Les hôpitaux sont confrontés à des contraintes économiques fortes et à des exigences de plus en plus élevées en termes de qualité et de sécurité des soins. La prise en charge médicamenteuse est également soumise à ces contraintes d'autant qu'elle relève d'un processus complexe pluriprofessionnel et présentant également des enjeux économiques et sociétaux importants. Afin de répondre à ces difficultés, une solution pourrait être la réorganisation des processus et la relocalisation des ressources grâce aux démarches d'amélioration de processus issues du génie industriel. Le Lean, une approche d'amélioration des processus métiers mise au point dans les années 90 par les chercheurs du Massachussetts Institute of Technology, consiste à optimiser la valeur pour le patient tout en minimisant les gaspillages et en recherchant l'excellence opérationnelle à travers l'amélioration continue. Des résultats encourageants consécutifs à l'utilisation de cette approche en milieu hospitalier ont déjà été rapportés. Cependant, une analyse approfondie de la littérature a montré qu'aucune des démarches Lean décrites dans la littérature n'était construite de manière à fournir un support méthodologique robuste permettant d'entreprendre une démarche Lean pour l'amélioration des processus métiers à l'hôpital. Face à ce constat, nous proposons une méthode Lean pour l'amélioration des processus métier, structurée et adaptée au milieu hospitalier, basée sur une triangulation entre données de la littérature, entretiens semi-dirigés et un cas d'étude. Cette méthode a été validée sur le site de l'hôpital Antoine Béclère lors d'un projet d'amélioration du processus de prise en charge médicamenteuse. Son application a entre autre permis d'améliorer la qualité, la sécurité et l'efficience de la prise en charge médicamenteuse en Médecine Adulte Polyvalente. / Hospitals are facing strong economic constraints and increasing requirements in terms of quality and safety of care. Medication management, a complex and multi-professional process with major economic and social issues, is also subject to these constraints. To address these difficulties, a solution could be to reorganize processes and relocate resources through the use of industrial engineering Business Process Improvement approaches. Lean is a Business Process Improvement approach developed in the 90s by researchers of the Massachusetts Institute of Technology. It aims at maximizing the value for the patient while minimizing waste and seeking operational excellence through continuous improvement. Many encouraging results related to the use of this approach in hospitals have been reported. However, a thorough analysis of the literature showed that none of the Lean approaches described in the literature was structured to provide sufficient methodological to perform a Lean journey aiming at improving business process in hospitals. This is why we propose a Lean method to improve business processes in hospitals based on a triangulation between literature data, semi-structured interviews and a case study. This method was tested and validated in the Antoine Béclère hospital where quality, safety and efficiency of the medication management process in a medicine unit were improved.

The purpose of the presented research is to identify these of the areas that significantly matter for the strong positive correlation between the Employee Enagement and the Service Quality in a particular business case concerning business process improvement of an order management team in a multinational company. The significant areas are identified through a correlation analysis of the answers to an online survey. The results are used for further Measurement, Analysis, Improvement and Control of the key areas identified. The main findings are aimed to serve as a scientifically validated plan of action for the group in charge for the business process improvement in the order management team which is studied. Particularly, recommendations are provided how to increase the First Time Right performance metrics of the order management team through focus on the Define part of the DMAIC model in the Six Sigma methodology for business process improvement. Main findins: there is evidence for strong significant positive correlation between the employee engagement and the service quality factors in the answers of the respondents to the online survey questions; the team members' perception of the leadership style is positively correlated with their perception of the service quality.

The diploma thesis deals with the proposal to increase the productivity of business processes. For selected processes, it analyzes the current state using the Six Sigma method. Time measurement will be made for individual processes and it identifies bottlenecks. In addition, proposals will be presented in order to improve the current state.

The main goal of this diploma thesis is analysed of the process management and its principles in the selected company. The theoretical part is divided into few chapters where basic parts like the process, process management, monitoring, busines process improvement and others are described. The practical part includes study of process control implementation in particular company. During the analysis process management are applied analysis, observations and interviews with employees and with leadership.

