A partir de la segona meitat del segle XIX la història assoleix protagonisme en el panorama educatiu, tant en l'ensenyament primari com en el secundari. El desenvolupament i consolidació dels estats nació europeus donarà, però, a la història una certa funció ideologitzadora en favor de la legitimació dels estats nació i dels valors dominants del moment. Catalunya va experimentar un extraordinari procés de canvi social i econòmic durant la segona meitat del XIX, alhora la nova situació va propiciar un represa cultural dins de la qual la recuperació i reubicació de la història nacional va tenir un paper destacat.La represa cultural no va incidir en l'aparell educatiu, vinculat a les xarxes de l'Estat i l'Església. EIs continguts d'història i geografia de Catalunya no es van poder introduir a l'ensenyament. Amb la Mancomunitat de Catalunya s'aconseguiria una certa penetració de continguts d'història de Catalunya a l'ensenyament primari i aquests es generalitzarien en major mesura durant el periode republicà.La victòria franquista va liquidar els intents de normalització dels continguts d'història de Catalunya a l'ensenyament, retornant-se a uns continguts explícitament estatalistes exarcerbats amb components feixistes.La Llei General d'Educació del 1970 va significar una reordenació global del sistema educatiu, en el marc del franquisme, i es mantindria plenament vigent, amb modificacions parcials fins que la LOGSE va posar en el 1990 les bases de la seva progressiva substitució.Pel que fa al pes de la història contemporània i a la història contemporània de Catalunya respecte als continguts totals d'història, entre el 1970 i el 1990 se'n desprenen de la recerca efectuada diverses consideracions. Els programes dissenyats en el marc de la LGE per primària i secundària, no marginen la història contemporània. La història contemporània apareix sobredimensionada i assoleix de l'ordre del 40 al 50% dels continguts totals d'història. En el batxillerat la presència dels temes d'história contemporània es fa molt evident en els temaris oficials. Cal entendre que quan es van redactar aquests programes de batxillerat, en el 1975, hi havia a l'Estat espanyol i a Europa, una gran sensibilitat per la història recent i que això va pesar de manera determinant. Pel que fa a la història de Catalunya, aquesta no apareix explicitada en cap moment, ni en els programes de primària ni en els de secundària. S'entén que la història de Catalunya a impartir és aquella que s'insereix com una part de la història d'Espanya, En aquest sentit, per detectar el pes possible que pogués tenir la bistòria de Catalunya fins el 1988, s'han de calibrat els continguts dels llibres de text, entenent que aquests concretaven les programacions oficials.Les directrius oficials van resultar complementades mitjançant ordre de la Generalitat el 1988, amb la iniciativa s'incorporaven continguts d'història de Catalunya damunt els continguts existents. Per tant, des del punt de vista legal únicament hi ha història de Catalunya a l'EGB i a l'ensenyament secundari a partir del 1988. En aquestes directrius de la Generalitat la història contemporània també ocupa un paper preponderant. En qualsevol cas l'estudi dels llibres de text editats amb posterioritat al 1988 evidencia que l'ordre va tenir efecte, ja que els continguts d'història de Catalunya (amb totes les deficiències que es vulgui) van començar a sovintejar.Pel que fa a la presència de la història contemporània en els llibres de text l'estudi posa de manifest que adquireix una gran rellevància. Tant en els llibres de text d'EGB com en els de BUP, la història contemporània assoleix un percentatge aproximat del 40% sobre els continguts globals d'història. D'altra banda, la història en la seva globalitat assoleix aproximadament el 50% sobre el total dels continguts de ciències socials, geografia i història. La presència de continguts d'història de Catalunya en els Ilibres de text és mínima. Fins el 1988 aquesta es limita a algunes exemplificacions d'història general o d'Espanya que es concreten a Catalunya, o bé en els casos dels llibres de text d'EGB a exemples de tractament del medi local. A partir del 1988 comencen a sovintejar en els llibres lliçons o temes-apèndix d'història específica de Catalunya que fan pujar la presència de continguts catalans. En general la història contemporània de Catalunya és la que resulta millor representada en termes globals.Respecte al caracter de la història de Catalunya que es manifesta en els llibres de text no hi ha una reposició mecànica de la història neo-romàntica o noucentista. Els fets emblemàtics, personatges, llocs considerats en una perspectiva tradicional, no adquireixen un tractament rellevant. Però aquesta absència de la historiografia tradicional no és producte d 'una superació crítica dels seus pressupostos. En l'anàlisi dels llibres de text es fa difícil aïllar trets de centralitat que indiquin una determinada concepció a propòsit dels moments cabdals de la història de Catalunya. Més aviat allò que defineix els continguts presentats és una gran dispersió i una manca de criteris sobre allò que és important, i allò que no ho és en la bistòria de Catalunya. Per tant més que parlar d'una superació de la historiografia de divulgació neo-romàntica o noucentista, podríem dir que ni tan sols es pren aquest llegat com una base de consens a superar. En qualsevol cas, sí que s'evidencia una tendència a presentar una visió àmplia de la història de Catalunya, incorporant aspectes socials, econòmics i de vida quotidiana, tot i que la variable política continua tenint una importància central. Així, els periodes de la història de Catalunya que es tracten amb més eficàcia en els llibres són aquells en els quals Catalunya ha disposat d'un aparell estatal pròpi o bé ha tingut instruments d'autogovern. En aquests casos, i de manera automàtica, l'estat o el simil adquireixen ràpidament un paper estructurant a partir del qual s'articula la història del país. Cal tenir present que per tradició i origens la història a l'ensenyament sempre ha girat al voltant de la història dels estats que, usualuent, es converteixen en subjecte i objecte de la història.Hem assenyalat que no hi ha consens per presentar quins són els fets més importants que vertebren la història de Catalunya i quelcom de similar podriem dir respecte dels personatges i dels elements del patrimoni històrico-artístic.La presentació d'aquest és un exemple clar de manca de consens i de criteris comuns. L'absència de continguts catalans en els llibres de text acostuma a enmascarar-se, durAnt el perlode estudiat, amb una relativa major presència decontinguts iconogràfics sobre história de Catalunya. En qualsevol cas la iconografia acusa els mateixos dèficits que els continguts textuals: dispersió i manca de consens.Així doncs, podem establir que hi ha una presència de continguts d' història de Catalunya i d'història contemporània de Catalunya més que feble durant el període estudiat. Igualment podem establir que, ni en el marc legal vigent, ni en els llibres de text, la història contemporània general apareix marginada, ans al contrari, nodreix bona part dels continguts d'història a desenrotllar. Això porta a una situació complexa i contradictòria, ja que els joves estudiants de finals del 80 i principis dels 90 palesaven una ignorància més que notable a propòsit d'aspectes d'història contemporània. La marginació de la història contemporània es produïa da manera pràctica en la darrera baula de la cadena: a les aules. Contradictoriament, els mestres i professors són en bona part els responsables directes de la situació.La tendència a seguir una història cronològica, la tradició enciclopedista en història escolar, la formació dels mestres i sobretot dels professors de secundària, incidia en un tractament intensiu dels diferents periodes històrics. Tenint en compte que els programes vigents tenien molta extensió, I que per tant eren extensius, la incidència del tractament intensiu damunt uns programes extensius provocava