La ferma convicció en el fet que el territori i el paisatge són l'herència d'unes relacions establertes entre la societat i el medi natural, les quals amb el pas del temps s'han representat de diferents maneres sobre l'espai, ha permès plantejar una recerca basada en l'estudi de diferents registres ambientals i documentals explicatius d'aquests canvis (geohistòria ambiental). L'objectiu principal d'aquesta tesi ha estat descriure, analitzar i interpretar les conseqüències d'aquestes transformacions a partir de l'estudi evolutiu de la seva vegetació. Així, s'han volgut identificar les principals pertorbacions naturals i/o humanes que són a l'origen dels canvis i explicar les seves conseqüències ambientals a partir de tres eixos explicatius:1) El coneixement de la composició, estructura i biomassa forestal actual de l'àrea d'estudi.2) L'estudi de les variacions climàtiques durant el període considerat.3) L'explicació de la construcció del paisatge actual com a resultat de la interacció entre la societat i el medi natural al llarg del temps.L'àmbit d'estudi escollit: el Pirineu central català, ha permès assolir aquests objectius, si bé ha estat necessari dissenyar una metodologia variada que combinés diferents tècniques per tal d'abastar un llarg període temporal (els darrers 10.000 anys). Per això, s'han fet servir tècniques paleogeogràfiques basades en restes vegetals (palinologia, antracologia, dendrocronologia) i d'altres fonts de tipus documental directes i indirectes (escrites, gràfiques i orals), que s'han enriquit amb aportacions d'altres disciplines (geomorfologia glacial, arqueologia, etc.). No obstant, l'element central d'atenció de tota la recerca ha estat l'àmbit forestal que ha servit de mesura per avaluar la intensitat de les diferents pertorbacions i veure quin ha estat el seu grau d'afectació al llarg de tota la història.Els resultats han permès distingir clarament tres grans formacions vegetals estables i dominants de l'espai forestal: 1) El bedollar (Betula sp.), entre fa 9000 i 6200 anys cal BP, que s'ha considerat una formació estable i paraclimàcica, símbol de continentalitat, tot i que a partir de l'any 7800 cal BP de forma mixta amb l'avet. 2) L'avetosa (Abies alba), entre fa 6200 i 2800 anys cal BP que, si bé inicialment s'ha considerat una adaptació de la vegetació al clima, en la seva etapa de consolidació ja no s'ha pogut desvincular d'una activitat humana creixent a partir de l'any 5200 cal BP. L'avet, a més, ha estat un indicador que ha permès aportar noves dades sobre el sentit i la temporalitat de la colonització d'aquesta espècie als Pirineus meridionals. 3) La pineda de pi roig (Pinus sylvestis), entre fa 2800 anys cal BP i l'actualitat ha estat un indici que ha permès relativitzar la importància del clima respecte l'activitat humana. I és que l'especialització vers diverses activitats econòmiques, s'ha mostrat com un fort condicionant de la presència de pi. Així, s'ha destacat la importància de la ramaderia durant l'Edat Mitjana i l'activitat metal·lúrgica (segles XVIII i XIX) com els grans modeladors de l'espai forestal actual. Així, s'ha demostrat com:A) La societat modifica el medi natural i per tant, no es pot estudiar la vegetació actual sense tenir en compte la suma d'impactes humans pretèrits responsables de la seva evolució. B) El clima, a més de determinar el desenvolupament de la vegetació, juga un rol fonamental en el desenvolupament de les activitats antròpiques i determina l'ocupació humana de l'alta muntanya pirinenca.C) El territori actual és el resultat individual o col·lectiu de totes les activitats econòmiques "tradicionals" (agricultura, ramaderia, silvicultura i metal·lúrgia) i "modernes" (activitats turístiques), però els canvis dràstics en el territori es donen a partir de l'especialització en una determinada activitat econòmica. / The idea that territory and landscape are the heritage of relationships established between society and environment, that with the pass of time have represented the space in different ways, it has allowed to raise a research based on the study of several explanatory environmental and documental registries of changes (environmental geohistory). In this way, it has been necessary to identify the origin of the main natural and/or human disturbances that have caused the changes. The main axes have been three:1) The knowledge of the composition, structures and present forest biomass of the study area. 2) The study of climatic changes during the studied period. 3) The explanation of the construction of the actual landscape as a result of the interaction between society and environment throughout the time.The study area is the Central Catalan Pyrenees. In this place, we applied a methodology based on different techniques allowing to include a long specific period (the last 10000 years): vegetal rest (palynology, anthracology and dendrocronology), documental sources (written, graphics and oral) and other techniques (glacial geomorphology, archaeology, etc). However, the main element of the research has been the forest, used as indicator to measure the intensity of different disturbances and the degree of affectation throughout the all history. The results have allowed to distinguish three vegetal formations in field work area:1) The birch forest (Betula sp.), between 9000 to 6200 years Cal BP has been considered a stable formation and paraclimax symbol of continentality. Although, from 7800 Cal BP the birch and the fir share space.2) The fir forest (Abies alba), between 6200 and 2800 years Cal BP, has been considered initially an adaptation to the climatic condition and, in its stage of consolidation since 5200 years Cal BP it's always linked to human activity. In addition, the fir has been considered an indicator that has brought new data on the direction and the temporality of the colonization of this species in the southern Pyrenees.3) The Scots pinewood (Pinus sylvetris), between 2800 years Cal BP and the present time has been an indicator that allowed to contrast the importance of the climate in relation to human activity. Specialization towards different economic activities has been a strong conditioner of the presence of the pine. In this way, livestock (during Middle Ages) and the metallurgical activity (18th and 19th) are the main activities modelling present day forest appearance.The thesis has been useful to demonstrate that: A) Society modifies environment; for that reason is not possible to study present vegetation without considering the sum of human impacts.B) Climate, besides determining the development of the vegetation, has a fundamental roll in the development of human activities and occupation of the high Pyrenean mountain. C) Present territory is the individual or collective result of "traditional" (agriculture, livestock, forestry and metallurgy) and "modern" (tourist activities) economic activities, but the drastic changes in the territory occur when there is a specialization in a certain economic activity.

