El present treball doctoral forma part d'un projecte més extens centrat en la romanització a la Catalunya Interior i dirigit pels doctors Josep Guitart i Joaquim Pera i que s'ha centrat principalment en la ciutat de Iesso. El nostre interès pels estudis de territori i la seva evolució històrica ens va portar a plantejar una investigació sobre l'ordenació de l'ager de Iesso i la seva evolució. Els primers estadis de la nostra investigació es van concretar en un primer treball de recerca que ens va servir per familiaritzar-nos tant amb la metodologia dels estudis arqueomorfològics, com per a realitzar els primers treballs de camp i prendre contacte amb el territori. La tesi doctoral que presentem suposa l'aprofundiment en les línies d'investigació iniciades en aquell primer estudi i un intent d'el·laboració de l'evolució del territori de Iesso, o almenys de la part que fou objecte d'una operació cadastral, des d'època ibèrica fins el Baix Imperi.Aquest treball doctoral està dividit en dues parts clarament diferenciades. La primera part és un recull sobre la gènesi i el desenvolupament dels diversos corrents que avui constitueixen l'arqueologia del paisatge. Hem revisat les "escoles" i corrents més importants als països o zones on aquests plantejaments han penetrat més profundament.Hem dedicat especial atenció a la producció científica sobre aquests temes a l'estat espanyol; en primer lloc perquè la recerca realitzada a Catalunya apareix molt lligada als corrents científics que s'han desenvolupat a la resta de l'estat. La segona raó d'aquesta inclusió ve donada pel fet de que els estudis sobre el territori de ciutats romanes de l'estat ens podia servir com un mostrari de casos paral·lels per la nostra recerca. El fet de que en època antiga la província Tarraconense englobès un conjunt de territoris que anaven des de Catalunya a Galícia, fa que en aquesta zona es puguin donar una sèrie d'esdeveniments que afectin per igual a diferents territoris.La segona part del treball està dedicat propiament a l'estudi arqueomorfològic de la ciutat romana de Iesso, evidentment aquesta constitueix el cos central de la tesi doctoral que presentem.En primer lloc fem una petita presentació d'aquest territori des del punt de vista físic, ja que ens sembla necessari intentar donar les característiques que permetin definir, fins on sigui possible, el potencial agrícola de la zona ocupada per la posible centuriació.A continuació ja entrem en el que és l'objecte del nostre estudi amb una introducció sobre la metodologia emprada. La darrera part del treball, que també és la més extensa, la dediquem a l'estudi arqueomorfològic i a l'estudi de les restes arqueològiques que estarien en relació amb la centuriació de Iesso. L'estudi arqueomorfològic ha estat ampliat, amb la consulta dels fons documentals disponibles que podien proporcionar informació sobre la xarxa viària. Així mateix, la informació sobre els jaciments ha estat reelaborada a partir de la revisió de tots els materials disponibles i la prospecció de tots els assentaments.En darrer lloc, amb totes les dades disponibles dediquem el darrer capítol a bastir les conclusions que hem pogut establir a partir de totes les dades que hem aportat en la nostra recerca.

The upper Baronia Fm. of the Ager Basin, Spain, is composed of a hierarchy of prominently stacked sets of primarily unidirectional cross-strata in units up to 40m thick. These large sets of cross-strata are interpreted as deposits of migrating subaqueous tidal simple dunes, compound dunes, and compound dune complexes within an approximately 10km wide north-east to south-west oriented seaway with water depths of a calculated 60-90m. These interpretations are opposed to prior interpretations of the upper Baronia Fm. which suggests deposits were formed by tidal bars within a deltaic environment (Mutti et al., 1985). Dunes developed due to dominantly north-east directed tidal currents driven through the strait by tidal phase differences between the two bodies of water (Mediterranean and Atlantic basins) connected by the seaway. Evidence for syn-tectonic deposition further constrains timing of movement of the northern basin bounding Montsec thrust to the early Eocene. Indicators for movement on the Montsec thrust include the development of the Ager Basin elongate to the thrust front, and syn-tectonic signals in the fill of the basin such as local conglomerate wedges and emplacement of olistoliths. Individual cross-stratified successions are interpreted to have formed with variable flow velocity and orientation, resulting in a basin wide stacking of compound dune complexes. These compound dune complexes form cross stratified successions which are distributed throughout the basin according to the variable current speeds, dune size which impacts migration, and sediment availability during deposition. This results in the observed distributions of muddy and sandy sediments, where finer grained materials accumulate preferentially in the low energy troughs of the hierarchy of compound dunes. / text

Die Dissertation sondiert Perspektiven von früher in der Medienbranche abhängig beschäftigten älteren Führungskräften, die als Selbstständige eine neue berufliche Zukunft suchen. Die Betroffenen müssen klären, ob sich für sie durch eine in Deutschland nur zögerlich aufkommende Kultur der Selbstständigkeit ein Ausweg aus drohender oder bereits eingetretener Arbeitslosigkeit eröffnet. Gelingt dieser Neubeginn nicht, zeichnet sich nach dem Ende der Manager-Karriere die Gefahr eines zweiten Scheiterns ab. Die konzeptionelle Klammer der Dissertation ist die Auseinandersetzung mit der aktuellen sozialpsychologischen Arbeitskraftunternehmer-Theorie. Die Applikation der Theorie auf die Gruppe der Selbstständigen wird dargestellt am Beispiel der Personengruppe Best Ager der Medienbranche als Existenzgründer auf Grundlage empirischer Erhebungen (Fallbeispiele von Berufsbiografien).Ergebisse: Die Voraussetzungen für den erfolgreichen Weg in die Selbstständigkeit setzen sich aus dem spezifischen Medienwirtschaftsumfeld und der Nachfrage nach neuen Einzelfirmen bzw. neuen Produktangeboten zusammen. Die Marktanalyse der Dissertation zeigt, dass der Strukturwandel in der Medienwirtschaft Freiräume für Existenzgründungen bietet und beantwortet die Frage, ob und wie diese genutzt werden können. In einem zweiten Schritt liefert das Forschungsergebnis klare Hinweise für Erfolg versprechende bzw. hinderliche Gründungsoptionen auf der individuellen Ebene, und dass Gründungserfolge maßgeblich von der Bereitschaft der neuen Selbstständigen für einen Mentalitätswechsel (Selbstwirksamkeitsthese) und durch Zielklärung (Motivstrukturthese) der Gründer basieren.Die Dissertation betritt deshalb in den entscheidenden Bereichen Forschungsneuland, weil keine einschlägige sozialwissenschaftliche Literatur zum Thema Best Ager der Medienbranche in der Gründerrolle vorliegt.