Més enllà de la qualitat i la innovació de les seves creacions de Miguel Gila (1919-2001), la imatge pública d’aquest humorista creada pels mitjans de comunicació a través de notícies i entrevistes va permetre que aconseguís l’èxit amb les seves actuacions a partir del seu debut al teatre Fontalba de Madrid el 24 d’agost de 1951. Una imatge pública molt diferent de la que es crearia després de la seva tornada de Buenos Aires (Argentina) l’any 1985 també a través de notícies i entrevistes, la seva obra i també amb la publicació d’alguns llibres autobiogràfics. La seva imatge, defensa i compromís públic amb formacions polítiques d’esquerra d’aquests últims anys no hauria estat possible durant el primer terç de la dictadura franquista i encara menys li hauria permès assolir l’èxit d’aleshores. En aquesta investigació analitzem l’originalitat, l’estructura i l’evolució dels seus treballs així com les fonts en què es va inspirar, les relacions amb les persones que ostentaven el poder i el context històric determinat que va permetre que Gila rebés l’aprovació de crítica i públic amb un monòleg sobre la guerra només dotze anys després del final de la guerra civil espanyola. / Más allá de la calidad y la innovación de las creaciones de Miguel Gila (1919-2001), la imagen pública de este humorista creada por los medios de comunicación a través de noticias y entrevistas permitió que consiguiera el éxito con sus actuaciones a partir de su debut en el teatro Fontalba de Madrid el 24 de agosto de 1951. Una imagen pública muy diferente de la que se crearía después de su retorno de Buenos Aires (Argentina) en el año 1985 también a través de noticias y entrevistas, su obra y también con la publicación de algunos libros autobiográficos. Su imagen, defensa y compromiso público con las formaciones políticas de izquierdas de estos últimos años no habría sido posible durante el primer tercio de la dictadura franquista y aún menos le hubiera permitido conseguir el éxito que cosechó entonces. En esta investigación analizamos la originalidad, estructura y evolución de sus trabajos así como las fuentes en las que se inspiró, las relaciones con las personas que ostentaban el poder y el contexto histórico determinado que permitió que Gila recibiera la aprobación de crítica y público con un monólogo sobre la guerra solamente doce años después del final de la guerra civil española. / Beyond the quality and innovation of Miguel Gila's (1919-2001) creations, what made this comedian successful from his debut on Fontalba’s theather in Madrid on 24th August 1951 was his public image, created by media through news and interviews. This public image was very different from his previous one, created after his return from Buenos Aires (Argentina) in 1985, also through news and interviews, his work and also with the publication of some autobiographical books. His image, public engagement and support to left-wing political parties on those last years would not have been possible during the first third of the Franco dictatorship nor his success. In this study we analyze the originality, structure and evolution of his work as well as his sources of inspiration, his relations with the establishment and the specific historical context that allowed Gila to be well-considered by critics and audience with a monologue about the war only twelve years after the end of the Spanish Civil War.

La present tesi és una investigació de caràcter analític-interpretatiu sobre la creació i el posicionament de la ciutat de Barcelona com a marca ciutat després d’haver celebrat amb gran èxit mediàtic les Olimpíades de 1992. L’estudi es basa en l’estratègia de posicionament de Al Ries i Jack Trout, conté 300 referències bibliogràfiques i 17 entrevistes en profunditat a actors i creadors de la ciutat en el període analitzat: Ferran Mascarell, Jordi Hereu, Oriol Bohigas, Jordi Borja, Enric Casas, Marc Puig, Ferran Aisa, Josep Mª Casanovas, Pere Duran, Lluís Vendrell, Joan Campreciós, Mateu Hernández, Jordi Cardoner, André Ricard, Josep F. Valls, Xavier Mena and Carlo Galucci. Aquesta investigació es basa en el paradigma de la fenomenologia de Berger i Luckmann sobre la construcció social de la realitat i, per tant, aquest marc teòric ajuda a comprendre la construcció social de Barcelona com a marca ciutat. / La presente tesis es una investigación de carácter analítico-interpretativo sobre la creación y el posicionamiento de la ciudad de Barcelona como marca ciudad después de haber albergado con gran éxito mediático las Olimpíadas de 1992. El estudio se basa en la estrategia de posicionamiento de Al Ries y Jack Trout, contiene 300 referencias bibliográficas y 17 entrevistas en profundidad a actores y creadores de la ciudad en el período estudiado: Ferran Mascarell, Jordi Hereu, Oriol Bohigas, Jordi Borja, Enric Casas, Marc Puig, Ferran Aisa, Josep Mª Casanovas, Pere Duran, Lluís Vendrell, Joan Campreciós, Mateu Hernández, Jordi Cardoner, André Ricard, Josep F. Valls, Xavier Mena and Carlo Galucci. La investigación se basa en el paradigma de la fenomenología de Berger y Luckmann sobre la construcción social de la realidad y, por lo tanto, dicho marco teórico ayuda a comprender la construcción social de Barcelona como marca ciudad. / The thesis is an analytic and interpretative research about the making and positioning of Barcelona city as a brand. The study is based on the strategic positioning system of Al Ries and Jack Trout, it contains 300 bibliographic references and 17 interviews with actors and city creators during the studied periode of time: Ferran Mascarell, Jordi Hereu, Oriol Bohigas, Jordi Borja, Enric Casas, Marc Puig, Ferran Aisa, Josep Mª Casanovas, Pere Duran, Lluís Vendrell, Joan Campreciós, Mateu Hernández, Jordi Cardoner, André Ricard, Josep F. Valls, Xavier Mena and Carlo Galucci. This research is based in the social paradigm of phenomelogy of Berger and Luckmann about the social construction of reality, which helps to understand the social construction of Barcelona as a city brand after holding the Olympic Games in 1992.

