El trabajo muestra la evolución de la trama política general, española mediante el análisis en una zona concreta de la Región de Murcia en el período 1891-1910. La primera parte indaga en la estructura de la propiedad presentando a los grupos sociales. La segunda parte atiende expresamente a la política, mostrando la relación entre la dinámica de los poderes locales y del estado a través de la organización de las elecciones. La tesis demuestra que en el período estudiado no se produce ni una sola elección libre y democrática. Finalmente expone información sobre las revueltas sociales que se produjeron y la contundente represión en una aparente contradicción entre actitudes de paternalismo y de violencia, las dos caras definitorias del sistema caciquil. / The study is centred upon the small boroughs which formed three separately named districts, in the period 1891-1910, and which formed societies of a rural charachter, in the midst of the general transformation towards capitalistic norms. These district were characterised by the unequal distribution of property, - concentrated in few hands: - those of the descendants of the established oligarchy, and those of a reduced number of merchants and landowners, these latter two grown richer by the forming of matrimonial ties with the former. Only between a quarter and a half of the individuals who comprised these rural-societes had access to the ownership ofland. The rest was made up of tenant- farmers, casual-workers, and the poor. All undergoing a new breed of property, that property associated with work, - a 'structural-proverty'; into which this study has attempted to penetrate. The division has been found to have been underlined, due to the inexistence of associations capable of representing collective interests, - the first of such movements oniy appeared during this same periodo it was within this context that universal-suffrage for men first appeared, which, in the three districts studied was so denaturalised as not to have produced a single democratic election whose voting resulted in its electors being representad by any freely- appointed parliamentarian. This being so, it has been necessary to investigase the totality of electoral resuits and returns of the three main groups, Conservative, Liberal, and Republican. In order to be able to exert such control over the popular vote, it was essential for the grand-propietors to create social-restrictions, managed by the local, party-bosses, who embodied the oligarchic sectors of the societies and who, via paternalistic measures, administered a goverment of authoritarian, repressive, charachter whose essence was the domination of local-counciis, and channels of communication with the word outside.

A partir del análisis de la evolución demográfica experimentada por la población de Cartagena entre 1480 y 1650, aproximadamente, caracterizada por un largo periodo de crecimiento (1480-1620). Se profundiza en las derivaciones económicas y sociales de dicha evolución. En la primera parte, tras el análisis demográfico, se procede a la explicación de las diversas coyunturas de cada actividad economía, desde la agricultura, la ganadería y la pesca, hasta el artesanado y el comercio, abordando los problemas del crecimiento de efectivos humanos y de la producción junto con los componentes que en ellos inciden (problemas de los coste en la expansión agrícola, de los arrendamientos de pastos en la actividad ganadera), y los conflictos que de ellos derivan. La industria artesanal se caracteriza, por contraste, en una gran debilidad de efectivos y una escasa organización gremial que no logra impedir la formación a finales del XVI de una industria más libre y de tipo portuario (jabonerías, tenerías, hornos bizcocheros, etc.). El comercio por su parte, muestra una evolución singular en tres etapas: una de escaso crecimiento (1520-1560) y otra de recesión (1620-60). Aparte de los elementos que caracterizan a esta evolución, como la progresiva instalación de genoveses, que se intensifica entre 1560 y 1620.

