• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 176
  • 167
  • 87
  • 13
  • 4
  • 4
  • 4
  • 3
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 466
  • 230
  • 216
  • 198
  • 170
  • 137
  • 120
  • 96
  • 83
  • 61
  • 51
  • 51
  • 37
  • 33
  • 30
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
241

Le manifeste des 93 : la nature de la mobilisation intellectuelle allemande au déclenchement de la Grande Guerre (1914-1915)

Chagnon, Marie-Ève January 2007 (has links) (PDF)
Notre analyse vise à établir la force mobilisatrice du symbolisme défensif, afin de démontrer la spécificité de la mobilisation intellectuelle allemande lors des premiers mois de la guerre (1914-1915). Le document au coeur de cette étude constitue l'exemple le plus représentatif de la lutte défensive menée par les intellectuels allemands mobilisés en faveur de la politique nationaliste. Ainsi, l' « Appel au monde civilisé », souscrit par les plus éminents académiciens, savants, écrivains et artistes de l'Allemagne wilhelmienne, fut publié au pays et à l'étranger en octobre 1914, dans le dessein de répondre aux diffamations étrangères. Nous avons traité notre sujet à la lumière de l'historiographique de la mobilisation des intellectuels lors de la Première Guerre mondiale et des sources recueillies lors notre parcours archivistique dans les institutions gouvernementales et académiques en Allemagne et en France. Afin d'appréhender la spécificité de la mobilisation intellectuelle allemande, nous avons étudié la nature de l'activité morale de ces derniers. Nous avons constaté que la grande majorité des intellectuels allemands se lancèrent dans une campagne monumentale d'écrits et de déclarations, en marge de l'activité propagandiste de la chancellerie. Malgré la force mobilisatrice du symbolisme défensif, la nature de leurs activités dévoila nombres de perspectives et de contradictions souvent occultées par les intellectuels allemands. La variété de ces aspects dans le traitement des idées liées à la conjoncture guerrière ne fut jamais aussi palpable que lors des débats au sein de l'Académie des Sciences à Berlin entre les humanistes et les scientifiques. Malgré leurs désaccords, ces académiciens s'entendirent en grande majorité sur le bon droit de l'Allemagne dans la menée de la guerre et demeurèrent mobilisés derrière la force de l'aspect défensif. Les valeurs universalistes diffusées par les voix pacifistes, parce qu'elles entrent en rupture avec les exigences de la lutte défensive, viennent à nouveau appuyer la spécificité de la puissance défensive de la mobilisation allemande au cours de la Grande Guerre. L'analyse de la mobilisation et de la réplique des intellectuels français au Manifeste des 93 dans une perspective comparative nous a également permis de renforcer la justesse de notre position sur la spécificité de la mobilisation défensive de la communauté intellectuelle allemande au cours de la Grande Guerre. Ainsi, les membres de l'Institut français demeurèrent unis derrière la force mobilisatrice du symbolisme défensif et daignèrent, à quelques protestations près de la part de l'Académie des Sciences à Paris, radier leurs homologues austro-allemands des listes de leurs académies. Contrairement aux académiciens allemands, la mobilisation de l'Institut français dans la guerre défensive dévoile un encadrement bien plus rigoureux de la part des instances politiques. Enfin, les maigres exemples de voix dissidentes en France au cours du conflit achèvent de démontrer la particularité de la lutte défensive des intellectuels de l'Allemagne wilhelmienne. Malgré les diverses perspectives liées à la mobilisation en faveur de la politique nationaliste, les intellectuels de l'Allemagne wilhelmienne demeurèrent unis derrière la puissance du symbolisme défensif et s'engagèrent de façon tout à fait particulière dans une véritable guerre des esprits. ______________________________________________________________________________ MOTS-CLÉS DE L’AUTEUR : Première Guerre mondiale, Appel au monde civilisé, Mobilisation intellectuelle, Allemagne, France.
242

The Cyprus Question: Continuity, Transformation And Tendencies

Tuzunkan, Murat 01 September 2007 (has links) (PDF)
This study has three main objectives. First, it provides a theoretical framework that challenges the mainstream approaches to allow for a new reading of the Cyprus Question. Second, it identifies continuities, transformations and tendencies within different historical periods by analyzing the positions of the various actors and the international conjecture in order to offer a correct reading of all previous settlement proposals and indicate the basis on which perceptions and policies were constructed and why the latter failed repeatedly to resolve the Cyprus issue. Continuities are those factors that created the continuum of the crisis and were concretely reflected in the successive failures of different peace talks, plans and initiatives / examining these means analyzing the hegemonic projects of the various actors involved. Examining transformations means looking specifically at how and why these hegemonic projects changed. Examining tendencies means pointing out the latest developments such as accumulated sovereignty, shared sovereignty as protectorate, Taiwan Model, return to 1960, integration through class strategy and independent TRNC and exploring the logical consequences of developments. Third, this study focuses on the European Union&rsquo / s hegemonic projects related to Cyprus &ndash / how they emerged, the relationship between these projects and the domestic and international political conjectures, their aspects of continuity and reasons for transformation and their successes and failures. This thesis argues that all the previous plans and initiatives by international and local actors, latest being the EU-initiated Annan Plan, led not only to failure, but transformed the Cyprus Question from one paradigm to another.
243

