La Malaltia Inflamatòria Intestinal (IBD) engloba un grup de malalties (com la CD i la UC) que es caracteritzen per una inflamació crònica del tub digestiu. La IBD requereix un tractament mèdic i farmacològic a mida, i tot i que actualment existeixen diferents teràpies que permeten millorar la qualitat de vida dels pacients, cap d’aquestes aconsegueix eliminar totalment la malaltia. La teràpia gènica és una de les disciplines de la biomedicina amb més futur pel tractament de malalties d’origen genètic, però també en malalties en que la patologia no està determinada per un sol gen sinó que hi ha una alteració de la homeòstasis del sistema, com en càncer, malalties cardiovasculars o malalties neurològiques. Per tant la teràpia gènica sembla una alternativa prometedora per administrar localment a l’intestí una teràpia per a la IBD. Dintre de la família dels adenovirus, els vectors més utilitzats en teràpia gènica, hi ha el subgrup F (Ad40 i Ad41) amb tropisme intestinal. Aquests adenovirus es caracteritzen per la presència de dos fibers de diferent mida i pel seu pobre creixement in vitro. Mitjançant el pseudotipatge, es pot substituir els gens que codifiquen la proteïna fiber de l’Ad5, un dels vectors més utilitzats en teràpia gènica, per gens que codifiquen per la proteïna fiber curta de l’Ad40. D’aquesta manera, a més de canviar el tropisme natural de l’Ad5 pel tropisme del nou fiber, es millora la seva producció i es facilita la clonació de gens terapèutics. Així doncs, ens vam proposar caracteritzar i analitzar el potencial terapèutic d’adenovirus quimèrics 5/40 de tropisme específic intestinal per a la futura aplicació com vectors de teràpia gènica per a la Malaltia Inflamatòria Intestinal. En la primera part d’aquest treball ens vam centrar en caracteritzar els vectors quimèrics per tal de determinar les possibilitats reals per convertir-se en vectors de teràpia gènica. En primer lloc es va optimitzar el protocol de producció dels vectors, augmentant l’eficiència de 2-4 a 20 i 25 vegades per cada cicle, i es va estudiar quines noves característiques conferia el fiber curt de l’Ad40 a les partícules de l’Ad5. En la segona part es va avaluar la capacitat dels vectors quimèrics com a vectors de teràpia gènica a l’intestí. Es va comprovar que la presència del fiber augmentava la resistència a pH àcid dels vectors (tot i que no a proteases) i es va estudiar la biodistribució i bioseguretat d’aquests vectors en ratolins per tres vies diferents: oral, rectal i intravenosa mitjançant la quantificació de l’expressió de β-gal per luminometria i l’anàlisi histològic i immunohistoquímic de la transfecció adenoviral. Els resultats van mostrar que els adenovirus quimèrics administrats per la via rectal eren més eficients que l’Ad5, transfectant cèl·lules epitelials en vellositats i criptes intestinals, cèl·lules enteroendocrines i macròfags locals de la mucosa intestinal. Un cop avaluada la capacitat dels adenovirus quimèrics d’infectar l’intestí de ratolins sans, es va procedir a avaluar si mantenia la seva infectivitat en un model murí de MMI, escollint el model de colitis induïda per DSS. En la tercera part d’aquest treball es van generar nous vectors quimèrics que permetessin la clonació fàcil i ràpida de qualsevol gen terapèutic. En resum, en aquest treball demostrem que amb el pseudotipatge del fiber curt de l’Ad40 es transfereixen moltes de les característiques singulars dels Adenovirus entèrics, i es proposa un protocol optimitzat per a la seva producció a nivells equivalents als de l’Ad5. Els nostres resultats també suggereixen que l’adenovirus quimèric F/40S es un excel·lent candidat com a vector estratègia de teràpia gènica per a l’administració de gens terapèutics a l’intestí de manera local. / Inflammatory Bowel Disease (IBD) comprises a group of diseases (such as CD and UC) characterized by a chronic inflammation of the digestive tract. The IBD requires a personalized medical and pharmacological approach, and although currently there are different therapies to improve the quality of life of patients, none of these has healed the disease. Gene therapy is one of the most promising biomedical disciplines for the treatment of genetic diseases, but also for other diseases in which the pathology is not determined by a single gene, but there is an alteration of the homeostasis of the system, such as cancer, cardiovascular disease and neurological diseases. Therefore, gene therapy seems a promising alternative to administer local therapy in the intestine for IBD. Within the family of adenovirus vectors, the most used vectors in gene therapy, there is subgroup F adenovirus (Ad40 and Ad41) with intestinal tropism. These adenoviruses are characterized by the presence of two different size fibers and its poor growth in vitro. By pseudotyping technique, you can replace the genes encoding the Ad5 fiber protein, one of the most used adenoviral vector, for the genes encoding the protein of Ad40 short fiber. Thus, besides changing the natural tropism of Ad5 tropism by the new fiber, it improves production and simplify the cloning of therapeutic genes. Therefore, we decided to analyse and characterize the therapeutic potential of chimeric adenovirus 5/40 specific intestinal tropism for future use as gene therapy vectors for Inflammatory Bowel Disease. In the first part of this work, we focused on characterizing the chimeric vector to determine the real possibilities to become gene therapy vectors. Firstly, we optimize the protocol for the vectors production, increasing the efficiency from 2-4 times to 20 and 25 times per cycle, and we studied what new features the Ad40 short fiber transferred to Ad5 particles. In the second part, we evaluate the ability of chimeric vectors as gene therapy vectors in the intestine. We found that the presence of fiber increased vectors resistance to acidic pH (but not to proteases) and we studied the biodistribution and biosafety of these vectors in mice by three different routes: oral, rectal and intravenous by quantifying the expression of β-gal luminometry and by histology and immunohistochemistry analysis of adenoviral transfection. The results showed that the chimeric adenovirus administered by rectal route were more efficient than Ad5, transfecting intestinal epithelial cells in villi and crypts, and enteroendocrine cells and local macrophages in intestinal mucosa. After evaluating the ability of chimeric adenovirus to infect the intestines of healthy mice, we proceeded to assess their infectivity capacity in a MMI animal model of MMI, choosing the model of DSS-induced colitis mice. In the third part of this work, we generate new chimeric vectors that allow easy and fast cloning of any therapeutic gene. In summary, this work shows that the short fiber of the Ad40 pseudotipying transferred many of the unique characteristics of enteric adenovirus, and it proposes an optimized protocol for production levels equivalent to the Ad5. Our results also suggest that the chimeric adenovirus F/40S is an excellent candidate as a gene therapy vector for for the local administration of therapeutic genes in the gut

