Avui en dia les companyies, com una estratègia més de màrqueting i comunicació, trien i utilitzen als celebrities perquè donin suport en els seus productes i es converteixi en més vendes. La proposta d'aquesta tesi és contribuir a augmentar el coneixement científic dels celebrity endorsement a Espanya i obtenir un major enteniment quan les empreses trien a un celebrity. Destacarem la importància cabdal de la gestió dels celebrities en promocionar productes, associant els atributs i la personalitat del celebrity a les marques i demostrant que aquesta estratègia és una manera eficaç d’apropar-nos al consumidor i apropar els productes als consumidors. Per dur a terme aquesta investigació hem partit d'un objectiu principal que ens ha derivat a tres subobjectius i a una hipòtesi. Per poder donar correctes respostes als objectius, hem dut a terme un treball de recerca compost per quatre fases. La primera hem realitzat enquestes a consumidors per donar resposta al primer subobjectiu que és l'impacte que perceben els consumidors entre els missatges de les marques i l'aparició dels celebrities. La segona fase formada per entrevistes a professionals del sector empresarial i a especialistes del sector acadèmic ens donaran resposta al nostre segon subobjectiu que és revisar si la figura del celebrity ha guanyat rellevància en les estratègies de màrqueting i comunicació de les empreses que ha provocat una transformació en les tècniques de màrqueting. La tercera fase composta per entrevistes realitzades a celebrities i mànagers de celebrities volem verificar si en els últims anys la figura del celebrity ha evolucionat i s'ha alineat amb els atributs corporatius i ha servit per apropar el producte al consumidor, augmentar les vendes i donar una bona imatge de la marca. Per finalitzar, en una quarta fase, hem analitzat contractes de celebrities per veure el seu grau d'involucració i influència amb les marques. Les principals conclusions derivades d'aquesta investigació és que els celebrities són una eina bàsica i fonamental en les estratègies de màrqueting i comunicació d'avui dia. El seu paper és fonamental per donar a conèixer els productes, per apropar els productes als consumidors, per augmentar les vendes, per aconseguir major difusió a les campanyes publicitàries, per donar més notorietat a la marca, etc. Però també hi ha un alt risc en fer una bona elecció d'un celebrity, tant pot donar un salt qualitatiu en positiu per a una marca com tot el contrari, un escàndol negatiu d'un celebrity pot arribar a ocasionar múltiples danys a una empresa. Per aquest motiu vam detectar que és essencial i prioritari fer una bona elecció d'un celebrity per assegurar l'èxit d'una campanya publicitària amb un celebrity. Després de tota la investigació fem un pas més i proposem un protocol d'actuació per a que les empreses tinguin una eina per verificar si l'elecció propostada d'un celebrity per la seva empresa és encertada o no. Actualment l'elecció d'un celebrity està basada més en sentiments, percepcions i intuïcions que en un model de mètode sistemàtic, d'aquí la nostra aportació a una proposta de protocol d'actuació. / Hoy en día las compañías, como una estrategia más de marketing y comunicación, eligen y utilizan a los celebrities para que den apoyo en sus productos y se convierta en más ventas. La propuesta de esta tesis es contribuir a aumentar el conocimiento científico de los celebrity endorsement en España y obtener un mayor entendimiento cuando las empresas eligen a un celebrity. Destacaremos la importancia capital de la gestión de los celebrities en promocionar productos, asociando los atributos y la personalidad del celebrity a las marcas y demostrando que esta estrategia es una manera eficaz de acercarse al consumidor y acercar los productos a los consumidores. Para llevar a cabo esta investigación hemos partido de un objetivo principal que nos ha derivado a tres subobjetivos y a una hipótesis. Para poder dar correctas respuestas a los objetivos, hemos llevado a cabo un trabajo de investigación compuesto por cuatro fases. La primera hemos realizado encuestas a consumidores para dar respuesta al primer subobjetivo que es el impacto que perciben los consumidores entre los mensajes de las marcas y la aparición de los celebrities. La segunda fase formada por entrevistas a profesionales del sector empresarial y a especialistas del sector académico nos darán respuesta a nuestro segundo subobjetivo que es chequear si la figura del celebrity ha ganado relevancia en las estrategias de marketing y comunicación de las empresas que ha provocado una trnsformación en las técnicas de marketing. La tercera fase compuesta por entrevistas realizadas a celebrities y managers de celebrities queremos verificar si en los últimos años la figura del celebrity ha evolucionado y se ha alineado con los atributos corporativos y ha servido para acercar el producto al consumidor, aumentar las ventas y dar una buena imagen de la marca. Para finalizar, en una cuarta fase, hemos analizado contratos de celebrities para ver su grado de involucración e influencia con las marcas. Las principales conclusiones derivadas de esta investigación es que los celebrities son una herramienta básica y fundamental en las estrategias de marketing y comunicación de hoy en día. Su papel es fundamental para dar a conocer los productos, para acercar los productos a los consumidores, para aumentar las ventas, para conseguir mayor difusión en las campañas publicitarias, para dar mayor notoriedad a la marca, etc. Pero también hay un alto riesgo en hacer una buena elección de un celebrity, tanto puede dar un salto cualitativo en positivo para una marca como todo lo contrario, un escándalo negativo de un celebrity puede llegar a ocasionar múltiples daños a una empresa. De ahí que detectamos que es esencial y prioritario hacer una buena elección de un celebrity para asegurar el éxito de una campaña publicitaria con un celebrity. Después de toda la investigación damos un paso más y proponemos un protocolo de actuación para las empresas tengan una herramienta para verificar si la elección propuesta de un celebrity para su empresa es acertada o no. Actualmente la elección de un celebrity está basada más en sentimientos, percepciones e intuiciones que en un modelo de método sistemático, de ahí nuestra aportación a una propuesta de protocolo de actuación. / Today, companies, as another strategy for marketing and communication, choose and use celebrities to give support to their products and to increase sales. The proposal of this thesis is to contribute to increasing the scientific knowledge about celebrity endorsement in Spain and gain a greater understanding of when and how companies choose a celebrity. We highlight the importance of the management of celebrities for promoting products, associating the attributes and the personality of celebrities with certain brands and demonstrating that this strategy is an effective way to reach and bring products to consumers. To carry out this research we started with one main objective which subsequently led us to three sub-objectives and a hypothesis. To offer correct answers to the objectives, we have conducted a research project which consists of four phases. The first surveys of consumers were made to respond to the first sub-goal, which is to assess the impact among consumers' perceptions of brand messages and the appearance of celebrities. The second phase consists of interviews with professionals and experts from academia and the business sector and gives us a response to our second sub-goal: to check whether the figure of the celebrity has gained prominence in the marketing and communication strategies of the companies, causing a transformation in marketing techniques. The third phase consists of interviews with celebrities and celebrity managers in order to verify that in recent years the figure of the celebrity has evolved and aligned with corporate attributes and has served to bring the product to the consumer, increase sales, and offer a positive brand image. Finally, in the fourth phase, we analyzed contracts with celebrities to ascertain their degree of involvement and influence with brands. The main conclusions from this research are that celebrities are a basic and fundamental tool in the marketing and communication strategies of today. Their role is essential for publicizing products, bringing products to consumers, increasing sales, for greater dissemination in advertising campaigns, and giving greater visibility to the brand, etc. But there is also a high risk involved in making the correct choice of a celebrity. This choice can lead to a positive qualitative leap for a brand as easily as it can lead to the opposite. Further, a negative celebrity scandal can potentially cause multiple damages to a company. Hence it is essential to detect priorities and to choose the right celebrity to ensure the success of an advertising campaign which uses a celebrity. After all the research, we move one step further and propose a protocol for businesses and a tool to check if the proposed selection of a celebrity for your company will be successful or not. Currently the choice of a celebrity is based more on feelings, perceptions and intuitions rather than on a model with a systematic approach, hence our contribution to a proposed action protocol.

