Introducció: L'anàlisi de l'absentisme s'ha abordat des de diverses perspectives teòriques. Des de la d'aquesta tesi, L'absentisme laboral és contemplat com un indicador de funcionament, les causes S'han de cercar en les condicions i organització del treball i en les relacions socials de producció i de gènere. L'objectiu general de la tesi és analitzar la relació entre la freqüència d'episodis d'incapacitat laboral (IT) i els continguts del treball entre els treballadors de l'Ajuntament de Barcelona durant els anys 1984 i 1993. Els objectius específics són analitzar les diferències en la freqüència d'episodis d'IT de curta i llarga durada entre homes i dones i identificar les característiques dels continguts del treball que poden influenciar la freqüència d'episodis de IT. Subjectes i Mètodes: El disseny és longitudinal retrospectiu. La població d'estudi inclogué totes les persones que entre l'1 de gener de 1984 i el 31 de desembre de 1993 van treballar un mínim de 6 mesos i un dia a l'Ajuntament de Barcelona. La cohort quedà constituïda per 20.648 persones, que contribuïren a 78.524,81 persones - any de seguiment pels homes i 56.403,89 per a les dones. Tota la informació socio-demogràfica i laboral s'obtingué del Sistema Integrat de Personal de l'Ajuntament de Barcelona. Es classificà la població en categories administratives i en grups de llocs de treball amb continguts homogenis. Es calcularen les taxes crues i específiques per a cada categoria, grup de llocs de treball, i edat, així com les acumulades per a tot el període d'estudi i les raons de taxes per categories i grups de llocs de treball. L' anàlisi fou específica per gènere.Resultats: La incapacitat temporal es relaciona de manera diferenciada amb el gènere, l'edat, la categoria professional i els continguts del treball. Les dones presentaren taxes (crues i ajustades) d'IT més altes que els homes, tant d'episodis de curta com de llarga durada. L'análisi específica per gènere mostrà l'existència d'una doble segregació laboral en base a aquest: la raó dones / homes que ocupaven llocs de treball de major responsabilitat i salari fou molt desfavorable per a aquestes, alhora que es constatà l'existència de grups de llocs de treball i categories administratives específiques de gènere. S'observà una clara relació entre la categoria administrativa i les taxes d'IT de curta i de llarga durada, les categories manuals presentaren majors taxes que les no manuals, patró més evident per a les taxes de llarga durada i pels homes. Entre les dones,els resultats foren menys explicatius que entre els homes. Els mateixos patrons s'observaren en relació als continguts del treball, les raons de taxes foren generalment superiors per a les categories amb menors continguts.Conclusions: Els resultats recolzen la hipòtesi de que l'estat de salut es realciona més amb la incidència d'episodis d'IT de llarga durada que amb els de curta durada. Els factors de risc relacionats amb el treball de reproductiu (familiar i domèstic), i els recursos personals que el treball proporciona (en termes de control sobre el treball i suport social), podrien tenir més importància en la incidència d'episodis de curta durada. La segregació laboral i del treball familiar i domèstic en base al gènere explicarien principalment les majors taxes femenines. També recolzen la hipòtesi de que l'absentisme laboral ha ser analitzat des de la perspectiva d'un indicador de funcionament, i no només de salut, i que està fortament relacionat amb la classe social i amb els continguts del treball. / Introduction: Analysis of absenteeism has been done under diverse theoretical theories. In this research, work absenteeism is seen as a functioning indicator. Working conditions, organisation of work and social relations of production and gender have to be analysed when looking for its causes. The general objective is to analyse the relationship of sickness leave (SL) with the job contents among the Barcelona city council civil servants during the 1984 - 1993 period. Specific objectives are to analyse the differences in the frequency of SL episodes of short and long duration and to identify the characteristics of the contents of the job that can influence it.Population and Methods. The study was a retrospective cohort including all people who worked for more than six months for the City Council of Barcelona from 1/1/1984 to 31/12/1993. The cohort was composed of 20,648 people who contribute to 78,524.81 person/years of follow-up for men and 56,403.89 for women. All information was obtained from company records. The study population was classified into administrative categories and occupational groups based on homogeneous job contents. Crude and age, category and occupational group specific rates of SL were computed and cumulative rates for all the period as well in a gender-specific analysis.Results: SL related to gender, age, and administrative category and job contents. Women showed generally higher SL rates than men for both short and long episodes. Gender specific analysis showed the double labour segregation. The women / men ratio among higher categories was very desfavourable for women, and there were gender-specific categories and workplaces. A clear relationship between administrative category and SL rates was found, manual categories had higher rates than non -manual. This trend was more evident for men and for long episodes. Among women, results were less explicative than among men. Similar results were found referring job contents, rate ratios were generally higher for those occupational groups with poorest contents of the job.Conclusions: These results support the hypothesis that the health status is more related to the incidence of long episodes of SL than to short episodes. The incidence of short episodes could be more related to the reproductive work and to the personal resources that the work provides in terms of control over the work and social support. The gender-based segregation of productive and reproductive work could explain the higher rates of women. These results also support the hypothesis that work absenteeism should be analysed under the perspective of a functioning indicator and that is related to health, social class and the contents of the job.

