En aquest estudi es presenta un esquema de l'evolució històrica dels antecedents protohistòrics i romans de l'actual ciutat de Tortosa, i la seva relació amb el territori que l'envolta, en un marc cronològic marcat per canvis profunds, com és el període previ a la Segona Guerra Púnica, els primers segles de dominació romana, i la integració plena de la ciutat i la seva regió en el món romà, que es consolida en temps d'August. Per a la realització de l'estudi s'han emprat diverses fonts d'informació, entre les quals destaquen les dades procedents de les intervencions arqueològiques que s'han efectuat en els darrers anys. Entre aquestes cal fer una menció especial a les procedents de les excavacions arqueològiques dutes a terme a la mateixa ciutat de Tortosa, on s'han efectuat importants avenços en el coneixement de l'ocupació protohistòrica del turó de la Suda, i de la topografia romana d'època altimperial. / En este estudio se presenta un esquema de la evolución histórica de los antecedentes protohistóricos y romanos de la actual ciudad de Tortosa, y su relación con el territorio que la rodea, en un marco cronológico marcado por cambios profundos, como es el periodo previo a la Segunda Guerra Púnica, los primeros siglos de dominación romana, y la integración de la ciudad y su región en el mundo romano, que se consolida en tiempos de Augusto. Para la realización del estudio se han empleado varias fuentes de información, entre las que destacan los datos procedentes de las intervenciones arqueológicas realizadas en los últimos años. Entre éstas cabe destacar las procedentes de las excavaciones llevadas a cabo en la misma ciudad de Tortosa, donde se han efectuado importantes avances en el conocimiento de la ocupación protohistórica de la colina de la Zuda, y de la topografía romana de época altoimperial. / This study presents an outline of the historical background of the city of Tortosa in protohistoric and Roman times, and its relationship with the surrounding territory, in a chronological framework marked by profound changes, which is the period prior to the Second Punic War, the first centuries of Roman rule, and the full integration of the city and its region in the Roman world, consolidated in the August era. For the realization of the study several sources of information have been used, including data form the excavations that have been made in recent years. These include those from the archaeological excavations carried out in the city of Tortosa, where significant progress has been made in the understanding of the protohistoric occupation of the Suda hill, and the topography of the city in Early Roman times.

La present Tesi Doctoral versa sobre l’estudi de la interacció entre hominins i carnívors durant el Pleistocé. L’objectiu principal de la recerca és utilitzar aquesta interacció per a entendre i recuperar arqueològicament el comportament humà modern i complex. En aquest sentit, les diferents formes d’interacció que els humans varen desenvolupar en el passat amb els grans carnívors és analitzada mitjançant diferents enfocs i mètodes. Tot això, presentat com a una Tesi per compendi d’articles científics publicats, proporciona una visió general de la complexa relació entre hominins i carnívors durant el Pleistocé, així com una proposta metodològica per a recuperar arqueològicament el comportament humà. Les formes d’interacció analitzades, ja sigui mitjançant una aproximació experimental, actualita o arqueològica són: a) l’alternança en l’ús de les coves com a hàbitat; b) la cacera de carnívors; c) l’ús dels carnívors coma recurs àmpli; d) els hominins coma víctimes d’atacs de carnívor i e) la domesticació, així com les consequències que cada forma d’interacció implica (p.ex., accès primàri o secundàri a les carcasses animals o els hominins com a pressa dels carnívors). A nivell històric, la Tesi Doctoral aporta una visió original sobre l’evolució de la interacció entre hominins i carnívors del PaleolíticMitjà al Superior, així comla idea de com de complexe i constant és aquesta interacció i el que implica en l’evolució humana. Els diferents materials arqueològics analitzats per a la present investigació provenen de diferents jaciments de l’Europa Occidental (Espanya, França, Bèlgica, Alemanya i Grècia). / La presente Tesis Doctoral versa sobre el estudio de la interacción entre homininos y carnívoros durante el Pleistoceno. El objetivo principal de la investigación es usar dicha interacción para comprender y recuperar arqueológicamente el comportamiento humano moderno y complejo. En este sentido, las diferentes formas de interacción que los humanos desarrollaron en el pasado con los grandes carnívoros es analizada a través de distintos enfoques ymétodos. Todo ello, presentado como una Tesis por compendio de artículos científicos publicados, proporciona una visión general de la compleja relación entre homininos y carnívoros durante el Pleistoceno, así como una propuesta metodológica para recuperar arqueológicamente el comportamiento humano. Las formas de interacción analizadas, ya sea mediante una aproximación experimental, actualista o arqueológica son: a) la alternancia en el uso de las cuevas como hábitat; b) la caza de carnívoros; c) el uso de los carnívoros como recurso amplio; d) los homininos como víctimas de los ataques de carnívoro y e) la domesticación, así como las consecuencias que cada forma de interacción implica (p.ej., acceso primario o secundario a las carcasas animales o los homininos como presa de los carnívoros). A nivel histórico, la presente Tesis Doctoral aporta una visión original sobre la evolución de la interacción entre homininos y carnívoros del Paleolítico Medio al Superior, así como la idea de cuán compleja es esta constante relación y lo que implica