La present tesi doctoral té per objecte l'estudi de Tarraco a les èpoques tardorromana i visigòtica, amb un interès especial en la cristianització i la organització eclesiàstica de la capital provincial romana, d'una forma diacrònica, amb les ruptures i les continuïtats d'un procés històric de llarga durada. El propòsit principal d'aquest treball de recerca és identificar, reconstruir i interpretar els principals problemes relacionats amb la difusió del cristianisme i amb l'impacte de l'establiment eclesiàstic a Tarraco, en una relació dialèctica amb les transformacions del lideratge, l'adaptació de la cultura clàssica i l'evolució de la riquesa de les ciutats durant els segles de la transició a l'Edat Mitjana (segles III al VII). L'elecció de la Tarraco christiana com a tema d'estudi parteix de la consideració de l'església cristiana con una de les institucions que protagonitzaren el procés de la transició i pretén crear un marc interpretatiu adequat que millori el coneixement dels segles que marcaren el pas del món antic a l'època medieval als territoris del nordest peninsular, pertanyents a l'antiga Tarraconensis romana.Aprofundir en el coneixement de la Tarraco christiana en els períodes tardorromà i visigòtic obliga a l'historiador a enfrontar-se a la tasca summament ingrata de reconstruir extenses llacunes documentals i etapes mancades d'un suport documental sòlid i continu. Per això, no és estrany que la Tarraco christiana hagi despertat certa perplexitat entre els qui al llarg de la història s'ha interessat per ella i, amb major o menor fortuna, han pretès resoldre les enormes contradiccions que poblen el seu discurs històric. L'interès dels últims anys per l'Antiguitat Tardana ha contribuït a la revalorització dels materials d'aquests segles i a la seva identificació cada cop més precisa per part dels especialistes. Però, malgrat la recent proliferació de monografies, més o menys completes, i de la intensificació de les troballes, continuaven faltant estudis de síntesi actualitzats que proporcionessin una visió global de la història de la Tarraco christiana als segles de la transició a l'Edat Mitjana. El panorama actual ha estat capitalitzat durant molts anys per una certa tendència a la repetició de vells tòpics historiogràfics, que exigien ser revisats. Per altra banda, s'ha detectat una absència de perspectiva que impedia integrar la dinàmica històrica i arqueològica de la civitas tarraconense en els processos històrics d'abast general. La presència d'aquestes contradiccions feia necessària una nova monografia que dugués a terme una síntesi de l'estat actual dels coneixements, basada en una relectura sistemàtica de les fonts convencionals i l'adopció d'un mètode interdisciplinari rigorós, que contemplés la inclusió de les novetats de l'estudi arqueològic i del debat historiogràfic contemporani sobre els temes de transició, desenvolupat en àmbit europeu.Després de l'estudi realitzar, la Tarraco christiana proporciona una òptima visió de conjunt que permet millorar el coneixement sobre la problemàtica de la transició a Hispania. Així mateix, contribueix a donar resposta a alguns dels interrogants fonamentals que planteja la Tarragona d'època tardana, amb les pròpies especifitats que li confereixen el caràcter de paradigma en la seva evolució. Més enllà de la significativa absència de notícies relatives a la construcció de l'església episcopal, la major part dels testimonis documentals i materials conservats procedeix del període d'auge creatiu i institucional que va embargar a la metròpolis eclesiàstica durant els gairebé dos-cents anys que separen els bisbats d'Himeri i Sergi de Tarragona (370-560). La història de la civitas ecclesiastica revela l'amplitud dels processos formatius relatius a la cristianització i la organització eclesiàstica de la capital provincial romana, a la vegada que confirma el protagonisme de dits processos en la dinàmica històrica de la ciutat dels segles de la transició a l'època medieval. Per altra banda, permet constatar un desenvolupament natural i pacífic, la característica principal del qual és el respecte i la continuïtat dels segles de la transició a l'època medieval. Per altra banda, permet constatar un desenvolupament natural i pacífic, la característica principal del qual és el respecte i la continuïtat dels quadres romans. En efecte, l'estudi de la Tarraco christiana durant els segles de l'Antiguitat Tardana evidencia una perduració i un predomini de l'element