[EN] There is great diversity in the depiction of movement in animation, not only in art, but also in the scientific and educational fields, and in all imaginable contexts and formats reached by this means of expression. Animation is part of our everyday life, so much so that it not surprises us, for instance, to see in television a 3D animation anticipating the jump that a swimmer is going to perform in a broadcasted competition, an animation that is radically distinct to the last feature film in theatres or the classic cartoons that still today are broadcasted on TV. Between all these different works we observe that the movement is transmitted with different degrees of intensity, from the most powerful to the most anodyne. However, if we analyse the dynamic and technical aspects, like the kind of represented actions, the trajectory, the animation technique, the frequency of frames per second, the degree of naturalism or even the context, we find that, in spite of the evident differences, it is not so simple to associate these aspects with a greater or lesser degree of expressiveness. With the aim of dining the features that characterize the two extremes of expressive intensity of movement, and deepening in how they are presented in animation, we have labelled these phenomena "live-movement" and "neutral movement". In order to do so we have proceeded upon the concepts of "livedspace" and "mathematical space" from Otto Friedrich Bollnow, who describes the former as the space of physical and emotional human experience, and the latter as any objective way to explain such space. In short, the movement is expressed as lived when it evokes the sensation of experiencing it first-personally, or when the visual and emotional sensations that its experience raises are depicted. Neutral movement is opposed in expressiveness, its priority is maximal objectivity, expositive, explanatory, and devoid of any personal connotation. Moreover, neutral movement has another defining feature: homogenization in depiction. By means of the analysis of figurative animation films in different techniques, as well as personal artistic practice, we have studied in detail the dynamic components of animation, which we have classified as: image change, timing, moving composition, distribution of kinetic intensity and presentation of the story (narrative); and we have observed the influence that those exert over the expressiveness of movement. These include the role of technique, the wide variety of ways in which the mechanics are depicted and the application of a particular animation style, among others. Likewise, we have studied the relation between the degree of expressiveness of movement and the degree of naturalism, given the existence of elements that have in common lived-movement with the non-naturalist depiction, and the neutral movement with the animated movement that is closer to the real appearance. The main conclusion of this research is that lived and neutral movement are determined neither by the way the dynamic components are employed, nor by the technique employed, nor by the degree of naturalism. These sorts of expression are defined by the sensations they evoke in the spectator. The richness that both expression types present shows that it is not possible to provide formulas to get lived or neutral movement; this would imply classifying the resources, techniques, and other elements as distinctive features of a specific degree of expressiveness. / [ES] Existe gran diversidad en la representación del movimiento en animación, no sólo en el arte, sino también en el campo científico, educativo y en todos los contextos y formatos imaginables a los que este medio de expresión ha llegado. La animación forma parte de nuestra vida cotidiana, tanto que no nos extraña, por ejemplo, ver en televisión una animación 3D en la esquina de la pantalla que anticipa el salto que va realizar un nadador en la competición retransmitida, animación radicalmente diferente al último largometraje familiar en cartelera o a las animaciones clásicas que aún hoy se siguen emitiendo en televisión. Entre todas estas obras observamos que el movimiento se transmite en diferentes grados de intensidad, que pueden ser desde los más potentes y audaces hasta los más anodinos. Sin embargo, si analizamos aspectos dinámicos y técnicos, como el tipo de acciones representadas, la trayectoria, la técnica de animación, la frecuencia de imágenes por segundo, el nivel de naturalismo o incluso el contexto, encontramos que, pese a las evidentes diferencias, no es tan sencillo asociar estos aspectos con un nivel mayor o menor de expresividad. Con el objetivo de definir las cualidades que caracterizan los dos extremos de intensidad expresiva del movimiento y profundizar en cómo se presentan en la animación, hemos denominado estos fenómenos "movimiento vivenciado" y "movimiento neutro". Para ello hemos partido de los conceptos "espacio vivencial" y "espacio matemático" de Otto Friedrich