Aquesta tesi doctoral és una recerca sobre els orígens i el desenvolupament de l'ecosocialisme, corrent de pensament que fusiona elements de la doctrina marxista, del socialisme utòpic, de l'anarquisme i de l'ecologisme. Les arrels d'aquesta hibridació ideològica es troben en el segle XIX tot i que caldrà esperar a la dècada dels anys 1970 perquè a partir de l'impuls del nou ecologisme polític emergeixi un cos doctrinari i la mateixa expressió, ecosocialisme, que començarà a ser d'ús habitual en la dècada següent especialment a partir de la transformació de partits comunistes -en alguns casos, pocs anys abans de la caiguda del Mur de Berlín- en esquerra verda o ecosocialista. Un d'aquests partits ecosocialistes és el cas d'Iniciativa per Catalunya Verds, partit hereu del PSUC, fundat el 23 de febrer del 1987 i que abraçarà oficialment l'ecosocialisme el 22 de novembre del 1996. En aquell període d'anys Iniciativa va anar buscant una identitat ideològica que fusionés les idees d'esquerra radical amb els nous moviments socials (pacifisme, feminisme i ecologisme). L'ascens de l'ecosocialisme es dóna en paral·lel als canvis socials, econòmics, polítics i comunicatius que defineixen un nou estadi de la Modernitat o bé una etapa diferent que coneixem com a Postmodernitat des que el filòsof Jean-François Lyotard va publicar el 1979 La Condition postmoderne. La tesi analitza l'ecosocialisme com a corrent que respon a alguns dels trets característics de la Postmodernitat, i ho fem en el context dels canvis socials, polítics i comunicatius que defineixen aquesta Postmodernitat i, concretament ,a Catalunya, que considerem una de les regions més postmodernes a Europa i al món. L'anàlisi de la trajectòria d'Iniciativa per Catalunya Verds des del 1987 es prolonga fins a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre del 2015 període en què aquesta formació ha estat un dels pocs exemples al món de partit autodefinit com a ecosocialista que ha tingut representació parlamentària i, fins i tot, ha arribat a formar part d'un govern. Així mateix, la tesi analitza el paper d'ICV durant el debat sobiranista a Catalunya en el període 2003-2015. En aquest sentit, hem elegit per al nostre estudi de cas la consulta no vinculant per la independència de Catalunya que es va celebrar el 9 de novembre del 2014 i els efectes que aquest debat ha tingut en les opinions i actituds dels militants respecte al sentiment de pertinença identitari i al model d'Estat, entre altres trets del perfil d'aquesta militància. A través d'una enquesta entre 410 militants d'ICV hem fet una radiografia de la militància, la més àmplia que fins ara s'ha elaborat d'aquest partit. L'enquesta també ha tingut com a objectiu validar una de les teories més importants de la comunicació, l'Espiral del Silenci, formulada el 1972 per la periodista, politòloga i sociòloga alemanya Elisabeth Noelle-Neumann. Com a investigadora, Noelle-Neumann va observar que en període electoral (i en altres tipus de debats públics) alguns punts de vista semblaven obtenir més atenció que uns altres. De vegades, les persones prefereixen mantenir el silenci i, fins i tot, evitar parlar-ne. La sociòloga alemanya va anomenar aquest fenomen '"espiral del silenci" que ocorre quan -contràriament quan els individus perceben les seves pròpies opinions com a populars no tenen cap problema a expressar-les i defensar-les- les persones percebem que les nostres opinions no són populars i preferim mantenir el silenci. Aquest procés s'esdevé en forma d'espiral, i així una de les parts acaba aconseguint més publicitat que altres. Per a Noelle-Neumann l'opinió pública són actituds i comportaments que s'han de poder expressar en públic sense perill de caure en l'aïllament. En un context de controvèrsia i canvi, les opinions públiques són aquelles actituds que es poden expressar sense haver de patir el perill d'aïllament. Hi ha, no obstant, excepcions a aquest fenomen d'espiral del silenci. Són aquells grups i individus que no tenen por a l'aïllament i que no tenen cap problema a expressar les seves opinions malgrat que això comporti conseqüències. Aquesta és una característica dels innovadors, agents de canvi, avantguardes i el "hard-core" (nucli dur) dels partits polítics. El cas pràctic d'aquesta tesi s'ha centrat a analitzar els canvis en les actituds i opinions de la militància (hard-core) d'un partit polític, ICV, en el context del debat sobre la independència de Catalunya. És una de les primeres recerques que s'ha fet a Catalunya i a Espanya en què s'ha aplica aquesta teoria en un àmbit de la realitat social i política, en aquest cas en el terreny de la comunicació política. Al capdavall, hem volgut investigar si aquest fenomen d'espiral de silenci té vigència en la "societat xarxa" actual. / Esta tesis doctoral es una investigación sobre los orígenes y el desarrollo del ecosocialismo, corriente de pensamiento que fusiona elementos de la doctrina marxista, del socialismo utópico, del anarquismo y del ecologismo. Las raíces de esta hibridación ideológica se encuentran en el siglo XIX aunque habrá que esperar a la década de 1970 para que, a partir del impulso del nuevo ecologismo político, emerja un cuerpo doctrinario y la misma expresión, ecosocialismo, que comenzará a ser de uso habitual en la década siguiente, especialmente a partir de la transformación de partidos comunistas -en algunos casos, pocos años antes de la caída del Muro de Berlín- en izquierda verde o ecosocialista. Uno de estos partidos ecosocialistas es el caso de Iniciativa por Cataluña Verdes, partido heredero del PSUC, fundado el 23 de febrero de 1987 y que oficialmente abrazará el ecosocialismo el 22 de noviembre de 1996. En ese período Iniciativa irá buscando una identidad ideológica que fusionara las ideas de la izquierda radical con los nuevos movimientos sociales (pacifismo, feminismo y ecologismo). El ascenso del ecosocialismo se da en paralelo a los cambios sociales, económicos, políticos y comunicativos que definen un nuevo estadio de la Modernidad o bien una etapa diferente que conocemos como Postmodernidad desde que el filósofo Jean-François Lyotard publicó 1979 La Condition postmoderne. La tesis analiza el ecosocialismo como corriente que responde a algunos de los rasgos característicos de la Postmodernidad, y lo hacemos en el contexto de los cambios sociales, políticos y comunicativos que definen esta Posmodernidad y, concretamente, en Cataluña, que consideramos una de las regiones más postmodernas en Europa y en el mundo. El análisis de la trayectoria de Iniciativa por Cataluña Verdes desde 1987 se prolonga hasta las elecciones al Parlamento de Cataluña, el 27 de septiembre de 2015, período en el que esta formación ha sido uno de los pocos ejemplos en el mundo de partido político que se haya autodefinido como ecosocialista , que haya tenido representación parlamentaria e, incluso, que haya llegado a formar parte de un gobierno. Asimismo, la tesis analiza el papel de ICV durante el debate soberanista en Cataluña en el periodo 2003-2015. En este sentido, hemos elegido para nuestro estudio de caso la consulta no vinculante sobre la independencia de Cataluña que se celebró el 9 de noviembre de 2014 y los efectos que este debate ha tenido en las opiniones y actitudes de los militantes respecto al sentimiento de pertenencia identitario y al modelo de Estado, entre otros rasgos del perfil de esta militancia. A través de una encuesta entre 410 militantes de ICV hemos hecho una radiografía de la militancia, la más amplia que hasta ahora se haya elaborado de este partido. La encuesta también ha tenido como objetivo validar una de las teorías más importantes de la comunicación, la Espiral del Silencio, formulada en 1972 por la periodista, politóloga y socióloga alemana Elisabeth Noelle-Neumann. Como investigadora, Noelle-Neumann observó que en periodo electoral (y en otros tipos de debates públicos) algunos puntos de vista parecían obtener más atención que otros. A veces, las personas prefieren mantener el silencio e, incluso, evitar hablar. La socióloga alemana llamó a este fenómeno "espiral del silencio" que ocurre cuando -contrariamente cuando los individuos perciben sus propias opiniones como populares no tienen ningún problema en expresarlas y defenderlas- las personas percibimos que nuestras opiniones no son populares y preferimos mantener el silencio. Este proceso ocurre en forma de espiral, y así una de las partes termina consiguiendo más publicidad que otras. Para Noelle-Neumann, la opinión pública son actitudes y comportamientos que deben poder expresarse en público sin peligro de caer en el aislamiento. En un contexto de controversia y cambio, las opiniones públicas son aquellas actitudes que se pueden expresar sin tener que sufrir el