romà, que es fa palès mitjançant la perpetuació d'unes determinades formes de vida a la capital, així con en el manteniment d'un contacte continuat amb les ciutats del territori provincial Escriure la història de la Tarraco christiana a les èpoques tardorromana i visigòtica és quelcom ineludiblement lligat a la consideració del mar Mediterrani com espai històric. Fins el final del segle VII, aquest fou predominantment romà. Les etapes d'enfortiment del poder dels monarques visigots, que seguiren als regnats crucials de Leovigild i Recared, contribuïren al progressiu silenci del metropolità eclesiàstic i la seva església en el marc de la construcció d'una església visigoda centralitzada a Toledo. Si bé no implicaren una pèrdua del caràcter ciutadà, aquestes qüestions repercutiren en l'absència total o parcial de les fonts documentals i materials que permeten escriure la història de la Tarraco christiana als últims segles de la transició a l'Edat Mitjana. / The subject of this Ph. D. thesis is the study of Tarraco in the Late Roman and Visigothic periods, with an especial interest on the Christianisation and Ecclesiastical organisation of the Roman province capital. These matters are analysed diachronically describing the ruptures and continuities

La aproximació que fins el moment present s'ha fet del gòtic català ha assenyalat les formes senzilles, amplies i els procesos constructius sense fractures. En canvi aquesta aparent puresa o integritat formal no es pot entendre, si no com a conseqüència d'un enfrontament entre maneres diferents de plantejar els espais gòtics, amb una o varies naus que s'ajunten, amb diferents maneres de concloure-la en la capçalera, amb maneres diferents d'interpretar els escalonats de les cobertes.La integritat formal només es manifesta en aquelles obres que han estat resoltes en un període relativament curt de temps. Obres menors com les mendicants de nova planta i obres majors realitzades en vida de pocs mestres, com Santa Maria del Mar.L'estudi de les formes de l'estructura de coberta meridionals ha requerit, en primer lloc, una aproximació a les eines de representació del moment (quadern de Villard) i a la seva translació a l'obra (geometria fabrorum) en funció d'unes mides pròpies de l'época. Si bé els tres aspectes són propis de tota la cultura gótica del XIII i XIV, el darrer es tradueix en canes meridionals (de Toulouse, de Montpellier, cana destre i cana catalana...) otorgarà la mida justa a l'espai català, no tan pel que fa a un valor concret i comprobable, sino per la gradació calmada am que es definiran buits i plens, intercolumnis i contraforts.El mestre català devia entendre o intuir l'existencia de certes relacions de masa (entre la que produeix l'empenta i la que s'oposa o equilibra) o la utilitat de una posició transversal d'un mur (contrafort) per recollir les empujes dels arcs. En base a aquests procediments de la estàtica gràfica, s'entendrà que un model es estable (i per tant perdurable en el temps) quan demostri cert grau de seguretat geomètrica, qualifificat en aquest treball factor de forma.Les estructurers cistercenques i mendicants poden entendres com a maquetes de treball on s'investiguen noves possibilitats de forma: espais de naus diverses seran fragmentats, alteralts i sobreposats als cosos menors dels monasteris, coexistint arc diafragma i voltes. La sequencia Fontfroide/ Santes Creus/ Poblet permet entetndre, com al cas del dormitoris, la manera en que evoluciona la promitiva forma de cubrició catalana.Les obres catedralicies acolliran tot el sentit exposat de complexitat (i en ocasions de contradicció) indicat a l'inici. Els models de Toulouse i sobre tot d'Albi no es poden entendre sense el procés d'adaptació que es produeix en el seu entorn (Grandselve, Jacobins, Cordeliers i la resta de catedrals del Tarn). S'exposen certes convergències entre la catedral de Mallorca i les obres del mestre Berenguer de Montagut; es compara l'aparent perfecció formal de Santa Maria amb la destreza técnica i ambiguitat espaial de Manresa; es contrasten les formes produïdes en el Regne de Mallorca i a Barcelona; i presenta noves propostes per a entendre l'origen i la transformació de Perpignan, Mallorca i Girona.En síntesi, la investigació pretén aportar noves línies d'aproximació a la construcció gòtica meridional, mitjançant útils propis de la formació de l'arquitecte, a un temps gràfics i constructius i des de la interpretació curosa i respectuosa de les obres existents.