L’ús de les xarxes socials com a eina periodística es consolida en distintes direccions i a ritmes diferents. La literatura acadèmica ha demostrat que les pràctiques actuals s’allunyen de les corrents utòpiques que van entendre les xarxes socials, i concretament Twitter, com una esfera pública on els professionals i els ciutadans intercanviarien coneixement amb la finalitat de millorar els discurs periodístic en particular i la democràcia en general. A partir de l’estudi de quatre redaccions periodístiques, la present investigació proposa un model d’estudi de l’ús de les xarxes socials en un context professional, una pràctica que encara s’està inventant a dia d’avui. L’objecte d’estudi són les rutines productives dels periodistes catalans i dels de la comunitat francesa de Bèlgica. S’estudia un mitjà tradicional i un pure player de cada regió amb l’objectiu de detectar similituds i diferències entre ambdós sistemes mediàtics. A Catalunya s’analitza el diari Ara i el mitjà digital Vilaweb, mentre que el periòdic Le Soir i el cibermitjà Apache són els referents de la comunitat francesa de Bèlgica. Les tècniques quantitatives i qualitatives es complementen per obtenir un resultat sòlid de la investigació. Es combina la observació directa no participant a les redaccions periodístiques amb les entrevistes semi-estructurades en profunditat. Així com la observació permet conèixer les rutines reals i el context o els factors que influeixen en la feina dels periodistes, les entrevistes retraten les opinions dels professionals i la seva auto-percepció. L’anàlisi de continguts dels tutits publicats en els comptes corporatius dels diferents mitjans, a partir d’un model d’estudi denominat DIP (Difusió I Interacció I Promoció), reforça l’anàlisi objectiu de l’ús professional d’aquesta xarxa social. Els resultats de la investigació assenyalen que el principal ús de Twitter per part dels professionals és per distribuir contingut elaborat pel propi mitjà de comunicació; que, en segon lloc, la xarxa de microblogging és una eina útil per crear i promoure tant la marca corporativa del mitjà de comunicació en qüestió com la del periodista a títol individual; que les pràctiques associades a la possibilitat d’interacció –contacte amb fonts i espai de debat– són a dia d’avui residuals; que els periodistes al·leguen falta de temps i de recursos per prestar més atenció a l’evolució de les notícies un cop aquestes han estat difoses a través de les xarxes; i que existeix la voluntat per part dels professionals d’aconseguir una major interacció amb l’audiència. Es defensa que són necessàries més investigacions acadèmiques en l’àmbit espanyol sobre l’ús periodístic de les xarxes socials, així com la necessitat d’elaborar guies d’usos per optimitzar aquestes plataformes com a canals de distribució de continguts, com a eines de màrqueting i com a espais de comunicació amb les audiències. Tot plegat amb l’objectiu final de continuar desenvolupant les pràctiques periodístiques del segle XXI. / El uso de las redes sociales como herramienta periodística se consolida en distintas direcciones y a ritmos diferentes. La literatura académica ha demostrado que las prácticas actuales se alejan de las corrientes utópicas que entendieron las redes sociales, y en concreto Twitter, como una esfera pública donde profesionales y ciudadanos intercambiarían conocimiento con el fin de mejorar el discurso periodístico en particular y la democracia en general. A partir del estudio de cuatro redacciones periodísticas, la presente investigación propone un modelo de estudio del uso de las redes sociales en un contexto profesional, una práctica que aún se está inventando a día de hoy. El objeto de estudio son las rutinas productivas de los periodistas catalanes y de los de la comunidad francesa de Bélgica. Se estudia un medio tradicional y un pure player de cada región con el objetivo de detectar similitudes y diferencias entre ambos sistemas mediáticos. En Catalunya se analiza el diario Ara y el medio digital Vilaweb, mientras que el periódico Le Soir y el cibermedio Apache son los referentes de la comunidad francesa de Bélgica. Las técnicas cuantitativas y cualitativas se complementan para obtener un resultado sólido de la investigación. Se combina la observación directa no participante en las redacciones periodísticas con la entrevistas semi-estrructuradas en profundidad. Así como la observación permite conocer las rutinas reales y el contexto o los factores que influyen en el trabajo de los periodistas, las entrevistas retratan las opiniones de los profesionales y su auto-percepción. El análisis de contenido de los tuits publicados en las cuentas corporativas de los distintos medios, a partir de un modelo de estudio denominado DIP (Difusión I Interacción I Promoción), refuerza el análisis objetivo del uso profesional de esta red social. Los resultados de la investigación señalan que el principal uso de Twitter por parte de los profesionales es para distribuir contenido elaborado por el propio medio de comunicación; que en segundo lugar la red de microblogging es una herramienta útil para crear y promover tanto la marca corporativa del medio de comunicación en cuestión como la del periodista a título individual; que las prácticas asociadas a la posibilidad de interacción –contacto con fuentes y espacio de debate– son a día de hoy residuales; que los periodistas alegan falta de tiempo y de recursos para prestar más atención a la evolución de las noticias una vez han sido difundidas a través de las redes; y que existe la voluntad por parte de los profesionales de alcanzar una mayor interacción con la audiencia. Se defiende que son necesarias más investigaciones académicas en el ámbito español sobre el uso periodístico de las redes sociales, así como la necesidad de elaborar guías de uso para optimizar la plataforma como canal de distribución de contenidos, como herramienta de marketing y como espacio de comunicación con las audiencias. Todo ello con el objetivo final de continuar desarrollando las prácticas periodísticas del siglo XXI. / The use of social media as a journalistic tool is becoming established in different ways and at different paces. The academic literature has shown that current practices are moving away from ideal trends which understood social media, specifically Twitter, as a public sphere where professionals and citizens would share knowledge in order to improve the journalistic discourse in particular and the democracy in general. Based on the study of four newsrooms, this research proposes a study model of the use of social media within a professional context, a practice which is still to be defined. The productive routines of Catalan journalists and those of the French community in Belgium are the objects of study of this research. It focuses on a traditional media and a pure player within every region in order to detect similarities and differences between both media systems. In Catalunya, both Ara newspaper and Vilaweb digital media are analyzed, while in Belgium, the newspaper Le Soir and the online media Apache are the best-known media brands within the French community. Quantitative and qualitative techniques are combined in order to obtain solid research results. It also combines non participant direct observation within newsrooms and in-depth semi-structured interviews. Just like observation allows a better knowledge of real routines, context and factors that may influence the work of journalists, interviews reflect the opinions of professionals and their own self-perception. The