Bollnow, quien describe el primero como el espacio de la experiencia física y emocional humana, y el segundo como toda manera objetiva de explicar el espacio. En síntesis, el movimiento se expresa como vivenciado cuando se evoca la sensación de vivir el movimiento en primera persona o cuando se trasmiten las sensaciones visuales y emocionales que suscita su experiencia. El movimiento neutro es opuesto en expresividad, su prioridad es la comunicación más objetiva posible, expositiva y explicativa, libre de connotaciones personales. Además, el movimiento neutro tiene otra característica definitoria: la homogenización de la representación. Por medio del análisis de películas de animación figurativas de diversas técnicas, así como a través de la práctica artística personal, hemos estudiado pormenorizadamente los componentes dinámicos de la animación, que hemos clasificado como: cambio de imagen, valoración espacio-temporal (timing), composición móvil, distribución de la intensidad cinética y presentación de la historia (relato); y hemos observado la influencia de éstos sobre la expresividad del movimiento. Esto incluye el papel de la técnica, la amplia variedad en que se representa la mecánica y la aplicación de un estilo de animación específico, entre otros. Así mismo, hemos estudiado la relación entre el nivel de expresividad del movimiento y el grado de naturalismo, dada la existencia de elementos que suelen tener en común la representación vivenciada con la no-naturalista, y el movimiento neutro con el movimiento que se acerca más a la apariencia real. La conclusión fundamental de esta investigación es que el movimiento vivenciado y el neutro no quedan determinados por cómo se emplean los componentes dinámicos, ni por la técnica empleada, ni por el grado de naturalismo. Estos modos de expresión se definen por las sensaciones que evocan en el espectador. La riqueza que ambos tipos de expresión presentan demuestra que no es posible determinar fórmulas para obtener el movimiento vivenciado o el neutro; esto supondría encasillar los recursos, técnicas, y demás elementos como propios de un grado de expresividad concreto. / [CAT] Existeix gran diversitat en la representació del moviment en animació, no solament en l'art, sinó també en el camp científic, educatiu i en tots els contextos i formats imaginables als quals aquest mitjà d'expressió ha arribat. L'animació forma part de la nostra vida quotidiana, tant que no ens estranya, per exemple, veure en televisió una animació 3D en la cantonada de la pantalla que anticipa el salt que va a realitzar un nadador en la competició retransmesa, animació radicalment diferent a l'últim llargmetratge familiar en cartellera o a les animacions clàssiques que encara avui se segueixen emetent en televisió. Entre totes aquestes obres observem que el moviment es transmet en diferents graus d'intensitat, que poden ser des dels més potents i audaços fins als més anodins. No obstant això, si analitzem aspectes dinàmics i tècnics, com el tipus d'accions representades, la trajectòria, la tècnica d'animació, la freqüència d'imatges per segon, el nivell de naturalisme o fins i tot el context, trobem que, malgrat les evidents diferències, no és tan senzill associar aquests aspectes amb un nivell major o menor d'expressivitat. Amb l'objectiu de definir les qualitats que caracteritzen els dos extrems d'intensitat expressiva del moviment i aprofundir en cóm es presenten en l'animació, hem denominat aquests fenòmens "moviment vivenciat" i "moviment neutre". Per això hem partit dels conceptes "espai vivencial" i "espai matemàtic" d'Otto Friedrich Bollnow, qui descriu el primer com l'espai de l'experiència física i emocional humana, i el segon com tota manera objectiva d'explicar l'espai. En síntesi, el moviment s'expressa com vivenciat quan s'evoca la sensació de viure el moviment en primera persona o quan es transmeten les sensacions visuals i emocionals que suscita la seua experiència. El moviment neutre és oposat en expressivitat, la seua prioritat és la comunicació més objectiva possible, expositiva i explicativa, lliure de connotacions personals. A més, el moviment neutre té una altra característica definitòria: la homogeneïtzació de la representació. Mitjançant l'anàlisi de pel·lícules d'animació figuratives de diverses tècniques, així com a través de la pràctica artística personal, hem estudiat detalladament els components dinàmics de l'animació, que hem classificat com: canvi d'imatge, valoració espai-temporal (timing), composició mòbil, distribució de la intensitat cinètica i presentació de la història (relat); i hem observat la influència d'aquests sobre l'expressivitat del moviment. Açò inclou el paper de la tècnica, l'àmplia varietat en que es representa la mecànica i l'aplicació d'un estil d'animació específic, entre altres. Així mateix, hem estudiat la relació entre el nivell d'expressivitat del moviment i el grau de naturalisme, donada l'existència d'elements que solen tenir en comú la