• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 44
  • 41
  • 10
  • 8
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 104
  • 104
  • 104
  • 80
  • 53
  • 53
  • 43
  • 7
  • 7
  • 6
  • 5
  • 5
  • 5
  • 5
  • 5
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
21

Una propuesta metodológica para la evaluación de los tejidos urbanos en ámbitos metropolitanos dentro del marco de la sostenibilidad social (Ámbitos metropolitanos de Barcelona y Buenos Aires)

Pellaquim Radice, Marizete Aparecida 27 May 2014 (has links)
La mayor parte de la literatura, que trata los problemas y posibles soluciones de zonas degradadas en áreas metropolitanas, describe y propone correcciones a dificultades específicas. Son escasos los estudios o programas más generalistas, los tratamientos de conjunto. Esta tesis plantea, dentro de la infinidad de posibilidades que abarca el tema, una metodología para determinar unos índices globales de calidad de los tejidos urbanos y los déficits existentes, así como evaluar la conveniencia y oportunidades de renovación en tejidos urbanos degradados de un ámbito metropolitano y validarla en otro contexto. El área definida para el estudio fue el ámbito metropolitano de Barcelona, y la intención, la posibilidad de aplicar la metodología a cualquier otra área urbana. Su validación ha sido realizada en el ámbito metropolitano de Buenos Aires (partido de Quilmes). Para el reconocimiento y análisis de la calidad de los tejidos urbanos y la cuantificación de unos primeros órdenes de magnitud del problema se llevó a cabo un trabajo de campo detallado extendido al conjunto del ámbito metropolitano de Barcelona. La información fue recogida en una base de datos formada por zonas urbanas delimitadas por distintas tipologías que cubren el total del área urbanizada del ámbito. Cada zona tiene asociadas variables categóricas —cualitativas y cuantitativas— que, evaluadas por inspección visual, han permitido sistematizar la información sobre la tipología urbana, los elementos de urbanización primaria, el estado de edificación, la ordenación urbana y otros datos complementarios. La validación de la información mediante controles y análisis estadísticos ha permitido diagnosticar la significación de cada una de las variables y de su interés para la elaboración de indicadores e índices globales. En seguida, se realiza la validación del estudio en otro ámbito metropolitano, el de Buenos Aires (partido de Quilmes). / Most of the literature dealing with the problems and possible solutions of areas degraded in metropolitan areas, describe and propose corrections to specific difficulties. There are few studies or more generalist programs, joint treatments. This thesis presents, in the infinite possibilities that cover the topic, a methodology for determining a global index of quality of the urban tissues and the existing deficits, to evaluate the appropriateness and renewal opportunities in degraded urban fabric of a metropolitan area and validate it in another context. The area defined for the study was the Barcelona metropolitan area, and the intention was the possibility of applying the methodology to other urban areas. Validation has been carried out in the metropolitan area of Buenos Aires (Quilmes). For recognition and analysis of the quality of the urban tissues and the quantification of the first orders of the problem’s magnitude, a detailed field work extended to the whole metropolitan area of Barcelona was carried out. The information was collected in a database composed of urban areas defined by different typologies covering the full zone of the urbanized area. Each zone has associated categorical variables- qualitative and quantitative - that evaluated by visual inspection, allowed the systematization of information on urban typology, the primary elements of urbanization, state building, urban planning, and other complementary data variables. The validation of information through controls and statistical analysis allowed to diagnose the significance of each of the variables and interest for the development of indicators and global indices. Next, the validation study in another metropolitan area, at Buenos Aires (Quilmes) takes place.
22

Metodologia experimental en la construcció social de les muntanyes: la mesologia aplicada a l'ordenació de la unitat geogràfica del Pirineu

Farré, Xavier, 1976- 23 May 2014 (has links)
Aquesta recerca, metodològicament, planteja l'ús de recursos de literatura de viatge, de muntanya i etnogràfica per a participar activament en la construcció de paisatge i, per extensió, en l'ordenació del territori. Temàticament, estudia el medi humà al Pirineu i a d'altres serralades del món, i analitza el passat i el futur del Pirineu des del punt de vista de la mediança, per establir si aquestes muntanyes de l'istme ibèric, avui fragmentades administrativament en nou regions de tres estats, van ser en el passat un medi geogràficament unitari; i per fer la primera aproximació a la possibilitat de planificar una futura unitat geogràfica, que podria ser la solució al conflicte social d'apropiació territorial i servir per controlar el risc de sobreexplotació dels ecosistemes. / Esta investigación, metodológicamente, plantea el uso de recursos de literatura de viajes, de montaña y etnográfica para participar activamente en la construcción de paisaje y, por extensión, en la ordenación del territorio. Temáticamente, estudia el medio humano en el Pirineo y en otras cordilleras del mundo, y analiza el pasado y el futuro del Pirineo desde el punto de vista de la mediación, para establecer si estas montañas del istmo ibérico, hoy fragmentadas administrativamente en nueve regiones de tres estados, fueron en el pasado un medio geográficamente unitario; y para hacer la primera aproximación a la posibilidad de planificar una futura unidad geográfica, que podría ser la solución al conflicto social de apropiación territorial y servir para controlar el riesgo de sobre-explotación de los ecosistemas. / Methodologically, this research proposes the use of travel, mountain and ethnographic literature as resources to participate actively in the construction of landscape and, by extension, in territorial planning. Thematically, it studies the human environment in the Pyrenees and other mountain ranges in the world, and analyzes the past and the future of the Pyrenees from the point of view of the mediation, in order to establish if these mountains of the Iberian isthmus, now administratively fragmented into nine regions of three states, were in the past a geographically united human environment; and to make the first exploration of the possibility of planning a future geographical unit, which could be the solution to the social conflict of territorial appropriation and serve to control the risk of over-exploitation of the ecosystems.
23