L'Objectiu principal de la tesi és conèixer els processos institucionals que contribuïen a la invisibilitat de l'absentisme, en base a l'examen de les pràctiques de detecció i control i els processos que els centres escolars desenvolupen davant del fenomen. S'analitzen les pràctiques d'intervenció dels centres de primària i secundària en relació a les representacions i atribució de causes d'absentisme i s'interpreten les similituds i diferències entre centres en base a una aproximació heurística a les cultures de treball del professorat. La tesi es desenvolupa en nou capítols, dividits en dues parts. El primer capítol contextualitza el fenomen de l'absentisme en base a l'examen dels processos d'escolarització a Espanya, els canvis del sistema escolar i la significació social de l'absentisme escolar en un context de reforma comprensiva. En el segon capítol, s'examina l'absència d'informacions regulars disponibles, en base a les informacions estadístiques existents, com a coartada per a reflexionar respecte l'absència de mesura oficial de l'absentisme i aprofundir en el seu caràcter diacrònic. En el tercer capítol s'examinen les competències de les administracions educatives i les característiques dels programes contra l'absentisme escolar desenvolupats en l'àmbit local. El quart i últim capítol s'examinen les principals aportacions de la sociologia de l'educació a l'anàlisi de les desigualtats escolars i es retenen les principals proposicions per a una interpretació eclèctica de l'absentisme escolar, sota un paradigma conflictivista. A la segona part es presenta la forma concreta que adquireix aquesta recerca en termes de disseny i estratègies metodològiques (capítol V) per tal d'analitzar les pràctiques d'intervenció i les pràctiques discursives que els centres de secundaria i primària elaboren en relació a l'absentisme (capítols VI i VII, respectivament), i s'examinen els modes de treball del professorat com a element de reproducció o transformació de les formes d'intervenció dominants (capítol VIII). Finalment es sintetitzen els resultats de la recerca, s'examinen els principals supòsits considerats i s'intenta respondre a alguns dels interrogants inicialment plantejats. / The main aim of this thesis is to discover the institutional processes which contribute to masking absenteeism, examining detection and control practices as well as the processes developed by schools to deal with the phenomenon. An analysis is carried out of the intervention practices on the part of primary and secondary schools in relation to representations of and causes attributed to absenteeism; the similarities and differences observed among schools are interpreted on the basis of an heuristic approach to teachers' attitudes toward their work.The thesis consists of nine chapters divided into two parts. Chapter I establishes the context of the phenomenon of absenteeism by examining the compulsory education processes in Spain, the changes in the education system and the social significance of school absenteeism within a context of comprehensive reform. Chapter II examines the lack of regular information based on the existing statistical information, using this as an opportunity to reflect on the absence of official measurements of absenteeism and to look more closely at the nature of absenteeism over time. Chapter III examines the responsibilities of the education authorities and the characteristics of programmes designed to combat absenteeism developed at the local level. Chapters IV, the last chapter of the first part, examines the main contributions made by educational psychology to an analysis of inequalities in school education; focussing on the main proposals for an eclectic interpretation of school absenteeism, according to a conflictivist paradigm. The second part of the thesis presents the specific characteristics of the research in terms of design and methodological strategies (Chapter V) in order to analyse the intervention practices and the discourses developed by primary and secondary schools in relation to absenteeism (Chapters VI and VII, respectively), and it also examines teachers' working modes as a means of reproducing or transforming prevalent types of intervention (Chapter VIII). Finally, the results of the research are summarised, the the main hypotheses considered are examined and an attempt is made to answer some of the questions initially raised.