L'objectiu principal de la tesi doctoral és l'estudi, des d'una perspectiva geogràfica, de les zones humides de la plana empordanesa. Es tracta d'analitzar i entendre les relacions entre les societats que han habitat la regió i el seu medi, tant a nivell històric com en el període recent amb l'ús i la gestió que s'hi realitza, amb l'objecte d'obtenir-ne una comprensió global. L'anàlisi de la transformació dels paisatges d'aigua, concretament en el cas de l'Empordà, esdevé l'eix central de la present recerca.El treball caracteritza i defineix les zones humides a nivell global, així com n'analitza les funcions i valors ambientals, territorials i socials que aquestes duen a terme. Es descriu l'evolució patida en la percepció humana de les zones humides, és a dir, el camí que hi ha hagut entre la repulsió i la protecció d'aquests espais. Aquest procés s'exemplifica de forma detallada amb el cas de les zones humides espanyoles. També s'analitzen diferents experiències de gestió de zones humides.En relació als aiguamolls de l'Empordà, es realitza una caracterització física del territori d'estudi, descrivint a mode d'inventari exhaustiu totes les zones humides de la plana litoral empordanesa. Es realitza un estudi de l'evolució històrica experimentada pels aiguamolls de l'Empordà, parant especial atenció al procés històric de dessecació d'estanys i aiguamolls, mitjançant l'ús de documentació i cartografia antiga, tot analitzant les causes i les conseqüències d'aquestes transformacions, tant a nivell físic de paisatge, com a nivell humà quant a usos i percepcions. La darrera part de la tesi versa sobre la gestió territorial i socioambiental recent als aiguamolls empordanesos. En aquest sentit, es descriu el procés de protecció de les zones humides empordaneses, distingint el procés dut a terme a l'Alt Empordà, que va culminar amb la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (del qual se'n fa una anàlisi de la seva gestió territorial i ambiental endegada des de la seva creació el 1983 fins a l'actualitat), del procés dut a terme al Baix Empordà, que també ha portat a la protecció dels seus aiguamolls, però amb un procés ben diferent al de l'Alt Empordà. / The main objective of this Doctoral Thesis is the study, from a geographical perspective, of the Empordà wetlands. It is intended to analyse and comprehend the relationship between the different societies that have lived in the region and their environment, at a historical level but also in the recent period with the uses and management strategies that are made, with the objective of obtaining a full understanding of this issue. The analysis of the water landscape transformation, specifically in the case of the Empordà region, becomes the central theme of this research.The work characterizes and defines the wetlands at a global level, in the same way that it analyses the environmental, territorial and social functions and values that they carry out. The evolution experienced in the human perception of the wetlands; that is, from rejection of them to their protection is also described. This process is exemplified in depth with the case of the Spanish wetlands. Furthermore, different wetland management strategies are analysed.As far as the Empordà wetlands are concerned, a physical characterization of the study area is presented by describing, in the form of an exhaustive inventory, all the Empordà coastal plain wetlands. By means of ancient cartography and documents, the historical evolution of the Empordà wetlands has been studied, emphasizing the historical process of wetland drainage. The causes and consequences of those transformations are also analysed, from the physical point of view -at the landscape level- and from the human point of view -at the uses and perceptions levels-. The last part of the Thesis is devoted to the recent territorial and socioenvironmental management strategies in the Empordà wetlands. In this sense, the wetland protection process is described, distinguishing two processes. On the one hand, the process experienced in the Alt Empordà region, which culminated in the creation of the Aiguamolls de l'Empordà Natural Park in 1983 (from which an analysis of its territorial and environmental management from its creation until the present day is carried out). On the other hand, the process experienced in the Baix Empordà region, which also brought about the protection of its wetlands, despite following a quite different process from the one experienced in the Alt Empordà region.