content analysis of tweets published by corporate accounts in different media, based on a study called DIP (Diffusion I Interaction I Promotion), reinforces an objective analysis of the professional use of this social network. The results of this research show, firstly, that the main use of Twitter by professionals lies in distributing self-written content; secondly, that the microblogging network is an useful tool to create and promote both the corporative brand as well as the journalist’s brand on an individual basis; thirdly, that the practices which have been associated to the possibility of interaction (contact with sources and platform of discussion) are currently residual practices; fourthly, that journalists allege lack of time and resources to pay more attention to the evolution of news once they have been spread through social media; and finally, that there exists a willingness among professionals to get a higher interaction with the audience. It is argued that more academic researches about the journalistic use of social media are needed in the Spanish-speaking sector, and also the need for guidelines to optimize the platform as a content distribution channel, as a marketing tool and as a channel of communication with the audience. All of this will contribute to keep on developing journalistic practices in line with the 21st century.

En aquesta investigacio hem tingut com a objectius generals, en primer lloc, analitzar les percepcions dels estudiants universitaris sobre el desenvolupament de competències genèriques i gèneres d'escriptura acadèmica al llarg dels seus estudis universitaris, i en segon lloc, explorar les relacions entre els dos constructes. Per aconseguir aquests objectius generals hem realitzat tres estudis complementaris utilitzant un disseny comparatiu relacional de tipus transversal. En el primer estudi es van indagar les percepcions sobre la importància que els estudiants atribuïen a cadascuna de les competències genèriques, així com el grau en què consideraven que la Universitat aconseguia desenvolupar-les. El segon estudi va tenir com a objectiu identificar les famílies de gèneres que van declarar escriure habitualment i els formats que van utilitzar per a la seva presentació. En el tercer estudi, l'objectiu va ser identificar les relacions existents entre la percepció dels estudiants respecte al nivell de desenvolupament de les competències genèriques i l'escriptura dels diferents gèneres. Els participants en la investigació van ser els estudiants de la Facultat de Contaduría i Administració de la Universitat Veracruzana (N = 791), procedents de les carreres de Contaduría, Administració, Sistemes Computacionals Administratius i Gestió de Negocis. La recollida de les dades es va realitzar a través del Qüestionari de Competències Genèriques del Projecte Tuning Amèrica Llatina i d'un qüestionari sobre gèneres dissenyat ad hoc per a aquesta investigació. En el seu conjunt, els resultats del primer estudi van indicar que els estudiants van identificar les següents cinc competències com aquelles que havien desenvolupat en major mesura: 1) Capacitat de treball en equip, 2) Compromís amb la qualitat, 3) Capacitat de prendre decisions, 4 ) Compromís ètic i 5) Coneixements sobre l'àrea d'estudi i la professió. Per contra, les competències que van considerar que havien desenvolupat en un nivell menor van ser: 1) Habilitats per treballar en contextos internacionals i 2) Capacitat de comunicació en una segona llengua. Els resultats del segon estudi van mostrar que, d'acord a les percepcions dels estudiants, les famílies de gèneres que escrivien amb més regularitat eren: 1) Exercicis, 2) Assaigs i 3) Metodologies. Finalment, els resultats del tercer estudi posen de manifest que, segons les percepcions dels estudiants, l'escriptura de determinats gèneres pot afavorir el desenvolupament de determinades competències genèriques. A partir d'aquests resultats, s'ofereixen indicacions sobre l'ensenyament de competències genèriques i la seva vinculació amb l'escriptura de diversos gèneres en l'educació superior. / En esta investigación hemos tenido como objetivos generales, en primer lugar, analizar las percepciones de los estudiantes universitarios sobre el desarrollo de competencias genéricas y géneros de escritura académica a lo largo de sus estudios universitarios, y en segundo lugar, explorar las relaciones entre ambos constructos. Para conseguir estos objetivos generales hemos realizado tres estudios complementarios utilizando un diseño comparativo relacional de tipo transversal. En el primer estudio se indagaron las percepciones sobre la importancia que los estudiantes atribuían a cada una de las competencias genéricas, así como el grado en que consideraban que la Universidad lograba desarrollarlas. El segundo estudio tuvo como objetivo identificar las familias de géneros que habitualmente declararon escribir y los formatos que utilizaron para su presentación. En el tercer estudio, el objetivo fue identificar las relaciones existentes entre la percepción de los estudiantes respecto al nivel de desarrollo de las competencias genéricas y la escritura de los diferentes géneros. Los participantes en la investigación fueron los estudiantes de la Facultad de Contaduría y Administración de la Universidad Veracruzana (N=791), procedentes de las carreras de Contaduría, Administración, Sistemas Computacionales Administrativos y Gestión de Negocios. La recopilación de los datos se realizó a través del Cuestionario de Competencias Genéricas del Proyecto Tuning América Latina y de un cuestionario sobre géneros diseñado ad hoc para esta investigación. En su conjunto, los resultados del primer estudio indicaron que los estudiantes identificaron las siguientes cinco competencias como aquellas que habían desarrollado en mayor medida: 1) Capacidad de trabajo en equipo, 2) Compromiso con la calidad, 3) Capacidad de tomar decisiones, 4) Compromiso ético y 5) Conocimientos sobre el área de estudio y la profesión. Por el contrario, las competencias que consideraron que habían desarrollado en un nivel menor fueron: 1) Habilidades para trabajar en contextos internacionales y 2) Capacidad de comunicación en un segundo idioma,. Los resultados del segundo estudio mostraron que, de acuerdo a las percepciones de los estudiantes, las familias de géneros que escribieron con mayor regularidad fueron: 1) Ejercicios, 2) Ensayos y 3) Metodologías. Finalmente, los resultados del tercer estudio ponen de manifiesto que, según las percepciones de los estudiantes, la escritura de determinados géneros puede favorecer el desarrollo de determinadas competencias genéricas. A partir de estos resultados, se ofrecen indicaciones sobre la enseñanza de competencias genéricas y su vinculación con la escritura de diversos géneros en la educación superior. / In this research, our general aims were first to analyze the perceptions of university students on the development of generic competences and academic writing genres families throughout their university studies; and second, to explore the relationship between both constructs. To achieve these general aims, we carried out three complementary studies using a relational comparison design of transverse type. In the first study, we examined the perceptions about the relevance that students attribute to each generic competences as the level they considered that the University promoted the development of such competences. The second study aimed to identify the genres families that students frequently write and the formats that they used for