una resultant fatal per a la història contemporània. Així, tot i que la majoria del professorat preferia treballar història contemporània, i la majoria del professorat de secundària era, a més a més, especialista en contemporània, la història contemporània difícilmente arribava a les aules. El tractament intensiu dels primers temes cronològics dels programes extensius feia que fatalment els programes no s'acomplissin I quedessin retallats. La majoria d'estudiants treballaven poquíssims aspectos d'història contemporània al llarg de l'EGB i el BUP. / The work analyses the teaching of the contemporary history of Catalonia in the primary and secondary education throughout two decades, between 1910 and 1990.The period is characterized by the latest years of the Franco regime and the slow transition towards democracy.The complexity of the interrelations among the political, sociological and professional variables is analysed, in order to establish to which extent they have influenced in the restatement of the history in general, and of the contemporary history of Catalonia in particular, in the primary and secondary education. The approach to the object of study begins with primary and secondary sources (legislation, text books, professoriate' opinions, publications of those years). The analysis of the contents of text books beginning with a bibliometrical questionary constitututes the main core of the research. From the work, it is clear that the political changes in Spain had no repercussion in the normalization of the teaching of the national history of Catalonia.Nevertheless it is evident that, in the education system, the general contemporary history and that of Catalonia do not supper discrimination with regard to the treatment to other periods of history, either in the legislative or in the text books side.The absence of contemporary history of Catalonia in the classrooms is related to the complex variables that affect the training and character of the professional estates. It is also established that the history of Catalonia appearing in primary and secondary education is not founded in the neo-romantic tradition, but rather in characterized by its dispersion and its lack of attribution to specific historiographic paradigms.

La present recerca té com a finalitat l’estudi d’un territori concret, el del terme del castell i vila de Sitges, entre mitjans del segle XIV i principis del XV, en base a tres objectius: en primer lloc, analitzar el domini senyorial d’aquest territori, en mans de l’Almoina dels pobres de la Seu de Barcelona des de 1342; en segon terme, aprofundir en l’estudi de l’evolució del territori rural i vilatà sobre els quals s’assentaren tant la senyoria com la comunitat estudiades; i finalment, conèixer la comunitat que hi vivia. Aquest darrer objectiu s’ha focalitzat en tres aspectes: la organització de la universitat, el treball al mar i la seva gent i el crèdit privat i l’endeutament. D’aquesta manera, la següent tesi s’ha dividit en tres grans capítols, el primer dels quals s’ha desenvolupat en dues parts: en primer lloc s’ha analitzat el procés d’adquisició de l’esmentat domini per part de l’Almoina, que es produí entre 1326 a 1342. La segona part d’aquest primer capítol s’ha centrat en identificar i analitzar les diferents senyories que l’Almoina obtingué sobre el seu nou domini: la senyoria de la terra, la senyoria territorial, la senyoria jurisdiccional i la del delme. Això ens permetrà entendre què suposà per a aquesta institució caritativo-assistencial l’adquisició d’aquest gran domini rural, en els seus diferents nivells de senyoriu, alhora que entendre com gestionà a la pràctica les rendes que hi obtenia. El segon capítol, centrat en l’evolució del territori, es divideix entre el paper que tingué la vila i els seus espais en contrast amb la presència de masos repartits en el terme del castell. Això ha de permetre veure les dinàmiques que es produïren en el context vilatà i agrari, amb el despoblament progressiu de l’hàbitat dispers en favor del creixement de la vila. Pel que fa al tercer gran capítol d’aquesta investigació, centrat en els àmbits de relació de la comunitat, hem analitzat en primer lloc el paper de la universitat en la seva organització, centrant-nos en els càrrecs que conformaven el Comú i les competències que tenia, així com la seva fiscalitat, és a dir els recursos econòmics de què es nodria per dur a terme la seva tasca. En segon lloc, hem aprofundit un aspecte genuí d’aquest territori i clau per entendre la conformació de la comunitat, és a dir el treball de mar i la seva gent, en base a tres aspectes: la construcció i adobament d’embarcacions, el comerç marítim i la pesca. Finalment, ens hem centrat en el crèdit i l’endeutament privat, un aspecte que afectava tots els membres de la comunitat sense distinció. En aquest sentit, hem observat tant el moment de creació del deute com quan era necessària la intervenció de la justícia enfront la morositat. Tanquen aquest apartat quatre exemples concrets de crèdit i endeutament. Aquest darrer objectiu pretén aproximar el lector a la realitat d’aquesta comunitat rural i marinera, a les relacions socials i econòmiques establertes entre els seus membres, personalitzant-les i humanitzant-les. L’estudi presentat a continuació vol arribar, en definitiva, a la realitat d’un domini rural litoral els darrers segles de l’edat mitjana que pot servir d’exemple d’altres territoris feudals de característiques semblants, alhora que pot caracteritzar el model de gestió del patrimoni de grans institucions administrades per l’Església com l’Almoina de Barcelona. Per tal de dur a terme aquesta investigació, s'ha consultat principalment l’important fons documental conservat a l'Arxiu de la Catedral de Barcelona, que destaca no només per la quantitat de la documentació que conté sinó també per la seva qualitat i varietat. / The aim of this thesis is to analyze a particular territory, the castle and town of Sitges, between mid-fourteenth century and early fifteenth, based on three objectives: first, to analyze the manorial domain of this territory, held by the Almoina dels pobres de la Seu de Barcelona since 1342; secondly, to deepen in the study of the evolution of the rural and villager territory on which are based both the lordship as the community studied; and finally to know about the community settled on this site. This last objective has focused on three aspects: the organization of the universitat, the work of the sea and its people and the private credit and debt. The first objective has been developed in two parts: the first one describes the process of acquisition of the lordship by the Almoina, which occurred between 1326 and 1342. The second part of this first chapter focused on identifying and analyzing the different domains obtained by the institution: the lordship of the land, territorial, of the tithe and the jurisdiction. By this we want to understand what it meant for the charitable institution acquiring this manorial domain and its different levels of lordship and, in addition, how it managed the incomes obtained. Meanwhile, about the second objective, the analysis of the territory, shared out between the village and the countryside, will allow us to see the dynamics that occur in the rural context, with the progressive depopulation of the scattered habitat in contrast with the growth of the village. Regarding the third and last chapter, we focused the research on the three mentioned areas of community’s relationship. This last objective aims to bring the reader the reality of a rural and fishing community, the social and economic relationships established among its members, customizing and humanizing them. In conclusion, this research want to reach the reality of a rural and coastal lordship in the last centuries of the Middle Ages, serving both and as an example to others similar feudal territories while as a model of the heritage management of large institutions run by the Church as the Almoina de Barcelona.