Immigració estrangera a l’entorn d’espais d’interès natural. Una comparació internacional entre localitats de l’Alt Empordà (Espanya) i l’Alentejo Litoral (Portugal)

Mas Palacios, Albert 08 April 2014 (has links)
Aquesta investigació està centrada en la immigració de nacionalitat estrangera que s’ha establert a l’entorn d’espais d’interès natural, a partir d’una comparació internacional entre localitats de l’Alt Empordà (Espanya) i l’Alentejo Litoral (Portugal). L’objectiu principal és, d’una banda, analitzar el paper que han tingut els espais naturals presents en aquests territoris (i les figures de protecció) en l’arribada i l’establiment d’aquests grups de població; i de l’altra, conèixer el tipus de relació que tenen els residents estrangers amb aquests espais naturals. En aquest sentit, des d’un context ibèric, es pretén contribuir als debats vinculats al concepte de contraurbanització, al concepte de naturbanització, a les migracions per motivacions ambientals i a la, en ocasions, difusa distinció entre migracions econòmiques-laborals i migracions per qualitat-estil de vida, així com també, tot i que d’una manera més tangencial, al debat entorn els estudis sobre la integració de la població d’origen estranger en les societats d’acollida. Aquests objectius han estat assolits a través d’una metodologia basada eminentment en tècniques d’anàlisi qualitativa que ha inclòs la realització d’un total de 101 entrevistes a informants clau, 52 dels quals són residents amb nacionalitat estrangera i la resta tenen nacionalitat espanyola o portuguesa respectivament. La recerca posa de relleu, entre d’altres: la presència de diferents tipus de residents de nacionalitat estrangera (amb una important diversitat de motivacions migratòries) en cadascuna de les àrees; que el paper que tenen els espais naturals en els processos migratoris dels residents estrangers és orientat en bona mesura pels perfils d’aquests residents; i que algunes diferències entre les àrees d’estudi també són rellevants en el rol que juguen els espais naturals en aquests processos migratoris. Més enllà dels residents de nacionalitat estrangera, la investigació també posa l’atenció en la relació que té la població local en general amb els espais naturals protegits propers a les seves localitats. En analitzar aquesta qüestió es posen de relleu, entre d’altres, tot un seguit de mancances o punts de millora que cal que siguin contemplats com a molt rellevants per al futur d’aquests espais. / Esta investigación está centrada en la inmigración de nacionalidad extranjera que se ha establecido entorno a espacios de interés natural, a partir de una comparación internacional entre localidades del Alt Empordà (España) y el Alentejo Litoral (Portugal). El objetivo principal es, por un lado analizar el papel que han tenido los espacios naturales presentes en estos territorios (y las figuras de protección) en la llegada y el establecimiento de estos grupos de población; y por el otro, conocer el tipo de relación que tienen los residentes extranjeros con estos espacios naturales. En este sentido, desde un contexto ibérico, se pretende contribuir a los debates vinculados al concepto de contraurbanización, al concepto de naturbanización, a las migraciones por motivaciones ambientales, a la en ocasiones difusa distinción entre migraciones económicas-laborales y migraciones por calidad-estilo de vida, así como también aunque de una forma más tangencial, al debate en torno a los estudios sobre la integración de la población de origen extranjero en las sociedades de acogida. Estos objetivos han sido alcanzados a través de una metodología basada eminentemente en técnicas de análisis cualitativo que ha incluido la realización de un total de 101 entrevistas a informantes clave, 52 de los cuales son residentes con nacionalidad extranjera y el resto tienen nacionalidad española o portuguesa respectivamente. La investigación pone de relieve, entre otras cuestiones: la presencia de diferentes tipos de residentes de nacionalidad extranjera (con una importante diversidad de motivaciones migratorias) en cada una de las áreas; que el papel que tienen los espacios naturales en los procesos migratorios de los residentes extranjeros es orientado en buena medida por los perfiles de estos residentes; y que algunas diferencias entre las áreas de estudio también son relevantes en el rol que juegan los espacios naturales en estos procesos migratorios. Más allá de los residentes de nacionalidad extranjera, la investigación también pone la atención en la relación que tiene la población local en general con los espacios naturales protegidos cercanos a sus localidades. En analizar esta cuestión se ponen de manifiesto, entre otros elementos, una serie de carencias o puntos de mejora que deben ser contemplados como muy relevantes para el futuro de estos espacios. / This research is focused on the foreign nationality immigration settled around areas of natural interest, carrying out an international comparison between the localities of Alt Empordà (Spain) and Alentejo Litoral (Portugal). The main objective is, on the one hand to analyze the roles that the natural areas of these territories (and the forms of environmental protection) have played in the arrival and settlement of these population groups; and on the other hand, to learn about the relationship between foreign residents and the nearby natural areas. In this regard, from an Iberian context, the research wants to contribute to the debates around the counterurbanization concept, the naturbanitzation concept, the environmental migration, the sometimes diffused distinction between economic-labour and lifestyle migration and also, although more tangentially, to the debate on foreigners integration in the receiving societies. These aims have been achieved through a methodology principally based on qualitative analysis techniques which included interviews conducted with a total of 101 key informants, 52 of whom have foreign nationality and the rest have Spanish or Portuguese nationality respectively. Among other issues, the research highlights the presence of different types of foreign residents (with an important variety of migratory motivations) in each area; that the role played by the natural areas in the migratory processes of the foreign residents is largely influenced by the profiles of these residents; and that some differences between the characteristics of the study areas are relevant in the role played by the natural areas in these migratory processes. Beyond foreign residents, the research also draws attention to the relationship between the local population in general and the nearby natural areas. The analysis of this question, among other things, shows a number of deficiencies (or issues to be improved) that should be seen as very relevant for the future of these areas.
24

