Un aspecte fonamental quan cal resoldre un problema vibroacústic en un sistema mecànic és el de determinar com flueix l’energia des d’una font donada, cap a qualsevol part del sistema. Això permet decidir quines són les accions a prendre per disminuir, per exemple, els nivells de soroll i vibracions en una determinada àrea del sistema. El comportament dinàmic d’un sistema mecànic es pot estimar utilitzant diversos mètodes numèrics, cadascun dels quals enfocat a un marge de freqüència determinat. Mentre a baixes freqüències es poden aplicar mètodes deterministes com el Mètode d’Elements Finits (FEM) o el Mètode d’Elements de Contorn (BEM), a altes freqüències, els mètodes estadístics com l’Anàlisi Estadística Energètica (SEA), esdevenen inevitables. A més a més, diverses tècniques com el FE-SEA híbrid, els models de Distribució Energètica (ED) o l’Anàlisi Estadística de distribució d’Energia modal (SmEdA), entre d’altres, han estat recentment plantejades per tal de tractar amb l’anomenat problema de les mitges freqüències. Tanmateix, encara que alguns mètodes numèrics poden predir la resposta vibroacústica puntual o amitjanada d’un sistema, aquests no proporcionen de forma directa informació sobre com flueix l’energia per tot el sistema. Per tant, cal algun tipus de post-processament per a determinar quines són les vies de transmissió d’energia. L’energia transmesa a través d’un determinat camí que connecti un subsistema font, on l’energia és introduïda, i un subsistema receptor, es pot calcular numèricament. Tot i això, la identificació dels camins que dominen la transmissió d’energia des d’una font fins a un receptor normalment acostuma a basar-se en l’experiència i el parer de l’enginyer. Així doncs, un mètode que permeti obtenir aquests camins de forma automàtica resultaria molt útil. La teoria de grafs proporciona una sortida a aquest problema, ja que existeixen diversos algorismes de càlcul de camins en grafs. En aquesta tesi, es proposa un enllaç entre els models vibroacústics i la teoria de grafs, que permet adreçar els problemes de vies de transmissió de forma directa. La dissertació comença centrant-se en els models SEA. Primerament, es mostra que té sentit realitzar una anàlisi de vies de transmissió (TPA) en SEA. Seguidament, es defineix un graf que representa de forma acurada els models SEA. Tenint en compte que la transmissió d’energia entre fonts i receptors es pot justificar mitjançant la contribució d’un grup finit de vies dominants en varis casos d’interès, es presenta un algorisme per calcular-les. A continuació, s’implementa un algorisme que inclou en el càlcul de camins la naturalesa estocàstica dels factors de pèrdues SEA. Tot seguit, es tracta com es pot estendre l’anàlisi de vies de transmissió al marge de la mitja freqüència. L’aplicació de la teoria de grafs a les mitges freqüències s’adapta per alguns models ED, així com també SmEdA. Finalment, es presenta una altra possible aplicació de la teoria de grafs en vibroacústica. S’implementa una estratègia basada en algorismes de talls en grafs per tal de reduir l’energia en un subsistema receptor amb la modificació d’un grup reduït de factors de pèrdues. Aquest grup de variacions, es troba calculant talls en el graf que separin els subsistemes fonts dels receptors. / A fundamental aspect when solving a vibroacoustic problem in a mechanical system is that of finding out how energy flows from a given source to any part of the system. This would help making decisions to undertake actions for diminishing, for example, the noise or vibration levels at a given system area. The dynamic behavior of a mechanical system can be estimated using different numerical methods, each of them targeting a certain frequency range. Whereas at low frequencies deterministic methods such as the Finite Element Method (FEM) or the Boundary Element Method (BEM) can be applied, statistical methods like Statistical Energy Analysis (SEA) become unavoidable at high frequencies. In addition, a large variety of approaches such as the hybrid FE-SEA, the Energy Distribution (ED) models or the Statistical modal Energy distribution Analysis (SmEdA), among many others, have been recently proposed to tackle with the so-called mid-frequency problem. However, although numerical methods can predict the pointwise or averaged vibroacoustic response of a system, they do not directly provide information on how energy flows throughout the system. Therefore, some kind of post-processing is required to determine energy transmission paths. The energy transmitted through a particular path linking a source subsystem, where external energy is being input, and a target subsystem, can be computed numerically. Yet, identifying which paths dominate the whole energy transmission from source to target usually relies on the engineer's expertise and judgement. Thus, an approach for the automatic identification of those paths would prove very useful. Graph theory provides a way out to this problem, since powerful path algorithms for graphs are available. In this thesis, a link between vibroacoustic models and graph theory is proposed, which allows one to address energy transmission path problems in a straightforward manner. The dissertation starts focusing on SEA models. It is first shown that performing a transmission path analysis (TPA) in SEA makes sense. Then a graph that accurately represents the SEA model is defined. Given that the energy transmission between sources and targets is justified by the contribution of a limited group of dominant paths in many cases of practical interest, an algorithm to find them is presented. Thereafter, an enhanced algorithm is devised to include the stochastic nature of SEA loss factors in the ranking of paths. Next, it is discussed how transmission path analysis can be extended to the mid frequency range. The graph approach for path computation becomes adapted for some ED models, as well as for SmEdA. Finally, we outline another possible application of graph theory to vibroacoustics. A graph cut algorithm strategy is implemented to achieve energy reduction at a target subsystem with the sole modification of a reduced set of loss factors. The set is found by computing cuts in the graph separating source and receiver subsystems. / Un aspecto fundamental a la hora de resolver un problema vibroacústico en un sistema mecánico es el de determinar cómo fluye la energía desde una determinada fuente hasta cualquier parte del sistema. Ello ayudaría a tomar decisiones para emprender acciones destinadas a disminuir, por ejemplo, los niveles de ruido y vibraciones en un área del sistema dada. El comportamiento dinámico