La Metrologia és el camp d’investigació sobre les eines estadístiques i el disseny tecnològic dels aparells de mesura necessaris per inferir informació precisa sobre paràmetres físics. En un sistema físic el soroll és inherent en última instància amb el de les seves parts, i per tant en un nivell microscòpic està governat per les lleis de la física quàntica. Les mesures quàntiques són intrínsecament sorolloses i per tant limiten la precisió amb la qual es pot obtenir en qualsevol escenari de metrologia. El camp de la metrologia quàntica està dedicat a l’estudi d’aquests límits i al desenvolupament de noves eines per ajudar a superar-los, sovint fent ús de les característiques exclusivament quàntiques com la superposició o l'entrellaçament.En el procés de disseny d’un protocol d’estimació és necessari utilitzar una figura de mèrit per optimitzar el rendiment d’aquests protocols. Fins ara la majoria de plantejaments de metrologia quàntica i els límits que en deriven han estat deterministes, és a dir, que estan optimitzats per tal de proporcionar una estimació vàlida per a cadascun dels possibles resultats de la mesura i minimitzar-ne l’error promig entre el valor estimat i el real del paràmetre. Aquesta avaluació dels protocols mitjançant el seu error promig és molt natural i convenient, però pot haver-hi algunes situacions en què això no sigui suficient per a expressar l’ús concret que se li donarà al valor obtingut.Un punt central d’aquesta tesi és observar que resultats concrets d’una mesura poden proporcionar una estimació amb una millor precisió que la mitjana. Perquè això succeeixi hi ha d’haver altres resultats imprecisos que compensin la mitjana perquè aquesta no violi els límits deterministes. En aquesta tesi hem escollit una figura de merit que reflecteix la màxima precisió que es pot obtenir. Optimitzem la precisió d’un subconjunt de resultats senyalats, i quantifiquem la probabilitat d’obtenir-ne algun d’ells, o en altres paraules, la probabilitat que el protocol proporcioni una estimació. Això pot ser entès com proposar una opció addicional que està sempre disponible per la mesura, a saber, la possibilitat de post-seleccionar els resultats i donar amb només certa probabilitat una resposta concloent. Aquests protocols probabilístics garanteixen una precisió mínima pels resultats senyalats. En la mecànica quàntica hi ha moltes maneres de poder llegir les dades d’un sistema quàntic. Per tant, l’optimització dels esquemes probabilístics no es pot reduir a la reinterpretació de resultats a partir dels esquemes (determinsitic) de metrologia quàntica canòniques, sinó que implica la recerca de mesures quàntiques completament diferents. Concretament, hem dissenyat protocols probabilístics per a l’estimació de fases, direccions i de sistemes de referència. Hem vist que la post-selecció té dos efectes possibles: compensar una mala elecció de l’estat inicial o contrarestar els efectes negatius del soroll presents en l’estat del sistema o en el procés de mesurament. En particular, trobem que afegir la possibilitat d’abstenció en l’estimació de fases en presència de soroll pot produir una millora en la precisió que supera la cota trobada per protocols deterministes. Trobem una cota que correspon a la millor precisió que es pot obtenir. / Metrology is the field of research on statistical tools and technological design of measurement devices to infer accurate information about physical parameters. The noise in a physical setup is ultimately related to that of its constituents, and at a microscopic level this is in turn dictated by the rules of quantum physics. Quantum measurements are inherently noisy and hence limit the precision that can be reached by any metrology scheme. The field of quantum metrology is devoted to the study of such limits and to the development of new tools that help to surmount them, often make use unique quantum features such as superposition or entanglement. In the process of designing an estimation protocol, the experimentalist uses a figure of merit to optimise the performance of such protocols. Up until now most quantum metrology schemes and known bounds have been deterministic, that is, they are optimized in order to provide a valid estimate for each possible measurement outcome and minimize the average error between the estimated and true value of the parameter. This benchmarking of a protocol by its average performance is very natural and convenient, but there can be some scenarios in which this is not enough to express the concrete use that will be given to the obtained value. A central point in this thesis is that particular measurement outcomes can provide an estimate with a better precision than the average one. Notice that for this to happen there must be other imprecise outcomes so that the average does not violate the deterministic bounds. In this thesis we choose a figure of merit that reflects the maximum precision one can obtain. We optimise the precision of a set of heralded outcomes, and quantify the chance of such outcomes to occur, or in other words the probability that the protocol fails to provide an estimate. This can be understood as putting forward an extra feature that is always available to the experimentalist, namely the possibility of post-selecting the outcomes of their measurements and giving with some probability an inconclusive answer. These probabilistic protocols guarantee a minimal precision upon a heralded outcome. In quantum mechanics there are many ways in which data can be read-off from a quantum system. Hence, the optimization of probabilistic schemes cannot be reduced to reinterpreting results from the canonical (determinsitic) quantum metrology schemes, but rather it entails the search of completly different quantum generalized measurements. Specifically, we design probabilistic protocols for phase, direction and reference frame estimation. We show that post-selection has two possible effects: to compensate a bad choice of probe state or to counterbal¬ance the negative effects of noise present in the state system or in the measurement process. In particular, we show that adding the possibility of abstaining in phase estimation in presence of noise can produce an enhancement in precision that overtake the ultimate bound of deterministic protocols. The bound derived is the best precision that can be obtained, and in this sense one can speak of ultimate bound in precision.