La tesi se centra en l'estudi de l'espai públic present en els desenvolupaments habitacionals de les ciutats del nord de Mèxic i en específic la ciutat de Chihuahua, les quals comparteixen la característica d'estar situades en una zona geogràfica adversa, en un territori desèrtic extrem, amb escases de recursos naturals i un abundant però intens sol. En l'àmbit urbà presenten una baixa densitat pròpia d'una ciutat amb edificacions horitzontals i domini de l'automòbil sobre el vianant. El disseny de l'espai públic actual es genera sobre un teixit urbà compost per agregacions de barris, veïnats o fraccionaments. Un urbanisme estructurat per paquets d'habitatge de baixa densitat que es van sumant a la ciutat. L'objecte d'aquest treball és l'estudi de la unitat espacial definida per aquest efecte com parcs de barri, materialitzats en l'estructura urbana com a espais recreatius amb poca activitat que presenten indefinició programàtica, una escassa regulació governamental i característiques particulars en la seva morfologia i la implantació territorial , mateixes que han estat presents al llarg de més de mig segle sense alterar. Com a antecedent directe del parc de barri si troba l'espai públic tradicional representat per la plaça colonial, la qual desapareix del teixit urbà local a principis del segle passat deixant enrere el seu ús civic convocant. La tesi fa una revisió històrica de l'evolució de la ciutat de Chihuahua en termes territorials -des del moment de la seva fundació com a ciutat colonial espanyola a principis del segle XVII fins a la seva evolució a la fi de segle XX- detallant els processos i les intervencions que han portat a l'establiment de l'estructura urbana actual, caracteritzada per agrupacions de petits paquets d'habitatges unifamiliars. Aquesta revisió es realitza sobre l'escassa cartografia coneguda de la ciutat i sobre una sèrie de plànols inèdits de la ciutat localitzats en els arxius municipals i mapotecas federals, el que representa una aportació significativa producte d'aquesta investigació. S'estableixen dos fets rellevants com antecedents a la situació actual de l'espai públic: d'una banda la possibilitat a partir de l'última dècada del segle XX que els posseïdors de territoris agrícoles puguin per fi vendre les seves terres a constructors d'habitatge en sèrie i per altra banda el canvi del model Institucional en la gestió del desenvolupament immobiliari nacional en donar entrada als grans consorcis que construeixen i ofereixen habitatge d'interès social a la classe treballadora. Aquestes dues consideracions s'evidencien com a causes rellevants del desenvolupament urbà exponencial que pateixen les ciutats del nord de Mèxic i que tenen un impacte directe en la fragmentació del territori i la polvorització de l'espai públic representat en els parcs de barri. Mitjançant l'estudi dels parcs de barri en set paquets d'habitatge unifamiliar a la ciutat de Chihuahua - tant oberts i permeables, tancats amb accés restringit, o de promoció pública i privada-, s'analitzen els aspectes relacionats amb la morfologia i estructura interna així com la seva implantació dins de la unitat habitacional anomenada fraccionament evidenciant la presència de característiques similars tant en la seva forma com en la seva situació territorial. És a dir, la suma de porcions independents d'habitatges adossades una amb altres, formen un teixit urbà tipus patch work que defineix l'estat actual de l'espai públic local, tant en la seva implantació amb relació a l'habitatge com en el seu disseny intern caracteritzat per una pobra oferta funcional. Com la resta de les ciutats del nord de Mèxic, els parcs de barri són la resposta a la necessitat d'espai públic obert dins d'un complex model urbà que fragmenta i desestructura el territori i l'estudi, aquí es planteja com un nou camp d'oportunitats per al debat i la reflexió amb vista a replantejar noves modalitats d'espai públic per a les ciutats del nord. / La tesis se centra en el estudio del espacio público presente en los desarrollos habitacionales de las ciudades del norte de México y en específico la ciudad de Chihuahua, las cuales comparten la característica de estar situadas en una zona geográfica adversa, en un territorio desértico extremoso, con escases de recursos naturales y un abundante pero intenso sol. En el ámbito urbano presentan una baja densidad propia de una ciudad con