Les aules d'acollida tenen com a objectiu principal donar suport lingüístic a l'alumnat estranger perquè aquest desenvolupi coneixement de la llengua de l'escola.La tesi presenta els resultats de l'avaluació de les aules d'acollida de primària de tot Catalunya durant el curs 2006-2007. En l'avaluació es van emprar tres instruments: una prova de coneixement de català nivell A2, un qüestionari d'adaptació escolar i un qüestionari individual que recollia variables com el temps d'estada a Catalunya, el nombre d'hores setmanals a l'aula d'acollida, la llengua inicial o l'escolarització prèvia de l'alumnat. Totes les dades van ser introduïdes en el programa SPSS versió 15 i es van aplicar diferents tècniques estadístiques.Els resultats mostren que la variable que descriu millor les diferències de coneixement de català de l'alumnat estranger de les aules d'acollida és la seva adaptació escolar. Aquesta variable es mostra tan potent en la descripció dels resultats que mitiga els efectes reals d'altres variables com el temps d'estada a Catalunya, el nombre d'hores setmanals a l'aula d'acollida o la llengua inicial de l'alumnat. / Linguistic support classes aim to give linguistic support to foreign students to develop their knowledge of the school language.The thesis presents the results of the evaluation carried out of primary school linguistic support classes in Catalonia during academic year 2006-2007. Three different instruments were used in the evaluation: a Catalan test level A2, a questionnaire of school adaptation and an individual questionnaire which gathered variables such as the students' length of time living in Catalonia, the number of hours per week attending linguistic support, their initial language or their previous schooling. All the data were introduced in the SPSS programme version 15 and different statistical techniques were applied.The results show that the variable which best describes the differences of knowledge of Catalan of foreign students attending linguistic support classes is their school adaptation. This variable appears to be so powerful that mitigates the real effects of other variables such as the length of time living in Catalonia, the number of hours per week attending linguistic support or the students' initial language.

L'objectiu general és identificar l'impacte de la pluridiscapacitat d'un infant en la vida quotidiana de la seva família.Mètode: observació participant i entrevistes en profunditat. Camp d'estudi: famílies d'infants fins a vint anys, amb pluridiscapacitat.Resultats:La carrera moral transcorre del caos a l'apoderament. Es veuen alterades totes les funcions familiars i el seu cicle de vida. Els comportaments estigmatitzants estan petrificats en l'administració.L' itinerari terapèutic inclou el sistema sanitari, l'educatiu i el de serveis socials.Existeixen dificultats en la comunicació amb els professionals que les atenen.Viuen un procés de dol continu perquè perden el fill imaginat.Existeixen mancances en la llei de la dependència. No hi ha cap pare que hagi claudicat en la seva atenció.La major preocupació dels pares és el futur del fill quan ells no hi siguin.També incorpora unes recomanacions per a l'administració, les famílies i la societat. / The overall aim of the thesis is to identify the impact of an infant with multiple disability on the daily life of the infant's family. Method: participant observation and in-depth interviews.Field of study: families with infants up to twenty years of age, with multiple disability.Results: The moral career of the family runs from chaos to empowerment.All of the family's functions and life cycle are profoundly affected.Stigmatising behaviours are embedded in public institutions.The treatment path includes the healthcare system, the educational system and social services.Families encounter difficulty in communicating with the professionals who attend on them.Families experience a constant process of grief because they have lost the child they had hoped to have.Deficiencies exist in the law on child and dependant care. No parent has failed in their duty of care. The main concern of parents is for their child's future when they are no longer present.A number of recommendations are offered for public institutions, families and society.