En l'actual entorn econòmic, les organitzacions busquen constantment noves formes de flexibilitat en el seu esforç per esdevenir competitives. Una de les avingudes cap a la flexibilització de les organitzacions és l'externalització o outsourcing d'alguns processos empresarials, tant si és amb l'objectiu de retallar costos com amb el d'adquirir experiència i saber fer d'organitzacions externes. La funció de recursos humans o alguns dels seus components també han estat subjectes a l'externalització des de fa ja temps (especialment processos de selecció o activitats de formació). No obstant això, la decisió sobre què externalitzar, com, quan, ia qui és una elecció no desproveïda de certs riscos. L'objectiu d'aquesta tesi és revisar els principals conceptes, lògica i reptes a l'externalització de la funció de recursos humans. Un cop revisada la literatura i proposta una conceptualització de l'outsourcing de recursos humans com a procés i identificant les seves diverses fases, el treball empíric de la tesi es dedica a identificar quins factors poden contribuir a l'èxit en tal procés. Es genera un qüestionari que pregunta per casos d'èxit i fracàs de processos d'outsourcing de recursos humans i les circumstàncies que l'envolten. L'anàlisi estadística dels resultats suggereix que no influeixen en l'èxit del procés factors com la funció, l'objectiu i la temporalitat. Per contra, sí que és important tenir en compte, entre altres, factors com la bona comunicació, l'elecció del proveïdor, el suport el departament de RRHH i no prioritzar el preu. Cal destacar que la majoria d'aquests factors són elements sobre els quals les empreses poden incidir quan implementen un procés de ORH i, per tant, la tesi conclou amb una sèrie de recomanacions per a la pràctica empresarial. / En el actual entorno económico, las organizaciones buscan constantemente nuevas formas de flexibilidad en su esfuerzo para devenir competitivas. Una de las avenidas hacia la flexibilización de las organizaciones es la externalización o outsourcing de algunos procesos empresariales, tanto si es con el objetivo de recortar costes como con el de adquirir experiencia y know-how de organizaciones externas. La función de recursos humanos o algunos de sus componentes también han estado sujetos a la externalización desde hace ya tiempo (especialmente procesos de selección o actividades de formación). Sin embargo, la decisión sobre qué externalizar, cómo, cuándo, y a quién es una elección no desprovista de ciertos riesgos. El objetivo de esta tesis es revisar los principales conceptos, lógica y retos a la externalización de la función de recursos humanos. Una vez revisada la literatura y propuesta una conceptualización del outsourcing de recursos humanos como proceso e identificando sus diversas fases, el trabajo empírico de la tesis se dedica a identificar qué factores pueden contribuir al éxito en tal proceso. Se genera un cuestionario que pregunta por casos de éxito y fracaso de procesos de outsourcing de recursos humanos y las circunstancias que lo rodean. El análisis estadístico de los resultados sugiere que no influyen en el éxito del proceso factores como la función, el objetivo y la temporalidad. Por el contrario, sí es importante tener en cuenta, entre otros, factores como la buena comunicación, la elección del proveedor, el apoyo el departamento de RRHH y no priorizar el precio. Hay que destacar que la mayoría de estos factores son elementos sobre los cuales las empresas pueden incidir cuando implementan un proceso de ORH y, por tanto, la tesis concluye con una serie de recomendaciones para la práctica empresarial. / n the current economic environment, organizations are constantly seeking new forms of flexibility in their efforts to become competitive. One of the avenues towards more flexible organizations is outsourcing or outsourcing of some business processes, whether it is aiming to cut costs and to gain experience and know-how from outside organizations. The human resources function or some of its components have also been subject to outsourcing for some time now (especially selection processes or training). However, the decision on what to outsource, how, when, and to whom election is not without certain risks. The objective of this thesis is to review the main concepts, logic and challenges to outsourcing HR function. After reviewing the literature and proposed a conceptualization of human resources outsourcing process and identifying its various phases, the empirical work of the thesis is dedicated to identify what factors may contribute to success in this process. A questionnaire asking about cases of success and failure of processes of human resources outsourcing and the circumstances surrounding it generates. Statistical analysis of the results suggests that not influence the success of factors such as the function, purpose or temporality. On the contrary, it is important to consider, among others, factors such as good communication, the choice of supplier, supporting the HR department and not prioritize the price. It notes that most of these factors are elements on which companies can influence when implementing a process of ORH and therefore, the thesis concludes with a series of recommendations for business practice

Arrel de l’entrada en funcionament de l’EEES la universitat assumeix un rol encara més actiu pel que fa a l’alineament amb el mercat laboral. La sobre-formació i l’elevat nombre de graduats que accedeixen anualment a un mercat laboral incert es sumen a la situació en la que es troba el sector de la Comunicació i el Periodisme, immers en una triple crisi: digital, econòmica i de model. Aquest treball es desenvolupa en el marc dels estudis universitaris en Comunicació i Periodisme abordant la transformació de la indústria, de l’audiència, dels seus hàbits de consum i, en conseqüència, de les habilitats i competències demanades als professionals del sector. Pel que fa a la metodologia, aquesta recerca es centra en l’estudi de cas de tres graus en l’àmbit català: el Grau en Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, un centre públic que ofereix estudis en modalitat presencial; el Grau en Periodisme de la Universitat Ramon Llull, uns estudis també presencials però en aquest cas en un centre de titularitat privada; i el Grau en Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, uns estudis en modalitat no presencial. Alhora es combinen diverses tècniques quantitatives (com els qüestionaris o l’anàlisi estadístic) i qualitatives (com les entrevistes) per complementar la revisió bibliogràfica. En una primera part es planteja quines han de ser les habilitats i les competències que ha de tenir el periodista actualment. A través de quatre visions –la indústria, el mercat laboral, l’acadèmia i els experts- es proposa un glossari de competències clau que ens serveix per analitzar les assignatures bàsiques i obligatòries dels tres graus objecte d’estudi i veure on recauen aquestes competències. En aquest cas, veiem com algunes de les habilitats demanades des de la indústria formen part de l’eix vertebrador dels tres graus mentre que d’altres, com les que fan referència als mitjans a internet a través de la figura del Community manager o expert en xarxes socials, en queden fora. En una segona part, abordem el tema de les plataformes i els continguts