Aquesta tesi analitza la biografia de Pere Curtiada i Ferrer (1898-1968) i es centra especialment en la trajectòria sindical i política que desenvolupà entre la dècada dels anys deu i la dels quaranta del segle XX. Ara bé, la necessitat d’analitzar adequadament el context polític i familiar que forjà una personalitat única en la política catalana de l’època, ha convertit el capítol introductori en la primera història del moviment obrer sitgetà des de la seva aparició a mitjans del segle XIX fins a l’entrada de les tropes franquistes. Els posteriors capítols han esdevingut la crònica més exhaustiva de l’evolució de la política de Sitges entre 1900 i 1938. Alguns, són uns dels estudis més exhaustius sobre una secció local de la Unió Socialista de Catalunya, d’Esquerra Republicana de Catalunya o d’Estat Català realitzats fins al moment. I, finalment, cal destacar les dades i anàlisis innovadors que aporta aquesta tesi sobre el paper d’Estat Català durant la Guerra Civil i sobre el llavors, encara incipient, independentisme d’arrels marxistes. La família de Pere Curtiada arribà a Sitges dues generacions enrere i s’implicà de forma creixent en el moviment obrer local, fins al punt que el seu pare fou president del Centre Obrer i candidat socialista a les eleccions municipals de 1903. El socialisme, que a Catalunya no havia arrelat a conseqüència del predomini dels plantejaments anarquistes en l’obrerisme català, dominà el moviment obrer sitgetà des de la creació d’una Agrupació Socialista l’any 1894 fins a finals dels anys vint del segle XX. Fou a la central sindical controlada pels socialistes, la Unió General de Treballadors, que a Sitges seria hegemònica fins 1930, on començà la trajectòria sindical de Pere Curtiada, que s’incorporà al món laboral com aprenent de tallador de calçat a principis dels anys deu. Després de més d’una dècada de lluita sindical arribà a exercir de vocal a la secció més combativa i nombrosa de la localitat, la de constructors de calçat, però el seu nou rumb professional en obrir una petita tenda de comestibles tancà la seva etapa de formació sindical i inicià la del seu protagonisme polític. Fundant una secció local de la Unió Socialista de Catalunya plantejà la primera alternativa política obrera a l’Agrupació Socialista i consolidà la penetració del catalanisme en el moviment obrer. I amb l’Ateneu El Centaure, que arribà a presidir, contribuí a culturitzar la classe obrera local, realitat que en bona part faria possible que es convertís en regidor en la primera legislatura republicana. Durant el període republicà, a més de formar part del govern municipal, on destacà pels seus plantejaments independentistes, obreristes i anticlericals, es convertiria en sots-cap del somatent, fou empresonat arran dels Fets d’Octubre de 1934 i presidí la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya, primer, i la d’Estat Català, després. Com a conseqüència de l’esclat del procés revolucionari el juliol de 1936, Pere Curtiada es convertí en membre del Comitè de Defensa i regidor del nou consell municipal, que arribà a presidir, convertint-se, així, en el militant d’Estat Català de tot Catalunya que tingué més protagonisme en un procés revolucionari local. L’any 1937 arribà a la primera línia de la política catalana en convertir-se en membre del Comitè Central d’Estat Català, i, tot i que deixà el càrrec uns mesos després, continuà exercint com a dirigent del partit separatista des del seu internament en el camp de Barcarès i el seu exili a la Catalunya Nord. / This thesis analyzes the life story of Pere Curtiada i Ferrer (1898-1968) paying special attention to his political and trade union career. However, the need to study the context that surrounded this political personality shapes the first chapter, which revolves around the first history of the worker’s movement in Sitges. The following chapters are devoted to a full report of the political development in Sitges between 1990 and 1938 providing new data related with the role of the political party Estat Català during the Spanish Civil War as well as analyzing the beginning of the pro- independentist-marxist sector. His family settled in Sitges two generations ago and got involved in the local worker’s movement. His father ruled the Centre Obrer and was a socialist candidate in the local elections. In 1912 Pere Curtiada joined in the socialist Unió General de Treballadors as he started to work as an apprentice in the footwear sector. After a decade of struggle being the representative in the footwear section, he concluded this stage and he began his political career. Pere Curtiada founded a local section of the party USC, which was the first worker’s political alternative to the socialist Agrupació Socialista and made a significant contribution to the Catalanism in the worker’s movement. During the republican period, in addition to being part of the local government, he stood out because of his pro-independentist, workers and anticlerical approaches. He was imprisoned due to the October Revolution in 1934, he presided the local section of the political parties Esquerra Republicana de Catalunya and Estat Català. Following the outbreak of the revolutionary process in 1936, he became a member of the Defence Comitee and a councilor in the new municipal council, which he got to preside. In 1937 he reached the political forefront as he joined in the Estat Català Central Committee. Finally, he ended up in the internment camp in Barcarès and he went into exile to France.

