• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 1341
  • 1099
  • 975
  • 15
  • 15
  • 6
  • Tagged with
  • 3436
  • 3436
  • 1934
  • 1768
  • 471
  • 388
  • 373
  • 304
  • 296
  • 288
  • 278
  • 258
  • 257
  • 211
  • 203
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
191

La reconstrucció tafonòmica dels enterraments col·lectius

Armentano i Oller, Núria 30 September 2013 (has links)
El material objecte d’estudi d’aquesta tesi són les restes antropològiques de set conjunts funeraris d’enterrament col·lectiu de finals del III mil·lenni fins a la primera meitat del I mil·lenni cal BC del Mediterrani occidental: Can Filuà, Can Ballarà, Mas Vilalba, Cova de Montanissell, Cova des Pas, Balma Solans de Recots i La Cantorella. Tres d’ells corresponen a enterraments en cova o balma, mentre que els altres corresponen a estructures subterrànies, ja siguin en fossa simple –sovint definida com a sitja reutilitzada- o complexa (fossa-hipogeu). El registre antropològic correspon en total a un nombre mínim de 169 individus, 77 procedents de coves, i 92 procedents de fosses, que van viure i morir fa entre 4000 i 3000 anys. La tesi està formada per 13 articles que intenten entendre i explicar perquè les restes esquelètiques es troben de la manera que es troben en el moment de la seva exhumació. La posició que presenten les restes humanes in-situ, prèvies a l’aixecament, sovint no és la mateixa en que les van deixar els seus contemporanis. Tampoc l’aspecte extern que presenten els ossos no és igual. A part de saber qui eren, quants eren, o com eren aquests protagonistes, la Tesi s’ha volgut centrar en què els va passar des que algú els va enterrar, i de quina manera es pot fer aquesta aproximació. La reconstrucció de les pràctiques mortuòries i l’estudi dels enterraments col·lectius no és una tasca gens fàcil; sovint el registre antropològic resulta ambigu, no només per la complexitat que suposa la composició d’un dipòsit osteològic que correspon a diversos individus, sinó pel seguit de modificacions post-deposicionals, tant naturals com culturals, que hi han actuat al llarg dels segles. Des de l’eventual cerimònia fúnebre original que acompanyava la inhumació d’un cos fa més de 3000 anys, fins a la intervenció arqueològica actual hauran passat molts incidents. Aquesta Tesi pretén entendre aquests dipòsits amb desordre aparent. Per això s’aposta per un estudi integral de les restes, que inclou la interrelació de les dades i observacions de camp, amb les dades de laboratori. La investigació aporta també una metodologia clara i fàcil per a la reconstrucció tafonòmica d’un jaciment amb restes humanes. Això la converteix en un model d’aplicació molt útil i pràctic que permet la reconstrucció de dipòsits funeraris de qualsevol àmbit i cronologia. / The material studied in this thesis corresponds to the anthropological record of seven collective burial from the late third millennium to the first half of the first millennium cal BC, from the western Mediterranean: Can Filuà, Can Ballarà , Mas Vilalba, Cova de Montanissell , Cova des Pas, Balma de Solans de Recots, and La Cantorella. Three of them correspond to burial in cave, while others correspond to underground structures, both in simple pits -often defined as a reused silo– or complex ones. The anthropological record corresponds to a minimum of 169 individuals, 77 of them recovered from caves and 92 of them recovered from pits, who lived and died between 4000 and 3000 years ago. The thesis consists of 13 articles that attempt to understand and explain why the skeletal remains are in the way they are during their exhumation. The position that human remains present in situ, before the uprising, is often not the same as the position in which their contemporaries left the bodies. The external appearance that bones offer is not equal, either. Aside from knowing who they were, how many they were, or how these people were, the thesis focuses on what processes happened since someone buried these people, and how this approach can be done. The reconstruction of the mortuary practices and the study of collective burials is not an easy task, since often anthropological record is ambiguous, not only because of the complexity of the osteological composition of a deposit that relates to various individuals, but because of the sequence of post-depositional changes, both natural and cultural, played here over the centuries. Starting from the original funerary ceremony accompanying the burial of a body over 3000 years ago, until the current archaeological excavations many incidents may have happened. This thesis aims to understand these deposits with apparent disorder. So, a comprehensive study of the remains is approached, including the interrelationship of data and field observations with laboratory data. The investigation also provides a clear and easy methodology for the taphonomic reconstruction of a site with human remains. Therefore, it becomes a useful and practical model that allows the reconstruction of funerary deposits of any field and timeline.
192

Carbon nanotubes as platforms for biosensors with electrochemical and electronic transduction

