Made available in DSpace on 2018-08-01T23:38:05Z (GMT). No. of bitstreams: 1 tese_10982_Renato Coutinho_versao final (23-08).pdf: 826198 bytes, checksum: 77f5fd27e55e314c5c810cf7fe0094a3 (MD5) Previous issue date: 2017-06-06 / openAccess / Caracterizada como a seleção da proposta mais vantajosa, quando da aquisição de algum bem ou produto de interesse público, a licitação pública é o procedimento adotado pela administração pública para a aquisição de bens/serviços em todo país. Não obstante, a Universidade Federal do Espírito Santo (UFES) utiliza deste procedimento para a contratação de serviços de obra/reforma em todos seus campi. Dado este motivo, a presente dissertação tem por objetivo propor um estudo com base nas informações de contratações de obras e reformas geridas pela Gerência de Obras da Prefeitura Universitária da UFES, delimitando quais são os tipos de documentos exigíveis para a comprovação da qualificação econômico-financeira das licitantes, de forma a identificar se as exigências de comprovação estão de acordo com o estabelecido pela Lei 8666/93 e o Tribunal de Contas da União. Como metodologia para busca dos dados bibliográficos e jurisprudenciais foram utilizados os seguintes descritores contextualizados ao tema em estudo: habilitação de licitantes; licitação pública; Lei 8666/93, qualificação econômico-financeira; microempresas. Complementarmente à pesquisa bibliográfica, foram colhidos através da disponibilização da Prefeitura Universitária da Universidade Federal do Espírito Santo - UFES, dados de todas as contratações de obras e reformas, compreendidas no período de 2010 a 2016. Portanto, o universo da pesquisa se deu com base nas obras e reformas geridas pela Gerência de Obras da Prefeitura Universitária da UFES de 2010 a 2016, e a amostra foram obras ou reformas de edificações com valor mínimo de R$300.000,00. Com a análise dos dados das obras da UFES e os resultados abrangidos na literatura, pode-se observar que seis contratos foram rescindidos pelo fato das empresas não terem conseguido executar as obras, criando prejuízo erário aos cofres da UFES e consequentemente ao poder público em geral. Assim, pode-se indicar a necessidade de melhor estruturação e implantação de medidas de controle das obras/reformas executadas em todas as unidades da UFES, além da aplicação de melhores práticas e treinamentos nas equipes envolvidas nos processos licitatórios, de forma a garantir maior criteriosidade na análise documental das licitantes evitando prejuízos ao erário público e ainda sugerir um modelo padrão de exigência econômico-financeira nos editais de contratação de obras e reformas de edificações da Universidade Federal do Espírito Santo / Characterized as the most advantageous tender selection, when purchasing some good or product of public interest, public bidding is the procedure adopted by the public administration for the acquisition of goods / services throughout the country. Despite the Federal University of Espírito Santo (UFES), it uses this procedure to contract construction / renovation services in all campuses. Given this reason, this dissertation aims to propose a study based on the information of contracting of works and reforms managed by the Management of Works of the University City Hall of UFES, delimiting what are the types of documents required to prove the economic and financial qualification of the bidders, in order to identify if the requirements of proof are in accordance with the established by Law 8666/93 and the Court of Auditors of the Union. The methodology for the collection of bibliographical and jurisprudential data, the following descriptors were used contextualized to the theme In study: qualification of bidders; Public bidding; Law 8666/93, economic and financial qualification; Microenterprises. In addition to the bibliographical research, it was analyzed all contracting of construction works, comprised in the period from 2010 to 2016, of the Federal University of Espírito Santo - UFES. The research sample was based on the construction works and reforms managed by the UFES University Management of Works from 2010 to 2016. Based on the analysis of UFES construction works, six contracts were rescinded by the fact that the companies did not execute the contract, creating injuries to the UFES coffers and, consequently, to the general Public Adminstration. Thus, it suggested the need for better structuring and implementation of control measures of the construction works / reforms carried out in all UFES units has been proven, as well as the application of best practices and training in the teams involved in the bidding processes contracting, in order to guarantee greater criterio in the documentary analysis of the bidders, in order to anticipate risks and avoid prejudice to the public purse. Allowing, the end of the study suggest the implementation of best practices and guidelines in the bidding procedures

It is a challenge to assess the toxicity of environmental air particulate matter (PM) because PM composition is complex and variable, due to source contribution and atmospheric transformation. The goal of this study is to establish an in vitro model that can fingerprint the cytotoxic effects of airborne PM and their associated toxicity mechanisms. For this purpose, the cytotoxic effects of different reference and environmental particles on A549 human lung epithelial cells were characterized using multiple endpoint assays (cytokine release, LDH release, BrdU incorporation, cellular ATP and resazurin reduction) and proteomic analyses (2D-GE and MALDI-TOF-TOF-MS/MS). The results of this study demonstrated that proteomic analyses can distinguish the influences of different (carbon black and titanium dioxide) and similar (cristobalite and α-quartz) particles on various pathways in A549 cells (e.g., cell death and cell proliferation); and the cytotoxicity assays