Els lixiviats d'abocadors urbans són aigües residuals altament contaminades, que es caracteritzen per les elevades concentracions d'amoni i el baix contingut de matèria orgànica biodegradable. El tractament dels lixiviats a través dels processos de nitrificació-desnitrificació convencionals és costós a causa de la seva elevada demanda d'oxigen i la necessitat d'addició d'una font de carboni externa. En els darrers anys, la viabilitat del tractament d'aquest tipus d'afluents per un procés combinat de nitritació parcial-anammox ha estat demostrada. Aquesta tesi es centra en el tractament de lixiviats d'abocador a través d'un procés de nitritació parcial en SBR, com un pas preparatori per a un reactor anammox. Els resultats de l'estudi han demostrat la viabilitat d'aquesta tecnologia per al tractament de lixiviats d'abocador. El treball va evolucionar des d'una escala inicial de laboratori, on el procés va ser testat inicialment, a uns exitosos experiments d'operació a llarg termini a escala pilot. Finalment, la tesi també inclou el desenvolupament, calibració i validació d'un model matemàtic del procés, que té com a objectiu augmentar el coneixement del procés. / Urban landfill leachate are highly contaminated wastewater, usually characterised by high ammonium concentrations and low biodegradable organic matter content. Treating leachate through conventional nitrification-denitrification processes is expensive due to its high oxygen demand and the requirement of a supplementary external carbon source. In recent years, the feasibility of treating such streams with a low C:N ratio by a combined partial nitritation-anammox process has been demonstrated. This thesis deals with the treatment of landfill leachate by a partial nitritation-SBR, as a preparative step for an anammox reactor. The results of the study have demonstrated the feasibility of this technology for the treatment of landfill leachate. The work evolved from initial lab-scale studies, where the process was first tested, to a successful long-term experiment at pilot-scale. In addition, the thesis also includes the development, calibration and validation of a mathematical model of the process, aiming at increasing process knowledge.

En aquest treball es pretén utilitzar la informació que deixa la recombinació al nostres genomes per fer inferències sobre la història evolutiva recent de les poblacions humanes. Per fer-ho, s’ha desenvolupat un mètode novedós, anomenat IRiS, que permet la detecció de recombinacions antigues específiques en un conjunt de seqüències. Hem validat extensivament IRiS i l'hem sotmès a diferents escenaris per tal d’avaluar-ne l’ eficàcia. Un cop els events de recombinació són detectats, es poden utilitzar com a marcadors genètics per estudiar els patrons de diversitat de les poblacions humanes. Finalment, hem aplicat aquesta innovadora aproximació a un conjunt de poblacions humanes del Vell Món, que varen ser genotipades específicament amb aquesta finalitat, aportant nous coneixements en la història evolutiva recent dels humans / The aim of this work is to use the information left by recombination in our genomes to make inferences on the recent evolutionary history of human populations. For that, a novel method called IRiS has been developed that allows detecting specific past recombination events in a set of extant sequences. IRiS is extensively validated and studied in whole set of different scenarios in order to assess its performance. Once recombination events are detected, they can be used as genetic markers to study the recombinational diversity patterns of human populations. We apply this innovative approach to a whole set of different human populations within the Old World that were specifically genotyped for this end and we provide new insights in the recent human evolutionary history of our species.