Pacios Pujadó, Mercè 16 December 2011 (has links)
La convergència de la nanotecnologia i la biotecnologia porta al desenvolupament de nous coneixements científics i tècnics que permeten millorar el benestar humà. Dins d'aquest nou camp de la nanobiotecnologia, el camp dels (bio)sensors és el més desenvolupat i el que té el major potencial per a aplicacions a curt termini. En aquest context, els (bio)sensors basats en principis electroquímics destaquen pels seus avantatges com la simplicitat, robustesa, baix cost, capacitat de miniaturització i d’integració de dispositius. Aquests sensors són cada vegada més atractius ja que permeten un diagnòstic ràpid i simple en camps com la biotecnologia, la investigació clínica i ambiental. Històricament, el carboni ha estat un material d'elèctrode molt utilitzat i pràctic per les seves propietats desitjables per a aplicacions electroquímiques. Disponible en una gran varietat d'estructures, els elèctrodes de carboni ofereixen, en general, una bona conductivitat elèctrica, alta estabilitat tèrmica i mecànica, una àmplia finestra operable de potencial amb cinètica d'oxidació lenta i, en molts casos, activitat electrocatalítica. A més d'això, se'ls reconeix com a materials de manipulació ràpida i fàcil. Cal també elogiar la seva química de superfície rica que ha estat explotada per a influir en la reactivitat superficial. Així doncs, les diferents estructures de carboni han tingut durant molt temps un paper important en el desenvolupament d'elèctrodes sòlids. Més recentment, amb l'aparició dels nanotubs de carboni (CNTs) s'han intensificat algunes d'aquestes propietats i s’ha impulsat d'una manera sense precedent les aplicacions electroquímiques i electroanalítiques. La mida nanomètrica i la alta relació d'aspecte dels nanotubs de carboni són els trets més distintius que han contribuït a les innovadores aplicacions electroquímiques i el que permet establir les diferències pel que fa als materials de carboni. En conseqüència, l'objectiu principal d'aquest treball ha estat explotar les propietats dels nanotubs de carboni per al disseny de nanodispositius. Les destacades propietats electroquímiques han impulsat el disseny de diverses configuracions d'elèctrodes. Això, combinat amb les seves propietats químiques i versatilitat de (bio)funcionalització, ha fet que aquests materials siguin molt adequats per al desenvolupament de biosensors electroquímics. La primera part de l'estudi s'ha centrat en l'ús de nanotubs de carboni com a transductors electroquímics i la relació entre la seva estructura i reactivitat electroquímica. Es va trobar que les vores dels nanotubs de carboni juguen un paper important en la resposta electroquímica; fet que es va utilitzar per al disseny i desenvolupament de noves plataformes d'elèctrodes basats en els nanotubs. A la segona part de l'estudi, hem aprofitat la capacitat dels nanotubs de carboni per a ser adaptats en diferents disposicions geomètriques, la seva biocompatibilitat, robustesa química i la seva possibilitat de funcionalització química covalent i no covalent, per al desenvolupament de (bio)sensors. En concret, s’ha avaluat el comportament del (bio)sensor d’elèctrodes de diferents configuracions de carboni funcionalitzats amb proteïnes redox (catalasa i mioglobina). Aquestes proteïnes presenten una alta sensibilitat a l'oxigen i peròxid d'hidrogen i són capaces de catalitzar la reducció d'aquestes espècies, convertint-se com a prometedors sensors d'oxigen i peròxid. Seguint el mateix enfocament, s'han utilitzat matrius de microelectrodes basades en CNTs covalentment funcionalitzats amb sondes d'ADN específiques o amb aptàmers. La detecció d'hibridació o de la interacció específica entre els aptàmers i les proteïnes han estat controlats amb diferents tècniques electroquímiques (voltametria cíclica, cronocoulometia o impedància) en presència de marcadors d'oxidació-reducció. La tercera i última part de l'estudi se centra en explotar el caràcter semiconductor dels nanotubs de carboni amb l'ús de la configuració en transistor d'efecte de camp (Field Effect Transistor FET). El dispositiu CNT-FET ha estat optimitzat per funcionar en medi líquid mitjançant la realització de protocols de passivació. Això, juntament amb l'ús de connectors pirè bifuncionals per a la immobilització dels aptàmers, ha permès la detecció sensible electrònica de les interaccions proteïna/aptamer. A més, també hem estat capaços de seguir l’absorció de proteïnes i canvis conformacionals de les parets dels CNTs. Els resultats d'aquest treball mostren que aquests dispositius electroquímics i electrònics basats en nanotubs de carboni poden arribar a ser molt prometedors per a la detecció de biomolècules i per al seguiment de processos biològics. / The convergence of nano and biotechnology is enabling scientific and technical knowledge for improving human well being. Within this new field of nanobiotechnology, the area of (bio)sensors is the most developed and the one which has the highest potential for short-term applications. In this context, (bio) sensors based on electrochemical principles stand out due to their marked advantages in terms of simplicity, robustness, low cost, miniaturization capability and integration to devices. These sensors are becoming very attractive for rapid and simple diagnostic, in fields such as biotechnology, clinical and environmental research. Historically, carbon has been a widely used and practical electrode material due to its desirable properties for electrochemical applications. Available in a variety of structures, carbon electrodes provide, in general, good electrical conductivity, high thermal and mechanical stability, a wide operable potential window with slow oxidation kinetics and, in many cases, electrocatalytical activity. On top of that, they are recognized as versatile and easy handling materials, and also praised by their rich surface chemistry which has been exploited to influence surface reactivity. Thus, different forms of carbon have played for a long time an important role in solid electrode development. More recently, the appearance of carbon nanotubes (CNTs) has intensified some of these properties and propelled in an unprecedented way their electrochemical and electroanalytical applications. The nanometre size and high aspect ratio of the carbon nanotubes are the distinct features which have contributed more to innovative electrochemical applications and to establish the differences with respect to other carbon materials. Accordingly, the principal aim of this work has been to exploit the properties of carbon nanotubes to design novel nanodevices. The prominent electrochemical properties of carbon nanotubes have impelled the design of diverse electrode configurations. That, combined with their chemical properties and (bio)functionalization versatility have made these materials very appropriate for the development of electrochemical biosensors. The first part of the study has been focused on the use of carbon nanotubes as electrochemical transducers and the relation between their structure and their electrochemical reactivity. It was found that the edges of carbon nanotubes play an important role in the electrochemical response, which was then used for the design and development of new carbon nanotubes-based electrode platforms. In the second part of the study, we have taken advantage of the capability of CNTs for being tailored in different geometrical arrangements, from their biocompatibility, their chemical robustness and their interesting covalent/non-covalent chemical functionalization possibilities, to develop biosensor platforms. Specifically, the (bio)sensor behaviour of different carbon configurations functionalized with redox proteins (catalase and myoglobin) has been evaluated. Such proteins exhibit high sensitivity to oxygen and peroxide and are capable to catalyze the reduction of such species, which hold promise as oxygen and peroxide sensors. Then, following the same approach, we have used CNT microelectrode arrays covalently functionalized with specific DNA probes or with aptamers. The detection of hybridization events or the specific interaction between aptamers and proteins were sensitively monitored by different electrochemical techniques (cyclic voltammetry, chronocoulometry or impedance spectroscopy) in presence of redox markers. The third and last part of the study is focused on exploiting the semiconductor character of carbon nanotubes for sensor technology by using a field effect transistor configuration (FET). The CNT-FET device has been optimized for operating in liquid environment by performing passivation protocols. This, together with the use of bifunctional pyrene linkers for the immobilization of the aptamers, has allowed sensitive electronic detection of protein/aptamer interaction. Additionally, we were also able to follow up protein adsorption and protein conformational changes on the CNT walls under liquid gating. The results of this thesis work show that these electrochemical and electronic CNT devices can become highly promising for biomolecule sensing and for the monitoring of biological processes.
193

Neutron spectrometry in complex n - y fields: Application to LINAC and PET facilities