peligro de aislamiento. Hay, sin embargo, excepciones a este fenómeno de espiral del silencio. Son aquellos grupos e individuos que no tienen miedo al aislamiento y que no tienen ningún problema en expresar sus opiniones sin que ello conlleve consecuencias. Esta es una característica de los innovadores, agentes de cambio, vanguardias y el "hard-core" (núcleo duro) de los partidos políticos. El caso práctico de esta tesis se ha centrado en analizar los cambios en las actitudes y opiniones de la militancia (hard-core) de un partido político, ICV, en el contexto del debate sobre la independencia de Cataluña. Es una de las primeras investigaciones que se ha hecho en Cataluña y en España en que se ha aplica esta teoría en un ámbito de la realidad social y política, en este caso en el terreno de la comunicación política. Con este estudio también hemos querido investigar si el fenómeno de espiral de silencio tiene vigencia en la "sociedad red" actual. / This doctoral thesis investigates the origins and development of eco-socialism, a fusion of thought with elements of marxist doctrine, of utopian socialism, of anarchism and environmentalism. The roots of this ideological hybridisation can be found in the 19 century, however one has to wait until the 1970's for the emergence of this doctrine and the term eco-socialism. The impulse for the theory of eco-socialism emerged from a body of doctrine of the same name, eco-socialism. This term became to be used more generally in the following decade particularly with the transformation of the communist parties (in some cases a few years before the fall of the Berlin Wall) into green left or eco-socialism. One of these eco-socialist parties is the case of Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) that was founded on the 23 February 1987 and embraced officially eco-socialism on the 22nd of November 1996. In this period ICV was looking for an ideological identity which was able to fuse the ideas of the radical left with the ideas from the new social movements (pacifism, feminism and environmentalism). The emergence of eco-socialism happens in parallel with social, political, economic and communication changes and these changes came to define a new stage in Modernity or a new stage which we know as Post-modernity from the philosopher Jean-François Lyotard and his publication of La Condition postmoderne in 1979. This thesis analyses eco-socialism as a current of thought which has responded to some of the characteristics of Post-modernity and in particular in the context of Catalonia, which we consider to be one of regions of Europe and in the world which is more postmodern. Our analysis of the trajectory of ICV is from 1987 until the elections on the 27 September 2015. In this period this political party has been one of the few examples in the world of a political party which defined itself as eco-socialist and which had a parliamentary representation and even formed part of a government. Also this thesis analyses the role of ICV during the debate about sovereignty in Catalonia in the period 2003-2015. In relation with his period we chose for this study the case of the non binding consultation for the independence of Catalonia which took place on November 9 of 2014 and the effects of this debate on the opinions and attitudes of the membership (hard-core) in relation with their roots of identity and the model of the state. Through a questionnaire completed by 410 members of ICV we have constructed a profile of this membership. This profile is the largest ever to be made about membership of ICV. Also the purpose of this questionnaire was to validate one of the most important communication theories, the Spiral of Silence. As a political researcher Noelle-Neumann observed that in elections (and other kind of public debates) certain views seem to get more play than others. Sometimes people prefer to remain silent about their opinions rather than talk about them. Sociologist Noelle-Neumann calls this the spiral of silence that occurs when individuals who perceive that their opinion is popular express and defend it, whereas those who do not think their opinion is popular remain quiet. This process occurs in a spiral, so that one side of an issue ends up with much publicity and the other side with little. For Noelle-Neumann public opinion includes attitudes or behaviors one is able to express in public without the danger of isolating oneself; in areas of controversy or change, public opinions are those attitudes one can express without running the danger of isolating oneself. There are exceptions to the spiral of silence. There are groups and individuals who do not fear isolation and who will express their opinions no matter what the consequences, a characteristic of innovators, change agents, the avant-garde and the hard-core of political parties. This is one of the first pieces of research focused on this theory related to the Catalan social or political reality and in this case in relation to the field of study of political communication. Finally, we want to investigate if the Spiral of Silence phenomena could be manifested in the current "network society".

La psicologia social i la microsociologia han estudiat des de mitjan segle XX la necessitat de l’autodefinició i de la construcció de la identitat personal. Tothom s’ha qüestionat alguna vegada “Qui sóc?”; “Com sóc?”; “Com em veuen els altres?” Aquesta visió de nosaltres mateixos és la que ens permet relacionar-nos dintre de la societat. Però perque els altres captin la identitat que s’intenta projectar és necessari tenir un discurs comú. Les marques de moda formen part de la construcció d’aquest discurs. Existeixen estudis sobre el llenguatge de la indumentària però, en canvi, s’ha desenvolupat poc el significat que aporten les marques en aquest llenguatge. Entenem marca com a un conjunt de significats (connotacions, emocions, imatges) que són comuns a un grup determinat de persones. Dins de la categoria actual de la moda, especialment la prontomoda, cada mes es canvien col·leccions, patrons, textures i colors; la marca juga un rol imprescindible per contribuir a l’aportació de seguretat i d’identificació amb la persona. Jenifer Aaker va demostrar que els individus perceben trets de la personalitat humana en les marques. Els consumidors visualitzen les marques amb característiques de persones, i aquestes influeixen en la decisió de compra. La compra i l’ús d’una marca de moda concreta ajuda el consumidor a apropiar-se d’aquests trets de personalitat que percep, i de constuir la seva autodefinició, i per tant, de constuir la identitat social que vol projectar. Les possessions i la marca d’aquestes, ajuden a la definició de la identitat de l’individu. La present investigació uneix els coneixements de la sociologia, de la història i del lleguatge de la moda, així com el branding i la publicitat, amb l’objectiu de definir el paper que juguen les marques de moda en la construcció de la identitat social de l’individu. Aquesta investigació treballa sobre tres pilars: una investigació bibliogràfica i documental; una anàlisis de la comunicació gràfica de les marques de moda a Espanya; i finalment, entrevistes focalitzades a professionals de moda y branding per demostrar quina influència té la construcció estratègica de la personalitat de marca dintre de la construcció d’autodefinició i d’identitat social de l’inidividu. / La psicología social y la microsociología han estudiado desde mediados del siglo XX la necesidad de autodefinición y de la construcción de la identidad personal. Todas las personas se han cuestionado alguna vez ¿quién soy?, ¿cómo soy? o ¿cómo me ven los demás? Es esta visión de nosotros mismos la que nos permite que nos relacionemos en sociedad. Pero para que el otro capte la identidad que se intenta proyectar, es necesario tener un discurso común. En la construcción de dicho discurso es donde forman parte las marcas de moda. Se ha estudiado mucho sobre el lenguaje de la vestimenta, pero poco se ha trabajado sobre los significados que a dicho lenguaje aportan las marcas. Entendemos la marca como un conjunto de significados (connotaciones, emociones, imágenes) que es común a un grupo determinado de personas. En la categoría de la moda actual, en especial en la pronto moda, donde cada mes se cambian colecciones, con patrones, texturas y colores, juega un rol imprescindible la marca para continuar aportando seguridad e identificación con la persona. Jenifer Aaker demostró que los individuos infieren a las marcas rasgos de personalidad humana. Los consumidores visualizan las marcas con características de personas, y dichas características forman parte de la decisión de compra. La compra y el uso de una marca de moda concreta ayuda al