Els diferents treballs presentats en aquesta tesi han permès aprofundir en diversos aspectes relacionats amb el maneig de plantacions de cirerer per a fusta de qualitat en un context mediterrani, així com en uns altres més purament relacionats amb processos hidrològics, fisiològics o ecològics i amb la metodologia utilitzada per la mesura d'aquests. En el primer capítol es van testar els efectes que poden tenir sobre la producció de fusta el tipus de sòl (argilenc amb escàs percentatge d'elements gruixuts, enfront de sorrenc amb elevat percentatge d'elements gruixuts), el reg per degoteig (reg enfront de no reg) i el llaurat del sòl (llaurat mecànic enfront de vegetació espontània). Els resultats van mostrar que tant el tipus de sòl com el reg van tenir efectes significatius, mentre que el llaurat de sòl no va suposar increments notables en el increment en el volum de fusta. L'extrapolació dels resultats a tot el torn de plantació va permetre establir que, si la tendència observada es manté, el torn de plantació pot ser massa elevat per al sòl de tipus sorrenc, mentre que s'aconseguiria una reducció del voltant de deu anys al aplicar el reg, independentment del tipus de sòl. D'altra banda, la valoració econòmica i ecològica dels resultats del llaurat del sòl va permetre establir una forta reducció dels costos associats i una alta diversitat de la vegetació herbàcia acompanyant, amb els beneficis associats que aquesta última podria portar amb si. En el següent capítol es va estudiar la partició de la pluja amb un disseny experimental d'alta resolució espacial i temporal (que va permetre estudiar els processos a diferents escales), i amb un seguiment de l'estructura forestal i el clima com a possibles factors explicatius. Mentre que certes pluges d'escassa magnitud van provocar elevades intercepcions de pluja, els resultats a escala global (acumulat per a tot el període d'estudi) van indicar una baixa capacitat d'intercepció de la plantació, amb el que això pot suposar en matèria de reg. Des del punt de vista metodològic, es va posar de manifest que deu pluviòmetres per mesurar la trascolaciò són suficients per recollir la variabilitat espacial d'aquesta variable a l'escala global. En el tercer i quart capítol així com en l'annex, es va avaluar la transpiració i la seva relació amb variables ambientals (evapotranspiraciò i contingut hídric del perfil de sòl) i estructurals de la vegetació, d'una banda, i diversos aspectes metodològics relacionats amb l'us de sensors de flux de saba per estimar la transpiració, per una altra. Com a resultats més importants, es va posar de manifest el control estomàtic de la transpiració per a rangs concrets de contingut hídric del sòl, així com de la utilitat de les podes per millorar l'eficiència en l'ús de l'aigua a escala de plantació (capítol 3). En relació als aspectes metodològics, es va confirmar que alguns mètodes àmpliament utilitzats en altres espècies per estimar l'àrea conductora no van ser vàlids per a l'espècie estudiada. D'altra banda, es van establir els perfils radials i azimutals de la densitat de flux de saba (capítol 4) i es va comprovar que no considerar la variació que l'àrea conductora té al llarg del període vegetatiu pot suposar importants errors en l'estimació de la transpiració (annex). Finalment, en el capítol cinc, gràcies a l'us d'isòtops estables de l'aigua, es va arribar a la conclusió que, encara que les arrels fines dels arbres es van presentar al llarg del tot el perfil de sòl (0-100 cm), l'extracció principal d'aigua en l'època vegetativa es va produir fonamentalment de les capes superficials, unes vegades a 25 cm de profunditat i unes altres a menor profunditat. Aquest patró d'extracció d'aigua, juntament amb el similar observat per a la vegetació herbàcia acompanyant, va semblar indicar una competència per l'ús de l'aigua entre els arbres i les herbàcies. D'altra banda, els resultats en el sòl de pitjor qualitat agronòmica (el de tipus sorrenc indicat en el primer paràgraf d'aquest resum), amb taxes transpiratives molt baixes en les condicions de no reg, van indicar que la tècnica isotòpica podria ser no adequada en aquestes condicions, on la mescla de les aigües del xilema i floema invalidaria l'assumpció inicial de la relació directa entre l'aigua de xilema i l'aigua del sòl. / Los diferentes trabajos presentados en esta tesis han permitido profundizar en diversos aspectos relacionados con el manejo de plantaciones de cerezo para madera de calidad en un contexto mediterráneo, así como en otros más puramente relacionados con procesos hidrológicos, fisiológicos ó ecológicos y con la metodología utilizada para el monitoreo de éstos. En el primer capítulo se testaron los efectos que pueden tener sobre la producción de madera el tipo de suelo (arcilloso con escaso porcentaje de elementos gruesos frente a arenoso con porcentaje elevado de elementos gruesos), el riego por goteo (riego frente a no riego) y el laboreo del suelo (laboreo mecánico frente a vegetación espontánea). Los resultados mostraron que tanto el tipo de suelo como el riego tuvieron efectos significativos, mientras que el laboreo no supuso incrementos notables en el volumen maderable. La extrapolación de los resultados a todo el turno de plantación permitió establecer que, si la tendencia observada se mantiene, el turno de plantación puede ser demasiado elevado para el suelo de tipo arenoso con porcentaje elevado de elementos gruesos, mientras que se lograría una reducción de alrededor de diez años al aplicar el riego, independientemente del tipo de suelo. Por otra parte, la valoración económica y ecológica de los resultados del laboreo del suelo permitió establecer una fuerte reducción de los costes asociados y una alta diversidad de la vegetación herbácea acompañante, con los beneficios asociados que esta última puede traer consigo. En el segundo capítulo se estudió la partición de la lluvia con un diseño experimental de alta resolución espacial y temporal, además de un seguimiento de la estructura forestal y las variables meteorológicas como posibles factores explicativos de la variabilidad espacio-temporal. Mientras que ciertas lluvias de escasa magnitud provocaron elevadas pérdidas por interceptación, los resultados para todo el periodo de estudio indicaron una baja capacidad de interceptación de la plantación, con lo que ello puede implicar en materia de riego. Desde el punto de vista metodológico, se puso de manifiesto que diez pluviómetros son suficientes para recoger la variabilidad espacial de la trascolación a escala de parcela. En el tercer y cuarto capítulos, así como en el anejo, se evaluó la transpiración y su relación con las variables ambientales (evapotranspiración y contenido hídrico del perfil de suelo) y estructurales de la vegetación. Así mismo, se analizaron diversos aspectos metodológicos relacionados con el empleo de sensores de flujo de savia para estimar la transpiración. Como resultados más destacables se puso de manifiesto el control estomático de la transpiración para rangos concretos de contenido hídrico del suelo, así como de la utilidad de las podas para mejorar la eficiencia en el uso del agua a escala de plantación (capítulo 3). En lo que se refiere a los aspectos metodológicos, se confirmó que algunos métodos ampliamente utilizados en otras especies para estimar el área conductora, no fueron válidos para la especie estudiada. Por otro lado, se establecieron los perfiles radiales y azimutales de la