representació vivenciada amb la no-naturalista, i el moviment neutre amb el moviment que s'acosta més a l'aparença real. La conclusió fonamental d'aquesta recerca és que el moviment vivenciat i el neutre no queden determinats per com s'empren els components dinàmics, ni per la tècnica empleada, ni pel grau de naturalisme. Aquestes maneres d'expressió es defineixen per les sensacions que evoquen en l'espectador. La riquesa que tots dos tipus d'expressió presenten demostra que no és possible determinar fórmules per a obtenir el moviment vivenciat o el neutre; açò suposaria encasellar els recursos, tècniques, i altres elements com a propis d'un grau d'expressivitat concret. / Peris Medina, RG. (2015). Movimiento vivenciado y movimiento neutro. Estudio sobre la expresividad de la representación del movimiento en animación [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/58610 / TESIS

[ES] En esta tesis doctoral se aborda el concepto de la visión caleidoscópica con el fin de reflexionar en esta idea, asumiendo esta mirada en un sentido amplio, es decir, más allá de lo que se observa en un caleidoscopio. En concreto, el objeto de estudio determina la repercusión de esta polivisión caleidoscópica en el arte plástico y animación basada en la movilidad, reiteración simétrica, fragmentación y reintegración. De igual manera, asumiendo este principio se profundiza en la dinámica caleidoscópica, al subvertir los órdenes con la variación de algún elemento. De modo que se expone lo significativo de las disposiciones más singulares de los patrones, incorporando elementos de modificación o ruptura en la desintegración del lenguaje caleidoscópico con la finalidad de desestructurar o deconstruir la distribución de la red al alterar la simetría; o algún componente que visibilice estructuras menos lineales como alternativas a los patrones continuos, uniformes y cerrados, y en este caso se plantea un descentramiento y una abertura mayor. Se verificará en los procesos creativos un conjunto de obras en un contexto contemporáneo puede generar diversas lecturas y facetas que estimulen la creatividad. Por lo tanto, esta repercusión se analizará mediante obras plásticas y filmes de animación significativas, además, es relevante precisar que se analizará a través de métodos alternativos que pueden alterar la estructura convencional. Del mismo modo, se hará un recorrido y contextualización de esta visión en un orden conceptual y formal, junto a una exposición de juguetes ópticos vinculados a la imagen refleja entre los que se encuentra el caleidoscopio, con el fin de analizar la evolución del objeto y de la óptica del mismo, pasando por pequeños y grandes artefactos, analizando los elementos comunes que la conforman y también las diferencias, hasta ver en la actualidad la confluencia de esta óptica con los artefactos de gran formato. Este enfoque tiene el propósito de abrir la mirada y permitir una comprensión más amplia, interconectada y diversa, lo cual expresa aspectos de evolución. A la vez, se puede señalar, cómo finalmente esta óptica en la actualidad se lleva hacia la instalación o intervención artística con innovaciones a la par, es posible verificar cómo no es solo una visión en el arte, sino que esta idea de crecimiento se extiende, a la vida, al relacionarse con el entorno como un tejido de patrones en interacción. En este sentido, se sigue el concepto de "extimidad" (extimité), acuñado por Jacques Lacan en el siglo XX ya que, expresa la interrelación entre exterior e interior en un juego de inversión, donde lo íntimo pasa al exterior y viceversa. Esta noción en la tesis se extrapola al arte del caleidoscopio porque exterioriza algo que está en el interior y también en la visión caleidoscópica, donde se determina una sincronía entre el mundo externo e interno que transmite dicha visión. / [CA] En aquesta tesi doctoral s'aborda el concepte de la visió calidoscòpica amb la finalitat de reflexionar-hi, i s'assumeix aquesta mirada en un sentit ampli, és a dir, més enllà del que s'observa en un calidoscopi. En concret, l'objecte d'estudi determina la repercussió d'aquesta polivisió calidoscòpica en l'art plàstic i l'animació basada en la mobilitat, reiteració simètrica, fragmentació i reintegració. D'igual manera, assumint aquest principi s'aprofundeix en la dinàmica calidoscòpica, en subvertir els ordres amb la variació d'algun element; així s'exposa el significatiu de les disposicions més singulars dels patrons, incorporant elements de modificació o ruptura en la desintegració del llenguatge calidoscòpic amb la finalitat de desestructurar o desconstruir la distribució de la xarxa en alterar la simetria; o algun component que visibilitze estructures menys lineals com a alternatives als patrons continus, uniformes i tancats, i en aquest cas es planteja un descentrament i una obertura major. Es verificaran en els processos creatius un conjunt d'obres [que] en un context contemporani poden generar diverses lectures i facetes que estimulen