El propòsit d'aquesta tesi és avaluar en quina mesura les pràctiques professionals i l'entorn de treball contribueixen a la qualitat de vida dels usuaris dels Centres Ocupacionals i dels treballadors amb discapacitat dels Centres Especials de Treball, modalitats d'ocupació laboral on trobem la immensa majoria de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya i a l'Estat. Aquest estudi té el seu origen en una recerca molt més àmplia sobre "Serveis i Qualitat de Vida de les persones amb discapacitat intel·lectual", encarregada per la Confederación Española de Organizaciones en favor de las Personas con Discapacidad Intelectual -FEAPS- al Grup de Recerca "Discapacitat i Qualitat de Vida: Aspectes Educatius", de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna (URL) del qual la doctoranda en forma part. Es pretén una aproximació a la realitat d'aquests centres, a les seves fortaleses i a les seves debilitats, en la tasca de donar resposta a les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual, i així poder contribuir a la millora de la seva qualitat de vida. A partir de les aportacions més recents de la recerca en aquest camp, i en particular seguint les orientacions de Schalock et al. (2002) i de Schalock (1996), la mesura de la qualitat de vida se centra en les vuit dimensions següents: Benestar emocional; Desenvolupament personal; Autodeterminació; Relacions interpersonals; Inclusió social; Drets; Benestar material; i Benestar físic; de cada dimensió se'n derivaren subdimensions i indicadors observables, d'acord amb la naturalesa i particularitats de cada servei, per tal de poder recollir les dades més rellevants. La tesi se situa en el que es coneix com a "Recerca d'avaluació" (Dane, 1997) i en aquest sentit es varen dissenyar els instruments de mesura adients (fonamentalment entrevistes i qüestionaris) que incorporen les dues perspectives intrínseques a la percepció d'una vida de qualitat, és a dir l'avaluació tant dels aspectes subjectius com dels objectius. La mostra està configurada per 7 centres (4 Centres Ocupacionals i 3 Centres Especials de Treball de diversos indrets de l'Estat, amb la participació de 24 professionals, 53 usuaris i 52 famílies en CO i 34 professionals, 50 treballadors amb discapacitat i 85 famílies en CET). Els resultats de la recerca han permès identificar 25 objectius claus de millora dels centres que es poden agrupar en cinc eixos: (1) Desenvolupar una planificació centrada en la persona; (2) Potenciar l'autodeterminació; (3) Afavorir les relacions interpersonals; (4) Promoure la inclusió social; ( 5) Promoure una inserció laboral normalitzada. / El propósito de esta tesis es evaluar en qué medida las prácticas profesionales y el entorno de trabajo contribuyen a la calidad de vida de los usuarios de los Centros Ocupacionales y de los trabajadores con discapacidad de los Centros Especiales de Empleo, modalidades de ocupación laboral en las que encontramos la inmensa mayoría de las personas con discapacidad intelectual en Cataluña y en el Estado. Este estudio tiene su origen en una investigación mucho más amplia sobre "Servicios y Calidad de Vida de las personas con discapacidad intelectual", encargada por la Confederación Española de Organizaciones en favor de las Personas con Discapacidad Intelectual -FEAPS- al Grupo de Investigación "Discapacidad y Calidad de Vida: Aspectos Educativos", de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna (URL) del cual la doctoranda forma parte. Se pretende una aproximación a la realidad de estos centros, a sus fortalezas y a sus debilidades, en la tarea de dar respuesta a las necesidades de las personas con discapacidad intelectual, y así poder contribuir a la mejora de su calidad de vida. A partir de las aportaciones más recientes de la investigación en este campo, y en particular siguiendo las orientaciones de Schalock et al. (2002) y de Schalock (1996), la medida de la calidad de vida se centra en las ocho dimensiones siguientes: Bienestar emocional; Desarrollo personal; Autodeterminación; Relaciones interpersonales; Inclusión social; Derechos; Bienestar material; i Bienestar físico; de cada dimensión se derivaron subdimensiones e indicadores observables, de acuerdo con la naturaleza y particularidades de cada servicio, para poder recoger los datos más relevantes. La tesis se sitúa en lo que se conoce como "Investigación de evaluación" (Dane, 1997) y en este sentido se diseñaron los instrumentos de medida adecuados (fundamentalmente entrevistas y cuestionarios) que incorporan las dos perspectivas intrínsecas a la percepción de una vida de calidad, es decir la evaluación tanto de los aspectos subjetivos como de los objetivos. La muestra está configurada por 7 centros (4 Centros Ocupacionales y 3 Centros Especiales de Empleo de diversas partes del Estado, con la participación de 24 profesionales, 53 usuarios y 52 familias en CO y 34 profesionales, 50 trabajadores con discapacidad y 85 familias en CEE). Los resultados