edificaciones horizontales y dominio del automóvil sobre el peatón. El diseño del espacio público actual se genera sobre un tejido urbano compuesto por agregaciones de barrios, vecindarios o fraccionamientos; un urbanismo estructurado por paquetes de vivienda de baja densidad que se van sumando a la ciudad. El objeto de este trabajo es el estudio de la unidad espacial definida para este efecto como parques de barrio, materializados en la estructura urbana como espacios recreativos con poca actividad que presentan indefinición programática, una escasa regulación gubernamental y características particulares en su morfología e implantación territorial, mismas que han estado presentes a lo largo de más de medio siglo sin alterar. Como antecedente directo del parque de barrio se encuentra el espacio público tradicional representado por la plaza colonial, la cual va desapareciendo del tejido urbano local a principios de siglo pasado, dejando atrás el carácter cívico convocante. La tesis hace una revisión histórica de la evolución de la ciudad de Chihuahua en términos territoriales -desde el momento de su fundación como ciudad colonial española a principios del siglo XVII hasta su evolución a finales de siglo XX- detallando los procesos y las intervenciones que han llevado al establecimiento de la estructura urbana actual, caracterizada por agrupaciones de pequeños paquetes de viviendas unifamiliares. Esta revisión se realiza sobre la escasa cartografía conocida de la ciudad y sobre una serie de planos inéditos de la ciudad localizados en los archivos municipales y mapotecas federales, lo que representa un aporte significativo producto de esta investigación. Se establecen dos hechos relevantes como antecedentes a la situación actual del espacio público: por una parte la posibilidad a partir de la última década del siglo XX de que los poseedores de territorios agrícolas puedan por fin vender sus tierras a constructores de vivienda en serie y por otra parte el cambio del modelo Institucional en la gestión del desarrollo inmobiliario nacional al dar entrada a los grandes consorcios que construyen y ofertan vivienda de interés social a la clase trabajadora. Estas dos consideraciones se evidencian como causas relevantes del desarrollo urbano exponencial que sufren las ciudades del norte de México y que tienen un impacto directo en la fragmentación del territorio y la pulverización del espacio público representado en los parques de barrio. Mediante el estudio de los parques de barrio en siete paquetes de vivienda unifamiliar en la ciudad de Chihuahua - tanto abiertos y permeables, cerrados con acceso restringido, o de promoción pública y privada-, se analizan los aspectos relacionados con la morfología y estructura interna así como su implantación dentro de la unidad habitacional llamada fraccionamiento evidenciando la presencia de características similares tanto en su forma como en su situación territorial. Es decir, la suma de porciones independientes de viviendas adosadas una con otras, forman un tejido urbano tipo patch work que define el estado actual del espacio público local, tanto en su implantación con relación a la vivienda como en su diseño interno caracterizado por una pobre oferta funcional. Como el resto de las ciudades del norte de México, los parques de barrio son la respuesta a la necesidad de espacio público abierto dentro de un complejo modelo urbano que fragmenta y desestructura el territorio y cuyo estudio, aquí se plantea como un nuevo campo de oportunidades para el debate y la reflexión con miras a replantear nuevas modalidades de espacio público para las ciudades norteñas. / This thesis focuses on the study of public space present in the dwelling developments situated in northern Mexico’s cities and specifically in the city of Chihuahua. These territories share the characteristics of being located in an adverse geographical area, an extreme desert landscape with scarcity of natural resources and a rich intense sun. The urban context is predominantly of a low density, typical of a city with horizontal buildings and private vehicles dominating over pedestrians. The current design of public space is generated on an urban fabric composed of aggregations of neighborhoods units and gated communities; an urbanism structured with packets of low-density housing added continuously to the city. The object of this work is to study the