Transformation Of The Ottoman Built Environment In The Nineteenth Century In Anatolia: The Case Of Tokat

Kardas, Aysegul 01 August 2011 (has links) (PDF)
In this study the Ottoman built environmet in the last period of the nineteenth century Anatolian city is examined. The study aims to explain the construction of new buildings as well as the transformation of earlier types during the process of contemporary modernization and centralization in the Empire. The main frame of the study is formed of the public and the private spaces that formed the urban built environment, and the transformation of these spaces. The city of Tokat has been chosen as the area of study, which still conserves built structures of the Ottoman as well as the earlier periods that are typical of an Anatolian city of the nineteenth century. Examining the transformation of public buildings and residential architecture in this city, this study emphasizes differences in degress of changes in public and private spaces, and the relation of such transformation with the central authority.
244

Carlos de Beranger, un ingeniero militar en el Virreinato del Perú, 1719-1793

Navarro Abrines, Ma. Carmen 01 January 1997 (has links)
Còpia digital de l'exemplar imprès de la tesi dipositat de la Biblioteca de la Facultat de Geografia i Història / Carlos de Beranger y Renau fue un ingeniero y militar nacido en Barcelona en 1719 y que murió en Montmaneu, provincia de Barcelona, en 1793. Estudió ingeniería en la real y Militar Academia de Barcelona para continuar con la tradición familiar, pero no logró ingresar en el cuerpo de ingenieros militares, como hubiera sido su deseo. Fue destinado al virreinato del Perú bajo las órdenes del virrey Manuel de Amat, donde ejercerá como técnico en fortificaciones en el Real Felipe del Callao. Seguidamente fue nombrado gobernador del centro minero de Huancavelica, donde se enfrentará con su antecesor, Antonio de Ulloa y, finalmente, fue gobernador de Chiloé, isla de estratégica importancia donde fundó la ciudad de San Carlos -hoy Ancud- y se hizo cargo de la defensa y fortificación además de organizar dos expediciones marítimas a tierras patagónicas. Después de su regreso a España escribió la Relación Geográfica de la Isla de Chiloé en 1774, además de elaborar un informe sobre las fortificaciones de Valdivia.
245

Génesis y evolución del cementerio medieval en Cantabria

Gutiérrez Cuenca, Enrique 28 September 2015 (has links)
En esta tesis se presenta el estudio de un proceso de larga duración, el de la génesis y evolución del cementerio medieval en Cantabria entre los siglos V y XV. El objetivo principal era ordenar, sistematizar y realizar un análisis crítico de la abundante documentación disponible para tratar de comprobar si, partiendo de esa base, podíamos dar respuesta a problemáticas planteadas en las líneas de investigación abiertas actualmente en la Historia Medieval. A la luz de la historia de la investigación y del proceso de formación del corpus documental, se dibujaba un escenario en el que los datos aportados por la Arqueología predominaban por encima del resto en cantidad de información disponible y potencial. Sin embargo, no queríamos reducir nuestro planteamiento a la investigación arqueológica, sino justamente lo contrario: tratar de integrar en un discurso común otros tipos de fuentes, en la medida en la que dialogan, se complementan e interactúan, sobre todo la documentación escrita y los escasos ejemplos de documentación iconográfica. La discusión y contextualización de los datos aportados por estos tres bloques documentales nos ha permitido lograr una caracterización formal del registro funerario regional completa y detallada que supera en profundidad de análisis y en referentes cualquiera de las planteadas hasta la fecha. En este proceso se han tratado de forma separada aspectos relativos al cementerio, a la sepultura y al difunto, siempre teniendo en cuenta que es el estudio del espacio colectivo el que nos interesa por encima de las manifestaciones individuales. Hemos distinguido tres grandes etapas en el proceso analizado que permiten diferenciar los cementerios de época visigoda, de época altomedieval y de época bajomedieval, en los que se perciben con mayor o menor intensidad aspectos de la organización social o del ámbito de las creencias. En los dos últimos periodos, los cambios de los espacios funerarios reflejan, en gran medida, las transformaciones que se producen en el proceso de implantación de la parroquia territorial en los territorios cristianos del norte peninsular.
246

La parròquia rural a Catalunya (segles XVIII-XIX, Bisbat de Girona)