de un sistema mecánico se puede estimar utilizando varios métodos numéricos, cada uno de ellos enfocado a un determinado rango de frecuencia. Mientras en las bajas frecuencias se pueden aplicar métodos deterministas como el Método de los Elementos Finitos (FEM) o el método de Elementos de Contorno (BEM), los métodos estadísticos como el Análisis Estadístico Energético son inevitables en las altas frecuencias. Además, se han desarrollado gran variedad de técnicas como el FE-SEA híbrido, los modelos de Distribución de Energía (ED) o el Análisis Estadístico de distribución de Energía modal (SmEdA), entre otras, para tratar el llamado problema de las medias frecuencias. Sin embargo, aunque los métodos numéricos pueden predecir la respuesta vibroacústica puntual o promediada de un sistema mecánico, ellos no proporcionan información sobre como fluye la energía en el sistema. Por lo tanto, hace falta algún tipo de post-procesado para determinar las vías de transmisión de energía. La energía transmitida a través de un determinado camino que conecta un subsistema fuente, donde se introduce la energía, y un subsistema receptor, se puede calcular numéricamente. A pesar de ello, identificar qué caminos dominan la transmisión de energía desde la fuente al receptor normalmente suele recaer en la experiencia o el juicio del ingeniero. Así pues, un método automático para identificar estos caminos resultaría muy útil. La teoría de grafos proporciona una solución a este problema, ya que existen potentes algoritmos de cálculos de caminos en grafos. En esta tesis, se propone un enlace entre los modelos vibroacústicos y la teoría de grafos, que permite abordar los problemas de vías de transmisión de forma directa. La disertación empieza centrándose en los modelos SEA. Primeramente, se muestra que tiene sentido realizar un análisis de vías de transmisión (TPA) en un modelo SEA. Seguidamente, se define un grafo que representa fielmente un modelo SEA. Teniendo en cuenta que en muchos casos de interés práctico, la transmisión de energía entre fuentes y receptores se puede justificar mediante la contribución de un grupo finito de vías de transmisión, se define un algoritmo para encontrarlas. A continuación, se implementa un algoritmo que incluye en el cómputo de caminos la naturaleza estocástica de los factores de pérdidas SEA. Luego, se trata la extensión del análisis de vías de transmisión al rango de media frecuencia. La técnica de teoría de grafos aplicada a cálculo de caminos se adapta para algunos modelos ED y también SmEdA. Finalmente, se presenta otra posible aplicación de la teoría de grafos a la vibroacústica. Se implementa una estrategia basada en algoritmos de cortes en grafos destinada a reducir la energía en un subsistema receptor mediante la simple modificación de un grupo reducido de factores de pérdidas. El grupo se encuentra calculando cortes que separen en el grafo los subsistemas fuentes de los subsistemas receptores.

La tesi posa de relleu, analitza i harmonitza tres nocions bàsiques: Paisatges històrics, Patrimoni i Didàctica. Conceptes que organitzen l'estudi en tres gran àrees o blocs temàtics vertebrats per un mateix fil conductor, per la cultura de l'aigua. El subjecte concret d'estudi històric/paisatgístic, patrimonial/cultural, i també educatiu/formatiu, són les hortes i les séquies del Tribunal de les Aigües de València, és a dir l'Horta de València, sobre les quals es fa una caracterització, una anàlisi i una descripció força detallada. La tesi incideix en primer lloc sobre els espais que conformen les hortes històriques de la Vega de València i la seua caracterització com a paisatges culturals; un segon bloc temàtic es destina a perfilar i delimitar el patrimoni cultural material i immaterial que se'n deriva, de la construcció, l'ús i el funcionament secular de les séquies; i una altra part afronta la didàctica i els recursos procedimentals que es poden inferir dels referits paisatges culturals en el procés d'ensenyament/aprenentatge de les Ciències Socials en l'educació reglada. El treball formula doncs propostes metodològiques generalitzables per a l'estudi d'espais similars a tota l'àrea mediterrània. A més, planteja mesures concretes i extensibles per a la protecció i la recuperació dels elements més significatius d'este patrimoni cultural. I finalment perfila els valors i les potencialitats que l'educació patrimonial pot oferir com a recurs didàctic en l'ensenyament.

Antecedents: L’Addicció al treball i la Passió pel treball tenen una gran influència en la salut laboral dels treballadors. En aquest context, els objectius plantejats són tres: (1) L'adaptació al castellà de l'Escala de Passió pel Treball (PTW) de Vallerand i Houlfort i el Qüestionari d'Estils de Vida (HPLP-II) de Walker i Hill-Polerecky; (2) Determinar si la Passió pel treball i l'Addicció al treball són constructes diferents; i (3) Identificar la capacitat predictiva de variables criteri sobre l'Addicció al treball i la Passió pel treball. Mètode: Els participants han estat 513 treballadors de Catalunya, obtinguts mitjançant un mostreig no probabilístic. S'han utilitzat els programes FACTOR (versió 7.2) i SPSS 20.0. Resultats: En l'escala PTW, els resultats del AFC (ESEM) recolzen el model de dos factors (Passió Harmoniosa i Passió Obsessiva). En l'escala sobre estil de vida (HPLP-II) l'estructura interna es redueix de sis a quatre factors (Responsabilitat cap a la salut, Activitat física, Nutrició, i Creixement espiritual i relacions interpersonals). Les dues escales presenten una fiabilitat adequada i indicis de validesa amb: Burnout, Irritació, Engagement i Autoeficàcia. A més, queda demostrada que l'Addicció al treball i la Passió pel treball són constructes diferents. També, es determina la capacitat predictiva de variables com a Personalitat, Engagement, Autoeficàcia, ICO, Satisfacció per la vida i Estil de vida sobre l'Addicció al treball i la Passió pel treball. Conclusions: Les Escala PTW i el Qüestionari HPLP-II, són instruments fiables i vàlids, adequats per ser usats en castellà. L'Addicció al Treball i la Passió pel Treball són constructes diferents. L'Addicció al Treball i la Passió pel Treball es poden predir mitjançant determinades variables (Personalitat, Engagement, Autoeficàcia, ICO, Satisfacció per la Vida i Estil de Vida). / Antecedentes: La Adicción al trabajo y la Pasión por el trabajo tienen una gran influencia en la salud laboral de los trabajadores. En este contexto, los objetivos planteados son tres: (1) La adaptación al castellano de la Escala de Pasión por el Trabajo (PTW) de Vallerand y Houlfort y el Cuestionario de Estilos de Vida (HPLP-II) de Walker