En esta tesis doctoral se analiza el papel adoptado por la familia en los procesos de migración interregional en España acontecidos durante gran parte del siglo XX. Para ello, se utiliza como fuente principal la Encuesta Sociodemográfica de 1991 y se aplica una metodología novedosa, basada en modelos de análisis multinomial y multinivel, con el objetivo de depurar las influencias que derivan en las diferencias regionales observadas según Comunidad Autónoma de nacimiento y Comunidad Autónoma de residencia. Los parientes por cuya geografía familiar e intervención en la movilidad interregional se indaga son el padre y la madre, los hermanos y hermanas y los hijos e hijas. En los resultados se distinguen grandes regiones de procedencia según el protagonismo de un tipo u otro de modo familiar de emigración. En concreto, el área noroeste peninsular se destaca por su mayor propensión a la emigración desvinculada de los parientes o en cadena, mientras que el sur peninsular se destaca por su mayor inclinación a la emigración en cadena o en familia. La consecuencia más directa en el destino es la mayor cohesión espacial observada entre los familiares de los emigrantes de la zona más meridional. Respecto a las regiones tradicionalmente receptoras, aquellas en las que los flujos más cuantiosos procedían del sur reúnen a mayor número de redes familiares de inmigrantes (caso de Cataluña, la Comunidad Valenciana y Baleares), mientras que en el País Vasco y Madrid (esta última de perfiles y procedencias de inmigrantes más heterogéneos) las distintas categorías de geografía familiar están algo más equilibradas.Asimismo, se demuestran pautas divergentes no sólo según las coordenadas geográficas de origen y destino, sino también según características socio-demográficas de la persona que efectúa el desplazamiento. Las condiciones más desfavorables de partida (capital humano, motivo de la emigración, etc.) incentivan en general la movilidad interregional en cadena o en familia, conduciendo a escenarios de localización en el destino en los que es muy común la existencia de algunos miembros de la red familiar no corresidente o incluso la de toda la red de parentesco estudiada al completo. Diferencias culturales, sociales y económicas de las áreas de nacimiento inciden además sobre los distintos modos familiares de emigración observados. / In this PhD dissertation the role adopted by families in the interregional migration processes in Spain during the XX century is analysed. The Sociodemographic Survey from 1991 has been used as the main data source. A new methodology has been applied, based on multinomial and multilevel models, with the objective to control the influences that result in the regional differences observed by place of birth and place of residence. The family geography and way of involvement in the interregional mobility are studied by means of the following relatives: father and mother, sibling and offspring.Several large regions of origin are distinguished in the findings according to the prominence of one or another type of family form of emigration. Specifically, the North-west peninsular area stands out because of its higher tendency to dissociated emigration (with regard to relatives), whilst the southern peninsular area shows off its superior inclination to family or chain emigration. The clearest impact in the destination is the more frequent spatial cohesion of southern immigrant family knits.Regarding the traditional receiving regions, those whose most important flows came from the South gather the largest numbers or immigrant family networks (case of Cataluña, Comunidad Valenciana and Baleares), whilst in the País Vasco and in Madrid (the latter with more heterogeneous immigrant profiles and origins) the distribution of the categories for the 'family geography' is more balanced. Likewise, divergent migration models are proved not only according to the geographic coordinates of origin and destination, but also according to some socio-demographic characteristics of the person who moves. Worse conditions linked to the departure (human capital, cause of migration, etc.) encourage in general chain or family interregional migration, leading to location scenarios in destination where the presence of some members of the non co-residence family or even the presence of the complete family network is more common. Cultural, social and economic differences among areas of birth affect also the observed family forms of migration.

No description available.

La teledetecció proporciona, probablement, la més enorme font de dades de la qual la humanitat disposa sobre el planeta. I aquesta generació de dades continua creixent a un ritme vertiginós, no només perquè els satèl·lits existents segueixen enviant imatges, sinó també perquè es llancen nous satèl·lits, en molts casos capaços de generar encara més informació. Aquest procés comporta enormes possibilitats d’aplicació, però també una important problemàtica de maneig de tota aquesta informació i una creixent necessitat de formats de compressió que permetin disminuir el volum de dades emmagatzemades sense disminuir significativament la qualitat de les imatges per a aplicacions posteriors. A més a més, el nou paradigma de les Infraestructures de Dades Espacials (IDE), promou l’establiment de serveis de dades web, que habitualment requereix de l’ús d’estratègies de compressió per a transferir imatges de manera repetitiva a entorns d’ample de banda potser restringit. L’objectiu principal d’aquesta Tesi doctoral és estudiar i quantificar els efectes de diferents tècniques de compressió amb pèrdua en la cartografia generada a través d’imatges de teledetecció, considerant diferents tipus d’imatges, escenaris geogràfics, mètodes de generació de cartografia i opcions de compressió (estàndard: JPEG, JPEG 2000 o CCSDS; moment en què es comprimeix: a bord o usuari; diversos nivells de compressió). Entre les principals aportacions s’ha descobert que l’efecte de la compressió depèn de la metodologia emprada per a obtenir la cartografia desitjada, de l’estàndard de compressió emprat, del moment en què la compressió s’ha realitzat i de la fragmentació de la zona a cartografiar. Les zones més fragmentades accepten menys compressió, especialment si s’usen els estàndards menys eficients. JPEG 2000 obté millors resultats que JPEG clàssic quan s’aplica a nivell d’usuari, especialment si s’empra compressió 3D en JPEG 2000. CCSDS obté millors resultats que JPEG 2000 quan s’utilitza a bord a raons de compressió baixes (les desitjades en aquest entorn) i si el rang dinàmic