tenint en compte que, independentment de que ens trobem en estudis en modalitat presencial o no presencial, les plataformes LMS ocupen un paper rellevant a tots els centres universitaris. Alhora, ens trobem amb uns estudiants que formen part de la generació que s’ha etiquetat com a Millenials amb fortes implicacions pel que fa a la seva relació amb la tecnologia i amb la xarxa. En aquest cas, es posa de relleu la diferència d’hàbits d’ús que es produeix entre els estudiants quan es tracta de temes vinculats a la universitat i de temes no vinculats a aquesta. Que internet representa una revolució pel periodisme ja no és cap novetat ni cap afirmació trencadora; com tampoc ho és que la xarxa representa també una revolució en l’àmbit de l’educació superior. La situació actual, definida com a disruptiva i contextualitzada en el que anomenem postmodernitat, inclou diversos actors; des del periodista fins al mitjà i des del professor fins a la universitat, passant sempre pels usuaris –o estudiants- que etiquetats com a nadius digitals han crescut amb una sèrie d’habilitats pròpies del context digital que topen frontalment amb part dels sistemes establerts. / Des de la entrada en funcionamiento del EEES la universidad asume un rol aún más alineado al mercado laboral. La sobre-formación y el elevado número de graduados que ingresan anualmente a un mercado laboral incierto se suman a la situación en la que se encuentra el sector de la Comunicación y el Periodismo, inmerso en una triple crisis: digital, económica y de modelo. Este trabajo se desarrolla en el marco de los estudios universitarios en Comunicación y Periodismo abordando la transformación de la industria, de las audiencias, de sus hábitos de consumo y, en consecuencia, de las habilidades y competencias requeridas a los profesionales del sector. En cuanto a la metodología, esta investigación se centra en el estudio de caso de tres grados en el ámbito catalán: el Grado en Periodismo de la Universitat Pompeu Fabra, un centro público que ofrece estudios en modalidad presencial; el Grado en Periodismo de la Universitat Ramon Llull, unos estudios también presenciales pero en este caso en un centro de titularidad privada; y el Grado en Comunicación de la Universitat Oberta de Catalunya, unos estudios en modalidad no presencial. Asimismo se combinan varias técnicas cuantitativas (como los cuestionarios o el análisis estadístico) y cualitativas (como las entrevistas) para complementar la revisión bibliográfica. En una primera parte se plantea cuáles deben ser las habilidades y las competencias que debe tener el periodista actualmente. A través de cuatro visiones -la industria, el mercado laboral, la academia y los expertos- se propone un glosario de competencias clave que nos sirve para analizar las asignaturas básicas y obligatorias de los tres grados objeto de estudio y ver dónde recaen estas competencias. En este caso, vemos como algunas de las habilidades requeridas desde la industria forman parte del eje central de los tres grados mientras que otras, como las que hacen referencia a los medios en internet a través de la figura del Community manager o experto en redes sociales, quedan fuera. En una segunda parte abordamos el tema de las plataformas y los contenidos teniendo en cuenta que, independientemente de la modalidad de los estudios -presencial o no presencial-, las plataformas LMS desempeñan un papel relevante en todos los centros universitarios. Asimismo, nos encontramos con unos estudiantes que forman parte de la generación que se ha etiquetado como Millenials con fuertes implicaciones referentes a su relación con la tecnología y con la red. En este caso, se pone de relieve la diferencia de hábitos de consumo que se produce entre los estudiantes cuando se trata de temas vinculados a la universidad y de temas no vinculados a la misma. Que internet representa una revolución para el periodismo ya no es ninguna novedad ni ninguna afirmación rompedora; como tampoco lo es que la red representa también una revolución en el ámbito de la educación superior. La situación actual, definida como disruptiva y contextualizada en lo que llamamos postmodernidad, incluye diversos actores; desde el periodista hasta el medio y desde el profesor hasta la universidad, pasando siempre por los usuarios -o estudiantes- que etiquetados como nativos digitales han crecido con una serie de habilidades propias del contexto digital que chocan frontalmente con parte de los sistemas establecidos. / Several studies have focused on the role of the university that assumes a 'new' role especially relevant since the EEES. Overskilled professionals, the number of graduates coming out every year to labour market and job opportunities directly impact on the field of Journalism and Communication, which is immersed in a triple crisis: financial, about model and digital. This work is focused on university communication studies and its adequation to the transformation of the industry, audience and their consumption habits and, consequently, the skills and competencies required to professionals. The methodology of this research focuses on a case study of three degrees in Catalonia: the Degree in Journalism from the Universitat Pompeu Fabra, a public school that offers this studies in offline modality; the Degree in Journalism from the Universitat Ramon Llull, also an offline studies but in this case in a private school; and the Degree in Communication from the Universitat Oberta de Catalunya, studies in online modality. This methodology is complemented with some quantitative techniques (such as questionnaires or statistical analysis) and also with qualitative techniques (such as interviews). Those techniques complement the literature review. The first part of the thesis is focused in the skills and competencies that a journalist should have today. Through four visions -the industry, the labour market, the experts, and the academy- it is proposed a glossary of ten key skills that allow us analyze the basic and compulsory subjects of the three degrees. In this case, we see how some of the skills required by the industry are included on the three degrees in the basic and compulsory subjects, while others, such as those that refer to Internet media through the figure of the Community manager or social networks expert, are not included. The second part of this work explore the uses of platforms and formats considering that, regardless of the modality of studies –online or offline- the LMS platforms play an important role in all universities. Also, we are in front of students who are part of the Millenials generation with strong implications regarding its relationship with technology and networks. In this case, it highlights the difference in consumption habits when they are in a university context or not. The affirmation that Internet represents a revolution for journalism is not a novelty; nor it is that the network also represents a revolution for higher education. The current situation, defined as disruptive and contextualized in what it is called postmodernism, includes various actors; from the journalist to the media and from the teacher to the university, without forgetting the student –or user- considered a digital native who have grown up with some abilities of digital context that smash against what it is established.