consumidor a apropiarse de dichos rasgos de personalidad, y construir su autodefinición, y por lo tanto a construir la identidad social que quiere proyectar. Las posesiones, y la marca de dichas posesiones, ayudan a la definición de la identidad del individuo. Por ello la presente investigación aúna los conocimientos de la sociología, de historia de la moda y lenguaje de moda, y por último de branding y publicidad, con el objetivo de definir el papel que juegan las marca de moda en la construcción de la identidad social del individuo. La investigación trabaja sobre tres pilares, una investigación bibliográfica y documental, un análisis de la comunicación gráfica de las marca de moda en España, y por último entrevistas focalizadas a profesionales de moda y brading para demostrar qué influencia tiene la construcción estratégica de la personalidad de marca dentro la construcción autodefinición y de la identidad social del individuo. / Since the mid 20th century sociology and microsociology have studied the need for defining oneself and building a personal identity. Everyone has at least once asked themselves “Who am I?”, “What am I like?”, or “How do others see me?” It is this vision of how we see ourselves that allows us to relate with society. However, for others to understand the identity that is trying to be presented, it’s necessary to have a common discourse. Fashion brands play a part in the development of this discourse. The language of clothes has been thoroughly studied, yet little work has been done on the meaning that brands give to this language. We understand a brand as a combination of meanings (connotations, emotions, images) that is common to a determined group of people. In the category of current fashion, in particular ready-to-wear, where collections, patterns, textures and colours change monthly, the brand plays an essential role in providing assurance and identification with the person. Jennifer Aaker demonstrated that individuals make out characteristics of human personalities in brands. Consumers visualise brands with features of people, and these characteristics play a part in the purchasing-decision process. The purchase and use of a particular fashion brand helps the consumer to take on these personality characteristics and to define themself, and hence build the social identity they wish to present. Possessions, and the brand of such possessions, help to define one’s identity. Therefore, this research brings together the knowledge of sociology, the history of fashion and the language of fashion, and finally, branding and advertising, with the objective of defining the role that fashion brands play in building one’s social identity. The research is based on three elements; bibliographical and document research, an analysis of graphic communication of fashion brands in Spain, and finally, interviews that targeted fashion and branding professionals to demonstrate the influence that the strategic development of brand personality has on defining oneself and one’s social identity.

El Yasuní, és l'àrea protegida més gran de l'Equador continental i una de les zones de major diversitat genètica del planeta. A més, és la llar de diversos pobles indígenes, entre ells pobles en aïllament voluntari. Així mateix, és un espai sotmès a l'extracció petroliera ja que se situa en una zona estratègica per l'Equador en matèria energètica. L'Estat, en el seu afany de satisfer la necessitat energètica i sostenir les finances i l'economia nacional, promou l'aprofitament de recursos naturals no renovables com el petroli, la qual cosa ha implicat no solament degradacions ambientals en tot el país, sinó també afectacions directes als drets dels pobles indígenes, per la coincidència de zones mega diverses i territoris indígenes amb les instal•lacions petrolieres. En aquest context, el 2007 va sorgir la Iniciativa Yasuní-ITT, que buscava, entre altres objectius, respectar el territori de les comunitats indígenes que viuen al Yasuní abstenint-se d’explotar les reserves petrolieres del bloc ITT per temps indefinit. No obstant això, aquesta Iniciativa va finalitzar el 2013 al no complir-se amb els objectius econòmics previstos per tal què la seva execució fos viable. La present tesi explora la relació existent a l’Equador entre explotació petroliera i drets dels pobles indígenes, concretament al Yasuní i més específicament davant la decisió d'explotació del bloc ITT. Mitjançant l'estudi del marc jurídic nacional i internacional dels drets dels pobles indígenes es busca determinar la seva situació jurídica per així establir si l'explotació del ITT posa en risc la seva supervivència física i cultural o interfereix amb els seus drets, tals com el dret a la propietat, a la participació, a la consulta i els drets específics dels pobles en aïllament voluntari. A més de considerar de manera general les implicacions per a la resta dels equatorians. / El Yasuní es el área protegida más grande del Ecuador continental y una de las zonas de mayor diversidad genética del planeta. Además, es el hogar de varios pueblos indígenas, entre ellos, pueblos en aislamiento voluntario. Asimismo, es un espacio sometido a la extracción petrolera por encontrarse ubicado en una zona estratégica para el Ecuador en materia energética. El Estado en su afán de satisfacer la necesidad energética y sostener las finanzas y la economía nacional, promueve el aprovechamiento de recursos naturales no renovables como el petróleo, lo que ha implicado no solo degradaciones ambientales en todo el país sino también afectaciones directas a los derechos de los pueblos indígenas, por la coincidencia de zonas mega diversas y territorios indígenas con las instalaciones petroleras. En este contexto surgió en 2007 la Iniciativa Yasuní-ITT, que buscaba entre otros objetivos, respetar el territorio de las comunidades indígenas que viven en el Yasuní mediante la abstención de explotación de las reservas petroleras del bloque ITT por tiempo indefinido. No obstante, dicha Iniciativa finalizó en 2013 al no cumplirse con los objetivos económicos previstos para que su ejecución fuera viable. La presente tesis explora la relación existente en Ecuador entre explotación petrolera y derechos de los pueblos indígenas, concretamente en el Yasuní y más específicamente ante la decisión de explotación del bloque ITT. Mediante el estudio del marco jurídico nacional e internacional de los derechos de los pueblos indígenas se busca determinar su situación jurídica para así establecer si la explotación del ITT pone en riesgo su supervivencia física y cultural o interfiere con sus derechos, tales como el derecho a la propiedad, a la participación, a la consulta y los derechos específicos de los pueblos en aislamiento voluntario. Además de considerar de manera general las implicaciones para el resto de los ecuatorianos también. / Yasuní is the largest protected area of continental Ecuador and one of the world’s greatest genetically diverse areas. It is also home to several indigenous peoples, including those in voluntary isolation. At the same time it is an area subject to oil extraction since it is located in a zone considered strategic for Ecuador’s energy sector. On its effort to meet its energy needs and sustaining its finances and the country’s economy, the State encourages the use of the non-renewable natural resources such as oil, situation that has led not only to environmental degradation all over the country but has also had effects on the rights of indigenous populations, as mega diverse areas and indigenous territories often coincide with oil extraction facilities. It is within this context that in 2007 the Yasuní-ITT Initiative was launched. Among others, one of the objectives of the Initiative was to respect the territories of the indigenous communities that inhabit the Yasuní by leaving the oil reserves in the ITT oil block underground indefinitely. Nevertheless, this Initiative was abandoned in 2013 after not meeting the established economic goals required for its implementation to be feasible. This thesis explores the relationship between oil exploitation and indigenous peoples’ rights in Ecuador, particularly in the Yasuní and more specifically in relation with the decision of exploiting the ITT oil block. By studying the international and national legal frameworks of the rights of indigenous peoples we intend to determine their legal status in order to establish whether the ITT exploitation jeopardizes their physical and cultural survival or interferes with their rights, such as property right, the right to participate, to be consulted and the specific rights of peoples in voluntary isolation. Plus, we will also take into account the general implications for the rest of the Ecuadorians.