Estrangers a la muntanya. El procés migratori i el procés d’assentament de la població estrangera a l’Alt Pirineu i Aran (2000-2012)

Solé Figueras, Aimada 24 July 2013 (has links)
Aquesta tesi s’inscriu en un context marcat per dos esdeveniments fonamentals. El primer té a veure amb les transformacions sociodemogràfiques i econòmiques que afecten el Pirineu, i per extensió les àrees rurals europees. Aquestes transformacions redefineixen el paper i les funcions assignades als espais rurals. En l’actualitat, aquestes àrees tenen un paper destacat en la provisió d’oci i de serveis. En aquest sentit, els espais de muntanya, com l’Alt Pirineu i Aran, es configuren com a espais amb un potencial elevat ateses les possibilitats que ofereix. El segon esdeveniment es relaciona amb l’arribada significativa de població estrangera a Espanya, des de mitjans de la dècada de 1980. Aquest fet s’explica en bona mesura per les possibilitats que oferia el mercat de treball en una etapa de creixement econòmic, d’expansió dels serveis i de precarització del treball. En aquest context, a l’Alt Pirineu i Aran, la demanda de mà d’obra necessària per satisfer una economia en expansió, especialitzada en el turisme i la construcció, explica en bona mesura com aquest àmbit territorial ha esdevingut un important receptor de població. L’objectiu de la recerca ha estat l’anàlisi dels efectes -demogràfics, econòmics i socials- de l’arribada de població estrangera en aquest àmbit. Una població relativament envellida respecte al conjunt de Catalunya, un mercat de treball poc divers i un poblament de dimensions reduïdes constitueixen algunes de les especificitats en les quals es produeix l’arribada de la població estrangera. La tesi s’estructura en cinc capítols. El primer capítol és el de la introducció. En el segon capítol s’aborden el marc teòric, els objectius i la metodologia. El tercer capítol explora la dimensió demogràfica de l’arribada de població estrangera a l’Alt Pirineu i Aran. El quart capítol s’ocupa de les motivacions per immigrar i per instal·lar-se al Pirineu, de la relació que s’estableix entre la població estrangera immigrada i el mercat de treball pirinenc i de les relacions socials que estableix la població immigrada amb la població local. Finalment, en el cinquè capítol, a tall de conclusió, s’aborden els principals resultats relacionats amb les preguntes que han guiat la recerca. / Since the last decade of the 20th century, the Catalan Pyrenees have received important international migration flows due to the increase of labour demand, especially in the touristic sector and the construction sector. In this light, this research investigates the impacts of the arrival of foreign migrants through three dimensions: demographic, economic and social. A relatively aged population, a limited labour market and a small size of population are the main socioeconomic characteristics within which new migrations flows to the Pyrenees develop. This thesis is divided into five chapters. After the introduction, the second chapter deals with the theoretical framework, the objectives and the research methodology. The third chapter looks into the demographic dimension of the arrival of foreigners in the Catalan Pyrenees. The fourth chapter addresses the motivations to migrate and settle in the Pyrenees, the relationship between international migrants and the labour market and the relationships established by the foreign migrants and the local population. Finally, the fifth chapter summarizes the main findings of this research
25

La pagesia, gestora o subordinada en el periurbà: semblances i diferències entre la Regió Metropolitana de Barcelona i l'Àrea Urbana de Toulouse (1950-2000)