densidad de flujo de savia (capítulo 4) y se comprobó que no considerar la variación a lo largo del período vegetativo del área conductora puede suponer importantes errores en la estimación de la transpiración (anejo). Por último, en el capítulo cinco, gracias al empleo de isótopos estables del agua, se llegó a la conclusión de que, aunque las raíces finas de los árboles se localizaron a lo largo del todo el perfil de suelo (0-100 cm), la extracción de agua durante el período vegetativo se produjo principalmente de las capas más superficiales, unas veces a 25 cm de profundidad y otras a menor profundidad. Este patrón de extracción de agua, junto con un patrón similar observado para la vegetación herbácea acompañante, pareció indicar una competencia por el uso del agua entre los árboles y las herbáceas. Finalmente, las tasas transpirativas tan bajas obtenidas en condiciones de no riego en los árboles situados en el suelo de peor calidad agronómica (el de tipo arenoso indicado en el primer párrafo de este resumen), indicaron que la técnica isotópica podría ser no adecuada en dichas condiciones, ya que una posible mezcla de las aguas del xilema y floema, en estas condiciones de estrés severo, invalidaría la asunción inicial del método de una relación directa entre el agua del xilema y el agua del suelo. / All different works presented in this thesis have allowed a further study of some of the main aspects related to the management of wild cherry tree plantations for timber production under Mediterranean climatic conditions. Moreover, key hydrological, physiological and ecological processes have been monitored and the methodology used for that purpose tested. Within the first chapter, the potential effects of soil type (clay-loam texture with negligible presence of gravels versus sandy-loam texture with high proportion of gravels), irrigation (drip irrigation versus rainfed conditions) and soil tillage (soil tillage versus spontaneous herbaceous plants leaved to grow) on timber volume were tested. Results showed that both soil type and irrigation had significant effects on the timber volume increase, whereas soil tillage did not. Extrapolation of these results to the future allowed setting that, if the observed tendency is maintained, the rotation length will be too high for the sandy soil, whereas a reduction of ten years in the rotation length will be obtained if irrigation is applied, regardless the soil type. On the other hand, the economic and ecological assessment of soil tillage results allowed establishing a strong reduction of the associated costs and high herbaceous vegetation diversity, with the potential related benefits the latter could imply. In the following chapter rainfall partitioning was studied by using an experimental design of high spatial and temporal resolution, together with the monitoring of forest structure and climate variables as potential driving factors. While certain rainfall events of low magnitude caused high interception losses, results at global scale (the accumulated value for the whole study period) indicated a low rainfall interception capacity for the plantation. From a methodological point of view, it was showed that ten tipping buckets were sufficient to collect the spatial variability of throughfall at the global scale. Within chapters three and four and in the annex, stand transpiration and its dependency with environmental (evapotranspiration and soil water content) and forest structural variables were assessed in one hand, and in the other, certain methodological aspects related to the use of sap flow sensors were evaluated. As for the most relevant results, the linear relationship between transpiration and soil water content, and the ability of branch pruning to improve the water use efficiency at stand scale, are highlighted (chapter 3). With regards to methodological aspects, it was confirmed that some methods widely used in other species to estimate the sapwood area were not suitable for the specie under study. In addition, radial and azimuthal profiles of the sap flux density were defined (chapter 4), and it was confirmed that the non consideration of the variation of the sapwood area along the vegetative period may cause relevant errors in the transpiration estimates (annex). Finally, in chapter five, thanks to the use of stable water isotopes, it could be concluded that, even though fine tree roots were observed all through the soil profile (0-100 cm), the root water extraction during the vegetative period was mainly obtained from soil superficial layers, sometimes from 25 cm depth, and some other times from more superficial depths. This water uptake pattern for wild cherry tree, together with that similar one observed in the spontaneous vegetation, is likely to be an indication of water use competence between trees and herbaceous plants. On the other hand, results from the lowest agronomic quality soil (that of sandy texture indicated in the first paragraph of this summary), with very low tree transpiration rates under rainfed conditions, seemed to indicate that water isotopes technique can be inadequate for such conditions, where the mixture of xylem and phloem waters may invalidate the assumption of a direct linkage between xylem and soil waters.

Aquesta tesi es basa en l’estudi de l’auto-assemblatge de porfirines quirals i la utilització d’aquests cromòfors en l’organització de molècules orgàniques de manera quiral. Les porfirines i els seus derivats son colorants – uns d’ells naturals - formats per quatre anells pirròlics units entre si per un enllaç metilè i les quals formen part d’una família de cromòfors cíclics. Les porfirines estan presents a la natura i juguen un paper important in diferents processos en sistemes biològics, especialment aquells de transport d’electrons or com a captadors de llum. És important remarcar que tots aquests macrocicles posseeixen un ambient quiralt provinent de l’auto-assemblatge a traves de d’enllaços no-covalents tal com ponts d’hidrogen, interaccions febles de van der Waals, interaccions π-π i enllaços de coordinació mitjançant un centre metàl·lic. L’estudi de l’auto-assemblatge de porfirines i metal·loporfirines ha rebut un gran interès els darrers anys degut a les propietats òptiques, elèctriques i magnètiques que aquests cromòfors presenten. És per aquest motiu, que aquests pigments naturals puguin ser utilitzats en múltiples aplicacions en camps de la nanoelectrònica, celes fotovoltaiques o com a transistors d’efecte de camp orgànic (OFETs). Les porfirines i metal·loporfirines estudiades en aquest treball contenen en la seva estructura diferents grups capaços de dirigir l’auto-assemblatge. A més a més, la presència de de l’ió zinc (II) enllaçat a l’interior de l’anell porfirínic pot també influir en l’organització de l’agregat, ja que el zinc presenta una gran tendència a coordinar-se amb lligants axials que continguin àtoms d’oxigen, sofre o nitrogen en la seva estructura. És important destacar, l’important rol del grup quiral en els substituents de l’anell de porfirina, ja que el nombre i posició dels centres esterogènics afecten directament en la transferència de quiralitat des de nivell molecular al sistema supramolecular. Tenint totes aquestes consideracions en ment, el disseny d’estructures supramolecular quirals basades en porfirines ha estat dut a terme per tal de determinar la influència de la quiralitat en la morfologia dels agregats i per tant la influencia de