Aquesta recerca explora l'experiència de l'expatriació com a narrativa organitzacional i individual en el context de les fusions i adquisicions d'una empresa multinacional, proporcionant una percepció de la dimensió retòrica organitzacional d'alguns termes del vocabulari gerencial popular, com són expatriació, globalització, sinergia i internacionalització. La recerca es basa en un treball de camp intermitent de 4 anys (2005-2009) en 3 companyies de Tenaris Corporation, en 4 destinacions on Tenaris tenen plantes de fabricació i la seva seu corporativa: Bèrgam (Itàlia), Campana (Argentina), Pindamonhangaba (Brasil) i Buenos Aires (Argentina, seu del headquarter de Tenaris). L'anàlisi es centra en 55 entrevistes -millor anomenades xerrades- amb expatriats de diverses edats, sexe, lloc de destinació i nivells jeràrquics i en material etnogràfic escrit i visual. La recerca contribueix, a través de l'anàlisi de les narratives dels expatriats i el discurs corporatiu, a una millor comprensió de com la retòrica de la globalització opera en el context de l'expansió d'una empresa quan es produeixen adquisicions, com l'etnografia organitzacional ajuda a comprendre la retòrica de la sinergia i com les històries dels expatriats i les cròniques de l'empresa es vinculen narratológicament per a constituir el discurs corporatiu de l'expansió global. / Esta investigación explora la experiencia de la expatriación como una narrativa organizacional e individual en el contexto de las fusiones y adquisiciones de una empresa multinacional, proporcionando una percepción de la dimensión retórica organizacional de algunos términos del vocabulario gerencial popular, como son expatriación, globalización, sinergia e internacionalización. La investigación se basa en un trabajo de campo intermitente de 4 años (2005-2009) en 3 compañías de Tenaris Corporation, en 4 destinos donde Tenaris tienen plantas de fabricación y su sede corporativa: Bérgamo (Italia), Campana (Argentina), Pindamonhangaba (Brasil) y Buenos Aires ( Argentina, sede del headquarter de Tenaris). El análisis se centra en 55 entrevistas -mejor llamadas, charlas - con expatriados de diferentes edades, sexo, lugar de destino y niveles jerárquicos y de material etnográfico escrito y visual. La investigación contribuye, a través del análisis de las narrativas de los expatriados y el discurso corporativo, a una mejor comprensión de cómo la retórica de la globalización opera en el contexto de la expansión de una empresa cuando se produce adquisiciones, cómo la etnografía organizacional ayuda a comprender la retórica de la sinergia y cómo las historias de los expatriados y las crónicas de la empresa se vinculan narratológicamente al constituir el discurso corporativo de la expansión global. / This study explores the expatriating experience as an organizational and individual narrative in the context of the mergers and takeovers of a multinational corporation, thereby providing a broader perception of the organizational rhetorical dimension of popular managerial vocabularies, like expatriation, globalization, synergy and internationalization. The research is based on intermittent 4 years (2005-2009) fieldwork in 3 companies of Tenaris Corporation in 4 destinations where Tenaris have manufacture companies and it’s headquarter: Bergamo (Italy), Campana (Argentina), Pindamonhangaba (Brazil) and Buenos Aires (Argentina, Tenaris headquarter). The analysis is centred on 55 interviews –better designed as talks- with expatriate employees of various ages, gender, places of destination and hierarchal levels and written and visual ethnographic material. The research contributes through the analysis of expatriates’ narratives and corporate discourse to a better understanding of how the rhetoric of globalization operates in the context of the expansion of a corporation when acquisitions occurred, how organizational ethnography helps to understand the rhetoric of synergy and how expatriates stories and company chronicles narratively relate when constituting the corporate discourse of the global expansion.

Avui en dia la importància de les marques és indubtable. La marca es reconeix com el principal actiu de moltes companyies i el seu valor (econòmic) genera progressiu interès en tots els àmbits empresarials. La rellevància de crear (i de mantenir) marques poderoses sembla imperar en el món actual i l’ús de la comunicació persuasiva per contribuir-hi sembla ser, també, un requeriment indubtable. Malgrat això, en els darrers anys, l’orientació cap a buscar l’eficàcia en comunicació ha portat a una creixent valoració de les possibilitats de medició i comprovació immediata de resultats. Aquesta realitat de mercat ha provocat que s’hagi prioritzat en moltes ocasions la persuasió a curt termini generada per la comunicació, no sempre contribuint a la construcció de marca. La investigació realitzada té com a propòsit examinar els paràmetres comuns de la comunicació que ha estat reconeguda per la seva alta eficàcia i, en concret, estudiar la relació entre l’eficàcia i la creació d’una marca poderosa a través de comunicació. És a dir, tracta de traçar el camí per poder donar una resposta sòlida a la pregunta: És possible realitzar comunicació persuasiva que treballi per crear una marca poderosa i, alhora, que aquesta comunicació sigui eficaç (que tingui efectes sobre el negoci/vendes –també- a curt termini)? Després de l’anàlisi realitzat en base als Premios Eficacia (2006-2014), es demostra afirmativament la resposta a aquesta pregunta i s’enumeren les característiques d’aquest tipus de comunicació. A més a més, durant tota la investigació es facilita una mostra de pautes estratègiques de diferents empreses i agències de publicitat (eines de planificació estratégica) per ajudar en la construcció de marques poderoses a través de la comunicació. / Hoy en día la importancia de las marcas es indudable. La marca se reconoce como el principal activo de muchas compañías y su valor (económico) adquiere progresivo interés en todos los ámbitos empresariales. La relevancia de crear (y mantener) marcas poderosas parece imperar en el mundo actual y el uso de la comunicación persuasiva para contribuir a ello también parece ser un requisito indudable. Sin embargo, en los últimos años, la búsqueda de la eficacia en comunicación ha conducido a una creciente valoración de las posibilidades de medición y comprobación inmediata de resultados. Esta realidad de mercado ha provocado que se haya priorizado en múltiples ocasiones la persuasión cortoplacista generada por la comunicación, no siempre contribuyendo a la construcción de marca. La presente investigación tiene como propósito examinar los parámetros comunes de la comunicación que ha sido reconocida por su alta eficacia y en concreto estudiar la relación entre la eficacia y la creación de una marca poderosa a través de comunicación. Es decir, trata de trazar el camino para poder dar una respuesta sólida a la pregunta ¿Es posible realizar comunicación persuasiva que trabaje para crear una marca poderosa y, al mismo tiempo, que dicha comunicación sea eficaz (que tenga efectos sobre el negocio/ventas –también- a corto plazo)? Tras el análisis realizado en base a los Premios Eficacia (2006-2014), se demuestra afirmativamente la respuesta a dicha pregunta y se enumeran las características de este tipo de comunicación. Además, a lo largo de la investigación se ofrece una muestra de pautas estratégicas de distintas empresas y agencias de publicidad (herramientas de planificación estratégica) para ayudar a la construcción de marcas poderosas a través de la comunicación. / Nowadays the importance of ‘the’ brand is undeniable. Brands are recognized to be the main asset of many companies and their economic value is acquiring progressive interest in all business areas. The relevance of creating -and maintaining- powerful brands seems to prevail in today’s world. So it is the use of persuasive communication to contribute to this purpose. However, in recent times, the search of efficiency has led to a growing valuation of the possibilities of measurement and a immediate test of the results. This market reality, though, has frequently prioritized the short-term persuasion and not always contributed to the brand construction itself. This research aims to examine the common parameters of the communication that has been recognized for its high efficiency, and specifically, the relationship between the efficiency and the creation of a powerful brand. That is, we aim to give a solid answer to this question: “Is it possible to realize persuasive communication to create powerful brands and, at the same time, be effective in the short-term?” Based on the analysis of spanish Premios Eficacia (2006-2014), we are going to demonstrate that the answer to this question is affirmative. At the same time, we are listing the characteristics of this type of communication too. Throughout this investigation it is also offered a sample of strategic planning tools (from different companies and advertising agencies) to build up powerful brands.