de la investigación han permitido identificar 25 objetivos claves de mejora de los centros que se pueden agrupar en cinco ejes: (1) Desarrollar una planificación centrada en la persona; (2) Potenciar la autodeterminación; (3) Favorecer las relaciones interpersonales; (4) Promover la inclusión social; ( 5) Promover una inserción laboral normalizada. / The purpose of this thesis is to evaluate to what measure the professional practices and the work environment contribute to the quality of life of the Occupational Center users and disabled workers in Sheltered Workshops, both of these different types of labour occupation in which we find the majority of people with intellectual disability in Catalonia and in Spain. This study has its origin in a far wider research about "Services and Life quality of people with intellectual disability", entrusted by the Spanish Federation of Organizations for people with Intellectual Disability -FEAPS- to be worked on by the "Disability and Life Quality: Educational Aspects" Research Group, from the Psychological, Science of Education and Sport Blanquerna Faculty of the University Ramon Llull of which the doctoral student belongs to. This study pretends to do an approximation to the reality, strengths and weaknesses of these centers, in order to answer the needs of people with intellectual disability, therefore to contribute in some way to improve their life quality. Further research studies that have been taken into the field, specially following the orientation of Schalock et al. (2002) and Schalock (1996), defend the quality of life is measured within eight dimensions: emotional well-being, personal development, self-determination, interpersonal relationships, social inclusion, rights, material well-being and physical well-being. In order to be able to collect outstanding information, each one of these dimensions has subdimensions and observable indicators that differ depending on the nature and particularities of every service. The thesis is placed in what is known as "research's evaluation" (Dane, 1997) and mesure instruments have been desighned to suit it (fundamentally through interviews and questionnaires). These instruments will incorporate intrinsic perspectives of the perception of life quality, that is the evaluation of both subjective and objective aspects of the aims. The sample is formed by 7 centers (4 Occupational Centers and 3 Sheltered Workshops of different parts of Spain, with the participation of 24 professionals, 53 users and 52 families in OC and 34 professionals, 50 disabled workers and 85 families in SW). The results of the research have allowed to identify 25 key aims of improvement of the centers that can be grouped in five axis: (1) To develop a person-centered planning; (2) To promote the self-determination; (3) To favour the interpersonal relationships; (4) To promote the social inclusion; ( 5) To promote a normalized labour insertion.

During the past years, the adoption of Learning Management System (LMS) to support an e-learning process has been continuously growing. Hence, a potential need and meaningful factor to provide a personalized support, within the context of these systems, has been the identification of particular characteristics of students to provide adaptations of the system’s elements to the individual traits. One particular characteristic that has been little studied in a personalized e-learning process are the learning disabilities (LD) of students. Dyslexia is a common LD in Spanish-speaking university students, which is specifically referred to the manifestation of different difficulties in reading. Dyslexia requires special attention by higher educational institutions to detect, assess, and assist affected students during their learning process. Thereby, an open challenge has been identified from this implication: How to include Spanish-speaking university students with dyslexia and/or reading difficulties in an e-learning process? / Una necesidad potencial y un factor significativo para proporcionar un soporte personalizado, en el contexto de los Sistemas de Gestión del Aprendizaje (LMS), ha sido la identificación de las características de los estudiantes con el fin de proporcionar adaptaciones de los elementos del sistema a los rasgos individuales. Una característica particular que ha sido poco estudiada en un proceso de e-learning son las dificultades de aprendizaje (LD) de los estudiantes. La dislexia es una LD común en estudiantes universitarios de habla española, que se refiere específicamente a la manifestación de diferentes dificultades en la lectura. La dislexia requiere atención especial por las instituciones de educación superior para detectar, evaluar y asistir a los estudiantes afectados durante su proceso de aprendizaje. De este modo, un desafío abierto ha sido identificado: ¿Cómo incluir a los estudiantes universitarios de habla española con dislexia y/o dificultades de lectura en un proceso de e-learning?