DE TESIS DOCTORALLas ausencias por baja o permiso han sido siempre un contratiempo para las organi-zaciones, pero en la situación actual en que se generalizan las plantillas ajustadas y los pla-zos cortos para todo tipo de trabajos la posibilidad de que de lugar a repercusiones graves es cada vez mayor.Por otra parte, y a un ritmo muy acelerado, la difusión y potencia creciente de los equipos informáticos instalados da lugar a unas posibilidades de obtención, mantenimiento y análisis de la información impensables poco tiempo atrás.De este conjunto de circunstancias surge la idea de plantear un método que, aprove-chando estos recursos informáticos hoy disponible, detecte las situaciones en que la empre-sa incurre en un riesgo por la posibilidad que determinadas combinaciones de ausencias afecten de manera importante a su actividad. Y ello, en concreto, con la búsqueda de pro-babilidades individuales de ausencia, imprescindible para conseguir un mínimo realismo, dada la gran variabilidad de la tendencia a faltar entre los individuos.Se pretende que este método sea compatible con los resultados de las investigaciones previas conocidas, suficientemente predictivo del fenómeno del absentismo, con capacidad para relacionar la previsión de absentismo con el rendimiento funcional de los distintos servi-cios de una empresa y eficaz para la disminución de los riesgos que de él se deriven.Para ello, se analiza el fenómeno a partir de las diferentes definiciones y medidas utili-zadas en la literatura y de las distintas teorías explicativas. Se concluye que no es factible un modelo predictivo de carácter general en base a estos conocimientos, pero que sí pueden ser base para una elección de variables específica para cada colectivo que corresponda analizar con los fines aplicados que aquí se persiguen. Estas variables serán relativas a datos demográ-ficos, motivacionales, de comportamiento grupal, del puesto de trabajo y de historial indivi-dual.La predicción individual que se requiere precisa un modelo que relacione adecuadamen-te las variables predictivas que se vayan a utilizar y la tendencia al absentismo. Para ello, en el contexto del tipo de información disponible habitualmente sobre recursos humanos en un Sis-tema de Información empresarial, se analiza la viabilidad del uso de distintos modelos alterna-tivos. En concreto se valoran las distintas regresiones posibles sobre datos acumulados por pe-riodo, sobre datos de duraciones en alta o en baja y sobre datos día a día. Se llega a la conclu-sión de que el modelo lineal generalizado para viables binarias aplicado a los datos día a día, con las distintas funciones de enlace alternativas, cumple adecuadamente con los requerimien-tos que precisa el método. Ello es así en particular porque se dispone del aparato teórico y in-formático preciso, según se describe. Un modelo en duraciones, por su parte, sería de interés en presencia de una base de información muy ampliaSe analizan también los modelos con relaciones no paramétricas, en particular las esti-maciones independientes para tipologías con comportamiento uniforme, que podría ser aplicado si se desarrolla el correspondiente aparato teórico e informático, lo cual no es el caso. Finalmente se afrontan dos esquemas de alta capacidad analítica, los modelos data pa-nel y los modelos causales, que resultan demasiado exigentes en información para un uso apli-cado.Se concluye, pues, que lo más apropiado es el uso del modelo lineal generalizado para viables binarias aplicado a los datos día a día, dejando para cada caso la elección de la función de enlace.Una vez adoptada una solución a los aspectos de modelización del instrumento pre-dictivo a utilizar se afronta su aplicación a las tareas organizativas. Para ello, en primer lu-gar, se caracteriza el método que se va a proponer como un sistema de apoyo a la decisión. A continuación, se relacionan las reacciones de la organización frente a las ausencias a corto plazo y, finalmente, se considera el papel de las expectativas de bajas en todo el pro-ceso planificador, distinguiendo industria, proyectos y servicios.A partir de estos planteamientos generales se describen los casos descritos por la lite-ratura de inclusión de las bajas en los problemas de Organización Industrial, que son poco numerosos aunque no por ello menos relevantes, pese a lo cual su utilidad para la presente investigación resulta escasa lo que justifica el desarrollo de un planteamiento propio.Establecido este entorno se afronta la descripción del método que se propone. Se tra-ta, en primer lugar, de estimar las probabilidades individuales de baja según el modelo indi-cado, partiendo de un amplio número de variables potencialmente significativas