimental que acogió a los machos tiene una superficie de 100 m2 y una altura de 3,5 m. Un pasillo central divide la nave en dos hileras de 5 y 6 celdas respectivamente. En una de las celdas pequeñas se instaló el maniquí y fue utilizada para las extracciones de semen. La iluminación artificial se consiguió con la instalación de 6 lámparas fluorescentes en el techo del pasillo central que proporcionaron una luz homogénea superior a 200 lux. Así mismo, la nave se mantuvo en todo momento a 21±1ºC y la humedad relativa osciló entre el 60-75%.A todos los verracos se les proporcionó una dieta nutritiva y equilibrada y se les sometió a un regimen de extracciones de semen de 2 veces por semana, habiendo sido previamente entrenados en la monta del maniquí.Les muestras de semen fueron recogidas según la técnica de la mano enguantada (Martín, 1982; Daza, 1992) y se analizaron los siguientes parámetros: el volumen y el pH seminales, la concentración, la vitalidad y la motilidad espermáticas, la resistencia acrosómica de los espermatozoides, la morfología espermàtica a partir de la frecuencia de los espermatozoides maduros, inmaduros y aberrantes, la producción testicular y el número de dosis seminales. Se analizó, además, bioquímicamente el plasma seminal al principio y al final de cada tratamiento experimental de luz artificial a partir de la concentración de proteína total, de la identificación de residuos fosforilados de proteína y del contenido de azúcares. También se determinaron los índices de fertilidad y prolificidad. El volumen y el pH de los eyaculados se utilizaron como marcadores del estado funcional de las glándulas sexuales accesorias; la concentración espermàtica como un indicador de la actividad testicular (Pinart y col., 1999). La vitalidad y la motilidad espermáticas fueron estimadores del grado de diferenciación del espermatozoide tanto a nivel testicular como epididimario; la resistencia acrosómica fue utilizada para valorar el nivel de diferenciación de la membrana acrosómica durante la espermiogénesis y/o maduración epididimària (Briz i col., 1996; Pinart i col., 1999). Referente a la morfología espermática, los espermatozoides inmaduros fueron marcadores de anomalías en la maduración de éstos a lo largo del conducto epididimario y los espermatozoides aberrantes se utilizaron como marcadores de una diferenciación defectuosa a nivel de testículo (anomalías primarias) y a nivel de conducto epididimario (anomalías secundarias) (Briz i col., 1996). La concentración de proteína total se utilizó para valorar la integridad funcional de las membranas del espermatozoide y la actividad de las glándulas sexuales accesorias. La identificación de proteínas con residuos de tirosina fosforilados fue un estimador de la viabilidad celular y la actividad de las glándulas sexuales, y el contenido de azúcares como un indicador de la producción de las vesículas seminales.La determinación del volumen y el pH de los eyaculados se realizó en las instalaciones de la granja a partir de semen fresco el mismo día de la extracción. El resto de parámetros se analizaron en el laboratorio durante las 48 horas posteriores a la extracción a partir de semen diluido en BTS (diluyente de Bestville) (Daza, 1992) y transportado y conservado a 15ºC. Las muestras fueron previamente filtradas con el fin de eliminar la tapioca.El estudio estadístico de los resultados obtenidos se realizó a partir del análisis de la varianza (ANOVA) con un nivel de significación de &#61537;=0,05.En cuanto al estudio comparativo de los fotoperiodos ambientales estacionales se ha observado un incremento significativo del pH del eyaculado en los machos expuestos a otoño (P&#61500;0,0001), mientras que el volumen seminal se mantiene en valores similares en ambos tratamientos (P=0,1650). La concentración espermàtica, la producción espermàtica y el número de dosis seminales que se pueden preparar a partir de un eyaculado se duplica en los verracos sometidos al fotoperiodo de primavera (P&#61500;0,0001). La vitalidad y la motilidad espermáticas no experimentan cambios significativos entre tratamientos (P=0,3440 y P=0,9220, respectivamente). La resistencia osmótica de los acrosomas desciende únicamente en los machos expuestos a condiciones estacionales de otoño (P&#61500;0,0001). En referencia a la morfología espermàtica aunque no se observan diferencias entre primavera y otoño (P&#61502;0,05), sí se detecta un incremento de los porcentajes de espermatozoides inmaduros y aberrantes en ambos fotoperiodos estacionales, y en especial en los machos expuestos a condiciones fotoperiódicas de otoño. Según los resultados obtenidos en este estudio la calidad seminal de los verracos es inferior en el fotoperiodo de otoño debido a un descenso de