were capable of differentiating the phenotypic outcomes of the particles, which were complementary and supportive to pathway analyses. The ability of in vitro toxicoproteomics to differentiate the toxicity of environmental particles was tested on Ottawa urban dust (EHC-93) and its water-insoluble and soluble fractions. Findings from both cytotoxicity assays and proteomic analyses consistently indicated that the insoluble materials explained most of the toxic effects of the total PM. Interestingly, the toxic potency of EHC-93 total was not equal to the sum of its insoluble and soluble fractions, implying inter-component interactions between insoluble and soluble materials that may be reflected through synergistic or antagonistic in vitro responses. The insoluble and soluble fractions uniquely altered the expression patterns of the proteins involved in pathways such as cell death, cell proliferation and inflammation. For example, the insoluble and soluble fractions oppositely altered the expression of the proteins (e.g., TREM1, PDIA3, PKM and ENO1) involved in an inflammatory response pathway in A549 cells, and the insoluble fraction was more potent than the soluble fraction in increasing secretion of pro-inflammatory cytokines MCP-1 and IL-8 from A549 cells. In essence, in vitro toxicoproteomics is a valuable tool in relating the physicochemical characteristics of ambient air particles to their biological reactivity through understanding their mechanisms of toxicity.

Memòria, veritat i justícia a Sud-àfrica: la Comissió Veritat i Reconciliació i el seu llegat té com a objectiu explorar les especificitats de les polítiques de memòria a Sud-àfrica: els treballs de memòria i de dol al servei de la pau cívica. I constatar, vint anys després de les primeres eleccions democràtiques (1994), que n’ha quedat d’aquella empresa gegantina que pretenia apaivagar els dimonis del passat, consensuar una memòria col·lectiva i inscriure els valors de tolerància, respecte i equitat a cada una de les llars sud-africanes. / Memoria, verdad y justicia en Sudáfrica: la Comisión Verdad y Reconciliación y su legado tiene como objetivo explorar las especificidades de las políticas de memoria en Sudáfrica: memoria y duelo al servicio de la paz cívica. Y constatar, veinte años después de las primeras elecciones democráticas (1994), que ha quedado de aquella enorme empresa que pretendía apaciguar los demonios del pasado, consensuar una memoria colectiva y grabar los valores de tolerancia, respeto y equidad en cada uno de los hogares sudafricanos. / Memory, Truth and Justice in South Africa: the Truth and Reconciliation Commission and its legacy has as its main objective to explore the specificities of the memory policies in South Africa: the memory and mourning efforts in the service of social peace . It also wants to find out, 20 years after the first democratic elections (1994), what has been left of that daunting task which intended to banish the demons from the past, to agree on a collective memory and to infuse the values of tolerance, respect and fairness in each and every South African home.

Esta tesis ha permitido conocer la parte de la educación teatral vinculada al Habla Escénica (un arte con principios, procesos y reglas), sus contenidos, los métodos didácticos, y las formulaciones disciplinares progresivamente emancipadas de la retórica, la oratoria, el canto, y las tradiciones de la declamación. Presenta un estudio de la voz y el habla a través de los manuales y tratados de declamación del siglo XIX en España. Pone la atención en el papel de esta disciplina en la formación y el trabajo del actor, la puesta en escena y recepción (espectador y crítica). El interés por la formación de los actores generó la fundación de instituciones educativas como la Escuela de Declamación Española en 1832, la proliferación de manuales asociados a las clases, y tratados destinados tanto a profesionales como a las abundantes sociedades de aficionados. La investigación establece en una primera parte las bases teóricas y metodológicas para el estudio del habla escénica en relación con la educación teatral y la actuación. En la segunda parte estudia treinta y tres textos de veintinueve autores, a través de los que se describen los antecedentes —fundamentalmente franceses—, la intertextualidad entre tratados, el contexto histórico, teatral, educativo, y se define el Habla Escénica como disciplina escolar y artística en relación con los principios estéticos y estilos de actuación, la práctica escénica y la didáctica. / This thesis examines and enlightens the area of theatre training related to the voice and speech (an art with its principles, processes and rules), its contents, the teaching methods and the disciplinary formulations that have progressively broken away from rhetoric, oratory, singing and recitation traditions. The thesis presents a study of speech and drama through the acting manuals and treatises of nineteenth century Spain. The emphasis is on the role of the voice and speech in the training of an actor, staging and reception (spectator and review). The interest in theatre training for actors sparked of the setting up educational institutions like the Escuela de Declamación Española (Spanish school of speech and drama) in 1832, the proliferation of class manuals and treatises for professional and the numerous amateur groups alike. In the first part the research establishes the theoretical and methodological bases for the study of speaking on stage in relation to theatre training and performance. The second part studies 33 texts by 29 authors which describe the background —fundamentally French— the intertextuality between the treatises, the historical, theatrical and educational context and stage speaking is defined as an academic and art discipline related to aesthetic principles and styles of acting, to stage practice and didactics.