Sempere Roig, Jordi 19 October 2005 (has links)
Mitjançant una aproximació tant qualitativa com quantitativa, aplicant l'anàlisi estadística, la recerca bibliogràfica, el treball de camp i l'elaboració d'entrevistes en profunditat -així com amb la creació d'un conjunt de documents cartogràfics, gràfics i fotogràfics representatius-, l'autor ha volgut analitzar les diferències i les semblances entre l'activitat agrícola periurbana de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) i la que trobem a l'Àrea Urbana de Toulouse (AUT). En concret, s'ha volgut conèixer quina és la reacció de la pagesia d'aquests àmbits davant del fenomen creixent de la pressió urbanística. En aquest sentit, així doncs, ha calgut estudiar la transformació de les explotacions agràries de les zones d'estudi, les característiques del planejament urbanístic vigent a cada país, els trets fonamentals de l'activitat que duen a terme els pagesos en l'actualitat i el rol que ocupa la pagesia en les institucions amb competències urbanístiques (com poden ser els ajuntaments) o amb capacitat d'influir en la vida local, entre d'altres aspectes secundaris. L'elecció de l'àmbit d'estudi ha estat molt acurada, i s'ha treballat amb dades estadístiques de les àrees metropolitanes (escala petita) a l'hora de seleccionar els municipis o comunes a analitzar (escala gran), partint, també, d'entrevistes prèvies a experts locals. Així, el delta del Llobregat o Àrea 1 es corresponia perfectament a la zona hortícola del nord de Toulouse o Àrea 2 (totes dues àrees tenen una superfície d'uns 117 km quadrats i són planes hortícoles solcades per un riu important, el Llobregat i la Garona respectivament). D'altra banda, ambdós àmbits formen part de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània i això incrementa el seu interès.L'AUT té una superfície quatre vegades superior a la de la RMB, però a la regió de Barcelona hi ha més població (per tant, la densitat de població també serà molt més elevada en aquest àmbit). Pel que fa a l'especialització productiva, Catalunya està més orientada a la indústria i als serveis que no pas la regió francesa de Midi-Pyrenées, que té un caràcter eminentment agrícola. A més, la regió de Barcelona s'ha constituït com una de les principals plataformes logístiques del sud d'Europa, sobretot per mitjà del Pla Delta, projecte que pretén desenvolupar el port i l'aeroport de Barcelona, i que ha suposat el desviament del riu Llobregat. Tanmateix, l'àrea de Toulouse és un dels eixos de la comunicació del nord amb el sud d'Europa, i un dels nuclis forts de la indústria aeronàutica i aeroespacial a nivell mundial. És en el context d'altíssima pressió sobre aquests territoris, els que envolten les ciutats, que hem de concebre la situació precària en què es troba l'agricultura periurbana. A nivell teòric, hi ha múltiples definicions que es refereixen al periurbà, a la franja de contacte entre el món urbà i el rural on l'activitat agrària queda relegada a un segon terme i té poques expectatives de sobreviure. La crisi del sector agrícola periurbà és un fet i fins i tot sembla que el recent recolzament de les institucions és insuficient. A Catalunya han sorgit múltiples projectes i propostes per protegir els espais agraris i naturals periurbans, com pot ser el Parc Agrari del Baix Llobregat. A França, hem vist com la normativa urbanística ordinària és prou eficaç per aturar la degradació urbanística i no calen mesures extraordinàries. A banda i banda dels Pirineus, així doncs, la reacció de la pagesia és molt similar, tot i que a França sembla que, a priori, els agricultors tenen més suport de l'administració. La pagesia periurbana, en definitiva, té un paper subordinat en la gestió del territori, encara que conserva gairebé integrament el control de l'activitat que es du a terme a les seves explotacions. / With an aproach both qualitative and quantitative, using statistical analysis, bibliographic research, field work and in-depth interviews -the creation of representative cartography, graphics and photographs was also contemplated-, the author analyses the differences and similarities between the periurban agrarian activity of Metropolitan Region of Barcelona and what we found in the Urban Area of Toulouse.In fact, the author wanted to know which is the reaction of farmers of these areas in front of urbanistic sprawl phenomenon. In that sense, he studied the transformation of agrarian enterprises in these regions, the type of urban planning developed by each country, the main characteristics of activity the farmers are carrying on now, and the role of farmers in the institutions with urban planning competences (as the city council) or with capacity to influence the local life, among other secondary aspects. The election of the studied areas has been very attentive. We have worked with statistical data of the metropolitan areas (small scale) at the moment of the selection of the different municipalities or comunes concerned (large scale), begining, also, from previous interviews with local experts. In this way, the Llobregat delta or Area 1 belongs exactly with the horticultural zone of the north area of Toulouse (Area 2): we must emphasize that both areas have a surface of 117 squared kilometers, and there are important rivers going through those lands, the Llobregat and the Garonne respectively. In other terms, both environments are included in the Pyrenees-Mediterranean Euroregion, and that increases its interest.The UAT (Urban Area of Toulouse) has a surface four times bigger than the MRB (Metropolitan Region of Barcelona), but in Barcelona's region there is more population (the density, obviously, will be higher in this area). In relation to production specialisation, Catalonia has been developing industry and services for many decades, although the french region of Midi-Pyrenées has an eminently agrarian character. Also, the region of Barcelona has became one of the main logistic platforms of south Europe, especially because of Delta Plan, a project to develop the harbour and Barcelona's airport, which has meant the Llobregat river deviation. However, Toulouse area is one of the central axis of the north-south european communication, and one of the hard cores of hole world aeronautical and spatial industry. It is in this context of high pressures within the territoires that suround big cities that we must understand the precarious situation of periurban agriculture. On a theorical level, there exists many definitions for periurban fringe, the contact area of urban and rural world, where agrarian activity remains in second term and has little chance of survival. The periurban agrarian sector crisis is a reality and the recent institutions support is not enough. In Catalonia there exists now a lot of projects and proposals to protect the periurban agrarian and natural spaces, as the Baix Llobregat Agrarian Park. In France, we verify that the common urban planning rules are enough to stop the urban degradation and the french society don't need extraordinary measures. In both sides of the Pyrenees, the farmers reaction is very similar, thus in France it seems that, a priori, the farmers are supported more by the administration. All things considered, we conclude that the periurban farmers have a subordinate role in the land management, nevertheless they preserve almost all of the control of their farms labour.
26