Amb l’interès d’evitar reproduir la classificació del món entre els Estats Units, el Regne Unit i “els altres” (Nobes i Stadler, 2013), aquest treball analitza algunes qüestions que probablement interessen a gran part del món però que, tanmateix, no han estat objecte de prou atenció fins ara. Les arrels dels fenòmens socials contemporanis s’han configurat, al llarg de molts segles, amb ideologies que han penetrat els diversos àmbits de la vida social (p. ex., Acemoglu et al., 2001; Annisette, 2000; Aschroft, 2001; Errington, 2001; Gallhofer et al., 2011; Massad, 2001; Poullaos i Uche, 2012). Concretament, ens proposem explicar de quina manera les característiques de la colonització europea moderna han influït en les percepcions i en les pràctiques comptables actuals. Mostrem com les ideologies colonials, basades en gran part en les escoles missioneres privades, les credencials occidentals i la llengua anglesa, han contribuït a determinar les relacions de poder en aquest camp i les oportunitats que ofereix. També estudiem la influència potencial dels mecanismes i les estratègies colonials sobre els resultats comptables, mostrant que l’herència colonial institucionalitzada és important a l’hora d’explicar la qualitat de la comptabilitat a tots aquests països. A l’hora de fer les nostres diferents anàlisis, ens hem basat en múltiples conceptes teòrics, extrets dels camps de la sociologia i de l’economia institucional, tan rellevants per al colonialisme, la professió i el poder, per tal de desentranyar la complexitat social, utilitzant mètodes d’anàlisi inductius i deductius. Aquesta tesi fa moltes contribucions a la recerca comptable. En primer lloc, tracta de l’herència colonial com un element central per entendre l’organització de l’àmbit comptable i les seves pràctiques en molts països. Si bé no és el primer treball de recerca sobre la professionalització en el camp de l’auditoria, probablement és el primer que examina l’evolució de les pràctiques organitzatives en l’esfera de la comptabilitat corporativa, i conceptualitza aquesta transformació com una professionalització, alhora que fa esment de la institució missionera en referir-se a la reproducció de les condicions colonials. En segon lloc, la tesi amplia el treball de Bourdieu sobre el llenguatge i el seu poder simbòlic (1991) aplicat a un context postcolonial. L’anàlisi mostra de quina manera les auditories i les Normes Internacionals d’Informació Financera (IFRS), entre altres mecanismes, contribueixen a internacionalitzar l’anglès, idioma que ha estat considerat superior en la jerarquia lingüística a Jordània des de la colonització britànica. Aquest és, probablement, el primer treball que analitza amb profunditat el rol de l’idioma en la comptabilitat, que comporta canvis estructurals socials en aquest camp. A l’hora de fer aquesta anàlisi, la nostra recerca es complementa amb la visió de la pràctica diària dels comptables en entorns que la recerca comptable ha estudiat poc (Hopwood, 2007). Finalment, aquest treball mostra que l’experiència colonial és rellevant a l’hora d’explicar les institucions contemporànies i, en conseqüència, la qualitat comptable d’un gran subconjunt de països, i aporta nous instruments per minimitzar el caràcter endogen dels poders institucionals en la recerca comptable. / Con el interés de evitar reproducir la clasificación del mundo entre Estados Unidos, el Reino Unido y “los demás” (Nobes y Stadler, 2013), este trabajo aborda algunas cuestiones que es probable que interesen a gran parte del mundo pero que, sin embargo, no han sido objeto de suficiente atención. Las raíces de los fenómenos sociales contemporáneos se han configurado a lo largo de muchos siglos con ideologías que han penetrado los distintos ámbitos de la vida social (p. ej., Acemoglu et al., 2001; Annisette, 2000; Aschroft, 2001; Errington, 2001; Gallhofer et al., 2011; Massad, 2001; Poullaos y Uche, 2012). En concreto, nos proponemos explicar de qué modo las características de la colonización europea moderna han influido en las actuales percepciones y prácticas de contabilidad. Mostramos cómo las ideologías coloniales, basadas en gran parte en las escuelas misioneras privadas, las credenciales occidentales y el idioma inglés, han contribuido a determinar las relaciones de poder en este campo y las oportunidades dentro de él. También estudiamos la influencia potencial de los mecanismos y las estrategias coloniales en los resultados contables, mostrando que el legado colonial institucionalizado es importante a la hora de explicar la calidad de la contabilidad en todos estos países. A la hora de realizar nuestros distintos análisis, nos hemos basado en múltiples conceptos teóricos, extraídos de los campos de la sociología y de la economía institucional, tan relevantes para el colonialismo, la profesión y el poder, para desentrañar la complejidad social, utilizando métodos de análisis inductivos y deductivos. Esta tesis realiza múltiples contribuciones a la investigación contable. En primer lugar, trata el legado colonial como un elemento central para entender la organización del ámbito contable y sus prácticas en muchos países. Si bien no es el primer trabajo de investigación sobre la profesionalización en el campo de la auditoría, probablemente es el primero que examina la evolución de las prácticas organizativas dentro de la esfera de la contabilidad corporativa, y conceptualiza esta transformación como una profesionalización, al tiempo que menciona la institución misionera al referirse a la reproducción de las condiciones coloniales. En segundo lugar, la tesis amplía el trabajo de Bourdieu sobre el lenguaje y su poder simbólico (1991) aplicado a un contexto poscolonial. El análisis muestra de qué modo las auditorías y las Normas Internacionales de Información Financiera (IFRS), entre otros mecanismos, contribuyen a la internacionalización del inglés, el idioma que ha sido considerado superior en la jerarquía lingüística en Jordania desde la colonización británica. Este es probablemente el primer trabajo que analiza en profundidad el rol del idioma en la contabilidad, que conlleva cambios estructurales sociales en este campo. A la hora de llevar a cabo este análisis, nuestra investigación se enriquece con la visión de la práctica diaria de los contables en entornos que la investigación contable ha estudiado poco (Hopwood, 2007). Finalmente, este trabajo muestra que la experiencia colonial es relevante a la hora de explicar las instituciones contemporáneas y, en consecuencia, la calidad contable de un gran subconjunto de países, y aporta nuevos instrumentos para minimizar el carácter endógeno de los poderes institucionales en la investigación contable. / In the interest of avoiding the reproduction of classification of the world as US, UK, and ‘other’ (Nobes and Stadler 2013) this work addresses questions that likely matter to much of the world, but not awarded enough attention. The roots of contemporary social phenomena have been shaping for centuries with ideologies infiltrating the various domains of social life (e.g. Acemoglu et al. 2001; Annisette 2000; Aschroft 2001; Errington 2001; Gallhofer et al. 2011; Massad 2001; Poullaos and Uche 2012). Thus, I undertake an explanation of how features of modern European colonization contribute to current perceptions and practices in accounting. I show how colonial ideologies, largely sustained in missionary private schools, Western credentials and the English language, contribute to the power relations within the field and opportunities within it. I further examine the potential influence of colonial strategies and mechanisms in accounting outcomes showing that the colonial legacy institutionalized, matters in explaining accounting quality across countries. In conducting the various analyses I build on multiple theoretical concepts from the fields of sociology and institutional economics, as relevant to colonialism, profession, and power in unraveling the social complexity, using both inductive and deductive analytical methods. This thesis makes multiple contributions to accounting research. First, it treats the colonial legacy as central to understanding the organization of the accounting field and its practices in many countries. While this is not the first such work in research on professionalization in audit it is likely the first to examine the evolving organizational practices within the corporate accounting occupation, and conceptualize this transformation as professionalization while also naming the missionary institution in the reproduction of colonial conditions. Second, the thesis extends Bourdieu’s work on language and symbolic power (1991) to a post-colonial context. The analysis shows how audit and IFRS, among other mechanisms, contribute to the internalization of English, the language that has been perceived higher in the linguistic hierarchy in Jordan since the British colonization. This is likely the first paper that analyzes in depth the role of language within accountancy and ensuing social structural changes in the field. In conducting this analysis research is enriched with insights into the day-to-day practices of accountants in settings of which accounting research has developed little understanding (Hopwood 2007). Finally, this work shows that the colonial experience is relevant to explaining contemporary institutions and consequently accounting quality in a large subset of countries while providing new instruments to minimize the endogeneity of institutional proxies in accounting research.