Aquesta tesi identifica les transformacions socioculturals i en els mitjans de comunicació que, arran del conflicte ambiental, han tingut lloc a les Terres de l’Ebre en el període 2000-2015. A través de la mediatització, l’anàlisi detecta camps, moments i objectes mediatitzats fruit d’aquestes transformacions, en els nivells macro, meso i micro, en dos àmbits: la comunicació (local) i el dret (global). La Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre exemplifica el canvi d’un discurs negatiu, victimista i resignat a un discurs propositiu, un reframing del conflicte cap al consens. Certament, la confirmació de la hipòtesi no significa que les diferències entre els actors en disputa s’hagin resolt, però hi ha nous punts per a l’acord. La Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre es presenta com una oportunitat incerta: És una eina vàlida per implementar polítiques de sostenibilitat i en aquest sentit pot ser útil per apaivagar aspectes econòmics i socials del conflicte a nivell local i a curt i mitjà termini. En canvi, passada pel sedàs de la cultura dels drets revisada, la reserva no sembla que serveixi per resoldre el conflicte ambiental, atès que reprodueix el model de la modernització ecològica que el capitalisme imposa globalment. / Esta tesis identifica las transformaciones socioculturales y en los medios de comunicación que, a raíz del conflicto ambiental, han tenido lugar en las Tierras del Ebro en el período 2000-2015. A través de la mediatización, el análisis detecta campos, momentos y objetos mediatizados fruto de estas transformaciones, en los niveles macro, meso y micro, en dos ámbitos: la comunicación (local) y el derecho (global). La Reserva de la Biosfera de las Terres de l'Ebre ejemplifica el cambio de un discurso negativo, victimista y resignado a un discurso propositivo, un reframing del conflicto hacia el consenso. Ciertamente, la confirmación de la hipótesis no significa que las diferencias entre los actores en disputa se hayan resuelto, pero hay nuevos puntos para el acuerdo. La Reserva de la Biosfera de las Terres de l'Ebre se presenta como una oportunidad incierta: Es una herramienta válida para implementar políticas de sostenibilidad y en este sentido puede ser útil para apaciguar aspectos económicos y sociales del conflicto a nivel local y a corto y medio plazo. En cambio, pasada por el tamiz de la cultura de los derechos revisada, la reserva no parece servir para resolver el conflicto ambiental, dado que reproduce el modelo de la modernización ecológica que el capitalismo impone globalmente. / This thesis identifies social, cultural and media transformations that, as a result of environmental conflict, have taken place in the Terres de l'Ebre in the period 2000-2015. Through mediatization, the analysis detects mediatized fields, moments and objects -as a result of these changes-, in the macro, meso and micro level in two areas: communication (local) and law (global). The Biosphere Reserve of Terres de l'Ebre illustrates the switch from a negative discourse reflecting victimization and resignation to a purposeful discourse reflecting action, enthusiasm and hope that points to something more than just agreeing to disagree. Although the confirmation of the hypothesis does not mean that the differences between the players in dispute have been resolved, there are new points to the agreement. The Biosphere Reserve of Terres de l'Ebre is an uncertain opportunity. It is a valid tool for implementing sustainability policies and in this sense it may be useful to appease social and economic aspects of the conflict at a local level and at short and medium term. Instead, from a culture of rights' point of view, the reserve does not seem to be useful to resolve the environmental conflict, given that it reproduces the ecological modernization model that capitalism imposes globally.