García Fusté, María José 15 July 2010 (has links)
El presente trabajo responde a la necesidad de caracterizar experimentalmente los campos de neutrones generados en instalaciones médicas tipo LINAC y PET. Estos campos pueden ser pulsados, intensos y venir acompañados de una componente predominante de fotones de alta energía tal que los instrumentos activos pueden experimentar algunas limitaciones, como la aparición del fenómeno de pile‐up, tiempos muertos grandes y interferencias de radiofrecuencia. Para superar estas dificultades, se ha desarrollado recientemente en el laboratorio del Grup de Física de les Radiacions de la UAB, un espectrómetro pasivo de esferas Bonner (BSS), utilizando láminas de oro puro como detector central. Este espectrómetro debe tolerar exposiciones en condiciones ambientales extremas de temperatura y humedad, y debe ser capaz de medir los espectros de neutrones en estos entornos independientemente de su dirección de incidencia y en un amplio rango de energías (de 1 MeV a 20 MeV). El manuscrito describe el diseño, caracterización y aplicación del nuevo espectrómetro pasivo de esferas Bonner para neutrones de la UAB. La matriz de respuesta en energía del espectrómetro se ha simulado con técnicas de Monte‐Carlo y se ha validado experimentalmente con irradiaciones en campos neutrónicos de referencia. Se ha establecido un procedimiento para estimar el límite de detección de la tasa de fluencia neutrónica. El BSS pasivo de la UAB se ha utilizado para medir los espectros de neutrones alrededor de 7 aceleradores LINAC diferentes. A partir de los resultados obtenidos se han estudiado los efectos de la utilización de diferentes técnicas de irradiación, de diferentes energías nominales del haz de fotones y de diferentes geometrías de las salas de irradiación. El espectrómetro también se ha utilizado para determinar los espectros de neutrones alrededor de 2 ciclotrones PET, uno de ellos una máquina sin blindaje, el otro un ciclotrón auto‐blindado. / The present work deals with the need of characterising experimentally the neutron fields generated in LINAC and PET medical facilities. These fields may be pulsed, intense and mixed with high energy predominant photon component, where active instruments may experiment some limitations such as pulse pile‐up, dead‐time and radiofrequency interferences. To overcome these difficulties, a passive Bonner sphere spectrometer (BSS), using pure gold foils as central detectors, has been recently developed in the laboratory of the Grup de Física de les Radiacions at the UAB. This spectrometer should tolerate exposures in extreme environment conditions of temperature and humidity, and should be able to measure neutron spectra in such environments independently on their direction of incidence and over a wide energy range (from 1meV up to 20 MeV). The manuscript describes the design, characterisation and application of the new UAB neutron passive Bonner sphere spectrometer. The energy response matrix of the spectrometer has been simulated with Monte‐Carlo techniques and experimentally validated with irradiations in reference neutron fields. A procedure to estimate the neutron fluence rate detection limit has also been established. The UAB passive BSS has been used to measure the neutron spectra around 7 different LINAC accelerators to study the effects of using different irradiation techniques, nominal beam energies and room geometries. The spectrometer has also been used to determine the neutron spectra around 2 PET cyclotrons, one of them an un‐shielded machine, the other one a self‐shielded one.
194

Los macroforaminíferos del Eoceno Medio del borde suroriental de la Cuenca paleógena surpirenaica

Romero Marsal, Josep 13 December 2001 (has links)
En el margen este de la cuenca surpirenaica, la parte superior del Eoceno medio está representada por dos ciclos sedimentarios sucesivos, Collbàs e Igualada. La sedimentación en ambos ciclos fue dominantemente terrígena y sólo esporádicamente tuvo lugar el depósito de carbonatos. En los materiales resultantes se han individualizado diez asociaciones de foraminíferos, que caracterizan sucesivamente las facies de plataforma abierta s.l., bioconstruidas, plataforma protegida y medios litorales. Bioestratigráficamente, los macroforaminíferos presentes en los ciclos Collbàs e Igualada corresponden, respectivamente, a las biozonas SBZ-17 y SBZ-18 (Eoceno medio tardío). Por lo tanto, el Eoceno superior no está representado en el área estudiada por sedimentos marinos, tal como indica la ausencia de macroforaminíferos de la zona SBZ-19. En la parte superior del ciclo Igualada aparecen géneros y/o especies típicas del "Tetis Central", los cuales se interpretan como inmigrantes orientales ya que no se han observado predecesores en el dominio Mediterráneo. / On the eastern margin of the South Pyrenean basin, the late Middle Eocene marine sediments are represented by two successive sedimentary cycles, Collbàs and Igualada. The sedimentation in both cycles was dominated by terrigenous influx and only sporadically carbonate sedimentation took place. Ten paleoenvironmental assemblages of foraminifera have been individualised within these sediments that characterise open marine shelf, reef, lagoonal and litoral facies. In terms of the Shallow Benthic Zonation (SBZ), larger Foraminifera occurring within the Collbàs and Igualada cycles belong to the SBZ-17 and SBZ-18 (late Middle Eocene), respectively. Accordingly, the Upper Eocene is not represented in this area by marine sediments as reflected by the absence of foraminifera from the SBZ-19. In the upper part of the SBZ-18 some genera and/or species typical from the Central Tethys occur; they are interpreted as immigrants from the "Central Tetis", because no predecessors have been observed in the Mediterranean realm.
195

Foraminíferos Rotálidos del Cretácico Superior de la Cuenca Pirenaica

Boix Martínez, Carme 25 April 2007 (has links)
Los foraminíferos rotálidos, poco conocidos y de difícil identificación, empezaron su diversificación a partir del evento de eutrofización global del Cenomaniense- Turoniense. Estos desarrollaron estrategias K de reproducción, dando lugar a un incremento del tamaño de las conchas y produciendo arquitecturas cada vez más complejas. En los sedimentos del Cretácico Superior de la Cuenca Surpirenaica se han identificado abundantes foraminíferos del grupo de los rotálidos. El estudio detallado de estos ha permitido la identificación de, al menos, nueve formas diferenciadas. Algunas de ellas ya fueron descritas anteriormente en la zona estudiada; otras se citan por primera vez. Se ha detectado, en los sedimentos del Cenomaniense superior, la presencia de Rotorbinella mesogeensis, la cual se ha identificado como el posible progenitor de todos los rotálidos. A partir del Coniaciense superior se produce una explosión de formas, con la aparición de los géneros Iberorotalia, Orbitokathina, Pyrenerotalia, Pararotalia y Rotorbinella. Otro grupo, representado por el género Calcarinella se caracteriza por poseer un sistema de canales envolventes y múltiples aberturas. El único grupo de macroforaminíferos con foramen múltiple en la Cuenca Pirenaica son el grupo de los siderolítidos. Las afinidades de este grupo no son muy claras. Algunas de estas formas desaparecen al iniciarse la fase compresiva Pirenaica; otras consiguen sobrevivir hasta el Cretácico superior tardío con ligeras modificaciones, tanto de tamaño como de estructuras. Además de la descripción de estas formas, también se ha definido la extensión biostratigráfica de estos géneros y especies. / The rotaliids, poorly known and difficult to identify, are diversified for the first time in Earth History after the Cenomanian- Turonian eutrophication event and are seen to develop K strategies, dimorphism of generations, increasing its body sizes and producing complex architectures. In the Upper Cretaceous sediments of South Pyrenean Basin, abundant forms of rotaliid foraminifera have been identified. A detailed study of them has allowed the identification of, at least, nine forms of that group of large foraminifera. Some of them were already described in the studied zone; others are mentioned for the first time. In the Upper Cenomanian sediments, a small rotaliid has been detected, Rotorbinella mesogeensis, that has been identified as the possible ancestor of all the rotaliids. From the Upper Coniacian an explosion of forms takes place, with the apparition of the genus Iberorotalia, Orbitokathina, Pyrenerotalia, Pararotalia and Rotorbinella. Another group, represented by the genus Calcarinella, is characterised by posses an enveloping canal system and multiple aperture. The only larger foraminifera group with multiple foramen in the Pyrenean Basin are the siderolitiids. The affinities with this group are not very clear. Some of these forms disappear when the compressive phase of the Pyrenees formation starts; other are able to survive until Late Upper Cretaceous developing slight morphological and size modifications. Further the description of these forms, their biostratigraphical extension of the genus and species described in this work has been defined.
196

Morfoestructura de los géneros cretácicos de los Rhapydioninidae (Foraminifera)