El objetivo de esta tesis se centra en el estudio de la transferencia de electrones (ET), una de las reacciones más simples y cruciales en bioquímica. Para dichos procesos, obtener información directa de los factores que lo promueves, asi como del camino de transferencia electronica, no es una tarea trivial. Dicha información a un nivel de conocimiento detallado atómico y electrónico, sin embargo, es muy valiosa en términos de una mejor comprensión del ciclo enzimático, que podría conducir, por ejemplo, a un diseño más eficaz de inhibidores. El objetivo principal de esta tesis es el desarrollo de una metodología para el estudio cuantitativo de la ET en los sistemas biológicos. En este sentido, hemos desarrollado un nuevo método para obtener el camino de transferencia electrónico, llamado QM/MM e-­‐ Pathway, que se puede aplicar en sistemas complejos con ET de largo alcance. El método se basa en una búsqueda sucesiva de residuos importantes para la ET, utilizando la modificación de la región quantica en métodos mixtos QM/MM, y siguiendo la evolución de la densidad de espín dentro de la zona de transferencia. Hemos demostrado la utilidad y la aplicabilidad del algoritmo en el complejo P450cam/Pdx, identificando el papel clave de la Arg112 (en P450cam) y del Asp48 (en Pdx), ambos conocidos en la literatura. Además de obtener caminos de ET, hemos cuantificado su importancia en términos del acoplamiento electrónico entre el dador y aceptor para los diferentes caminos. En este sentido, se realizaron dos estudios de la influencia del solvente y de la temperatura en el acoplamiento electrónico para sistemas modelo oligopéptidos. Ambos estudios revelaron que los valores del acoplamiento electrónico fluctúan fuertemente a lo largo de las trayectorias de dinámica molecular obtenidas, y el mecanismo de transferencia de electrones se ve ampliamente afectado por el espacio conformacional del sistema. La combinación del QM/MM e-­‐pathway y de los cálculos de acoplamiento electronico fueron utilizados finalmente para investigar la ET en el complejo CCP/Cytc. Nuestros hallazgos indican el papel fundamental del Trp191 en localizar un estadio intermedio para la transferencia electronica, así como el camino ET principal que incluye Ala194, Ala193, Gly192 y Trp191. Ambos hallazgos fueron confirmados a través de la literatura. Los resultados obtenidos para el muestro de manios de ET, junto con su evaluación a través de cálculos de acoplamiento electrónico, sugieren un enfoque sencillo y prometedor para investigar ET de largo alcance en proteínas. / The focus of this PhD thesis lies on electron transfer (ET) processes, belonging to the simplest but most crucial reactions in biochemistry. Getting direct information of the forces driving the process and the actual electron pathway is not a trivial task. Such atomic and electronic detailed information, however, is very valuable in terms of a better understanding of the enzymatic cycle, which might lead, for example, to more efficient protein inhibitor design. The main objective of this thesis was the development of a methodology for the quantitative study of ET in biological systems. In this regard, we developed a novel approach to map long-­‐range electron transfer pathways, called QM/MM e-­‐Pathway. The method is based on a successive search for important ET residues in terms of modifying the QM region following the evolution of the spin density of the electron (hole) within a given transfer region. We proved the usefulness and applicability of the algorithm on the P450cam/Pdx complex, indicating the key role of Arg112 of P450cam and Asp48 of Pdx for its ET pathway, both being known to be important from the literature. Besides only identifying the ET pathways, we further quantified their importance in terms of electronic coupling of donor and acceptor incorporating the particular pathway residues. Within this regard, we performed two systematic evaluations of the underlying reasons for the influence of solvent and temperature onto electronic coupling in oligopeptide model systems. Both studies revealed that electronic coupling values strongly fluctuate throughout the molecular dynamics trajectories obtained, and the mechanism of electron transfer is affected by the conformational space the system is able to occupy. Combining both ET mapping and electronic coupling calculations, we finally investigated the electron transfer in the CcP/Cytc complex. Our findings indicate the key role of Trp191 being the bridge-­‐localized state of the ET as well as the main pathway consisting of Ala194, Ala193, Gly192 and Trp191 between CcP and Cytc. Both findings were confirmed through the literature. Moreover, our calculations on several snapshots state a nongated ET mechanism in this protein complex. The methodology developed along this thesis, mapping ET pathways together with their evaluation through electronic coupling calculations, suggests a straightforward and promising approach to investigate long-­‐range ET in proteins.