que se van a descartar sucesivamente por la vía de analizar la variabilidad de los parámetros estimados para cada una de ellas, la disminución en la capacidad explicativa del modelo si se elimi-nan, la reacción del parámetro estimado frente a la eliminación de cada una de las otras va-riables y la capacidad explicativa de la variable en solitario. Con las variables que final-mente se mantengan se da por definido el instrumento de predicción.Con un planteamiento análogo de rendimiento a efectos descriptivos, finalmente, se escoge la función de enlace que corresponda.Que las predicciones obtenidas sean útiles requerirá que para cada sección o departa-mento de la organización se fije una relación de situaciones de bajas que se considera que tendrían consecuencias relevantes, así como el grado de importancia de las consecuencias. Estas situaciones pueden incluir tanto la ausencia simultánea de un conjunto concreto de individuos como la falta de un cierto número de componentes de un grupo.Por simulación, y a partir de las probabilidades individuales obtenidas, se podrá aproximar la probabilidad de cada una de estas situaciones. Para que el análisis del riesgo sea adecuado se tomará una medida anualizada definida al efecto para eliminar la distorsión que podrían producir las distinta duraciones de los casos objeto de estudio.Destaca en el método que las probabilidades individuales provienen de los valores de las variables que se hayan considerado relevantes y mantenido en el modelo y que pueden ser de muy distinto tipo según se ha señalado, de modo que las probabilidades se pueden obtener para personas sin historial en el colectivo, considerando este neutral cuando se ma-terializa en alguna variable.Del mismo modo, personas sin historial bajista pueden ser consideradas con alta ten-dencia absentista por sus características, sin menoscabo de la influencia que las variables que incluyan a los antecedentes puedan ejercer. Se trata, pues, de un procedimiento que po-tencialmente va más allá de una mera suposición de mantenimiento de los ratios anteriores de ausencia, siempre en todo caso que los datos disponibles avalen la inclusión de las dis-tintas variables.Todo este esquema se aplica a dos casos reales, que lo son por lo que respecta a los datos de bajas y a la estructura en departamentos, aunque las situaciones de riesgo por bajas a analizar son ficticias. Ello no obsta para que se verifique la viabilidad y la capacidad ana-lítica del método.La estimación de los parámetros del modelo lineal generalizado que se aplica, los consiguientes pasos de selección de variables y funciones de enlace y la simulación se efec-túan en Fortran 77 llamando a rutinas NAG, todo ello bajo VAX y con código que se inclu-ye a modo de anexo.Se incluyen como anexo, asimismo, el detalle de resultados de los casos prácticos es-tudiados, en tanto que muestran la virtualidad de las propuestas efectuadas.

La present tesi analitza la relació entre els factors psicosocials laborals i l’absència al treball per motius de salut, tenint en compte el tipus de contracte i el gènere, als països de la Unió Europea (UE) mitjançant la Segona (n=15.146) i Tercera Enquesta Europea de Condicions de Treball a la Tercera (n=21.703). Les altes demandes psicològiques i el baix control es van associar amb més absències per motius de salut tant en els treballadors permanents com en els temporals. Les associacions foren més fortes en els homes que en les dones. Entre els temporals, la combinació de baixes demandes amb alt control s’associà amb menys absències, mentre que la combinació d’altes demandes amb baix control s’associà amb més absències. S’han de promoure polítiques per per tal de reduir l’exposició a factors psicosocials i evitar el deteriorament de la salut dels treballadors tenint en compte les diferències per tipus de contracte i gènere. / This thesis examines the relationship between psychosocial factors and health-related work absences, taking into account the type of contract and gender, the countries of the European Union (EU) using the Second (n = 15,146) and Third European survey on Working Conditions Third (n = 21,703). High psychological demands and low control were associated with more absences due to health reasons in both permanent and temporary workers. The associations were stronger in men than in women. Among temporary workers, the combination of low demands with high control was associated with less absences, while the combination of high demands with low control was associated with more absences. We should promote policies to reduce exposure to psychosocial factors and avoid deterioration of workers’ health taking into account differences by type of contract and gender.