Vicedo Vicedo, Vicent 05 September 2008 (has links)
Los rapidionínidos representan un elemento importante, diverso y abundante en las comunidades de macroforaminíferos porcelanados de aguas poco profundas del Cretácico medio y superior. Su morfología general es muy similar, por lo que es necesario un estudio morfológico detallado para distinguir los géneros y especies en el interior de los diferentes grupos implicados. La revisión de los taxones aquí estudiados ha permitido eliminar ciertas contradicciones e inconsistencias que se han dado en la literatura del grupo, incrementar su potencial valor como fósiles guía y entender mejor el significado de su distribución paleogeográfica. En particular, el uso del nombre genérico de Pseudedomia Henson, 1948, (especie tipo P. multistriata, Maastrichtian) para designar especies del Ciclo de Maduración de la Comunidad (Global Community Maturation cycle, Hottinger 2001) previo, como "P." drorimensis Reiss et al., 1964, (Cenomaniense) o la supuesta sinonimia entre el género caribeño Raadshoovenia guatemalensis Van den Bold, 1946, (de edad supuestamente Paleoceno) y el género tetisiano Cuvillierinella salentina Papetti y Tedeschi, 1965, (Cretácico superior) han sido la causa de las dificultades en la comprensión de la evolución de la familia Rhapydioninidae en el tiempo y el espacio. Para llevar a cabo la revisión de los taxones, se han muestreado las localidades tipo o, cuando ha sido imposible, las localidades equivalentes siempre lo más cercanamente posible a las localidades tipo. En México, para el muestreo se han seguido las indicaciones y descripciones estratigráficas de Pêcheux (1984) y Michaud (1987). En España, se han considerado los trabajos de Martín-Chivelet (1993) para la Cordillera Bética y Calonge (1989) para la Cordillera Ibérica. En Grecia se han seguido los trabajos de Fleury (1974), mientras que el material de Italia fue recolectado por Mariano Parente en los Apeninos. Todos los rapidionínidos proceden de sedimentos extraordinariamente poco profundos. Por consiguiente, su restringido nicho ecológico dificulta una correlación precisa con la escala cronoestratigráfica en general y con la escala biostratigráfica basada en biozonaciones de orbitoídidos en particular. En consecuencia, algunas de las conclusiones taxonómicas dadas a nivel específico se deben considerar provisionales o tentativas. Los resultados de este trabajo confirman en gran medida las observaciones realizadas por Fleury y Fourcade en su trabajo de 1990, el único trabajo publicado en el que se da una visión general del grupo de los rapidionínidos desde que Henson publicara, en 1948, su monografía. / The rhapydioninids represent an important, diverse and abundant element in the shallow-water communities of porcelaneous foraminifera of the Middle and Late Cretaceous. Their general morphology is very similar and called for a careful morphological analysis in order to distinguish the genera and the species within the different groups involved. The revision of the relevant taxa given here permits to eliminate contradictions and inconsistencies in the current literature, to enhance their potential as biostratigraphic index fossils and to understand the significance of their paleogeographic distribution. In particular, the use of the generic name Pseudedomia Henson, 1948, (type species: P. multistriata, Maastrichtian) for species belonging to the previous Global Community Maturation cycle (Hottinger, 2001), such as "P." drorimensis Reiss et al., 1964, (Cenomanian) or the supposed synonymy of the Caribbean Raadshoovenia guatemalensis van den Bold, 1946, (said to be of Paleocene age) with the Tethyan Cuvillierinella salentina Papetti and Tedeschi, 1965, (Late Cretaceous) have produced considerable difficulties to understand the evolution of the rhapydioninid family in time and space. In order to revise the various taxa involved, their type localities or as close equivalents as possible where sampled. In Mexico the stratigraphical descriptions and indications of Pêcheux (1984) and Michaud (1987) were followed. In Spain, we could relay on the work of Martin-Chivelet (1993) for the Betic Cordillera and of Calonge (1989) for the Iberian range. In Greece we founded our sampling on the papers of Fleury (1974), whereas in Italy Mario Parente collected suitable material for our research from the Apennines. All rhapydioninids are found in sediments with an extremely very shallow facies. Thus, their restricted ecological range often hampers a precise correlation with the chronostratigraphic time scale in general and with the ecologically closest biostratigraphic zonation based on orbitoids in particular. Therefore, some of the taxonomic conclusions on the species level must be considered as provisional or tentative. The results of the revisions given here confirm to a large extent the views expressed by Fleury and Fourcade in their paper of 1990, the only comprehensive overview on the group to be found in literature since Henson's monograph in 1948.
197