Indústria endògena i transnacionalització. El cas de la indústria alimentària a les comarques gironines

Paunero Amigo, F. Xavier 08 July 1992 (has links)
No description available.
27

Transport i ciutat. Una reflexió sobre la Barcelona contemporània

Miralles-Guasch, Carme, 1961- 24 May 1996 (has links)
No description available.
28

Gestionando la diversidad del territorio periurbano desde la complejidad de las instituciones estatales. implementación de políticas públicas para el sostenimiento de la agricultura en los bordes de la región metropolitana de Buenos Aires (2000-2013)

Barsky, Andrés 08 October 2013 (has links)
Con 4.400 kilómetros cuadrados de superficie y 13 millones de habitantes, la conurbación Gran Buenos Aires es una de las principales áreas urbanizadas de América Latina. A su vez, su espacio de influencia regional, la denominada Región Metropolitana, abarca unos 15.000 kilómetros cuadrados. En el cinturón productivo ubicado sobre sus bordes, alrededor de 1.500 empresas hortícolas se emplazan en 16.000 hectáreas, abasteciendo aproximadamente al 30 % de la demanda alimenticia “en fresco” urbana. De esa superficie, 3.000 corresponden a superficie ocupada con invernáculos, que a su vez representan el 40% de la superficie nacional de cultivos bajo cubierta. En las últimas décadas, agentes económicos de nacionalidad boliviana han adquirido un rol central en la producción y comercialización de tales productos. Como consecuencia del contexto emergente tras la crisis económica nacional del año 2001, en la que el abastecimiento alimentario a las ciudades cobró importancia y el Estado abandonó el paradigma de la “Nueva Gestión Pública” de la década del noventa para centrarse en intervenciones mucho más focalizadas en lo social, en el último decenio se ha producido una creciente instalación de la agricultura periurbana como tema de agenda pública. Entre los años 2000 y 2008, distintos distritos de la periferia de la Región Metropolitana de Buenos Aires han generado políticas para gestionar sus interfases urbano-rurales (los municipios de Moreno, Florencio Varela y Pilar, los cuales son presentados como casos de estudio), así como desde la Provincia de Buenos Aires se institucionalizó una Dirección Provincial de Agricultura Periurbana. Todo ello adquirió mayor dimensión cuando, durante 2009 y 2010, el Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria creó una agencia metropolitana especializada en agricultura urbana y periurbana; y el Ministerio de Agricultura de la Nación presentó un Programa Nacional de Agricultura Periurbana. En estos procesos asumieron un protagonismo significativo funcionarios técnicos de origen municipal, quienes avanzaron sobre las estructuras superiores del Estado. Sin embargo, la generación de nuevas iniciativas para gestionar territorios tan complejos como los periurbanos se ha encontrado, al momento de procurar incidir coherentemente en su ordenamiento, con la fragmentación tradicional del aparato estatal. Así como con una escasa definición de agendas territoriales específicas o una dilución de las mismas ante la preponderancia de las agendas sectoriales. En síntesis, el trabajo de tesis se propone realizar un racconto de las distintas políticas municipales, provinciales y nacionales que se han propuesto intervenir sobre el entorno productivo de Buenos Aires, indagando en la necesidad de construir una nueva institucionalidad metropolitana y de aplicar determinados instrumentos de intervención, disponibles o a ser creados, para procurar la protección de la agricultura periurbana. Asimismo, se trabaja el tema del control de calidad y sanitario como una problemática central a la hora de pensar el ordenamiento y formalización de la actividad hortícola. El trabajo tiene fundamentalmente un diseño de carácter cualitativo. Se nutre de distintas fuentes informativas primarias (informantes clave) que son los propios funcionarios de la gestión pública y los agentes de la producción hortícola; así como fuentes secundarias como bibliografía nacional, artículos científicos y de divulgación, ponencias, tesis de grado y posgrado e informes técnicos de procedencia argentina, latinoamericana y europea sobre la temática de la agricultura periurbana. Asimismo, se utilizó información de censos provinciales hortícolas y nacionales agropecuarios. Por lo tanto, se apela a la utilización de los métodos y técnicas como el análisis documental, las entrevistas y los estudios de caso. Por otra parte, el abordaje de los procesos de política se basa en un método narrativo, que tiene como referencia para la recolección y sistematización de la información a un modelo de análisis de política pública. / With a surface area of 4,400 km2 and a 13-million population, the Greater Buenos Aires urban agglomeration is one of the main urbanized areas of Latin America. In addition, the space over which the city exerts its regional influence – the Metropolitan Region – covers about 15,000 km2. In the production belt located in its fringe, about 1,500 horticultural production units occupy 16,000 hectares, supplying roughly 30% of the urban fresh food demand. Out of this surface area, 3,000 pertain to surface area occupied with greenhouses, which in turn represents 40% of the national surface area of crops under roof. Over the last decades, economic agents of Bolivian origin have come to play a central role in the production and marketing of such products. As a result of the context emerging from the national economy crisis of year 2001, in which food supply into the cities became relevant and the State abandoned the “New Public Management” paradigm of the 1990s to center on interventions much more focused on the social aspects, over the last ten years, agriculture in the rural-urban fringe has increasingly gained space in the public agenda. Between years 2000 and 2008, different municipalities of the periphery of the Buenos Aires Metropolitan Region have wrought policies to manage their urban-rural interfaces (case studies: Moreno, Florencio Varela and Pilar), and within the Province of Buenos Aires, a Provincial Office of Periurban Agriculture acquired institutional rank. The creation by the National Institute of Agricultural Technology of a metropolitan agency specialized in urban and periurban agriculture, and the introduction by the National Ministry of Agriculture of a National Program of Periurban Agriculture during 2009 and 2010 took things to a whole new level. Technical experts of municipal rank played a key role in the above processes, as they went above the State’s upper structures. However, the generation of new initiatives to manage territories as complex as the urban-rural fringe – when attempting to influence its planning in a coordinated manner – has run into the traditional fragmentation of the State system. The initiatives have also come across a poor definition of specific territorial agendas or a dilution thereof in the face of the preponderance of sectoral agenda. In a few words, this dissertation seeks to present a relation on the different municipal, provincial and national policies proposing to intervene in the productive environs of Buenos Aires, inquiring on the need to build a new metropolitan institutional framework and to apply specific instruments of intervention, presently available or to be created in the future, intended to watch over periurban agriculture. Likewise, quality control and phytosanitary inspectorate are treated as main issues in horticultural public management. The research has a qualitative approach. Field trips interviews and observations, focusing on gathering public agents', marketers' and horticultural producers' experiences, were used as methods for collecting the data. As well, it is based on scientific specialized literature and technicals documents on periurban agriculture. Furthermore, the methodology that allows to study the situation of government and state institutions is linked with a descriptive model for public policy analysis.
29

Tornant a la muntanya. Migració, ruralitat i canvi social al pirineu català. el cas del Pallars Sobirà