spatial unit defined as neighborhood parks, materialized in the urban structure as recreational areas with little activity, programmatic uncertainty, poor governmental regulation and specific morphology and territorial implementations, which have been present for more than half a century without evolution. As a direct antecedent of the neighborhood park we find the traditional public space represented by the colonial plaza, wich disappears from the local urban fabric at the befinning of last century, leaving behind its civic use. This thesis makes a historical review of the evolution of the city of Chihuahua in territorial terms -from the time of its founding as a spanish colonial city in the early seventeenth century to its evolution in the late twentieth century- detailing the processes and interventions that have led to the establishment of the current urban structure, characterized by clusters of small packages of houses. This review is done recuperating little known maps and a series of unpublished plans of the city located in the municipal and federal map libraries; these findings represent a significant contribution of this research work. Two relevant facts are established as a background to the current situation of public space: first, owners of agricultural lands sell their lands to homebuilders in the last decade of the twentieth century; secondly, the institutional change in the management model of national real estate development that gave access to big corporations to build and offer affordable housing to the working class. These two considerations are evident as significant causes of exponential urban development experienced by cities in northern Mexico and have a direct impact on land fragmentation and pulverization of the public space represented in neighborhood parks. By studying neighborhood parks in seven packages of single-family houses in the city of Chihuahua –examples open and permeable, closed with restricted access, developed by private or public promotion- aspects of morphology and internal structure are analyzed, as well as their implementation inside housing units called fraccionamientos, showing the presence of similar features in both form and territorial situation. The consequential sum of independent housing portions form an urban fabric patchwork that defines the current state of local public space, both in its relationship to housing and its internal design characterized by poor functionality. Like the rest of the cities in northern Mexico, neighborhood parks are the answer for the demand of open public spaces inside a complex urban model that fragments and strays away from structured territory. This study presents opportunities for debate and marks paths to establish new models of public space for northern cities of México.

La decisió de Carles III d’obrir el port dels Alfacs al comerç amb Amèrica l’any 1778 va propiciar el desenvolupament d’una sèrie de projectes a la zona de la Ràpita que van culminar amb la fundació d’una nova població. Es va idear la fortificació de la badia mitjançant la construcció de tres bateries de canons, i l’obertura d’un canal navegable entre la Ràpita i Amposta per facilitar el comerç pel riu Ebre. A causa de les sol•licituds de terres de la pagesia, noblesa, burgesia i clero, l’estructura de la propietat de la terra al Delta de l’Ebre va canviar. Totes les obres, igual que el projecte urbanístic de la nova població, van quedar paralitzades per ordre de Carles IV el 1795. No obstant, la població no va desaparèixer i els habitants que s’hi van instal•lar van continuar vivint a Sant Carles gràcies a l’agricultura i la pesca. / Charles III's decision to open Alfacs harbour to foreign trade with America in 1778 led to the development of a series of projects in the area of Ràpita which culminated in the founding of a new village. It was planned the fortification of the bay by building three gun batteries and opening a navigable channel between Ràpita and Amposta to facilitate trade along the Ebre river. Due to the land claims of the peasantry, nobility, clergy and bourgeoisie, the structure of land ownership in the Delta de l ‘Ebre changed. All the building works and the project of the new village were stopped by Charles IV’s command in 1795. However, the village did not disappear and the people who were living in Sant Carles settled down thanks to agriculture and fishing.