Aquesta tesi respon a la pregunta de “Com les empreses creixen de forma sostenible en contexts dinàmics”, una de les qüestions fonamentals de la literatura d’estratègia. La tesi està formada per tres estudis que aborden diferents aspectes del creixement d´una empresa. El primer estudi proporciona un anàlisi teòric sobre “com” es produeix el creixement utilitzant la perspectiva “open-systems” i “resource-based view”. Bàsicament descriu com els recursos de les empreses creixen, i clarifica les característiques del creixement. L’estudi finalitza amb una discussió sobre la heterogeneïtat dels recursos de les empreses. El segon estudi aporta un recolzament empíric al primer estudi i descriu el creixement sostingut del consorci Airbus durant un període de 20 anys (entre 1967 i 1986). L’estudi mostra com la acumulació incremental de recursos centrada en l’estratègia de “comunalitat” ha contribuït al creixement sostenible d’Airbus. A més a més, l’estudi mostra dos períodes de creixement (1) la creació i establiment durant la primera dècada i (2) altres avanços tecnològics posteriors. Finalment, el darrer estudi aporta una teoria sobre el trencament inesperat d´una aliança i com aquest interromp el creixement de la empresa, on el divorci dirigeix l’empresa a una crisi. L’article argumenta com l’empresa pot superar la crisi i tornar a les condicions de creixement a través de la gestió dels seus recursos. L’estudi presenta com la velocitat de canvi dels recursos pot contribuir a la gestió dels recursos en crisi. / Esta tesis responde a la pregunta “¿cómo pueden crecer de forme sostenible las empresas en contextos dinámicos?”, que es una de las cuestiones fundamentales en la literatura de estrategia. La tesis está formada por tres estudios sobre varios aspectos del crecimiento de las empresas. El primer estudio presenta un estudio teórico sobre “cómo” se produce el crecimiento de empresa utilizando la perspectiva de “open-systems” y “resource-based view”. Básicamente describe cómo los recursos crecen y clarifica las características de ese crecimiento. El estudio finaliza con una discusión sobre la heterogeneidad de los recursos de las empresas. El segundo estudio aporta un estudio empírico sobre el tema tratado en el primer artículo y describe el crecimiento sostenible del consorcio Airbus a lo largo de 20 años (entre 1967 y 1986). El estudio muestra cómo la acumulación incremental de recursos centrada en la estrategia de “comunalidad” ha contribuido al crecimiento sostenido de Airbus. Además, el estudio presenta dos períodos de crecimiento: (1) la creación y establecimiento durante la primera década, y (2) otros avances tecnológicos posteriores. Finalmente, el último estudio ofrece una teoría sobre la terminación inesperada de una alianza y cómo ésta interrumpe el crecimiento de la empresa, donde el divorcio lleva la empresa a la crisis. El artículo argumenta cómo la empresa puede superar la crisis y volver a las condiciones de crecimiento a través de la gestión de sus recursos. El estudio presenta cómo la velocidad de cambio de los recursos puede contribuir a la gestión de los recursos en crisis. / The thesis responds to the question ´how do firms grow sustainably in dynamic environments´ as one of the fundamental questions in strategy literature. It provides three concrete studies in addressing various aspects of firm´s growth: the first study provides a theoretical study on the how of firm growth drawing on open-system perspective and resource-based view. It basically describes how firm´s resources grow and clarifies the characteristics that resources show over time. The study is finalized by discussions on the heterogeneity of firms´ resources. The second study provides an empirical support for the first study and provides an empirical case on the successful and sustained growth of Airbus consortium over 20 years from 1967 to 1986. The study shows how the incremental accumulation of resources with a focus on commonality strategy has contributed to the sustained growth of Airbus. In addition, the study shows two periods of growth (1) sparks and establishment in the first decade of Airbus growth and (2) further technological advances afterwards. Finally, the last study provides a theory of an unexpected dissolved alliance interrupting the firm growth where the divorce directs the firm into crisis. It discusses how the firm can pass the crisis and return to its growth condition through the management of its resources. The study discusses how the change speed of resources could contribute to the management of resources in crisis.

Aquesta Tesi Doctoral es centra en la gestió de la sostenibilitat a la cadena de subministrament, donant importància a l'extensió de pràctiques sostenibles a proveïdors a través de l'ús de pràctiques de desenvolupament de proveïdors. Aquesta Tesi ve motivada per una necessitat tant del món empresarial com del món acadèmic. D'una banda, empreses com Apple o Inditex afirmen auditar els seus proveïdors en termes mediambientals, proporcionar-los formació pel que fa a temes de seguretat laboral i/o treballar directament amb ells per millorar el seu rendiment mediambiental. Malgrat la implementació d'aquestes pràctiques, segueixen ocorrent incidents a les instal·lacions dels proveïdors. D'altra banda, la literatura que versa sobre la gestió sostenible de la cadena de subministrament ha ignorat, en l'estudi de l'adopció i eficàcia de pràctiques relacionades amb el desenvolupament sostenible de proveïdors, aspectes com la dimensió social de la sostenibilitat, el rendiment dels proveïdors i factors contextuals tals com el país on es localitzen aquestes empreses. Aquests dos aspectes posen de relleu la necessitat de seguir estudiant el rol que les pràctiques de desenvolupament de proveïdors tenen en l'extensió de la sostenibilitat al llarg de la cadena de subministres. En aquest sentit, aquesta Tesi Doctoral pretén, cobrir els gaps existents a la literatura, així com proporcionar a les empreses un millor coneixement pel que fa a l'adopció i eficàcia d'aquestes pràctiques. De manera més específica, aquesta Tesi Doctoral té com a objectiu estudiar: (1) factors relacionats amb l'adopció de pràctiques de desenvolupament de proveïdors en termes de sostenibilitat i (2) l'efectivitat d'aquestes pràctiques en el rendiment de les empreses. Aquesta Tesi Doctoral adopta un enfocament positivista i empra enquestes per testar la influència d'una sèrie de variables en l'adopció de pràctiques de desenvolupament sostenible de proveïdors així com la relació entre la implementació d'aquestes pràctiques i el rendiment. Per testar aquestes relacions, s'utilitzen dues bases de dades. La primera, és la International Manufacturing Strategy Survey (IMSS), que inclou una mostra de 931 fàbriques en 22 països diferents. La segona, és una base de dades desenvolupada pel grup de recerca BuNeD, que inclou respostes de 120 empreses espanyoles. Per analitzar aquestes dues bases de dades s'utilitzen diferents tècniques estadístiques: regressió pel mètode de mínims quadrats, regressió de mínims quadrats parcials i regressió multi nivell. Els resultats de la Tesi Doctoral s'estructuren en dues parts: (1) antecedents i (2) rendiment. En l'estudi dels antecedents, els resultats suggereixen que en països on les empreses estan altament compromeses