Puigvert i Solà, Joaquim M. (Joaquim Maria), 1959- 30 November 1990 (has links)
Aquesta tesi doctoral planteja, a partir de l'àmbit de la diòcesi de Girona (però amb sovintejades comparacions amb la resta de Catalunya), el paper de la parròquia en el marc de la comunitat rural d'Antic Règim, així com en el pas a la societat liberal. S'ha estudiat quin paper tenien les estructures parroquials (obreria, confraries, rectors) en una cornunitat rural socialment diferenciada.En primer lloc, es contempla com el finançament ordinari i extraordinari del culte i el temple requeia damunt la comunitat rural, davant la generalitzada infeudació del delme i la seva desviació fóra dels límits parroquials. La institució de l'obreria -controlada majoritàriament per la pagesia benestant- havia de garantir el finançament i l'administració del culte i el temple.S'estudia, així mateix, el paper de les confraries postridentines. Aquestes confraries, fomentades per l'Església per a enquadrar la població, podien contribuir a fomentar solidaritats verticals al bell mig d'una comunitat rural socialment diferenciada.S'investiga el paper del rector com a notable local i intermediari entre la comunitat rural i l'Església: es considera el seu orígen social, les seves condicions materials de vida i la seva formació cultural.Finalment, un cop dibuixades les característiques generals de la parròquia dins la societat rural d'Antic Règim, es planteja les conseqüències i l'impacte de la Revolució liberal (de manera especial l'abolició del delme) damunt seu. En termes generals, hi hagué un empobriment en les obreries, les confraries i en ladotació dels rectors; empobriment que la dotació estatal del "culte i clero" no evità. / "THE RURAL PARISH IN CATALONIA (BISHOPRIC OF GIRONA;XVIII-XIX CENTURIES)"by JOAQUIM M. PUIGVERT I SOLÀTEXT:This dissertation is an analytical study of the parish structures related to the Catalan rural society during the 18th. and 19th. centuries, taking as an example the Bishopric of Girona. The parish is studied from two points of view. On the one hand, the parish represented an administrative institution of the Church which had a strong power over a clearly defined territorial division. It helped to maintain both the payment of the tithe and the structure of the population during the "Ancien Régime". On the other hand, through the churchwardenships or "parish factories" and the "confréries", the parish also provided the different social classes (mainly the wealthy peasantry) wit several possibilities of promotion and privilege. It directed the social protection and the festival and offered specific and tangible advantages.Theses churchwardenships and "confréries" not only helped to deal with all sorts of conflicts inside the parishes, but also offered limits of autonomy and resistance to "the outside" (either the jurisdictional lords, the treasury of the tithe collectors). In this sense, this thesis analyses the relationships which hare been established ("from the bottom") with the parish institution. These relationships, however, have been neither permanent nor monolithic throughout the years. They have changed constantly according to the historical of the Liberal Revolution on the parish structures have been pointed out.
247