Los montes de Cantabria albergan bienes comunales de indudable valor económico para las poblaciones rurales, uno lo suministra el bosque, es la leña que se emplea para proveer de fuego y calor a los hogares; otro son los pastos, recursos forrajeros para la alimentación del ganado doméstico. De ambos vienen disponiendo consuetudinariamente los vecinos vinculados a ayuntamientos o juntas vecinales titulares de los montes, lo que popularmente se conoce como el derecho a pastos y leñas. Esta investigación trata sobre los primeros, los denominados pastos comunales, ante la constatación de una progresiva degradación del recurso con graves repercusiones económicas, pero también ambientales, debido a su consideración de hábitats de interés para la conservación a nivel europeo y su localización preferente en espacios naturales protegidos. Tras constatar la dificultad que implica la transferencia de propuestas de mejora, aun sometiéndolas a procesos participativos, se avanza un enfoque metodológico innovador que permita incorporar a la planificación la experiencia histórica de gestión de las poblaciones locales. Con ello se contribuye a formular criterios de gestión coherentes no solo con la naturaleza semi-natural de los pastos, creada y reproducida secularmente por la acción del hombre y el ganado, sino también con los usos y costumbres de la población arraigada en el territorio, hacia quienes es fácil transferir prácticas que perciben como propias. / The mountains of Cantabria include Commons of undoubted economic value for the rural population, one of which is provided by the forest, being the firewood that is used to heat the homes; another is the pastures to feed the domestic livestock. Both have been used by customary right by the residents in the municipalities or parishes which are the titleholders of the land. This research concerns the former, those known as common pastures, due to progressive degradation of the resource with serious economic repercussions, and also environmental consequences, as a result of their status as habitats of interest for conservation at a European level, and their location mainly in protected areas. After recognizing the difficulty of the transmission of proposals for improvement, even when they are submitted to participatory processes, an innovative methodological approach has been started, which allows the inclusion in the planning of the historical experience of management of the local population. In this way a contribution is made both to the planning, coherent with the semi-natural nature of the pastures, created and maintained for centuries by the action of man and livestock, and also in accordance with the traditional uses of the local population, to whom it is easy to transmit practices which they perceive as their own.

La tesi que presentem és una descripció rigorosa de la vida escènica de la ciutat de Tarragona durant el període comprès entre els anys 1864 i 1880. De manera més concreta, posa especial atenció a les manifestacions del teatre català partint d’una aproximació polièdrica al fenomen de l’espectacle. En aquest sentit, s’allunya d’una visió centrada exclusivament en dramaturg/text i el seu context històric i literari i analitza, a més, els espais que empararen els espectacles, així com els intèrprets que van donar-los vida. La metodologia seguida ha estat, més enllà de la recerca en fons històrics, biblioteques i altres centres de documentació, el buidatge sistemàtic dels fons hemerogràfics locals, material bàsic en el capítol dedicat a l’anàlisi de la cartellera. L’objectiu principal que perseguim és ubicar la realitat teatral tarragonina vuitcentista dins de la realitat teatral del conjunt de l’àrea catalanòfona, i entendre com es van rebre i assimilar diversos canvis en la dinàmica espectacular del Dinou. A diferència de la resta d’àmbits estudiats, el període temporal de l’anàlisi de la cartellera és volgudament restringit. Aprofundeix en un dels estadis més significatius del procés pel qual els escriptors i, en especial, els dramaturgs van assumir que el català no només era llengua de tribu, sinó que també era llengua de polis, prenent els mots de Joaquim Mallafrè. Així, a partir de la dècada dels 60 i amb el detonant de l’èxit de Frederic Soler als teatres d’estiu del passeig de Gràcia (1864), es depassa l’estadi del sainet cap a formes dramàtiques de més volada (BACARDIT I GIBERT 2003: 108) i es consolida una cultura popular en català. / La tesis es una descripción rigurosa de la vida escénica de la ciudad de Tarragona durante el periodo comprendido entre los años 1864 y 1880. De manera más concreta, pone especial atención a las manifestaciones del teatro catalán partiendo de una aproximación poliédrica al fenómeno del espectáculo. En este sentido, se aleja de una visión centrada exclusivamente en el dramaturgo/texto y su contexto histórico y literario y analiza, además, los espacios que ampararon los espectáculos, así como los intérpretes que les dieron vida. La