y Hill-Polerecky; (2) Determinar si la Pasión por el trabajo y la Adicción al trabajo son constructos diferentes; y (3) Identificar la capacidad predictiva de variables criterio sobre la Adicción al trabajo y la Pasión por el trabajo. Método: Los participantes han sido 513 trabajadores de Cataluña, obtenidos mediante un muestreo no probabilístico. Se han utilizado los programas FACTOR (versión 7.2) y SPSS 20.0. Resultados: En la escala PTW, los resultados del AFC (ESEM) apoyan el modelo de dos factores (Pasión Armoniosa y Pasión Obsesiva). En la escala sobre estilo de vida (HPLP-II) la estructura interna se reduce de seis a cuatro factores (Responsabilidad hacia la salud, Actividad física, Nutrición, y Crecimiento espiritual y relaciones interpersonales). Las dos escalas presentan una fiabilidad adecuada e indicios de validez con: Burnout, Irritación, Engagement y Autoeficacia. Además, queda demostrada que la Adicción al trabajo y la Pasión por el trabajo son constructos diferentes. También, se determina la capacidad predictiva de variables como Personalidad, Engagement, Autoeficacia, ICO, Satisfacción por la vida y Estilo de vida sobre la Adicción al trabajo y la Pasión por el trabajo. Conclusiones: Las Escala PTW y el Cuestionario HPLP-II, son instrumentos fiables y válidos, adecuados para ser usados en castellano. La Adicción al Trabajo y la Pasión por el Trabajo son constructos diferentes. La Adicción al Trabajo y la Pasión por el Trabajo se pueden predecir mediante determinadas variables (Personalidad, Engagement, Autoeficacia, ICO, Satisfacción por la Vida y Estilo de Vida). / Background: Workaholism and passion at work have a great influence on the occupational health of workers. In this context, the objectives are threefold: (1) Adapting to Spanish the Passion for Work Scale (PTW) (Vallerand Houlfort) and the Lifestyle Questionnaire (HPLP-II) (Hill-Walker Polerecky); (2) Determining whether the Passion at work and Workaholism are different constructs; and (3) Identifying the predictive ability of criterion variables on Workaholism and Passion at work. Method: Participants were 513 workers in Catalonia, obtained using a non-probability sampling. We used the FACTOR program (version 7.2) and SPSS 20.0. Results: In the PTW scale, the results of the AFC (ESEM) supported the two-factor model (Harmonious Passion and Obsessive Passion). On the lifestyle scale (HPLP-II) the internal structure is reduced from six to four factors (Responsibility towards health, Physical activity, Nutrition, and Spiritual growth and interpersonal relationships). The two scales have adequate reliability and evidence of validity with Burnout, Irritation, Engagement and Self-Efficacy. Furthermore, it is demonstrated that Workaholism and Passion at work are different constructs. The predictive power of variables such as Personality, Engagement, Self-Efficacy, ICO, Life satisfaction and Lifestyle on Workaholism and Passion at work is also determined. Conclusions: PTW Scale and Questionnaire HPLP-II, are reliable and valid instruments, suitable to be uses in Spanish. The Workaholism and Passion at work are different constructs. Workaholism and Passion at work can be predicted by certain variables (Personality, Engagement, Self-Efficacy, ICO, Life satisfaction and Lifestyle).

La tesis destaca el papel fundamental que jugaron los medios de comunicación en su lucha por la libertad de expresión, favoreciendo un cambio total respecto a los años de la dictadura franquista. “Los medios de comunicación, sus profesionales y periodistas, forman parte del entramado social, que hace posible el comienzo, evolución y el buen fin del proceso democratizador†, concluye la tesis, con la que María Pareja ha obtenido la calificación de excelente cum laude por unanimidad. El estudio analiza los artículos de opinión publicados por el periódico Mediterráneo de Castellón desde 1975 a 1982, periodo en el que el periodismo vivió un momento de apogeo en España y, por consiguiente, en la provincia. La tesis concluye que este análisis permite reconstruir la sociedad y la cultura de la Transición Española.

La tesi s'aproxima a l'obra de Livio Vacchini, des dels seus aspectes generals als més particulars, a través de tres dels seus projectes que defineixen les diferents tipologies d'edificació: la Casa Vacchini a Costa Tenero, la Palestra de Losone i la Ferriera de Locarno. L'arquitecte suís analitza i busca solucions als problemes històrics de l'arquitectura. Amb un llenguatge arquitectònic que està estretament vinculat a l'esperit de les grans obres de l’antiguitat; un llenguatge clar i explícit com l'ordre, la repetició, la proporció i el ritme de l'element estructural bàsic. El treball parteix de la base, que Vacchini reconeix en l'artificialitat de la peça arquitectònica tota la seva potència; on la força de la seva arquitectura, es troba en la frontera que separa l'interior de l'exterior. Aquest punt de tensió, és estructura, és detall i a través de la llum es fa evident. Tot queda integrat en el conjunt de la peça, on no es pot treure ni afegir res. El seu és un treball d’omissió, de renúncia. Vacchini s'abstrau de qualsevol suggerència o seducció i projecta edificis formats de pocs materials i/o elements constructius. S'han seguit les mateixes línies d'estudi pels tres projectes: per una banda, s'ha realitzat un anàlisis crític de l'obra (des del lloc fins als detalls constructius), a través de les normatives urbanístiques, el re-dibuix dels seus projectes, com també des del punt de vista del context històrico-social. Per l'altra, s'ha realizat una lectura retrospectiva d'algun dels seus projectes tan anteriors com posteriors; en el que un es dóna compte, que l’interès de l'arquitecte suís, no està tant en el resultat final, sinó en la seva manera de fer i d'experimentar sobre un mateix tema. Darrera d'aquest procés arquitectònic hi ha un fil conductor, el Ritu. És la pauta per entendre la seva arquitectura, l'evolució de les seves idees, i veure fins a quin punt ell era capaç de portar fins a l'extrem les seves idees, és el ritu sobre la seva propia obra. Cada projecte no deixa de ser una transformació d'un existent però amb una formulació més avançada. Per concloure, els tres projectes analitzats, encara que són molt diferents, parlen dels mateixos temes: una arquitectura que es proposa des del lloc, que entén el caràcter públic o privat d'aquest, que parla de la relació entre el pla de l'home i l'entorn on està, de l'estructura com una peça fonamental per formalitzar el projecte (l'essencialitat del mur i/o de l'arquitrau), de la vocació de ser un objecte autònom, i de ser una arquitectura de