This diploma thesis deals with eliminating of bottlenecks in a production of eletrical devices, focusing mainly on the production line. It analyzes the current situation and using value stream mapping for a selected product it identifies bottlenecks of the production process. Further it proposes remedial measures to improve current situation.

The aim of this thesis is a lay of the business processes in Vodárenska akciová společnost, a.s. In theoretical part of the thesis are describe characteristics, mapping and modeling of processes in this company. In practical part are mapping processes, which this company make in order for their customers and daily processes, whereby sustains own infrastructure.

Bakgrund och problem: Att arbeta processorienterat är viktigt för alla typer av företag för att kunna möta en högre ställd kravbild från kunder och omvärlden. En del av processorienteringen involverar att utveckla och effektivisera affärsprocesser. För att möta behovet av utveckling har en mängd olika metoder tagits fram för hur bolag kan arbeta med detta. Bolaget Atea Logistics AB har identifierat ett problem i en av deras affärsprocesser som inte presterar på önskvärd nivå. Problematiken är kopplat till inköpsprocessen och hanteringen av leveransdata, vilket leder till svårigheter i att fastställa ett säkert ankomstdatum av gods. Detta påverkar flera delar i värdekedjan och det slutliga kundvärdet vilket väcker ett behov av utvecklingsarbete. Trots processutvecklingens ökade vikt menar en del kritiker att metoderna som tagits fram för detta är svårförstådda och saknar en praktisk användbarhet. Eftersom den tidigare forskningen sägs sakna praktisk förankring kring hur metoderna faktiskt kan bidra till bättrade affärsprocesser avser denna studie att testa och utvärdera en av dessa metoder på Ateas problematik för att i slutändan öka den praktiska användbarheten. Syfte: Uppsatsens syfte är att testa en metod för processutveckling på ett problem hos företaget Atea. Därefter ska en utvärdering av metoden genomföras för att bidra med eventuella förbättringsförslag sammanställt i ett ramverk. Vidare syftar även uppsatsen till att presentera rekommendationer till Atea kring hur de kan arbeta för att överbrygga sina upplevda problem i affärsprocessen. Metod: Den generella forskningsstrategi som använts är i huvudsak en kvalitativ fallstudie med en till stor del deduktiv ansats med vissa induktiva inslag. För att läsaren tidigt skulle ges en mer övergriplig bild kring processtänkandets olika delar samlades detta i en teoretisk referensram. Sedermera ämnade den teoretiska insamlingen som legat till grund för arbetet att skapa förståelse för de olika metoder som finns för processutveckling för att vidare kunna testa en av dessa i en praktisk miljö. Insamlingen av empiri har skett genom en särskilt verksamhetsnära forskningsmetod, interventionistisk forskning med hjälp av intervjuer, telefonsamtal, fokusgrupper och workshops. Metoden använder ett mer experimentellt och interagerande sätt för observationer genom att vara en del av forskningsobjektet. En testning av en teoretisk metod gjordes därefter på fallet för att lösa ett praktiskt problem parallellt som en utvärdering av metoden kunde genomföras. Den kunskapsteoretiska ståndpunkt som legat till grund för uppsatsen är empirisk realism för att skapa en ökad förståelse för verkligheten än den som teorin beskriver.  Slutsats: För att besvara uppsatsens frågeställningar var syftet att genomföra en testning av BPR på ett verkligt problem hos Atea. Slutsatserna som kan erhållas utifrån detta är först och främst att i egenskap av praktisk användbarhet så kan det konstateras att metoden som testades i uppsatsen definitivt var praktisk användbar men lämnade utrymme för förbättringspotential. Under uppsatsens gång har det uppenbarat sig en avsaknad av vissa aspekter i metoden. De anpassningar som gjorts av metoden på grund av detta är kopplade till praktiskt förekommande företeelser såsom tid, engagemang och motivation. Vidare ansågs metodens praktiska användbarhet kunna höjas ytterligare genom att förändra metodens ordningsföljd i en del av uppgifterna för att på så vis skapa en mer logisk arbetsprocess. Att säkert kunna konstatera att den praktiska användbarheten faktiskt höjts ställer krav på att en ny testning genomförs med det nya ramverket. Däremot