La present recerca té com a objectiu l'estudi de la cacera de bruixes desenvolupada a Catalunya, des dels seus orígens a finals de l'època medieval fins a la seva articulació durant els primers temps moderns. La investigació aporta, en primer lloc, un volum considerable de documentació judicial inèdita dels segles XV i XVI, la qual constitueix la base imprescindible per a una aproximació global a aquest fenomen històric. A partir d'aquest material i de les fonts ja conegudes, l'anàlisi s'ha estructurat sobre tres eixos principals. Primerament, s'aborden els elements que donaren lloc a l'estereotip de la bruixa durant l'època baix-medieval. Seguidament, s'estudien les primeres caceres desenvolupades a Catalunya durant les primeres dècades del segle XV, tot comparant-les amb els esments coetanis a nivell europeu. Finalment, s'analitza en detall la documentació judicial inèdita per mirar d'entendre l'articulació de la cacera de bruixes a Catalunya durant els segles XV i XVI. La present investigació ha donat com a resultat la creació del primer corpus documental sobre els primers dos-cents anys de cacera de bruixes a Catalunya, evidenciant la riquesa documental del Principat per a l'estudi d'aquest fenomen. Així mateix, el treball ha permès arribar a una sèrie de conclusions sobre l'origen i articulació d'aquest fenomen a Catalunya en època medieval i moderna. En primer lloc, destaca la importància dels canvis operats a finals de l'època baix-medieval en referència a la teologia i a les noves reflexions demonològiques, la influència de l'acció inquisitorial contra el maleficium i la seva influència en les cúries laiques, o el discurs anti-supersticiós desplegat per la predicació baix-medieval. En segon lloc, la present recerca ha servit per constatar la precocitat, intensitat i duresa de la persecució de bruixes a Catalunya, un fet que remarca la seva singularitat en el context dels regnes hispànics. Aquesta situació aniria lligada a la pròpia situació político-jurídica del Principat, amb una forta autonomia de les autoritats locals i una manca de control per part d'institucions de justícia centralitzades, ja fos el Sant Ofici o la pròpia justícia reial. Catalunya seguiria així el model descrit per autors com Brian P. Levack, segons el qual aquells territoris amb un poder central fort i un sistema judicial centralitzat, haurien registrat una intensitat molt baixa de persecucions, amb una absència gairebé total de sentències a mort. Un model perfectament vàlid per al centralitzat i gairebé lliure de bruixes regne de Castella, i també, però just a l'inrevés, per al jurisdiccionalment fragmentat i ple de forques Principat de Catalunya. Finalment, l'última de les conclusions derivades d'aquesta investigació fa referència a la importància del marc local en l'articulació de la cacera, amb un protagonisme destacat d'unes autoritats locals sovint esperonades per la pròpia població. Aquesta constatació ens allunya de concepcions historiogràfiques que vinculaven tradicionalment la cacera de bruixes als mecanismes d'Estat o a l'impuls de l'Església post-tridentina, enfrontats a una suposada cultura popular. En canvi, en el cas català, la persecució seria majoritàriament instigada per la pròpia població en un context de desgràcies com ara epidèmies, maltempsades i morts d'infants o bestiar. Una persecució judicial, doncs, que aniria de baix a dalt, iniciada en les pròpies comunitats a partir d'acusacions de malefici o emmetzinament i desenvolupada en el marc de les cúries locals, amb una subversió evident de l'ordre del dret, un ús habitual del turment i una gran predisposició a emetre sentències de mort. / This research focuses on the Catalan witch-hunt, from its origins during the Late Middle Ages until its development during the Early Modern period. The research provides, in the first place, a considerable amount of unpublished witchcraft trials form the XVth and XVIth centuries, which becomes the basic ground for a global approach to this historical phenomenon. Through this material, together with the sources already known, we have structured the analysis around three main axes. First, we address the elements that formed the witch stereotype during the Late Middle Ages. Next, we study the firsts witch-hunts developed in Catalonia during the first decades of the fifteenth century, by also comparing them with other contemporary European sources. Finally, we analyze in detail the unpublished trials in the aim of understanding the articulation of the witch-hunts in Catalonia during the fifteenth and sixteenth centuries. The results of this work include the creation of a first documentary corpus for the first two-hundred years of witch-hunts in Catalonia, thus revealing the abundance of sources in the Principality for the study of this phenomenon. Also, the work provides some conclusions about the origins and the development of this phenomenon in medieval and modern Catalonia. First, we emphasize the importance of the changes operated at the end of the Late Middle Ages, concerning both theology and the new demonological debates, as well as the inquisitorial action against maleficium and its influence on secular courts, or the anti-superstitious discourse deployed by Late Medieval preachers. Second, this research also proves the precocity, intensity and harshness of the witch persecution in Catalonia, a fact that stresses the Catalan uniqueness in the context of the Hispanic kingdoms. This situation of the Principality is due to its own political and judiciary status, with a strong autonomy of local authorities and a lack of control by centralized judiciary institutions, either the Inquisition or the Royal justice. On that sense, Catalonia follows the model described by authors such as Brian P. Levack, according to which those areas with a strong central government and a centralized judicial system, would have experienced a very low intense persecution, and an almost total lack of death sentences. A model which is perfectly valid for the highly centralized and almost witch-free kingdom of Castile, and also, only in the opposite way, for the jurisdictionally fragmented and full of gallows Principality of Catalonia. Finally, the last conclusion resulting from this research points to the importance of the local context in the development of the witch-hunt, with a prominent role played by local authorities, often spurred by the population itself. This observations moves us away from traditional historiographical conceptions that linked the persecutions with the State mechanisms or the post-Tridentine Church, both faced with an alleged popular culture. Instead, in the Catalan case, prosecutions would be mostly instigated by the people in a context of disasters such as epidemics, bad weather and deaths of children or cattle. A persecution, then, that appears to be bottom-up, initiated among the communities from accusations of maleficium or poisoning and then articulated in the context of the local courts, with a clear subversion of the legal order, a current use of torture and an acute predisposition to issue death sentences.