17β-nandrolone (17βN) is illegally used in sport and in livestock as a growth promoter.17βN and some of their metabolites have been described as endogenous compounds in some animals, such as adult boars and entire male horses. The aim of this thesis was to identify markers of exogenous administration of 17βN in boars and horses. A method to quantify and identify metabolites of 17βN in the different metabolic fractions has been optimized and validated in boar and horse urine. The method has been applied to urine samples collected after administration of 17βN preparations and to urine samples from non-treated animals to identify endogenous compounds. The following metabolites were identified after the administration of 17βN: 17βN, NorA, NorE, NorEpia, BAB and ABB in boars and 17βN, 17αN, NorEpiA, ABA and ABB in horses. The endogenous compounds detected were: 17βN in boars and horses, and ABA and 17αN only in entire male horses. A chromatographic method by LC/MS/MS has been evaluated to quantify and 17βN sulfate in horse urine and it has been applied to analyze samples from non-treated and treated horses. Concentrations above 30 ng/ml of 17βN sulfate would be evidences of the exogenous administration of 17βN in entire male horses. Preliminary results indicate the capability of GC/C/IRMS analysis to differentiate the endogenous or exogenous origin of 17βN and their metabolites in boars and horses. / La 17β-nandrolona (17βN) s’usa il•legalment en l’esport i com a promotor del creixement en el bestiar. Tant la 17βN com alguns dels seus metabòlits s’han descrit com a compostos endògens en alguns animals, com els porcs adults i els cavalls mascles. L’objectiu de la tesi va ser identificar els marcadors de l’administració exògena de 17βN a porcs i cavalls. Es va optimitzar i validar un mètode basat en la CG/EM per quantificar i identificar els metabòlits de la 17βN en orina de porcs i cavalls en les diferents fraccions metabòliques i es va aplicar a l’anàlisis de mostres procedents d’estudis d’excreció de 17βN i de mostres procedents d’animals no tractats per identificar els compostos endògens. Els metabolits identificats després l’aministració de 17βN van ser: 17βN, NorA, NorE, NorEpiA, BAB i ABB en porcs i 17βN, 17αN, NorEpiA, ABA i ABB en cavalls. Els compostos endògens detectats van ser: 17βN per porcs i cavalls mascles i ABA i 17αN únicament pels cavalls. S’ha avaluat un mètode per CL/EM/EM per quantificar 17βN sulfat en orina de cavall que ha estat aplicat a l’anàlisi de mostres procedents de cavalls no tractats i tractats amb 17βN. Concentracions superiors a 30 ng/ml de 17βN sulfat en orina, seria indicació d’una administració exògena de 17βN. Resultats preliminars obtinguts pel mètode de GC/C/IRMS permeten indicar que mitjançant aquesta tècnica és possible diferenciar l’origen endogen o exogen de 17βN i els seus metabòlits en porcs i en cavalls.

Pluripotent cells are unique due to their developmental potential and the possibility to study them is the key step to understand human development. These cells are characterized by their ability to originate all the cellular lineages within an adult organism. Within embryonic milieu, pluripotent cells represent a dynamic fraction of the total cell number. Moreover, their physiological existence is constrained to early stages of embryonic development. In vitro culture of the different types of mammalian pluripotent cells, and singularly embryonic stem cells (ESC), enables the characterization of the pluripotent state. In the four articles included in this thesis we have addressed two different aspects of the molecular characterization of mammalian pluripotent cells. First, we investigated the establishment of the trophectoderm and the inner cell mass in the embryo measuring transcript abundance and protein presence of the transcription factors known to play a role in the earliest cellular differentiation process. In addition we have evaluated of genomic stability of human ESC lines during long-term culture, observing the accumulation of sukaryotypic aberrations such as loss of heterozygosity that affect loci comprising genes involved in genomic stability maintenance. We also checked the genomic status of two human ESC lines derived from embryos that had been diagnosed as abnormal after genetic preimplantation diagnosis (PGD). The molecular analysis of these cells ruled out the hypothesized self-correction of the aneuploidies between the PGD and the establishment of the cell lines. / Les cèl·lules pluripotents són úniques atesa la seva plasticitat durant el desenvolupament i la possibilitat d'estudiar-les és un pas essencial per poder comprendre el desenvolupament embrionari. Aquestes cèl·lules es caracteritzen per la seva habilitat per donar lloc a tots els llinatges cel·lulars de l'organisme. Dins de l'embrió, les cèl·lules pluripotents representen una fracció dinàmica del nombre total de cèl·lules i la seva existència fisiològica està constreta a els estadis més primerencs del desenvolupament embrionari. El cultiu in vitro dels diferents tipus de cèl·lules pluripotents en mamífers, i en especial les cèl·lules mare embrionàries, permet la caracterització d'aquest estat cel·lular. En els quatre capítols inclosos en aquesta tesi, hem tractat dos aspectes diferents de la caracterització molecular de les cèl·lules pluripotents. Primer, hem investigat l'establiment del trofectoderm i de la massa cel·lular interna en l'embrió mesurant l'abundància dels trànscrits i la presència de proteina dels factors de transcripció implicats en el primer process de diferenciació cel·lular conegut. A més, hem avaluat l'estabilitat genòmica de dues línies de cèl·lules mare en cultiu durant més de 40 passis. Com a resultat, hem observat l'acumulació de aberracions genòmiques a nivell subcariotípic, en especial pèrdua d'heterozigositat que afecta a locus que contenen gens implicats en el manteniment de l'estabilitat genòmica. També hem comprovat l'estatus genòmic de dos linies de cèl·lules mare embrionàries humanes derivades a partir d'embrions trobats aneuploids per un diagnòstic genètic preimplantacional. L'anàlisi molecular d'aquestes cèl·lules va descartar la hipòtesi d'una autocorrecció de les aneuploidies detectades entre el diagnòstic preimplantacional i la derivació de les línies a partir d'aquests embrions.