Els gerents s'enfronten a una pressió cada vegada més gran per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, substituir substàncies perjudicials per a la salut, millorar l'eficiència en el consum d'energia i aigua de l'empresa, millorar les condicions laborals dels seus treballadors, i contribuir amb el benestar de la societat. No obstant això, les empreses tenen poc coneixement o experiència per fer front a aquest complex fenomen. A més, gran part de la recerca en cadenes de subministrament sostenibles s'ha focalitzat en les pràctiques que fan menys insostenibles a les cadenes, en comptes de fer-les realment sostenibles. En aquest sentit, s'ha suggerit que les futures investigacions abordin com les empreses cooperen amb els seus grups d'interès i implementen innovacions sostenibles. Aquesta tesi respon a aquestes propostes i estudia com les iniciatives de col·laboració amb grups d'interès secundaris (e.g. ONG i instituts públics de recerca) creen valor en cadenes de subministrament sostenible en contextes amb poques sinergies entre les dimensions de la triple línia de resultat. La tesi ofereix dos marcs conceptuals que expliquen com les empreses i les ONG arriben a un equilibri inter-organitzacional, i com les ONG implementen programes de desenvolupament de proveïdors per reduir la pobresa dels agricultors. Addicionalment, la tesi també utilitza els avenços de la teoria dels recursos estratègics per a formular un model sobre el desenvolupament de capacitats innovadores mediambientals. Els resultats indiquen que la capacitat innovadora mediambiental és el resultat d'una seqüència de dos agrupaments. Primer, els recursos d'innovació s'agrupen per crear la capacitat d'innovació en processos. Segon, , aquesta capacitat s'estén i s'agrupa amb el coneixement obtingut a través de la cooperació amb instituts públics d'investigació i crea la capacitat d'innovació mediambiental. La tesi conclou amb recomanacions per als gerents i futures línies de recerca. / Los gerentes enfrentan una presión cada vez mayor para reducir las emisiones de gases de efecto invernadero, sustituir substancias perjudiciales para la salud, mejorar la eficiencia en el consumo de energía y agua de la empresa, mejorar las condiciones laborales de sus trabajadores, y contribuir con el bienestar de la sociedad. Sin embargo, las empresas tienen poco conocimiento o experiencia para hacer frente a este fenómeno complejo. Además, gran parte de la investigación en cadenas de suministro sostenibles se ha enfocado en las prácticas que hacen menos insostenibles a las cadenas, en vez de hacerlas realmente sostenibles. En este sentido, se ha sugerido que las futuras investigaciones aborden como las empresas cooperan con sus grupos de interés e implementan innovaciones sostenibles. Esta tesis responde a estas propuestas y estudia como las iniciativas de colaboración con grupos de interés secundarios (e.g. ONG e institutos públicos de investigación) crean valor en cadenas de suministro sostenible en contextos con poca sinergias entre las dimensiones de la triple línea de resultado. La tesis ofrece dos marcos conceptuales que explican como las empresas y las ONG alcanzan un equilibrio inter-organizacional, y como las ONG implementan programas de desarrollo de proveedores para reducir la pobreza de los agricultores. Adicionalmente, la tesis también utiliza los avances de la teoría de los recursos estratégicos para formular un modelo sobre el desarrollo de capacidades innovadoras medioambientales. Los resultados indican que la capacidad innovadora medioambiental es el resultado de una secuencia de dos agrupamientos. Primero, los recursos de innovación se agrupan para crear la capacidad de innovación en procesos. Luego, esta capacidad se extiende y se agrupa con el conocimiento obtenido a través de la cooperación con institutos públicos de investigación y crea la capacidad de innovación medioambiental. La tesis concluye con recomendaciones para los gerentes y líneas futuras de investigación. / Managers face an ever increasing pressure to cut greenhouse gases emissions, substitute hazardous materials, enhance the firm’s energy efficiency, reduce firm’s water consumption, improve the labor conditions of their employees, and contribute to the welfare of general society. Yet firms have little knowledge or experience to deal with this complex phenomena. Additionally, most research in sustainable supply chain management has focused on the practices that make supply chain less unsustainable instead of truly sustainable. In this regard, it is suggested that future research should address how firms cooperate with their stakeholders and undertake sustainable innovation. This thesis answers this call and studies how cooperative initiatives with secondary stakeholders (i.e. NGOs and public research institutions) create value in SSCM in contexts with no foreseen synergies between the dimensions of the triple bottom line. The thesis provides two theoretical frameworks that explain how firms and NGOs achieve inter-organizational fit, and how NGOs implement supplier development programs to alleviate poverty. Moreover, the thesis also builds upon the advances of the resource-based view and test a model about the process of developing firm’s environmental innovativeness. The results indicate that environmental innovativeness is the result of a two-sequenced bundling. First, innovation resources are deployed into process innovativeness. Then, process innovativeness is extended and bundled with the knowledge brought in by R&D cooperation with public research institutions into environmental innovativeness. The thesis concludes with recommendations for managers and future lines of research.

