Trabajo de investigación que aborda la historia y evolución de los faros del archipiélago balear, desde el punto de vista tecnológico, administrativo y corporativo, con especial atención al papel desempeñado durante los conflictos bélicos contemporáneos. Representa el estudio pormenorizado del Archivo Histórico de Señales Marítimas del faro de Portopí.

No description available.

El problema en el presente trabajo ha sido abordado desde distintos ángulos. En primer lugar con relación a la repercusión de la construcción masiva de viviendas en la expansión de la ciudad y en el elevado consumo energético. En segundo lugar, con respecto a la construcción de edificaciones que no responden ambientalmente a las condiciones del lugar, por lo que sus usuarios terminan introduciendo sistemas artificiales de control ambiental, como sistemas de calefacción y aire acondicionado que funcionan con energía eléctrica o gas, lo que eleva el consumo energético y genera una serie de inconvenientes por contaminación del medio ambiente. Y, en tercer lugar, en cuanto a la conversión de antiguas viviendas temporales en permanentes desde años recientes en la zona metropolitana y en la costa catalana.En la actualidad la rehabilitación, remodelación, renovación y el reacondicionamiento de edificaciones ocupan un lugar importante en el campo de la construcción y se han convertido en una necesidad real desde la perspectiva que nos permite aprovechar lo que tenemos y disminuir así el loco crecimiento de las ciudades. No obstante, cuando se aplican estas técnicas normalmente no se toman en cuenta aspectos bioclimáticos o de sostenibilidad para obtener un confort ambiental o un mayor ahorro energético, con lo cual se deja de lado toda posibilidad de mejorar las características de una edificación mediante sistemas pasivos o activos de control.Con este trabajo se ha pretendido, a partir de la evaluación de viviendas de segunda residencia que en la actualidad están experimentando con frecuencia una serie de transformaciones en la región metropolitana de Barcelona, determinar las necesidades y las posibles estrategias bioclimáticas y de automatización que podrían ser aplicadas en la rehabilitación de viviendas de clima mediterráneo con características similares. Para ello se ha recurrido a diferentes técnicas de recolección de datos cuantitativos y cualitativos, así como de análisis y evaluación como la observación, la medición de datos de temperatura, humedad relativa, temperatura de superficie, movimiento del aire, iluminación natural y nivel sonoro, los que determinarían el comportamiento ambiental de cada una de las viviendas analizadas. Además, se introdujeron una serie de datos en el programa ARCHISUN, este ayudaría a evaluar el comportamiento arquitectónico de las viviendas e incluso permitiría visualizar si las mismas se encuentran dentro de la zona de confort o no a lo largo del año.

This study examines the impacts of the United States federal policy Public Law 93-531, the Navajo Hopi Land Settlement Act, which was passed by Congress in 1974. P.L. 93-531 forced many Navajo families and their children who had resided on their traditional homeland for generations to relocate elsewhere. Today, Navajo residents who were minors when they relocated with their parent(s) find themselves dispossessed of their cultural heritage. Basically, P.L. 93-531 dispossessed and displaced the Navajo minors (now adults) from their inherent traditional homelands, thus creating a second generation of Navajo relocatees. The relocation plan was not inclusive of second generation Navajo relocatees as stakeholders, leaving them in an indeterminate legal, economic, political, and social state. The primary questions addressed are these, 1) How has the relocation experience, due to Public Law 93-53, impacted the lives of second generation Navajo children, now adults, living in towns or cities off the Navajo Nation? What have been the perspectives and challenges of the participants after relocation? 2) What has the federal and Navajo government’s role been in the lives of Children of Relocation? The study utilizes a modified theoretical framework, Peoplehood Matrix, which encompasses the components of, language, ceremonial cycle, land, and sacred history, with the addition of livelihood. The components of the modified Peoplehood Matrix are interwoven and dependent upon one another which contribute to a group or individuals identity (Holm, Pearson and Chavis 2003). Qualitative and quantitative methodologies of collecting artifacts, a Q-method survey, and in-depth interview are used to study the second generation Navajo relocatees as adults living away from the Navajo Nation to document the challenges they experienced as a result of compulsory relocation. Although few studies address Navajo adult relocatees, there are no significant studies addressing second generation Navajos relocatees.