contrastos (monumentalitat i opacitat exterior, versus la domesticitat i permeabilitat dels seus espais interior). I com Vacchini, modifica totes aquestes característiques arquitectòniques, amb l'experiència i l'ajut de les noves tecnologies, per tal d’aconseguir tres projectes unitaris i diversos a la vegada. En definitiva, Vacchini segueix en tot el procés del projecte un resultat lògic, quasi matemàtic, d'una manera de pensar i de construir; des del concepte fins a l'obra finalitzada, on no té un altre objectiu que el de crear un espai per protegir l'home, sigui públic o privat. / La tesis aborda la obra de Livio Vacchini desde lo general a lo particular, a través de tres de sus proyectos, que definen las diferentes tipologías edificatorias: la Casa Vacchini a Costa Tenero, la Palestra de Losone y la Ferriera de Locarno. El arquitecto suizo, analiza y busca soluciones a problemas históricos de la arquitectura. Su lenguaje arquitectónico se vincula estrechamente al espíritu de las grandes obras de la antigüedad; un lenguaje claro y explicito como el orden, la repetición y el ritmo del elemento básico estructural. El trabajo parte de la base que Vacchini reconoce en la artificialidad de la obra arquitectónica, toda su potencia, y en el hecho que la fuerza de su arquitectura reside en la frontera que separa el interior y el exterior. Este punto de tensión es estructura, es detalle, y cómo a través de la luz, se hace evidente. Todo queda integrado en el conjunto de la pieza, no se le puede añadir o eliminar nada. El suyo, es un trabajo basado en la omisión, en la renuncia. Vacchini se abstrae de cualquier sugerencia o seducción y proyecta edificios formados, por unos pocos materiales y/o elementos constructivos. Se han seguido las mismas líneas de estudio para los tres proyectos: por un lado, el análisis crítico de la obra (desde el lugar, hasta la materialización en el detalle), a través de sus normativas urbanísticas, el re-dibujo de sus proyectos y su contexto histórico-cultural. Para finalizar, con una lectura retrospectiva de algunos de sus proyectos anteriores y posteriores; en la que se descubre, que el interés del arquitecto suizo, no reside tanto en el resultado final de la obra, sino en el modo de hacer y de experimentar sobre un mismo tema. Detrás de este proceso arquitectónico hay un hilo conductor, el rito. La pauta para entender la arquitectura de Vacchini, la evolución de sus ideas y ver hasta que punto es capaz de llevarlas hasta el extremo, es el rito sobre su propia obra. Cada proyecto es una transformación de uno ya existente, pero con una formulación más avanzada. Para concluir, los tres proyectos analizados, aun siendo muy distintos, hablan de los mismos temas: una arquitectura que se propone desde el lugar, que entiende el carácter público o privado del edificio, que habla de la relación del plano del hombre con el entorno, de la estructura como pieza fundamental para formalizar el proyecto (la esencialidad el muro y/o del arquitrabe), de la vocación de ser un objeto autónomo y de ser una arquitectura de contrastes (monumentalidad y opacidad exterior, versus domesticidad y permeabilidad de sus espacios interiores). Y cómo Vacchini modifica todas estas características arquitectónicas, con la experiencia y la ayuda de nuevas tecnologías, para conseguir tres proyectos unitarios y distintos a la vez. En definitiva, Vacchini sigue en todo el proceso del proyecto un resultado lógico, casi matemático, de un modo de pensar y de construir; desde el concepto hasta la obra acabada, sin otro objetivo que crear un espacio para proteger al hombre, sea público o privado. / The thesis approaches the work of Livio Vacchini from the general to the particular, through three of his projects, which define the different building types: the Vacchini house in Costa Tenero, the Gymnasium in Losone and the Ferriera in Locarno. The Swiss architect, analyzes and seeks solutions to historical problems of architecture. His architectural language is closely linked to the spirit of the great works of antiquity; a clear and explicit language like order, repetition and rhythm of the basic structural element. The work is based on Vacchini’s recognizition that in the artificiality of the architectural piece lies all its potential, on one side, and that the strength of his architecture is best reflected by the boundary between inside and outside, on the other. This point of tension is structure is detail and how through light, it makes evident. Everything is integrated into the whole piece, not being able to add or remove anything. His work is built on omission, on renouncement. Vacchini is abstracted from any suggestion or seduction and projects buildings made of few materials and/or construction elements. The same lines of study have been followed for all three projects being analyzed in this thesis: first, a critical analysis of the work (from the place to the transformation into detail) through its planning regulations, the re-design of his projects and their historical and cultural context. Finally, some of his previous and past projects are reviewed, finding out that the interest of the Swiss architect is more focused on the way of doing and experimenting with one same topic, rather than on the final result of the work itself. Behind this architectural process there is a guiding thread, the ritual. The guidelines to understand the architecture of Vacchini, are the evolution of his ideas and how far he goes to bring them to limit,; It is the ritual about his own work. Each project is the transformation of an existing one, but with a more advanced formulation. To conclude, the three projects analyzed, even being very different one to each other, all of them reflect the same topics: an architecture shaped by the location, that understands the public or private character of the building, that talks about the relationship between man and environment, about the structure as central to formalize the project (essentiality the wall and/or the architrave), and about the vocation of being an autonomous object and being an architecture of contrasts (monumentality and exterior opacity versus permeability and domesticity of their interior spaces). And how Vacchini, modifies all those architectural characteristics, with the experience and support of the new technologies to achieve three joint and different projects, at once. At the end, Vacchini follows throughout the project process a logical result, almost mathematical, of a way of thinking and building; from concept to work completion, he shows no other purpose but the creation of a space, either public or private, to protect man.