metodología seguida ha sido, más allá de la investigación en fondos históricos, bibliotecas y otros centros de documentación, el vaciado sistemático de los fondos hemerográficos locales, material básico en el capítulo dedicado al análisis de la cartelera. El objetivo principal que perseguimos es ubicar la realidad teatral decimonónica de Tarragona dentro de la realidad teatral del conjunto del área catalanohablante, i entender cómo se recibieron y asimilaron diferentes cambios en la dinámica espectacular del siglo XIX. A diferencia del resto de ámbitos estudiados, el periodo temporal del análisis de la cartelera está restringido a propósito. Profundiza en uno de los estadios más significativos del proceso por el cual los escritores y, en especial, los dramaturgos, asumieron que el catalán no solo era lengua de tribu, sino que también era lengua de polis. Así, a partir de la década de los 60 y con el detonante del éxito de Frederic Soler en los teatros de verano del Barcelona (1864), se superó el estadio del sainete hacia formas dramáticas de más envergadura y se consolidó una cultura popular en catalán. En definitiva, esta tesis es una contribución al estudio de la escena decimonónica catalana que parte de este estadio concreto y de una perspectiva local, y que se amplía a lo largo del siglo y el territorio. / This thesis is an accurate description of the theatrical life in Tarragona between 1964 and 1880. More specifically, it focuses on the Catalan dramatic performances starting from a polyhedric approach to the artistic event. Accordingly, our vision is not centred exclusively on the playwright/play and its historical and literary context, but also analyses the spaces in which they were performed and the performers who brought them to life. The methodology followed for the study, beyond the research on historical collections, libraries and other documentation centres, has been the systematic extraction of the local newspaper archives, fundamental data in the chapter regarding the billboard analysis. The major objective of this study is to place the Tarragona’s nineteenth-century theatrical life within the context of the theatrical life in the whole Catalan-speaking area and understand how different changes on the performing arts during this period were received and assimilated. In contrast with the rest of the studied subjects, the billboard analysis covers a deliberately limited period of time. This part goes more deeply into the phase of the process in which the writers, and particularly the playwrights, assumed the fact that the Catalan language was not just language of the tribe but also city language, in the words of Joaquim Mallafrè. Thus, since the 1860s and alongside the tipping point of Frederic Soler’s success in the Passeig de Gràcia summer theatres (1864), the sainet stage is left behind for higher dramatic forms (BACARDIT I GIBERT 2003: 108) and a folk culture in Catalan language is consolidated.

Les principaux objectifs des collisions d'ions lourds relativistes sont l'étude de l'équation d'état de la matière nucléaire et des effets du milieu nucléaire sur la production et la propagation des particules étranges. Le détecteur FOPI installé auprès de l'accélérateur SIS du GSI de Darmstadt permet de mesurer et de reconstruire une grande variété de particules étranges, sensibles au milieu nucléaire dense et chaud. L'étude de la production des hypérons $\Lambda$ et $\Xi^-$ dans les collisions Ni+Ni à 1,93 AGeV, collectées par la collaboration FOPI, est présentée dans ce document. Plusieurs méthodes d'analyse ont été utilisées avec notamment une analyse basée sur les réseaux de neurones. Les taux de production des $\Lambda$ sont en particulier discutés en fonction de la centralité de la réaction. Les résultats sont comparés aux prédictions de divers modèles théoriques et résultats déjà existants. Une étude détaillée de la mesure des hypérons doublement étranges $\Xi^-$ sous le seuil de création est présentée. L'ensemble des résultats permet d'apporter de nouvelles contraintes aux modèles et une meilleure compréhension de la production d'étrangeté dans un domaine en énergie proche du seuil de création.

A partir de las actas capitulares del Concejo de Cartagena (a��os 1526-1555), de las cartas reales y de otros documentos como expedientes y procesos conservados en el Archivo Municipal de Cartagena, as�� como de la documentaci��n de la secci��n Guerra Antigua del Archivo General de Simancas (generada por el Consejo de Guerra de Carlos V), se expone en esta tesis la evoluci��n de la poblaci��n de Cartagena de Levante y de algunos de los problemas de su devenir. Entre otros, se recogen en esta tesis las dificultades de la defensa de la costa y de la ciudad frente a los corsarios argelinos o berberiscos(Barbarroja, el Jud��o, Dragut), o los que surgieron en las Comunidades de Castilla (1520-1521), como el gobierno desenvuelto por los pescadores y la expulsi��n de los regidores grandes ganaderos y propietarios de tierras.