El Prat de Llobregat comença el segle XX sent una modesta comunitat agrícola. La seva situació privilegiada al costat de Barcelona i les característiques del seu medi físic, que fins a finals del segle XIX l'havien mantingut en un relatiu aïllament, són els principals atractius per als canvis que es produiran al llarg del segle. L'arribada de la indústria i la instal·lació de l'aviació, juntament amb la transformació de l'agricultura, provocaran en pocs anys el canvi de la seva estructura econòmica i humana.Aquesta tesi analitza com aquestes transformacions van repercutir en la sociabilitat pratenca i com es materialitzà en el seu teixit associatiu cultural. El marc cronològic escollit, de 1910 a 1960, es prou ampli com per poder estudiar l'evolució d'aquesta xarxa associativa en diferents conjuntures polítiques i a través dels diferents grups humans que les protagonitzaren. En total s'han estudiat vint-i-tres associacions de caire ben divers i quatre-cents cinquanta personatges que van formar les juntes directives d'aquestes societats.Tot plegat ens ha permés conéixer els mecanismes de la sociabilitat pratenca des dels inicis de les societats organitzades, amb les primeres mostres d'associacionisme cultural, fins el 1960, quan la societat pratenca es prepara per iniciar les grans transformacions que la convertiran en la ciutat que és avui.El treball dona resposta en el cas del Prat a qüestions bàsiques a l'hora d'afrontar l'estudi de les societats: quines etapes es van donar a l'associacionisme pratenc? quines activitats organitzaven les associacions? quina va ser la relació entre les associons i la societat pratenca? quina connexió hi va haver entre les entitats estudiades i la immigració? com es van reflectir a l'associacionisme els conflictes de classe? quina va ser la participació de les dones? es detecta la presència d'èlites culturals i de vincles familiars? quina va ser la relació entre entitats i política' i finalment, per què va davallar l'associacionisme cultural pratenc?Tot i tractar un àmbit local, he intentat emmarcar la sociabilitat pratenca amb les dinàmiques generals que funcionaven en els diferents períodes estudiats per al conjunt de Catalunya. L'objectiu darrer és que el cas del Prat es pugui comparar amb el d'altres comunitats amb dinàmiques similars, les d'una ciutat industrial formada eb menys d'un segle a partir d'una modesta comunitat agrícola o que serveixi de contrapunt per a altres dinàmiques diferents. / El Prat de Llobregat begins the 20th century as a modest agricultural community. Its privileged situation next to Barcelona and the characteristics of its physical setting, which until the end of the 19th century had kept el Prat de Llobregat in a relative isolation, are the main appeals for the changes that are going to take place along the century. The arrival of industry and the installation of the aviation, together with the transformation of agriculture, are going to cause, in a few years, the change in its economic and human structure.This thesis analyzes how these transformations had repercussions on the pratenc sociability and how it is going to be materialized on its associative cultural life. The chosen chronological framework, from 1910 to 1960, is wide enough to study the evolution of this associative net in various political situations and through the different human groups that played the lead in them. The study includes the analysis of twenty-three different associations and four hundred and thirty-five people who formed the board of management of these societies.All these things have allowed us to know the mechanisms of the pratenc sociability from the beginning of the organized societies, with the first examples of cultural associationism, until 1960, when the pratenc society prepares itself to begin the great transformations that are going to turn it into the city which is today.Despite the local sphere, this thesis tries to frame the pratenc sociability within the general dynamics functioning at the studied times in Catalonia. The final aim is to compare what happened in El Prat with other communities with similar dynamics, those of an industrial town formed in less than one century from one modest agricultural community or maybe it will just be useful as a contrast to other different dynamics.