la concentración y la producción espermáticas, un aumento del pH seminal, una disminución de la resistencia de la membrana acrosómica y a un incremento en la frecuencia de espermatozoides inmaduros y aberrantes. Parece ser, pues, que en el otoño tiene lugar la disminución de la producción testicular, cambios en la actividad de las glándulas sexuales accesorias y disfunciones en el proceso de diferenciación testicular y epididimària de los espermatozoides y especialmente del acrosoma.En relación a los resultados obtenidos en el estudio de los diferentes fotoperiodos artificiales se observa que la iluminación continua provoca un aumento significativo del volumen del eyaculado en el primer y segundo mes de tratamiento (P&#61500;0,0001), disminuyendo en el tercer mes. La oscuridad absoluta no modifica este parámetro (P&#61502;0,05). En cuanto al pH seminal la iluminación continua provoca un incremento progresivo del valor del pH a lo largo del periodo experimental (P&#61500;0,0001), mientras que la oscuridad absoluta tiene un efecto más irregular. La exposición de los machos a iluminación continua y a oscuridad absoluta se manifiesta en un descenso de la concentración y la producción espermáticas que se mantiene hasta el segundo mes de tratamiento (P&#61500;0,0001), observándose un incremento en el tercer mes de exposición de los machos a oscuridad absoluta (P=0,1010). De todas maneras, este descenso es mas severo en los machos sometidos a iluminación continua ya que no presentan recuperación. La vitalidad y la motilidad espermáticas no se ven alteradas por la iluminación continua y la oscuridad absoluta, ni tampoco el contenido de los azúcares mayoritarios del plasma seminal (P&#61502;0,005). La glucosa aparece como un azúcar minoritario y sí que presenta concentraciones inferiores en los tratamientos experimentales de luz continua y de oscuridad absoluta (P&#61500;0,0001 y P=0,0002, respectivamente). La resistencia osmótica de los acrosomas desciende en ambos tratamientos artificiales extremos de luz continua y oscuridad total (P&#61500;0,0001), aunque en los machos expuestos a iluminación continua se produce una recuperación a partir del segundo mes de tratamiento (P=0,4930). Dado que tampoco se han observado diferencias significativas en las concentraciones de proteína total (P&#61502;0,05), es probable que las anomalías de la membrana acrosómica se originen durante el proceso de espermiogénesis y/o maduración epididimària. La exposición de los verracos a oscuridad absoluta no altera la morfología espermàtica de los eyaculados, aunque se observa un aumento de la frecuencia de espermatozoides con anomalías en la forma de la cola en el primer mes (P&#61500;0,0001), y un aumento de la frecuencia de espermatozoides inmaduros con gota distal y de espermatozoides con anomalías en el número de colas en el tercer mes de experimentación (P=0,0030 y P&#61500;0,0001). La luz continua, sin embargo, provoca un incremento de la frecuencia de espermatozoides inmaduros con gota distal (P&#61500;0,0001) y de espermatozoides con anomalías en la forma de la cola (P=0,0040) ya en el primer mes. El fotoperiodo provoca un descenso de la fertilidad de los machos expuestos a oscuridad absoluta en el tercer mes de tratamiento (P&#61500;0,0001) y un incremento de ésta en los machos sometidos a iluminación continua (P=0,0005). La prolificidad no se ve modificada por ambas condiciones extremas de luz artificial (P&#61502;0,05). Así pues, los resultados obtenidos demuestran que el fotoperiodo afecta la actividad testicular, provoca alteraciones en la actividad de las glándulas sexuales accesorias, altera el proceso de expulsión de la gota citoplasmática y provoca anomalías en el proceso de diferenciación de la cola tanto a nivel testicular como epididimario, siendo los verracos expuestos a luz continua más sensibles a estos parámetros que los verracos sometidos a oscuridad absoluta. El fotoperiodo, sin embargo, no altera de forma esencial la integridad de las membranas del espermatozoide ni la capacidad fecundante de éste. / The present study analizes the effects of ambiental photoperiods of srping and autumn and of experimental photoperiods of 24, 12 and 0 hours lighting on the semen quality of Landrace boars.For this purpouse 30 healthy postpuberal boars of 8 months of age were selected; the males chosed showed both facility to mount on the dummy and high semen quality. In order to determine the effects of light on seminal features. Boars were randomly distributed into 3 experimental groups throughout 3 months. The artificial photoperiod of 12 h was considered a control treatment. Previous to the initiation of each experimental treatment, the males were exposed in a natural photoperiod of autumn or spring