Baronía de Fraga: su progresiva vinculación a Aragón (1387-1458), La

Salleras Clarió, Joaquín 17 November 2006 (has links)
El conocimiento de la Baronía de Fraga, durante los reinados de los dos últimos reyes de la casa de Barcelona y primeros Trastámaras, es un tema desconocido para la historiografía actual. Situada en la frontera de dos territorios en formación -el Reino de Aragón y Principado de Cataluña- la villa de Fraga vivió las consecuencias de los avatares socio-políticos de ambos territorios. ¿Había sido Fraga y su Baronía siempre aragonesa? La bibliografía conocida y las fuentes apuntaban su inclusión a Cataluña en un periodo indeterminado. ¿Desde cuándo? ¿Hasta qué fechas? ¿Por qué motivos había quedado tan desdibujada esa circunstancia? ¿Qué causas iban a determinar que la Baronía de Fraga fuera considerada aragonesa en tiempo de los reinados en estudio? ¿La integración de Fraga y su término a Aragón resultó fructífera? ¿Para quién? La tesis responde a todas y cada una de estas preguntas. Las fuentes directas utilizadas son: el Archivo de la Corona de Aragón (ACA), prácticamente inéditas, - las más abundantes -, complementadas con el Archivo de la Diputación de Zaragoza (ADZ), el Archivo Municipal de Fraga (AMF), el Archivo Provincial de Zaragoza (APZ), y en menor medida: el Archivo Municipal de Lérida (AML), el Archivo Municipal de Zaragoza (AMZ), y el Archivo de la Aljafería de Zaragoza o de las Cortes de Aragón (AAZ-CA). El exhaustivo rastreo de fuentes bibliográficas, editadas por la Universidad de Zaragoza, o por instituciones catalanas, ha permitido ir más allá de nuestros primeros interrogantes.El trabajo expone documentalmente que dicha Baronía fue catalana en el momento de su constitución, o sea, cuando los hombres de la villa de Fraga y sus aldeas efectuaron en 1333 homenaje de fidelidad a la reina Leonor, -esposa del rey Alfonso IV-, y perduró como Baronía hasta que el rey Alfonso V la incorporó a su dominio en 1420. En este intervalo, la extensa Baronía de Fraga pasará a integrar el reino histórico de Aragón. Atrás quedarán su vinculación a los marquesados de Camarasa y Tortosa, o su dependencia de la administración del veguer de Lleida. Los argumentos defendidos por los aragoneses, -más persistentes- no encontrarán la oposición de Cataluña, que se hallaba diezmada en su población y en sus recursos. El río Cinca, río que baña la huerta fragatina, fue precisamente un río debatido como frontera, hasta conseguir fraccionar la Baronía de Fraga dejando la menor parte de ella en Cataluña. El intento aragonés de ampliar el reino hasta el Segre, nunca vio sus aspiraciones cumplidas, pero sí la segregación de aquel territorio cinqueño como era la rica y populosa villa de Fraga. El proceso de segregación administrativa había iniciado en Monzón en 1362 y cerrado definitivamente en 1379 al privar a Fraga del disfrute de los usos y costumbres catalanes. La misma Fraga, así como las aldeas situadas en la margen izquierda del Cinca, pasaron a ser aragonesas, dejando la frontera extrañamente recortada al no seguir la línea continua del mencionado río y tampoco de accidentes geográficos naturales. Aragón buscó su expansión territorial en el actual Bajo Cinca de la misma forma que había hecho, o estaba haciendo, en la Ribagorza, la Litera o el Matarraña, aprovechando la coyuntura de crisis general y para paliar las pérdidas sufridas de sus guerras con Castilla. Todo ello argumentado a la luz de fuentes inéditas, que presentan la delimitación territorial del término de Fraga en la Edad Media con los términos vecinos, tanto en la parte de Aragón como en la de Cataluña.Una vez conocido el territorio, señala los distintos señoríos que la rodeaban y sus relaciones con Fraga y sus aldeas. Presenta una nueva concepción del estudio y conocimiento demográfico en una Baronía, a partir de las fuentes fiscales; especificando los fuegos impositivos y exentos para cada una de las comunidades cristianas, judía y sarracena, así como para sus aldeas. El estudio ofrece noticias de las tres comunidades religiosas existentes en Fraga; una descripción de los estamentos cristianos privilegiados -nobleza y clero- y el extenso listado de la nobleza local con una breve prosopografía de todos ellos. Demuestra cómo aquel periodo fue un periodo de crisis social -no sólo por sucesos entre las tres comunidades- sino por la especial delincuencia urbana, las abundantes bandosidades y la obligada participación de la villa en las guerras medievales. El conocimiento y actuaciones de los funcionarios reales, -procurador, baile, alcaide, justicia, capitanes, escribanos- permite diferenciar la particular presencia de funcionarios catalanes: Simón Martín Clavilla; Johan, Francesc y Marcos de Montbuí, entre los años 1387 a 1427; para sucederles funcionarios aragoneses especialmente elegidos por el monarca, como fueron Ferrer de Lanuza, Martín de Lanuza y Domingo de Lanaja, cuya actuación es decisiva para comprender el devenir de un territorio que perdió todo su potencial a medida que avanzaban los años de la Baja Edad Media. Cierra el conocimiento de esta Baronía la argumentación de su fiscalidad, el crecimiento progresivo de su deuda censal, y las graves dificultades del Concejo y prohombres para soportar las excesivas cargas a las que se vieron obligados por el rey, las autoridades aragonesas, la iglesia, o los acreedores, así como por la defensa de sus límites. Las crisis demográficas y económicas generales del XIV y del XV motivaron que la