Este trabajo se centra en analizar la relación que se estableció entre el poder imperial y los espectáculos públicos (ludi circenses, theatrici, munera y uenationes) en Occidente durante la Antigüedad Tardía. El soberano romano controló todos los medios de producción de los ludi a fin de asegurar una exhibición regular y sin problemas. El resultado de esta política fue un monopolio imperial sobre los juegos con una finalidad propagandística y de distracción de masas. A este respecto, estudiamos las leyes promulgadas por los diversos emperadores de los siglos IV y V (recogidas en el Codex Theodosianus y en el Corpus iuris ciuilis) a través de las cuales se regularon todas estas manifestaciones lúdicas. Igualmente, examinamos el tema de la construcción y restauración de circos, teatros y anfiteatros durante esta época, actividades que también constituían una prerrogativa exclusiva del soberano. Por otro lado, estudiamos el calendario lúdico y la teología de la victoria imperial en relación con los ludi.Otra cuestión muy importante es la relativa a la organización de los espectáculos, tema en el que hacemos una distinción entre los ludi organizados por el prefecto urbano y sus subordinados, las editiones senatoriales ofrecidas por los magistrados, y los espectáculos celebrados en los municipios. Asimismo, abordamos la problemática de la secularización de los juegos, dentro de la cual tienen una importancia primordial los testimonios y críticas que los Padres de la Iglesia destinaron a todas estas manifestaciones. Esto motivó la aparición de una serie de leyes (entre finales del siglo IV e inicios del V) que convirtieron los espectáculos paganos en un fenómeno completamente laico. Finalmente, estudiamos la continuidad de los juegos romanos durante las monarquías germánicas (hasta su desaparición a lo largo del siglo VI), señal inequívoca de que estas exhibiciones fueron una de las características más importantes de la civilización romana.

La presente investigación comienza con la recopilación de datos, fuentes arqueológicas y escritas clásicas, análisis físico-químicos, y teoría de la plástica antigua, además de un análisis simultáneo de imágenes, para después elaborar una teoría sobre la pintura de la Antigüedad, y poner en práctica dichos conocimientos mediante pruebas y ensayos. Por último, estos conocimientos, aplicando metodologías de la didáctica de la plástica, y la museología didáctica, los he utilizado para elaborar unos talleres de pintura greco-romana en el ámbito de las jornadas de divulgación de época romana “Tarraco Viva”, organizadas por el Museu d’Història de Tarragona, como estudio de caso. Las conclusiones fundamentales tras la evaluación de los talleres fueron la importancia de separar los conceptos de técnica y procedimientos pictóricos para investigar y explicar tanto unos como otros, relacionados o no, para entender las prácticas pictóricas, todo ello dirigido a la educación de la mirada a través del conocimiento del Patrimonio. / This research is divided into two parts: It begins with a data collection of classical archaeological and written sources, physical-chemical analysis of original paintings, and plastic theory of classical antiquity, and a simultaneous analysis of images, with all of this, develop a theory about the painting of antiquity, and implement that knowledge through practical tests and trials. Finally, this knowledge, applying plastic teaching, didactic museology and experimental archaeology methodologies, I've used to make a Greco- Roman painting workshops in the field of divulgation events of Roman heritage "Tarraco Viva", organized by the Museu d’Història of Tarragona, as a case study. The key conclusions after the evaluation of the workshops were the importance of separating the concepts of technical and pictorial procedures to investigate and explain both categories, related or not, to understand pictorial practices. All this led to the education of looked through knowledge Heritage

Esta tesis tiene como objetivo analizar todas las representaciones medievales del rey de Aragón, establecer las tipologías, observar cómo se adaptan las fórmulas de la Antigüedad o de la Europa Medieval, evidenciar las novedades y averiguar si surgieron como respuestas a las particularidades históricas, a las nuevas concepciones de poder, a la personalidad de los monarcas o a las circunstancias de finalidad y uso de cada obra específica. Se ofrece un inédito corpus de obras y un discurso pormenorizado sobre la iconografía regia a lo largo de seis siglos. Se han procurado localizar los precedentes y consecuentes de cada representación, se han rastreado los impulsos que llevaron a su promoción y se han apuntado los cambios más significativos y sus motivos, algunos ya advertidos por otros autores y otros señalados en