Growth, optical an structural investigation of sige nanostructures

Carmen Marcus, Ioana 20 April 2012 (has links)
El propósito principal de esta tesis ha sido desarrollar un nuevo proceso con el fin de lograr el control reproducible de las dimensiones y la ubicación espacial de nanoestructuras (islas y nano hilos) de Ge sobre sustratos de Si. En este contexto, nuestro objetivo básico era formar matrices bidimensionales de nanocúmulos de Au utilizando haces de iones focalizados (FIB) de Au2+ con filtro de masas y posteriormente utilizarlos como patrón para la nucleación de nanoestructuras de Ge. El primer capítulo está dedicado a la revisión de: 1) las propiedades fundamentales de Si y Ge, 2) generalidades sobre las capas de aleación de SiGe y 3) el crecimiento de islas y nano hilos de Ge auto-ensamblados. Se han expuesto los detalles sobre el modo de crecimiento de las nanoestructuras. El mecanismo de crecimiento para los nano hilos - vapor líquido sólido (VLS) - se describe junto con el comportamiento del Au como catalizador. El segundo capítulo ofrece una visión general de las tecnologías de grabado (haces de iones focalizados) y crecimiento (epitaxia por haces moleculares). Además, se describen los métodos para la caracterización de las muestras, tanto morfológica como desde un punto de vista óptico. El tercer capítulo está dedicado a investigar la influencia de la formación de nanocúmulos de Ge sobre la determinación de la composición y de la tensión de capas de aleaciones de Si1-xGex/Si. La causa de la gran dispersión de los valores de las frecuencias Raman de fonones medidos en capas de aleación relajadas que se encuentra en los datos de la literatura se reveló que estaba relacionada con la existencia de los nanocúmulos de Ge. Su presencia dentro de las capas de aleación de SiGe es el resultado de haber empleado métodos de crecimiento epitaxial de no equilibrio, tales como la epitaxia por haces moleculares. Las capas de aleación obtenidas en este trabajo que contenían nanocúmulos de Ge se trataron térmicamente y el efecto de dichos recocidos acumulativos para conseguir una disposición aleatoria de los átomos de Ge dentro de la capa de aleación fue demostrado. Adicionalmente, hemos demostrado que la tensión de las capas de SiGe y su composición pueden ser evaluadas y determinadas mediante la realización de una sola medición Raman. Se elaboró también un método gráfico para estimar la composición en Ge y el estado de tensión dentro de las capas de aleación de SiGe independiente de su estado de tensión. El crecimiento de las nanoestructuras de Ge en substratos de Si grabados se ha presentado en el cuarto capítulo. Se ha investigado y desarrollado un proceso en tres pasos basado principalmente en: i) el uso de haces de iones focalizados (FIB) para obtener los patrones, ii) recocido y iii) el crecimiento de nanoestructuras mediante epitaxia por haces moleculares (MBE). Se grabaron sustratos de silicio con distintas orientaciones cristalográficas (Si (001) y Si (111)) usando un equipo de haces de iones de Au2+ focalizados. Se examinó la variación de los patrones en función de los parámetros FIB empleados, y se exploró su evolución al realizar tratamientos térmicos utilizando una amplia gama de temperaturas y tiempos. Durante los recocidos se logró la formación de cúmulos de AuSi dentro de las áreas grabadas con el FIB. Después de la deposición de Ge se formaron islas y/o nano hilos dependiendo de la dosis de iones utilizada para grabar los sustratos. También se investigó el efecto de la cantidad de Au y de las dimensiones de los hoyos sobre el modo de crecimiento y la morfología de las nanoestructuras formadas. / The main purpose of this thesis has been to develop a new process in order to achieve reproducible control of the dimensions and spatial location of Ge nanostructures (islands and nanowires) formed on Si substrates. In this context, our primary objective was to form bi-dimensional arrays of Au nanoclusters using mass-filtered focused ion beam (FIB) with Au2+ ions and to use them as patterns to nucleate the Ge nanostructures. The first chapter is dedicated to a review of: 1) Si and Ge fundamental properties, 2) generalities about the SiGe alloy layers, and 3) growth of the self assembled Ge islands and nanowires. Details about the nanostructure growth mode are exposed. The nanowire growth mechanism – vapor liquid solid (VLS) – is described along with the Au behavior as a catalyst. Chapter 2 gives an overview of the patterning (focused ion beam) and growth (molecular beam epitaxy) techniques. Besides them, methods for sample characterization from a morphological and optical point of view are described. The third chapter is devoted to investigate the influence of Ge nanoclustering on the composition and strain determination of Si1-xGex/Si alloys. The cause of the large scatter of the phonon frequency values measured by Raman for relaxed alloy layers that is found in the literature was revealed as due to Ge nanoclustering effects. This phenomenon occurs in SiGe alloy layers as a result of employing nonequilibrium epitaxial growth methods such as molecular beam epitaxy. The obtained alloy layers presenting Ge nanoclusters were thermally treated and the effect of the cumulative annealings of randomizing the Ge atom distribution within the alloy layer was demonstrated. Additionally, we proved that the strain and composition of the SiGe alloy layers can be evaluated and determined by performing a single Raman measurement. An analytical/graphical method to estimate the Ge composition and strain status within the SiGe alloy layers independent of their strain status was elaborated. The growth of the Ge nanostructures on patterned Si substrates was investigated and is presented in chapter 4. For this purpose a three step process was developed, based mainly on: i) focused ion beam (FIB) patterning, ii) annealing and iii) molecular beam epitaxy growth. Si substrates with different crystallographic orientations [(001) and (111)] were patterned using a FIB equipment with Au2+ ions. Pattern evolution as a consequence of the employed FIB parameters was examined, and their progress with the thermal treatments performed using a large range of temperatures and times was explored. The formation of AuSi clusters inside the FIB patterned areas during the annealings was achieved. Depending on the ion dose used to pattern the substrates, after Ge deposition, both islands and/or nanowires were formed. The effect of the Au amount and hole dimensions on the growth mode, morphology, and two-dimensional ordering of the nanostructures was investigated.
198