la creativitat. Per tant, aquesta repercussió s'analitzarà mitjançant obres plàstiques i films d'animació significatives. A més, és rellevant precisar que s'analitzarà a través de mètodes alternatius que poden alterar l'estructura convencional. De la mateixa manera, es farà un recorregut i contextualització d'aquesta visió en un ordre conceptual i formal, al costat d'una exposició de joguets òptics vinculats a la imatge reflexa entre els quals hi ha el calidoscopi, amb la finalitat d'analitzar l'evolució de l'objecte i la seua l'òptica. Passarem per petits i grans artefactes i analitzarem els elements comuns que la conformen i també les diferències, fins a veure en l'actualitat la confluència d'aquesta òptica amb els artefactes de gran format. Aquest enfocament té el propòsit d'obrir la mirada i permetre una comprensió més àmplia, interconnectada i diversa, la qual cosa expressa aspectes d'evolució. Així mateix, es pot assenyalar com finalment aquesta òptica en l'actualitat porta cap a la instal·lació o intervenció artística amb innovacions i alhora, i és possible verificar com no és només una visió en l'art, sinó que la idea de creixement s'estén, a la vida, en relacionar-se amb l'entorn com un teixit de patrons en interacció. En aquest sentit, se segueix el concepte d'extimitat" (extimité), encunyat per Jacques Lacan en el segle XX ja que, expressa la interrelació entre exterior/interior i viceversa, en un joc d'inversió, on l'íntim passa a l'exterior i tots dos estan implicats. Aquesta noció en la tesi, s'extrapola a l'art del calidoscopi perquè exterioritza alguna cosa que està a l'interior i també en la visió calidoscòpica, on es determina una sincronia entre el món extern i intern que transmet la visió. / [EN] This doctoral thesis explores and reflects on the concept of the kaleidoscopic view, assuming this gaze in a broad sense; that is, beyond what is observed in a kaleidoscope. Specifically, the object of study determines the repercussions of this kaleidoscopic polyvision in plastic art and animation, with an image shaped by mobility, symmetrical reiteration, fragmentation and reintegration. Moreover, the kaleidoscopic dynamics are intensified by subverting the orders through the variation of certain elements. In this way, the significance of the most unique patterns is exposed, incorporating elements of modification or rupture in the disintegration of the kaleidoscopic language, with the aim of deconstructing the arrangement of the network by altering the symmetry. Similarly, the focus is shifted to less linear structures as alternatives to the continuous, uniform, closed patterns, through a decentring and greater opening. In the creative processes, a set of works in a contemporary context can generate multiple facets and diverse readings that stimulate creativity. Therefore, this repercussion will be analysed through significant works of plastic art and animation films, and applying alternative methods that can alter the conventional structure. Furthermore, there will be a conceptual and formal exploration and contextualisation of this vision, together with a discussion of optical toys linked to the reflex image, including the kaleidoscope. By so doing, the evolution of the object and its optics are analysed, passing through small and large artefacts, examining both the common elements and the differences, until we reach the confluence of these optics in the present-day large-format artefacts. This approach is intended to open the gaze and allow for a broader, interconnected and diverse understanding, incorporating aspects of evolution. At the same time, it is shown how this optic is nowadays is ultimately applied to installations or innovative artistic intervention. At the same time, it can be seen that it is not only a vision in art, but also the idea of growth extends out to life, relating to the environment as a series of woven, interacting patterns. In this sense, the concept of "extimacy" (extimité), a term coined by Jacques Lacan in the 20th century, is applied, as it expresses the interrelationship between exterior/interior in a game of inversion, where the intimate passes to the exterior and vice versa. In the thesis, this notion is extrapolated to the art of the kaleidoscope because it externalises something that is inside, and within the kaleidoscopic view there is a synchrony between the external and internal world that conveys this vision. / Quiero mostrar gratitud a las entidades financiadoras que han dado soporte a esta investigación por la ayuda de una FPI: Ministerio de Economía y Empresa, Gobierno de España y al Fondo Social Europeo por la cofinanciación recibida en la convocatoria: Ayuda para contrato predoctoral para la formación de Doctores. / Rama Sotos, T. (2021). La visión caleidoscópica en el arte plástico y la animación experimental. La movilidad basada en la reiteración simétrica, fragmentación y reintegración [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/175740 / TESIS