Este trabajo de investigación se ocupa de estudiar el desarrollo y la apropiación política por parte de las autoridades locales de los fastos de la monarquía hispánica en los territorios del Nuevo Reino de Granada durante los siglos XVII y XVIII. El territorio de estudio comprende las Audiencias de Quito y Santafé, que constituyen hoy en día y a grandes rasgos, las Republicas de Ecuador y Colombia, respectivamente. La cronología de estudio de esta investigación, comprende un largo periodo de tiempo que incluye celebraciones regias de la dinastía de los Austrias y de los Borbones. Desde el punto de vista historiográfico, esta tesis busca enfatizar en la estrecha relación existente entre el ámbito político y el cultural. En el caso de la Monarquía Hispánica, la relación entre estos dos ámbitos, ha generado una mayor conciencia de su carácter global. Hasta ahora esa dimensión universal se ha relacionado principalmente con el aspecto político. Los esfuerzos se han dirigido a comprender mejor la visión de unos gobernantes que contemplaron la monarquía como un todo y no sólo como la suma de sus partes. Sin embargo, sólo muy recientemente la historiografía ha empezado a valorar el alcance que tuvo la implementación de ciertas prácticas y productos culturales, para forjar la percepción de totalidad, porque en cualquier caso, la monarquía hispánica no habría podido gobernar un territorio de dimensiones planetarias sin un mínimo de consenso cultural. Más aún en los territorios americanos, este consenso cultural, no se debe perder de vista, fue el resultado de una estrategia cultural, cuyas herramientas represivas y sugestivas, fueron combinándose y evolucionando de manera acorde con las expectativas políticas del Imperio hispánico. Entre los diversos recursos persuasivos utilizadas para crear esta percepción de consenso, me interesaron las ceremonias regias que eran los rituales oficiales por excelencia del Antiguo Régimen para comunicar y celebrar acontecimientos que podían evocar bien el cuerpo físico del rey -nacimientos, bodas, exequias-, o bien de la monarquía -proclamaciones reales, rogativas-. Estas celebraciones integraban dos interesantes dimensiones culturales que han sido objeto en los últimos años, de intensos debates historiográficos. Por una parte, se trata de fastos que se enmarcan en un sistema de valores cortesano, con una lógica política muy especifica. Así, mientras que el rey alentaba la competencia entre las elites en favor de una progresiva centralización, estas a su vez buscaban acreditar su prestigio frente a sus competidores y ganar el favor del monarca. Simultáneamente, estas celebraciones, se enmarcan en la cultura del Barroco, estrategia cultural gestada en Trento y cuyo objetivo fue poner en marcha una serie de recursos persuasivos, encaminados a conseguir la estabilidad del orden político y social en una época de enormes turbulencias. Se trataba por tanto de rituales que buscaban persuadir, deleitar y conmover a su público espectador favoreciendo el sostenimiento del status quo. Estos fastos fueron diseñadas originalmente para realizarse en presencia del rey y de su corte palatina. Sin embargo, en el caso de la América Hispánica, se llevaron a cabo en ausencia del rey. De la eficacia de estas celebraciones dependía en gran medida la manera como la monarquía se presentaba y era percibida ante súbditos. Si bien, la producción de estas celebraciones era asunto de las autoridades peninsulares, en los dominios indianos, las ceremonias reales eran organizadas y gestionadas por las autoridades locales. Es innegable que los valores en los que se entronizaron las elites provinciales, y el enorme arsenal de recursos que proporcionó la estética Barroca, le otorgaron a los espacios ceremoniales una apariencia de unicidad y cohesión a uno y otro lado del Atlántico. Pero también es cierto que los modelos rituales y los protocolos de la corte, tuvieron que ser adaptados a las realidades y necesidades propias de cada territorio por las autoridades locales, Virreinatos, Audiencias o Cabildos. En este orden de ideas, la celebración de estos fastos en los territorios americanos, creemos aquí, no fue un acto de simple reproducción, sino por el contrario fue un proceso activo en donde las autoridades locales, filtraron su propia voz. Algunos autores sostienen que estas celebraciones, enmascaran o legitiman la hegemonía, buscando hacer menos evidente el uso de la fuerza. No obstante, el punto de partida de esta investigación, será la idea de que las ceremonias y rituales no son una simple operación de cosmética del poder, o su máscara, sino, antes bien, parte integral del poder y de la política. Lejos del boato de Lima y con un lugar secundario dentro de los intereses imperiales, en este territorio se creó durante el siglo XVII un amplio margen de autonomía, que moldeó su experiencia política en el siglo XVIII. Pese a los intentos de la corona por poner frenos a esta situación con la fundación del virreinato en 1719, las elites locales habían ya copado para entones todos los espacios de representación. Las celebraciones regias en el Nuevo Reino de Granada, fueron acciones expresivas de las necesidades y pretensiones del poder local. Fuentes y metodología. Desde el punto de vista metodológico, este trabajo concibe las ceremonias regias como un producto cultural en el que es preciso diferenciar los contextos de producción del ceremonial -la corte-, de los ámbitos de recepción de las celebraciones -las diversas jurisdicciones de la monarquía-. Esta consideración me ha llevado a diferenciar también las fuentes de análisis, según su origen. Por una parte, tenemos las cédulas reales, originadas en la corte que comunican la noticia y se encuentran depositadas en los archivos de cabildo. Por otra parte encontramos las denominadas ¿relaciones de fiesta¿, que son pormenorizados protocolos manuscritos o impresos, producidos por los Cabildos y las Audiencias, para dar cuenta exhaustiva ante las autoridades peninsulares de la manera en la que se habían llevado a cabo estos acontecimientos. Estos protocolos se encuentran depositados principalmente en el Archivo de Indias de Sevilla y son la fuente principal que se ha utilizado para este estudio. Capítulos. Esta tesis se encuentra dividida en siete capítulos. El primer capítulo es predominantemente bibliográfico. Posiblemente para el lector hispánico, este capítulo abunde en lugares comunes, que ahora explico porque lo escribí al inicio de mi investigación, pensando quizás en el lector americano y tratando de entender las claves de construcción de la imagen ritual del rey y los aspectos de la dignidad regia que estas celebraciones escenificaban. El segundo capítulo aborda el problema de la ausencia del rey en el Nuevo Reino de Granada y cuáles fueron las formas institucionales y simbólicas usadas por la corona para conjurarla. Este capítulo muestra la manera en la que las autoridades locales ¿Audiencia y Cabildo- lograron cooptar la representación regia para legitimar su privilegio. El capitulo tres, se ocupa de estudiar el funcionamiento de las celebraciones regias en el Nuevo Reino de Granada. La orden de celebración y las pautas del ritual, tenían origen en la corte, pero la distancia temporal y física de ella, les concedía a los cabildos un amplio margen de maniobra. Si bien las celebraciones eran de obligatorio cumplimiento, los cabildos tenían la posibilidad de dilatar o posponer de manera indefinida la celebración. Este aspecto aleatorio y selectivo, evidencia por una parte el juego de apariencias tan característico del barroco, y al mismo tiempo sugiere que las celebraciones públicas dependían de la voluntad política de las autoridades locales. Al margen de la coacción, queremos explicar la funcionalidad de los fastos de la monarquía a partir de tres aspectos que se corresponden con los tres capítulos siguientes. El capitulo cuatro, se ocupa de estudiar la utilidad que para las ciudades periféricas como las del Nuevo Reino de Granada, tenían las celebraciones públicas para acreditar su pertenencia al modelo de civilidad barroca que tenía en la monarquía y en el catolicismo sus pilares. Este aspecto nos sitúa en la órbita de unas elites locales, que utilizan hábilmente los códigos oficiales para canalizar sus demandas.