Freqüència i patró de l'heteroplàsmia mitocondrial humana

Ramos Reche, Amanda 27 April 2012 (has links)
La investigació desenvolupada en la present Tesi està enfocada a l’estudi de l’heteroplàsmia mitocondrial humana. Els treballs d’heteroplàsmia mitocondrial que s’han publicat fins al moment d’inici de la Tesi s’han centrat en la regió no codificant del DNA mitocondrial (DNAmt) i no hi ha cap estudi on s’utilitzin seqüències completes de DNAmt. Per detectar correctament l’heteroplàsmia mitocondrial, cal tenir en compte la presència dels anomenats NUMTs (insercions nuclears d’origen mitocondrial). A causa de l'elevada similitud entre NUMTs i DNAmt, una co-amplificació entre ells podria comprometre la veracitat dels resultats. Actualment, no existeix en la bibliografia cap treball on s’utilitzin primers que evitin la co-amplificació amb NUMTs. D’altra banda, les bases de dades de NUMTs descrites fins el moment presenten una gran discrepància en el nombre total de NUMTs i han estat realitzades amb una versió antiga de l’esborrany del genoma humà. Els objectius de la Tesi són els següents: 1) establir una metodologia adequada per a la correcta amplificació i seqüenciació del genoma mitocondrial humà que eviti la co-amplificació amb NUMTs; 2) realitzar una exhaustiva compilació de les insercions nuclears d'origen mitocondrial basada en la darrera versió de l’esborrany del genoma humà (GRCh37); 3) avaluar l’impacte de la contaminació per NUMTs en estudis de càncer com un exemple d’aplicació de la base de dades descrita; 4) determinar la freqüència i el patró de l’heteroplàsmia en la totalitat del genoma mitocondrial; i 5) comparar el patró mutacional de l’heteroplàsmia mitocondrial amb l’observat a nivell poblacional. La metodologia així com la presentació dels resultats i la discussió s’han organitzat en 3 capítols dirigits a respondre els diversos objectius. En el primer capítol s’ha dut a terme el disseny i la validació d’un conjunt de primers que permet l’amplificació i seqüenciació completa de genoma mitocondrial. A més, aquests primers estan dissenyats de manera que eviten la co-amplificació amb DNA nuclear (DNAn). Finalment, i com a conseqüència de l’actualització de l’esborrany del genoma humà, s’han re-avaluat aquests primers, havent-se de redissenyar una de les parelles. En el segon capítol es presenta la compilació de les 755 insercions nuclears d’origen mitocondrial realitzada tenint en compte el darrer esborrany del genoma humà GRCh37. En aquesta base de dades, es presenten per primera vegada les posicions no idèntiques entre el DNAmt i el DNAn. Aquestes posicions han estat la base per l’aplicació de l’exemple que s’ha realitzat en estudis de càncer, avaluant així l’impacte de la contaminació per NUMTs. En el tercer i darrer capítol es presenta l’estudi exhaustiu sobre la freqüència i patró de l’heteroplàsmia mitocondrial humana mitjançant la seqüenciació completa del genoma mitocondrial de 101 individus. Alhora aquesta informació s’ha utilitzat per realitzar una comparativa amb l’espectre mutacional a nivell poblacional. Aquest és el primer treball on es descriuen per primera vegada un conjunt d’eines essencials pel correcte estudi de l’heteroplàsmia mitocondrial humana: es presenta un conjunt de primers que permeten amplificar i seqüenciar selectivament la totalitat del genoma mitocondrial i s’ha generat una base de dades d’insercions nuclears d’origen mitocondrial basada en el nou esborrany del genoma humà GRCh37, reportant alhora les posicions no-idèntiques entre el DNAmt i els NUMTs. És la primera vegada on s’analitza la freqüència i el patró de l’heteroplàsmia mitocondrial humana en individus sans. El 62.37% de la població presenta heteroplàsmia mitocondrial (de longitud i/o puntual) i un 24.75% d’individus presenta heteroplàsmia puntual, posant de manifest l’elevada freqüència d’heteroplàsmia mitocondrial a nivell poblacional. La distribució de l’heteroplàsmia mitocondrial comprèn tot el genoma mitocondrial, localitzant-se tant en posicions definides com a hotspot com en posicions altament estables i conservades. Comparant el patró mutacional de l’heteroplàsmia amb el descrit a nivell poblacional, sembla haver-hi un excés d’heteroplàsmia puntual localitzada en posicions que presenten zero hits en la filogènia. L’excés de transicions detectat en l’espectre mutacional de l’heteroplàsmia, en comparació amb el descrit a nivell poblacional, implica que determinades forces evolutives com la deriva o la selecció han hagut d’actuar perquè finalment siguin eliminades. En aquest context, les heteroplàsmies puntuals localitzades en posicions estables podrien tenir un gran impacte en la supervivència de la pròpia mitocòndria, suggerint que la selecció purificadora hauria d’estar actuant per prevenir la seva fixació en els individus. Aquest és el primer treball on s’analitza la freqüència i el patró de l’heteroplàsmia mitocondrial humana en individus sans. Tenint en compte l'elevada quantitat de dades que es presenta unit a la poca informació prèvia disponible, aquest treball proporciona una nova perspectiva per a l'estudi de les malalties associades al DNAmt així com en treballs a nivell poblacional, evolutiu i forense. / The investigation developed in this thesis is focused on the study of human mitochondrial heteroplasmy. Until the beginning of the present thesis, the heteroplasmy works published have been focused on the analysis of non-coding region, and no studies on determining the levels of heteroplasmy using complete mitochondrial DNA (mtDNA) sequences has been published. To properly detect the mitochondrial heteroplasmy, the presence of NUMTs (nuclear insertions of mitochondrial origin) has to be taken into account. Due to similarity between NUMTs and mtDNA, a co-amplification between them could compromise the veracity of the sequence results. Currently, the published primers to amplify the whole mtDNA do not prevent the co-amplification with NUMTs. Moreover, the NUMT databases described until now show discrepancies in the total number of NUMTs and all of them have been carried out with an older version of the Human Genome Reference Sequence. The main goals of the thesis are: 1) to establish an appropriate methodology for the correct amplification and sequencing of the human mitochondrial genome that avoid the co-amplification with NUMTs; 2) to perform an exhaustive compilation of nuclear insertions of mitochondrial origin based on latest version of the Human Genome Reference Sequence (GRCh37); 3) to evaluate the impact of NUMTs contamination on cancer studies as an application example of the described database; 4) to determine the frequency and pattern of heteroplasmy in the whole mitochondrial genome; and 5) to compare the heteroplasmic mutational spectrum with the observed at population level in the whole mtDNA. The methodology used, the presentation of results and the discussion are organized into 3 chapters directed to answer the objectives. In the first chapter, the design and validation of the set of primers that allows a selective amplification and sequencing of complete mitochondrial genome has been performed. Moreover, these primers have been designed to avoid co-amplification with nuclear DNA (DNAn). Finally, and as a result of the updated Human Genome Reference Sequence, primer pairs have been re-evaluated and one of them had to be redesigned. The second chapter presents the compilation of the 755 nuclear insertions of mitochondrial origin performed with the last Human Genome Reference Sequence GRCh37. In this database, we present for the first time the non-identical positions between DNAmt and DNAn. These positions have been the basis for the evaluation of the impact of NUMTs contamination on cancer studies in the application example. In the third and final chapter is presented an exhaustive study of the frequency and pattern of the human mitochondrial heteroplasmy using the complete sequencing of the mitochondrial genome of 101 individuals. Moreover, this information has been used to perform a comparison with the mutational spectrum at the population level. This is the first study that describes essential tools for the correct study of the human mitochondrial heteroplasmy: a set of primes that can selectively amplify and sequence the entire mitochondrial genome and a database of nuclear insertions of mitochondrial origin based on the last Human Genome Reference Sequence GRCh37, reporting the non-identical positions between mtDNA and NUMTs. For the first time the analysis of the frequency and pattern of the human mitochondrial heteroplasmy in healthy individuals is reported. The results show that the 62.37% of the individuals are heteroplasmic (length and/or point) and 24.75% of individuals presented point heteroplasmy, highlighting the high frequency of mitochondrial heteroplasmy at population level. The distribution of mitochondrial heteroplasmy covers the whole mitochondrial genome, finding them in hotpots as well as in highly stable and conserved positions. Comparing the presented results with the mutational spectrum at population level, it seems that there is an excess of point heteroplasmy located in positions that have zero hits in the mitochondrial phylogeny. The excess of transitions detected in the heteroplasmic mutational spectrum, in comparison with the described at the population level, implies that some evolutionary forces may be acting to finally remove them. In fact, highly stable heteroplasmic positions could have a greater impact in the viability of mitochondrial survival, suggesting that purifying selection must be operating to prevent their fixation within individuals. This is the first study that analyses the frequency of heteroplasmy in healthy population, carrying out an evolutionary evaluation of the detected changes. This work provides a new perspective which would be important for medical, evolutionary, and forensic proposes
199

Mechanisms involved in motor responses of the rat small intestine in healthy conditions and after Trichinella Spiralis infection