their presentation. In the third study, the stated objective was to identify the relationship between the students’ perceptions about the level of development of generic competences and writing different genres. Participants in the research were students from the Faculty of Accounting and Administration of the Universidad Veracruzana (N = 791), from the careers Accounting, Business Administration, Computer Systems Administration and Business Management). The data collection was carried out through the Generic Competences Questionnaire of Tuning Latin America Project, this questionnaire focused on genres and was designed ad hoc for this research. Altogether, the results of the first study indicated that students identified the following five competencies as those that have been developed to a larger extent: 1) Capacity to work in team, 2) Commitment to quality, 3) Capacity to make decisions, 4) Ethical commitment and 5) Knowledge of the study area and the profession. On the contrary, students identified the following competences as those that have been developed to a lesser extent: 1) Ability to work in international contexts and 2) Capacity to communicate in a second language. The results of the second study showed that according to the perceptions of students, the genres families that they more frecuently wrote were: 1) Exercise, 2) Essays and 3) Methodologies. Finally, the results of the third study indicated that the perceptions of students evidenced that writing certain genres may favor the development of generic competences. On the basis of these results, we offered some guidelines about the teaching of generic competences and their relationship with writing different genres in Higher Education.

El present treball te com objectiu determinar els factors que impacten en la efectivitat de la junta de directors. Així mateix, pretén establir si aquests factores són similars per a las juntes de directors de les empreses públiques i privades en Perú, como a país en una economia emergent. Basat en aquest objectiu es va desenvolupar una revisió de literatura del governo corporatiu amb orientació a les juntes de directors, i es van establir quatre teories: Agència, Stewardship, Stakeholders i Dependència de Recursos (Lawal, 2012), que fonamenten la efectivitat de la junta i els seus factores predictius. Es va dissenyar un model estructural basat en l’impacte de la cohesivitat i l’ús de coneixement i habilitats en la efectivitat de la junta, mediats pels rols de control, servei i estratègia (Forbes & Milliken, 1999). L’estudi quantitatiu basat en qüestionari es va administrar a una mostra de vuitanta-vuit juntes de directors de empreses privades i públiques, obtenint els següents resultats: l’ús de coneixement i habilitats impacta en la efectivitat de la junta, mediat pels rols de servei i estratègia per a les juntes de empreses privades; per el cas de las juntes de empreses públiques la evidència estableix incidència de la cohesivitat sobre el rol de servei i incidència del rol de estratega en la efectivitat de la junta. La contribució d’aquest treball compren: anàlisis comparatiu dintre d’un mateix context de dos tipus de juntes de directores; els rols de servei i estratègia son evidenciats com “estats emergents” (Ilgen et al., 2005); les teories de Stewardship, Stakeholders i Dependència de Recursos expliquen les evidències trobades; el rol de control, base fonamental de la Teoria d’Agència, no ha estat evidenciat en aquest estudi. Finalment, el rol estratègic estaria en el marc de les troballes, com una tasca independent dels rols de control i servei tal i com assenyala Zahra & Pearce (1989) i Pugliese et al. (2009). / El presente trabajo busca determinar los factores que impactan en la Efectividad de la junta de Directores. Asimismo, pretende establecer si estos factores son similares para las juntas de directores de las empresas públicas y privadas en el Perú, como país en una economía emergente. Basado en este objetivo se desarrolló una revisión de literatura de gobierno corporativo con orientación a las juntas de directores, y se establecieron cuatro teorías: Agencia, Stewardship, Stakeholders y Dependencia de Recursos (Lawal, 2012), que fundamentan la efectividad de la junta y los factores predictivos de esta. Se diseñó un modelo estructural para aplicar el método cuantitativo, basado en el impacto de la cohesividad y el uso de conocimiento y habilidades en la efectividad de la junta, mediados por los roles de control, servicio y estrategia (Forbes & Milliken, 1999). El instrumento fue aplicado a una muestra de ochenta y ocho juntas de directores de empresas privadas y públicas, y se obtuvo los siguientes resultados: el uso de conocimiento y habilidades impacta en la efectividad de la junta, mediado por los roles de servicio y estrategia para las juntas de empresas privadas; para el caso de las juntas de empresas públicas la evidencia establece incidencia de la cohesividad sobre el rol de servicio e incidencia del rol de estrategia en la efectividad de la junta. La contribución de este trabajo comprende: el análisis comparativo dentro de un mismo contexto de dos tipos de juntas de directores; los roles de servicio y estrategia son evidenciados como “estados emergentes” (Ilgen et al., 2005); las teorías de Stewardship, Stakeholders y Dependencia de Recursos explican las evidencias encontradas; el rol de control, base fundamental de la Teoría de Agencia, no ha sido evidenciado en este estudio. Finalmente, el rol estratégico estaría demarcado por los hallazgos, como una tarea independiente de los roles de control y servicio tal como es señalado por Zahra & Pearce (1989) y Pugliese et al. (2009). / This research seek to determine the factors that impact on the effectiveness of the board of directors. It also aims to establish if these factors are similar for the board of directors of public and private companies in Peru, as a country as an emerging economy. Based on this objective, the literature regarding to corporate governance focused on the board of directors was reviewed, and therefore four theories were settled: Agency, Stewardship, Stakeholders and Resource Dependency (Lawal, 2012), supporting the effectiveness of the board and its predictive factors. A structural model was designed in order to apply the quantitative method; the impact of cohesiveness was determinated as well as the use of knowledge and skills in the effectiveness of the board, mediated by the roles of control, service and strategy. The instrument was applied to a sample of eighty eight companies involving private and public board of directors, thus obtaining the following results: the use of knowledge and skills impacts in the effectiveness of the board, mediated by the roles of service and strategy for the private boards, for the case of the public boards the evidence explains the effect of cohesiveness over the service role and the effect of strategic role over the board effectiveness. The contribution of this work are referred to a comparative analysis within the same context between two kinds of boards of directors; the service and strategic roles are proved to be “emerging states” (Ilgen, et al., 2005); the Stewarship, Stakeholders and resource dependence theories explain the evidence found; the control role, the fundamental basis of agency theory, have not been proved in this study. Finally the strategic role would be distinct, by the findings, as an independent task from the control and service roles as it was referred by Zahra & Pearce (1989) and Pugliese et.al. (2009).