La tesi tracta de la vida de la reina Maria, esposa del rei Alfons V, el Magnànim, rei d’Aragó, de Sicília i de Nàpols, en l’àmbit privat i en el públic. Va ser lloctinent general de la Corona d’Aragó, ja que el seu marit, instal•lat a Nàpols, va estar 30 anys absent dels territoris hispans. El primer capítol està dedicat al context històric per tal de ressaltar la mentalitat de l’època respecte a les dones, mitjançant un textos literaris. La misogínia és evident en alguns dels autors estudiats. Va viure en un temps de crisi i de transició, en les acaballes de l’Edat Mitjana i els inicis del Renaixement. Temps complexos i conflictius, de grans canvis, a Europa i als territoris hispans: guerres, bandositats nobiliàries, conflictes religiosos i revoltes camperoles, entre altres. Cap cronista particular va exaltar les seves qualitats i obres, com va ser el cas del seu marit. Malgrat ser poc coneguda, eclipsada per les gestes italianes d’Alfons, Maria va ser una dona amb molt poder, l’alter nos del rei. Va governar els seus territoris amb gran habilitat i un insubornable sentit de la justícia i del deure. En contrast amb la política militar del seu marit, dominadora i conqueridora, ella representa l’altra cara del poder polític reial: la recerca de la pau, la negociació i el pacte. Són els principis que ella va aplicar al govern del dia a dia en els territoris de la Corona d’Aragó. La meva investigació s’ha centrat, en especial, en el Principat de Catalunya, el territori més ric i poblat de la corona, ja que Maria en va ser la lloctinent general durant 25 anys. La reina va presidir 10 corts catalanes, analitzades en aquesta tesi. Dels processos s’han extret gran quantitat de dades sobre la situació política, econòmica i social del Principat, a més de notícies sobre la salut de la reina, ja que els metges havien de certificar el seu estat quan no podia assistir a les sessions de la Cort. Maria no va tenir fills. Alfons va reconèixer tres fills bastards. Això va ser una desgràcia per a la reina, malgrat que el rei sempre la va tractar d’esposa i lloctinent general fins a la seva mort. El distanciament sentimental i físic li van produir angoixa i tristesa, tot afectant la seva salut. Però va ser una dona molt forta, casta, de moral estricta i complidora del deure. Es tracten diversos aspectes quotidians de la cort de la reina: relacions amb les seves donzelles, dots i casaments; compres de robes, joies, perfums, llibres… Destaco la correspondència mantinguda amb altres dames, nobles i reines, amigues o familiars, monges i abadesses. La relació amb les ordes religioses femenines va ser molt intensa. Maria es preocupava que mantinguessin les regles i evitessin els escàndols i la relaxació. Va fundar un monestir, el de la Santíssima Trinitat de València, de monges menoretes, on hi va ser enterrada i encara s’hi conserven les seves restes. En resum, la reina Maria va ser una excel•lent governant en temps de crisi. Va defensar la pau i va resoldre molts conflictes a la Corona d’Aragó i entre Aragó i Castella. Va protegir les dones i els seus drets. Va ajudar a tots aquells que li demanaven ajuda, fins i tot als mes pobres i desvalguts Espero que la meva investigació serveixi a altres per conèixer millor la figura d’aquesta gran reina oblidada i els esdeveniments en els quals va ser protagonista. / The thesis deals about Queen Mary, wife of King Alfons V the Magnanimous, who reigned over Aragon, Sicily and Naples. It is a research on her public and private life. Mary lived between the late Middle Ages and the Early Renaissance. It was a time of trouble and big changes in all Europe. Wars, religious conflicts, peasants revolts, riots of nobility bands… In the first chapter I explore the historical background to understand the vision about women in that time. I have gathered some literary texts, some of whose authors show a clear misogyny. No writer celebrated the virtues and work of Queen Mary, as they did with her husband. Eclipsed by the achievements of King Alfonso, she is scarcely known, although she was endowed with great power, the alter nos of the King. She ruled as regent the territories of Aragon, Catalonia and Valencia with skill and an uncompromising sense of justice and duty. Contrasting with the domineering military policy of her husband, she represents the other side of royal power. She exercised diplomacy and she always looked for peace and compromise. Mary had no children, but Alfonso recognized three bastards. The physical and emotional distance with her husband caused the queen a lot of suffering and distress, and ruined her health. However, she was a strong character, loyal, devoted to the Crown affairs and with a high sense of moral and duty. In the thesis I also reveal some daily affairs of the queen’s court. I focus on her friendship and correspondence with ladies, queens, nuns and abbesses. She founded a monastery, Santissima Trinitat in Valencia, where she was buried. Queen Mary was an excellent ruler in times of trouble. She was a defender of peace and she solved many conflicts in Aragon and Castilla. She was a protector of women and their rights. She helped anybody who came her to ask for help, even the poor and the dispossessed. I hope my research may be helpful for anyone who wants to know better this great and forgotten queen and the events of which she was a protagonist.