Tanovic, Adnan 13 June 2003 (has links)
El objetivo de este estudio es evaluar los mecanismos neurales y musculares implicados en la contracción y la relajación del músculo longitudinal del intestino delgado de rata en condiciones control y tras la infestación con Trichinella spiralis. Los segmentos del yeyuno y el íleon de ratas sanas e infestadas se montaron en un baño de órganos. Bajo estas condiciones se ha estudiado la contractilidad intestinal frente a la adición de agonistas y la respuesta motora a los neurotransmisores liberados por estimulación eléctrica de campo.1. Grupo control. Los mecanismos implicados en la respuesta a dos principales donadores de óxido nítrico (NO), nitroprusiato sódico - SNP y morpholinosydnonimine hydrochloride - SIN-1, han sido caracterizados y comparados con las respuestas del neurotransmisor nitrérgico endógeno sobre el músculo longitudinal del íleon de rata. Además, intentamos determinar si la incubación prolongada y en exceso de NO puede, por sí misma, producir cambios en las respuestas contráctiles a sustancias que actúan esencialmente al nivel muscular. La implicación del calcio intra y extracelular bajo estas condiciones también ha sido evaluada. La respuesta que induce el neurotransmisor nitrérgico endógeno muestra grandes similitudes con la que provoca SNP pero difiere marcadamente de la respuesta provocada por SIN-1. El NO exógeno no modifica los mecanismos involucrados en las respuestas contráctiles inducidas por acetilcolina, sustancia P y KCl, incluyendo las funciones del calcio implicadas en estas respuestas.2. Ratas infectadas con Trichinella spiralis. Estudiamos las alteraciones funcionales y morfológicas tanto en los segmentos inflamados del intestino delgado como en los no inflamados y libres de larvas de las ratas infestadas con Trichinella spiralis a diferentes tiempos posinfección. Cuando la infestación de la rata se lleve a cabo por administración oral de las larvas de T. spiralis, el parásito coloniza la parte proximal del intestino delgado -duodeno y yeyuno, pero no alcanza el íleon. De esta manera pudimos estudiar tanto los segmentos inflamados (yeyuno) como los no-inflamados y libres de larvas (íleon) del intestino delgado. Nuestros resultados evidencian que los cambios provocados por la infestación con T. spiralis ocurren en ambas partes del intestino. Los cambios más destacados se observaron en las respuestas motoras (contracciones y relajaciones) de los segmentos no infestados del íleon. Además, algunos de los cambios morfológicos y funcionales persistieron después de la completa desaparición de las evidencias histopatológicas de inflamación (hasta el día 72 de pos-infección).. / Cilj ove studije je bio da analizira neuralne i muskularne mehanizme koji u_estvuju u kontrakcijama i relaksacijama longitudinalnog mi_i_a tankog crijeva pacova u kontrolnom uvjetima i nakon infekcije sa larvama Trichinelle spiralis. Odgovori integralnih segmenata pacovskog jejunuma i ileuma od zdravih i infestiranih pacova su bili studirani u organskom kupatilu. Motorni odgovor mi_i_a tankog crijeva induciran razli_itim agonistima i/ili elektri_nom stimulacijom (EFS) pod ovim uslovima je bio tema ove studije.1 Kontrolna grupa. U prvom djelu analizirali smo mehanizme koji u_estvuju u odgovoru koji provociraju dva glavna donora nitri_nog oksida (NO), Na-nitroprusid (SNP) i morpholinosydnonimin hydrochlorid (SIN-1), u kontaktu sa longitudinalnim mi_i_em pacovskog ileuma. Mahanizmi ovih odgovora su bili karakterizirani i potom komparirani sa endogenim odgovorima nitri_nog neurotransmitora (provocirani sa EFS) koriste_i isti preparat. Tako_er smo poku_ali da ustanovimo da li bi prolongirana inkubacija sa NO ili sam NO u suvi_ku mogli inducirati promjene u kontrakcijama provociranim sa supstancijama koje eksluzivno djeluju na nivou glatke muskulature. Pod tim okolnostima mobilnost kalcijuma u glatkomi_i_noj _eliji ileuma tako_er je bila tema ove studije. Odgovori od endogenog nitri_nog neurotransmitora, oslobo_enog iz enteri_nih nerava, pokazuju veliku sli_nost sa odgovorima provociranim sa SNP ali ne i sa SIN-1. Egzogeno dodati NO nisu modificirali mehanizme implicirane u kontrakcijama provociranim sa acetilholinom, substancijom P ili KCl, uklju_uju_i tu i kalcijumovu mobilnost induciranu ovim agonistima.2. Pacovi zarazeni sa Trichinellom spiralis. U drugom djelu izu_avali smo funkcionalne i morfolo_ke promjene u inflamatornim i upalom ne zahva_enim segmentima tankog crijeva pacova tokom upalnog procesa i u post-upalnom periodu. Da bi smo inducirali upalu izabrali samo eksperimentalni model infestiranih pacovima sa Trichinellom spiralis. Kada se pacovima larve T. spiralis daju per oralno, paraziti nastanjuju proksimalni dio tankog cijeva pacova - duodenum i jejunum, ali ne dose_u ileum. Na ovaj na_in bili smo u mogu_nosti da studiramo upalom zahva_ene dijelove tankog crijeva, kao na primjer jejunum, kao i djelove bez upalnih procesa i bez prisustva parazita koriste_i intestinalne segmente ileuma. Na_i rezultati su dokazali da promjene inducirane sa T. spirals zahvataju i parazit-negativna podrucja bez indikacija upale kao i parazit-pozitivna podrucja sa izra_enom upalom, kao i to da najizra_enije promjene u kontraktilnim i relaksatornim odgovorima su uo_ene u neupaljenim segmentima ileuma. Neke od morfolo_kih i funkcionalnih promjena su bile prisutne dugo nakon nestanka histopatolo_kih znakova inflamacije i trajale su _ak do 72. dana nakon infestacije pacova. / The objective of this study is to analyze neural and muscular mechanisms involved in contraction and relaxation of the longitudinal muscle of the rat small intestine in healthy conditions and after Trichinella spiralis infection. Whole thickness preparations taken from jejunum and ileum of both healthy and Trichinella spiralis-infected rats were mounted in a muscle bath. In such conditions motor responses elicited by agonist addition or by electric field stimulation (EFS) induced release of endogenous neurotransmitters were studied. 1. Healthy animals. The mechanisms mediating the response to two main nitric oxide (NO) donors, sodium nitroprusside (SNP) and morpholinosydnonimine hydrochloride (SIN-1), have been characterized and compared with the responses to endogenous nitrergic transmitter in the longitudinal smooth muscle of the rat ileum. Moreover, we also tried to determine if prolonged incubation and an excess of NO might produce by itself changes in the contractile responses to substances that act essentially at muscular level. The calcium-handling properties of the ileal smooth muscle in these conditions were also evaluated. The response to the nitrergic transmitter released from the enteric nerves bears great similarities with that caused by SNP but not by SIN-1. Exogenously added NO does not modify the pathways involved in acetylcholine-, substance P- and KCl-induced contractions, including the calcium flows involved in these responses.2. Trichinella spiralis infected rats. We studied the time course of functional and morphological changes in both inflamed worm-positive and non-inflamed worm-negative intestinal segments of Trichinella Spiralis infected rats at different times post infection. When T. spiralis larvae are given orally, the parasite colonises the rat proximal small intestine - the duodenum and the jejunum but does not reach the ileum. Thus, in our study indeed both inflamed (jejunum) and non-inflamed (ileum) intestinal segments. Our results have provided evidence that changes provoked by T. spirals infection occur in both worm-free non-inflamed and worm-positive inflamed tissue, with the most prominent changes in contractile and relaxation responses in the uninfected ileal segments. Moreover, some of the morphological and functional changes persisted long after the complete recovery of the histopathological evidence of inflammation (until day 72 post-infection)
200

Estudi de les restes humanes de la necrópolis talaiòtica de "S'Illot des Porros" Alcúdia-Mallorca