l’organització quiral de les estructures supramoleculars en l’eficiència del transport de càrrega per a futures aplicacions. S’ha pogut observar en els estudis d’auto-assemblatge d’una família de metal·loporfirnes amb grups amida quirals i grups piridina en dissolució i en estat sòlit la influència del nombre i posició dels diferents grups en l’activitat òptica dels agregats i en la seva morfologia. S’ha determinat que els agregats s’han format mitjançant la coordinació d’un grup piridina amb el zinc (II) metàl·lic. S’ha estudiat l’auto-assemblatge d’una molècula simètrica C3 basada en porfirines quirals en diferents dissolvents de diferents polaritats i la morfologia dels agregats formats quan aquests son dipositats sobre una superfície de grafit o mica. Finalment, l’organització supramolecular d’un complex format per una metal·loporfirna quiral i un bloc copolímer s’ha estudiat en dissolució, observant-se mitjançant CD una transferència de la quiralitat des de la porfirina lliure al complex. / This thesis focuses on the self-assembly studies of chiral porphyrins and the use of these chromophores to drive the organization optically active molecular materials. Porphyrins and their derivatives are pigments – some found in natural systems - that are made up of four pyrrolic units linked by methine bridges and they form part of an important class of cyclic chromophores. Porphyrins are present in nature developing important processes in biological systems, especially in electron transport or light harvesting systems. It is important to emphasize that these macrocycles have chiral environment arising from self-organization through non-covalent interactions such as hydrogen-bonding, van der Waals interactions, π-π interactions and metal coordination. The study of the self-assembly of porphyrins and metalloporphyrins has received great attention in recent years because of their optical, electronic and magnetic properties that make these chromophores suitable for a broad range of potential applications such as nanoelectronic devices, solar cells or organic field-effect transistors (OFETs). The porphyrins and metalloporphyrins studied in this work contain in their structures different moieties capable to direct the self-assembly. Moreover, the presence of a zinc (II) metal ion in the core of the chromophoric ring can influence in their organization due to its ability to coordinate with oxygen, nitrogen and sulfur containing derivatives. The important role of the chiral group in the periphery of the porphyrin ring is noteworthy. Therefore, the number and position of the stereogenic centers directly affect the chiral transfer from molecular level to supramolecular systems. Bearing these considerations in mind, the design of chiral supramolecular systems based on porphyrins has been carried out in order to determine the influence of chirality in the hierarchy morphology of the aggregates and in consequence the influence of the chiral organization in the efficiency for further applications. The self-assembly studies in solution and in the solid state of a family of metalloporphyrins which contain in their structure chiral amide groups and pyridyl groups show the influence in the constitution in their optical activity and morphology of the aggregates, all of them formed as a main interaction the coordination between the pyridyl unit with the zinc (II) metal ion. The self-assembly of a C3 symmetric molecule based on chiral porphyrins has been studied by CD in different solvents and the morphology of the aggregates by AFM after be deposited on HOPG and mica. Finally, the supramolecular organization of a chiral metalloporphyrin-block copolymer complex has been studied in solution. Moreover, the CD studies suggested chirality transfer from chiral metalloporphyrin to the superstructure of the complex.

Els senyals de quorum sensing (QS) del tipus N-acil-L-homoserina lactonas (AHLs) són les molècules predominants detectades entre els proteobacteris. En el sistema de QS regulat per les AHLs intervenen dues proteïnes que pertanyen a la família del tipus LuxI i LuxR. Les proteïnes LuxI sintetitzen AHLs que interactuen amb un domini específic de les proteïnes LuxR. Aquest complex s’uneix a seqüències promotores específiques i permeten a la població bacteriana coordinar l’expressió gènica. En molts bacteris gram negatius, aquest sistema regula factors de virulència. L’objectiu principal d’aquest treball ha estat la identificació i caracterització de les molècules senyal del tipus AHLs i determinar diferents fenotips associats al QS mitjançant l’estudi del regulador del sistema (luxR) en Stenotrophomonas maltophilia, un patogen humà oportunista intrahospitalari emergent. Així, l’estudi s’ha centrat en primer terme en la detecció d'AHLs en diferents aïllats clínics d’aquest patogen, en concret de les soques E77, M30 i K279a. La detecció d'AHLs s’ha dut a terme emprant la soca biosensora d’Agrobacterium tumefaciens KYC55 i, posteriorment, les AHLs s’han caracteritzat per espectrometria de masses. S’ha fet també un estudi del promotor del gen luxR, que ha permès identificar que l’expressió d’aquest gen és depenent de la fase de creixement. A més a més, s’ha demostrat que el domini d’unió a AHLs del regulador LuxR és capaç d’unir-se a aquestes molècules senyal. A nivell fenotípic s’ha investigat la implicació de LuxR en la formació de biofilms i en la motilitat del tipus swarming. Els resultats han demostrat la influència de LuxR en els dos fenotips tal i com s’ha descrit per altres LuxR homòlegs. Tanmateix, s’ha apreciat la inhibició d’ambdós processos quan s’ha usat com a inhibidor de QS (IQS) l’enzim AiiA, procedent de Bacillus subtilis, el qual hidrolitza les AHLs. Per últim, s’ha posat de manifest l’efecte estimulant que exerceix el sobrenedant de P. aeruginosa MPAO1 sobre el swarming de S. maltophilia. El fet d’haver estat capaços d’identificar i caracteritzar les AHLs i el regulador d’aquest sistema (LuxR), ens ha dut a cercar la sintasa (LuxI) entre els diferents genomes publicats. Tot i així, l’aproximació utilitzada en aquest treball no ens ha permès determinar la proteïna LuxI i, per tant, continua sent un objectiu obert que caldrà resoldre. Fins a dia d’avui, només el sistema de QS regulat per la molècula senyal anomenada Diffusible signal factor (DSF), ha estat ben estudiat en aquesta espècie. Els resultats obtinguts evidencien que en S. maltophilia podrien coexistir diferents sistemes de comunicació, un mediat pel DSF i un segon per les AHLs. / The N-acil-L-homoserine lactones (AHLs) signals are the predominant quorum sensing (QS) molecules detected among proteobacteria. A typical QS system is commonly mediated by two proteins belonging to LuxI and LuxR protein family. LuxI-type proteins synthesize AHLs which interact with a specific domain of LuxR-type proteins. This complex binds specific promoter sequences and allows bacterial populations to coordinate gene expression. In many gram-negative bacteria, this system regulates virulence factors. The main objectives of this work are the identification and characterization of signaling molecules (AHLs) and the determination of different QS phenotypes associated with the regulator of this system (luxR), in the emergent nosocomial opportunistic human pathogen Stenotrophomonas maltophilia. The study is firstly focused on the detection of AHLs in different clinical isolates of this pathogen, in particular in E77, M30 and K279a strains. The detection