El liberalisme polític tenia entre les seves premisses l’expansió de l’educació al conjunt de tota la població. La construcció d’un sistema educatiu universal, amb l’ensenyament primari com a base, havia de servir per transformar,a través del coneixement, als súbdits de l’Antic Règim en ciutadans lliures. Aquesta idea fou recollida pel liberals espanyols a la Constitució de 1812, però no es va poder endegar la seva execució fins el 1834. Aleshores, però, les tesis del liberalisme moderat s’havien imposat, instrumentalitzant el sistema educatiu primari públic dissenyat pels nous governs liberals. L’Estat va ser l’encarregat de dissenyar el sistema, legislant i reglamentant tots els seus aspectes, des del nombre d’escoles, fins als salaris dels mestres, la seva formació o l’edat dels alumnes ..., a l’hora d’executar aquest conjunt legislatiu, però, va traslladar la seva responsabilitat a les administracions locals, que hagueren de fer-hi front amb els seus propis recursos. La inhibició de l’Estat en l’execució pràctica del sistema educatiu de l’ensenyament primari va desembocar en el seu fracàs. La manca de recursos propis de molts ajuntaments, així com certa desídia per part d’algunes autoritats municipals, van esdevenir un greu escull pel desenvolupament de la xarxa escolar i per la pròpia supervivència econòmica de molts docents. El mal estat dels centres escolars, molts d’ells sense les mínimes condicions higièniques i poc aptes per la docència; el retard crònic en el pagament dels sous, que condemnava molts mestres a la misèria; el control ideològic sobre els docents exercit des dels ajuntaments i les parròquies; l’excessiva burocratització del sistema educatiu, centralitzat i molt jerarquitzat; la manca d’inversions estatals, ni en edificis escolars ni en Escoles Normals per la formació dels docents; ... van ser alguns dels problemes que van assolar l’ensenyament primari al llarg de gairebé un segle. Les diverses reformes legislatives impulsades durant aquest període, amb noves lleis d’instrucció pública i un llarg nombre de reials decrets i altres mesures, van ser incapaces de solucionar els problemes crònics de l’ensenyament primari. Uns problemes que tenien el seu origen en la pròpia concepció del sistema educatiu primari, que deixava en mans dels ajuntaments la execució de les mesures legislatives, obligant-los a assumir, dels seus propis fons, el cost del seu finançament, des de la construcció dels edificis escolars, fins al sou dels mestres. Aquests mals, que eren comuns al conjunt de les poblacions de l’estat, eren encara més greus al món rural. Els petits municipis, desproveïts de part dels seus béns amb la desamortització de 1855, eren incapaços de fer front al conjunt de les despeses que suposava sustentar i impulsar l’ensenyament primari. Unes despeses que, en poblacions de menys de 2.000 habitants, podien arribar a suposar el 40% del pressupost municipal. El present treball aborda la realitat escolar d’una zona rural del sud de Catalunya, el partit judicial de Gandesa, format, actualment, per la comarca de la Terra Alta i part de la Ribera d’Ebre. A partir de l’anàlisi de la legislació emesa pels diferents governs liberals al llarg del període estudiat, es comprova quina fou la seva aplicació pràctica en els divuit municipis del partit judicial, cap d’ells amb més de 4.000 habitants, detallant els problemes existents i els conflictes derivats de l’obligació de complir amb unes mesures imposades des del govern sense comptar amb els recursos econòmics necessaris per fer-ho. L’anàlisi pràctica s’estructura a través de tres eixos fonamentals: els centres escolars, el professorat i els alumnes, les tres peces bàsiques per fer possible l’ensenyament. / This thesis investigates the development of the education system in Spain between 1834 and 1931. The advancement of the power of the liberal sectors in 1834 signified the end of the old regime and opened the way for the construction of a political liberal system based on a parliamentary monarchy. Proponents of the theoretical concept of the European political liberalism, Spanish governments drove forward the expansion of a universal education system. The objective of these measures, on a theoretical level, was to provide the whole population with the basic knowledge needed to succeed in transforming the subjects of the old regime into free citizen. The state was the responsible conceptionalizer for a whole century - of an education system which was based on primary education, the only education system which was obligatory and universal. The problem of the Spanish project was the inhibition of the state to execute primary education practically, as it was left to municipal authorities, which had to take care of the financing (construction of schools, dotations of materials, payment of teachers...) with its own resources. The shortage of economic resources of many Spanish municipal authorities, the majority in the agricultural sector, resulted in the failure of the primary education system. Evidence of this development is the slowly growth of the illiteracy rate during this period as well the chronic problems which affected the primary education system. (a lack of school centers, the very bad conditions of the exiting schools, delayed payments of salaries...) From school legislation passed during the whole period, this thesis analyses the problems and conflicts which brought along the practical application in the rural areas in the south of Catalonia, in the district of Gandesa. A territory with small population density, an economy exclusively based on the agrarian sector and isolated from the big urban and industrial centers.