en la evolución humana. Los diferentes materiales arqueológicos analizados para esta investigación proceden de diferentes yacimientos de Europa Occidental (España, Francia, Bélgica, Alemania y Grecia). / The aim of this Doctoral Thesis is to study the interaction between hominins and carnivores during the Pleistocene. The main research objective is to use this interaction to understand and recover modern and complex behavior from archaeological data. In this sense, several forms of past hominin-carnivore interaction are approached from different scopes and using different methods. This is presented as a Dissertation consisting of published scientific papers, to provide a general vision of the complex relation developed between hominins and carnivores during the Pleistocene. A further aim is to build a methodological framework for recovering human behavior from the archaeological record. The forms of interaction analyzed, using experimental, actualistic, and archaeological approaches, are: a) alternate use of caves; b) carnivore hunting; c) carnivores as a resource for hominins; d) hominins as victims of carnivore attacks; and e) domestication, and all consequences this form of interaction generates (e.g., primary or secondary access to animal carcasses, or hominins as carnivore prey). From a historical standpoint, this Dissertation provides an original vision of the evolution of the interaction between hominins and carnivores from the Middle to the Upper Paleolithic, and develops the idea of how complex and important this interaction is concerning human evolution. The different archaeological materials analyzed for the present research were discovered at different sites in Western Europe (Spain, France, Belgium, Germany, and Greece).

Desde una primera mirada a las minorías de Siria, nos encontramos con que viven completamente integradas en el país y disfrutan de una vida plena, en paz y sin problemas. Aunque detrás de todo ello existe un muro invisible ocasionado por la situación política actual, si nos asomamos a través del muro, vislumbramos una segunda mirada y es entonces, cuando contemplamos el objeto de mi investigación, que se ha centrado en analizar el papel de las minorías sirias, principalmente la cristiana, sus relaciones con las otras minorías y con la mayoría suní, durante los XXI siglos de su existencia y centrándome especialmente en las últimas décadas. Es necesario el estudio desde su inicio, en el año 0 de la era cristiana, para saber cómo nacieron estas minorías, como luego se segregaron y como empezaron a formar diferentes grupos, llamados Tawa’ef en árabe (Confesiones religiosas). Se ha analizado la situación jurídica del país para llegar a entender el porqué del estatuto personal cristiano distinto al de los musulmanes y al de los drusos, así como el debilitamiento de su poder, que podemos atribuir a la nacionalización de muchas empresas ocurrida durante los años 60. La búsqueda de la ciudadanía y de la participación en sectores de la vida como el político, ocasionó el inicio de la revolución, en la cual también participaron los cristianos, la finalidad de la cual es alcanzar la libertad y los derechos negados con el régimen de Al-Assad, soñando que la revolución árabe cambiaría la situación de Siria y la transformaría en un estado laico dónde la religión y la política no estuviesen unidas. Esa llamada a la libertad es la causante de la emigración para el logro de una vida pacífica en países con estabilidad política. El motivo de este trabajo entonces, es conocer la situación de las minorías bajo regímenes totalitarios, analizar la identidad cristiana siria y su ciudadanía amén de su integración en el país y sus perspectivas de futuro. / Taking an initial glance at minorities in Syria, we see that they are completely integrated into the country and that they enjoy a full life, in peace without problems. Even though behind all this exists an invisible wall resulting from the current political situation. However, if we look beyond this wall, it is here where we start to see things differently and is where we find the objective of my investigation; focusing on the analysis of the roll of Syrian minorities, mainly the Christian minority, their relation with other minorities and with the majority during the twenty-one centuries from the beginning of the existence of Christianity and particularly over the most recent decades. To know how these minorities were born, it is important to study them from the beginning, from the very start of the Christian era and to know how they later emerged and started to form different groups that were called Tawa´ef in Arabic (religious confessions). The legal situation of the country has also been analyzed to reach an understanding of the reasons why the family code of Christians was different from that of Muslims and Druze. During the sixties the nationalization of many companies caused the loss of the acquired influence of these minorities, which weakened their power. The search for citizenship and participation in all sectors of life including the political one was one of the main reasons that initiated the revolution, in which Christians also participated. Their objective being to achieve liberty and all the rights that were denied under the regime of Al-Assad, dreaming that the Arab spring would change the situation in Syria and transform it into a secular state where religion and policy are not united. This same call for liberty is the cause of the emigration towards a peaceful life in countries with political stability. I have formed this work as a study of the situation of minorities under totalitarian regimes, analyzing the Syrian Christian identity and citizenship, its integration in the country and its future prospects.