Guirado Gonzàlez, Carles 21 December 2011 (has links)
La construcció de certs imaginaris i representacions socials sobre la ruralitat en el context actual provoca que les àrees rurals apareguin, per determinats sectors de la societat urbana postindustrial, com un lloc atractiu, idíl·lic, on materialitzar certes preferències residencials. La reestructuració econòmica que en les últimes dècades del segle XX han experimentat una bona part de les àrees rurals del món occidental i l'equiparació de les condicions de vida entre la ciutat i el camp, antigament substancialment més desiguals, són algunes de les causes d’aquest “ressorgiment” rural. Aquests canvis han fet capgirar una situació que semblava irreversible per una situació més esperançadora, en la qual s’ha produït una recuperació demogràfica, econòmica i social d’aquests territoris. Aquests canvis han provocat l'arribada de nous residents, principalment procedents de centres urbans i de zones més densament poblades, els quals han ocasionat una important recomposició social, donant lloc a la formació de societats complexes en contextos que fins a fa relativament escassos anys mostraven una escassa diversitat social. La formació de “noves” societats rurals és un procés que no està exempt de conflictivitat social, sobretot a causa del xoc cultural, d'imaginaris sobre la ruralitat i d’estils de vida que es deriven de la convivència de diferents grups socials. L’estudi que es presenta a continuació se centrat a la comarca del Pallars Sobirà (Catalunya). Es tracta d'una zona d'alta muntanya, que ha estat fortament afectada pel procés de despoblació i que va abandonar la seva base econòmica tradicional, basada principalment en la ramaderia. No obstant això, els processos de reestructuració que vénen experimentat els territoris rurals han fet que el Pallars Sobirà, com d'altres àrees rurals catalanes es converteixi en una comarca atractiva para determinats sectors de la població urbana. Per conèixer com es manifesten aquests fluxos migratoris s'ha optat per un enfocament qualitatiu, utilitzant tècniques de narració, com són les entrevistes semiestructurades en profunditat, i d'observació, realitzant un extens treball de camp per a l'obtenció de les dades. A través de les entrevistes realitzades i de les tècniques d'observació s’han pogut abordar diferents temes al voltant de l’arribada de nous habitants a la comarca. En primer lloc, s'ha aprofundit en algunes qüestions relacionades amb el procés migratori experimentat pels nous residents, interessant-nos pels factors i motivacions que intervenen en la decisió de la migració, les raons que actuen en l'elecció de la destinació i la connexió existent entre el cicle de vida, la situació personal i el moment en què es realitza la migració. En segon lloc, s'ha abordat el procés d'assentament, centrant-nos principalment en aquells aspectes que es deriven de la (re)negociació d'una nova quotidianitat, que van des de la cerca d'un habitatge a la creació de noves xarxes socials en el lloc de destinació, passant per la inserció i adequació al mercat laboral i la construcció d'un nou estil de vida que es correspongui amb les aspiracions prèviament creades. La superació o no de les dificultats que s'associen a les primeres etapes d'assentament, i la forma en què es manifesten certs factors com el treball, l'habitatge, la creació de xarxes socials o la formació parella i/o família condicionen les expectatives de permanència. En tercer lloc s'ha parat atenció a les relacions establertes entre població local i nous residents, com a resultat dels fluxos migratoris urbà-rurals i d'incipients processos de gentrificació rural. La convivència de diferents grups socials, d'imaginaris i representacions socials divergents sobre la ruralitat i de valors i codis socioculturals contraposats, provoquen una situació de tensió i fragmentació social, en la qual afloren conflictes i desavinences entre els habitants de la comarca. En aquest context, certs sectors de població local estableixen criteris de distinció entre el nosaltres (“autòctons”) i l'ells (“nouvinguts”), com a estratègia de resistència davant d'una (suposada) invasió forana. La reafirmació de la identitat individual i col·lectiva per part de la població local desencadena, a part d’una distinció social, certes irregularitats en l'accés a drets bàsics pel fet de no pertànyer o de no ser acceptat per la comunitat. A causa d'això, en alguns casos la participació en la vida social i política de la comarca o l'ús de recursos territorials, com els béns comunals, poden veure's restringits únicament a la població local, evidenciant situacions de discriminació i/o exclusió social per la condició de “forà”. En aquest context, qüestions com el sentiment de pertinença al lloc i a la comunitat, la identitat individual i col·lectiva i la condició de classe juguen un paper destacat. No obstant això, i malgrat aquests símptomes de tensió social, l'arribada de nova població es percep per a la majoria de població com un fet positiu pel desenvolupament de la comarca, ja