A la tesi diu "Programa de Doctorado: Sociedad y Cultura" / Con el fin de optar al título de doctor en el Programa de Doctorado en Sociedad y Cultura, se presenta esta investigación acerca de la historia de la alimentación en Colombia. Este documento presenta una indagación acerca de la influencia mutua que tuvo en la alimentación el encuentro de las culturas prehispánicas, española y africana en el proceso de descubrimiento, conquista y colonia del territorio americano por parte de España. Se dedicará especial atención al proceso vivido por Colombia. Para comprender el fenómeno de mestizaje alimentario al que dio lugar la conquista española del territorio americano, es indispensable esclarecer las condiciones sociológicas, económicas y tecnológicas de las culturas que entraron en contacto en este proceso, y la diversidad y acceso a los recursos con que se contaba para la producción y consumo de alimentos. Con el fin de determinar las condiciones de posibilidad del mestizaje alimentario señalado, se hace una revisión bibliográfica tanto de fuentes directas, como de comentaristas especializados en la materia. La selección de las fuentes consultadas se ha hecho con el fin de consolidar una perspectiva antropológica y una historiográfica, principalmente, que puedan no sólo dar cuenta de del impacto que tuvo en la alimentación este encuentro de culturas, sino que pueda igualmente, explicar los hábitos alimentarios y las dietas de los principales centros urbanos actuales y sus alrededores en Colombia. Se consideran aquí, en consecuencia, las características sociológicas y antropológicas de las principales tribus indígenas nativas del territorio americano y colombiano, y, naturalmente, el nivel de desarrollo de sus tecnologías para la producción y consumo de alimentos, esto es, el nivel de complejidad de su agricultura, las características y disponibilidad de los productos, y el nivel de desarrollo de la herramienta utilizada para el procesamiento de los alimentos, tanto como materia prima como preparación para el consumo. Se hace el mismo tipo de análisis para las tres culturas mencionada, atendiendo al papel que en el proceso de la conquista y la colonia cada grupo desempeñó, dado que de ello dependerá su grado de participación, el aporte de los productos, la preparación de los alimentos, así como el nivel de aceptación del consumo de determinados productos. La revisión introductoria de la bibliografía hace un recuento de las características de la población y la alimentación prehistóricas. Posteriormente señala y describe las principales familias indígenas que poblaron el actual territorio colombiano al momento del descubrimiento de América; se explican las principales características sociológicas, antropológicas y culturales, especialmente alimentarias, de los nativos; se distinguen las culturas que sobrevivieron a la conquista y la colonia hasta la edad contemporánea. El trabajo de campo ha pretendido establecer el tipo de aporte de las tres culturas que entraron en contacto en la conquista en la alimentación actual, señalando la alteración y enriquecimiento de los hábitos alimentarios de los nativos. Dado que el aporte de las tres razas no se dio en todas las regiones de Colombia, las visitas giraron en torno a las siguientes preguntas: ¿qué indígenas habitaban la zona? ¿Cómo era la alimentación indígena? ¿En qué consistió el mestizaje alimentario? ¿Cómo se surtió el aporte español y el negro? Y ¿cuáles son los alimentos más representativos en la dieta de los habitantes de cada región? Por último, esta investigación pretende hacer un aporte a la discusión académica en torno al origen de los hábitos alimentarios de Colombia, el origen de los productos que incluyen en su alimentación típica y las técnicas de preparación de los mismos. / This research is intended to contribute to the academic discussion about the origin of the food habits of Colombia, the origin of the products included in its typical meals and preparation techniques thereof. This paper presents an inquiry into the mutual influence following the encounters between the pre-Columbian, Spanish and African cultures in the process of discovery, conquest and colonization of the American territory by Spain with special attention to the process experienced by Colombia. To understand the phenomenon of food mestization, it is essential to clarify the sociological, economic and technological conditions of the cultures that came into contact in this process, and the diversity and access to resources that were available for the production and consumption of food. An extensive literature review and a fieldwork were carried out. The selection of the sources were chosen to consolidate an anthropological perspective and historiographical to account for the impact that this encounter of cultures had not only in the principal native tribes of Colombia and main American civilizations (Inca, Maya and Aztec) at the time of the conquest but also to explain the food and diets habits of today's native tribes and major urban centres and surrounding areas in Colombia that derives from food mestization. It is considered here, the sociological and anthropological features of technologies for food production and consumption, its agriculture complexity, the availability of products and the level of development of the tool used for food processing, as raw material as well as in preparation for consumption. The same type of analysis is carried out for the three cultures mentioned, taking into account the role that each group played during the process of conquest and colonization, since it will determine their level of participation, the contribution of the products, the preparation of food as well as the acceptance level of consumption of certain products. The fieldwork was intended to establish the type of contribution from the three cultures following the conquest in the current diet, pointing out the alteration and enrichment of the dietary habits of the natives. The fieldwork focused on the following questions: What native (tribes) inhabited the area? What was their food? What was the food mestization? What was the Spanish and African contribution? And what are the most representative foods in the diet of the inhabitants of each region?

Charles III's decision to open Alfacs harbour to foreign trade with America.in 1778 led to the development of a series of projects in the area of Ràpita which culminated in the founding of a new village. It was planned the fortification of the bay by building three gun batteries and opening a navigable channel between Ràpita and Amposta to facilitate trade along the Ebre river. Due to the land claims of the peasantry, nobility, clergy and bourgeoisie, the structure of land ownership in the Delta de l ‘ Ebre changed. All the building works and the project of the new village were stopped by Charles IV’s command in 1795. However, the village did not disappear and the people who were living in Sant Carles settled down thanks to agriculture and fishing. / La decisió de Carles III d’obrir el port dels Alfacs al comerç amb Amèrica l’any 1778 va propiciar el desenvolupament d’una sèrie de projectes a la zona de la Ràpita que van culminar amb la fundació d’una nova població. Es va idear la fortificació de la badia mitjançant la construcció de tres bateries de canons, i l’obertura d’un canal navegable entre la Ràpita i Amposta per facilitar el comerç pel riu Ebre. A causa de les sol•licituds de terres de la pagesia, noblesa, burgesia i clero, l’estructura de la propietat de la terra al Delta de l’Ebre va canviar. Totes les obres, igual que el projecte urbanístic de la nova població, van quedar paralitzades per ordre de Carles IV el 1795. No obstant, la població no va desaparèixer i els habitants que s’hi van instal•lar van continuar vivint a Sant Carles gràcies a l’agricultura i la pesca