de la imatge és petit baix (fins a 1000). Finalment, l’adaptació de l’estàndard JPEG 2000 per a codificar les zones de NODATA és factible emprant tècniques de codificació que milloren la fidelitat de la compressió evitant codificar la zona definida com a NODATA, i permetent mantenir la seva definició, de gran utilitat per als usuaris de teledetecció. Des d’un punt de vista més quantitatiu, els resultats de la tesi mostren que quan s’utilitzen tècniques de fotointerpretació sobre ortoimatges per a obtenir un mapa categòric d’usos del sòl, una compressió JPEG 2000 del 5:1 pot ser aplicada sense obtenir efectes en la cartografia obtinguda, més enllà dels propis deguts a la subjectivitat del fotointèrpret. Quan s’usen models de regressió per a obtenir variables quantitatives com la temperatura mitjana o mínima anual, a partir de dades de teledetecció (temperatura de superfície terrestre i NDVI) i/o variables geogràfiques (altitud, latitud, continentalitat, etc.), la compressió JPEG 2000 no afecta a la regressió fins a raons de compressió molt elevades (25:1 o 5:1 segons si s’usen només variables climàtiques o també variables de teledetecció). Si l’objectiu és la classificació píxel a píxel multitemporal d’imatges de satèl·lit per a obtenir mapes d’usos del sòl, la compressió aplicada pot ser diferent en funció del tipus de paisatge (zona de boscos o de conreus) i la fragmentació de la zona. El rang de compressions JPEG 2000 admeses varien des del 3.33:1 o 5:1 en el pitjor dels casos (zones de boscos fragmentades) fins l’100:1 (zones de conreus menys fragmentades). Si la classificació s’obté a través de tècniques de segmentació (grups de píxels), les conclusions indiquen que fins a compressions JPEG 2000 de 20:1 (depenent de la fragmentació de la zona), la classificació obtinguda és similar a la classificació original. / Remote sensing is probably the largest source of data about the Earth that humanity has. Data are continually generated, and the amount of information we are acquiring is growing. This is not only because the currently existing satellites keep sending images, but also because new satellites that generally generate more information are being launched. This process clearly provides enormous application potential, but there is also an important handling problem and a growing need for compression formats that allow the volume of stored data to be decreased without significantly reducing the quality of the images used in applications. The new Spatial Data Infrastructures (SDI) paradigm developed over recent years promotes the establishment of web data services, usually in terms of the Open Geospatial Consortium. These services require compression and interactive transmission strategies in order to transfer images (which may be very large) repetitively to environments with restricted bandwidth. The problems related to restricted bandwidth are especially critical in emergency situations in which mobile devices with low bandwidth are usually the only option. The main aim of this PhD Thesis was to study and quantify the effects of several lossy compression techniques on the cartography resulting from remote sensing images, taking into account several image types, geographical scenarios and compression options (standards: JPEG, JPEG 2000 or CCSDS, using on board compression or user compression). Among the main contributions of the thesis, we found that the effect of compression depends on the methodology used to obtain the cartography, on the compression standard employed and on the fragmentation of the study area. More fragmented areas cannot be compressed as much as less fragmented areas, especially if less efficient standards are used. JPEG 2000 obtains better results than the classic JPEG, especially if 3D JPEG 2000 is used. CCSDS obtains better results than JPEG 2000 when on board compression is used at low compression ratios (which are enough in this environment) and if the dynamic range of the image is low (up to 1000). Finally it is possible to use a JPEG 2000 modification to code NODATA areas with coding techniques that improve compression fidelity, avoid coding NODATA areas and allow them to be defined, which is very useful for remote sensing users. From a quantitative point of view, these results show that when photointerpretation techniques are used on orthoimages to obtain a land cover map, JPEG 2000 compression can be applied at 5:1 with fewer effects on the resulting cartography than those introduced by the subjectivity of the photointerpreter. When regression models are applied to obtain quantitative variables, such as mean or minimum annual temperature, from remote sensing data (land surface temperature and NDVI) and/or geographical variables (altitude, latitude, continentality, etc.), JPEG 2000 compression does not affect regression up to very high compression ratios (25:1 or 5:1 depending on whether only climatic data or remote sensing data are also used). If the aim is a pixel by pixel classification of a multitemporal satellite image series to obtain land cover maps, the compression applied may be different depending on the landscape type (crops or forest areas) and the fragmentation of the area. The JPEG 2000 compression ratios varied from 3.33:1 or 5:1 in the worst case (fragmented forest areas) to 100:1 (less fragmented crop areas). If object-based classification is the objective, our results show that classifications of JPEG 2000 compressions up to 20:1 (depending on the area fragmentation) obtain similar results as classifications of non-compressed images.

El trabajo aborda el problema de los incendios forestales, utilizando como área piloto del Parque Regional de Sierra Espuña y su entorno, generando un Sistema de Información Geográfica (SIG) que incorpora variables climáticas, topográficas, de vegetación y humanas vinculadas directa o indirectamente con los incendios forestales; se implementan índices y modelos de riesgo y simulaciones del comportamiento del fuego con fines predictivos. Se estudian los incendios forestales desde una doble perspectiva: por un lado se confecciona una cartografía detallada del riesgo de incendios en la zona, estableciendo niveles de riesgo en función de un índice resultante de la combinación de los factores que intervienen en el inicio y posterior desarrollo del incendio. Por otro se realizan simulaciones sobre el comportamiento más previsible del fuego, bajo las condiciones particulares del área. También se analizan las posibilidades que ofrecen las imágenes de satélite como complemento para el estudio de incendios forestales.