Baronía de Fraga oscilara buscando su supervivencia en los territorios limítrofes, sin conseguirlo. El resultado fue una progresiva pérdida de población, pérdida de potencial comercial, y el alejamiento de los centros de poder -Lérida y Zaragoza- para quedar relegada a una supervivencia autárquica y endogámica hasta nuestros días. Todo ello presentado en cuatro bloques o capítulos -territorio, sociedad, organización política, y fiscalidad. / "THE BARONY OF FRAGA: ITS PROGRESSIVE CONNECTIONS WITH ARAGON(1387-1458)"By Joaquim Salleras ClarióTEXT:The Barony of Fraga during the reign of the two last kings of Barcelona and first Trastamaras is an unknown historical period to the present historiography. Situated in the borders of two territories -the Kingdom of Aragon and the Principality of Catalonia, it suffered the consequences of their socio-political vicissitudes. Had Fraga and its Barony always been Aragonese? The known sources pointed to their inclusion into Catalonia at an undetermined period. Why had that circumstance been left indeterminate? What causes were to determine that the Barony of Fraga was considered Aragonese during the reigns under study? Were the integration of Fraga and its limits into Aragon fruitful? For whom?Direct sources used include: the Crown of Aragon Archives, most of them unpublished, complemented with the Council of Saragossa Archives, Fraga Local Archives, Saragossa Provincial Archives, and to a lesser extent, Lleida Local Archives, Saragossa Local Archives and Aragon Parliament (Aljafería de Zaragoza) Archives. The thorough research for bibliographical resources, edited by the University of Saragossa o by Catalan institutions, has allowed to go beyond our initial questions.This piece of work will provide evidence that the above Barony was Catalan at the time of its constitution, that is, when the people of Fraga and its small villages swore an oath of loyalty to Queen Leonor -wife of king Alfonso IV- and the Barony remained until king Alfonso V joined it to his dominions in 1420.In this interval, this extensive Barony will integrate the historical reign of Aragon. Its links with the marquisates of Camarasa and Tortosa, or its dependence on the administration of the "veguer de Lleida" (Lleida's magistrate) will be left behind. The arguments defended by Aragon -more aggressive- will not encounter any opposition from Catalonia, whose population and resources were decimated. The River Cinca will be discussed as border, and will eventually divide the Barony of Fraga, leaving a small part of it within Catalonia. Aragon aspirations to expand the reign up to the Segre will never be fulfilled; however, the territory will be segregated. The process began in Monzón in 1362 and definitely closed in 1379, when Fraga was deprived of the Catalan habits and customs. Fraga itself, as well as the small villages on the left bank of the Cinca River, became Aragonese, with its borders not following the above river. Aragon expanded towards the current Bajo Cinca as it had already done, or was doing, in the Ribagorza, the Litera or the Matarraña. All this will be argued based on unpublished sources that will allow the territorial demarcation of Fraga area in the Middle Ages with its neighbouring limits, in Aragon as well as Catalonia.Once acquainted with the territory, the different states around as well as its relations with Fraga and its small villages will be shown. A new conception of a Barony's study and demographic knowledge will be introduced, based on fiscal sources, specifying the tax privileges and exemptions for the Christian, Jewish and Saracen communities, as well as for their villages. This study will inform about the three religious communities in Fraga; a description of the privileged Christian strata -nobility and clergy- and the extensive register of the local nobility together with a brief description. It will be proved that it was a period of social crisis, not only because of incidents among the three communities, but also because of the urban delinquency, abundant banditry and the compulsory participation of men in the medieval wars. The knowledge and performance of royal servants -attorney, keeper, justice, captains, scribes- will allow us to differentiate the particular presence of Catalan employees: Simón Martín Clavilla, Johan, Francesc and Marcos de Montbuí, between 1387 and 1427. They will be succeeded by Aragonese employees especially elected by the king, as Ferrer de Lanuza, Martín de Lanuza and Domingo de Lanaja, whose intervention will be decisive to understand the future of a territory that lost all its potential as years passed during the Low Middle Ages. The knowledge of this Barony will finish with an explanation of its tax organization, the progressive growth of its census debt, and the town council and great men's serious difficulties to support the excessive charges imposed by the king, Aragon authorities, creditors and the defence of their borders. The general demographic and economic crisis of the XIV and XV centuries caused the Barony of Fraga to look for its survival in the bordering territories, which turned out unsuccessful. This will result in a loss of population, commercial potential and the distancing of the power centres -Lérida and Zaragoza- being consigned to an autarkic and endogamous survival up to nowadays, focussed on satisfying tax extraction.All this will be presented in for sections: territory, society, political organization and tax organization.
248