Els traductors professionals fan servir diferents tipus d'eines electròniques per aconseguir un major nivell de productivitat i qualitat. Les dues eines més conegudes són les memòries de traducció i, més recentment, la traducció automàtica. Aquesta tesi investiga com el funcionament de les eines de traducció i aspectes específics de les interfícies gràfiques d'usuari afecten al rendiment del traductor. L'estudi duu a terme un experiment amb deu traductors professionals que tradueixen de l'anglès a l'espanyol en el camp de la localització de programari. Els resultats apunten al fet que les metadades de traducció - el conjunt d'elements de meta-informació que sorgeixen de les propostes de traducció generades per aquestes eines - afecten indicadors de rendiment com la velocitat, la qualitat i l'esforç de tecleig. També es descobreix que els traductors inverteixen més temps a pensar com traduir un segment que teclejant o editant les traduccions proposades. Els resultats d'aquest estudi poden ajudar a identificar fluxos de treball més eficients, amb beneficis per a traductors i clients en termes de cost i qualitat. Els resultats també poden ajudar a entendre els processos cognitius de l'activitat traductora i contribuir al desenvolupament d'eines més eficients i ergonòmiques, amb la finalitat d'augmentar la satisfacció laboral. / Los traductores profesionales emplean diferentes tipos de herramientas electrónicas para lograr un mayor nivel de productividad y calidad. Las dos herramientas más conocidas son las memorias de traducción y, más recientemente, la traducción automática. Esta tesis investiga como el funcionamiento de las herramientas de traducción y aspectos específicos de las interfaces gráficas de usuario afectan al rendimiento del traductor. El estudio lleva a cabo un experimento con diez traductores profesionales que traducen del inglés al español en el campo de la localización de software. Los resultados apuntan a que los metadatos de traducción - el conjunto de elementos de meta-información que surgen de las propuestas de traducción generadas por dichas herramientas - afectan a indicadores de rendimiento como la velocidad, la calidad y el esfuerzo de tecleo. También se descubre que los traductores invierten más tiempo en pensar cómo traducir un segmento que tecleando o editando las traducciones propuestas. Los resultados de este estudio pueden ayudar a identificar flujos de trabajo más eficientes, con beneficios para traductores y clientes en términos de coste y calidad. Los resultados también pueden ayudar a entender los procesos cognitivos de la actividad traductora y contribuir al desarrollo de herramientas más eficientes y ergonómicas, con la finalidad de aumentar la satisfacción laboral. / Professional translators employ different kinds of electronic tools in order to achieve increased levels of productivity and quality. The two most prominent of such tools are translation memories and, more recently, machine translation. This thesis investigates how the functioning of translation tools and specific aspects of their graphical user interfaces affect translators’ performance. The study was carried out through an experiment with ten professional translators working from English into Spanish in the domain of software localisation. It was found that translation metadata – a set of meta-information elements provided by the tools about the translation suggestions – affect performance indicators such as speed, quality and typing effort. It was also found that translators spend more time thinking about how to translate a segment than actually typing or making edits to the suggested translations. The results of this study can help identify more efficient workflows, with benefits in terms of costs and quality for translators and their clients. The findings can also help understand the cognitive processes behind the translating activity and contribute to the development of tools that are more efficient and ergonomic, with a view to increasing job satisfaction.

L’objectiu d’aquesta recerca multi-paradigmàtica és presentar un anàlisis exploratori, correlacional y crític dels MOOC (Massive Open Online Courses) entesos com a comunitats d’aprenentatge participatius i descobrir el rol que l’aprenentatge autònom juga dins d’aquest marc. La recerca combina dades quantitatives i qualitatives i junt amb el marc teòric actual afegeix novetats en el cap de l’educació a distancia y les noves formes d’oferir cursos a distància. Els nostres resultats mostren diferencies estadístiques entre els estudiants que participen en diferent nombre de tests i el seu nivell d’aprenentatge autònom (p=0.003). Presentem informació demogràfica y les visions dels estudiants relacionades amb les tres presencies de la comunitat d’aprenentatge participatiu (presencia social, cognitiva y del instructor). L’estudi consta també de les opinions dels experts sobre el disseny dels MOOC i el seu valor pedagògic. Les nostres conclusions finals indican que els MOOC son entorns d’aprenentatge diferents en relació amb els entorns tradicionals a distancia, creen una comunitat d’aprenentatge participativa diferent i atrauen perfils d’estudiants diferents. Suggerim millores en el disseny pedagògic per a ajudar als estudiants a ser mes autònoms y per alinear els continguts del curs. La taxonomia de Marzano és suggerida com a marc pedagògic per a millorar el disseny dels MOOC i el grau de satisfacció dels alumnes. / El objetivo de esta investigación multi-paradigmática es presentar un análisis exploratorio, correlacional y crítico de los MOOC (Massive Open Online Courses) entendidos como comunidades de aprendizaje participativo y descubrir el role que el juega el aprendizaje autónomo dentro de este marco. La investigación combina datos cuantitativos y cualitativos, y junto con el marco teórico actual añade novedades en el campo de la educación online y los nuevos métodos para ofrecer cursos a distancia. Nuestros resultados muestran diferencias estadísticas entre los estudiantes que toman parte en diferente número de tests y su nivel de aprendizaje autónomo (p=0.003). También presentamos información demográfica y las opiniones de los estudiantes relacionadas con las tres presencias de la comunidad de aprendizaje participativo (presencia social, cognitiva y del instructor). El estudio consta también de las opiniones de expertos sobre el diseño de los MOOC y su valor pedagógico. Nuestras conclusiones finales indican que los MOOC son entornos de aprendizaje diferentes en relación con los entornos tradicionales a distancia, crean una comunidad de aprendizaje participativo diferente y atraen perfiles de estudiantes diferentes. Sugerimos mejoras en el diseño pedagógico para ayudar a los estudiantes a llegar a ser mas autónomos y para linear los contenidos del curso. La taxonomía de Marzano es sugerida como marco pedagógico para mejorar el diseño de los MOOC y el grado de satisfacción de los estudiantes. / The purpose of this mixed method research is to present an exploratory, correlational and critical analysis of MOOCs (Massive Open Online Courses) understood as COI (Community Of Inquiries) and uncover the role that SDL (Self Directed Learning) plays within the mentioned framework. The research combines quantitative and qualitative data and together with a current literature snapshot adds insights in the field of online education and its new content delivery forms. Our findings show statistical differences between students taking different number of quizzes and their level of SDL (p=0.003). We present demographic information and students views related with the three presences in the COI (social, cognitive and teaching presence). Experts’ views on MOOC designs and value are also collected. Our final conclusion points out that MOOCs are different content deliver environments from traditional online courses and they shape a different COI and attract different students profiles. Design improvements are also suggested to empower students to become independent learners and improve alignment in the course. Marzano’s taxonomy is the suggested pedagogical approach to improve MOOC design, and students’ satisfaction.

