• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Estudio inmunitario en el cáncer ginecológico

Balasch Cortina, Juan 01 January 1979 (has links)
Si bien algunos tipos de cáncer están experimentando un descenso en su incidencia (cáncer gástrico, cáncer de cuello uterino), se conocen hasta el momento más de cien tipos diferentes de neoplasias malignas y el porcentaje global de las mismas en la población va en aumento.Fundamentalmente son seis los problemas que la medicina debe de resolver frente al cáncer: a) identificar la causa(s); b) erradicación de la misma(s); c) identificación de los factores e individuos de alto riesgo para cada tipo de neoplasia; d) intensificación de los programas de diagnóstico precoz, especialmente en los grupos de alto riesgo; e) hallar los métodos adecuados para valorar la inmunocompetencia del huésped frente al cáncer y para incrementar la respuesta orgánica frente al mismo; f) desarrollar los programas adecuados destinados tanto a profesionales como al público en general en relación con los problemas que presenta el paciente canceroso, a fin de mejorar la calidad de la supervivencia en los enfermos neoplásicos avanzados y en aquellos en los que el tratamiento de su enfermedad requirió la amputación de alguna parte de su organismo.La participación del sistema inmunitario en la relación huésped-neoplasia parece ser hoy un hecho firmemente establecido. Así, KEAST (1970) señala que "posiblemente están apareciendo de forma constante en el cuerpo humano células potencialmente malignas que son reconocidas como tales y eliminadas; sólo cuando inciden factores ambientales secundarios o con el declive de la función inmunitaria del organismo, pueden estas células desarrollarse en forma tumoral a pesar de la inmunidad".Existen una serie de hechos experimentales que apoyan una participación de la inmunidad en el proceso canceroso y datos clínicos sobre la existencia de reacciones inmunológicas a tumores humanos. Por otra parte, especialmente para tumores de experimentación animal pero también en diversos tipos de neoplasias humanas, se demuestra que la transformación maligna de las células conlleva la derepresión de unos antígenos denominados "tumor asociados o tumor específicos" que se localizan en la superficie celular y que en algunos casos es posible hallarlos también en las células del embrión humano.Frente a la posibilidad de que existan estos antígenos tumorales, cabe preguntarse: ¿Presenta el enfermo una respuesta inmune de defensa frente al tumor?, ¿Influyen esas reacciones inmunológicas en la historia natural de la neoplasia?,¿ Podemos intervenir potenciando la respuesta inmunitaria?Si ello se comprueba ser cierto podríamos tener las bases inmunológicas para: 1º) el diagnóstico de las neoplasias mediante reacciones antígeno-anticuerpo o por detección de antígenos tumorales específicos; 2º) hacer un pronóstico del enfermo canceroso mediante el estudio de su status inmunológico; 3º) instaurar una inmunoterapia.Teniendo en cuenta el importante papel que juegan las neoplasias ginecológicas en la mortalidad por cáncer en la mujer, y de lo dicho hasta aquí y del interés que ha despertado en nosotros el posible papel de la inmunidad en el cáncer, se desprenden el motivo y la intencionalidad de esta tesis cuyos objetivos pretenden ser los siguientes:1) Hacer una valoración del estado inmunitario de la paciente con cáncer ginecológico y con ello relacionar:a) La respuesta inmunitaria y el pronóstico de la enfermedad.b) La respuesta inmunitaria con el estadío clínico de la neoplasia.c) La respuesta inmunitaria y la evolución post-tratamiento en las pacientes en que proceda.d) La respuesta inmunitaria con la localización de la neoplasia.e) La respuesta inmunitaria con el tipo histológico.2) Detectar la presencia en el plasma de la paciente cancerosa de macromoléculas de origen tumoral (neo-antígenos), lo que puede permitirnos:a) Valorar la eficacia y radicalidad de la terapéutica empleada en cada caso.b) "Monitorizar" los efectos de la misma constituyendo una ayuda en la detección precoz de metástasis y recidivas y progresión de la neoplasia.c) Reevaluar el tratamiento empleado.
2

Virus del papil.loma humà com a factor pronòstic en les neoplàsies malignes de la vulva i de la vagina