Amb el present treball d'investigació hem analitzat l'evolució del corporacionisme dels arquitectes catalans, essencialment el radicat a la ciutat de Barcelona, durant el transcurs d'un segle, entre 1874 i 1975. Hem conegut, així, la trajectòria de les diferents corporacions (l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, el Sindicat d'Arquitectes i el Col•legi Oficial), les natures que adoptà cada una d'elles i les causes últimes que les determinaren, gairebé sempre una combinació entre el context polític en què nasqueren i la concepció de la professió que predominava entre la classe o la que s'imposà. Així, n'hem historiat l'evolució i les vicissituds organitzatives experimentades i, alhora, la forma d'entendre l'ofici que les condicionà. D'una manera especial, emperò, hem volgut aprofundir en el vessant polític, social i cultural d'aquestes entitats. És a dir, en la manera en què es relacionaren amb el seu marc històric, en com aquest les influí i, sobretot, en l'aportació que en aquests tres àmbits hi va fer la classe d'arquitectes catalans organitzada. Amb això, observem que, més enllà de l'exercici professional de l'Arquitectura - que evidentment no és en absolut asèptic -, els homes que es situaren al capdavant de les diferents corporacions presentaven inquietuds respecte la vida pública que els envoltava i, mitjançant els canals que oferia l'entitat, sentiren la necessitat de prendre-hi part. En termes generals, quan entre les motivacions per posicionar-se hi detectem raons alienes a l'estricta defensa o reglamentació professional, això és una voluntat de bastir una societat més estructurada o de generar coneixements, espais de debat i processos de reflexió, de l'índole que siguin, afirmarem que els agents protagonistes esdevenen intel•lectuals. Aquesta condició l'adoptaren d'una manera marcada en dos períodes molt concrets i alhora diferenciats entre ells. El primer va ser el de la Catalunya republicana, quan tant el COACB com l'AAC s'oferiren sense reserves al servei de la Generalitat autònoma; el segon, a partir de finals de la dècada dels anys cinquanta i sobretot inicis dels seixanta, en què s'aconseguí connectar novament la realitat arquitectònica catalana amb la de la resta del món occidental i es començaren a qüestionar cada cop amb més vehemència els paràmetres del franquisme. Entre totes dues etapes, en la conjuntura de màxima excepcionalitat dels anys bèl•lics, l'organització que ostentà oficialment la representació dels arquitectes catalans ha de ser qualificada de revolucionària i combatent. Per tot plegat, pel valor de les fites culturals assolides i pel nivell de compromís politicosocial adquirit, l'anàlisi de l'evolució del corporacionisme arquitectònic català ens ha fet veure en aquest col•lectiu professional una peça de força rellevància per a la configuració de la Catalunya contemporània, en tant que creadora de coneixements i generadora i difusora d'opinió i debat. A més, els facultatius que més s'hi involucraren trobaren en aquestes entitats una plataforma des d'on sumar al seu rol de tècnics, en ocasions també d'artistes, un activisme en altres vessants, però que a la postre era indestriable de la seva professió, atès que des d'allà interactuaren amb els col•legues i amb el conjunt de la societat, l'inevitable receptor de les seves obres. En aquest sentit, doncs, considerarem el paper que hi exerciren com un element més que els investigadors hauríem de tenir en compte quan avaluéssim les seves trajectòries individuals, puix fou una forma més que tingueren d'entendre i de desenvolupar l'Arquitectura al nostre país, malgrat que menys vistosa i fins ara desconeguda que l'efectuada des de les taules de disseny, a peu d'obra o a les palestres docents. / This research work analyzes the association movement of the Catalan architects, mainly located in Barcelona, during a century, from 1874 to 1975. We have studied the trajectory of the different corporations (the Associació d'Arquitectes de Catalunya, the Sindicat d'Arquitectes de Catalunya and the Col•legi Oficial), their main traits and how they were determined by the historical and political events. In that sense, we have assessed both the corporations' evolution and vicissitudes and the understanding of the profession. We especially have studied the political, social and cultural side of theses entities. Thus, we have observed how the Catalan architects were influenced by their historical context and what kind of contributions they made from their professional fields. In this way, we deduce that during the Second Spanish Republic (1931 – 1936) and in the last decade of Francisco Franco's dictatorship (1964 – 1975), the architects became intellectuals, prioritizing their social vocation to their professional or economic interests. They carried out committed political actions and developed one of the best cultural programmes of Barcelona at the time. We also infer that the collective of the Catalan architects played a major role in shaping contemporary Catalonia, because it was an outstanding creator of knowledge and generator of opinion and debate.