amb la sostenibilitat, existeix més pressió per adoptar pràctiques sostenibles de desenvolupament de proveïdors. En l'estudi del rendiment, existeixen tres resultats principals a destacar. En primer lloc, els resultats suggereixen que, en l'estudi de l'eficàcia de les pràctiques sostenibles de desenvolupament de proveïdors, s'ha de distingir entre rendiment de l'empresa compradora i rendiment del proveïdor. En segon lloc, el rendiment del proveïdor té un paper clau en el rendiment operacional de l'empresa compradora. En tercer lloc, la dimensió cultural té una gran importància en l'estudi de l'efectivitat de les pràctiques sostenibles de desenvolupament de proveïdors. / Esta Tesis Doctoral se centra en la gestión de la sostenibilidad en la cadena de suministros, poniendo especial énfasis en la extensión de prácticas sostenibles a proveedores a través del uso de prácticas de desarrollo de proveedores. Dicha Tesis viene motivada por una necesidad tanto del mundo empresarial como del mundo académico. Por un lado, empresas como Apple o Inditex afirman auditar a sus proveedores en términos medioambientales, proporcionarles formación con respecto a temas de seguridad laboral y/o trabajar directamente con ellos para mejorar su rendimiento medioambiental. A pesar de la implementación de dichas prácticas, siguen ocurriendo incidentes en las instalaciones de los proveedores. Por otro lado, la literatura que versa sobre la gestión sostenible de la cadena de suministros ha ignorado, en el estudio de la adopción y eficacia de prácticas relacionadas con el desarrollo sostenible de proveedores, aspectos como la dimensión social de la sostenibilidad, el rendimiento de los proveedores y factores contextuales tales como el país dónde se localizan dichas empresas. Estos dos aspectos resaltan la necesidad de seguir estudiando el rol que las prácticas de desarrollo de proveedores tienen en la extensión de sostenibilidad a lo largo de la cadena de suministro. En este sentido, esta Tesis Doctoral pretende, cubrir los gaps existentes en la literatura, así como proporcionar a las empresas un mejor entendimiento sobre la adopción y eficacia de dichas prácticas. De manera más específica, esta Tesis Doctoral pretender estudiar: (1) factores relacionados con la adopción de prácticas de desarrollo de proveedores en términos de sostenibilidad y (2) la efectividad de dichas prácticas en el rendimiento de las empresas. Esta Tesis Doctoral adopta un enfoque positivista y usa encuestas para testear la influencia de una serie de variables en la adopción de prácticas de desarrollo sostenible de proveedores así como la relación entre la implementación de dichas prácticas y el rendimiento. Para testear dichas relaciones, se usan dos bases de datos. La primera, es la International Manufacturing Strategy Survey (IMSS), que incluye una muestra de 931 fábricas en 22 países diferentes. La segunda, es una base de datos desarrollada por el grupo de investigación BuNeD, que incluye respuesta de 120 empresas españolas. Para analizar estas dos bases de datos se utilizan diferentes técnicas estadísticas: regresión por el método de mínimos cuadrados, regresión de mínimos cuadrados parciales y regresión multinivel. Los resultados de la Tesis Doctoral se estructuran en dos partes: (1) antecedentes y (2) rendimiento. En el estudio de los antecedentes, los resultados sugieren que en países dónde las empresas están altamente comprometidas con la sostenibilidad, existe más presión para adoptar prácticas sostenibles de desarrollo de proveedores. En el estudio del rendimiento, existen tres resultados principales. En primer lugar, los resultados sugieren que, en el estudio de la eficacia de las prácticas sostenibles de desarrollo de proveedores, se debe distinguir entre rendimiento de la empresa compradora y rendimiento del proveedor. En segundo lugar, el rendimiento del proveedor tiene un papel clave en el rendimiento operacional de la empresa compradora. En tercer lugar, la dimensión cultural tiene una gran importancia en el estudio de la efectividad de las prácticas sostenibles de desarrollo de proveedores. / The topic of this PhD Thesis is sustainable supply chain management with a special focus on the extension of sustainability to suppliers through the use of sustainable supplier development (SD) practices. The motivation of this PhD Thesis is grounded both on a managerial and a research need. On the one hand, companies such as Apple or Inditex claim to audit their suppliers in terms of environmental issues, provide training with respect to health and safety measures or work together with them in order to improve their sustainability performance. However, besides from the implementation of these practices, there are still incidents at the suppliers’ facilities. On the other hand, the literature on sustainable supply chain management has neglected the social dimension of sustainability, the role of suppliers’ performance and different contextual factors such as the country in which firms are located when studying the adoption and implementation of sustainable SD practices. These two issues suggest that there is a need to further study the role of sustainable SD practices in the extension of sustainability along the supply chain. In that sense, this PhD Thesis aims to both fulfill the abovementioned research gaps and provide a clearer understanding for managers with respect to the adoption and effectiveness of this set of practices. More specifically, this PhD Thesis aims to study (1) factors involved in the adoption of sustainable SD practices and (2) the effectiveness of these practices on firm’s performance. The PhD Thesis adopts a positivistic approach and uses survey methodology to test the influence of different variables on the adoption of sustainable SD practices as well as the relationship between the implementation of sustainable SD practices and performance. To test the abovementioned relationships, we employ two different databases. First, the International Manufacturing Strategy Survey (IMSS) which includes a sample of 931 manufacturing plants in 22 different countries. Second, a database develop din BuNeD Research Group that contains responses from 120 Spanish manufacturing firms. To analyze these two datasets we employ Ordinary Least Squares (OLS), Partial Least Squares (PLS) and multilevel regressions. The results of the PhD Thesis can be classified into (1) antecedents and (2) performance implications. In the study of sustainable SD practices antecedents our results suggest that countries in which firms are highly committed to sustainability there is more pressure to adopt practices that aim to extend sustainability to suppliers. In the study of performance implications three main results need to be highlighted. First, we have emphasized that in the study of SD practices effectiveness it is necessary to consider both the buying firm and the supplier performance since practices impact differently on different performance outcomes. Second, we have been able to highlight the key role of suppliers’ performance in the achievement of buying firm’s operational improvements. Third, we have also shown the role played by national culture in achieving a sustainable supply chain and emphasized its importance in the sustainable supply chain management literature.

