[ES] Esta tesis es producto de un trabajo investigativo centrado en la recepción estética de la exposición Metamorfosis: ver en el tiempo, presentada en Valencia - España. La investigación busca apropiarse del mismo arte para examinar, reflexionar y cuestionar el arte contemporáneo en relación con el espectador - sus elecciones, gustos, percepciones, comportamientos e interpretaciones. Las 28 obras plásticas híbridas y performativas fueron creadas, bajo la idea de que, en la actualidad, se ha producido una ruptura de intereses y, consiguientemente, un inevitable distanciamiento entre el espectador y el arte contemporáneo. Esta investigación procura conocer las miradas y los afectos del público no especializado en arte y se propone a reflexionar acerca de los principales aspectos y conexiones existentes entre un artista anónimo, sus obras performativas y su espectador. ¿El arte actual puede ser atractivo y entretenido para el gran público? ¿Puede el artista crear obras contemporáneas más democráticas y menos excluyentes? A partir de una encuesta con los visitantes de la exposición y de un cuestionario realizado con 55 personas, se buscó verificar si el artista había logrado afectar al espectador e inducirlo a cuestionamientos y reflexiones sobre los temas, a saber: arte contemporáneo, transformaciones y tiempo. Los datos recolectados y categorizados fueron comentados a la luz del pensamiento y de la teoría de los afectos del filósofo holandés Baruch Spinoza (2016). Por medio tanto de una metodología cuantitativa como, sobre todo, cualitativa, se pudo verificar y trabajar el concepto de obras-parábola, es decir, obras que pueden ser percibidas de acuerdo con la sensibilidad y potencialidad de cada individuo, dejando trasparecer, al mismo tiempo, sus gustos, afecciones y afectos. La tesis se presenta, en fin, como una forma singular de reflexionar y pensar el arte contemporáneo, por medio de obras que se metamorfosearon durante la muestra, y su experiencia estética por parte del espectador en un momento puntual, sin pretensión de crear ningún análisis, teoría o metodología relacionada con la tríada artista-obra-espectador. / [CA] Aquesta tesi és producte d'un treball d'investigació centrat en la recepció estètica de l'exposició Metamorfosi: veure en el temps, presentada a València - Espanya. La investigació busca apropiar-se del mateix art per a examinar, reflexionar i qüestionar l'art contemporani en relació amb l'espectador - les seues eleccions, gustos, percepcions, comportaments i interpretacions. Les 28 obres plàstiques híbrides i performatives van ser creades, sota la idea que, en l'actualitat, s'ha produït una ruptura d'interessos i, consegüentment, un inevitable distanciament entre l'espectador i l'art contemporani. Aquesta investigació procura conèixer les mirades i els afectes del públic no especialitzat en art i es proposa a reflexionar sobre els principals aspectes i connexions existents entre un artista anònim, les seues obres performatives i el seu espectador. L'art actual pot ser atractiu i entretingut per al gran públic? Pot l'artista crear obres contemporànies més democràtiques i menys excloents? A partir d'una enquesta amb els visitants de l'exposició i d'un qüestionari realitzat amb 55 persones, es va buscar verificar si l'artista havia aconseguit afectar l'espectador i induir-lo a qüestiona ments i reflexions sobre els temes, a saber: art contemporani, transformacions i temps. Les dades recol·lectades i categoritzades van ser comentats a la llum del pensament i de la teoria dels afectes del filòsof holandès Baruch Spinoza (2016). Per mitjà tant d'una metodologia quantitativa com, sobretot, qualitativa, es va poder verificar i treballar el concepte d'obres-paràbola, és a dir, obres que poden ser percebudes d'acord amb la sensibilitat i potencialitat de cada individu, deixant transparentar, al mateix temps, els seus gustos, afeccions i afectes. La tesi es presenta, en fi, com una forma singular de reflexionar i pensar l'art contemporani, per mitjà d'obres que es van metamorfosar durant la mostra, i la seua experiència estètica per part de l'espectador en un moment puntual, sense pretensió de crear cap anàlisi, teoria o metodologia relacionada amb la tríade artista-obra-espectador. / [EN] This thesis is the product of an investigative work centered on the aesthetic reception of the exhibition Metamorphoses: see in time, presented in Valencia - Spain. The research seeks to appropriate the art itself to examine, reflect and question contemporary art regarding the viewer - their choices, tastes, perceptions, behaviors and interpretations.The 28 hybrid and performant plastic artworks were created under the idea that, today, there was a rupture of interests and, consequently, an inevitable distance between the viewer and contemporary art. This research seeks to know the views and affections of the public not specialized in art and aims to reflect on the main aspects and connections existing between an anonymous artist, his performant works and his viewer. Can current art be attractive and fun for the general public? Can the artist create more democratic and less exclusive contemporary works? From a survey with the visitors to the exhibition and a questionnaire carried out with 56 people, we sought to verify whether the artist managed to affect the viewer and induce him to question and reflect on the themes: contemporary art, transformations and time. The collected and categorized data were commented on in the light of the thinking and the theory of affects of the Dutch philosopher Baruch Spinoza (2016). Through a quantitative and, above all, qualitative methodology, it was possible to verify and work on the concept of works-parable, that is, works that can be perceived according to the sensitivity and potential of each individual, while showing, at the same time, their tastes, affections and fondness. Finally, the thesis presents itself as a singular way of reflecting and thinking about contemporary art, through works that metamorphosed during the show, and its aesthetic experience by the viewer in a punctual moment, without the intention of creating any analysis, theory or methodology related to the artist-work-viewer triad. / Oliveira Góes, CE. (2021). Miradas en metamorfosis: una investigación estética sobre la producción puntual de un artista anónimo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/177356
| Identifer | oai:union.ndltd.org:upv.es/oai:riunet.upv.es:10251/177356 |
| Date | 22 November 2021 |
| Creators | Oliveira Góes, Carlos Eduardo |
| Contributors | Berenguer Wieden, María Desamparados, Universitat Politècnica de València. Facultad de Bellas Artes - Facultat de Belles Arts |
| Publisher | Universitat Politècnica de València |
| Source Sets | Universitat Politècnica de València |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/acceptedVersion |
| Rights | http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0145 seconds