finns det mycket som pekar på att dessa förändringar är ett möjligt steg till en mer praktisk metod med enklare användbarhet för processutveckling. Utvecklingsarbetet mynnade även ut i rekommendationer till Atea, de huvudsakliga förbättringsområdena involverade stärkt kommunikation såväl internt som externt, standardisering av processer, samt en utveckling av automatiseringslösningar. / Background and problem: Working process oriented is important for all types of companies in order to meet the high demands from customers and the outside world. Working process oriented involves developing business processes. To meet the increased need for process development a variety of methods have been made on how companies can work with this. Atea Logistics AB have identified an issue in one of their business processes that does not perform in line with their expectations. The issue is linked to the purchasing process and the handling of delivery dates, which leads to difficulties when determining certain arrival date of the goods. This affects several parts in the value chain as well as the final customer value, which raises a need for development. Despite the increased importance of process development, critics mean that the methods for this is difficult to understand and lacks a practical applicability. Since the previous research misses a practical anchoring on how the methods actually contributes to improved business processes this study aims to test and evaluate one of these methods for process development on Atea’s issue, to hopefully increase the practical usability.  Purpose: The purpose of the study is to conduct a testing of a method for process development on a practical issue within the company Atea. Thereafter an evaluation of the method will be done in order to present any suggestions for improvement and to compile these in a framework. Furthermore, the study also aims to provide recommendations to Atea regarding how they can work in order to overcome their experienced issues within their business process.  Method: The study is mainly a qualitative case study. The approach was deductive with some elements of inductive reasoning. A theoretical frame with key concepts was gathered in order to provide the reader with a comprehensive knowledge of the different parts of process orientation. Furthermore, the purpose of the theoretical sampling was to create an understanding of the different methods that exists for process development in order to conduct a testing of one of these in a practical environment. The empirical sampling has been conducted through a particularly practical approach, interventionist research method. The method uses an experimental and interacting approach to gather empirical observations by being a part of the research object. A testing of a theoretical method for process development were then conducted on the practical case in order to solve the issue in parallel to an evaluation of the method. The philosophy applied is empirical realism which strives to create an increased understanding for the reality beyond what is described in theory.  Conclusion: To be able to answer the question of the essay the purpose was to conduct a testing of the BPR method on a real problem within Atea. The conclusions that can be obtained from this is that the method that was tested was practical and useful but left some room för improvement. During the course of the essay, a lack of some aspects in the method has become apparent. The adjustments that have been made because of this is linked to practical phenomena’s such as time, commitment, and motivation. Furthermore, it was considered that the methods practical use could be increased even further by rearranging the order of some of the key tasks in order to create a more logical work process. To be able to state with certainty that the practical usability has actually been increased, it requires that a new test is conducted with the new framework. However, there are many indications that these changes are a possible step towards a more practical method with simpler usability for process development. The development work also resulted in recommendations to Atea, the main areas for improvement involved strengthened communication both internally and externally, standardization of processes, and the development of automation solutions.