Des de fa ja alguns anys la recerca i la pràctica entorn a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DI/DD) està orientada a la millora dels serveis i suports que procuren l'atenció a les necessitats que aquestes presenten (Schalock, 2009; Schalock, Thompson & Tassé, 2008; Schalock & Verdugo, 2007; Thompson et al., 2009; van Loon, 2009a). Malgrat la comprensió de les persones amb DI/DD ha experimentat una important evolució que assumeix l’enfocament ecològic i la importància dels suports personalitzats com l'element central per promoure el desenvolupament i una vida de qualitat tant d’ells com de les seves famílies, no existeixen en l'actualitat instruments validats i baremats al context català, dissenyats específicament per avaluar les necessitats de suport dels infants i adolescents amb discapacitat intel·lectual que permetin desenvolupar plans de suport de la manera més eficaç. Per això, conscients del salt qualitatiu que ha donat la concepció de la discapacitat i del benefici que suposa la planificació de suports personalitzada, la American Association on Intellectual and Developmental Disabilities (AAIDD) va crear una escala per mesurar les necessitats de suport en la població adulta i en els últims anys ha impulsat l'estandardització de la Supports Intensity Scale for Children en el marc d'un projecte internacional en el qual participem com a part del grup de recerca. La finalitat de la present tesi doctoral és, d'una banda, presentar els resultats del procés de validació i estandardització de la Supports Intensity Scale for Children al context català; i per un altre, identificar les principals necessitats de suport addicional que presenten els infants i adolescents amb DI/DD en els diversos contextos. / Desde hace ya algunos años la investigación y la práctica entorno a las personas con discapacidad intelectual y del desarrollo (DI/DD) está orientada a la mejora de los servicios y apoyos que procuran la atención a las necesidades que éstas presentan (Schalock, 2009; Schalock, Thompson & Tassé, 2008; Schalock & Verdugo, 2007; Thompson et al., 2009; van Loon, 2009a). A pesar que la comprensión de las personas con DI/DD ha experimentado una importante evolución que asume el enfoque ecológico y la importancia de los apoyos personalizados como el elemento central para promover el desarrollo y una vida de calidad tanto de ellos como de sus familias, no existen en la actualidad instrumentos validados y baremados al contexto catalán, diseñados específicamente para evaluar las necesidades de apoyo de los niños y adolescentes con discapacidad intelectual que permitan desarrollar planes de apoyo de la manera más eficaz. Por eso, conscientes del salto cualitativo que ha dado la concepción de la discapacidad y del beneficio que supone la planificación de apoyos personalizada, la American Association on Intellectual and Developmental Disabilities (AAIDD) creó una escala para medir las necesidades de apoyo en la población adulta y en los últimos años ha impulsado la estandarización de la Supports Intensity Scale for Children en el marco de un proyecto internacional en el que participamos como parte del grupo de investigación. La finalidad de la presente tesis doctoral es, por un lado, presentar los resultados del proceso de validación y estandarización de la Supports Intensity Scale for Children al contexto catalán; y por otro, identificar las principales necesidades de apoyo adicional que presentan los niños y adolescentes con DI/DD en los diversos contextos. / For some years now the research and practice about people with intellectual and developmental disabilities (ID/DD) has been devoted to improving services and supports, paying attention to their needs (Schalock, 2009; Schalock, Thompson & Tassé, 2008; Schalock & Verdugo, 2007; Thompson et al., 2009; van Loon, 2009a). The understanding of people with ID/DD has undergone a major evolution that encompasses an ecological approach as well as the importance of personalized supports as key element to promote the quality of life for both themselves and their families. However, there are currently no validated instruments to the Catalan context, specifically designed to assess the support needs of children and adolescents with intellectual disabilities in order to effectively develop support plans. Therefore, being aware of the qualitative leap that the concept of disability has experimented, as well as the benefit that planning personalized support involves, the American Association on Intellectual and Developmental Disabilities (AAIDD) developed a scale to measure the support needs of the adult population. Further, in recent years, they have promoted the Supports Intensity Scale for Children standardization as a part of an international project leaded by a research group we are part of. The purpose of this doctoral tesis is, on one hand, to present the results of the validation and standardization of the Supports Intensity Scale for Children to the Catalan context; and on the other hand, to identify the main support needs presented by children and adolescents with ID/DD in different contexts.