The main aim is to define the concept of religious tourism in order to understand the complex nature of this phenomenon. Firstly, we analyze the concept of sacred, and especially the relationship with sacred spaces as main areas receiving religious tourism. The concept of the sacred is a universal phenomenon, but it is represented differently according to the religious tradition it belongs, so there is also a local component. The second term studied is tourism. From this point of view, we explore the concept of religious tourism but also other types of tourism in sacred spaces such as pilgrimages, spiritual tourism and cultural tourism. The conclusion reached is a model based on sacred spaces that relates the different motivations of visitors. It identifies some ideal type that let us suggest some management actions in order to avoid conflicts that may arise between the devotees and tourists in sacred spaces. / L’objectiu principal és la conceptualització del turisme religiós de manera que s’entengui la naturalesa complexa del fenomen; i per fer-ho s’analitzen les dues vessants que composen el terme. Per una banda, s’analitza la conceptualització del sagrat i la relació que té amb els espais sagrats com a principals receptors de turisme religiós. S’entén el sagrat com un fet universal i global i alhora local. Per altra banda, s’analitza el terme de turisme religiós i d’altres tipologies turístiques que es poden donar en els espais sagrats, com els pelegrinatges, el turisme espiritual i el turisme cultural. La conclusió a la que s’arriba és un model que, basat en els espais sagrats, relaciona les diferents motivacions dels visitants. Això permet identificar uns tipus ideals que ens permeten suggerir algunes línies de gestió encaminades a evitar els conflictes que es puguin generar en els espais sagrats, amb la finalitat de preservar-ne la naturalesa.

Davant l'actual context d'incertesa climàtica futura, el sud peninsular es concep com una zona especialment sensible a possibles canvis en la dinàmica de la Circulació General Atmosfèrica imperant a l'Atlàntic Nord. En relació amb el canvi global, els diferents informes i models climàtics presenten el Mediterrani i, en concret el sud-est peninsular, com una zona d'especial vulnerabilitat, on la reducció de la precipitació a finals de segle XXI pot arribar a ésser d'un 20-30% respecte dels valors actuals i la temperatura mitjana anual augmentar en un rang de 2 a 6ºC (IPCC, 2007; El canvi climàtic a Espanya. Estat de situació, 2007). La necessitat d'obtenir més informació sobre la dinàmica climàtica natural en el sud peninsular ens remet a arxius sedimentaris, que en el cas de la nostra àrea d'estudi a Sierra Nevada, ens poden proporcionar informació de la variabilitat climàtica holocena a escala centenal-decadal (llacs de muntanya i lòbuls de solifluxió).La tesi doctoral ha demostrat la sensibilitat d'un medi semiàrid d'alta muntanya com Sierra Nevada als canvis ambientals esdevinguts durant l'Holocè, així com l'escàs rang tèrmic necessari per a activar els processos periglacials (i glacials) en el massís a cotes sensiblement més baixes que les actuals. Durant l'Holocè, les fluctuacions tèrmiques s'emmarquen en un rang tèrmic d'aproximadament ± 2ºC. La reconstrucció paleoecològica del nivell de cims és indicativa de la variabilitat paleoclimàtica que ha conduït aquests canvis ambientals. La combinació de baixes temperatures i elevats índexs d'humitat no ha estat suficientment favorable per al desenvolupament del glaciarisme durant l'Holocè a Sierra Nevada, tot i que sí ha estat suficient per intensificar el dinamisme periglacial en altures per sobre dels 2.500 m.Els nostres registres demostren una evident component natural en la variabilitat climàtica del sud peninsular, que també manifesta una progressiva tendència a la aridesa intensificant-se gradualmente durant els últims ~4.200 anys. Aquesta tendència ha determinat paisatge actual del massís, amb una cobertura vegetal manifestament escassa en les seves culminacions.Entre els resultats que s'ofereixen en la tesi cal esmentar:· Escàs dinamisme dels processos periglacials actuals a Sierra Nevada. El monitoratge dinàmic i tèrmic resol la disponibilitat hídrica com un factor clau per activar la solifluxió al massís (Oliva et al., in press).· Tipologia, distribució, cartografia i morfometria dels lòbuls de solifluxió al massís, aprofundint estudis previs fets al Yukon canadenc (Hugenholtz & Lewkowicz, 2002) i als Alps suizos (Matsuoka et al., 2005).·Síntesi de la primera cronologia holocena de la solifluxió en el conjunt de l'àrea mediterrània i Península Ibèrica, amb vuit fases solifluidals/edàfiques a Sierra Nevada. Aquesta cronologia s'ha contrastat amb aquelles prèvies establertes per a sectors dels Alps (Steinmann, 1978; Gamper, 1983 i Veit, 1988).·Sondeig de les llacunes més altes d'Europa (Aguas Verdes, Rio Seco i Lagunilla de Rio Seco) que evidencien una clara tendència a la aridesa des de l'Holocè Mig al massís, pauta també constatada al nord d'Àfrica (Cheddadi et al., 1998; Gasse, 2000) i sud-est ibèric (Burjachs et al., 2007).·Coincidència entre les fases d'inestabilitat de vessants determinats en registres solifluidals i lacustres amb moments de major precipitació (Jalut et al., 2000), avanç glacial als Alps (Hormes et al., 2006) i anomalies positives de radiocarboni (Stuiver et al., 1997). Condicions climàtiques caracteritzades per un augment de temperatura i menors precipitacions impliquen major dominància del desenvolupament edàfic en sectors topogràficament favorables i una estabilització de la dinàmica de vessants a Sierra Nevada.