DE LA TESI DOCTORAL DE MONTSERRAT CORRETGER SÀEZVIDA I OBRA D'ALFONS MASERAS: ESTUDI ESPECÍFIC DE LA SEVA NARRATIVALa tesi recupera la biografia i l'obra literària d'Alfons Maseras, un escriptor considerat superficialment per la crítica contemporània, que el reduí a formar part de la nòmina d'autors modernistes de segon ordre i n'ignorà dades com la data de la mort o de l'arribada a Barcelona en la infantesa, i no en la joventut com sempre s'havia afirmat.S'hi estudia l'horitzó intel·lectual d'Alfons Maseras, un dels més eficaços introductors de la cultura catalana a Europa i de l'expansió de models estrangers a Catalunya des de la seva tasca de corresponsal literari, indefugible per comprendre el món intel·lectual de Catalunya entre 1906 i 1939. S'estableix el credo polític de l'escriptor i la seva participació en els esdeveniments històrics de la primera meitat del segle XX: prop del CNR (a El Poble Català) i en els anys vint a París, com a director de Le Courrier Catalan en la lluita contra la Dictadura. Durant els anys trenta continuà exercint el seu ideal catalanista amb una dedicació plena a la creació literària i a la traducció. Els darrers anys de la vida, durant la guerra civil i el breu exili, actuà com a veu de la consciència pública, arran de múltiples activitats en defensa de la cultura i les institucions republicanes.Alfons Maseras havia conreat la poesia i el teatre, en el qual fou menys afortunat malgrat haver publicat i estrenat algunes obres. Paral·lelament al corpus narratiu -dotze novel·les, nou reculls de contes, onze novel·les curtes, quatre llibres de prosa vària, quatre biografies i un recull d'assaigs-, es dedicà al periodisme, amb una quantitat important de col·laboracions en publicacions catalanes i estrangeres, valorades en la tesi atès que forneixen algunes claus per entendre la seva narrativa. Es localitzen noranta publicacions, de les quals es fitxen i comenten uns 1.400 articles periodístics i col·laboracions literàries en els apèndixs de premsa i en els apartats dels capítols que n'estudien els aspectes més rellevants. La tesi sistematitza i comenta totes les obres de poesia, teatre, assaig i prosa, i dedica un estudi monogràfic a la narrativa, a partir d'un mètode analític que harmonitza els aspectes biogràfics i els creatius, que s'interfereixen.L'estudi es divideix en dues parts: la primera, que comprèn els cinc primers capítols, tracta la vida i l'activitat com a periodista, traductor, poeta i dramaturg de l'escriptor, i la segona, que abasta els quatre darrers capítols, n'analitza l'obra narrativa. Els capítols I, II, III, IV i V glossen els aspectes biogràfics de l'autor, en dibuixen les grans etapes productives i n'estudien l'obra no narrativa, especialment la periodística. El primer capítol descriu i interpreta els fonaments de la vida i de la producció de Maseras i aprofundeix en les seves arrels familiars i en les primeres manifestacions literàries. El segon analitza els àmbits intel·lectuals de formació, els primers viatges i la producció poètica inicial. El tercer i el quart constitueixen el nucli bàsic del treball ja que estudien la segona i tercera dècades del segle amb la intervenció directa de l'autor en els esdeveniments culturals i polítics més importants per al país. S'hi analitzen les múltiples i compromeses activitats pràctiques i teòriques que dugué a terme relacionades amb la Gran Guerra (Comitè d'Amics de la Unitat Moral d'Europa, Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans, Conferències de les Nacionalitats de París i Lausanne, opuscle Pancatalanisme, manifestos Pro-Sèrbia i pro-Lituània, campanya pro-Autonomia de Catalunya, "Plebiscit del poble català per l'Autonomia" dins Tribune Libre des Nationalités, etc.) així com les successives estades a París i els consegüents contactes amb escriptors estrangers. El capítol cinquè analitza la instal·lació de Maseras a Barcelona en plena maduresa, els condicionants intel·lectuals, socials i familiars definitius de la seva obra i el seu tràgic final. Els capítols VI, VII, VIII i IX apleguen l'estudi del corpus narratiu de l'autor, dividit en quatre etapes fixades a partir de la seva evolució ideològica i estètica, establertes a partir de la biografia i del context historicocultural. Es descriuen les línies de pensament i les pautes formals de cada període. Cada capítol s'inicia amb una introducció que estudia de manera genèrica el pensament, les fonts literàries i els elements estètics i temàtics d'aquella part de la producció. Seguidament s'analitza cada una de les obres incloses al període, insistint en els aspectes ideològics, estructurals, estètics, i en el tractament que