Objective: To study the psychometric properties and construct validity of a multidimensional instrument to measure employment precariousness; to assess the association between employment precariousness and poor mental health; to estimate the prevalence and distribution of employment precariousness in the Spanish workforce; and to estimate the population attributable fraction of poor mental health due to employment precariousness. Methods: Cross-sectional study using data from the Psychosocial Work Environment Survey conducted in 2004-2005 in Spain. Representative sample of 6968 temporary and permanent workers with a formal work contract. Main results: The Employment Precariousness Scale (EPRES) proved to be an acceptable and psychometrically sound measurement instrument. A high score of employment precariousness was associated with more than double the prevalence of poor mental health than a low score, both in women and men and after adjustments for relevant indicators of social position. More than 45% of the sample was exposed to some degree of precariousness, over 6.5% to high precariousness, with a highly unequal distribution across groups of workers. With due caution, it was estimated that if the observed association were causal, between 11% and 23% of poor mental health in the working population in Spain could be attributable to employment precariousness. Conclusions: Results highlight the relevance of employment precariousness for the mental health of the Spanish workforce. The EPRES is a promising tool for future research. / Objetivo: Estudiar las propiedades psicométricas y la validez de constructor de un instrumento multidimensional para medir la precariedad laboral; estudiar la asociación entre precariedad laboral y mala salud mental; estimar la prevalencia y distribución de la precariedad laboral en la fuerza de trabajo Española; y calcular la fracción atribuible poblacional de mala salud mental debida a la precariedad laboral. Métodos: Estudio transversal con datos de la Encuesta de Factores de Riesgo Psicosociales realizada entre 2004 y 2005 en España. Muestra representativa de 6.968 trabajadores temporales y permanentes con contrato formal de trabajo. Resultados principales: La Escala de Precariedad Laboral (EPRES) demostró tener buenas propiedades psicométricas. Una puntuación alta en la escala se asoció con una prevalencia dos veces más elevada de mala salud mental que una puntuación baja, tanto en mujeres como en hombres y aun después de varios ajustes por indicadores de posición social. Más del 45% de la muestra estaba expuesta a algún grado de precariedad laboral, más del 6,5% a precariedad laboral alta, con una distribución muy desigual entre distintos grupos de trabajadores. Con la debida precaución, se estimó que si la asociación observada es causal, entre el 11% y 23% de la mala salud mental de la población trabajadora española podría ser atribuible a la precariedad laboral. Conclusiones: Los resultados destacan la importancia que la precariedad laboral puede tener para la salud mental de la población trabajadora Española. La EPRES es un instrumento útil para investigaciones futuras

Els microsat el lits s on seq u encies d'ADN formades per repeticions en t andem de motius curts. Les curtes seq u encies repetides en t andem s on ubiq ues en els genomes dels eucariotes, tant en les regions codi cants com en les regions no codi cants. Aquestes seq u encies tenen un nivell molt elevat de polimor sme i de diverg encia interespec ca. Hem investigat si les dades obtingudes mitjan cant la seq uenciaci o de nova generaci o del Projecte Pilot dels 1000 Genomes s on utils per quanti car la variabilitat dels microsat el lits en les poblacions humanes i per descobrir nous loci hipot eticament implicats en malalties causades per l'expansi o de repeticions de trinucle otids. Hem analitzat la conservaci o ologen etica dels microsat el lits per entendre el rol que juga la selecci o en l'evoluci o dels microsat el lits. El primer estudi conclou que en els llinatges dels vertebrats, les repeticions en t andem d'amino acids estan m es conservades que altres seq u encies similars localitzades a les regions no codi cants. Aix o ens porta a concloure que l'evoluci o ha mantingut les repeticions a les regions codi cants de les prote nes. En una segona fase hem analitzat la conservaci o dels microsat el lits en diferents regions gen omiques, comparant-les amb la conservaci o dels microsat el lits a les regions interg eniques. Concloem que la selecci o no mant e nom es els microsat el lits