The objective of the study was to quantify the evolving scope of quality management as practiced in a sample of companies in South Afiica, and to correlate this with corporate profitability. The empirical data in this study suggests that a more extensive scope of application and practice of quality management and related management practices is related to better organisational profitability. The significant correlations which were demonstrated are: • A focus on results by companies is inversely correlated with Operating Profit Margin. • Quality training, employee communications and internal coordination correlates positively with Net Profit Margin. • The rigorous use of quality standards correlates positively with Net Profit Margin. • Quality control and monitoring correlates positively with Return on Equity. Recommendations flowing from this study include that a broader paradigm of quality management is required, expressed as an integrated model for innovation and change which is holistic rather than fragmented. / Economics / M. Com. (Business Economics)

L'Administració pública i els governs locals no han estat exempts dels canvis que ha experimentat l'entorn global dels negocis (Farazmand, 1999). De fet, a finals de la dècada dels vuitanta i principis de la dels noranta alguns ajuntaments espanyols van adquirir la lògica de la modernització i la millora de la gestió pública, basada en l'aplicació de la Millora Contínua de Processos (MCP) i altres models de qualitat i excel·lència. Tot això, amb la finalitat de millorar els processos de treball i serveis públics i d'aquesta manera poder fer front a la creixent pèrdua de legitimitat davant la ciutadania, derivada dels canvis i les pressions de l'entorn global (Prats i Català, 2004; Merino Estrada, 2007). En tots aquests anys durant els quals alguns ajuntaments espanyols han implantat la lògica de la MCP i han gestionat les seves institucions des d'aquesta perspectiva s'han detectat diversos beneficis derivats del fet d'haver aplicat aquesta aproximació gerencial (Font, 1997; Díaz-Méndez, 2007; Ferré-Bargalló, 2007). No obstant això, en tot aquest temps i des del punt de vista acadèmic s'ha fet poc per comprendre com s'ha aconseguit sostenir les millores realitzades en els processos de treball després de l'aplicació de la MCP. En aquest sentit, en els últims anys algunes organitzacions del sector privat han estudiat el concepte de «sostenibilitat», entès de manera simple com el manteniment de les millores implantades a través d'un esforç de MCP al llarg del temps (Dale, Boaden et al., 1997; Bateman i David, 2002; Bateman, 2005; Palmberg i Garvare, 2006). No obstant això, en l'àmbit del sector públic la bibliografia mostra pocs estudis del terme sostenibilitat (Loomba i Spencer, 1997; Jones, 2000; Pollit, 2006), i si s'analitzen encara més específicament, el que es troba en la bibliografia de les administracions locals espanyoles és insuficient, per no dir inexistent.Basada en el context anterior, la pregunta de recerca que regeix aquest estudi és: Com es genera la sostenibilitat de la Millora Contínua de Processos en les administracions públiques? Així mateix, s'han plantejat quatre sub-preguntes de recerca, que són: Com s'entén la millora contínua de processos en les administracions locals?, Com s'aplica i evoluciona la millora contínua de processos en la gestió pública de les administracions locals?, Com es genera un camí sostenible de la millora contínua de processos? Quin tipus d'elements bàsics, potenciadors i inhibidors afloren al camí de la sostenibilitat de la millora contínua de processos? i Com impacta l'aplicació de la MCP en la gestió pública? Per respondre la pregunta i les subpreguntes de l'estudi s'ha dut a terme una recerca de tipus qualitatiu emprant com a estratègia de recerca el mètode del cas (Yin, 2003). S'han seleccionat i estudiat quatre ajuntaments espanyols, tres d'ells sota una òptica retrospectiva i un sota un enfocament longitudinal (Leonard-Barton, 1990; Pettigrew, 1990) per augmentar la fiabilitat de l'estudi.Els resultats de la recerca que es presenten segueixen la guia de la pregunta i les subpreguntes de recerca plantejades. Primer s'ofereix un esquema conceptual de com és la MCP en aquestes institucions. En segon terme, les troballes ens indiquen que la MCP es presenta per mitjà d'una série d'etapes evolutives i activitats de millora característiques en el context estudiat. Aquestes etapes evolutives presenten una sèrie d'elements bàsics (drivers) potenciadors (enablers) i inhibidors que influeixen en el seu desenvolupament. De la mateixa