la crítica de l'època li atorgà. La tesi estableix la posició estètica i el pensament de Maseras en cada obra i en cada etapa de la seva producció narrativa, tenint en compte el context literari català i europeu en cada cas. ROVIRA I VIRGILI UNIVERSITYDEPARTMENT CATALAN PHILOLOGY / OF DOCTORAL THESIS BY MONTSERRAT CORRETGER SÀEZTHE LIFE AND WORKS OF ALFONS MASERAS: A SPECIFIC STUDY OF HIS NARRATIVEThe thesis studies the biography and literary work of Alfons Maseras, a writer considered only superficially by contemporary criticism which has relegated him to the list of second rate modernist authors and which ignores information such as the date when he died or the fact that he arrived in Barcelona during his infancy and not as a young man, as has always been stated.The thesis studies the intellectual horizons of Alfons Maseras, who was one of the most effective disseminators of Catalan culture in Europe and who introduced and expanded foreign models in Catalonia in his role of literary correspondent, something which is essential for understanding Catalan intellectual circles between 1906 and 1939. It also establishes the writer's political creed and his role in the historic events of the first half of the 20th century. He was allied to the CNR (Catalan Republican Nationalist Centre) and its organ El Poble Català (The Catalan People) and in Paris in the 1920s he was editor of Le Courrier Catalan in the struggle against the dictatorship. During the 1930s he continued to live out his Catalan ideals and dedicated himself fully to literary creation and translation. During the final years of his life, during the Civil War and his brief exile, he acted as the voice of the public conscience, resulting from his many activities in defence of Catalan culture and republican institutions.Alfons Maseras had cultivated an interest in poetry and theatre in which he was less successful despite having published and staged some plays. In addition to his narrative corpus, which includes twelve novels, nine collections of short stories, eleven novellas, four books of various writings, four biographies and a collection of essays, he was a journalist who made an important number of collaborations in Catalan and foreign publications, which are evaluated in the thesis on the grounds that they provide clues to understanding his narrative. Ninety publications have been tracked down, from which the thesis looks at and discusses some 1.400 journalistic articles and literary collaborations. These articles and collaborations are taken from the literary supplements and sections of chapters which investigate their most important aspects. The thesis systemizes and comments on the entire body of Maseras' poetry, theatre, essays and prose, and makes a monographic study of his narrative, using an analytic method which harmonizes both the biographical and creative aspects which interlaced with each other.The study is divided into two parts: the first, which consists of the first five chapters, deals with Maseras' life and activities as a journalist, translator, poet and playwright, and the second, which makes up the remaining four chapters, analyzes his narrative work. Chapters I, II, III, IV and V comment on the author's biography, depicting the main productive stages of his life and studying his non-narrative work, particularly his journalism. The first chapter describes and interprets the foundations of life and work and studies in depth his family roots and his first literary attempts. The second analyzes his formative intellectual circles, his first journeys and his initial poetic output. The third and fourth chapters form the nucleus of the study because they look at the second and third decades of the century where Maseras intervened directly in the most important political and cultural events in Catalonia. They analyze the numerous practical and theoretical activities which he carried out in relation to the Great War. He was involved in the Comitè d'Amics de la Unitat Moral d'Europa (the Committee of Friends for the Moral Unity of Europe), Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans (the Committee of Brotherhood with the Catalan Volunteers), Conferències de les Nacionalitats de París i Lausanne (the Conferences of the Nationalities in Paris and Lausanne), the treatise Pancatalanisme (Pan-Catalanism), the Pro-Serbia and Pro-Lithuania manifestos, the campaign Pro-Autonomia de Catalunya (campaign in favour of Catalan autonomy), the "Plebiscit del poble català per l'Autonomia" (Plebiscite of the Catalan People regarding Autonomy) in the Tribune Libre des Nationalités, etc. The chapters also analyze his stays