Esta tesis doctoral, titulada “El príncipe de Viana en la Corona de Aragón (1457-1461”, aborda los últimos años de la vida del príncipe de Viana, aquéllos que se corresponden con su exilio del reino de Navarra. Durante estos años, el príncipe pasó por el reino de Nápoles, donde se encontró con su tío el rey Alfonso el Magnánimo, a quien pidió ayuda para arreglar las desavenencias con su padre, el rey de Navarra. Más tarde, pasó por la isla de Sicilia, donde estuvo un año, y logró obtener el apoyo de las instituciones de la isla. Luego, por la isla de Mallorca, donde estableció, finalmente, una concordia con su padre, Juan II, para solucionar sus enfrentamientos. Y, posteriormente, por Barcelona. En Barcelona, el príncipe fue encarcelado por su padre como consecuencia de la mala relación entre ellos. La detención del primogénito de la Corona de Aragón llevó a las instituciones catalanas, la Diputación del General y el Consejo de Ciento de Barcelona, a levantarse contra el rey, Juan II, con el fin de obtener la liberación del príncipe. La detención fue la excusa perfecta para alzarse contra el monarca. Después de convocar al ejército, el monarca claudicó y consintió la libertad del príncipe. Esto dio paso a la firma de las Capitulaciones de Villafranca del Penedés, en las que se prohibía la entrada del rey en el Principado de Cataluña y se establecía un nuevo orden jurídico y político en Cataluña. Finalmente, el príncipe obtenía su ansiado título de primogénito de los reinos de la Corona de Aragón y su lugartenencia, aunque poco tiempo pudo disfrutarlos puesto que murió inesperadamente al cabo de dos meses. En todo este panorama, no podemos olvidar el mito del príncipe de Viana y su santidad. Además de estos aspectos políticos, una biografía sobre el príncipe de Viana no está completa sin un estudio más detallado sobre sus finanzas personales, la organización de su Hostal, su vida más familiar, sus hijos y sus madres, así como los aspectos culturales y literarios. / THE PRINCE OF VIANA IN THE CROWN OF ARAGON (1457-1461) This doctoral, qualified thesis, entitled "The prince of Viana in the Crown of Aragon (1457-1461)", approaches last years of the prince of Viana life, those that correspond with his exile of the kingdom of Navarre. During these years, the prince passed for the kingdom of Naples, where he met his uncle the king Alfonso the Magnanimous, whom he asked for help to arrange the disagreements with his father, the king of Navarre. Later, he passed for the island of Sicily, where he spent one year, and managed to obtain the support of the island institutions. Then, for the island of Majorca, where he finally established a concord with his father, John II, to solve their clashes. And, finally, for Barcelona. In Barcelona, the prince was imprisoned by his father as a consequence of their bad relationship. The detention of the first-born one of the Crown of Aragon led to the Catalan institutions, the General and the municipal Council of Barcelona, to rose up against the king, John II, in order to obtain the liberation of the prince. The detention was the perfect excuse to rise up against the monarch. After summoning the army, the monarch gave in and he consented the freedom of the prince. This gave step to the signature of the Capitulations of Villafranca del Penedés, in which the entry of the king in the Principality of Catalonia was prohibited and a new juridical and political order in Catalonia were established. In all this panorama, we cannot forget the myth of the prince of Viana and his holiness. Besides these political aspects, the prince of Viana biography is not complete without a more detailed study on his personal finances, the organization of his Hostel, his family life, his children and his mothers, as well as the other cultural aspects.