·Reconstrucció relativa de la variabilitat de la precipitació i temperatura en Sierra Nevada i el seu context regional durant els últims ~7.000 anys BP.NOTA: Aquesta tesi ha estat defensada segons la normativa de la Universitat de Barcelona referent a la Menció de Doctor Europeu / "Holocene alpine environments in Sierra Nevada (Southern Spain)"TEXT:The geographical position of Sierra Nevada in southern Iberian Peninsula determines important landscape changes during the Holocene: the massif has been as a climate border in southernmost Europe. Our research has proved a succession of environmental changes in this massif related to Holocene climate dynamics. Geomorphologic processes in Sierra Nevada react sensitively to small changes in temperature and/or moisture regimes, showing the proximity of these processes to their climate boundaries.We studied two sedimentary archives located in the present periglacial belt: solifluction lobes and mountain lakes. Thermal and dynamic control of solifluction lobes shows evidence of a very low solifluction activity under present climate conditions. Solifluction records provide a chronology of periglacial activity/soil formation timing for the last 7 ky BP whereas cores extracted from the highest lakes ever cored in southern Europe reveal up to seven phases of slope instability during the last 6 ky BP.Displacements of the mid-latitude westerlies towards southern positions than today implied higher precipitations and colder temperatures in Sierra Nevada; periglaciarism extended downvalleys, solifluction activated at altitudes down to 2500 m and enhanced slope dynamics transferred more sediment onto the lakes. By contrast, a major persistence of the subtropical high-pressure belt in the Mediterranean area determined warmer temperatures and lower moisture indexes: cold processes had to migrate upwards the valleys, grass recover became denser and slowed down mass movements, reducing solifluction and sediment inputs into the lakes.Both natural archives provide a synchronous timing for Mid-Late Holocene slope instability in this high semiarid massif. Lake sediments report a progressive arid trend in the massif intensifying since ~4.2 ky BP that has conditioned solifluction activity to shift gradually to higher altitudes. This arid trend is also reflected in proxies from the south-eastern corner in the Iberian Peninsula (Burjachs et al., 2007) and northern Africa (Cheddadi et al., 1998; Gasse, 2000).

La tesi pretén posar en relleu les interrelacions entre el territori i els noms de lloc (o topònims), i demostrar la idoneïtat de l'enfocament geogràfic en l'estudi de la toponímia. S'ha actuat, en aquest sentit, a dos nivells: per una banda, s'ha aprofundit en els aspectes teòrics de la ciència onomàstica, amb vista a argumentar que la geografia constitueix un dels tres pilars bàsics en què es fonamenta tota investigació sobre els noms de lloc (essent els altres dos la lingüística i la història). D'altra banda, els plantejaments teòrics s'han aplicat a l'estudi geogràfico-toponímic d'una regió concreta de Catalunya: la comarca del Baix Camp (695,30 km2 i 140.546 habitants el 1996), la capital de la qual és Reus. En el pla concret de l'estudi dels noms de lloc de la comarca, una de les primeres qüestions que ens hem hagut de plantejar en profunditat ha estat l'ordenació i la sistematització dels topònims. Aquest aspecte l'hem considerat com una condició estructural de la recerca; en el sentit de donar al conjunt dels noms una "xarxa referencial" lògica al nivell de l'espai. Estudiades les diverses fórmules i propostes existents al respecte, hem arribat a la conclusió que era impossible establir una tipologia única, de valor general i aplicable a qualsevol territori. Partint d'aquesta base, hem elaborat una tipologia d'ordenació especifica per a la toponímia de la comarca, que hem fonamentat en els trets geogràfics bàsics del seu territori. Des del punt de vista metodològic, ha estat igualment imprescindible preparar un “corpus” de toponímia adequat a les nostres necessitats, i que fos operatiu a la pràctica. Aquest “corpus” l'hem identificat com la toponímia bàsica de la comarca. Tal com hem tingut ocasió de definir-lo, consisteix en el conjunt de noms de lloc que es pot considerar com a vigent dins la demarcació estudiada. Globalment representa un total d'uns 16.500 topònims, que es reparteixen entre els vint-i-nou municipis (inclòs l'antic terme de la Mussara) del Baix Camp. Des de la perspectiva de la distribució temàtica, una tercera part de la “toponímia bàsica” correspon a elements de caràcter físic, mentre que les altres dues terceres parts fan referència a l'activitat humana, en el sentit més general de l'expressió, Tot i aquesta diferent importància quantitativa, hem tingut ocasió de constatar -i d'assenyalar en el seu moment- que la seva significació territorial no té el mateix valor. La toponímia del medi físic és més variada al nivell del detall; té una diversificació lèxica més gran i presenta, a més, unes diferències considerables entre uns municipis i uns altres (en funció de la variació del propi medi físic). En canvi, la toponímia sobre l'activitat humana respon a uns patrons d'articulació més generals i presenta un grau de diversificació interna molt menor. L'estudi de la toponímia de la comarca al nivell del detall ens ha permès, també, detectar unes similituds i unes diferències en la utilització de determinats genèrics molt remarcables, Sobre aquesta base, hem pogut fer en alguns casos una sèrie de precisions de detall sobre l'àmbit concret de distribució de determinats termes de caràcter geogràfic (aspecte que, fins ara, no quedava del tot aclarit en les obres i els diccionaris a l'abast), En aquest sentit, creiem que l'enfocament específicament geogràfic de la recerca ha permès que arribéssim a aquests resultats, L'estudi detallat dels aspectes territorials dels inventaris onomàstics i la correlació cartogràfica d'aquesta informació han estat els factors metodològics fonamentals del procés, Pel que fa a les conclusions, ha quedat àmpliament palès a partir de la nostra anàlisi, que, amb caràcter general, la toponímia és un reflex fidel de les realitats del territori, de les interrelacions entre els seus aspectes físics i humans, i de les transformacions successives que aquest territori experimenta. En aquest sentit, el cas del Baix Camp és paradigmàtic perquè els seus noms de lloc testimonien dos aspectes fonamentals del territori actual: d'una banda, la importància que ha tingut (com a mínim fins