El origen y desarrollo de algunas de las culturas preindustriales más importantes del mundo se basó en la aplicación de estrategias sostenibles para la gestión de los recursos hidráulicos. La investigación en el siglo XX describió estas culturas bajo el epígrafe común de “sociedades hidráulicas”, olvidando en ocasiones la enorme diversidad de soluciones técnicas que aplicó cada cultura en su relación con el medio natural. Esta Tesis Doctoral pretende retomar el estudio de estas “sociedades” en los territorios americanos a partir del caso de Cusco, capital del Estado inca. Agua y forma urbana en la América precolombina: el caso del Cusco como centro del poder Inca busca poner en el contexto americano las determinantes y las actuaciones que hicieron de esta ciudad un hecho planeado, un caso que entronca con la larga tradición andina de trasformación del territorio vinculada a las sociedades agrarias extensivas, primero en la costa y luego en la sierra. La fundación del Cusco implicó la reorganización completa del medio natural en el valle del río Watanay. El conjunto de estrategias aplicadas en la gestión del agua marcaron la definición formal no solo de su Centro Representativo sino del gran aglomerado urbano que constituyó la capital del Tawantinsuyu. El sinnúmero de obras ejecutadas, si bien transformaron el valle, no pusieron en riesgo su equilibrio natural. Las labores de saneamiento de tierras, canalización de torrentes, y construcción de terrazas y asentamientos garantizaron de manera equilibrada con los recursos hídricos del valle, el sostenimiento del aparato de la capital del Estado inca. Sabemos que el caso del Cusco es ejemplo de un proceso cultural milenario. Para comprender las raíces de este fenómeno es necesario hacer un recorrido en la historia a través de los cambios naturales del valle del Cusco, sus primeros habitantes, las sociedades que lo habitaron antes de los incas y la aparición y expansión de éstos del nivel regional al continental. Profundizaremos en la reconstrucción del Centro Representativo del Cusco como ejemplo de sacralización a gran escala de un espacio, y como hecho vertebrador de la estrategia del agua a nivel de toda la cuenca. El diseño de dicho Centro creó un marco específico, ligado a lo sagrado, para los eventos naturales como expresiones de seres inmortalizados en la naturaleza. Manantes, rocas, ríos y montañas condicionaron las relaciones espaciales a todos los niveles; eran referentes, secuencias ceremoniales, límites y memoria. El caso del Cusco inca ilustra una forma de pensamiento que entendía el medio natural no solo como el contexto para el desarrollo de una actividad, sino como el propiciador en sí mismo de las actividades humanas: un ser con el se establecía comunicación a través de las expresiones físicas de la intervención humana, premisa bajo la que se estructuraría la vida a todos los niveles. El estudio sobre la gestión del agua en la América precolombina ha girado entorno al nivel tecnológico alcanzado por las sociedades preindustriales. Pero el éxito de esta empresa no radicó simplemente en una premisa tecnológica. A lo largo de este trabajo veremos cómo dicho avance fue fruto de un milenario contexto cultural; su cosmovisión permitió incorporar, a todos los niveles, patrones de comportamiento y organización basados en el entendimiento del medio como expresión de su propio ser. Sin esta “empatía” con el contexto natural, hubiera sido muy difícil que estos pueblos generaran respuestas que hoy podemos calificar de ingeniosas, responsables y respetuosas con el medio. El caso del Cusco es solo uno entre los muchos que pueden ser estudiados en el contexto Americano. Por esta razón, y a manera de reflexión final incorporamos a la discusión un breve repaso por diferentes culturas que, cada una en su propio y particular medio natural, supieron generar una verdadera simbiosis (hombre-obra-medio) y dieron respuesta a los retos de la naturaleza de manera ingeniosa y sofisticada / Origin and development of some of the world's most important pre-industrial cultures was based on the application of sustainable strategies for the management of water resources. Research in the 20th century described these cultures under the common heading of "hydraulic societies", occasionally forgetting the enormous diversity of technical solutions applied by every culture in its relationship with the natural environment. This dissertation aims to return to the study of these "societies" in American from the case of Cusco, capital of the Inca State. Agua y forma urbana en la América precolombina: el caso del Cusco como centro del poder Inca (Water and urban form in pre-Columbian America: the case of Cuzco as Center of Inca power) seeks to put in the American context determinants and actions that made this city a planned event, a case that connects with the long Andean tradition of transformation of the territory linked to extensive agrarian societies, first on the coast and then in the sierra. The foundation of Cusco involved the complete reorganization of the natural environment in the Valley of the river Watanay. The group of strategies applied for water management marked the formal definition not only of its Representative Center but also the great urban aggregate that constituted the capital of Tawantinsuyu. The number of executed works although transformed the Valley do not put at risk its natural balance. The work of land drainage, torrents channelling and construction of terraces and settlements guaranteed in a balanced way with the water resources of the Valley, the maintenance of the apparatus of the capital of the Inca State. We know that the case of Cusco is an example of a millennial cultural process. To understand the roots of this phenomenon it is necessary to make a journey in history through the natural changes of the Valley of Cusco, its first inhabitants, the societies that lived before the Incas and their emergence and expansion from regional to continental. We will go in depth in the reconstruction of the Representative Center of Cusco as an example of sacralisation of a space, and as a unifying fact of the strategy of water at the entire basin level. The design of the center created a specific framework, linked to the sacred, to natural events such as expressions of beings immortalized in nature. Springs, rocks, rivers and mountains influenced the spatial relationships at all levels; they were references, ceremonial sequences, limits, and memory. The case of Inca Cusco illustrates a way of thinking, understanding the natural environment not only as the context for the development of an activity, but as the facilitator in itself of human activities: a being with who it was possible to established communication through physical expressions of human intervention premise under which life at all levels would be structured. Study on water management of in pre-Columbian America has turned around to the technological level reached by pre-industrial societies. But the success of this enterprise did not simply rely on a technological premise. Throughout this dissertation, we will see how this progress was the result of a millennial cultural context; their world view allowed them to incorporate, at all levels, patterns of behaviour and organization based on the understanding of the environment as an expression of their own being. Without this "empathy" with the natural context, it would have been very difficult for these peoples to generate answers that today could be described as clever, responsible and respectful with the environment. The case of Cusco is only one among the many that can be studied in the American context. For this reason, a final reflection add to the discussion a brief review of different cultures which, each in its own particular natural environment, were able to generate a true symbiosis (human-work-environment) and responded to the challenges of nature of ingenious and sophisticated way.

El presente trabajo aborda, desde una perspectiva teórico-crítica, histórica y etnográfica, las dinámicas organizativas, las simbologías, los sentidos compartidos y la historia de una organización juvenil de características particulares: la autodenominada "nación" de los Latin Kings, cuyos orígenes se remontan a los años 40 del pasado siglo en los EEUU y que, posteriormente, en los años 90, se instaló en Ecuador, desde donde se ha extendido hacia otros países europeos. En contra de visiones de la criminología positivista y las perspectivas securitarias, que reducen esta organización a un fenómeno de pandillerismo es decir como formación juvenil desviada, esta investigación ha procurado indagar en las condiciones históricas, sociales y culturales que han posibilitado el surgimiento de la organización Latin Kings, su permanencia en contextos de profundas desigualdades y exclusiones, y sus desplazamientos asociados a flujos migratorios de ecuatorianos y ecuatorianas en países en los que se reproducen aquellas condiciones desfavorables. / From a critical-theoretical, historical and ethnographic perspective, this work deals with the organizing dynamics, the symbols, the shared meanings and the history of a particular juvenile organization that names itself the Latin Kings "nation", that began in the 40's in the US, that settled in Ecuador in the 90's, and has spread to other European countries. Against the positivist viewpoint on crime and perspectives on security, that only reduce this organization to a gang issue in the sense of a deviated juvenile group, this research has intended to inquire into the historical, social and cultural conditions that have allowed not only the birth of the Latin Kings organization, but its continuance in deeply unequal and excluding contexts, as well as its relocations due to the migration flow of Ecuadorians to countries where those adverse conditions are reproduced.