que han possibilitat una veritable revitalització demogràfica, social, econòmica i cultural, en la qual també estan contribuint de manera significativa les noves generacions de població local. / Nowadays, rural areas have become attractive residential areas for urban population groups in Western countries. Social representations and imaginaries of rurality have made this rural areas become idyllic spaces, where urban middle class population is able to materialize their residential preferences. As a consequence, rural areas have suffered an important restructuration process: economic and social transformations have replaced a depopulation and underdevelopment situation which had been seen as irreversible. Not only improvements in rural living conditions, but also economic and social changes have made these areas more accessible, causing new dwellers arrivals from the city. (Demographic recovery) "Population growth" focused in our study region cannot be compared quantitatively to precedent rural exodus yet new dweller’s arrival is still producing an invaluable qualitative contribution to the future of this area. However, new residents’ arrival, mainly from urban centers and densely populated areas, have caused an important social change. New complex societies have appeared in this rural contexts, increasing its diversity and making new social groups emerge. Social tension and conflict are part of new rural societies formation process caused on one hand, by the cultural shock between locals and newcomers and, from the other hand, the coexistence of different rural imaginaries. Rural-urban migration and its impacts on the receiving areas are important research topics in western countries. Social change processes in rural areas have occupied an important place especially in English and French literature. Nevertheless, this subject does not receive the same magnitude in a Catalan and Spanish context, reason why the main object of this research is to understand rural restructuring processes by studying the diversity of rural areas through a specific case. This study is focused in Pallars Sobirà (Catalonia), a mountain area located in the heart of Pyrenees but a peripheral area, away from the main regional urban centers of the region. Pallars Sobirà has been strongly affected by processes of depopulation and abandonment of its traditional economic activities, based mainly on livestock and subsistence agriculture. However, rural restructuring processes have made these territories become an attractive area for certain sectors of urban population, associating this areas with values of rurality and alternative lifestyle. Qualitative approach has been used as the main methodology to study these migrations flows and their effects in the reception area. An extensive field work and narrative techniques as structured interviews and participant observation have been used in order to obtain the maximum information possible about the topic. As a result, 45 persons of different target groups -local people, new residents and key actors- have been interviewed. All the conversations have been transcribed and coded in order to organize the information given and make some interpretations. Moreover, also quantitative methods have been used to analyze demographic evolution and to support interview results. As a result, information brought up after the analysis, made us consider different topics related with newcomers arrival in the study region. First of all, we have looked attentively at new residents migration process, focusing on the factors and motivations involved in the decision-making processes, the reasons why choosing this specific destination and the connection between migration and life cycle. To continue, we have gone into the settlement process, mainly on those aspects related with new lifestyle (re)negotiation: looking for accommodation, making social networks or finding a new job. Thirdly, we have paid attention to relationships between locals and newcomers, as a result of rural-urban migration and emerging rural gentrification. Social tension and conflicts between neighbors are caused by the coexistence of groups with different social imaginaries about rurality and distinct social and cultural values. In this context, resistance strategies to “a foreigner invasion" have been detected in local people, who establish distinctions between us ("locals") and them (newcomers), as an affirmation of individual and collective identity. Moreover, the local-newcomers distinction may entail some irregularities in basic rights access of newcomers, in its acceptation as community members, in social and political participation, or in its access to community resources, producing social discrimination by the “foreign” condition. Despite these signs of social tension, interviewers (especially new residents, but also an important part of the young local population) have agreed that the new population arrival produce benefits and a real demographic, social, economic and cultural revitalization for the region.
30