Els infants adoptats han viscut situacions d’excepcionalitat que poden afectar el seu desenvolupament personal i escolar. La recerca que presentem s’ha plantejat des d’un enfocament descriptiu amb l’objectiu de conèixer millor la realitat i necessitats d’aquests infants en el context educatiu i contribuir a la millora de la intervenció psicopedagògica cap a l’alumnat adoptat, especialment d’aquells que presenten Necessitats Educatives Específiques (NEE). La tesi l’hem estructurat en dues fases. La primera ens ha permès fer una descripció i categorització de les NEE dels infants adoptats atesos pels Equips d’Atenció Psicopedagògica (EAP) de la província de Girona, així com les mesures específiques que es prenen, per donar resposta a les necessitats educatives que presenten aquests infants i l’evolució escolar d’aquells alumnes que estan cursant l’educació secundària. La segona fase de la investigació ens ha permès conèixer l’experiència i percepcions dels professionals (psicòlegs, pedagogs i psicopedagogs) dels EAP’s entorn de la intervenció amb infants adoptats. Hem escollit les aportacions dels professionals de l’EAP perquè són els encarregats d'avaluar i fer el seguiment de les necessitats educatives dels alumnes, així com d’assessorar i donar suport als centres educatius en resposta a la diversitat de l’alumnat. Finalment, també hem considerat fonamental compartir amb els professionals que assessoren els centres educatius el coneixement que se’n deriva de la tesi, així com oferir-los orientacions per fomentar la millora de l’assessorament psicopedagògic i una formació més ajustada a la realitat que faciliti la identificació d’indicadors de risc per dur a terme una detecció precoç de les possibles necessitats educatives. Per aquest motiu en la darrera fase de la recerca hem elaborat una proposta per a la millora de la intervenció psicopedagògica cap a l’alumnat adoptat. / Los niños adoptados han vivido situaciones de excepcionalidad que pueden afectar a su desarrollo personal y escolar. La investigación que presentamos se ha planteado desde un enfoque descriptivo con el objetivo de conocer mejor la realidad y necesidades de estos niños en el contexto educativo y contribuir a la mejora de la intervención psicopedagógica hacia el alumnado adoptado, especialmente de aquellos que presentan Necesidades Educativas Específicas (NEE). La tesis la hemos estructurado en dos fases. La primera nos ha permitido hacer una descripción y categorización de las NEE de los niños adoptados atendidos por los Equipos de Atención Psicopedagógica (EAP) de la provincia de Girona, así como las medidas específicas que se toman, para dar respuesta a las necesidades educativas que presentan estos niños y la evolución escolar de aquellos alumnos que están cursando la educación secundaria. La segunda fase de la investigación nos ha permitido conocer la experiencia y percepciones de los profesionales (psicólogos, pedagogos y psicopedagogos) de los EAP’s en torno a la intervención con niños adoptados. Hemos escogido las aportaciones de los profesionales del EAP porque son los encargados de evaluar y realizar el seguimiento de las necesidades educativas de los alumnos, así como de asesorar y apoyar a los centros educativos en respuesta a la diversidad del alumnado. Finalmente, también hemos considerado fundamental compartir con los profesionales que asesoran a los centros educativos el conocimiento que se deriva de la tesis, así como ofrecerles orientaciones para fomentar la mejora del asesoramiento psicopedagógico y una formación más ajustada a la realidad que facilite la identificación de indicadores de riesgo para llevar a cabo una detección precoz de las posibles necesidades educativas. De ahí que en la última fase de la investigación hayamos elaborado una propuesta para la mejora de la intervención psicopedagógica hacia el alumnado adoptado. / Adoptive children have lived exceptional situations that can affect their personal and academic development. This research is focused from a descriptive part, with the purpose of a better knowledge of their reality and their needs in their academical environment. It’s also made to improve the psycho pedagogical intervention made on these children, especially in those who have special educational needs. We have structured this thesis in two phases: The first one has allowed us to make a description and to categorize the special educational needs of adoptive children attended by the EAP (Psycho pedagogical Attention team) of Girona province and also the specific measures they take to respond to the educational needs that these children have, and their evolution in the school for those who are in secondary school. The second part of our investigation has allowed us to know the experience and perceptions of professionals (Psychologists, pedagogues and psycho pedagogues) from EAPs about intervention with adoptive children. We have chosen the EAP professionals apportions because they are responsible for the evaluation and tracking on the educational needs of students, as well as to advise and give support to the educational centers in answer to the diversity of students. Finally, we have considered fundamental to share with the professionals that advise the schools the knowledge that results from our thesis, and we have also given them orientations to encourage the improvement of the psycho pedagogical advice, and a realistic professional training that helps them to find risk indicators to make an early detection of their possible educational needs. Therefore, in the last phase of our research we have made a purpose for the improvement of the psycho pedagogical intervention for adoptive children at school.