of AHLs was carried out using Agrobacterium tumefaciens KYC55 biosensor strain and posterior characterization of these molecules by mass spectrometry analysis. On the other hand, the study of luxR promoter allowed determining a growth-phase regulation of luxR gene expression. It has also been shown that the AHL binding domain of LuxR can bind these AHLs molecules. At phenotype level, the role of LuxR as a regulator has been analyzed through biofilm formation and swarming motility. The results demonstrate the influence of LuxR in both phenotypes, as described for other LuxR homologues. Furthermore, inhibition of QS by B. subtilis, AiiA enzyme, which hydrolyzes AHLs, caused the inhibition of biofilm formation and swarming motility. Finally, the stimulant effect produced by the supernatant of P. aeruginosa on swarming motility of S. maltophilia has been described. The fact of being able to identify and characterize the signal molecules (AHLs) and the regulator of the system (LuxR), lead us to look for the synthase (LuxI) among the annotated genomes. However, our first tentative did not allow us to determine LuxI, and because of that, this goal still remains to be clarified. Up to date, the QS system regulated by the signal molecule called Diffusible signal factor (DSF), is the only one that has been well studied in this species. The results obtained show that in S. maltophilia could coexist two different chemical language: one mediated by DSF and a second one by AHLs

Esta tesis presenta la búsqueda de decaimientos del quark top, via corrientes neutras que cambian el sabor, a quarks tipo u (q = u; c) y a el bosón de Higgs del modelo estándar. El análisis busca eventos donde un quark top decae a Wb y el W decae en leptones, mientras que el otro quark top decae a Hq. El estudio se basa en colisiones protón-protón a una energía en el centro de masa de √ s = 8 TeV obtenidas en 2012 con el detector ATLAS del Large Hadron Collider del CERN, usando una muestra de 20.3 fb-1. Los datos corresponden a eventos con un electrón o muon aislado y al menos cuatro jets en el estado final. La búsqueda explota la alta multiplicidad de quarks b que caracterizan la señal, empleando un discriminante basado en la verosimilitud que utiliza las diferencias cinemáticas entre la señal y el fondo (el cual está dominado por eventos tt—›WbWb). No se observan eventos en exceso del fondo esperado. Los límites de un 95% de confianza para el proceso observado (esperado) son de 0.56% (0.42%) para t —›Hc y de 0.61% (0.64%) para t—›Hu. Los límites de esta búsqueda han sido combinados con las búsquedas en los canales con modos de decaimiento H—› y H—›WW*; tt , logrando mejorar significativamente la sensibilidad. Los límites de un 95% de confianza para la combinación observada (esperada) es de 0.46% (0.25%) para t—› Hc y 0.45% (0.29%) para t ! Hu respectivamente. Los límites correspondientes en el acoplamiento | tcH| y | tuH| son de 0.13 (0.10) y 0.13 (0.10) respectivamente. Estos son los límites directos más restringidos en la búsqueda de interacciones tqH hasta el momento. / In this dissertation a search for avour-changing neutral currents in the decay of a top quark to an up-type quark (q = u; c) and the Standard Model Higgs boson, where the Higgs boson decays to bb, is presented. The analysis searches for top quark pair events in which one top quark decays to Wb, with the W boson decaying leptonically, and the other top quark decays to Hq. The search is based on pp collisions at √s = 8 TeV recorded in 2012 with the ATLAS detector at the CERN Large Hadron Collider and uses an integrated luminosity of 20.3 fb-1. Data are analyzed in the lepton+jets final state, characterized by an isolated electron or muon with moderately high transverse momentum and at least four jets. The search exploits the high multiplicity of b jets characteristic of signal events, and employs a likelihood discriminant that uses the kinematic differences between the signal and the background, which is dominated by tt—›WbWb decays. No significant excess of events above the background expectation is found. The observed (expected) upper limits on the t—›Hc and t—›Hu branching ratios are 0.56% (0.42%) and 0.61% (0.64%) respectively, at the 95% confidence level. The combination of this search with other ATLAS searches in the H—› and H—›WW*,tt decay modes significantly improves the sensitivity yielding observed (expected) upper limits on the t—›Hc and t—›Hu branching ratios of 0.46% (0.25%) and 0.45% (0.29%) respectively, at the 95% confidence level. The corresponding combined ob- served (expected) upper limits on the | tcH| and | tuH| couplings are 0.13 (0.10) and 0.13 (0.10) respectively. These are the most restrictive direct bounds to date on tqH interactions measured so far.

Pendent / El objetivo principal de este trabajo es la aplicación de técnicas de inoculación de platnas de abeto de Douglas (Pseudotsuga menziesii (Mirb.)Franco) con hongos ectomicorrícicos seleccionados para las condiciones españolas, con el objetivo de mejorar la calidad de planta de reforestación. Primeramente se ha realizado un proceso de selección de hongos por hábitat, especie asociada, capacidad de crecimiento en cultivo y formación de micorrizas in vitro. Sobre un total de 48 cepas probadas pertenecientes a 36 especies, se han seleccionado 32 cepas en 24 especies por su capacidad micorrícica en cultivo puro. Las técnicas de inoculación de plantas producidas en contenedor han incluïdo inóculo vegetativo, miceli incluído en gel de alginato e inóculo de esporas aplicados a distintas dosis. El inóculo vegetativo de Hebeloma crustuliniforme, Laccaria bicolor, L. laccata y Lyophyllum decastes ha resultado efectivo en la formación de ectomicorrizas, con dosis óptimas variables. La producción de micelio incluído en gel de alginato ha mostrado un grado variable de tolerancia de determinados hongos a las concentraciones elevadas de CaCI2 utilitadas para polimerizar el alginato y al almacenamiento en frío. La formación de micorrizas con este tipo de inóculo se obtuvo únicamente con L. bicolor que resultó efectivo a bajas dosis de aplicación. El inóculo de esporas se obtubo principalmente a partir de hongos hipogeos de fructificación regular en plantaciones adultas de abeto de Douglas. Los esporocarpos de Rhizopogon subareolatus y Melanogaster ambiguus proporcionaron un elevado número de esporas que fueron efectivas en la formación de ectomicorrizas a dosis relativamente bajas. Adicionalmente, se ha iniciado el desarrollo de técnicas de inoculaciones dobles con hongos ectomicorrícicos seleccionados. los resultados in vitro han permitido determinar la capacidad colonizadora relativa y la inducción de la formación de raíces cortas de distintas especias de hongos. Los resultados obtenidos en estas condiciones indican que L. Bicolor y R. subareolatus son hongos de elevada capacidad competitiva.Las inoculaciones mixtas en condiciones de contenedor han resultado en una proporción variable de plantas con dos hongos simbiontes coexistiendo en el mismo sistema radicular, dependiendo de la concentración inicial de cada hongo. Finalmente, se ha iniciado el desarrollo de bioensayos con el objetivo de determinar la infectividad natural de suelos de plantación y su receptividad a las distintas especies de hongos introducidas. Los resultados se discuten en relación a su aplicabilidad en el proceso de selección de hongos adaptados a las condiciones ecológicas de las zonas a repoblar.