Este trabajo se enmarca dentro de las investigaciones para la salvaguarda y puesta en valor del patrimonio arquitectónico. Su objetivo es el estudio arquitectónico-constructivo del tipo denominado iglesias salón, columnarias o "hallenkirchen", a través de los casos construidos durante el siglo XVIII en el Reino de Valencia. Se han catalogado diecisiete templos formando un conjunto acotado geográfica y cronológicamente, su mayoría en la provincia de Castellón, y segunda mitad de la citada centuria. Entre estos templos se han se encuentran tanto ermitas, como iglesias parroquiales e incluso una arciprestal. Estas habían sido estudiadas desde la disciplina de la Historia, pero no desde el ámbito arquitectónico, siendo ésta la principal aportación de la investigación, que contempla el levantamiento de planos y su análisis gráfico y metrológico, la descripción y el análisis de su sistema constructivo, así como la evaluación de su patología, analizando de manera conjunta aquella que podría devenir del tipo. De forma paralela se ha establecido la comparación entre la obra ejecutada y los tratados arquitectónicos de mayor influencia en la época, tanto en el campo gráfico como en el constructivo. Aunque en conjunto se trata de un estudio de casos realizado a través de una investigación cualitativa, dada la disparidad de temas tratados ha sido necesaria la aplicación de una metodología específica para cada uno de los apartados desarrollados: de representación y análisis gráfico, de inspección, de análisis constructivo, estructural y patológico de edificios históricos. La tesis se descompone en cuatro grandes bloques: Introducción, Catálogo, Comparación y conclusiones, y Anexos. Del primero es de destacar la definición del tipo a través de los planos originales vinculados con los templos objeto de estudio y sus predecesores dentro de la Comunidad Valenciana. En el segundo se analizan de manera pormenorizada las características constructivas de cada uno de los edificios, descubriendo un interesante repertorio de soluciones constructivas entre las que destacan las bóvedas tabicadas .Se aportan sus planos de planta y secciones realizados con exhaustiva minuciosidad y se analiza su geometría y su distribución además de recopilar sus datos históricos relativos a su cronología, autoría y construcción, debiéndose subrayar la aportación de los datos relacionados con intervenciones relativamente recientes, cuyas autorías permanecían hasta la fecha en el anonimato. En el tercero se establece la relación entre los tres hitos más importantes: el gráfico, el constructivo y el patológico, aportándose de manera puntual, mediante estática gráfica, el análisis estructural de uno de los templos, para concluir con aquellos factores comunes al tipo estudiado y aquellos que puedan ser particulares de cada uno de los casos. Por último se presenta un dossier de terminología específica y unas fichas resumen de cada uno de los templos.

En aquesta tesi s'analitza l'evolució sòciopolítica de Cervera a la Guerra de Successió i en el decurs del segle XVIII. A les seccions I i II s'explica la seva opció felipista pel mite realista autòcton, conformat en el procés de consolidació com a comunitat urbana de jurisdicció reial i la contestación gremial al nou poder absolutista borbònic local pels trets propis d'una cultura política plebea pre-industrial. A les seccions III i IV s'analitza la composició i evolució sòcio-econòmica de la població i de la comarca circumdant de la Segarra en el procés d'arrencada de la industrialització capitalista de Catalunya, tot i fent un especial èmfasi a l'importància del sistema creditici-usuari de l'Antic Règim (Censals) en la detracció de rendes als petits camperols i artesans emfiteutes endeutats estructuralment, la qual cosa determinaria una orientació rendista i parasitària dels grupos socials patricis i burgesos amb capacitat d'estalvi i inversió, cosa que aïllaria econòmicament aquesta zona del Principat de les noves activitats comercials i Industrials que es desenvolupaven en el litoral i algunes ciutats de l'interior, fent-la bascular cap a l'anomenada "Catalunya pobre rural".