l'últim terç del segle XX) el món rural i les activitats agràries; d'altra banda, la profunda transformació socioeconòmica que ha registrat en les tres darreres dècades, i que s'ha concretat, particularment, en l'expansió urbanística derivada de les activitats industrials i del turisme. Com a corol.lari de l'estudi, dues observacions finals, L'una en relació amb el treball dut a terme; l'altra, en relació amb el sentit general de la geografia, La primera va en la línia de remarcar que ens movem dins un camp en e! qual hem d'estar disposats, permanentment, a arribar a noves conclusions. En el camp de la toponímia, la manca d'una informació de base extensa, homogènia i globalment fiable és, sens dubte, un condicionant de cara al futur. Però és segur que a mesura que es vagin omplint els buits existents, s'aniran depurant les observacions i fent més precisos els resultats de qualsevol recerca, És convenient no perdre de vista, en aquest context, que per a l'estudiós, i per al geògraf en particular, el repte no és arribar a uns resultats perfectament acabats. Més aviat diríem que és donar compte del món, del territori, de la realitat immediata que ens envolta i que, per definició, està en transformació permanent. La segona observació apunta cap a una perspectiva més general, i amb ella reprenem el fil de les consideracions que hem anat fent, en diversos capítols i apartats de la tesi, sobre la raó de ser i sobre les possibilitats de la geografia com a eina de coneixement. Es tracta, senzillament, de reivindicar la seva plena validesa i la seva utilitat; sobretot perquè, com a disciplina de síntesi vinculada específicament a l'estudi del món -entès com una globalitat- ofereix unes possibilitats insospitades per a la sensibilització i l'aprenentatge amb caràcter general. l això, en uns moments de desconcert intel.lectual i de banalització cultural en el pla col.lectiu, pensem que no és poca cosa. / This thesis illustrates the links between territory and place-names and demonstrates the suitability of a geographical approach to the study of toponymy. This is achieved on two levels: first, the theoretical aspects of onomastics are analysed in order to show that geography is one of the three main pillars supporting research into place names (the other two being linguistics and history). Second, the theoretical positions outlined are applied to the geographical-toponymic study of an area within Catalonia: the comarca of the “Baix Camp” (695,30 km2 and 140.546 inhabitants at 1996), whose capital is the town of Reus. Drawing on bibliographic records, documents and maps, the ''basic toponymy" of the Baix Camp is established (that is, the place-names, currently used, in this territory). Nearly 16,500 toponyms are recorded (23.7 names per Km2). The ''basic toponymy" of the Baix Camp is ordered in accordance with certain geographical criteria, and then analysed in detail. In general, it can be concluded that the toponymy constitutes a faithful reflection of the realities of the territory, of the interrelationships between its physical and human aspects and of its successive transformations. In this sense, the case of the Baix Camp is paradigmatic since its place-names stand testimony to two fundamental aspects of the present-day territory: on the one hand, the importance that the rural world and agrarian practices have held (at least until the last thirty years of the XX century); and on the other, the far-reaching socio-economic transformation that has occurred in the last three decades, and which has manifested itself above all in the urban expansion derived from industrial activities and tourism.

A presente tese considera que os fatores de (re)organização do espaço urbano e regional, associados à natureza e estrutura sistêmica do desenvolvimento econômico-empresarial, no contexto do planejamento e gestão pública, estão na base do processo de inserção competitiva das cidades e regiões. A competitividade territorial e urbana aparece como uma temática específica e interdisciplinar, tendo como categorias nucleares de análise o espaço e o território socialmente construídos, e que se organizam de acordo com um conjunto de normas, sendo também condicionados pela atuação das instituições, e em particular pela ação do Estado e suas relações com as estratégias empresariais. A tese norteia-se nos conceitos desenvolvidos por Lefebvre (1976), Harvey (1992), Soja (1993), Santos (1979) e Oliveira (2002), entre outros; do ponto de vista operacional da pesquisa, essa se conduz através da metodologia dos recursos e ativos, descrita por Colletis e Pecqueur (1993), com o apoio conceitual e empírico do Estudo da Competitividade da Indústria Brasileira (MCT, 1993). A pesquisa tem como base empírica a territorialidade do desenvolvimento local capitalista, com foco nas características da cidade de Vitória da Conquista (Sudoeste da Bahia, Brasil), dos componentes e dinâmicas de localização e operação das empresas e os seus vínculos com o planejamento e a gestão municipal no período pós-1997. A abordagem assim formulada procurou evidenciar como uma gestão mais eficiente da cidade pode convergir para um processo de construção dos parâmetros básicos essenciais à competitividade, com possibilidades de fomento de sistemas inovativos e sua incorporação à gestão das cadeias produtivas e empresas; aumento de qualificação profissional, entre outras formas de melhoria das vantagens competitivas locais. Em particular, considera-se que a construção de novos arranjos de coordenação político- institucional tende a viabilizar propostas de justiça social, equilíbrio ecológico e democracia política no âmbito local. No entanto, identificam-se algumas lacunas em relação à efetivação do papel integrador do planejamento, sobretudo no que se refere à integração regional (econômica e social), no sentido de uma coerência de conjunto territorial e urbano da cidade e da redução das desigualdades e contrastes existentes entre Vitória da Conquista e as cidades do seu entorno. Nesse contexto, apresentam-se algumas proposições de significado prático à tese, com