La creativitat és considerada un ingredient fonamental de la innovació, un recurs altament valorat per a la competitivitat sostenible i l’èxit a llarg termini de les empreses. Per això, líders de negoci, així com investigadors acadèmics i estaments polítics, han donat una atenció creixent a aquest tema. La investigació sobre la creativitat és un camp multifacètic i en creixement continuat. Degut a una falta de consens en la definició de la creativitat, aquest camp d’investigació s’ha anat ampliant al llarg de dècades, arribant als nostres dies amb una gran varietat d’aproximacions al seu estudi des de diferents disciplines, tals com la psicologia, sociologia, antropologia, neurologia o economia entre altres. No obstant, la perspectiva cultural aplicada a l’estudi de la creativitat ha estat relativament inferior. Malgrat algunes Formulacions teòriques, aquesta aproximació roman un pas per darrere en termes de recerca empírica. La present tesi es planteja la pregunta d’investigació de en quina mesura la cultura influència la creativitat de l'empleat en els seus llocs de treball, cosa que també es podria conceptualitzar com la influència de la cultura en el domini de coneixement de la creativitat en les organitzacions. Aquesta tesi proporciona evidència empírica a partir de 198 empleats de 10 organitzacions espanyoles, amb respecte a la relació entre cultura i creativitat en el treball. Es proposa que la cultura té una influència significativa a la creativitat de l'empleat. L'efecte de la cultura sobre aquesta creativitat s’estudia aplicant un model multidimensional de la creativitat de l'empleat percebuda, tenint en compte l’impacte cultural a un nivell individual d’anàlisi en tres dimensions diferents: cultura nacional, cultura organitzacional i valors individuals independents. En aquest model la creativitat de l’empleat es percebuda per ell mateix, i també (a mode de punt de validació) pel cap de l’empleat. Mentre la majoria de les eines i teories de la creativitat han estat desenvolupades a l’entorn de la cultura Anglo-Saxona, aquesta tesi es focalitza a la creativitat de l’empleat en el si d'organitzacions d'Espanya, una societat mediterrània que representa un espai cultural relativament poc investigat fins al moment. Entre les principals contribucions, els resultats empírics suggereixen un procés diferent procés social de creativitat en les organitzacions participants en aquest estudi, i una inesperada diferent percepció sobre la creativitat de l'empleat, en funció del punt d'observació. En resum, el propòsit d’aquesta tesi és la d'estudiar l'efecte de la cultura a la creativitat de l'empleat percebuda, en tres diferents dimensions d'anàlisi: la cultura nacional, la cultura organitzacional i els valors individuals independents. / La creatividad es considerada un ingrediente fundamental de la innovación, un recurso altamente preciado para la competitividad sostenible y el éxito a largo plazo de las empresas. Por ello, líderes de negocios, así como investigadores académicos y estamentos políticos, han prestado una atención creciente a este tema. La investigación sobre la creatividad es un campo multifacético y en continuo crecimiento. Debido a una falta de consenso en la definición de la creatividad, este campo de investigación se ha ido ampliando a lo largo de décadas, llegando a nuestros días con una gran variedad de aproximaciones a su estudio desde diferentes disciplinas, tales como psicología, sociología, antropología, neurología, o economía, entre otros. Sin embargo, la perspectiva cultural aplicada al estudio de la creatividad ha sido relativamente menor. A pesar de algunas formulaciones teóricas, esta aproximación permanece un paso por detrás en términos de investigación empírica. La presente tesis se plantea la pregunta de investigación de en qué medida la cultura influencia la creatividad del empleado en sus puestos de trabajo, lo que también se podría conceptualizar como la influencia de la cultura en el dominio de conocimiento de la creatividad en las organizaciones. Esta tesis proporciona evidencia empírica a partir de 198 empleados de 10 organizaciones españolas, con respecto a la relación entre cultura y creatividad en el trabajo. Se propone que la cultura tiene una influencia significativa en la creatividad del empleado. El efecto de la cultura sobre dicha creatividad se estudia aplicando un modelo multidimensional de la creatividad del empleado percibida, teniendo en cuenta el impacto cultural a un nivel individual de análisis, en tres dimensiones distintas: cultura nacional, cultura organizacional, y valores individuales independientes. En este modelo la creatividad del empleado es percibida por él mismo, y también (a modo de punto de validación) por el jefe del empleado. Mientras la mayoría de las herramientas y teorías de la creatividad han sido desarrolladas en el entorno de la cultura Anglo-Sajona, esta tesis se focaliza en la creatividad del empleado en el seno de organizaciones de España, una sociedad mediterránea que representa un espacio cultural relativamente poco investigado hasta el momento. Entre las principales contribuciones, los resultados empíricos sugieren un diferente proceso social de creatividad en las organizaciones participantes en el estudio, y una inesperada diferente percepción sobre la creatividad del empleado, en función del punto de observación. En resumen, el propósito de esta tesis es la de estudiar el efecto de la cultura en la creatividad del empleado percibida, en tres distintas dimensiones de analisis: la cultura nacional, la cultura organizacional y los valores individuales independientes. / Creativity is considered as a key ingredient of innovation, a highly praised resource for sustainable competitiveness and long term business success. As such, business leaders but also academic researchers and policy makers have paid increased attention to the subject. Creativity research is an ever-growing and multifaceted field of enquiry. Despite a lack of consensus regarding how to define creativity, this field of research has grown over the decades and today it includes a wide variety of approaches from diverse disciplines such as psychology, sociology, anthropology, neurology, economy, among others. The cultural approach to the study of creativity has been relatively understudied. Although there are some theoretical formulations, this stream of research lags behind in terms of empirical research. The current dissertation addresses the research question in relation to what extent culture affects the creativity of employees at work, that might also be conceptualized as the effect of culture on the knowledge domain of organizational creativity. This dissertation provides empirical evidence from a sample of 198 employees from 10 Spanish organizations, regarding the relationship between culture and creativity at work. It is maintained that culture has a significant influence on the employee creativity. The effect of culture on employee creativity is examined employing a multidimensional model, of the perceived employee creativity, that takes into account culture’s imprints at an individual level of analysis, at three distinct dimensions: national culture, organizational culture and individual stand-alone values. In this model the employee’s creativity is perceived by the employee himself, and also (as a validation point) by the employee’s manager. While most of creativity tools and theories have been developed within an Anglo-Saxon culture, this dissertation is focused on employee creativity in organizations belonging to Spain, a Mediterranean society and a cultural space that is relatively under-examined by previous research. Among the main contributions, empirical findings suggest a potential different social process of creativity in the organizations under study, and an unexpected different perception of employees’ creativity depending on the observation point. In summary, the purpose of this study is to examine the effect of culture on perceived employees' creativity, at three distinct dimensions: national culture, organizational culture and individual stand-alone values.