in Paris and the resulting contacts he established with foreign writers. The fifth chapter analyzes his later life in Barcelona, the defining intellectual, social and familial conditions of his work and his tragic death. Chapters VI, VII, VIII and IX study Maseras' narrative corpus which is divided into four stages based on his ideological and aesthetic evolution and the biographical and historical-cultural context. Also described are the lines of thought and the formal criteria of each period. Each chapter begins with an introduction which generically studies the thought, the literary sources and the aesthetic and thematic elements from each stage of his production. After this each chapter analyzes each one of the author's works from that period, focussing on their ideological, structural and aesthetic aspects and on the treatment they received at the hands of contemporary criticism. The thesis establishes Maseras' thought and aesthetic position in each work and in each stage of his narrative production, taking into account the Catalan and European literary context in each case.

La investigació presenta un triple vessant de les biennals d’art en tres àmbits diferenciats, que, alhora, s’interrelacionen: el vessant historicoartístic, el sociològic i el didàctic. En el vessant historicista de les arts visuals es realitza, per primera vegada, una anàlisi global de les manifestacions artístiques, es revisen les edicions de les biennals, les obres d’art i l’evolució dels artistes que hi han participat i la seva projecció, i es fa menció especial als guanyadors dels certàmens biennals. En el vessant sociològic, s’analitza la participació de la convocatòria al concurs, la repercussió que ha tingut en l’àmbit cultural de les respectives ciutats i si ha propiciat la creació de contextos favorables, així com la Incidència social de l’impacte mediàtic a la premsa. En el vessant didàctic, s’analitza la relació entre educació i art al llarg de la història de l’educació artística, en els diferents nivells educatius, amb el centre d’atenció a la demarcació de Tarragona, i emfatitza en l’estudi del cas de les biennals del Museu d’Art Modern de Tarragona. Paraules clau: biennal, ciències socials, educació artística, demarcació Tarragona, museu, art contemporani. / La investigación analiza un triple componente de las Bienales de Arte en tres ámbitos diferenciados, que, a su vez, se interrelacionan: la vertiente histórico-artística, la sociológica y la didáctica. En el componente historicista de las artes visuales se realiza, por primera vez, un análisis global de las manifestaciones artísticas, revisando las ediciones de las bienales, las obras y la evolución de los artistas que han participado, su proyección, haciendo mención especial de los ganadores de los certámenes bienales. En el componente sociológico se analiza la participación de la convocatoria al concurso, la repercusión que ha tenido en el ámbito cultural de las respectivas ciudades y se ha propiciado la creación contextos favorables, así como la incidencia social del impacto mediático en la prensa. En el componente didáctico, se analiza la relación entre educación y arte a lo largo de la historia de la educación artística, en los diferentes niveles educativos, con el centro de atención a la demarcación de Tarragona, enfatizando en el estudio del caso de las bienales del Museu d’Art Modern de Tarragona. Palabras clave: bienal, ciencias sociales, educación artística, demarcación Tarragona, museo, arte contemporáneo. / The research analyzes a triple component of the Art Biennials focusing on three distinct, but interrelated, areas: The art-historical, the sociological and the educational aspects. In the historicist component of the visual arts, for the first time a comprehensive analysis of the artistic production is performed, reviewing the biennial editions, the work and evolution of the participating artists and the impact of their work, with specific attention to the winners of these biennial competitions. The sociological component analyzes the participation in the call of the competition, the impact it has had on the cultural environment of the respective cities, whether it has contributed to the creation of favourable contexts and, finally, the social impact of media coverage in the press. The didactic component analyzes the relationship between education and art throughout the history of art education, at different educational levels and focused on the province of Tarragona, centred on the case study biennal of the Museu d'Art Modern de Tarragona. Keywords: biennial, social sciences, art education, Tarragona, museum, contemporary art.