als exons, sin o que tamb e a altres regions gen omiques. / Microsatellites are DNA sequences formed by tandem repetition of short motifs. Short sequence tandem repeats are ubiquitous in eukaryotic genomes both in coding and non-coding regions. They show a very high level of polymophism and interspeci c divergence. We investigated the use of next generation sequencing data, from the 1000 Genomes Pilot Prjects, to quantify microsatellite variability in the human population and discover putative new loci involved in trinucleotide repeat expansion diseases. We analysed microsatellites phylogenetic conservation to learn about the role of selection in shaping microsatellite evolution. The rst study con- cluded that in vertebrate lineages amino acid tandem repeats were more conserved than similar sequences located in non-coding regions. This lead us to the conclusion that evolution was preserving repeats in protein-coding regions. In a second stage we analzed the conservation of microsatellites in di erent genomic regions, comparing them with the of microsatellite in inter- genic region. We concluded that selection was not preserving microsatellites only in exons but also in other genomic regions. 1

The c-Myc transcription factor is a key player in cell homeostasis, being commonly deregulated in human carcinogenesis. In this PhD thesis we have addressed the question how regulatory mechanisms restrain the oncogenic activity of c-Myc and its impact on cell differentiation. In the first half, we report that PML promotes destabilization of c-Myc protein and re-activation of c-Myc-repressed target genes. The consequent re-expression of the cell cycle inhibitor CDKN1A/p21 mediates differentiation of leukemic cells. In the second half of the thesis we identified a novel mechanism of gene regulation by c-Myc, which is mediated through its interaction with DNA-bound RARα. In undifferentiated cells, c-Myc/Max dimers cooperate with RARα in the repression of genes required for differentiation. Upon phosphorylation of c-Myc by the previously identified Pak2, the complex switches from a repressive to an activating function by releasing Max and recruiting transcriptional coactivators. These findings add a new and at least partially Max-independent mechanism for transcriptional regulation by c-Myc and also discover an unexpected function of c-Myc in inhibiting and promoting cellular differentiation. Taken together, our results describe two new mechanisms that counteract the oncogenic activity of c-Myc. Both PML and Pak2 can be considered as tumor suppressors since they modulate c-Myc function in a way that ultimately promotes differentiation of leukemic cells. This knowledge provides the basis for novel approaches to be exploited for the development of c-Myc-targeted therapies. / El factor de transcripció c-Myc juga un paper clau en l’homeòstasi cel·lular, essent freqüentment desregulat en la carcinogènesi humana. En aquesta tesi s’ha estudiat com diferents mecanismes reguladors poden frenar l’activitat oncogènica de c-Myc i el subsegüent impacte en la diferenciació cel·lular. A la primera meitat de la tesi, es demostra que PML promou la desestabilització de la proteïna c-Myc i, en conseqüència, la reactivació dels genes diana reprimits per c-Myc. Entre aquests gens diana es troba l’inhibidor del cicle cel·lular CDKN1A/p21, la reexpressió del qual provoca la diferenciació de cèl·lules leucèmiques induïda per PML. En la segona meitat, s’identifica un nou mecanisme de regulació transcripcional per part de c-Myc a través de la interacció amb RARα, el qual està unit a l’ADN. En cèl·lules indiferenciades, els dimers c-Myc/Max cooperen amb RARα en la repressió de gens essencials per a la diferenciació. Un cop c-Myc és fosforil·lat per la kinasa Pak2, el complex de c-Myc amb RARα esdevé activador mitjançant la pèrdua de Max i el reclutament de coactivadors transcripcionals. Aquest descobriment suposa un nou mecanisme mitjançant el qual c-Myc pot exercicir la regulació gènica almenys en part independentment de Max, i també revela una funció desconeguda de c-Myc en la inhibició i promoció de la diferenciació cel·lular. En conjunt, aquests resultats descriuen dos nous mecanismes que contrarestren l’activitat oncogènica de c-Myc. PML i Pak2 poden ser considerats supressors de tumors ja que modulen la funció de c-Myc per a promoure la diferenciació de les cèl·lules leucèmiques. Aquests descobriments poden utilitzar-se com a base pel desenvolupament de noves teràpies anti-tumorals que tinguin com a diana la proteïna c-Myc.