Aproximació a l'estructura agraria de la comarca de Bages en el segle XVIII i primera meitat del segle XIX

Ferrer i Alòs, Llorenç 01 January 1985 (has links)
L'autor d'aquest treball és bagenc i aquesta és una de les raons que explica el perqué s'escull l'estudi de la societat bagenca. Pero no és l'única. La realitat socio-econòmica i política emmarcada en la transició del franquisme a la democràcia han condicionat el tema i la forma de plantejar-lo (qui sap si avui abordaríem les mentalitats i no les estructures socials). Probablement l'autor forma part d'aquells historiadors joves que no s'han quedat a Barcelona i han començat des dels seus pobles i des de les institucions comarcals més diverses, una producció historioqràfica que renova -precisament peí seu contacte amb el món universitari- la història local. Finalment, hom connecta amb una renovació dels estudis d'història agrària a Catalunya que diversos historiadors estan portant a terme en els darrers anys, encapcalats pel Dr. Emili Giralt, que s'han acostat als diversos corrents historiogràfics europeus i americans els quals estan interessats per la pagesia. En la confluència d'aquests condicionants es pot entendre aquest estudi. A banda d’escollir una área geográfica determinada, el nostre estudi abarca un període cronològic que comença a principis del s. XVIII i s'acaba a mitjan del s. XIX. L'elecció ha vinqut condicionada per la temàtica estudiada i per les fonts. D'una banda, a començaments del s. XVIII es detecten ja canvis en l'estructura de la propietat i de l'explotació iniciats probablement a finals del s. XVII, i que es concreten amb l'aparició dels rabassaires en els pobles concentrats bagencs. El s. XVIII veura créixer aquest grup social, igual que la població, la prodúcelo vitícola, la industria de la seda i la de la llana. D'altra banda, el punt d'arríbada ha estat escollit perqué és la data que es realitzen els amillaraments –documents claus per a l'estudi de l'estructura de la propietat– i perqué és el moment que la indústria cotonera introdueix el vapor, mecanitza els telers i es modernitza. Fins el 1860 l'estructura agrària bagenca consolida els seus trets que s'havien anat destacant en el s. XVIII i la mateixa estructura de la propietat ho demostra. Pero som conscients que a la primera meitat del s. XIX no hem treballat aspectes tan importants com els efectes desamortitzadors i desvinculadors, si bé no creiem que modifiquessin les tesis defensades aquí. Hem dividit el present treball en set capítols que presenten cadascun d'ells una unitat. El primer fa una breu incursió en la població sense cap altra pretensió que ressequir el creixement al llarq dels segles XVIII i XIX i replantejar alquns problemes a l'entorn deis censos de 1718 i 1787. En el segon hem estudiat el sistema de conreus i la técnica agrícola, fonamentalment la vitícola. L'especialitzacíó vitícola provoca un reajustament en l'equilibri ecolbgic comarcal. El bestiar disminuí, s'adoptaren adobs vegetals i la inversió de ma d'obra fou l'element clau de la productivitat. Hem estudiat també el procés de fabricació del vi i la diferenciació social al seu entorn. En el tercer capítol hem estudiat l'estructura de la propietat de la terra, la qual (atesa la importància de la rabassa morta i les possibilitats de la font consultada), hem complementat amb l'estudi de l'estructura de l'explotació. Finalment hem intentat reconstruir la formació d'una determinada estructura de la propietat. En el quart, sense una excessiva profundítat, s'aborda la importància de les activitats no aqràries a l'area qeogràfica estudiada: la seda, com a activitat fonamental de Manresa, i la llana als pobles de l'est bagenc En el cinquè capítol estudiem les formes d'extracció d'excedent que recauen damunt la pagesia. Fonamentalment se n'estudien dues: la contractació agrària -emfiteusi, rabassa i masovería- i les diverses formes d'endeutament pagès -censals, vendes a carta de gràcia, compra-vendes, debitoris, etc. Es deixen de banda o s'analitzen molt breument temes com la comerciálització dels productes i la pressió fiscal tant municipal com estatal. En el sisè hem realítzat una aproximació a la familia bagenca per acabar aprofundint amb el sistema de transmissió de béns com a diferenciación social mitjançant diversos mecanismes (estrateqies matrimonials, “Causes Pies per donzelles maridar”, beneficis eclesiàstics...) En el setè hem procurat definir els diversos qrups socials: la pagesia de mas i els seus processos de diferenciació interna, la pagesía mitjana (la qual, encara que feble, va sorgír en els municípis de poblament concentrat), els rabassaires, la petita noblesa (i el seu enriquiment en el s. XVII) i la burgesia urbana de Manresa que es consolida al llarq del s. XVIII. No hem estudiat l'artesanat urba de Manresa en profunditat. Finalment, a les conclusions hem intentat definir els trets principáis de l'estructura agrària baqenca a partir dels diversos elements aportats al llarq del treball.
249

Il duca de Medina de las Torres (1600-1668) tra Napoli e Madrid: mecenatismo artistico e decadenza della monarchia : El duque de Medina de las Torres (1600-1668) entre Nápoles y Madrid: mecenazgo artístico y decadencia de la monarquía