Two methods for control of swarms are described. The first of these methods, the Virtual Attractive-Repulsive (VARP) method, is based on potentials defined between swarm elements. The second control method, or the abstraction method, is based on controlling the macroscopic characteristics of a swarm. The derivation of a new control law based on the second method is described. Numerical simulation and analytical interpretation of the result is also presented.

Esta tesis doctoral, tras un exhaustivo repaso de la arquitectura religiosa medieval en la comarca de Liébana (Cantabria-España), ha aportado un completo catálogo de las artes plásticas y la arquitectura religiosa desarrolladas a lo largo de la Edad Moderna en esta comarca aportando el conocimiento de los diferentes talleres de cantería y tipologías desarrolladas así como más de un centenar de artífices desconocidos hasta el momento que desarrollaron su labor en Liébana durante los siglos XVI, XVII y XVIII. Asimismo ha profundizado en el conocimiento de la fundación, a principios del siglo XVII, del convento dominico de San Raimundo en Potes. Este trabajo ha fijado la fecha de inicio de la construcción del mayor exponente de la arquitectura barroca en la comarca, la capilla del Lignum Crucis. Por último ha realizado aportaciones a propósito de la religiosidad en la comarca durante este periodo rescatando del olvido diversas prácticas religiosas actualmente en desuso.

El objeto de estudio de la tesis es analizar la evolución de la manufactura de la lana en Mallorca entre el siglo XV y XVII, tanto en sus aspectos cuantitativos como cualitativos. Se examina la normativa que rigió el sector durante estos siglos, aspecto que se complementa con los datos aportados por la documentación notarial que nos ofrece mas información sobre las condiciones reales en que se desarrollaba la producción (organización laboral, relaciones entre capital y trabajo, relaciones entre industria rural y urbana, etc.). Para los siglos XVI y XVII se establece una cronología de la evolución de la producción en su vertiente cuantitativa, llegándose a la conclusión de que el período de mayores volúmenes de producción se situó entre 1609 y 1630, sobre todo gracias a la exportación de manufacturas. A partir de 1645 el sector entro en una crisis que puede hacerse extensiva a toda la segunda mitad del siglo XVII. Tras estudiar la evolución del sector en su conjunto se pasa al estudio de artesanos y mercaderes concretos.

A partir dels protocols notarials i d'altres fonts, es reconstrueix un període clau i frontissa entre la història moderna i la història contemporània en una vila rural valenciana: Borriol. A banda d'establir els principals canvis històrics i socials, es ret un espai important a l'esdevenir de l'economia local. La tesi pretà©n aportar dades al conjunt de la historiografia valenciana i espanyola per tal de seguir construint la història total a partir de les diferents històries locals dels nostres pobles.

A mediados del siglo XVIII, como parte del proyecto reformista del gobierno Borbónico se dio inicio al proceso de secularización de doctrinas en el mundo colonial. Un proceso histórico que ha sido interpretado en forma general como un fenómeno que respondía al constante conflicto entre ambos cleros y/o a la propia tendencia secularizadora dieciochesca. El presente trabajo busca hacer una relectura de este fenómeno, partiendo de la siguiente interrogante:¿Cómo puede ser entendido el conflicto por el control de las parroquias de indios conocidas como doctrinas a lo largo del periodo colonial Hispanoamericano; y que se intensificó durante el siglo XVIII? Se propone buscar la respuesta a esta pregunta mediante un estudio microhistórico, combinado con una reconstrucción de redes de poder, que aborda lo sucedido en la Secularización de una doctrina específica, Guano, en el corregimiento de Riobamba, parte de la Real Audiencia de Quito en el año 1754. En este estudio microhistórico se explora la pugna por las doctrinas, entendida como una expresión de tensión que se manifestaba en varias dimensiones y escalas entre y dentro del Estado, Iglesia y redes de poder local. Así se trata del estudio de un problema general visto a través de un análisis de escala microscópica.