Pancreatic acinar cells display plasticity to acquire distinct differentiation programs, being involved in diseases as chronic pancreatitis and pancreatic ductal adenocarcinoma. This work shows that acinar cells cultured in suspension undergo dedifferentiation, acquiring a pancreatic embryonic progenitor phenotype. Dedifferentiated cells turn on a senescent program, associated with activation of p53 and Ras pathways. A similar progenitor‐like phenotype with activation of senescence is present in experimental chronic pancreatitis. Acinar cultures lacking p53 overcome growth arrest and lose the pancreatic phenotype, undergoing an epithelial‐mesenchymal transition, while maintaining the expression of pre‐pancreatic endoderm and stem cell markers. In experimental acute pancreatitis, absence of p53 results in increased acinar cell proliferation and delayed regeneration. Our findings support a role for acinar cell dedifferentiation in the initiation of pancreatic diseases. A p53‐ dependent control of cell growth and epithelial differentiation constitutes a tumor suppressive mechanism that may limit PDAC development. / Las células pancreáticas acinares poseen plasticidad que les permite adquirir distintos programas de diferenciación, estando implicadas en enfermedades como la pancreatitis crónica y el adenocarcinoma ductal pancreático. En este trabajo hemos demostrado que las células acinares cultivadas en suspensión se desdiferencian, adquiriendo un fenotipo de progenitores pancreáticos embrionarios. En estas células se induce un programa de senescencia asociado con la activación de las vías de p53 y Ras. Un fenotipo similar se evidencia en modelos de pancreatitis crónica experimental. Cultivos acinares en los que se ha inactivado p53 sobrepasan el bloqueo de crecimiento y pierden el fenotipo pancreático, presentando una transición epitelio‐mesenquimal y manteniendo la expresión de marcadores de endodermo pre‐pancreático y de células madre. Durante la inducción de una pancreatitis aguda experimental, la ausencia de p53 resulta en un incremento de la proliferación acinar y en un retraso en la regeneración. Nuestros resultados demuestran que la desdiferenciación de las células acinares participa en el desarrollo de enfermedades pancreáticas. El control del crecimiento celular y de la diferenciación pancreática epitelial dependiente de p53 constituye un mecanismo de supresión tumoral que puede limitar el desarrollo del PDAC.

S'ha establert un sistema experimental autòleg per a poder estudiar la resposta de les cèl.lules Natural Killer (NK) contra les cèl.lules dendrítiques derivades de monòcits (moDC), infectades pel Cytomegalovirus humà (HCMV). Els nostres resultats mostren que les cèl.lules NK responen contra les moDC infectades per HCMV, que presenten una expressió de les molècules MHC de classe I a superficie reduïda. Específicament, demostrem que la infecció per HCMV disminueix l'expressió en superficie d'HLA-E en les moDC, alliberant així la inhibició de les cèl.lules NK NKG2A+. Mostrem que els NKR anomenats NKp46 i DNAM-1 tenen un paper dominant en el reconeixement de les moDC infectades per HCMV i evidenciem la importància de la dinàmica dels mecanismes d'immunoevassió en la susceptibilitat a la resposta NK. Finalment, trobem que els interferons de tipus I i la IL-12 secretats en resposta a la infecció per HCMV, a més de participar en l'activació de la cèl.lula NK i en la secreció d'IFN-, inhibeixen l'expressió i la funció de NKG2D en les cèl.lules NK, com un mecanisme de regulació potencial per prevenir la reactivitat NK contra cèl.lules veïnes sanes. / Suitable experimental conditions have been established to dissect the role of NK cell receptors (NKR) and cytokines in the NK cell response against autologous human cytomegalovirus (HCMV) infected monocyte derived dendritic cells (moDC). Our results reveal that NK cells are capable of responding to HCMV infected moDC that have down-regulated surface MHC class I molecules. In particular, we prove that HCMV infection decreases surface HLA-E expression on moDC, thus releasing NKG2A+ NK cells from inhibition. We show that NKp46 and DNAM-1 NKR play a dominant role in the recognition of HCMV infected moDC and we provide evidences stressing the importance of the dynamics of viral immune evasion mechanisms in NK cell susceptibility. Finally, we find that type I interferons and IL-12 secreted in response to HCMV infection, beyond their participation in NK cell activation and IFN- secretion, transiently inhibit the expression and function of NKG2D in NK cells, thus providing a potential regulatory feedback mechanism to prevent NK cell reactivity against bystander healthy cells.