Les persones amb la síndrome de Down (SD) presenten alteracions musculars i esquelètiques del peu, així com una hipotonia muscular general i una lentitud en els moviments. Sovint tenen variacions funcionals i de l’equilibri. Objectius: L’objectiu principal d’aquest projecte va ser valorar el contacte plantar i l’equilibri en situacions de bipedestació estàtica en adults joves amb la SD, abans i després d’aplicar un programa de dansa de 18 setmanes. Els objectius secundaris van consistir en: a) validar i fiabilitzar un instrument per avaluar l’empremta plantar en la població general i en persones amb la SD; b) descriure i classificar el tipus d’empremta plantar en la població amb la SD i comparar amb el grup control (GC); c) dissenyar un programa d’activitat física (AF) basat en exercicis de dansa; d) aplicar el programa en els dos grups d’estudi i comparar l’empremta plantar; e) avaluar els paràmetres relatius al centre de pressió (center of pressure, COP), l’àrea d’oscil·lació, l’amplitud de moviment (range of movement, ROM) en sentit anterior-posterior (AP), medial-lateral (ML) i màxim desplaçament, i les freqüències AP i ML, comparant els dos grups; f) comparar els paràmetres de manteniment de la postura estàtica amb els ulls oberts (UO) i els ulls tancats (UT) a cada grup; g) comparar els paràmetres cinètics del COP abans i després d’aplicar el programa a cada grup; h) comparar tots els paràmetres (entre els UO i els UT; entre el preentrenament i el postentrenament) entre els dos grups d’estudi. Hipòtesi: L’aplicació d’un programa d’AF basat en exercicis de dansa durant 18 setmanes aporta millores en l’equilibri i el control de la postura en els adults joves amb la SD. Metodologia: Es van enregistrar les empremtes en bipedestació estàtica mitjançant un podoscopi òptic simple (llum directe, cromat 220 V, 60x45x33 cm). Es va utilitzar el programari Photoshop CS5 (Adobe Systems Inc, San Jose, Califòrnia). Després d’un procés de validació, van ser avaluades i classificades a partir dels índexs podomètrics. El programa de dansa va ser inclòs en el pla d’estudis de l’AF per a tots dos grups. Els registres de l’equilibri i els paràmetres del COP van realitzar-se en una plataforma de forces (AMTI-USA model SGA6-4, número 3711) durant 30 segons en bipedestació estàtica amb els UO i els UT abans i després del programa de dansa. Resultats: Van ser analitzades 86 petjades de 43 participants, 22 persones amb la SD (discapacitat intel·lectual (DI) lleu i moderada, edat 24.31 [4.97] anys), i 21 GC (sense DI, edat 20.24 [1.92] anys). Per a l’avaluació dels paràmetres del COP i de l’equilibri amb els UO i els UT es van avaluar 11 individus amb la SD i 11 del GC abans i després del programa de dansa. L’anàlisi de l’empremta plantar amb el Photoshop CS5 es va mostrar fiable i vàlida per a les persones amb la SD i sense. Les persones amb la SD van presentar un tipus de peu pla i/o pronador i el GC un peu cau. En la comparació intragrup preentrenament i postentrenament no hi va haver diferències. Els resultats de l’equilibri van mostrar: a) amb els UO, els individus amb la SD oscil·len més que el GC sobretot quant als paràmetres d’amplitud i no tant en els de freqüències d’oscil·lació; b) després de l’entrenament s’observen menys diferències entre els dos grups i persisteixen només quant al ROM ML i l’àrea d’oscil·lació; c) amb els UT les diferències entre grups són només en l’amplitud AP i l’àrea d’oscil·lació, però després de l’entrenament s’accentuen aquestes diferències; d) en la comparació intragrup s’ha observat que el GC oscil·la més amb els UT en direcció AP, però aquesta diferència desapareix després de l’entrenament; e) en el grup amb la SD la condició visual no fa variar cap paràmetre abans de l’entrenament, però després de l’entrenament l’oscil·lació AP és menor amb els UO que amb els UT; f) en mesurar els canvis preentrenament i postentrenament en cada grup, només ha destacat una àrea d’oscil·lació més petita amb els UT en el GC. Conclusions: Els adults joves amb la SD mostren un contacte plantar i un control postural diferents. Els nostres resultats suggereixen que un programa d’AF basat en la dansa pot millorar alguns aspectes de l’equilibri estàtic, sobretot en l’aspecte d’aprofitament de la informació visual. / Las personas con Síndrome de Down (SD) presentan alteraciones músculares y esqueléticas del pie, así como una hipotonía muscular general y una lentitud en los movimientos. Frecuentemente presentan variaciones funcionales y del equilibrio. Objetivos: El objetivo principal de este proyecto fue valorar el contacto plantar y el equilibrio en situaciones de bipedestación estática en adultos jóvenes con SD, antes y después de aplicar un programa de danza de 18 semanas. Los objetivos secundarios consistieron en: a) validar y fiabilizar un instrumento para evaluar la huella plantar en población general y en persones con