Sempre s’havia pensat que el concepte religiós i el concepte esportiu pertanyien a dues esferes excloents de la vida de l’ésser humà, dos conceptes vitals contraposats: la vida de l’espiritualitat i la de l`ànima, en contraposició amb una concepció més corpòria de la vida. Per tant, l’atleta de l’esperit i l’atleta del cos no podien conviure plegats en el recorregut vital de les persones. L’aparició del cristianisme, com una escissió del judaisme, es va trobar fortament impregnada d’elements de la cultura clàssica helenística. Com a fil conductor de la tesi doctoral ens centrarem en el pensament de Pau de Tars, cap visible de la comunitat cristiana d’Antioquia. A les seves cartes pastorals va emprar un estil metafòric impregnat d’elements que provenien de la concepció esportivo-afonística que va caracteritzar la “paideia” grega, un mètode pedagògic que unia el desenvolupament de l’intel.lecte amb les pràctiques físico-esportives com a únic camí per a aconseguir la virtut. Creiem que l’herència clàssica al pensament de l’Apòstol quant a la seva concepció agonística de la vida pot incidir de manera positiva en el món del futbol formatiu. Aspectes com l’ascetisme, la negació dels ídols, la professió de fe paulina centrada en l’existència d’un únic Déu han estat alguns dels elements que hem pogut comparar amb el món del futbol contemporani.
Les anomenades metàfores esportives paulines centraven un discurs on es feia una crida a la lluita, a l’esforç i a la cooperació que serien presents a la difícil vida dels primers cristians. Atenent a aquests supòsits, en el treball doctoral s’estableixen un seguit de principis axiològics derivats de l’essència del missatge epistolar de Pau i que poden ser utilitzats en la millora de la pedagogia esportiva del futbol fins al punt de poder establir un codi ètic, que pugui ser útil en el terreny de les escoles formatives i també com a eina vàlida per als educadors d’aquest esport. Els elements que van caracteritzar el “corpus paulinum” han estat comparats, en aquest treball, amb trets que es produeixen en el futbol actual. D’igual manera que l’Apòstol aconsellava les comunitats cristianes, podem extrapolar aquest missatge per tal d’aconseguir un esport més pur, on el “fair play” esdevingui un dels elements que el defineixin. En els darrers anys, el futbol ha assolit una dimensió extraordinària, fins al punt que podem afirmar que ha esdevingut un substitut de la religió.
El naixement mateix del futbol ens traslladaria a l’àmbit d’allò religiós, perquè quan va aparèixer, durant l’època victoriana anglesa, pedagogs com ara Thomas Arnold van proposar un nou sistema educatiu recuperant aspectes de l’antic mètode clàssic d’educació. Així doncs, les pràctiques esportives (com a element complementari i necessari al curriculum escolar) van tornar a prendre volada després de romandre durant segles a l’oblit. En l’aparició del futbol, remarquem el paper de l’Església anglicana, que (de la mà del cardenal Newton) va potenciar el futbol com a element terapèutic per a la classe obrera industrial i també com a mecanisme d’evangelització.
El discurs que abans era propi d’allò sagrat s’ha instal.lat actualment en el món profà, i més concretament en el món del futbol; d’aquesta manera, aspectes com ara la salvació, la resurrecció, els miracles i els precs han entrat a formar part del context esportiu.
Considerant tots aquests supòsits, a la present tesi doctoral es realitza un acurat estudi comparatiu dels ritus i dels símbols característics del context religiós cristià i la seva relació amb el món del futbol contemporani. La religió com a fet cultural fa referència a un fet humà complex i específic, un conjunt de sistemes de creences, de pràctiques, de símbols i d’estructures socials, a través de les quals l’ésser humà viu la seva relació amb el món d’allò sagrat. En reemplaçar el fet religiós, el futbol contemporani ha assumit bona part d’aquestes pràctiques en un context profà. / El concepto religioso y el concepto deportivo siempre se había pensado que pertenecían a dos esferas excluyentes de la vida del ser humano, dos conceptos vitales contrapuestos. La vida de la espiritualidad y del alma en contraposición a la concepción más corpórea de la vida. Así pues, el atleta del espíritu y el atleta del cuerpo no podían convivir juntos en el recorrido vital de las personas. La aparición del cristianismo, como una escisión del judaísmo, estuvo fuertemente impregnada de elementos de la cultura clásica helena. Como hilo conductor de la tesis doctoral nos centraremos en el pensamiento de Pablo de Tarso. Cabeza visible de la comunidad cristiana de Antioquia. En sus cartas pastorales utilizó un estilo metafórico impregnado de elementos que provenían de la concepción deportivo-agonística que caracterizó la paideia griega. Un método pedagógico que unía el desarrollo del intelecto con las prácticas físico-deportivas como único camino para alcanzar la virtud. La herencia clásica en el pensamiento del Apóstol en cuanto a su concepción agonística de la vida creemos que puede incidir de manera positiva en el mundo del fútbol formativo. Aspectos como el ascetismo, la negación de los ídolos, la profesión de fe paulina centrada en la existencia de un sólo dios han sido algunos de los elementos que hemos podido comparar con el mundo del fútbol contemporáneo.