En la present tesi doctoral es desenvolupa un anàlisi sobre el moviment 15M des dels seus inicis al 2011, fins al maig del 2015, enfocat en la relació existent entre el moviment i els usos de les tecnologies de la comunicació en xarxa. Per realitzar aquest treball s'utilitza una aproximació multi-metodològica que combina anàlisi quantitativa, anàlisi de xarxes i anàlisi qualitativa, a partir d'entrevistes i un profund treball de camp. La tesi s'estructura en tres parts: l'emergència del moviment al 2011, la seva evolució i transformació fins al 2015, i els seus efectes electorals en els comicis europeus de 2014 i les eleccions municipals de 2015 a Espanya. De manera transversal, es desenvolupa analítica i conceptualment la noció de moviment-xarxa a partir de la caracterització de les diferents propietats observades del 15M, donant continuïtat així a un fèrtil camp de coneixement entorn als moviments emergents i el paper de les xarxes de comunicació, i la seva potencialitat de transformació política i social. / En la presente tesis doctoral se desarrolla un análisis sobre el movimiento 15M desde sus inicios en 2011, hasta mayo de 2015, con el foco puesto en la relación existente entre el movimiento y los usos de las tecnologías de la comunicación en red. Para realizar este trabajo se utiliza una aproximación multi-metodológica que combina análisis cuantitativo, análisis de redes y análisis cualitativo, a partir de entrevistas y un profundo trabajo de campo. El trabajo se estructura en tres partes: la emergencia del movimiento en 2011, su evolución y transformación hasta 2015, y sus efectos electorales en los comicios europeos de 2014 y las elecciones municipales de 2015 en España. De manera transversal, se desarrolla analítica y conceptualmente la noción de movimiento-red a partir de la caracterización de las diferentes propiedades del 15M observadas, dando continuidad así a un fértil campo de conocimiento entorno a los movimientos emergentes y el papel de las redes de comunicación, y su potencialidad de transformación política y social. / In this PhD thesis I develop an analysis on the 15M movement, from May 2011 until May 2015, focusing on the relation between the movement and its uses of networked communication technologies. The work recurs to a multi-methodological approach that combines quantitative, network, and qualitative analysis through interviews and fieldwork. The work is structured in three parts: the emergence of the movement in 2011, its evolution and transformation until 2015, and its electoral effects, both in the 2014 European elections, as well as in the 2015 local elections in Spain. The study develops, in a transversal way, analytically and conceptually, the notion of network-movement. More specifically, it does so through the characterisation of several observed properties of the 15M movement, giving continuity to a fertile field of knowledge currently open around movements emerging since 2011, attending to the role of communication networks, as well as to their potential for political and social transformation.

In migration contexts, the diversity of languages in contact triggers the processes of second language (L2) acquisition and language transfer; as well as drawing attention to the importance of mother tongue (L1) maintenance. The present study examines the processes of L2 acquisition (Catalan and Spanish), L1 (Romanian) maintenance, and L1transfer, in the case of 130 immigrant Romanian students, as well as the effect of attendance at L1 classes and length of residence on the three languages analysed. Accordingly, three parallel language competence tests were applied in seven public schools of Compulsory Secondary Education in Catalonia. Generally, the results indicate that the language transfer from the L1 to the L2s occurs and a longer length of residence facilitates the learning of Catalan and Spanish, but, at the same time, hinders the level of competence in L1. Also, attendance at Romanian classes seems to influence the maintenance of the mother tongue and the acquisition of the second languages. / En contextos de migració, la diversitat de llengües en contacte esdevé processos d’adquisició de segones llengües (L2) i de transferència lingüística; a més de revifar el debat sobre la importància del manteniment de la llengua materna (L1). En el següent treball s’exploren els processos d’adquisició de l’L2 (català i castellà), del manteniment de l’L1 (romanès) i de la transferència lingüística de l’L1, de 130 estudiants immigrants d’origen romanès; així com l’efecte d’assistir a classes d’L1 i el temps d’estada, en les tres llengües estudiades. Per a aquest propòsit, s’han aplicat tres proves paral•leles de competència lingüística en set instituts d’Educació Secundària Obligatòria de Catalunya. A nivell general, els resultats indiquen que la transferència lingüística de l’L1 a les L2s sorgeix i que un major temps d’estada afavoreix l’aprenentatge del català i del castellà però, al mateix temps, va en detriment del nivell del coneixement adquirit en la seva L1. Així mateix, l’assistència a classes de romanès sembla influir en el manteniment de la seva llengua materna i en l’aprenentatge de segones llengües. / En contextos de migración, la diversidad de lenguas en contacto desencadena procesos de adquisición de segundas lenguas (L2) y de transferencia lingüística; además de reavivar el debate sobre la importancia del mantenimiento de la lengua materna (L1). En el siguiente trabajo se exploran los procesos de adquisición de L2 (catalán y castellano), del mantenimiento de la L1 (rumano) y de la transferencia lingüística de la L1, de 130 estudiantes inmigrantes de origen rumano, así como el efecto de asistir a clases de L1 y el tiempo de estancia, en las tres lenguas estudiadas. Para ello, se han aplicado tres pruebas paralelas de competencia lingüística en siete institutos de Educación Secundaria Obligatoria de Cataluña. A nivel general, los resultados indican que se da la influencia de la L1 en las L2 y que un mayor tiempo de estancia favorece el aprendizaje del catalán y del castellano, pero, a su vez, va en detrimento del nivel de conocimiento adquirido en su L1. Asimismo, la asistencia a clases de rumano parece influir en el mantenimiento de su lengua materna y en el aprendizaje de segundas lenguas.