Tot i la importància de la vigilància i avaluació de la salut dels docents, no es disposa d’un qüestionari que avaluï tots els aspectes relacionats amb la salut docent. Per això, es fa evident la necessitat de un instrument breu i fiable dissenyat per avaluar els aspectes positius i negatius de la salut dels docents. A partir de la revisió bibliogràfica sobre la salut dels docents, els trastorns més freqüents estan relacionats amb alteracions de veu, malestars musculars, esgotament i altres riscos relacionats amb l'estrès i derivats de riscos psicosocials. Per a l'avaluació del benestar en l'ensenyament destaquen les variables de satisfacció docent, engagement i autoeficàcia. L'objectiu d'aquest estudi és crear i avaluar les propietats psicomètriques d'un qüestionari de salut dels docents (CSD), i avaluar la salut del professorat en una mostra de 6.208 mestres d'escoles privades de Catalunya mitjançant aquest qüestionari. Es van realitzar anàlisis exploratòries i confirmatories, mitjançant els quals es va comprovar la idoneitat del CDS, format per 27 ítems i que avalua set factors latents: el cansament, afectacions de la veu, afectacions de la veu, afectacions musculo-esquelètiques, afectacions cognitives i afectacions emocionals, com a factors negatius, i satisfacció i eficàcia en l'activitat docent, com a factors positius de la salut docent. La consistència interna de les escales obtingudes va ser moderada o alta. A més de les propietats estadístiques, aquests factors també tenen implicacions pràctiques en salut. Els resultats obtinguts es presenten en general i en funció de les variables sociodemogràfiques i es realitzen propostes per orientar la prevenció. Es conclou que el CSD és un instrument fiable i vàlid estructuralment amb garantia psicomètriques per a l'avaluació de la salut dels docents. Es proporcionen directrius per a futures investigacions. / : A pesar de la importancia de la vigilancia y evaluación de la salud de los docentes, no se dispone de cuestionarios que evalúen todos los aspectos relacionados con la salud docente. Por ello, se hace evidente la necesidad de instrumento breve y fiable diseñado para evaluar los aspectos positivos y negativos de la salud del profesorado. A partir de la revisión bibliográfica sobre la salud de los docentes, los trastornos más frecuentes están relacionados con alteraciones de voz, malestares musculares, agotamiento y otros riesgos relacionados con el estrés y derivados de riesgos psicosociales. Para la evaluación del bienestar en la enseñanza destacan las variables de satisfacción docente, engagement y autoeficacia. El objetivo del presente estudio es crear y evaluar las propiedades psicométricas de un cuestionario de salud de los docentes (CSD), y evaluar la salud del profesorado en una muestra de 6.208 maestros de escuelas privadas de Cataluña mediante este cuestionario. Se realizaron análisis exploratorios y confirmatorios, mediante los cuales se comprobó la idoneitat del CDS, formado por 27 ítems y que evalúa siete factores latentes: el cansancio, afectaciones de la voz, afectaciones de la voz, afectaciones musculo-esqueléticas, afectaciones cognitivas y afectaciones emocionales, como factores negativos, y satisfacción y eficacia en la actividad docente, como factores positivos de la salud docente. La consistencia interna de las escalas obtenidas fue moderada o alto. Además de las propiedades estadísticas, estos factores también tienen implicaciones prácticas en salud. Los resultados obtenidos se presentan en general y en función de las variables sociodemográficas y se realizan propuestas para orientar la prevención. Se concluye que el CSD es un instrumento fiable y válido estructuralmente con garantía psicométricas para la evaluación de la salud de los docentes. Se proporcionan directrices para futuras investigaciones. / Despite the importance of the surveillance and assessment of teachers health, there are no questionnaires that assess all aspects related to teacher health sufficiently. It becomes obvious the need of a short and reliable spanish instrument to assess positive and negative aspects of teacher health. After a literature search on teacher health, the most frequently teachers complaints are related to voice alterations, muscular complaints, burnout and others stress-related risks produced by psychosocial hazards. Wellbeing in teaching can be assessed by teaching satisfaction, engagement and self-eficacy. The aim of the present study is to create and evaluate their psychometric properties a Teachers Health Questionnaire (CSD), and to assess teacher health in a sample of 6208 teachers of private schools in Catalonia. Exploratory and confirmatory analysis were performed which supported a 27 items CSD assessing seven latent factors: exhaustion, voice complaints, muskuloesqueletic complaints, cognitive complaints and emotional complaints, as negative factors, and satisfaction and efficacy in the teaching activitity, as positive factors of the teacher’s health. Internal consistency for the obtained scales was moderated to high. Apart from the statistical and structural stability, these factors also have practical implications in health. The obtained results are presented for sociodemographic variables. and to do a proposal for their prevention. It is concluded that the CSPD is a reliable and structurally valid instrument with psychometric guarantee for the assessment of teachers health. Guidelines are provided for future research.