Viceconte, Filomena 12 June 2013 (has links)
La ricerca che si presenta in questa tesi, svolta in cotutela tra l’Università degli Studi di Napoli “Federico II” e l’Universitat de Barcelona, ha avuto come obiettivo l’analisi delle vicende biografiche e collezionistiche di Ramiro Felípez Núñez de Guzmán, II duca di Medina de las Torres e viceré a Napoli dal 1637 al 1644. Per dare organicità e consequenzialità allo studio, nella stesura della tesi si è deciso di seguire il percorso biografico di Ramiro Núñez de Guzmán nelle sue tappe principali. Nella prima parte sono stati affrontati gli inizi della sua carriera politica, per la quale giocò un ruolo determinante il matrimonio con la figlia del conte duca di Olivares, celebrato nel 1626. Ciò ha necessariamente implicato una riflessione sulle dinamiche della corte spagnola, specie in riferimento all’assegnazione degli incarichi diplomatici e di palazzo. Nei capitoli successivi si è scelto di focalizzare l’attenzione sugli anni in cui il Guzmán fu inviato a Napoli come viceré (1637-1644), e sulle implicazioni politiche del matrimonio con la principessa Anna Carafa. Considerata l’influenza che questa unione ebbe anche per l’affacciarsi di interessi artistici nel duca, si è dedicato ampio spazio alle novità più interessanti emerse in tal senso dalle indagini archivistiche. Lo studio degli inventari di famiglia ha consentito un affondo sulla ricchissima quadreria e sulla rilevante raccolta di arazzi e panni ricamati che, stando a quanto riportato dalle fonti, godeva di particolare ammirazione presso i contemporanei per l’ampiezza e il pregio. Gli ultimi due capitoli affrontano il rientro a Madrid al termine del mandato vicereale e il ritorno agli incarichi di palazzo e di corte, dove nel frattempo si erano affermate nuove personalità, come quella di Luis de Haro, che ne avrebbero ostacolato l’ascesa a primo ministro. Oltre all’ambizioso compito di sumiller de corps del monarca, il duca di Medina riprese a svolgere l’impegnativo ruolo di decano al Consiglio di Stato, in un momento in cui la monarchia spagnola, dopo l’uscita di scena del conte duca di Olivares, cominciava il suo lento processo di declino politico in ambito europeo. Questi anni coincisero infatti con una intensa attività diplomatica per il Guzmán, chiamato a partecipare alle negoziazioni con le delegazioni olandesi, francesi e portoghesi per la firma, rispettivamente, del trattato di Münster, della Pace dei Pirenei e di quella di Lisbona. L’attitudine collezionistica del Guzmán sembra in questa fase subire una forte battuta d’arresto, in quanto i nuclei di dipinti, arazzi e oggetti preziosi cominciarono a disperdersi tra la nuova residenza madrilena, quella del figlio Nicola (che in un secondo momento lo seguì a corte) e i reales sitios di Filippo IV, dove giunsero in forma di dono. Alla morte del duca di Medina de las Torres, avvenuta alla fine del 1668, ciò che restava delle raccolte di dipinti e oggetti d’arte venne inventariato e messo in vendita, andando incontro all’oblio; tuttavia, nel frattempo una cospicua parte era passata al figlio Nicola, che già precedentemente era stato nominato erede universale del patrimonio materno. L’indagine si è a questo punto dirottata sulle vicende collezionistiche del primogenito, svelando alcune inaspettate sorprese. Di particolare interesse si è rivelata ad esempio la messa a punto della sua attività di donatore e patrocinatore nei confronti del convento madrileno di Santa Teresa de Jesús, oltre che la ricostruzione dei rapporti che continuò a mantenere con l’ambiente artistico napoletano dopo il trasferimento in Spagna, com’è testimoniato da alcuni documenti inediti che si presentano in questa occasione. / This thesis, carried out both at the University of Naples “Federico II” and the University of Barcelona, aims to analyse some biographical events and the artistic collection of Ramiro Felípez Núñez de Guzmán (1600-1668), Duke of Medina de las Torres. In the drafting of this thesis I decided to follow the sequence of biographical events of Ramiro de Guzmán. In the first chapter I analyzed his early political career, in which his marriage to the daughter of the Count Duke of Olivares (1626) played a decisive role. This necessarily had to reflect upon the dynamics of the Spanish court, especially regarding the allocation of diplomatic posts and the palace. In the subsequent chapters I focused on the years when Guzmán was sent as viceroy to Naples (1637-1644), and on the political implications of his marriage to Princess Anna Carafa. Thanks to this union, an incredible collection of paintings, hangings and tapestries began, which enjoyed particular admiration among his contemporaries. The last two chapters deal with the return to Madrid in 1644, when, in addition to the ambitious task of Sumiller de corps of the monarch, the Duke of Medina began to act as minister of the Council of State. In fact, these years were ones of intense diplomatic activity for Guzmán, who participated in the negotiations with the Dutch, French and Portuguese delegations for the signature of the Treaty of Münster, the Peace of the Pyrenees and the Treaty of Lisbon. At the death of the Duke of Medina de las Torres, at the end of 1668, what remained of the collection of paintings and art objects was inventoried and put on sale, but in the meantime a large part had passed on to his son Nicholas. Of particular interest were, for instance, also his activities as donor and patron of the Madrid convent of Santa Teresa de Jesús, as well as the recreation of the relations he kept with the Neapolitan artistic milieu after moving back to Spain, as witnessed by some unpublished documents that I am herein introducing. / La investigación que se presenta en esta tesis, hecha en cotutela entre la Universidad de Nápoles “Federico II” y la Universitat de Barcelona, tuvo como objetivo el análisis de los acontecimientos biográficos y también de la colección de arte particular de Ramiro Felípez Núñez de Guzmán, duque de Medina de las Torres y virrey de Nápoles entre el 1637 y el 1644. Para dar organicidad al estudio, en la redacción de la tesis se decidió seguir el orden cronológico de Ramiro Núñez de Guzmán, analizando las principales etapas de su vida. La primera parte trata del comienzo de su carrera política, en la que jugó un papel decisivo el casamiento con la hija del Conde Duque de Olivares, celebrado en el 1626. Esto ha necesariamente implicado una reflexión sobre la dinámica de la corte de Felipe IV, sobre todo en relación con la asignación de títulos y encargos de palacio. En los capítulos dos y tres se ha tratado de los años napolitanos del Guzmán (1637-1644), de las implicaciones políticas de matrimonio con la princesa Anna Carafa. Dada la influencia que esta unión tuvo también en el desarrollo de los intereses artísticos en el duque, se ha dedicado amplio espacio a las noticias más interesantes surgidas de la investigación de archivo. El estudio de los inventarios de la familia ha permitido profundizar sobre la colección, que constaba de pinturas y tapices de telas bordadas, que, según los informes de las fuentes, generaron particular admiración entre sus contemporáneos por amplitud y calidad. Los dos últimos capítulos tratan de la vuelta a Madrid, después del mandato virreinal, cuando el duque volvió a trabajar en la corte, a donde, mientras tanto, se habían afirmado nuevos personajes, como Luis de Haro, que contrastaron su subida como primer ministro. Además de la ambiciosa tarea de sumiller de corps del monarca, el duque de Medina comenzó a desempeñar el difícil papel de decano del Consejo de Estado, en un momento en que la monarquía española, después de la salida del Conde Duque de Olivares, había empezado el lento proceso de decadencia política en Europa. De hecho, estos años coincidieron con una intensa actividad diplomática para el Guzmán, llamado a participar en las negociaciones con las delegaciones de los holandeses, franceses y portugueses para la firma, respectivamente, del Tratado de Münster, de la Paz de los Pirineos y del Tratado de Lisboa. A la muerte del duque de Medina de las Torres a finales de 1668, lo que quedaba de la colección de pinturas y objetos de arte fue puesto a la venta. La investigación se centra pues al desarrollo de esta figura en relación con las donaciones al convento de Santa Teresa de Jesús, así como la reconstrucción de las relaciones que continuó manteniendo con Nápoles, tal como refieren unos inéditos documentan que se presentan por primera vez en esta ocasión.
250