El camp de la informació quàntica, que sorgeix de la combinació entre la teoria de la informació i la física quàntica, ha experimentat un enorme progrés durant les darreres dècades, donant lloc a avenços revolucionaris en una àmplia varietat de camps interdisciplinaris, com ara la computació quàntica, la comunicació quàntica, els mesuraments d'alta precisió, i l’estudi fonamental de la teoria quàntica. No obstant això, les ambicioses metes en què la comunitat científica esta centrada, per exemple, la criptografia quàntica, els simuladors quàntics, o fins i tot la computació quàntica, tot just han començat a destacar.En la majoria d'aplicacions de la informació quàntica, per tal d’emmagatzemar i processar la informació s'utilitzen normalment sistemes amb un gran nombre d’àtoms, mentre que la llum s'utilitza com una eina per a manipular i realitzar operacions lògiques, així com per transmetre els bits quàntics entre nodes distants d'una xarxa quàntica. Per tant, la realització d'una interfície adequada entre la llum i els conjunts d’àtoms és essencial en la ciència de la informació quàntica. Quant a la interacció llum-matèria, un dels sistemes més rellevants són els àtoms de tres nivells en interacció amb un parell de camps electromagnètics. Els sistemes de tres nivells mostren una rica varietat de fenòmens quàntics a causa de les interferències produïdes degut a les dues vies d'absorció de la llum. Aquestes interferències quàntiques donen lloc, per exemple, a l’atrapament coherent de població, la transparència induïda electromagnèticament, o el passatge adiabàtic via estimulació Raman, que han trobat aplicacions en moltes àrees de la informació quàntica.Aquesta tesi, que recull el treball d'investigació que he realitzat durant el meu doctorat sota la guia i el suport dels meus supervisors i col•laboradors, se centra principalment en aplicacions de la informació quàntica amb àtoms de tres nivells en interacció amb camps electromagnètics, tant a nivell semi clàssic i com completament quàntic. Els tres primers capítols de l'obra es centren en l'estudi teòric de nous mètodes per implementar memòries quàntiques per qubits de fotons individuals en superposició de dues components, tant de la polarització com de la freqüència. Les memòries quàntiques són dispositius capaços d'emmagatzemar i recuperar a voluntat estats quàntics de la llum amb una alta eficiència i fidelitat, i són components essencials en moltes aplicacions de la informació quàntica, com ara en repetidors quàntics o en fonts de fotons individuals. Així, l'estudi de mètodes per emmagatzemar diferents tipus de codificació de la informació quàntica en fotons és una tasca essencial.D'altra banda, propostes addicionals en el context del processat d'informació quàntica, dutes a terme durant el meu doctorat, es recullen en els capítols finals. En particular, primer ens centrem en el problema de l’adreçament de llocs individuals per àtoms neutres ultra freds en xarxes òptiques amb un àtom per lloc. Aquesta proposta es du a terme mitjançant l'ús d'una tècnica de passatge adiabàtic selectiu segons la posició. A més, en segon lloc ampliem un model teòric capaç de proporcionar prediccions fiables sobre un experiment per a la producció de parells de fotons individuals, d’alta puresa i ample de banda controlat, utilitzant una configuració de conversió paramètrica espontània. / Quantum information science, which emerges from the combination of information theory and quantum physics, has experienced an enormous progress during the last decades, leading to revolutionary advances in a wide range of interdisciplinary fields, such as quantum computation, quantum communication, high precision measurements, and fundamental quantum science. However, the ambitious goals at which the scientific community aim, e.g., quantum criptography, quantum simulators, or even quantum computation, have only started to stand out.In most quantum information applications, atomic ensembles are normally used to store and process the information, while light is used as a tool to manipulate and perform logical operations, as well as to transmit the quantum bits between distant nodes of a quantum network. Thus, the realization of a suitable quantum interface between light and atomic ensembles is essential in quantum information science. Regarding light-matter interaction, one of the most relevant systems are three-level atoms in interaction with a pair of electromagnetic fields. Three-level systems exhibit a rich variety of phenomena due to quantum interferences between the two absorption paths for the light. These quantum interferences lead, for instance, to coherent population trapping, electromagnetically induced transparency, or stimulated Raman adiabatic passage, which have found applications in many areas of quantum information. This thesis, which collects the research work that I have performed during my PhD under the guidance and support of my supervisors and collaborators, is mainly focused in quantum information applications using three level atoms in interaction with electromagnetic fields both at the semiclassical and fully quantum levels. The first three chapters of the work are focused on the theoretical study of novel methods to implement quantum memories for single photon qubits in superposition of two components, either polarization or frequency. Quantum memories are devices capable of storing and retrieving on demand quantum states of light with high efficiency and fidelity, and are essential components in many quantum information applications, such as quantum repeaters or single photon sources. Thus, the study of methods to store different kinds of quantum information encoding in photons is an essential task.Moreover, additional work in quantum information processing done during my PhD is collected in the final chapters. In particular, first we focus on the problem of single site addressing of ultracold neutral atoms in optical lattices with one atom per site, by using a position selective adiabatic passage technique. Next, we extend a theoretical model capable of providing reliable predictions for the production of controlled bandwidth and pure single photon pairs experiment, using a spontaneous parametric down-conversion setup.