SD; b) describir y clasificar el tipo de huella plantar en la población con SD y comparar con el grupo control (GC); c) diseñar un programa específico de actividad física (AF) basado en ejercicios de danza; d) aplicar el programa en los dos grupos de estudio y comparar la huella plantar; e) evaluar parámetros relativos al centro de presión (center of pressure, COP), área de oscilación, amplitud de movimiento (range of movement, ROM) en sentido anterior-posterior (AP), medial-lateral (ML) y máximo desplazamiento, y las frecuencias AP y ML, comparando las dos grupos; f) comparar los parámetros de mantenimiento de la postura estática con los ojos abiertos (OA) y los ojos cerrados (OC); g) comparar los parámetros cinéticos del COP antes y después de aplicar el programa a cada grupo; h) comparar todos los parámetros (entre los OA y los OC; entre el preentrenamiento y el postentrenamiento) entre los dos grupos de estudio. Hipótesis: La aplicación de un programa de AF basado en ejercicios de danza durante 18 semanas aporta mejoras en el equilibrio y el control de la postura en los adultos jóvenes con SD. Metodología: Se registraron las huellas en bipedestación estática mediante un podoscopio óptico simple (luz directa, cromado 220 V, 60x45x33 cm). Se utilizó el programa Photoshop CS5 (Adobe Systems Inc, San Jose, Califòrnia). Después de un proceso de validación, fueron evaluadas y clasificadas a partir de los índices podométricos. El programa de danza fue incluido en el plan de estudios de AF para los dos grupos. Los registros del equilibrio y los parámetros del COP se realizaron en una plataforma de fuerzas (AMTI-USA modelo SGA6-4, número 3711) durante 30 segundos en bipedestación estática con los OA y los OC antes y después del programa de danza. Resultados: Fueron analizadas 86 huellas de 43 participants, 22 persones con SD (discapacidad intelectual (DI) leve y moderada, edad 24.31 [4.97] años), y 21 GC (sin DI, edad 20.24 [1.92] años). Para la evaluación de los parámetros del COP y del equilibrio con OA y OC se evaluaron 11 individuos con SD i 11 GC antes y despúes del programa de danza. El análisis de la huella plantar con el Photoshop CS5 se mostró fiable y válido en las personas con y sin SD. Las personas con SD presentaron un tipo de pie plano y/o pronador y el GC un pie cavo. En la comparación intragrupo pre y postentrenamiento no hubieron diferencias. Los resultados del equilibrio mostraron: a) con los OA, los individuos con SD oscilan más que el GC sobretodo en cuanto a los parámetros de amplitud y no tanto en las frecuencias de oscilación; b) después del entrenamiento se observan menos diferencias entre los dos grupos, persistiendo solo el ROM ML y el área de oscilación; c) con los OC las diferencias entre grupos son sólo en la amplitud AP y área de oscilación, pero después del entrenamiento se acentúan estas diferencias; d) en la comparación intragrupo se ha observado que el GC oscila más con los OC en dirección AP, pero esta diferencia desaparece después del entrenamiento; e) en el grupo con SD la condición visual no hace variar ningún parámetro antes del entrenamiento, pero después del entrenamiento la oscilación AP es menor con los OA que con los OC; f) al medir los cambios preentrenamiento y postentrenamiento en cada grupo, sólo se ha observado un área de oscilación más pequeña con los OC en el GC. Conclusiones: Los adultos jóvenes con SD muestran un contacto plantar y un control postural diferentes. Nuestros resultados sugieren que un programa de AF basado en danza puede mejorar algunos aspectos del equilibrio estático, sobretodo en el aspecto de aprovechamiento de la información visual. / Individuals with Down syndrome (DS) have musculoskeletal alterations of the foot structure and general hypotonia and slowness of movement. They often present difficulties in muscle function and balance. Objective: The main objective of this project was to evaluate plantar contact and balance during static standing in young adults with DS before and after an 18-week dance program. Other objectives were: a) to test the reliability and validity of an instrument for evaluating the footprint in general populations and in people with DS; b) to evaluate and classify footprints in people with DS and to compare them with a control group (CG); c) to design a specific physical activity (PA) program based on dance exercises; d) to implement the program with both study groups and compare their foot plant; e) to assess parameters relative to center of pressure (COP), sway area, range of motion (ROM) in anterior-posterior (AP) and medial-lateral direction (ML), maximum displacement and the AP and ML frequencies in both groups; f) in each group, to compare the parameters when maintaining static stance with opened eyes (OE) and closed eyes (CE); g) in each group, to compare the kinetic parameters before and after training; h) to compare all