Els negocis familiars representen, a nivell mundial, la majoria de les empreses, i son reconeguts com importants creadors de PIB i de llocs de treball. Tenint en compte el seu destacat paper en l’ economia, els acadèmics han desenvolupat una important línia de recerca per comprendre les empreses familiars en quant se les considera diferents de les seves equivalents no familiars en diversos aspectes. Per això cal analitzar aquests factors de diferenciació i la forma en que poden continuar afegint valor al bé comú. Aquesta tesi, integrada per cinc estudis, explora diversos aspectes interconnectats de les empreses familiars des d’una perspectiva de contingència, aplicant diferents marcs teòrics. Utilitzant un mètode d’ investigació qualitativa basada en l’ anàlisi de casos, ofereix un anàlisi aprofundida dels factors diferencials, dels processos darrere l’evolució en el temps de les empreses familiars, i de l’ emergent institucionalització del tema promoguda per les associacions professionals. El primer article (capítol 2) estudia si la “familiness”, és a dir, el conjunt específic de recursos de la família, pot ser positiva o negativa i en quines situacions. El segon article (capítol 3) posa també l’ accent sobre la “familiness”, investigant com aquest conjunt específic de recursos pot ser mantingut al llarg del temps, a mesura que la complexitat augmenta. El tercer article (capítol 4) explora com les empreses familiars professionalitzen els seus àmbits de presa de decisions, en els casos on una més gran professionalització pot sostenir l’avantatge de la seva “familiness”. El quart article (capítol 5) aprofundeix en l’anàlisi de la variable familia i concentra la seva atenció en el “parenting”, és a dir, els estils parentals, i el seu efecte sobre la conducta dels membres de la generació següent respecte a l’empresa familiar. El cinquè article (capítol 6) amplia la perspectiva i tracta del paper de les associacions professionals en la conscienciació dels responsables polítics, abordant el procés d’ institucionalització pel que travessa actualment la qüestió. Aquesta recerca contribueix al camp de l’empresa familiar principalment per l’ utilització d’un enfoc interdisciplinari que combina diferents perspectives teòriques des d’una perspectiva de contingencia. / Las empresas familiares representan la mayoría de compañías en el mundo, y son reconocidas por su significativa contribución en la creación de empleo y generación de PIB. Dado el importante rol que juegan en la economía, numerosos investigadores han desarrollado una línea de trabajo importante para entender las empresas familiares, ya que se las considera diferentes de sus equivalentes no familiares en diversos aspectos. Por esto se considera necesario entender estos factores de diferenciación y la forma en que pueden continuar añadiendo valor al bien común. Esta tesis integrada por cinco estudios, explora diversos aspectos interconectados de la empresa familiar desde una perspectiva de contingencia, aplicando diferentes marcos teóricos. Utilizando una metodología cualitativa, basada en el análisis de casos, este estudio ofrece un análisis en profundidad de los factores diferenciales, de los proceso de evolución en el tiempo de las empresas familiares, y de la emergente institucionalización de dicho campo, promovida por las asociaciones profesionales. El primer artículo (capítulo 2) estudia si el “familiness”, es decir, el conjunto específico de recursos de la familia, puede ser positiva o negativa y en qué situaciones. El segundo artículo, (capítulo 3) pone también el foco en el “familiness”, investigando cómo este conjunto específico de recursos puede ser mantenido a lo largo del tiempo, a medida que la complejidad aumenta. El tercer artículo (capítulo 4) explora cómo las empresas familiares profesionalizan sus ámbitos de toma de decisiones, en los casos en donde una profesionalización mayor puede mantener la ventaja derivada de su “familiness”. El cuarto artículo (Capítulo 5) profundiza en el análisis de la variable familia y concentra su atención en los estilos de “parenting”, es decir, el estilo parental, y su efecto sobre la conducta de los miembros de la siguiente generación respecto a la empresa familiar. El quinto artículo (capítulo 6) amplia la perspectiva y trata el papel de las asociaciones profesionales en la concienciación de los responsables políticos, abordando el proceso de institucionalización por el que atraviesa actualmente el campo del empresa familiar. Esta investigación contribuye al campo de la empresa familiar principalmente al utilizar un enfoque interdisciplinario que combina diferentes marcos teóricos desde una perspectiva de contingencia. / Family businesses represent the majority of companies around the world, and are recognized as major employers and GNP generators. Given the important role they play in the economy, scholars have developed a major stream of research to understand family businesses as they are considered to differ from their non-family counterparts in various dimensions, thus the need to understand these sources of distinctiveness and how they can continue adding value to the common good. This dissertation, composed by five studies, explore diverse interconnected dimensions of the family business from a contingency perspective, applying different theoretical frameworks. Using qualitative case-based research, this study offers in-depth insights about the sources of distinctiveness, processes behind the evolution of family businesses over time, and the emergent institutionalization of the field driven by professional associations. The first article (chapter 2) studies whether familiness, the specific family bundle of resources can be either positive or negative and in which situation. The second article (chapter 3) focuses also on familiness investigating how familiness can be sustained over time as complexity increases. The third article (chapter 4) explores how family businesses professionalize their decision making domains, where more professionalized companies may sustain their familiness advantage. The fourth article (chapter 5) digs deeper into the family variable and centers its attention in parenting styles and its effect on next generation members’ behavior towards the family business. The fifth article (chapter 6) broadens the perspective and deals with the role of professional associations in creating awareness among policy makers, tackling the institutionalization process the field is going through. This research contributes to the family business field mainly by using an interdisciplinary approach combining different theoretical perspectives from a contingency perspective.