for 15 days by maintaining the temperature constant.In all groups the boars were kept in a experimental room of 100 m2 and 3,5 m high, divided into 2 files of 5 and 6 boxs, respectively. One box contained the dummy and was reserved for semen collections. The artificial lighting, upper the 200 lux, was obtained from 6 regulaly distributed lamps in the ceiling. The experimental room was always maintained in a temperature of 20&#61617;1ºC and an humidity of 60-75%.Boars were fed with a nutritious diet, and subjected to a semen collection rythm of twice per week. Semen samples were obtained by the gloved hand method. For each semen sample the parameters analized were the ejaculate volume and pH, the sperm concentration, vitality and motility, the acrosomic resistance, the sperm morphology from the frequency of mature, immature, and aberrant spermatozoa, the testicular production and the number of dosis for each ejaculate. Moreover, samples from the day 30th and 90th of each experimental treatment were processed for biochemical analysis in order to determine protein concentracion and identificate the tyrosine phosphorilated residues and to determine fructose, sorbitol and glucose concentrations; and, also they were processed to value fertility and prolificity indexs.The volume and pH of the ejaculates were measured from the sperm fraction the same day of the extractions. The other seminal parameters were analized in the 48 hours after the obtention of the samples from the filtration and dilution of the sperm fraccion. Statistical comparisons were made using the analysis of variance ANOVA at a significance level of &#61537;=0,05.The comparative study of natural photoperiods indicated that pH was significantly higher in males under autumn conditions, while seminal volume did not differ. Sperm concentration, sperm production and number of seminal dosis were higher in males exposed to spring conditions. Sperm vitality and sperm motility was similar in males exposed to both spring and autumn conditions, whereas osmotic resistance of acrosomes was lower in autumn photoperiod. The sperm morphology did not differed between treatments, but in males exposed to autumn photoperiod an increase of the frequency of inmature and aberrant spermatozoa was found.These results show that the sperm quality of boars was lower in autumn photoperiod than in spring photoperiod due to low sperm concentration and sperm production, a high pH value of semen, a low osmotic resistance of acrosome and a high frequency of inmature and aberrant spermatozoa. Thus, autumn conditions induces a decrease in testicular production, and dysfunctions in both testicular and epididymal differentiation of spermatozoaThe comparative study of artificial photoperiods showed that 24 h lighting resulted in an increase of seminal volume in the first and second months of treatment, whereas 0 h lighting did not affect this parameter. The pH of semen increased progressively throughout the 24h treatment, whereas the 0h treatment showed an irregular effect on this parameter. Both experimental conditions produced a decrease in sperm concentration and sperm production until the second month; this decrease was more severe in males exposed to 24 h lighting. Neither the sperm vitality and motility nor the fructose and sorbitol concentration were affected by experimental condictions. In our study, glucose appeared as a minoritary sugar that was affected by artificial photoperiod. The effect of artificial photperiod on osmotic resistance of acrosome was more severe in darkness than in continuous lighting. The exposure of boars to darkness and continuous lighting did not alter the sperm morphology; however an increase of the frequency of inmature spermatozoa with distal droplet and aberrant spermatozoa with tail anomalies. The total protein concentration and the content of phophorilated tyrosine residues showed normal values throughout the experimental treatments. Fertility and prolificity were not affected by experimental conditions; however in males exposed to darkness a decrease in fertility was found in the third month of threatment.Data obtained indicate that photoperiod affects the semen quality of boars by decreasing the sperm concentration and sperm production, the osmotic resistance of acrosome and the glucose concentration, and by increasing the frequencies of inmature and tail aberrant spermatozoa; these alterations were more severe in those males exposed to 24h lighting thant in males exposed to 0h lighting. However, despite these anomalies both the fecundity and prolificity are not disturbed. Lack of abnormalitites in fecundity and fertility are correlated with the normal content of both sugar and proteins in seminal plasma of boars.