parameters (baseline, EO vs EC, and pre-posttraining) between the two study groups. Hypothesis: The implementation of an 18-week PA program based on dance improves balance and postural control in young adults with DS. Method: Static bipedal footprints were recorded using a simple optical chromed podoscope (direct light, 220 V, 60x45x33 cm). They were evaluated and classified through podometric indexes, using Photoshop CS5 program (Adobe Systems Inc, San Jose, California), after a validation process. The dance program was included as part of the regular PA curriculum for both groups. For the assessment of the 30-second balance test and the COP parameters (OE and CE) before and after the dance program, a force platform (AMTI-USA model SGA6-4, number 3711) was used. Results: 86 footprints were analyzed from 43 participants, 22 individuals with DS with low to moderate intellectual disability (ID) (mean age 24.31 [4.97] years) and 21 CG participants without ID (mean age 20.24 [1.92] years). Balance and COP parameters were evaluated (OE and CE) in 11 individuals with DS and 11 CG before and after the dance program. The footprint analysis using the Photoshop CS5 was reliable and valid for people with and without DS. Participants with DS had a flat and/or pronated foot and CG participants presented peus cavus. When comparing intragroup pre and post-training foot plant, no differences were found. Balance results showed: a) DS participants swayed significantly more in ROM parameters than in frequencies of sway than the CG with OE; b) after the dance training, differences appear only in ML ROM and postural sway, but not significantly; c) with CE the groups differed only in AP range and area of sway, but these differences increased after the dance training; d) in the intragroup comparison, it was observed that the CG with CE swayed more in the AP direction; this difference disappeared after the program; e) in the group with DS, visual condition did not affect any parameter before the dance training; but after the program, AP sway was less when OE; f) in the pre- and post-training intragroup comparison, the only significant change observed was a smaller area of sway with CE in the CG. Conclusions: The group of young adults with DS and the CG showed different plantar contact and postural control. Our results suggest that a program of PA based on dance training improves certain balance parameters, particularly considering the use of visual information, in both study groups.

46 niños prematuros y 70 nacidos a término y sus familias fueron seguidos durante su primer año de vida para analizar la eficacia de los programas de atención temprana. Los niños fueron estudiados a las edades de 1, 6 y 12 meses (edades corregidas en los nacidos prematuros). El grupo de prematuros se agrupó según su nivel de riesgo biológico perinatal. Los resultados mostraron que los niños prematuros como grupo obtienen peores resultados, y el riesgo de presentar retraso depende de su grado de alteración biológica. Además, la condición biológica perinatal sola no determina su evolución, y variables decisivas, como el estrés materno, afectan también a las condiciones de crianza y de estimulación ambiental del niño. Cuando estas condiciones mejoran, también lo hacen los resultados del niño. Asimismo, parece que los enlentecimientos y discontinuidades del desarrollo en el primer año, sería más evidente en los prematuros, con características diferenciadas respecto a los nacidos a término. Se confirma la necesidad de implantar programas de atención temprana y un apoyo específico al estrés de las madres de estos niños. / This research analyzed the impact of a three-levels early intervention program on the development of 46 pre-term babies and their families in a longitudinal study during their first year of life. 70 full-term babies also participated as control group. The premature infants were assessed at the ages of 1, 6 and 12 months of corrected age (chronological age for the full-term infants). The premature infants were grouped according to their perinatal biological risk. The results indicated that pre-term infants obtained lower outcomes, but the likelihood of retardation depends on the level of biological disorder. Besides, the perinatal biological condition is not the only determinant on the premature evolution, since other variables, such as the maternal stress, are similarly affecting the infant's care and stimulation. When these conditions improve, the infant's results increase. Likewise, it seems that the developmental slowing down and discontinuities in the first year of life are much more clear in the premature babies, with differential features compared to the full-term babies. It is confirmed the necessity of implementing early intervention programs for these infants and a specific support to the mothers for coping the stress that the prematurity brings about.