Els accionistes sempre han estat fonamentals per entendre un negoci. I ho continuen essent avui. Tanmateix, suposar que una empresa s’ha de dirigir només per satisfer les demandes dels accionistes, i que aquests accionistes estan preocupats només per maximitzar els seus beneficis econòmics, resulta problemàtic, davant de les nombroses exigències que tant aquests accionistes com d’altres stakeholders plantegen a les empreses. En una època en què temes com el canvi climàtic i la distància creixent entre els rics i els pobres s’estan convertint en preocupacions urgents per a la societat, el paper de les empreses, les seves finalitats i les seves pràctiques s’estan qüestionant tant en l’àmbit públic, com en el privat i en l’acadèmic. La inversió responsable, els diversos tipus d’inversors, les iniciatives multistakeholder, les comunitats, les campanyes d’activisme i una varietat creixent de stakeholders plantegen múltiples i diverses demandes a les empreses, que van més enllà dels interessos econòmics. Aquesta tesi adopta la perspectiva del repte que suposa per a les empreses que es qüestionin els supòsits en què es fonamenta la seva naturalesa. Hi ha accionistes que s’impliquen en la gestió corporativa de les problemàtiques socials, mediambientals i ètiques, com els drets humans o la degradació de l’entorn. En aquest estudi, s’analitza empíricament i conceptualment aquesta “implicació de l’accionista” (shareholder engagement), que és un fenomen cada vegada més rellevant en la pràctica corporativa i en l’activitat investigadora. Oferim una nova perspectiva de la implicació de l’accionista, que identifica la seva naturalesa política i ètica. D’aquesta manera, participem i contribuïm a la literatura sobre govern corporatiu, inversió responsable, activisme social i ètica empresarial, i obrim noves vies per a la recerca futura. / Los accionistas siempre han sido fundamentales para entender un negocio. Y lo siguen siendo hoy. Sin embargo, suponer que una empresa ha de ser dirigida únicamente para satisfacer las demandas de los accionistas, y que dichos accionistas están preocupados únicamente por maximizar sus beneficios económicos, resulta problemático, a la luz de las numerosas exigencias que plantean a las empresas tanto los accionistas como otros stakeholders. En un tiempo en que determinados temas, como el cambio climático y la distancia creciente entre ricos y pobres, se están convirtiendo en preocupaciones acuciantes para la sociedad, el papel de las empresas, sus fines y sus prácticas están siendo cuestionados en los ámbitos público, privado y académico. La inversión responsable, los diversos tipos de inversores, las iniciativas multistakeholder, las comunidades, las campañas de activismo y la gran variedad de stakeholders han planteado múltiples y diversas demandas a las empresas, que van más allá de los intereses económicos. Esta tesis adopta la perspectiva del reto que supone para las empresas el cuestionamiento de las asunciones en que se fundamenta su naturaleza. Hay accionistas que se implican en la gestión corporativa de las preocupaciones sociales, medioambientales y éticas, como los derechos humanos o la degradación del entorno. En este estudio, se analiza empíricamente y conceptualmente esta “implicación del accionista” (shareholder engagement), pues es un fenómeno cada vez más relevante en la práctica corporativa y en la actividad investigadora. Ofrecemos una nueva perspectiva de la implicación del accionista, que identifica su naturaleza política y ética. De este modo, participamos y contribuimos a la literatura sobre gobierno corporativo, inversión responsable, activismo social y ética empresarial, y abrimos nuevas vías para la investigación futura. / Shareholders have always been fundamental to an understanding of the corporation. The same is true today. However, the assumptions that the firm should be run to meet only the demands of shareholders, and that those shareholders are concerned only about the maximization of financial returns, are problematic in light of the multitude of demands placed on corporations by both shareholders and other stakeholders. At a time when issues such as climate change and the widening gap between rich and poor have become pressing societal concerns, the role of business, its purposes and its practices have been challenged in the public, private, and academic spheres. Responsible investment, diverse investor types, multi-stakeholder initiatives, communities, activist campaigns, and a variety of other stakeholders have resulted in multiple and diverse demands on the company which go well beyond financial interests. This thesis takes the perspective of one such challenge to the fundamental assumptions about the nature of the firm: shareholders who actively engage with corporate management on issues of social, environmental, and ethical concern such as human rights or environmental degradation. This ‘social shareholder engagement’, an increasingly relevant phenomenon in practice and research, is explored here both empirically and conceptually. I provide a new perspective on social shareholder engagement, which identifies the political and ethical nature of these actions. In this way I engage with and contribute to the corporate governance, responsible investment, social activism and business ethics literatures and open a number of future avenues for research.

Convenio de confidencialidad que afecta a las páginas: de la 69 a la 485 / La tesi doctoral que exposo davant la Universitat Ramón LLull de Barcelona, es fonamenta en demostrar les possibilitats d´anàlisi psicològic que té el model simbòlic de l´Arbre de la Vida i llurs diferents dimensions. El misticisme jueu en el decurs de l´Edat Mitjana assolí a través de la Càbala Extática un anàlisi de la psique humana, i va crear, sí més no, un marc epistemològic capaç d´encaminar al subjecte cap a l´adquisició d´importants estats de consciència. El treball doctoral demostra les debilitats d´un cert nombre d´escoles psicològiques modernes, que han vist al subjecte des de diverses perspectives d´allò més fragmentàries. En canvi el misticisme jueu amb la seva consciència holística ha vist el subjecte com un ens únic amb tensions internes que ha de resoldre. Els nivells de l´ànima amb els que treballa la càbala hebrea, representen indubtablement excel.lents estrats de comprensió de la psique i de la seva relació amb l´entorn. D´altra banda, l´aspecte cosmogònic en el que es desenvolupa el misticisme jueu, fa que l´anàlisi psicològic proposat sigui essencialment considerat com “Transpersonal”, ja que estem analitzant al subjecte en relació amb les lleis predeterminades de l´Univers. Així s´estudia el lliure albir del subjecte en relació amb l´entorn predeterminat. Cadascuna de les deu dimensions (sephirot) estudiades representa, sí més no, un apropament específic a un nivell de consciència del subjecte, i les interconnexions entre les diferents dimensions representen la dinàmica existencial de cada subjecte. Les tensions (pressions) i les subsegüents harmonitzacions (conciliacions) que conformen aquestes interaccions dinàmiques, fan que l´estudi de les dimensions de l´Arbre de la Vida sigui considerat fonamental a l´hora d´explicar la natura psíquica del subjecte. El treball també ha demostrat ser operatiu al defensar el principi de neutralitat, ja que el mestre cabalista (pedagog) a l´explicar adequadament els camins simbòlics, ha permès a l´individu – de forma personal - accedir a llurs propis desequilibris i procurar esmenar-los. Més enllà del marc teòric, presento a l´acabament del treball unes converses/entrevistes a uns alumnes més avançats, a fi de provar els canvis de consciència que s´han generat en gairebé la majoria d´ells. / La tesis doctoral que presento ante la Universitat Ramon Llull se fundamenta en demostrar las posibilidades de análisis psicológico