La Psicologia de l'Art estudia les experiències estètiques i les preferències dels individus mentre miren l'art. L'objectiu d'aquesta investigació és analitzar l'apreciació de l'art contemporani en joves i gent gran al MFA de Boston. Es van dur a terme anàlisis quantitatives i qualitatives. L’estudi 1 va mostrar que els joves, més que la gent gran, van trobar que les cartel·les i les converses van contribuir a apreciar l'art contemporani, i més en el context del museu que en el del laboratori. L’estudi 2 va mostrar que el context del museu va contribuir a apreciar l’art, també, en els grups de discussió els joves comentaven que les cartel·les i les converses eren un punt de partida per entendre i apreciar l'art, per la gent gran no van ser tan útils. L'estudi 3 va mostrar que no només hi havia diferències entre la sala d’art contemporani i tradicional -la comprensió de l'art contemporani va ser major en la galeria d'art contemporani-, sinó també entre els grups d'edat -els joves van declarar que els agradava més l'art contemporani i la gent gran van gaudir més de l’experiència de visitar el museu-. Vam arribar a la conclusió que no només les diferències d'edat, sinó també les diferències relacionades amb l'educació i la freqüentació de les visites als museus contribueixen a l'apreciació de l'art. Aquesta investigació és important per demostrar com la gent aprecia i entén l'art contemporani. Per tant, aquests resultats tenen implicacions rellevants per dissenyar programes d’activitats en els museus que involucrin diferents grups de visitants. / La Psicología del Arte estudia las experiencias estéticas y las preferencias de los individuos mientras miran el arte. El objetivo de esta investigación es analizar la apreciación del arte contemporáneo de jóvenes y gente mayor en el MFA de Boston. Se llevaron a cabo análisis cuantitativos y cualitativos. El estudio 1 mostró que los jóvenes, más que la gente mayor, encontraron que las cartelas y conversaciones contribuyeron a apreciar el arte contemporáneo, y más en el contexto del museo que en el del laboratorio. El estudio 2 mostró que el contexto del museo contribuyó a la apreciación del arte. También, las discusiones en el grupo de jóvenes confirmaron que las cartelas y las conversaciones forman un punto de partida para entender y apreciar el arte, para la gente mayor no eran tan útiles. El estudio 3 mostró que no sólo existían diferencias entre la sala de arte contemporáneo y tradicional -la comprensión del arte contemporáneo fue mayor en la sala de arte contemporáneo-, sino también entre los grupos de edad -los jóvenes declararon que les gustaba más el arte contemporáneo y la gente mayor disfrutó más de la experiencia en el museo-. Llegamos a la conclusión de que no sólo las diferencias de edad, sino también las diferencias relacionadas con la educación y la frecuentación de visitas contribuyeron a la apreciación del arte. Esta investigación es importante para demostrar cómo la gente aprecia y entiende el arte contemporáneo. Por lo tanto, estos resultados tienen implicaciones relevantes para diseñar programas en los museos que involucren diferentes grupos. / Psychology of Art studies aesthetic experiences and individuals’ preferences while looking at art. The aim of this research is to analyze contemporary art appreciation in younger and older adults at the Museum of Fine Arts, Boston. Quantitative and qualitative analyses were conducted. Study 1 showed that younger more than older adults found that labels and conversations contributed to liking contemporary art, more in a museum setting rather than in a lab setting. Study 2 showed that the museum context contributed to appreciating the art. Also, group discussion of younger adults confirmed labels and conversations in the museum to be a starting point to understand and appreciate art; for older adults, these were not so helpful. Study 3 showed that not only were there differences between a contemporary and a traditional art gallery -participants understanding of contemporary art was greater in the contemporary art gallery-, but also between age groups -younger adults stated that they liked contemporary art more and older adults enjoyed their museum experience more. We conclude that not only age differences, but also differences related to education and museum visitation frequency contributed to art appreciation. This research is important to demonstrate how people appreciate contemporary art and how they understand it. Therefore, these findings have relevant implications for the design of museum programs about contemporary art to engage different groups of visitors.

El fet que cada vegada disposem de més dades socials de sistemes socio-tecnològics---sistemes que registren la nostra activitat diària, tals com a registres de targeta de crèdit, registres de trucades telefòniques, correu electrònic, etc.---i les xarxes socials on-line---com facebook, twitter, instagram, etc.---, ha fet possible estudiar el comportament humà des de diferents perspectives. Descobrir els patrons darrere d'aquestes dades no només aportarà un millor coneixement de la societat, sinó que també beneficiaria a la societat en diferents aspectes, com l'adaptació de tecnologia a les necessitats socials o el disseny de millors polítiques per evitar la propagació d'epidèmies. L'objectiu d'aquesta tesi és precisament descobrir patrons estructurals i temporals en els sistemes socials i desenvolupar models predictius sobre la seva base. En particular, analitzem l'evolució a llarg termini en una xarxa de correu electrònic amb més d'1.000 persones al llarg de quatre anys consecutius. Veiem que, encara que l'evolució de la comunicació entre usuaris és altament impredictible, l'evolució macro de les xarxes de comunicació social segueix lleis estadístiques ben definides, caracteritzades pel decaïment exponencial de les variacions logarítmicas del pes de les comunicacions entre usuaris i del pes dels individus a la xarxa. Al mateix temps, trobem que els individus tenen una forma característica de comunicar-se, i aquesta no canvia en anys. Quant a la predictabilidad, desenvolupem dos models basats en xarxes: un model de recomanació (que prediu votacions d'usuaris sobre objectes) i un model d'inferència temporal (que prediu successos en el temps). El nostre model de recomanació és escalable i considerablement més precís en les seves prediccions que els algorismes actuals per bases de dades de milions de votacions. L'enfocament es basa en la suposició que hi ha grups de persones i d'articles (per exemple, pel·lícules, llibres, etc.) i que les preferències d'un individu sobre un element donat depenen del grups als que pertanyin. Però a més, permet que cada individu i cada article pertanyin simultàniament a diferents grups. Les comunitats superposades resultants i les prediccions sobre les votacions poden inferir-se amb un algorisme escalable de maximització d'expectatives basat en una aproximació variacional. En el mo / El hecho que cada vez dispongamos de más datos sociales de sistemas socio-tecnológicos---sistemas que registran nuestra actividad diaria, tales como registros de tarjeta de crédito, registros de llamadas telefónicas, correo electrónico, etc.---y las redes sociales on-line---como facebook, twitter, instagram, etc.---, ha hecho posible estudiar el comportamiento humano desde diferentes perspectivas. Descubrir los patrones detrás de estos datos no sólo aportará un mejor conocimiento de la sociedad, sino que también beneficiaría a la sociedad en diferentes aspectos, como la adaptación de la tecnología a las necesidades sociales o el diseño de mejores políticas para evitar la propagación de epidemias. El objetivo de esta tesis es precisamente descubrir patrones estructurales y temporales en los sistemas sociales y desarrollar modelos predictivos en base a ellos. En particular, analizamos la evolución a largo plazo en una red de correo electrónico con más de 1.000 personas a lo largo de cuatro años consecutivos. Vemos que, aunque la evolución de la comunicación entre usuarios es altamente impredecible, la evolución macro de las redes de comunicación social sigue leyes estadísticas bien definidas, caracterizadas por el decaimiento exponencial de las variaciones logarítmicas del peso de las comunicaciones entre usuarios y del peso de los individuos en la red. Así mismo, encontramos que los individuos presentan una forma caracteristica de comunicarse, y esta no cambia en años. En cuanto a la predictibilidad, desarrollamos dos modelos basados en redes: un modelo de recomendación (que predice votaciones de usuarios sobre objetos) y un modelo de inferencia temporal (que predice sucesos en el tiempo). Nuestro modelo de recomendación es escalable y considerablemente más preciso en sus predicciones que los algoritmos actuales para bases de datos de millones de votaciones. El enfoque se basa en la suposición de que hay grupos de personas y de artículos (por ejemplo, películas, libros, etc.) y que las preferencias de un individuo sobre un artículo dado dependen de los grupos a los que pertenezcan. Pero además, permitimos que cada individuo y cada artículo pertenecan simultáneamente a diferentes grupos. Las comunidades superpuestas resultantes y las predicciones sobre las votaciones pueden inferirse con un algoritmo de maximiz / The increasing availability of social data sources from socio-technological systems ---systems that record our daily activity such as credit card records, call-phone records, email, etc.