L'emprenedoria tecnològica té una influència destacada sobre la societat per la seva relació amb la generació de riquesa i ocupació, encara que no exempta de dificultats per als individus emprenedors. La investigació es centra en la relació dels emprenedors i les oportunitats d'emprenedoria tecnològica, explorant una de les etapes més rellevants del procés emprenedor: la identificació de les oportunitats. En aquesta línia, diversos autors han mostrat que el coneixement a priori, allò que coneix sobre les coses, propi de la seva història personal i social, i que li permet guiar-se en les seves accions, és un dels factors més significatius. Tot i que les teories existents plantegen una certa uniformitat en la relació entre el coneixement a priori i la identificació de les oportunitats d'emprenedoria, la literatura mostra una varietat de casos empírics on aquesta relació dista de ser lineal, permanent o homogènia. En absència d'un marc teòric complet, la present investigació adopta un caràcter exploratori, centrada en l'estudi de la identificació de les oportunitats d'emprenedoria i la influència mostrada pel coneixement a priori i els seus components. Per a això, s'ha realitzat un estudi amb una mostra d'individus immersos en iniciatives d'emprenedoria de base tecnològica, a través d'una aproximació metodològica qualitativa, la Teoria Fonamentada, i amb l'objectiu d'obtenir un conjunt de proposicions que proporcionin una explicació sobre la relació entre el coneixement a priori i la diversitat en la identificació d'oportunitats. Utilitzant la teoria cognitiva de l'individu, i una interpretació àmplia de la perspectiva del capital humà i social, la investigació identifica quatre noves categories de coneixement a priori: el coneixement a priori de negoci, i el coneixement a priori d'emprenedoria, ambdues amb una component de capital humà, i capital social. També mostra que la seva rellevància és específica, i alhora complementària, en funció del context d'emprenedoria. Els resultats permeten proposar consideracions tant en l'àmbit teòric, plantejant una nova tipologia del coneixement a priori amb influències específiques i complementàries en la identificació; com en el pràctic, sobre la idoneïtat de formació específica per emprendre, en funció del context en el qual desenvolupar aquest emprenedoria. / El emprendimiento tecnológico tiene una influencia destacada en la sociedad por su relación con la generación de riqueza y empleo, aunque no exenta de dificultades para los emprendedores. La investigación se centra en la relación de los emprendedores y las oportunidades de emprendimiento tecnológico, explorando una de las etapas más relevantes del proceso emprendedor: la identificación de las oportunidades. En esta línea, diversos autores han mostrado que el conocimiento a priori del individuo, aquello que conoce acerca de las cosas, propio de su historia personal y social, y que le permite guiarse en sus acciones, es uno de los factores más significativos. Aunque las teorías existentes plantean una cierta uniformidad en la relación entre el conocimiento a priori y la identificación de las oportunidades de emprendimiento, la literatura muestra una variedad de casos empíricos donde esa relación dista de ser lineal, permanente u homogénea. En ausencia de un marco teórico completo, la presente investigación adopta un carácter exploratorio, centrada en el estudio de la identificación de las oportunidades de emprendimiento y la influencia mostrada por el conocimiento a priori y sus componentes. Para ello, se ha realizado un estudio con una muestra de individuos inmersos en iniciativas de emprendimiento de base tecnológica, a través de una aproximación metodológica cualitativa, la Teoría Fundamentada, y con el objetivo de obtener un conjunto de proposiciones que proporcionen una explicación sobre la relación entre el conocimiento a priori y la diversidad en la identificación de oportunidades. Usando la teoría cognitiva del individuo, y una interpretación amplia de la perspectiva del capital humano y social, la investigación identifica cuatro nuevas categorías de conocimiento a priori: el conocimiento a priori de negocio, y el conocimiento a priori de emprendimiento, ambas con una componente de capital humano, y capital social. También muestra que su relevancia es específica, y a la vez complementaria, en función del contexto de emprendimiento. Los resultados plantean una tipología de conocimiento a priori basada en diversas componentes, con influencias específicas y complementarias en la identificación de oportunidades; y permiten consideraciones en el ámbito práctico, sobre la idoneidad de formación específica para emprender, en función del contexto en el cual desarrollar ese emprendimiento. / The technology-based entrepreneurship shows a significant influence on society through the generation of wealth and employment, though not without difficulties for entrepreneurs. This study is focused on the relationship between technology-based opportunities and entrepreneurs, exploring one of the most significant stages in the entrepreneurial process: the opportunity identification. The research literature proves that prior knowledge, the knowledge that an individual owns about things, which is a result of his own personal and social history and guides his actions, is one of the most significant factors to study in entrepreneurship. The existing theories suggest uniformity in the relationship between prior knowledge and entrepreneurial opportunity identification, though the literature shows significant examples where this relationship is far from being linear, continuous or homogeneous. In the absence of a comprehensive theoretical framework, this study addresses an exploratory research above the entrepreneurial opportunity identification and its relationship with the prior knowledge that an individual owns. To this end, a study has been conducted with a sample of individuals working on technology-based entrepreneurial initiatives, with a qualitative methodology approach, the Grounded Theory, in order to obtain a set of proposals that provide an explanation to the relationship between a priori knowledge and diversity in identifying opportunities. In this research, we use established cognitive theories and, a broad interpretation of human and social capital theories, which allows us to identify four prior knowledge categories: prior knowledge of business, and prior knowledge of entrepreneurship, both with a human and social capital component. This research also shows that the relevance of categories and their components is so specific, yet complementary, depending on the context of entrepreneurship. Our results suggest a specific typology of components in prior knowledge, with relevant and complementary influences on opportunity identification; on the practitioner side, several considerations are proposed according to the suitability to undertake a specific entrepreneurial training, depending of the nature of the entrepreneurial context.