manera, la Sostenibilitat de la MCP es pot generar sota una sèrie de camins de sostenibilitat, els quals es poden presentar en forma d'un flux continu cíclic, d'un flux en desenvolupament o d'un flux continu en lots o simplement, presentar-se en un flux desbloquejat o en un flux irreversible o bloquejat. Cada camí de sostenibilitat està format per una sèrie d'etapes evolutives que s'apliquen mitjançant activitats de millora de la MCP i que tenen un impacte en la gestió pública de cada ajuntament. A més, el flux de cada camí de sostenibilitat es troba afectat per una sèrie d'elements bàsics (drivers), potenciadors (enablers) i inhibidors que es poden presentar. Finalment, també es va valorar l'impacte de l'aplicació de la MCP en les particularitats de la gestió pública, i es va realitzar un últim esforç teòric on es va desenvolupar una macro-teoria de processos, determinant un "camí òptim de sostenibilitat de la millora contínua de processos". / La Administración Pública y los gobiernos locales tampoco han estado exentos de los cambios que ha sufrido el entorno global de los negocios (Farazmand 1999). De hecho, la lógica de la modernización y mejora de la gestión pública, sustentada en la aplicación de la Mejora Continua de Procesos (MCP) y otros modelos de calidad y excelencia, fue adquirida por algunos Ayuntamientos españoles desde finales de la década de los ochenta y principios de los noventas. Todo ello, con el fin de mejorar sus procesos de trabajo y servicios públicos, para así, poder hacer frente a la creciente pérdida de legitimidad ante la ciudadanía, derivada de los cambios y presiones del entorno global (Prats i Català 2004; Merino Estrada 2007). En todos estos años que algunos Ayuntamientos españoles, han implantado y gestionado sus instituciones bajo la lógica de la MCP, se han reportado diferentes beneficios por aplicar dicha aproximación gerencial (Font 1997; Díaz-Mendez 2007; Ferré-Bargallo 2007). No obstante, poco se ha hecho desde el punto de vista académico, por comprender cómo se ha logrado sostener las mejoras realizadas en los procesos de trabajo después de la aplicación de la MCP, en todos estos años. En ese sentido, el concepto de «Sostenibilidad», entendido de manera simple como el mantenimiento de las mejoras implantadas a través de un esfuerzo de MCP a lo largo de los años, ha sido estudiado en organizaciones del sector privado en años recientes (Dale, Boaden et al. 1997; Bateman and David 2002; Bateman 2005; Palmberg and Garvare 2006). Sin embargo, en el ámbito del sector público la literatura muestra pocos estudios del término de sostenibilidad (Loomba and Spencer 1997; Jones 2000; Pollit 2006), y si se analizan aún más en específico, en las Administraciones locales españolas, lo encontrado en la literatura, es insuficiente por no decir inexistente.Basado en el contexto anterior, la pregunta de investigación que rige este estudio es: ¿Cómo se genera la sostenibilidad de la Mejora Continua de Procesos en las Administraciones Públicas? Asimismo, se plantearon cinco sub-preguntas de investigación que son: ¿Cómo es la Mejora Continua de Procesos en las Administraciones locales?, ¿Cómo se aplica y evoluciona la Mejora Continua de Procesos en la gestión pública de las Administraciones locales?, ¿Cómo se genera un camino sostenible de la Mejora Continua de Procesos?, ¿Qué tipo de elementos básicos, potenciadores e inhibidores afloran en los caminos de la sostenibilidad y en la Mejora Continua de Procesos?, y ¿Cómo impacta la aplicación de la MCP en la gestión pública? Para responder a la pregunta y sub-preguntas del estudio, se condujo una investigación del tipo cualitativo, utilizando como estrategia de investigación, el método del caso (Yin 2003). Se seleccionaron y estudiaron cuatro Ayuntamientos españoles, tres de ellos bajo una óptica retrospectiva y uno, bajo un enfoque longitudinal (Leonard-Barton 1990; Pettigrew 1990) para aumentar la fiabilidad del estudio.Los resultados de la investigación que se presentaron siguen la guía de la pregunta y las sub-preguntas de investigación planteadas. Primero, se presenta un esquema conceptual de cómo es la MCP en estas instituciones. En segundo término, los hallazgos nos indican que la Mejora Continua de Procesos se presenta a través de una serie de etapas evolutivas y actividades de mejora características en el contexto estudiado. Dichas etapas evolutivas presentan una serie de elementos básicos (drivers), potenciadores (enablers) e inhibidores que influyen en su desarrollo. Asimismo, la sostenibilidad de la MCP se puede generar bajo una serie de caminos