--- and on-line social networks ---such as facebook, twitter, instagram, etc.---, has made it possible to study human behavior from different perspectives. Uncovering the patterns behind this data would not only give us a better knowledge about our society but could also benefit our society in a number of ways such as adapting technology to social needs or design better policies to avoid spread of epidemics. The aim of this thesis is precisely to uncover both structural and temporal patterns in social systems and to develop predictive models based on them. In particular, we analyze the long-term evolution in an email network with over 1,000 individuals throughout four consecutive years. We find that, although the evolution of individual ties is highly unpredictable, the macro-evolution of social communication networks follows well-defined statistical laws, characterized by exponentially decaying log-variations of the weight of social ties and of individuals' social strength. At the same time, we find that individuals have social signatures that are remarkably stable over the scale of several years. Regarding predictability, we develop two network-based models: a recommender model, and a temporal inference model. Our recommender model makes scalable predictions and is considerably more accurate than current algorithms for large datasets. The approach is based on the assumption that there are groups of individuals and of items (e.g. movies, books, etc.), and that the preferences of an individual for an given item depend on their group memberships. Importantly, we allow each individual and each item to belong simultaneously to different groups. The resulting overlapping communities and the predicted preferences can be inferred with a scalable expectation-maximization algorithm based on a variational approximation. In the temporal inference model users can belong simultaneously to different groups, but also the time intervals belong to overlapping communities. The results suggest that the algorithm is able to distinguish real events of non-events almost perfectly.

L’anàlisi de la vivència d’hospitalització psiquiàtrica d’unes dones egípcies qüestiona la natura de la “institució total” i il·lumina les fortes connexions entre sofriment social i aflicció mental. La investigació va combinar mètodes etnogràfics clàssics amb tècniques d’expressió artística. La metodologia es va basar en sessions de dibuix realitzades al psiquiàtric d’Alexandria, amb la participació tant de dones internes, com de membres del personal i l’antropòloga. A més de ser una important font de dades, aquesta activitat va tenir la finalitat de crear dinàmiques horitzontals entre les participants. Reflexionant sobre les emocions sorgides en aquestes trobades, l’antropòloga va poder aprofundir en la comprensió de l’experiència vital de les dones egípcies tant dintre com fora de l’hospital. L’anàlisi demostra que l’hospital psiquiàtric, lluny d’estar aïllat i desconnectat del món social que l’envolta, està profundament influenciat per aquest. Per una banda, la baixa qualitat dels serveis oferts a les dones a l’hospital és la materialització d’una violència estructural que típicament afecta als estrats més desavantatjats de la societat. Per altra banda, l’anamnesi, el diagnòstic i pronòstic estan influenciats per la vulnerabilitat que experimenten degut al seu gènere i estatus socioeconòmic. Això explica perquè el psiquiàtric, un lloc on la llibertat i els drets son reprimits, pot ser viscut també com un lloc de protecció i seguretat. L’anàlisi explora com les pacients incorporen i, al mateix temps, resisteixen la lògica institucional, trobant avantatges en situacions potencialment perjudicials per a elles. Finalment, l’hospital psiquiàtric no és un espai d’alteritat i excepcionalitat, sinó un espai representatiu de les injustícies que les dones viuen quotidianament a les seves llars i als carrers de les seves ciutats. / El análisis de la vivencia de hospitalización psiquiátrica de unas mujeres egipcias cuestiona la naturaleza de la “institución total” y arroja luz sobre las fuertes conexiones entre sufrimiento social y aflicción mental. La investigación combinó métodos etnográficos clásicos y técnicas de expresión artística. La metodología se basó en sesiones de dibujo llevadas a cabo en el psiquiátrico de Alejandría, en las que participaron tanto mujeres internas, como miembros del personal y la antropóloga. Además de ser una importante fuente de datos, esta actividad tuvo la finalidad de crear dinámicas horizontales entre las participantes. Reflexionando acerca de las emociones surgidas en estos encuentros, la antropóloga logró profundizar en la comprensión de la experiencia vital de las mujeres egipcias tanto dentro como fuera del hospital. El análisis demuestra que el hospital psiquiátrico, lejos de estar aislado y desconectado del mundo social que le rodea, está profundamente influenciado por éste. Por un lado, la baja calidad de los servicios ofrecidos a las mujeres en el hospital es la materialización de la violencia estructural que afecta típicamente a los estratos más desfavorecidos de la sociedad. Por otro lado, su anamnesis, diagnóstico y pronóstico están influenciados por la vulnerabilidad que experimentan debido a su género y estatus socioeconómico. Esto explica por qué el psiquiátrico, un lugar en el que la libertad y los derechos son reprimidos, puede ser experimentado también como lugar de protección y seguridad. El análisis explora cómo las pacientes incorporan y, al mismo tiempo, resisten la lógica institucional, encontrando ventajas en situaciones potencialmente perjudiciales para ellas. Finalmente, el hospital psiquiátrico no es un espacio de alteridad y excepcionalidad, sino un espacio representativo de las injusticias que las mujeres viven cotidianamente en sus hogares y en las calles de su ciudad. / The analysis of how Egyptian women experience psychiatric hospitalization calls into question the nature of the “total institution” and sheds light on the strong connections between social suffering and mental distress. Classical ethnographic research methods were combined with art expression techniques. The methodology was based on drawing sessions at the Alexandria psychiatric hospital library in which inpatients, members of the medical staff and the anthropologist all participated. Besides being a fundamental source of data, this activity was intended to create horizontal relational dynamics between all the participants. The anthropologist’s reflexivity on the emotions and reflections triggered by these encounters served to deepen the understanding of Egyptian women’s life experience both inside and outside the psychiatric hospital. The analysis demonstrates that the psychiatric hospital, far from being isolated and disconnected from the social world outside the institution’s walls, is profoundly shaped by it. On the one hand, the low quality of the services offered at the hospital is the materialization of a structural violence that typically targets disadvantaged strata of the population. On the other hand, the anamnesis, diagnosis and prognosis of women who become psychiatric patients are all influenced by the vulnerability they experience because of their gender and socio-economic status. This explains why the asylum, a place in which people’s freedom and rights are suppressed, can also be experienced by inpatients as a protective, reassuring place. The analysis explores the ways in which female inpatients both embody and resist institutional logic, turning to their advantage situations that are potentially detrimental to them. The psychiatric hospital is conceived not as a space of alterity and exceptionality, but as one that is representative of everyday, ordinary injustices that women experience in their homes and in their city streets.