Pocs temes han generat tant debat en matèria de govern corporatiu com el de la remuneració de directius. Aquesta recerca analitza una pràctica tan controvertida com estesa en la contractació executiva, tal com és la concessió al directiu d'opcions sobre accions de l'empresa. Són les opcions sobre accions la resposta al desafiament d'alinear eficientment els incentius del directiu amb els de l'accionista? La clau radica en el disseny del contracte. Aquest estudi pretén contribuir a llançar llum sobre aquesta controvèrsia, a través d'una anàlisi sistemàtica del disseny dels plans d'opcions sobre accions de les empreses de major liquiditat i capitalització del mercat espanyol, representades en l'índex borsari Ibex 35. Les variables de disseny objecto d'anàlisi són el preu d'exercici, el període d'espera, el venciment del contracte, l'actualització del preu d'exercici i les restriccions a la venda posterior de les accions. Sobre aquests plans s'apliquen les teories de contractació òptima i extracció de rendes, per identificar desviaments del paradigma d'alineació d'incentius. Per avaluar l'eficiència en aquesta alineació d'incentius que es persegueix amb el contracte d'opció, es vincula el disseny de les variables a dalt esmentades amb la tornada ajustada per risc de les empreses que concedeixen opcions, a través d'una anàlisi de dades de panell. / Pocos temas han generado tanto debate en materia de gobierno corporativo como el de la remuneración de directivos. Esta investigación analiza una práctica tan controvertida como extendida en la contratación ejecutiva, tal como es la concesión al directivo de opciones sobre acciones de la empresa. ¿Son las opciones sobre acciones la respuesta al desafío de alinear eficientemente los incentivos del directivo con los del accionista? La clave radica en el diseño del contrato. Este estudio pretende contribuir a arrojar luz sobre dicha controversia, a través de un análisis sistemático del diseño de los planes de opciones sobre acciones de las empresas de mayor liquidez y capitalización del mercado español, representadas en el índice bursátil Ibex 35. Las variables de diseño objeto de análisis son el precio de ejercicio, el período de espera, el vencimiento del contrato, la actualización del precio de ejercicio y las restricciones a la venta posterior de las acciones. Sobre dichos planes se aplican las teorías de contratación óptima y extracción de rentas, para identificar desvíos del paradigma de alineación de incentivos. Para evaluar la eficiencia en esta alineación de incentivos que se persigue con el contrato de opción, se vincula el diseño de las variables arriba mencionadas con el retorno ajustado por riesgo de las empresas que conceden opciones, a través de un análisis de datos de panel. / Few issues in modern corporate governance have received as much attention lately as executive compensation. This research deals with a highly controversial yet widespread practice in executive pay: stock options plans. Are stock options the answer to efficiently align incentives, bridging the gap between cash-flow rights and control rights? A design that delivers that goal proves crucial. This study aims to contribute to the current debate on such a heated corporate governance issue by presenting a systematic analysis of stock option design in Spanish largest and most liquid companies, out of the entire population of the Ibex 35 stock market index. The specific design variables to be examined are strike price, vesting period, maturity, repricing and trading restrictions. A mix of the optimal contracting and the rent-extracting approaches are applied to explore for significant deviations from the incentive-alignment paradigm. Finally, panel data analysis is conducted to identify potential relationships between the above mentioned variables and risk-adjusted returns for Ibex 35 firms with stock option plans.

En l'actual ambient empresarial competitiu i globalitzat, una organització constantment ha d´innovar per seguir sent exitosa. En la recerca de la innovació, les organitzacions estan participant progressivament en les xarxes interorganitzatives. Xarxes d'innovació es caracteritzen per la diversitat d'actors que la componen. Aquesta diversitat no només és rellevant per a la generació d'innovació, sinó també es torna molt difícil, ja que fa que la col·laboració per a la innovació sigui plena de barreres, paradoxes i contradiccions. Moltes d'aquestes xarxes fallen a causa de la falta de coordinació, el que indica que, tot i que la coordinació de les xarxes d'innovació no és una tasca senzilla, és una cosa de gran importància per guiar les activitats d'innovació en xarxa i aconseguir resultats positius. No obstant això, pocs estudis empírics han estat capaços d'explicar com es coordinen aquestes xarxes. Aquesta manca d'investigació pot ser explicada per la complexitat de gestió de les xarxes d'innovació, per la falta de comprensió del seu funcionament intern i en quins diferents situacions coordinació funcionaria millor, o fins i tot el caràcter dinàmic i ambigu de la col·laboració. Per donar llum sobre aquestes llacunes investigatives, l'objectiu principal d'aquest estudi és investigar com la diversitat i els conflictes en les xarxes d'innovació afecten els mecanismes de coordinació empleats. Per tant, primer s'ha de reconèixer quin tipus de xarxa d'innovació s'està tractant, observant amb atenció la diversitat dels membres de la xarxa i els seus conflictes interns, per després reconèixer fins a quin punt un actor individual (o grup d'actors) pot afectar la direcció en que la xarxa es desplaça. A través d'una metodologia d'investigació qualitativa, s'investiguen dos casos d'estudi: KIC InnoEnergy i Experiment ATLAS del CERN. KIC InnoEnergy és una xarxa interorganitzacional formada amb el propòsit d'oferir productes i serveis innovadors en el camp de l'energia sostenible a Europa. Experiment ATLAS del CERN és una xarxa interorganitzacional en què s'han desenvolupat tecnologies i arquitectures innovadores per a la realització de la investigació bàsica en física d'altes energies. Aquests dos casos són considerats com xarxes d'innovació ja que el seu enfocament principal està en el foment d'un entorn on es promou la col·laboració entre els diversos membres amb l'objectiu de facilitar la innovació. Per això, s'han creat elements innovadors que han permès que la col·laboració entre els seus membres tinguessin lloc. No obstant, aquestes xarxes es van establir en diferents entorns, i tenen diferents propòsits, característiques i estats de desenvolupament. Per tant, es creu que amb la comparació d'aquests dos casos, es poden fer aportacions interessants en el debat sobre els mecanismes de coordinació de les xarxes d'innovació. Els resultats d'aquesta investigació indiquen diferències entre els dos casos en relació a l'ús dels mecanismes (complementaris) de coordinació, a causa de les diferents característiques de les xarxes d'innovació investigades (inclosa la seva etapa de desenvolupament) i els seus membres, al costat dels conflictes causats per la diversitat (o diferències) dels membres de la xarxa. D'aquesta manera, i contràriament al que la majoria dels estudis sobre coordinació en xarxes d'innovació diu, els resultats de la investigació mostren que els dos mecanismes formals i informals en coordinació es poden veure com a formes complementàries de coordinació de les xarxes d'innovació. Així, el focus d'atenció ha de ser, no si les xarxes d'innovació poden o no ser coordinades, sinó quin tipus de solució és la més adequada per als diferents tipus de xarxes d'innovació. / En el actual ambiente empresarial competitivo y globalizado, cualquier organización constantemente tiene que innovar para seguir siendo exitosa. En la búsqueda de innovación, las organizaciones están participando progresivamente en redes inter-organizacionales. Las redes de innovación se caracterizan por la diversidad de actores que la componen. Dicha diversidad, no sólo es relevante por la generación de innovación, sino también se vuelve algo muy difícil, ya que hace que la colaboración para la innovación sea llena de barreras, paradojas y contradicciones. Muchas de estas redes fallan debido a la falta de coordinación, lo que indica que, a pesar de que la coordinación de las redes de innovación no es una tarea sencilla, es algo de gran importancia para guiar las actividades de innovación en red y lograr resultados positivos. Sin embargo, pocos estudios empíricos han sido capaces de explicar cómo se coordinan estas redes. Esta falta de investigación puede explicarse por la complejidad de gestión de las redes de innovación, poca comprensión de su funcionamiento interno y en qué diferentes situaciones la coordinación funcionaría mejor, o incluso el carácter dinámico y ambiguo de la colaboración. Para arrojar luz sobre estas lagunas investigativas, el objetivo principal de este estudio es investigar cómo la diversidad y los conflictos en las redes de innovación afectan a los mecanismos de coordinación empleados. Por lo tanto, primero se debe reconocer qué tipo de red de innovación se está tratando, prestando atención a la diversidad de los miembros de la red y de sus conflictos internos, y luego reconocer hasta qué punto un actor individual (o grupo de actores) puede afectar en la dirección que la red se desplaza. A través de una metodología de investigación cualitativa, se investigan dos casos de estudio: KIC InnoEnergy y Experimento ATLAS del CERN. KIC InnoEnergy es una red interorganizacional formada con el propósito de ofrecer productos y servicios innovadores en el campo de la energía sostenible en Europa. Experimento ATLAS del CERN es una red interorganizacional en que se ha desarrollado tecnologías y arquitecturas innovadoras para la realización de la investigación básica en física de altas energías. Estos dos casos son considerados como redes de