subsídios à definição de ações estratégicas e instrumentos que podem ser utilizados no sentido da integração dos espaços, mercados e atores sociais locais e regionais, na perspectiva da construção de um projeto estratégico de cidade coesa e solidária, sustentável e competitiva. Palavras-chave: Espaço e Território; Competitividade Sistêmica; Instituições; Sustentabilidade; Planejamento e Gestão Pública. / This thesis considers the factors of (re) organization of urban and regional space, associated with the systemic nature and structure of economic and business development in the context of planning and public management are the basis of the competitive entry process of cities and regions. Territorial and urban competitiveness from the perspective of structural and systemic factors, appears as a specific and interdisciplinary theme, with the nuclear category of analysis space and territory socially constructed, and that are organized according to a set of standards, and also conditioned by the performance of the institutions, and in particular by the action of the state and its relations with business strategies. The thesis is guided on concepts developed by Lefebvre (1976), Harvey (1992), Soja (1993), Santos (1979) and Oliveira (2002), among others; operational point of view of research, this is conducted through the methodology of resources and assets, and described by Colletis and Pecqueur (1993), with the conceptual and empirical support for the “Estudo da Competitividade da Indústria Brasileira” (MCT, 1993). The research is empirically based on the territoriality of the local capitalist development, focusing on the characteristics of the city, and dynamic components of the location and operation of companies and their linkages with planning and municipal management in the period after 1997. A well formulated approach sought to show how a more efficient city management can converge to a process of construction of basic parameters essential to competitiveness, with the possibility of fostering innovation systems and their incorporation into the management of enterprises and productive chains; increase professional qualifications, among other ways of improving local competitive advantages. In particular, it is considered that the construction of new arrangements of political-institutional coordination tends to facilitate proposals for social justice, ecological balance and political democracy at the local level. However, we identify some gaps in relation to the effectiveness of the integrative role of planning, especially with regard to regional integration (economic and social) in the sense of coherence of territorial and urban area of the city and reducing inequalities and the contrasts between Vitoria da Conquista and the cities of your surroundings. In this context, we present some propositions of practical significance to the thesis, with subsidies to define strategic actions and instruments that can be used towards the integration of spaces, markets and local and regional social actors with a view to building a strategic project city cohesive and supportive, sustainable and competitive. / Esta tesis considera que los factores de reorganización del espacio urbano y regional, asociados a la naturaleza y a la estructura sistémica del desarrollo económico- empresarial, en el contexto del planeamiento y de la gestión públicos, se encuentran en la base del proceso de inserción competitiva de ciudades y regiones. La competitividad territorial y urbana, desde la óptica de los factores estructurales y sistémicos, aparece como una temática específica e interdisciplinar; tiene, además, como categorías nucleares del análisis, el espacio y el territorio socialmente construidos ‒también condicionados por la actuación de las instituciones, y en particular por la acción del Estado y sus relaciones con las estrategias empresariales. La tesis parte de los conceptos desarrollados, entre otros, por Lefevbre (1976), Harvey (1992), Soja (1993) y Santos (2002); desde el punto de vista operativo, la investigación se instrumenta a través de la metodología de los recursos y activos descrita por Colletis y Pecqueur (1993), con el apoyo conceptual y empírico del Estudo de Competitividade da Indústria Brasileira (MCT, 1993). La investigación tiene como base empírica la territorialidad del desarrollo local capitalista, y se centra en el estudio de las características de la ciudad de Vitória da Conquista (Sudoeste de Bahia, Brasil), y de los componentes y dinámicas de localización y de operación de las empresas, así como de sus vínculos con el planeamiento y la gestión municipal, en el período comprendido entre 1997 hasta 2014. El planteamiento así formulado buscó evidenciar cómo una gestión de los parámetros esenciales a la idea de competitividad podía tener una incidencia positiva a escala local: en el fomento de sistemas innovadores y en su incorporación a la gestión de las cadenas productivas y de las empresas; en el aumento de cualificación profesional, y en otras formas de mejora de las ventajas competitivas locales. En particular, se considera que la construcción de nuevos instrumentos de coordinación político-institucional puede hacer viables determinadas propuestas de mejora de la justicia social, del equilibrio ecológico y de la democracia política en el ámbito local. Sin embargo, se identifican algunas lagunas en relación a la puesta en marcha del papel integrador del planeamiento; sobre todo en lo que se refiere a la integración regional (económica y social), en el sentido de una coherencia de conjunto territorial y urbano de la ciudad y de la reducción de las desigualdades y contrastes existentes entre la ciudad de Vitória da Conquista y las ciudades de sus alrededores. En ese contexto, se presentan algunas propuestas de significado práctico ‒relacionadas con la definición de acciones estratégicas e instrumentos que pueden ser utilizados en el sentido de la integración de espacios, mercados y actores sociales, locales y regionales‒, en la perspectiva de la construcción de un proyecto estratégico de ciudad.