Malgosa Morera, Assumpció 07 November 1985 (has links)
En aquesta tesi s’estudien les restes humanes de la necròpolis talaiòtica de S’Illot des Porros, situada al terme municipal de Sta. Margalida, Mallorca. L’Illot des Porros es una petita formació rocosa que conte exclusivament la necròpolis, està situada al centre de la badia d’Alcúdia, a la costa nord de l’illa de Mallorca. Aquest cementiri es pot adscriure a l’estadi II de la cultura talaiòtica (VI-II a.C.) a partir de l’aixovar trobat dins les tombes. Les anàlisis de C14 confirmen aquesta conclusió (2430+/-200 B.P.) Aquest jaciment arqueològic conté un dels pocs exemples de restes humanes europees de finals del primer mil·lenni B.C. degut a la pràctica comú de la incineració d’aquella època en el Mediterrani. S’han estudiat 230 esquelets en diferent grau de preservació, distribuïts de la següent manera: 230 cranis, dels quals 186 corresponen a adults, 212 mandíbules, 183 de les quals són adultes i 1325 ossos llargs d’individus adults. Tot aquest material s’han analitzat a nivell qualitatiu i també mètric; s’ha estimat a més la talla i el dimorfisme sexual, i s’han realitzat diversos anàlisis bivariats i multivariats. Alguns dels principals resultats son: 1) pel que fa als índexs, la mitjana cranial es mou entre 74.66 pels cranis masculins i 75.48 pels femenins, en el límit de la dolico- i la mesocrània; l’índex vèrtico-longitudinal al voltant de 72 en ambdós sexes, és a dir ortocranis; cares superiors al voltant de 52, per tant mesenes i índex nasals leptorí pels homes i mesorrí per les dones. 2)= els ossos llargs mostren en general una robustesa moderada o feble. 3) La talla calculada resulta en una alçada mitjana en ambdós sexes ( 166.69 pels homes i 153.53 per les dones). 4) s’observa un remarcable dimorfisme sexual. S’han realitzat comparacions amb altres series d’Europa i de la conca mediterrània. Els resultats del mètodes bivariants i la distancia de mida i forma de Penrose, suggereixen una similitud morfològica entre la sèrie de Porros i altres grups de Mallorca tant contemporanis com més antics, i també amb els pobles del Nord d’Àfrica (protohistòrics i púnics) i El Argar (Edat del Bronze del SE peninsular). Per altre banda, l’anàlisi tipològic indica una morfologia mediterrània gràcil, amb alguns individus de tipologia robusta i cromagnoide, i la presència important de formes braquicèfales, potser d’origen oriental. Aquest estudi antropològic ens permet confirmar la presència d’individus de tipologia braquicèfala a Mallorca a l’Edat del Ferro, abans de la colonització romana. / En esta tesis se estudian los restos humanos de la necrópolis talayótica de S’Illot des Porros, situada en el término municipal de Sta. Margalida, Mallorca. El islote des Porros es una pequeña formación rocosa que contiene exclusivamente la necrópolis y está situada en el centro de la bahía de Alcúdia, en la costa norte de la isla de Mallorca. A partir del ajuar encontrado en las tumbas, este cementerio se inscribe en el estadio II de la cultura talayótica (VI-II a.C.). Los análisis de C14 confirman esta conclusión (2430+/-200 B.P.). Este yacimiento arqueológico contiene uno de los pocos ejemplos de cementerios europeos de finales del primer milenio B.C. ya que la práctica funeraria común de aquella época en el Mediterráneo era la incineración. Se han estudiado 230 esqueletos en distinto grado de preservación, distribuidos de la siguiente manera: 230 cráneos, de los cuales 186 corresponden a adultos, 212 mandíbulas, de las cuales 183 son adultas y 1325 huesos largos de individuos adultos. Todo este material se ha analizado a nivel cualitativo y también métrico; se ha estimado además la talla y el dimorfismo sexual, y se han realizado diversos análisis bivariados y multivariados. Algunos de los principales resultados son: 1) en relación a los índices, la media craneal oscila entre 74.66 para los cráneos masculinos y 75.48 para los femeninos, en el límite entre la dolico- y la mesocrania; el índice vértico-longitudinal se aproxima a 72 en ambos sexos, es decir son ortocraneos; el índice de la cara superior está alrededor de 52, por tanto son mesenas, y el índice nasal es leptorrino para los hombres y mesorríno para las mujeres. 2) los huesos largos muestran en general una robustez moderada o débil. 3) La talla calculada resulta mediana en ambos sexos (166.69 para los hombres y 153.53 para las mujeres). 4) se observa un remarcable dimorfismo sexual. Se han realizado comparaciones con otras series de Europa y la cuenca mediterránea. Los resultados de los métodos bivariados y la distancia de tamaño y forma de Penrose, sugieren una similitud morfológica entre la serie de Porros y otros grupos de Mallorca tanto contemporáneos como más antiguos, y también con los pueblos del Norte de Africa (protohistóricos y púnicos) y El Argar (Edad de Bronce del SE peninsular). Por otro lado, el análisis tipológico indica una morfología mediterránea grácil, con algunos individuos de topología robusta y cromañoide, y la presencia importante de formas braquicéfalas, quizás de origen oriental. Este estudio antropológico nos permite confirmar la presencia de individuos de topología braquicéfala en Mallorca en la Edad del Hierro, antes de la colonización romana. / The human remains we studied come from the talayotic necropolis of S’Illot des Porros (Sta. Margalida, Mallorca, Spain). The rocky isle of Porros, which holds the necropolis, is located in the centre of the bay of Alcudia, on the Northern coast of Majorca. This cemetery can be ascribed to stage II of the Talayotic culture (VI-II b.C.) by the trousseau that has been found within the tombs. Chemical analysis (C14) confirms this conclusion (2430+/-200 B.P.). This archaeological site contains one of the rare samples of Europeans from the first millennium B.C., due to the fact that at that time incineration was the common funeral rite. 230 skeletons have been found with different degrees of preservation. These bone remains are distributed as follows: 230 skulls, of which 186 belonged to adults; 212 mandibles, of which 183 were from adults; and 1325 long bones of adults. All this material has been studied with qualitative and metric analysis; I have also estimated stature and sexual dimorphism and, in addition, performed bivariate and multivariate analysis. Some of the major results were as follows: 1) In relation to index, the average of cranial move between 74.66 of male and 75.48 for females, at the boundary between dolicho-and mesocranic, the height-length rate is about 72 in both sexes, then they are orthocrane; upper faces are about 52, so mesene and nasal index are leptorhines for men and mesorhine for women. 2) Long bones show a moderate or weak strength. 3) Stature belongs to middle class in both sexes (166.69 for males and 153.53 for females). 4) Remarkable pronounces sexual dimorphism in all observations. Comparisons have been made between this series and populations from Europe and the Mediterranean Basin. Results of graphic methods and size-and-shape distances, based on Penrose method, suggest an essential metric morphological similarity between Porros’ series and other groups from Mallorca, contemporary or more ancient, and also with North African populations (Protohistoric and Punic) and El Argar series (Bronze Age from SE of Spain). On the other hand, typological analysis indicates a predominant gracile Mediterranean type, with robust and cromagnoid types, and the important presence of brachycephalic forms, perhaps of oriental origin. This anthropological study has allowed us to confirm that this brachycephalic type has already settled in Mallorca at the time of Iron Age, before the Roman colonization.

Page generated in 0.1594 seconds