innovación pues su enfoque principal está en el fomento de un entorno donde se promueve la colaboración entre los diversos miembros, con el objetivo de facilitar la innovación. Para ello, se han creado elementos innovadores que han permitido que la colaboración entre sus miembros tuvieran lugar. No obstante, estas redes se establecieron en diferentes entornos, y tienen diferentes propósitos, características y estados de desarrollo. Por lo tanto, se cree que con la comparación de estos dos casos, se pueden hacer aportaciones interesantes en el debate sobre los mecanismos de coordinación de las redes de innovación. Los resultados de esta investigación indican diferencias entre los dos casos en relación al uso de los mecanismos (complementarios) de coordinación, debido a las diferentes características de las redes de innovación estudiadas (incluida su etapa de desarrollo) y sus miembros, junto a los conflictos causados por la diversidad (o diferencias) de los miembros de la red. De este modo, y contrariamente a lo que la mayoría de los estudios sobre coordinación en redes de innovación dice, los resultados de la investigación muestran que ambos mecanismos formales e informales de coordinación se pueden ver como formas complementarias de coordinación de las redes de innovación. Así, el foco de atención debe ser, no si las redes de innovación pueden o no ser coordinadas, sino qué tipo de solución es la más adecuada para los diferentes tipos de redes de innovación. / In the currently highly competitive and largely globalised business environment, organisation needs to constantly innovate in order to remain successful. In the pursuit of innovation, organisations are progressively engaging in interorganisational networks. Innovation networks are characterised by the diversity of actors composing it. Such diversity is not only relevant for generation of innovation, but it is also very challenging as it turns collaborating for innovation full of barriers, paradoxes and contradictions. Many of these networks fail due to poor coordination, what indicates that, although coordinating innovation networks is not a straightforward task, it is of utterly importance for guiding the networked innovation activities and accomplishing positive outcomes. Nevertheless, few empirical studies have been able to explain how these networks are coordinated. This lack of research may be explained by the managerial complexity of innovation networks, little understanding of their internal operations and in which situations different forms of coordination would function best, or even the dynamic and ambiguous nature of collaboration. To shed light on these research gaps, the main research objective of this study is to investigate how does diversity and conflicts in innovation networks affect the coordination mechanisms employed. Thus, it first needs to recognise which type of innovation network is being dealt with, paying attention to the diversity of network members and its internal conflicts, and then to acknowledge to what extent an individual actor (or group of actors) can affect the direction that the network moves to. Through a qualitative research methodology, two case studies are investigated: KIC InnoEnergy and ATLAS Experiment at CERN. KIC InnoEnergy is an interorganisational network formed with the purpose of providing innovative products and services in the field of sustainable energy in Europe. ATLAS Experiment at CERN is an interorganisational network that has developed innovative technologies and architecture for conducting basic research on high-energy physics. These two cases are considered as innovation networks as their primary focus is on fostering an environment where collaboration among diverse members is promoted with the goal of enabling innovation. To do so, these networks have created innovative elements so collaboration could take place. Notwithstanding, they are settled in different environments, and have different network purposes, characteristics and stage of development. Therefore, it is believed that in comparing these two cases one may make interesting contributions into the debate on coordination mechanisms in innovation networks. Research findings indicate differences between the two cases in relation to the use of (complementary) coordination mechanisms due to the different characteristics of the innovation networks studied (including its stage of development) and its members, alongside the conflicts caused due to the diversity (or differences) of network members. In this way, and contrary to what most studies on innovation network coordination says, research findings illustrate that both formal and informal coordination mechanisms could be seen as complementary forms of coordinating innovation networks. The focus of attention should be not on whether innovation networks can or cannot be coordinated, but what kind of solution is most suitable for different types of innovation networks.

Durant els últims 50 anys, la disciplina infermera ha sofert nombrosos canvis curriculars, legislatius i normatius que ha derivat en un major nivell competencial dels professionals, però malgrat aquests canvis, el col·lectiu segueix lamentant una falta de reconeixement i invisibilitat en tots els àmbits de la salut, i reclamant espais de diàleg on poder participar en la presa de decisions. L’objectiu d’aquesta tesi és conèixer l'impacte que el procés de socialització infermera té sobre la construcció social de la professió, i descriure les percepcions i imatges de la professió infermera per part dels principals actors socials que intervenen en la seva configuració. Per a la nostra investigació, hem optat per escollir la metodologia qualitativa per ser l’opció que millor ens permet comprendre i interpretar la realitat del col·lectiu d’infermeria. Hem fet una estratègia de triangulació metodològica: observació participant, entrevistes semiestructurades i anàlisi documental. En el nostre estudi, hem pogut veure que el procés de socialització infermera influeix en la consolidació i reproducció d’actituds de submissió i subordinació durant la pràctica assistencial. D’altra banda, hem analitzat el context sanitari actual conformat per un conjunt complex d’accions que s’engendren en una xarxa de lluites creuades de dominació, entre metges i infermeres, amb l’objectiu d’aconseguir estatus i poder dins el camp social de la sanitat. En aquest camp, el col·lectiu d’infermeria està immers en una realitat en la qual el col·lectiu mèdic està dotat d’un alt capital simbòlic, mentre que les infermeres es mantenen en un paper secundari i invisible dins el sistema. / Durante los últimos 50 años, la disciplina enfermera ha sufrido numerosos cambios a nivel curricular, legislativo y normativo que ha derivado en un mayor nivel competencial de los profesionales, pero a pesar de estos cambios, el colectivo sigue lamentándose de una falta de reconocimiento e invisibilidad en todos los ámbitos de la salud, y reclamando espacios de diálogo donde poder participar en la toma de decisiones. El objetivo de esta tesis es conocer el impacto que el proceso de socialización enfermera tiene sobre la construcción social de la profesión, y describir las percepciones e imágenes de la profesión enfermera por parte de los principales actores sociales que intervienen en su configuración. Para nuestra investigación, hemos optado por escoger la metodología cualitativa por ser la opción que mejor nos permite comprender e interpretar la realidad del colectivo enfermero. Hemos realizado una estrategia de triangulación metodológica: Observación participante, entrevistas semiestructuradas y análisis documental. En nuestro estudio, hemos podido ver que el proceso de socialización enfermera influye en la consolidación y reproducción de actitudes de sumisión y subordinación durante la práctica asistencial. Por otro lado, hemos analizado el contexto sanitario actual conformado por un conjunto complejo de acciones que se engendran en una red de luchas cruzadas de dominación, entre médicos y enfermeras, con el objetivo de conseguir estatus y poder dentro del campo social de la sanidad. En dicho campo, el colectivo enfermero está inmerso en una realidad en la que el colectivo médico está dotado de un alto capital simbólico, mientras que las enfermeras se mantienen en un papel secundario e invisible dentro del sistema. / Over the past 50 years, the nursing discipline has undergone numerous changes about curricular, legislative and regulatory level that has resulted in a greater level of professional competence. Despite these changes, the nursing collective still regreating a lack of recognition and invisibility in all areas of health, and calling for dialogue where they can participate and decision making. This thesis aim is knowing the impact that nurse socialization process has on the social construction of the profession, and describe the perceptions and images of nursing profession by the main social actors in its configuration. For our research, we have chosen the qualitative methodology to be the option that best allows us to understand and interpret reality of nursing collective. We have conducted a methodological triangulation strategy: Participant observation, semi-structured interviews and documentary analysis. In our study, we saw that the process of socialization influences nurse consolidation and reproduction of submission and subordination attitudes during nursing practice. In other hand, we have analyze current health context, formed by complex sets of actions that generate a cross-network dominance struggles, between doctors and nurses, with the aim that achieve power and status inside health field. In this field, nursing collective is immersed in a reality in that medical collective is gifted about a high symbolic capital, while nurses remaining in background and invisible inside health system.