de sostenibilidad, los cuales pueden presentarse en forma de un flujo continuo cíclico, de un flujo en desarrollo, de un flujo continuo en lotes, o simplemente, presentarse en un flujo desbloqueado, o en un flujo irreversible o bloqueado. Cada camino de sostenibilidad, está compuesto por una serie de etapas, las cuales se aplican mediante actividades de mejora de la MCP, que tienen un impacto en la gestión pública de cada Ayuntamiento. Además, el flujo de cada camino de sostenibilidad es afectado por una serie de elementos básicos (drivers), potenciadores (enablers) e inhibidores que se pueden presentar durante la generación de los mismos. Finalmente, también se valoró el impacto que la aplicación tenía en la Mejora Continua de Procesos en las particularidades de la gestión pública, así como, la realización de un último esfuerzo teórico, en el cual se desarrolló una macro-teoría de procesos de un camino de la "sostenibilidad óptimo de la Mejora Continua de Procesos". / The Public Administration and local governments have not escaped the sweeping changes in the global business world either (Farazmand 1999). Indeed, the logic of updating and improving public management by applying Continuous Process Improvement (CPI) and other Total Quality Management (TQM) models was acquired by certain Spanish city authorities in the late 80s and early 90s, all in order to enhance their public service and operating processes with a view to dealing with the increasing loss of legitimacy vis-a-vis citizens, stemming from the changes and pressures of the global environment (Prats i Català 2004; Merino Estrada 2007).On the basis of the foregoing context, the research question underpinning this study is How to generate sustainable Continuous Process Improvement in Public Administrations? Sustainability is here being understood as simply maintaining the improvements introduced by CPI efforts over the years. Sustainability has been studied from the standpoint of private-sector manufacturing organisations (Dale, Boaden et al. 1997; Bateman and David 2002; Bateman 2005; Palmberg and Garvare 2006). However, literature features very little research on this subject in the public sector (Loomba and Spencer 1997; Jones 2000; Pollit 2006).In order to answer the research question posed, qualitative research was conducted using case studies as the research strategy (Yin 2003). Four Spanish city authorities were selected and studied: three from a retrospective standpoint and one from a longitudinal approach (Leonard-Barton 1990; Pettigrew 1990) in order to increase the reliability of the study.This research found that CPI sustainability can be achieved via a series of "paths of sustainability" which may take the form of a continuous, cyclical flow, a developing flow or a continuous batch flow, or may simply produce an unfrozen flow or a path with an irreversible or frozen flow. Each path of sustainability consists of a series of evolving phases developed by means of CPI improvement activities that influence public administration. Along of theses evolving phases emerged a "Space of Sustainability of Continuous Process Improvement: SS-CPI". Besides, the flow of each path to sustainability and SS-CPI are influenced by a series of drivers, enablers and inhibitors that may arise as these paths are established. Finally, we found also the impacts of the application of CPI in public management and we propose and develop an emerging macro-theory for an "optimum sustainability path of Continuous Process Improvement".

The objective of the study was to quantify the evolving scope of quality management as practiced in a sample of companies in South Afiica, and to correlate this with corporate profitability. The empirical data in this study suggests that a more extensive scope of application and practice of quality management and related management practices is related to better organisational profitability. The significant correlations which were demonstrated are: • A focus on results by companies is inversely correlated with Operating Profit Margin. • Quality training, employee communications and internal coordination correlates positively with Net Profit Margin. • The rigorous use of quality standards correlates positively with Net Profit Margin. • Quality control and monitoring correlates positively with Return on Equity. Recommendations flowing from this study include that a broader paradigm of quality management is required, expressed as an integrated model for innovation and change which is holistic rather than fragmented. / Economics / M. Com. (Business Economics)