Fusté Chimisana, Maria Victòria 02 July 2012 (has links)
El Virus del Papil•loma Humà (VPH) està implicat en la patogènesis dels tumors del tracte genital femení i es detecta en la pràctica totalitat dels carcinomes de cèrvix, considerant-se una causa necessària per al seu desenvolupament. El VPH també sembla estar involucrat en una proporció de tumors de la vulva i de la vagina, però al contrari que en el cèrvix, els carcinomes escamosos de la vulva (CEV) i de la vagina (CEVa) es desenvolupen seguint dues vies etiopatogèniques diferents: una relacionada amb la infecció pel VPH i una independent de la infecció viral. Degut a la baixa incidència de tumors en aquestes localitzacions, hi ha molt pocs coneixements sobre la epidemiologia, les característiques histològiques i les conseqüències clíniques dels tumors relacionats amb el VPH. Per altra banda, en totes aquestes localitzacions, tant les lesions premalignes com els carcinomes relacionats amb el VPH semblen presentar una morfologia basaloide o condilomatosa, mentre que els carcinomes no relacionats amb el VPH són generalment queratinitzants. Des de fa un temps s’ha evidenciat que la sobrexpressió de p16ink4a es troba de manera uniforme en totes les lesions premalignes i malignes del cèrvix uterí i d’altres localitzacions, com l’amígdala, la vulva o la regió anorectal, associades a la infecció el VPH i s’ha proposat coma marcador d’aquesta infecció viral. L’objectiu de la tesi va ser estudiar un grup ampli de lesions de vulva i de vagina analitzant la presència o no de VPH i determinar si existeixen característiques morfològiques, immunohistoquímiques i clínico-patològiques diferencials entre els tumors positius i els negatius per al VPH. Com a metodologia es va avaluar retrospectivament els casos de CEVa i CEV diagnosticats a l’Hospital Clínic, a l’Hospital de la Vall d’Hebrón, a l’Instituto Portugués de Oncología de Lisboa i a l’Hospital de Vic, entre 1989 i el 2009. El VPH es va detectar mitjançant tècniques de PCR utilitzant primers SPF-10 i tipificat amb el mètode INNO-LIPA HPV. També es van realitzar tècniques de immunohistoquímica per la detecció de p16ink4A i p53. Es va realitzar l’anàlisi de la supervivència global (OS) i de la supervivència lliure de malaltia (DFS) mitjançant corbes de Kaplan- Meier i anàlisis multivariades utilitzant el model de Cox. Els resultats que es van obtenir van ser que tant el CEV com el CEVa presenten dues vies etiopatogèniques, una en relació a la infecció pel VPH i una independent de la infecció viral. El tipus viral més freqüent és el VPH de tipus 16. La tinció immunohistoquímica amb p16ink4 mostra una gran especificitat i sensibilitat per al diagnòstic dels carcinomes escamosos de vagina associats al VPH, i és una tècnica útil i simple per a classificar-los etiològicament. Les dones amb CEV associat al VPH presenten un pronòstic similar a les dones amb carcinomes no relacionats amb el VPH, mentre que les pacients amb CEVa relacionat amb el VPH tenen una millor supervivència global i supervivència lliure de malaltia. Aquesta supervivència està limitada als estadis I i II de la malaltia. Les lesions vulvars intraepitelials negatives per a la infecció del VPH poden adoptar, ocasionalment, una morfologia basaloide i confondre’s amb un VIN de tipus clàssic (relacionat amb el VPH), per això, la tinció immunohistoquímica amb p16(ink4a) i p53 poden ser útils en l’adequada classificació d’aquestes lesions. / HUMAM PAPILLOMA VIRUS AS A PROGNOSTIC FACTOR IN THE CARCINOMAS OF THE VULVA AND THE VAGINA Human Papilloma Virus (HPV) has been clearly implicated in the pathogenesis of maligmant and premalignant tumours of the female lower genital tract and has been detected in almost 100% of cervical carcinomas. HPV also seems to be involved in a proportion of vulva and vagina tumours, but unlike the cervix, these tumors develop following two different etiopathogenic pathways: one group is related to HPV infection whereas a second group arises via independent- HPV infection. Premalignant and malignant tumours related to to HPV are histologicaly squamous cell carcinoma of non-keratinizing, basaloid or warty types, whereas most HPV-negative tumors are commonly of keratinizing type. However some overlap exists between the histological types and the association with HPV and immunohistochemical studies with p16ink4a has been proposed as a marker of this viral infection in the neoplasms. As a methodology, cases of carcinoma of the vulva and the vagina diagnosed in Hospital Clinic, Hospital de la Vall d'Hebron, Portuguese Institute of Oncology and Hospital de Vic, were analyzed between 1989 and 2009. HPV was detected by PCR. Immunohistochemical techniques were carried out for the detection of p p16ink4a and p53. The analysis of the overall survival (OS) and disease-free survival (DFS) was made through Kaplan Meier analysis and multivariate curves using the Cox model. The results show that in vagina, as in vulva, there are two independent pathways in the development of tha carcinomas, one related an another independant of the HPV infection.The most common HPV viral type is the 16 . Immunohistochemical p16ink4 staining shows a great sensitivity and specificity for HPV related neoplasms, and is a useful technique to classify them. In vulva, women with HPV-tumours present a similar prognosis that women with non-HPV related tumours, while in vagina patients with HPV-related tumours stand a better overall survival and disease-free survival. This survival is limited to stages I and II of the disease. Vulvars negative intraepitelials neoplasms for HPV infection can adopt an basaloide morphology and p16ink4a staining with may be helpful in the proper classification.

Page generated in 0.0291 seconds