que tiene el modelo simbólico del Árbol de la Vida y sus diferentes dimensiones. El misticismo judío durante la Edad Media alcanzo a través de la cábala extática un análisis de la psique humana y creo un marco epistemologico capaz de guiar al sujeto para la adquisición de mayores estados de conciencia. El trabajo doctoral demuestra las debilidades de algunas escuelas psicológicas modernas que han visto al sujeto desde diversas perspectivas, muchas de ellas fragmentarias. El misticismo judío en cambio, con su conciencia holística ha percibido al sujeto como un ente único con tensiones internas a resolver. Los niveles del alma con los que trabaja la cábala hebrea, representan indudablemente excelentes estratos de comprensión de la psique y de su relación con el entorno. Por otra parte, el aspecto cosmogónico en el que se desenvuelve el misticismo judío, hace que el análisis psicológico propuesto sea esencialmente considerado como "Transpersonal", ya que estamos analizando al sujeto en su relación con las leyes predeterminadas del universo. De ese modo, se estudia el libre albedrío del sujeto en su relación con el entorno predeterminado. Cada una de las diez dimensiones (Sefirot) estudiadas representa un acercamiento especifico a un nivel de conciencia del sujeto, y las interconexiones entre las diferentes dimensiones representan la dinámica existencial de todo sujeto. Las tensiones y sus subsiguientes armonizaciones que conforman estas interacciones dinámicas hacen que el estudio de las dimensiones del Árbol de la Vida sea considerado fundamental a la hora de explicar la naturaleza psíquica del sujeto. El trabajo ha probado también ser eficaz al sostener el principio de neutralidad, ya que el maestro cabalista (pedagogo) al explicar adecuadamente los caminos simbólicos ha permitido al individuo en forma personal acceder a sus propios desequilibrios e intentar corregirlos. Luego del marco teórico, se presenta al final del trabajo unas entrevistas a los alumnos mas avanzados para probar los cambios de conciencia que se han operado en la mayoría de los sujetos. / The doctoral thesis I am submiting before Ramon Llull University is based on demonstrating the possibilities of psychological analysis which the symbolic model of the Tree of Life and its various dimensions affords mankind. During the Middle Ages Jewish mysticism managed to analyze the human psyché through Ecstatic Kabbalah. This meditative heritage of Jewish mysticism created an epistemological framework capable of guiding the subject towards the acquisition of higher states of consciousness. This doctoral thesis shows the weaknesses of some modern psychological schools of thought which have contemplated the subject from several different perspectives, many of which in a rather fragmentary fashion. However, Jewish mysticism, with its holistic perception and consciousness, has always perceived the subject as a single entity with internal tensions still needing to be resolved. It is undeniable that the different levels of the soul which Jewish Kabbalah works with symbolize invaluable layers of understanding the psyché, and the psyché's relationship and connection to its surroundings. Furthermore, the cosmological aspect in which Jewish mysticism develops, means that the psychological analysis proposed is considered essentially "transpersonal" since we are analyzing the subject in his relationship with what are predetermined laws of the universe. Thus, the free will of the subject is studied through his relationship and connection to what is a predetermined environment. Each of the ten dimensions (called Sefirot) studied symbolizes the subject's coming closer to a specific level of consciousness. And the interconnections between these different dimensions symbolize the existential dynamic of all subjects. Tensions and all subsequent harmonizations, all of which define and shape these dynamic interactions, means that the study of the dimensions of the Tree of Life is considered crucial and fundamental when explaining the psychic nature of the subject. This doctoral thesis has also strived to be efficacious in holding the principle of neutrality, since any master mekubal (kabbalist teacher) upon duly and correctly explaining these symbolic ways and paths, has always allowed his disciple to gain access to his own imbalances and instabilities and to try to correct them on his own. One will find just after the theoretical framework of this thesis, interviews with some of the more advanced students in order to demonstrate the changes in consciousness that occurred in most of the subjects.

Recentment, l'emprenedoria reclama ser una solució per a la creació de valor social i per fer front als problemes socials persistents. Com les organitzacions de desenvolupament internacional i els governs no han aconseguit millorar dràsticament les condicions de la majoria de la població mundial, els acadèmics i els professionals manifesten que "l'emprenedoria social", coneguda com l'aplicació de la iniciativa empresarial per a la creació de valor social, podria tenir més èxit. No obstant això, aquestes afirmacions no han rebut un escrutini acadèmic en proporció a la retòrica entusiasta que els dóna suport. Per tant, queda pendent d’examinar com i per què l'emprenedoria social s'ha convertit en una categoria organitzacional ascendent, així com quines són les seves conseqüències per a les societats, organitzacions i individus. Aquesta tesi doctoral aspira aportar llum sobre aquest fenomen important, però insuficientment explorat i teoritzat. Examina tant les facetes de la construcció simbòlica com de l'eficàcia real de l'emprenedoria social, i ofereix les seves implicacions teòriques i pràctiques. / Recientemente, el emprendimiento aboga ser una solución para la creación de valor social y para hacer frente a los problemas sociales persistentes. Puesto que las organizaciones de desarrollo internacional y los gobiernos no han logrado mejorar drásticamente las condiciones de la mayoría de la población mundial, los académicos y los profesionales manifiestan fe en que "el emprendimiento social", conocido como la aplicación de la iniciativa empresarial para la creación de valor social, podría tener más éxito. Sin embargo, tales afirmaciones no han recibido un escrutinio académico en proporción a la retórica entusiasta que las apoya. Por lo tanto, queda pendiente examinar cómo y por qué el emprendimiento social se ha convertido en una categoría organizacional ascendente, así como cuáles son sus consecuencias para las sociedades, organizaciones e individuos. Esta tesis doctoral aspira a arrojar luz sobre este fenómeno importante, pero insuficientemente explorado y teorizado. Examina tanto las facetas de la construcción simbólica como de la eficacia real del emprendimiento social, y ofrece sus implicaciones teóricas y prácticas. / Entrepreneurship has been recently advocated as a solution for creating social value and addressing persistent social problems. Where development aid and governments have failed to drastically improve conditions for the majority of the world´s population, scholars and practitioners express faith that “social entrepreneurship”, the application of entrepreneurship to social value creation, might be more successful. Yet, such assertions have not received academic scrutiny in proportion to the enthusiastic rhetoric supporting them. Hence, it remains inconclusive how and why social entrepreneurship has emerged as an ascending organizational category, as well as what its consequences are for societies, organizations and individuals. This doctoral thesis aspires to shed light on this important but underexplored and under theorized phenomenon. It examines facets of both the symbolic construction and the actual effectiveness of social entrepreneurship, drawing implications oriented towards both theory and practice.