forma de hipótesis que tienen en consideración el contexto en el cual cada imagen fue creada. / This thesis aims to analyze all the medieval representations of the king of Aragon in order to establish the different types of representation, to see how they adapt the iconographies of Antiquity and Medieval Europe, to highlight new developments and to determine if they arose as a response to historical particularities, to new concepts of power, to the personality of the monarch, or to the purpose for which each work was commissioned. The thesis offers an unprecedented corpus of images and a detailed discussion of the royal iconography over six centuries. It tries to determine the precedents and consequences of each representation and the impulses that led to its commission. Likewise, it highlights the most significant changes and the reasons for these. Some of these changes have already been described by other authors, whereas others are presented here for the first time in form of hypotheses that take into consideration the context in which each image was created

El uso masivo de tecnologías de registro y vigilancia por parte del estado y de empresas privadas, corrobora la evolución y trascendencia actual de la propuesta ideada por Jeremy Bentham en el siglo XVIII: El Panóptico. Su modelo de funcionamiento se ha incorporado y expandido en nuestra sociedad con tal intensidad, que cada vez son más las prácticas artísticas contemporáneas que cuestionan su existencia y eficacia. El interés primordial de nuestro estudio es analizar éste fenómeno y su evolución en el ámbito del new media art, concretamente en las creaciones digitales de la primera década del siglo (2001-2010). Durante este periodo se amplían y diversifican las tecnologías de control y se radicaliza la normativa -nacional y supranacional-que avala el registro permanente a la ciudadanía. Nuestra investigación pretende dar a conocer, tanto los puntos de encuentro, como las discrepancias existentes en un conjunto de creaciones sumamente diverso y plural. En ellas se difunden nuevos aspectos culturales, políticos y estéticos de las disciplinas de supervisión tecnológica. A través de investigación pretendemos mostrar cómo los nuevos paradigmas tecnófilos han repercutido en la creación digital del nuevo siglo, estudiando y relacionando diversos factores: no podemos limitarnos a enumerar o a describir un tipo de obras tan específicas que inevitablemente han de asociarse con acontecimientos producidos en el entorno donde se desarrollan. Para llevar a cabo una investigación organizada hemos dividido el trabajo en tres grandes bloques que finalizan con las Conclusiones de la misma: 1. Un recorrido inicial sobre la contextualización histórica, el origen e inicio de las primeras prácticas de control tecnológico. 2. Un recorrido histórico sobre el desarrollo y evolución de tendencias y proyectos artísticos concretos sobre vigilancia tecnificada en media art. Se divide en apartados sobre las tácticas (y sistemas) de control principal abordadas, teniendo en cuenta su correlación con determinados hechos tecnológicos, políticos y sociales. 3. En la tercera se propone el estudio de las líneas de trabajo más habituales de las prácticas artísticas entre 2001 a 2010, teniendo en cuenta las actitudes y posiciones más frecuentes con las que han sido concebidas la mayoría de las piezas estudiadas. / The objective of Digital Artistic Practices and Control and Surveillance Technologies (2001-2010) is the analysis of the massive use of recording and surveillance technologies by the state and private companies along with its evolution in the field of new media art and in particular that of digital creations of the first decade of this century (2001- 2010). The specific objectives are: • To investigate the origins and evolution of control and surveillance technologies in depth to discover the background of digital artwork developed during the first decade of the 21st century. • To study the real causes of the evolution of technical surveillance in order to establish the cause-effect of the creations selected. • To consider to what extent the supposed democratisation of technologies has led to truly innovative and outstanding proposals as far as digital creation is concerned. • To propose new creative paradigms and characterise these types of digital practices. The investigation uncovers how digital artistic practices related to technical control and surveillance developed between 2001-2010 have evolved in line with technological, political and social transformations. This thesis contributes to organising and strengthening the study, within History of Art, of artistic practices centred on offering new viewpoints of how the individual is continuously confronted by technical registers belonging to the authorities.