La present tesi doctoral –titulada “Canvi rural, transformació del paisatge i polítiques territorials a la Terreta (Ribagorça, Catalunya/Aragó)”– reflexiona sobre el problema d’aquells territoris rurals i de muntanya que sovint són considerats com marginals. Per tal d’abordar aquest objectiu, la recerca s’estructura en tres idees fonamentals: les conseqüències del que la literatura científica anomena “canvi rural” (expressió traduïda de l’anglès “rural change”); els canvis que han afectat el paisatge (entès en una concepció àmplia i transversal); i la intervenció en el territori a través de determinades polítiques públiques. La recerca es concentra en un àmbit territorial ben definit, al Prepirineu central (vessant sud de la serralada, entre Catalunya i Aragó i en plena regió històrica de la Ribagorça). La Terreta es correspon a la secció mitjana de la vall de la Noguera Ribagorçana, i reuneix els trets socioeconòmics que la identifiquen amb un indret perifèric; uns trets que queden reforçats per un factor clau per a comprendre la recerca: una determinada organització politicoadministrativa que fa que l’àmbit seleccionat quedi dividit entre dues comunitats autònomes, tot i representar un territori homogeni geogràficament i socialment parlant. Al mateix temps, la recerca compta amb un cas d’estudi secundari localitzat als Alps austríacs. Aquest sector, igualment seleccionat per nosaltres, se situa dins dels anomenats Gurktaler Alpen; encara que nosaltres l’anomenem convencionalment “muntanyes de Metnitz” (Metnitzer Berge, en alemany). Aquest territori comparteix trets fonamentals amb la Terreta, perquè esdevé una perifèria dins de l’espai alpí. Tanmateix, manté una diferència clau que fa que tots dos casos no puguin ser comparats en les mateixes condicions de partida, ja que les muntanyes de Metnitz no són un territori homogeni des del punt de vista geogràfic i, per tant, no pateixen amb tanta intensitat les dinàmiques negatives de la divisió politicoadministativa. Tot això malgrat formar part del sector limítrof entre dos estats federats, Estíria i Caríntia. La recerca s’estructura en quatre parts que combinen els aspectes formals amb els resultats de la recerca: - La primera part presenta la recerca com una investigació transversal (des del punt de vista temàtic), però que fixa el seu objectiu en el territori seleccionat. Al mateix temps, també es presenta el marc teòric i dels precedents de la investigació seguint la referència dels tres pilars de la recerca. - La segona part ofereix una descripció a fons de l’àmbit d’estudi, combinant les bases geohistòriques que conformen el territori amb una anàlisi diacrònica i sincrònica del paisatge. Aquesta anàlisi combina informació quantitativa i qualitativa relativa al canvi de cobertes i usos del sòl de la Terreta; però, a més, també desenvolupa una interpretació que parteix de la concepció del paisatge com quelcom subjectiu i complex. - La tercera part afronta de ple les polítiques territorials, posant èmfasi en el planejament territorial a diferents escales, com també en determinades polítiques de caràcter sectorial amb una significació important en un territori com el que estudiem, i que tenen a veure amb aspectes com les activitats agràries i forestals, les infraestructures i el patrimoni. En aquesta anàlisi introduïm el cas d’estudi secundari, especialment en tot allò relatiu al disseny i l’aplicació pràctica dels instruments d’ordenació del territori, des de l’àmbit estatal fins al municipal. - La quarta part reflexiona sobre els resultats obtinguts en les dues anteriors, posant de manifest les mancances existents en molts àmbits relatius a la gestió del territori (en un sentit ampli) i, al mateix temps, justificant els factors que fan que l’àmbit d’estudi pugui ser considerat com un territori marginal. En aquest punt, la crítica es combina amb la proposta per buscar els canvis més adients en un cas d’estudi representatiu de molts altres indrets en el context europeu. / This research project aims to examine the problems faced by rural mountain areas that are often classed as marginal. It takes as its main case study an area occupying the southern slopes of the Pyrenees (i.e. a sector associated more closely with a Mediterranean than an Alpine environment). La Terreta lies in the mid-section of the Noguera Ribagorçana river valley, in the historical region of Ribagorça. The area has been shaped by its demographic decline, the testimonial presence of tertiary-sector activities, its complex political-administrative organization and, therefore, by its marginal character. In addition, the project examines a secondary case study area, lying in the Austrian Alps. The area has several features in common with la Terreta, but also certain key differences, namely, the fact that geographically it does not form a homogeneous region. This research project has a four-part structure determined by its three central pillars, the main issues addressed herein: - The first part presents the project as a cross-sectional piece of research, and introduces the main case study selected for analysis. At the same time, it also provides a justification for the theoretical framework adopted and outlines the antecedents to the present project. - The second part undertakes an exhaustive description of the main case study area, including its historical and geographical features. This is combined with a thorough analysis of its landscape and evolution. It offers an open interpretation of the concept of landscape, which is seen as an eminently subjective term. - The third part tackles territorial policies, with a special emphasis on spatial planning at different scales, as well as certain partial policies that are of considerable significance to the case study area. In this appraisal, the secondary case study is introduced as a point of direct comparison. - Finally, the fourth part reflects on the results presented in Parts I to III, highlighting the shortcomings in many areas related to territorial management (understood in its broadest sense). At this juncture, a critical assessment of these policies is combined with proposals.