Moviments socials a Reus. 1808-1874. Dels motins populars al sindicalisme obrer

Arnavat, Albert 08 April 1991 (has links)
Tesis doctorals microfitxades (Universitat de Barcelona : 1992) ; 1398 / La present tesi doctoral pretén d'ajudar a completar el coneixement sobre la història rica, variada i complexa de les classes populars i dels moviments socials a Reus i a Catalunya. L'obra s'obre amb una visió general de les condicions materials del procés d'industrialització, i del sistema productiu a la ciutat, i amb una anàlisi quantitativa i al balanç sectorial de la població obrera. S'estudia l'estructura i les transformacions de les classes populars, les condicions de treball, la tipologia i situació laboral dels empleats, la jornada laboral i els salaris, el comportament obrer i les condicions de vida, l'alimentació, el vestit, l'esbarjo, les societats i ateneus i la culturalització. Es ressegueix l'agitació social urbana, amb diferents avalots i revoltes populars, sempre amb elements de crisi de subsistències, que es produeixen a la ciutat en períodes de manca de treball, i de crisi social o política. Es veuen els moviments sindicals com a avantguarda reivindicativa dels treballadors, les diferents formes del moviment obrer organitzat a la ciutat i als pobles de la comarca. Des de les primeres societats de mútua protecció a l'Associació Internacional de Treballadors, l'AIT i la creació de la nova Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE), el setembre de 1881. L'aproximació al comportament polític de les classes populars reusenques compon el darrer bloc de l'obra. La investigació de les ideologies, de les doctrines i del pensament social i de les seves vinculacions amb les classes populars, S'explica la difusió a la ciutat de l'anomenat socialisme utòpic, i s'hi descriuen els avalots i manifestacions populars contra les lleves, el seu suport majoritari i successiu als pronunciaments i activitats dels liberals, progressistes, demòcrates, i republicans federals. En definitiva, s'estudien els principals aspectes que tenen una relació directa amb les classes populars de la ciutat durant el període de 1808 a 1881. Redefinir el seu nivell de vida, per a entendre millor els seus comportaments.

Page generated in 0.0487 seconds