Las llamadas metáforas deportivas paulinas centraban un discurso donde se apelaba a la lucha, al esfuerzo y a la cooperación que debían de estar presentes en la difícil vida de los primeros cristianos. Atendiendo a estos supuestos en el trabajo doctoral se establecen una serie de principios axiológicos derivados de la esencia del mensaje epistolar de Pablo y que pueden ser utilizados en la mejora de la pedagogía deportiva del fútbol hasta el punto de poder establecer un código ético, que pueda ser útil en el terreno de las escuelas formativas y también como herramienta válida para los educadores de este deporte.Los elementos que caracterizaron el corpus paulinum han sido comparados en el trabajo con rasgos que se producen en el fútbol actual. De la misma manera como el Apóstol aconsejaba a las comunidades cristianas podemos extrapolar dicho mensaje en aras a conseguir un deporte más puro donde el fair play se convierta en uno de los elementos que lo definan. El fútbol, ha alcanzado en los últimos tiempos una dimensión extraordinaria, hasta tal punto, que podemos afirmar que se ha convertido en un sustituto de la religión. El mismo nacimiento de este deporte nos trasladará al ámbito de lo religioso, pues su aparición durante la época victoriana inglesa, donde pedagogos como Thomas Arnold propusieron un nuevo sistema educativo retomando aspectos del antiguo método clásico de educación. Así pues, las prácticas deportivas como un elemento complementario y necesario en el currículo escolar volvieron a alcanzar una gran dimensión después de siglos en el olvido. En este nacimiento del fútbol destacamos el papel relevante de la iglesia anglicana, que de la mano del cardenal Newton potenciaron el fútbol como elemento terapéutico para la deprimida clase obrera industrial y también como un mecanismo de evangelización de la misma. El discurso propio de lo sagrado actualmente se ha instalado en el mundo profano, concretamente en el mundo del futbol, de esta manera aspectos como la salvación, la resurrección, los milagros y los rezos han entrado a formar parte del contexto deportivo. Atendiendo a estos supuestos en la tesis doctoral se hace un minucioso estudio comparativo de los ritos y símbolos característicos del contexto religioso cristiano y su relación con el mundo del fútbol contemporáneo. La religión como hecho cultural se caracteriza por partir del supuesto que el término designa un hecho humano complejo y específico, un conjunto de sistemas de creencias, de prácticas de símbolos y de estructuras sociales a través de las cuales el ser humano vive su relación con el mundo de lo sagrado. El fútbol contemporáneo ha sustituido al hecho religioso. Las prácticas del ser humano actual van dirigidas hacia el mundo de lo profano, hacia el mundo del fútbol. / The religious concept and sporty concept had always thought they belonged to two areas exclusive of human life, two conflicting vital concepts. The life of spirituality and the soul as opposed to the bodily conception of life. Thus the spirit of the athlete and the athlete's body could not live together in the life journey of the people. The emergence of Christianity as a splinter group of Judaism, was strongly imbued with elements of classical Hellenic culture. As the central theme of the doctoral thesis will focus on the thought of Paul of Tarsus. Visible head of the Christian community of Antioch. In his pastoral letters used a metaphorical style imbued with elements coming from the sports-agonistic conception that characterized the Greek paideia. A teaching method that linked the development of the intellect with physical and sports practices as the only way to attain virtue. The classical heritage in the Apostle's thought in terms of agonistic conception of life we can have a positive impact on the world of football training. Aspects such as asceticism, denial of idols, Paul's profession of faith centered on the existence of a single god have been some of the elements we have been able to compare with the world of modern football.
Pauline calls focused sports metaphors a speech which appealed to the struggle, effort and cooperation that should be present in the hard life of early Christians. Based on these assumptions in the dissertation establishes a series of axiological principles derived from the essence of the message of Paul and letters that can be used in improving the teaching soccer sports so much to establish an ethical code that can be useful in the field of training schools and also as a valid tool for educators of this sport. The elements that characterized the Pauline corpus have been compared in working with features occurring in football today. In the same way as the Apostle advised the Christian community we can extrapolate the message in order to get a pure sport where fair play to become one of the elements that define it. Football has recently reached an extraordinary dimension to such an extent, we can say that it has become a substitute religion. The very birth of this sport will take us to the realm of religion, since its emergence in Victorian England, where teachers like Thomas Arnold proposed a new education system aspects of the former returning to the classical method of education. So, sports practices as complementary and necessary in the school curriculum again reached a large size after centuries of oblivion. In this birth of football highlight the important role of the Anglican Church, which the hand of Newton boosted Cardinal football as a therapy for the depressed industrial working class and also as a means of evangelization itself. The discourse of the sacred itself has now been installed in the secular world, particularly in the world of football, so things like salvation, resurrection, miracles and prayers have become part of the sporting context. Based on these assumptions in the doctoral thesis is a thorough comparative study of the rites and symbols of Christian religious context and its relationship to the world of contemporary football. Religion as a cultural phenomenon is characterized by the assumption that the term designates a specific complex human fact, a set of belief systems, symbols, practices and social structures through which human beings live their relationship with the sacred world. The contemporary football has replaced the religious fact. The current human practices are directed towards the world of the profane, to the world of football.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/53591 |
| Date | 19 January 2012 |
| Creators | Arranz Albó, Xavier |
| Contributors | Vilanou, Conrad, Universitat de Barcelona. Departament de Teoria i Història de l'Educació |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 662 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0032 seconds