La tasca principal d'aquest projecte d'investigació empírica és explorar el procés de revisió en la traducció de la interfície de tres pogramas de programari desenvolupats per Siemens PLM Software Inc Centrarem la nostra atenció especialment en el paper dels revisors locals de l'idioma espanyol com una de els actors principals de les versions localitzades. L'equip format per traductors de plantilla i de revisors locals s'ha convertit en un tema d'interès per als investigadors, els professors de llengua i els professionals de la traducció. La revisió de la traducció és cada vegada més rellevant en l'ambient de la localització de programari. Les principals preguntes de recerca en aquest projecte són: La versió en espanyol és una fidel traducció del text escrit en anglès? Per què alguns clients mexicans prefereixen utilitzar les aplicacions de programari en idioma anglès? Per avaluar si la traducció i la funcionalitat de la interfície de les tres aplicacions eren apropiades, es va realitzar una extensa anàlisi lingüístic de seixanta segments de text extrets de les tres aplicacions traduïdes i revisades per traductors interns i revisors locals, respectivament. En segon lloc, un selecte grup de clients i usuaris de parla hispana de les aplicacions de Siemens completi un qüestionari d'avaluació electrònica. I per entendre millor les preferències d'idioma dels clients mexicans, es va realitzar una anàlisi lingüístic d'una sèrie d'informes de problemes presentats pels usuaris de les aplicacions durant sis mesos. L'anàlisi de les dades indica que els errors de traducció i el llenguatge es van corregir durant l'etapa de revisió. Les proves dels instruments de l'enquesta suggereix que la versió localitzada de la interfície d'usuari es llegeix amb fluïdesa i naturalitat. No obstant això, es va trobar que la principal diferència estadística entre la font i el text de destinació en el nombre dels errors funcionals. Per aquesta raó, alguns usuaris de parla hispana en realitat canviar a la versió en anglès dels productes de programari. I, finalment, l'evidència dels informes de problemes suggereix que el nombre d'Informe de problemes és baix durant el període de temps determinat i que no hi ha cap crítica per qüestions funcionals. / La tarea principal de este proyecto de investigación empírica es explorar el proceso de revisión en la traducción de la interfaz de tres pogramas de software desarrollados por Siemens PLM Software Inc. Centraremos nuestra atención en el papel de los revisores locales del idioma español como una de los actores principales de las versiones localizadas. El equipo formado por traductores de plantilla y de revisores locales se ha convertido en un tema de interés para los investigadores, los profesores de idioma y los profesionales de la traducción. La revisión de la traducción es cada vez más relevante en el ambiente de la localización de software. Las principales preguntas de investigación: ¿La versión en español es una fiel traducción del texto escrito en inglés? ¿Por qué algunos clientes mexicanos prefieren utilizar las aplicaciones de software en idioma inglés? Para evaluar si la traducción y la funcionalidad de la interfaz de las tres aplicaciones eran apropiadas, se realizó un extenso análisis linguístico de sesenta segmentos de texto extraídos de las tres aplicaciones traducidas y revisadas por traductores internos y revisores locales, respectivamente. En segundo lugar, un selecto grupo de clientes y usuarios de habla hispana de las aplicaciones completó un cuestionario electrónico. Y se realizó un análisis linguístico de una serie de informes de problemas presentados por los usuarios de las aplicaciones durante seis meses. El análisis demuestra que los errores de traducción y el lenguaje se corrigieron durante la etapa de revisión. Los resultados de la encuesta sugieren que la versión localizada de la interfaz se lee fluida y naturalmente. Sin embargo, se determinó que la principal diferencia estadística entre el texto de partida y el texto de llegada es el número de errores funcionales. Por esta razón, algunos usuarios de habla hispana prefieren utilizar la versión en inglés de los productos de software. Y, finalmente, el análisis de los informes de problemas linguísticos indica que el número fue bajo durante el periodo de tiempo determinado y que no hubo ninguna crítica por cuestiones funcionales. / The main task of this empirical research project is to explore the Spanish translation revision/review process of three software solutions developed by Siemens PLM Software Inc. We will focus our attention especially on the role of Spanish in-country reviewers or revisers as one of the main agents for localized output. The in-house translator and in-country reviewer team is emerging as a concept of interest to researchers, l and translation practitioners. Translation revision efforts are becoming increasingly more relevant in a software localization scenario. The main research questions in this project are: Does the Spanish version communicate what the English does? Why do some Mexican customers prefer to use the English-language software applications? To evaluate the language appropriateness and functionality of the user interface of the PLM software products in the Spanish-localized versions, we conducted a detailed language evaluation of sixty UI segments translated and revised by in-house translators and in-country reviewers respectively. The data analysis indicates that translation and language errors were corrected during the revision stage. Furthermore, an electronic assessment questionnaire was completed by a select group of Siemens PLM software Spanish-speaking customers. The evidence from the survey instruments suggests that the localized version of the user interface reads fluently and naturally. However, the main statistical difference between the source and the target text was found in the number of functional errors. For this reason, some Spanish-speaking end-users actually switch to the English version of the software solutions. And finally, to further understand the Mexican customers’ language preference, we collected and analyzed a number of problem reports submitted by our application users during a six-month period. The evidence from the problem reports suggests that the number of PRs is low for that particular time frame and that there is no indication of any functional issues. The research findings should have important implications for the practice of software translation revision and for raising awareness that localization is a team effort involving more players than just translators and revisers.