Redescubrir la proximidad urbana. Componentes socioespaciales de la movilidad cotidiana sostenible en Barcelona

Marquet Sardà, Oriol 14 October 2015 (has links)
Distancias, viajes al trabajo, vehículo privado, velocidades… éstos son conceptos comunes en los estudios tradicionales de transporte que han buscado durante años gestionar la movilidad con un objetivo común: facilitar el movimiento y reducir los tiempos de viaje. Pero qué pasa con todo aquello que queda fuera de estos análisis? Qué pasa con los movimientos de distancia corta, con la movilidad a pié, con las necesidades de movilidad de aquellos sin acceso al transporte motorizado? La presente tesis pretende contribuir a la comprensión de estas dinámicas excluidas de los análisis de movilidad tradicionales, y lo hace desde la perspectiva que este conocimiento puede contribuir a la consecución del objetivo común de las políticas de movilidad urbana: conseguir un modelo de movilidad social y ambientalmente sostenible. Esta tesis propone una nueva metodología para la medición de las dinámicas urbanas de pequeña y corta escala, a través de la observación de los patrones de movilidad cotidiana en la ciudad y la Región Metropolitana de Barcelona. Definiendo los viajes de proximidad según la elección modal y la variable temporal, es posible visualizar un tipo de desplazamiento especifico que es muy común en una ciudad densa y mediterránea como Barcelona, y que representa una forma de movilidad ambientalmente sostenible al alcance de todos los habitantes de la ciudad. Desde este punto de vista, el presente trabajo busca establecer los conceptos básicos que definen lo que es proximidad así como explorar la literatura académica en busca de los efectos positivos que se atribuyen a este tipo de movilidad. Al mismo tiempo, el análisis empírico propone cuatro estudios de caso que buscan profundizar en nuestro conocimiento de este tipo de movilidad de pequeña escala. El objetivo de los estudios empíricos es evaluar la utilización de la proximidad en el municipio y la Región Metropolitana de Barcelona y testear su importancia en la vida cotidiana de sus habitantes con la esperanza que la movilidad de proximidad pueda ofrecer una solución viable y sostenible a los problemas de nuestro actual sistema de transporte. / Distances, commuting, private car, travel speeds… those are common words in traditional transport studies, which have tried for years to manage motorized mobility with one common goal: to facilitate movement and reduce travel times. But what happens with what’s been left out of this analysis? What happens with close distances mobility, with walking mobility, with the mobility needs of those without access to the motorized transports? This thesis aims to contribute to the knowledge of this left-out dynamics, and it does so from the perspective that this knowledge can help us achieve our true common goal for urban mobility: social and environmental sustainability. This thesis proposes a new methodology to measure close-scale urban dynamics through the observation of everyday mobility patterns in the City and the Metropolitan Region of Barcelona. By defining a proximity trip by a modal choice and a temporal variable, we are visualizing a specific kind of trip that appeared unreported to traditional analysis. As this thesis sets to demonstrate, this kind of proximity trips are highly common in a dense and Mediterranean city like Barcelona, and they represent an environmentally sustainable way of mobility that is available for all the inhabitants of the city. From that point of view, the present work sets to establish the conceptual basics that define what proximity is and to explore the academic literature in search of all the beneficial effects attributed to urban proximity. At the same time, the empirical work proposes four different study cases that seek to deepen our understanding of this kind of small-scale mobility. The target of this empirical study cases is to evaluate proximity utilization in the Municipality and Regional Area of Barcelona and to test its importance in people’s everyday lives, with the hope that proximity travelling can offer a viable and sustainable solution to the problems of our current transport system.

Page generated in 0.4463 seconds