El objetivo principal de esta tesis fue la implementación dentro del código SIESTA de dos métodos de primeros principios para el estudio de excitaciones electrónicas en moléculas y sólidos extendidos. Los métodos son la aproximación GW y el ’constrained’ DFT. Los métodos fueron implementados usando bases de orbitales extrictamente localizados generadas por SIESTA. El uso de este tipo de orbitales abre la posibilidad de estudiar sistemas que contienen miles de átomos. La aproximación GW es un método derivado de la teoría de perturbaciones de muchos cuerpos para la funcin de Green de una partícula, que se usa para el cálculo de las energías de excitación de quasipart ículas. En este trabajo, se implementó el método propuesto por F. Giustino et al. [3], que solo requiere el uso de los estados electrónicos ocupados para calcular los ingredientes de esta aproximación: la función de Green y el potencial de Coulomb apantallado. En método de ’constrained’ DFT se impone una ligadura sobre la densidad electrnica del sistema a través de un potencial apropiado. En esta tesis se implementó una versión modificada de la aproximación propuesta por Q. Wu and T. Van Voorhis [4] para encontrar el potencial de ’constraining’ de manera eficiente. El método se extendió para el caso de sistemas periódicos. Como una aplicación del método, se estudiaron procesos de transferencia de carga en el conductor oránico TTF-TCNQ. Una aplicación interesante de los métodos implementados es el estudio de los procesos electrónicos que tienen lugar en las celdas solares y dispositivos fotovoltaicos. El material ms ampliamente usado en la fabriacin de estos dispositivos es el TiO2 en fase anatase dopada con impurezas de nitrógeno o sensibilizada con colorantes orgánicos. Como un paso previo al estudio de las excitaciones electrnicas de este material, se caracterizaron sus propiedades electrónicas, estructurales, t y vibracionales usando la teoría DFT. Además, se estudiaroon las energías ’binding’ de los niveles de core de las diferentes especies químicas. / The main aim of this thesis is the implementation in the SIESTA code (a widely used academic computational program based on the density functional theory DFT for the simulation of materials) [1, 2] of two powerful methods for the study of electronic excitations in molecules and extended solids. The methods are the so-called constrained density functional theory (CDFT) and the GW approximation and they are implemented within the strictly localized orbital formalism as defined in SIESTA. The use of local bases opens the possibility of calculating electronic excitations in systems containing thousands of atoms. The GW approximation is a powerful method derived from manybody perturbation theory for the one-particle Green function to calculate quasiparticle excitation energies. We implement the approach proposed by F. Giustino et al. [3] that only requires the use of the occupied electronic states to compute the Green function and screened Coulomb interaction, and from which one constructs the self-energy operator, . In this approach, the Green function is approximated to that of a non-interacting electron system and calculated using a inhomogeneous linear system, while the dynamically screened potential is calculated through the self-consistent linear-response Sternheimer equation. Since the original equations were stated within the plane waves formalism, here we rewrite these equations for basis sets of strictly localized orbitals. As an application of our approach for the dynamically screened potential, we calculate the dielectric function of several insulating and semiconducting materials: LiCl, diamond, silicon and germanium, comparing our results with plane-waves calculations. In the constrained density functional theory, we impose a constraint upon the electronic density of a system through an appropriate potential (called constraining potential) to obtain a neutral excitation. We implement a modified version of the approach proposed by Q.Wu and T. Van Voorhis [4, 5, 6] to find the constraining potential efficiently. Moreover, we extend the method for the case of periodic solids. As an application of our CDFT method, we study the charge transfer between the TTF and TCNQ molecules in the TTF-TCNQ conducting organic salt, where it has been suggested from XPS experiments that the charge transfer process is dynamic, leading to the coexistence of TTF0-TCNQ0 and TTF1+-TCNQ1− charge states [7, 8]. An interesting potential application of our implemented methods is the study of electronic excitations in semiconductor-based solar cells and photovoltaic devices to the efficient design and fabrication of such devices [9, 10, 11]. One of the most extensively used materials for the fabrication of these devices is the anatase TiO2 whether doped with nitrogen impurities or sensitized with dye molecules. Using the DFT machinery we characterize this material as the first step before the calculation of their electronic excitations. We study native defects: oxygen vacancies and interstitial titanium, and nitrogen impurities at interstitial or substitutional position in the anatase matrix. The electronic, structural and thermodynamic properties of all these point defects with different charge states were calculated. Moreover, we study the lattice dynamic of defective anatase in order to determine how defects affect the vibrational modes of pristine anatase and what are the new features arising from defects. We calculate the binding energy shifts of the N 1s, O 1s and Ti 3p core levels to contribute to the full characterization of the defects. Our results of lattice dynamic and core level binding energy shifts are compared with experimental data from Raman and XPS spectroscopy, respectively.

La exposición a una sesión breve de choques eléctricos en un contexto determinado induce el desarrollo de miedo a dicho contexto, fenómeno conocido como condicionamiento de miedo al contexto. Además, produce a largo plazo una inhibición de la actividad en ambientes nuevos, efecto no necesariamente asociado a un aumento de la ansiedad, por lo que la interpretación de esta hipo-actividad se desconoce. Los resultados obtenidos indican que la aparición de la hipo-actividad inducida por la exposición previa a una sesión breve de choques eléctricos, sólo aparece si se ha podido desarrollar previamente un condicionamiento del miedo al contexto. Por otro lado, no observamos ninguna evidencia de un aumento de la conducta ansiosa. Este hallazgo sugiere que los animales que han podido desarrollar una generalización del miedo. Además, dicha hipo-actividad no iba asociada a un aumento de la respuesta del eje HPA y podía ser en gran medida revertida mediante la extinción del miedo condicionado. En el estudio de los efectos de la manipulación de la intensidad y el número de choques sobre los efectos condicionado, pudimos observar que desde un punto de vista conductual, la manipulación de los parámetros resultó poco efectiva, lo que contrasta con lo observado en la inducción de la hipoactividad, donde la variación de la intensidad si resultó relevante. Sin embargo, se observó una respuesta endocrina intensidad-dependiente delante del contexto condicionado. Por otro lado, la sensibilización hormonal observada tras la exposición a un ambiente nuevo está relacionada con la intensidad del choque recibido. Por último, el estudio de la IMO como estímulo estresante no mostró evidencias de condicionamiento ni a nivel conductual ni endocrino. Por lo tanto, concluimos que el desarrollo del condicionamiento del miedo, evaluado mediante medidas conductuales y endocrinas, no es una propiedad universal compartida por todos los estímulos estresantes, lo que ayudaría a explicar las divergencias en los efectos a largo plazo obtenidos con diferentes estímulos estresantes. / Exposure to a single session of footshock in absence of any specific cues results in the development of fear to the shock chamber, this is called contextual fear conditioning, that it is usually evaluated by time spend freezing. Furthermore, this shock exposure induces long-lasting inhibition of activity in unknown environments, these effects are not necessarily associated to an enhanced anxiety and the interpretation of the hypoactivity remains unclear. However, the development of contextual fear conditioning using other stressors remains poorly studied. Our results indicated that hypoactivity and a certain level of generalization of fear to the unknown environment only appeared when animals are able to developed fear conditioning, but no evidence for enhanced anxiety was found. These results suggest that if animals are able to associate an aversive experience with unknown environments, they display more caution behaviors in any unknown environments. In addition, this hypoactivity was not associated with greater HPA response in any different environment and it could be partially reversed by an extinction protocol. Moreover, the effect of shock intensity and number of shocks on both conditioned and unconditioned consequences was also studied. From the behavioural point of view the manipulation of intensity and number of shocks does not appear to be very relevant. But, an intensity-dependent endocrine response is observed when animals were exposed to the conditioned context. On the other hand, the endocrine sensitization after novel environments exposure is related to the high response showed after shock exposure. Regarding the use of other stressors to induce contextual fear conditioning, despite shock and IMO showed similar severity, no behavioural or endocrine evidence of conditioning was found if IMO was used as a stressor. Therefore, it can be concluded that development of fear conditioning, as evaluated by either behavioural or endocrine measures, appears to be dependent on the nature of the aversive stimuli. These phenomena could help to explain the divergences in long-lasting effects of each stressor.